Alerta! Grups de pares a WhatsApp!

No convertir-nos en assistents personals dels nostres fills ni carregar contra l’equip docent de l’escola, aspectes clau.

qids-lalternativa-whatsapp-alerta-grups

La supremacia de les noves tecnologies en la nostra vida ha fet que pares, mares i fills disposem als nostres dispositius mòbils no només del correu electrònic, sinó d’aplis com Facebook, Twitter i WhatsApp, que ens ajuden a comunicar-nos de manera immediata. Els grups de pares i mares a WhatsApp no són una excepció i, d’un temps ençà, s’han convertit en una via comunicativa de primer ordre, una pràctica útil quan es tracta de qüestions organitzatives i econòmiques, però… ¿què passa quan la raó d’aquests missatges passen a ser els deures i exàmens, un càstig grupal o la metodologia d’un determinat mestre? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

“També sóc com tu”, un anunci evidencia les semblances que compartim més enllà de les aparences

Un 82% dels adolescents no sap diferenciar una notícia d’un article patrocinat

com-entrenar-esperit-critic-als-adolescents

Com es pot entrenar l’esperit crític dels nadius digitals

Molts joves no saben distingir a internet una notícia falsa d’una de real. És la conclusió a la qual ha arribat un estudi de la Universitat de Stanford que s’ha dut a terme amb 7.804 estudiants d’instituts i universitaris dels Estats Units. Les conclusions són preocupants: un 82% dels adolescents no sap diferenciar una notícia d’un article patrocinat. «La capacitat de raonament dels joves sobre la informació que es publica en línia es pot resumir en una paraula: depriment», alerta el mateix estudi.

Què falla per què aquests nadiusdigitals siguin capaços de publicar un comentari a Facebook, una foto a Instagram o un vídeo a Snapchat i, en canvi, no es qüestionin la veracitat de les informacions de les xarxes? El professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Guillermo Bautista, i el dels Estudis d’Arts i Humanitats, Miquel Seguró, ho analitzen.

En un dels exercicis de l’estudi es veia una fotografia distorsionada d’unes margarides, que portava per títol «Flors nuclears de Fukushima». Un 40% dels joves es va creure la informació sense preguntar-se per la font ni la localització de la imatge, i només un 20% la va posar en dubte. «Perquè això no passi cal treballar la competència que ajudi els joves a diferenciar quines notícies són fiables i quines no ho són», apunta Bautista.

El pedagog admet que és impossible comprovar la veracitat de tota la informació que arriba per les xarxes o els mitjans de comunicació. «El que cal és acostumar-nos a relativitzar-la i, si en volem fer ús, anar a la font original, mirar quan s’ha publicat, esbrinar el context, saber si se citen fonts bibliogràfiques…», detalla. Una opinió que comparteix Seguró, que afegeix que davant de l’allau de notícies, hi ha d’haver un «escepticisme constant».

«TENIM MOLTA NECESSITAT DE SIMPLIFICAR»

Però els joves, i també els adults, estan preparats per a activar aquest esperit crític? «Ser conscients que ens trobem en l’era de la postveritat és ja una oportunitat per a dir obertament que hi ha coses a les xarxes socials o als mitjans de comunicació que no són veritat», apunta Seguró. En aquest sentit, l’expert recorda que fa 25 anys ningú no qüestionava la veracitat dels mitjans de comunicació. «Sigui com sigui s’ha d’ensenyar els estudiants a ser crítics i autònoms en la recerca. Ens estem acostumant al fet que en 140 caràcters s’han de dir coses, que Facebook és la nostra manera de relacionar-nos amb el món i que amb les emoticones podem expressar emocions… tenim massa pressa i massa necessitat de simplificar», critica.La manera d’aconseguir-ho, segons Bautista, és potenciar, a banda de la competència de la veracitat de les fonts, la competència digital durant l’etapa educativa. «Sovint a classe es demana als nens que portin una notícia per a treballar-la, però no se’ls ‘ensenya com detectar si és fiable o no». Segons el pedagog, aquest treball s’ha de fer sobretot a secundària, que és l’etapa en què els joves ja poden participar legalment en les xarxes socials. Els professors, però, estan preparats per a treballar-ho? «Hi ha una part del professorat que no sap participar en la xarxa ni gestionar-ne la informació, per tant és difícil que ensenyi com fer-ho als estudiants», puntualitza Bautista.

«El gran error és pensar que el fet que una informació sigui a internet ja és sinònim de qualitat i que, per tant, té certa validesa i es pot fer circular com si fos fiable», puntualitza Seguró. El filòsof es mostra crític amb el significat de postveritat, que ha estat escollida paraula de l’any pel diccionari d’Oxford: «No entenc per què en comptes d’usar aquest terme no s’utilitza directament falsedat, perquè les coses o són veritat o no ho són», conclou.

CRIATURES – ara

Papes, no vull ser viral

sharenting-001

La majoria de pares estan contents de mostrar els seus fills i les fotografies que abans es duien a la cartera ara es pengen a Facebook (el ‘sharenting‘). L’última moda, però, és fer negoci pujant vídeos a Youtube. Estem parlant de vídeos senzills, amb postals íntimes i familiars, per exemple uns nens desembolicant regals el matí de reis. Les grans marques de joguines estan disposades a pagar fins a tres euros per cada mil visites per arribar a un públic que mira més dibuixos per internet que a la TV. Els pares que han donat amb la fórmula poden treure sobresous de fins a 7000€ al mes. Els motius per compartir la vida dels fills a Youtube poden ser variats i legítims, però és evident que convertir els menors en ‘influencers’ és molt llaminer. Com qualsevol promesa, convé saber també la lletra petita. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Aquestes són les pors dels espanyols davant la tecnologia

El CIS revela que la majoria d’espanyols considera les xarxes socials inútils i fins perilloses, segons l’edat i les intencions amb les que s’accedeixi a elles.

cis-2016-00

Primer van ser els ordinadors, després els mòbils, smartphones i tablets. Internet ho va inundar tot: les nostres cases, els nostres telèfons, els nostres rellotges, les nostres relacions socials, les nostres comunicacions i la nostra vida privada. Tots aquests avenços tecnològics han apropat al món amb o sense el seu permís i han facilitat el nostre dia a dia. Per eliminar barreres i interconnectar, però, alguns riscos reals han quedat exposats, convertint-se així en una arma de doble tall. Són les noves tecnologies una ajuda o un perill per a la societat?

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Quan els mestres Pugen els teus fills a YouTube

Creix la preocupació per la privacitat de les imatges dels menors que les escoles difonen a les xarxes

Quan els mestres Pugen els teus fills a YouTube

Molts centres escolars i pares i mares han enregistrat aquest Nadal els nens cantant nadales al festival de l’escola. Sovint aquests actes apareixen després a YouTube o a Vimeo. ¿Però hi estan d’acord tots els progenitors? ¿Els centres educatius exploten la imatge dels nens? ¿Les fotos a Facebook de l’excursió a la neu permeten veure com els infants s’ho passen bé o van contra la seva privacitat? ¿L’empremta digital que els professors i centres educatius deixen dels menors pot condicionar-los en un futur? El departament d’Ensenyament assegura que tota la difusió que els centres educatius fan a internet de la imatge dels alumnes té el consentiment de les famílies. Però experts en privacitat i associacions de pares reconeixen que creix la preocupació per aquests aspectes.

“Quan estàs fent un vídeo promocional per ensenyar que maca que és l’escola, estàs fent una explotació comercial de la imatge del menor”, assenyala Ricard Martínez, president de l’Associació Professional Espanyola de Privacitat (APEP). Martínez recalca el seu desacord amb aquest ús comercial i no educatiu de la imatge dels infants i afegeix que tampoc es poden fer servir les xarxes socials com a eina educativa si els nens són menors de 14 anys. El president de l’APEP també recomana que s’utilitzin eines digitals pròpies que evitin que les dades dels menors i la seva activitat en línia quedin en mans d’una empresa privada. Per a Martínez, moltes de les xarxes socials que s’utilitzen tenen unes “condicions del servei” i “obliguen el subjecte a renunciar a la seva privacitat”.

En la mateixa línia s’expressa Àlex Castillo, president de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac): “Hi ha d’haver un punt d’equilibri que impliqui tenir filtres”. “Com a famílies -afegeix- no podem negar-nos a tenir unes eines que ens faciliten molt la comunicació amb l’escola. Però una cosa és que s’aprofitin les xarxes per veure què fa el teu fill i, l’altra, que la mateixa escola utilitzi aquestes imatges com a reclam publicitari”.

Consentiment dels pares

Ensenyament assegura que els centres tenen autonomia per gestionar les seves xarxes socials i insisteix que sempre se sol·licita l’autorització dels pares per penjar-hi imatges dels alumnes. A l’inici de curs, s’acostuma a passar un document perquè el signin les famílies -el model del qual es pot trobar a internet- en què se’ls demana el vistiplau perquè la imatge dels seus fills aparegui a la web, el blog i les revistes del centre. Aquest document tipus, però, no inclou específicament les xarxes socials.

Per al departament, aquesta autorització és vàlida per a tots els canals i casos, però Martínez assegura que no n’hi ha prou i que el centre ha de comunicar cada vegada a quins canals es publicaran les imatges, si les podrà veure tothom o només els usuaris amb permís, per quin motiu s’han fet i altres detalls. El formador en competències digitals per a docents Jordi Jubany explica que cal evitar difondre primers plans dels menors, fer sempre un ús educatiu de les imatges i reflexionar sobre si hi pot haver polèmiques o problemes amb els continguts. “Quan hi hagi un petit conflicte, se li ha de buscar la part pedagògica i aprofitar la situació per fer xerrades”, afegeix.

“A mesura que anem detectant usos no adequats, anem polint aquests documents”, explica a l’ARA Jordi Vivancos, responsable de l’àrea de tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement d’Ensenyament. Alguns pares es neguen que els seus fills siguin fotografiats i la llei empara els que volen restringir la difusió de la imatge de les seves criatures. Els experts, però, apunten que això pot ocasionar disfuncions. “Quan una família diu que no vol que el seu fill aparegui a Facebook, de vegades és un missatge poc realista, i se t’acaba girant en contra. No pots treballar la part educativa, ho estàs fent des de la prohibició”, assegura Jubany. El president de la Fapac afegeix que això pot comportar la discriminació d’un nen; per exemple, pot ser que evitin donar-li el paper de protagonista de l’obra de teatre perquè la volen penjar a internet.

Què passa si els que difonen la imatge dels menors no són els responsables del centre educatiu sinó altres pares? Jubany explica que això s’acostuma a parlar a les reunions d’inici de curs perquè “tothom es posi d’acord”, però demana comprensió amb els malentesos, perquè progenitors i docents també s’equivoquen. “Com a pares i professors, estem educant sobre aspectes en què nosaltres no hem sigut educats”, coincideix Castillo. Tant el president de la Fapac com Jubany reconeixen que, a vegades, hi ha hagut queixes i preocupació pels drets d’imatge dels nens a les escoles, però que sempre s’han abordat i s’han resolt els conflictes.

L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades assegura que està tramitant dues denúncies de pares per difusió d’imatges dels seus fills a Facebook sense el seu consentiment, i afegeix que n’estudia d’altres. Tot i que les xifres no són significatives, sí que reconeixen una preocupació creixent dels pares. Els experts demanen als centres que siguin curosos amb les imatges que difonen. Que pensin, per exemple, si el fet de penjar exercicis de pronunciació en anglès al YouTube pot perjudicar els adolescents a l’hora d’aconseguir una feina, d’aquí uns anys, si la persona que els hi vol donar troba la gravació i li causa mal efecte. “Les escoles estan conformant la identitat digital del menor, moltes vegades sense la seva participació”, recalca Ricard Martínez.

Més competències digitals per als docents

La majoria de mestres no es van instruir en xarxes socials a la universitat. “Els professors també estem aprenent com moure’ns en aquest món. Això és un repte, però també una gran oportunitat per treballar la competència comunicativa”, explica Jordi Jubany. Per intentar revertir aquesta mancança, Ensenyament treballa perquè les facultats d’educació formin també en competències digitals els futurs docents. Mentrestant, un recurs que els professors tenen a l’abast és l’Educat 2.0, un espai on poden compartir experiències relacionades amb la tecnologia i del qual ja formen part més de 10.000 professors. Martínez reivindica una formació sòlida en tecnologia per als futurs mestres, però també per a pares i alumnes: “L’educació en privacitat i en els usos de les tecnologies s’hauria d’introduir de manera transversal”.

NEREIDA CARRILLO – ara.cat

Decàleg (definitiu) per a una bona conducta Whatsappera

No podem viure sense WhatsApp.  Com més aviat ho reconeguem millor, el primer sempre és acceptar el problema.

Decàleg Conducta wathsappera cap

Cada vegada més i més gent fa servir WhatsApp. Ja era hora que algú posés límits al que es pot i que s’ha fer en WhatsApp perquè sembla ser que des que es va fer aquesta llista fa uns mesos les coses no han anat a millor, sinó tot el contrari.

L’amiga Moderna de Poble, que ja ens va explicar els seus  10 manaments per a les parelletes modernes, i el seu nou personatge El cooltureta  han creat aquest decàleg (que esperem que sigui el “definitiu”) per a una bona conducta Whatsappera i, per tant, per fer un món millor.

Font: the idealist

decàleg cultura-whatsappera-infografia

😉

El bloc de la Clara Ávila ens dóna

Normes no escrites en els grups de Whatsapp

Tothom aprèn de petit a comportar-se en diferents situacions: davant d’un professor, amb la família, en llocs públics. Quan creixes segueixes aprenent aquestes normes de conducta, quan comences una feina aprens a comportar-te en reunions, amb clients, en esdeveniments i congressos.

Però … ¿qui t’ha ensenyat a comportar-te en situacions digitals? En concret em refereixo als grups de whatsapp, de facebook, messenger o el que tu prefereixis utilitzar.

Al podcast de  Atrapats a les Xarxes d’Onda CRO prenem el paper de justiciers van crear “Les normes no escrites en els grups de whatsapp”😉

  1. Si te’n vas no tornis
  2. Si silencies un grup no diguis que ho has silenciat
  3. Els grups a partir de 10 no són pràctics així que pren-t’ho amb calma
  4. No es discuteix en els grups. Bé, no es discuteix en general a WhatsApp
  5. Les converses de dos en un grup s’han de fer en privat
  6. Has de rectificar al típic amic spammer dels grups
  7. No pots donar per fet que tots s’assabenten de les quedades
  8. Si t’arriba dues vegades el mateix whatsapp en cadena no ho reenviïs
  9. Si trobes més de 100 missatges sense llegir oblida’t, has fet tard
  10. Si no s’escriu en un parell de dies no passa res. Seguiu sent amics
  11. Els grups serveixen com a aplicació de segona pantalla per comentar el que passa a la tele. Si no estàs veient alguna cosa a la tele o t’hi uneixes o calles
  12. Els grups són el lloc òptim per a enviar les fotos que no pujaries a xarxes
  13. No val mirar l’última connexió d’alguna de les persones del grup. Això és molt tèrbol
  14. No fiquis al teu nòvio en un grup tret que us aneu a casar
  15. Els grups poden ser eventuals. S’autodestrueixen, però no caiguis en la Diògenes de grups
  16. No canviïs l’ecosistema del grup, si neix en WhatsApp no ​​el vulguis moure a facebook
  17. Un whatsapp no ​​es pot fer servir com un mail
  18. Quan algú explica alguna cosa dolenta que li passa es deixa un temps d’espera abans de donar notícies bones
  19. Igual quan hi ha bones notícies, s’espera a donar les males noticies a menys que siguin molt urgents
  20. La freqüència de revisió dels grups són 2 o 3 vegades al dia
  21. La sevillana del flamenc, els aplaudiments, el confeti, la caca amb ulls o el sticker que vulguis enviar són grans recursos per tancar temes

Aquí teniu el podcast.

 

%d bloggers like this: