Llancen una campanya per incloure un emoji de menstruació

emoticones menstruacio

L’ONG Pla International vol trencar el tabú.

Hi centenars de emojis, incloent un gerro romà, un joistick, diversos dracs i altres dibuixos indesxifrables. Però no hi ha ni un de sol en referència a la menstruació. Segons publica Mashable, l’ONG Pla Internacional ha iniciat una campanya a les xarxes per triar una icona relacionat amb la regla i proposar-lo al consorci Unicode.

Pla International, que treballa en la protecció dels drets de les nenes, ha creat cinc dissenys d’emoticones. Els dibuixos representen una compresa tacada, un úter, unes calcetes, un calendari amb gotes vermelles i una emoticona de gota de sang. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

No eduquis als teus fills pel que veus a Facebook

Noticies virals falses

Així de fàcil és fer un viral amb informació dubtosa sobre l’educació dels nens. 

L’ús de mòbil i tauletes amb nens és un dels temes principals de les notícies falses sobre educació.

Peppa Pig provoca autisme. Ho diu la Universitat de Harvard, segons la web Perquè no se’ns va acudir abans. La notícia es va ocultar, segons diuen, per “la popularitat del programa, però l’internet va ajudar a difondre els seus resultats”. Més de 629.000 persones el van compartir a Facebook.

Ets dels que calma als teus fills amb una tauleta? “Podries causar un dany irreversible”, diu centralinformativa.tv en una notícia que va tenir 947.000 interaccions a Facebook. “El nen passa més temps jugant amb aparells que interactuant amb persones”, lamenta el text.

En 2016 es va parlar molt de notícies falses en política. Però a Facebook tenen més èxit altres sobre un assumpte més sensible: els nostres fills. Una selecció de les peces amb més èxit a Facebook el 2016 sobre pares i fills mostra que la majoria té un vincle escàs amb la veritat, encara que sempre hi ha un professor o universitat citats a l’atzar per donar pes al text. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Alerta! Grups de pares a WhatsApp!

No convertir-nos en assistents personals dels nostres fills ni carregar contra l’equip docent de l’escola, aspectes clau.

qids-lalternativa-whatsapp-alerta-grups

La supremacia de les noves tecnologies en la nostra vida ha fet que pares, mares i fills disposem als nostres dispositius mòbils no només del correu electrònic, sinó d’aplis com Facebook, Twitter i WhatsApp, que ens ajuden a comunicar-nos de manera immediata. Els grups de pares i mares a WhatsApp no són una excepció i, d’un temps ençà, s’han convertit en una via comunicativa de primer ordre, una pràctica útil quan es tracta de qüestions organitzatives i econòmiques, però… ¿què passa quan la raó d’aquests missatges passen a ser els deures i exàmens, un càstig grupal o la metodologia d’un determinat mestre? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

“També sóc com tu”, un anunci evidencia les semblances que compartim més enllà de les aparences

Un 82% dels adolescents no sap diferenciar una notícia d’un article patrocinat

com-entrenar-esperit-critic-als-adolescents

Com es pot entrenar l’esperit crític dels nadius digitals

Molts joves no saben distingir a internet una notícia falsa d’una de real. És la conclusió a la qual ha arribat un estudi de la Universitat de Stanford que s’ha dut a terme amb 7.804 estudiants d’instituts i universitaris dels Estats Units. Les conclusions són preocupants: un 82% dels adolescents no sap diferenciar una notícia d’un article patrocinat. «La capacitat de raonament dels joves sobre la informació que es publica en línia es pot resumir en una paraula: depriment», alerta el mateix estudi.

Què falla per què aquests nadiusdigitals siguin capaços de publicar un comentari a Facebook, una foto a Instagram o un vídeo a Snapchat i, en canvi, no es qüestionin la veracitat de les informacions de les xarxes? El professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Guillermo Bautista, i el dels Estudis d’Arts i Humanitats, Miquel Seguró, ho analitzen.

En un dels exercicis de l’estudi es veia una fotografia distorsionada d’unes margarides, que portava per títol «Flors nuclears de Fukushima». Un 40% dels joves es va creure la informació sense preguntar-se per la font ni la localització de la imatge, i només un 20% la va posar en dubte. «Perquè això no passi cal treballar la competència que ajudi els joves a diferenciar quines notícies són fiables i quines no ho són», apunta Bautista.

El pedagog admet que és impossible comprovar la veracitat de tota la informació que arriba per les xarxes o els mitjans de comunicació. «El que cal és acostumar-nos a relativitzar-la i, si en volem fer ús, anar a la font original, mirar quan s’ha publicat, esbrinar el context, saber si se citen fonts bibliogràfiques…», detalla. Una opinió que comparteix Seguró, que afegeix que davant de l’allau de notícies, hi ha d’haver un «escepticisme constant».

«TENIM MOLTA NECESSITAT DE SIMPLIFICAR»

Però els joves, i també els adults, estan preparats per a activar aquest esperit crític? «Ser conscients que ens trobem en l’era de la postveritat és ja una oportunitat per a dir obertament que hi ha coses a les xarxes socials o als mitjans de comunicació que no són veritat», apunta Seguró. En aquest sentit, l’expert recorda que fa 25 anys ningú no qüestionava la veracitat dels mitjans de comunicació. «Sigui com sigui s’ha d’ensenyar els estudiants a ser crítics i autònoms en la recerca. Ens estem acostumant al fet que en 140 caràcters s’han de dir coses, que Facebook és la nostra manera de relacionar-nos amb el món i que amb les emoticones podem expressar emocions… tenim massa pressa i massa necessitat de simplificar», critica.La manera d’aconseguir-ho, segons Bautista, és potenciar, a banda de la competència de la veracitat de les fonts, la competència digital durant l’etapa educativa. «Sovint a classe es demana als nens que portin una notícia per a treballar-la, però no se’ls ‘ensenya com detectar si és fiable o no». Segons el pedagog, aquest treball s’ha de fer sobretot a secundària, que és l’etapa en què els joves ja poden participar legalment en les xarxes socials. Els professors, però, estan preparats per a treballar-ho? «Hi ha una part del professorat que no sap participar en la xarxa ni gestionar-ne la informació, per tant és difícil que ensenyi com fer-ho als estudiants», puntualitza Bautista.

«El gran error és pensar que el fet que una informació sigui a internet ja és sinònim de qualitat i que, per tant, té certa validesa i es pot fer circular com si fos fiable», puntualitza Seguró. El filòsof es mostra crític amb el significat de postveritat, que ha estat escollida paraula de l’any pel diccionari d’Oxford: «No entenc per què en comptes d’usar aquest terme no s’utilitza directament falsedat, perquè les coses o són veritat o no ho són», conclou.

CRIATURES – ara

Papes, no vull ser viral

sharenting-001

La majoria de pares estan contents de mostrar els seus fills i les fotografies que abans es duien a la cartera ara es pengen a Facebook (el ‘sharenting‘). L’última moda, però, és fer negoci pujant vídeos a Youtube. Estem parlant de vídeos senzills, amb postals íntimes i familiars, per exemple uns nens desembolicant regals el matí de reis. Les grans marques de joguines estan disposades a pagar fins a tres euros per cada mil visites per arribar a un públic que mira més dibuixos per internet que a la TV. Els pares que han donat amb la fórmula poden treure sobresous de fins a 7000€ al mes. Els motius per compartir la vida dels fills a Youtube poden ser variats i legítims, però és evident que convertir els menors en ‘influencers’ és molt llaminer. Com qualsevol promesa, convé saber també la lletra petita. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Aquestes són les pors dels espanyols davant la tecnologia

El CIS revela que la majoria d’espanyols considera les xarxes socials inútils i fins perilloses, segons l’edat i les intencions amb les que s’accedeixi a elles.

cis-2016-00

Primer van ser els ordinadors, després els mòbils, smartphones i tablets. Internet ho va inundar tot: les nostres cases, els nostres telèfons, els nostres rellotges, les nostres relacions socials, les nostres comunicacions i la nostra vida privada. Tots aquests avenços tecnològics han apropat al món amb o sense el seu permís i han facilitat el nostre dia a dia. Per eliminar barreres i interconnectar, però, alguns riscos reals han quedat exposats, convertint-se així en una arma de doble tall. Són les noves tecnologies una ajuda o un perill per a la societat?

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: