Els enginyers predominen entre els més rics del món, però un terç no té títol universitari

Un terç dels multimilionaris no té títol universitari, i la carrera més comuna entre els més rics del món és enginyeria, segons un recent estudi.

Mark Zuckerberg, Steve Jobs o Bill Gates són alguns dels multimilionaris que no van acabar els seus estudis universitaris

Mark Zuckerberg, Steve Jobs o Bill Gates són alguns dels multimilionaris que no van acabar els seus estudis universitaris

Hi ha una dita molt coneguda en el món universitari per motivar als estudiants que diu: “si creus que estudiar és car, llavors intenta-ho amb la ignorància”. Pel que sembla a més d’un no li ha anat gens malament amb aquesta segona opció. Una recent recopilació de dades duta a terme pel portal Approved Index (que serveix de dades per als cèlebres rànquings de la revista Forbes) revela que un terç de les 100 persones més riques del món no té títol universitari.

EUA, la primera economia del planeta, segueix sent la terra promesa per als multimilionaris, on viuen gairebé quatre de cada deu entre les persones més riques del món. Pel que fa al perfil tipus, la seva edat mitjana és de 67,5 anys, té tres fills i opera en el sector de la tecnologia. Això de la carrera universitària, pel que sembla, és opcional. Entre els homes més rics del món, els que no han trepitjat la facultat tenen una fortuna que de mitjana ronda els 24.000 milions de dòlars (22.000 milions d’euros al canvi d’avui).

S’estima que al món hi ha 2.325 persones multimilionàries, amb un patrimoni net de 6.82 bilions d’euros, el que representa un dècim de la riquesa mundial. I que supera la capitalització de totes les empreses de l’índex borsari Dow Jones, segons dades del banc UBS.

Compte: aquestes persones que van triomfar (almenys pel que fa a ingressos econòmics es refereix) no ho van fer sense esforç. Van arribar a ser milionaris gràcies al seu esperit empresarial i altres habilitats. La seva biografia ho certifica. Bé és cert que, com demostra aquesta estadística, gràcies a les noves tecnologies avui és possible tirar endavant un projecte vàlid i rendible sense haver acabat necessàriament els estudis.

La dada convida a la reflexió. Perquè més d’un s’haurà preguntat si en aquests moments treure una carrera encara suposa un valor afegit i competitiu en el mercat laboral. No és de sorprendre que a la llum d’aquestes xifres més d’algun jove pugui estar desanimat.

En particular, el cas d’Espanya és significatiu, perquè té un nombre de llicenciats superior a la mitjana de la UE. Durant l’última dècada, la població universitària va créixer cada any a un ritme del 8%, segons dades de Funcas. Però les ofertes de treball d’acord a la seva formació escassegen. Es calcula que a Espanya el 25% dels treballadors estan “sobreeducats”. Fan treballs pocs qualificats i amb ingressos modestos, tot i tenir un títol a la butxaca.

De fet, una recerca de la UPF del 2011 ja indicava que un 17% dels graduats confessava que si hagués de prendre una altra vegada la decisió de cursar estudis universitaris “no ho faria amb bastanta o molta probabilitat”.

Sandra Nieto, investigadora de la UB, ho resumia així: “ja no tens garantit un treball per tenir un títol. Això de ‘estudia i arribaràs lluny ja no val’. Fa vint anys, els universitaris eren els que més tenien la vida resolta. Ara competeixen entre ells”.

Per no parlar dels celebrats màsters. Com el arxiconegut MBA (Màster en Business Administration). Segons informava un estudi del Fòrum Econòmic de Davos d’aquesta setmana, els estudiants que aconseguien un MBA a meitat dels anys noranta podien veure els seus salaris triplicats en tan sols cinc anys. Avui aquest increment és la meitat. Difícilment un va a convertir-se en milionari només per haver cursat un MBA.

Això sí: fer colzes no és garantia de fer-se rics, però sempre ajuda. Perquè no només és qüestió de diners. Segons explicava a aquest diari el 2011 el professor Guido Stein de l’IESE, “muntar un negoci a Internet sense tenir una carrera està molt bé, però això no et formarà com a persona”.

Llavors quina carrera escollir? Evidentment, la que a un més li agrada. Però si els pares volen que els seus fills triomfin i que també tinguin estudis superiors, llavors millor que estimulin els seus fills perquè adquireixin familiaritat en els números i l’aritmètica. Perquè si es miren les dades de Approved Index, llavors es descobreix que la carrera universitària més comú entre els ultrarrics és l’enginyeria , amb un 22%.

forbes-top-10-2015

Casos cèlebres

Steve Jobs. Va cursar només un semestre a la Universitat de Portland. Va fundar Apple i va acabar anys després donant xerrades als acabats de llicenciar.

Bill Gates. Un dels homes més ric del món. Va abandonar la Universitat de Harvard després d’uns anys per dedicar-se, amb èxit, a Microsoft.

Mark Zuckerberg. El jove més ric de la història. Va ingressar a la Universitat de Harvard el 2003. No va ser necessari acabar-la, perquè va crear la major xarxa social d’Internet, Facebook.

Michael Dell. El pare de la venda directa per Internet. Va voler ser metge i va estudiar a la Universitat de Texas. Els ordinadors eren la seva passió … i van acabar sent el seu negoci.

Walt Disney. Va abandonar l’escola secundària per dedicar-se als dibuixos animats. I va canviar la infància de milions de nens.

Larry Ellison. Va deixar dues vegades la Universitat, degut també a molts problemes familiars. Va fundar Oracle i ara es dedica també a guanyar la Copa Amèrica de Vela gràcies als seus diners.

Sheldon Adelson. El magnat dels casinos que al final no va invertir a Espanya va estudiar una breu temporada al City College de Nova York i el va deixar. La seva aposta … va sortir a compte

Roman Abramóvitx. Orfe, va abandonar els seus estudis per dedicar-se al petroli. I al futbol. No li ha anat malament.

Richard Branson. És “Sir” i va fundar la seva primera companyia als 22 anys. Mai va pensar en anar a la Universitat, cosa que veia incompatible amb el seu esperit empresarial.

PIERGIORGIO M. SANDRI – LA VANGUARDIA via CATEI.cat

No sé quina carrera estudiar

Un informe adverteix que no s’assessora prou els estudiants d’ESO.

No sé quina carrera estudiar 01

“Estic entre uns estudis més científics, com biologia, o uns de més artístics, com disseny”. Els dubtes de la Imán Mencara, una estudiant de 4t d’ESO, es repetien el primer dia del Saló de l’Ensenyament, entre centenars d’estudiants. Alguns han de decidir el curs que ve el tipus de batxillerat que volen estudiar i d’altres la carrera universitària.

Un informe elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Després de l’ESO què puc fer?, alerta que l’orientació que es dóna a l’alumnat de secundària és insuficient. L’estudi la qualifica de “poc planificada i documentada”, i denuncia que només es faci a 4t d’ESO i que la responsabilitat recaigui en el tutor. L’informe també alerta que es repeteixen els clixés de dirigir els bons estudiants cap a batxillerat i els que van més justos cap a la formació professional (FP).

Una de les novetats del Saló de l’Ensenyament, que s’allargarà fins diumenge, és precisament reforçar aquest assessorament. Ho fa per diversos canals. D’una banda, s’ha potenciat el Servei d’Orientació que ofereix el portal Educaweb de manera individualitzada, que indica a l’alumnat quins són els estudis que més s’adeqüen al seu perfil. Entre les qüestions que se li plantegen hi ha en quina àrea li agradaria treballar, quines habilitats té com a persona o quins aspectes considera prioritaris en una futura feina (tenir un bon sou, disposar de temps lliure, aconseguir prestigi, decantar-se per una activitat rutinària…).

La segona via per potenciar l’orientació és un servei de visites guiades pel Saló perquè l’alumne sàpiga quin tipus d’informació li serà útil a l’hora de prendre la decisió. I el tercer canal és el Fòrum d’Orientació Universitària, en què universitats com la Rovira i Virgili o entitats com la Comissió Europea ofereixen xerrades als joves. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va explicar ahir durant la inauguració de la fira que l’any passat es van fer més de 4.000 assessoraments personalitzats. “Els interessats poden descobrir les professions més demandades i, per tant, el que la societat necessita’’, va matisar.

Potenciar la FP

Una d’aquestes demandes, segons Rigau, és la FP, l’altra gran aposta del Saló. En aquest àmbit la principal novetat és la potenciació de la FP integrada, amb una nova aula que agrupa la FP inicial, la contínua i l’ocupacional. Alhora, també es vol difondre la FP dual. Per això, per primer cop Seat és present al Saló. L’empresa és una de les que lideren aquest tipus d’ensenyament, que consisteix a oferir formació professional a l’estudiant a la mateixa empresa i, un cop acabada, donar-li l’opció de quedar-s’hi treballant.

Pel que fa a l’oferta universitària, destaca la voluntat d’internacionalització, amb més titulacions en anglès per atreure estudiants estrangers, sobretot de fora de la UE, i el requeriment del nivell B2 als estudiants catalans a partir d’aquest curs. En aquest sentit, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va recordar que el Govern ha engegat el programa Parla3 perquè els estudiants puguin comprovar el seu nivell, avaluar opcions per millorar-lo i finançar-lo amb ajudes de fins a 350 euros per curs.

ELISABET ESCRICHE – ARA

No sé quina carrera estudiar 02

L’enginyer que mai es queixa

Graduat en informàtica, Glenn Caliba aspira a consolidar-se a la feina per fer bo el sacrifici dels pares

Calibe enginyer que mai es queixa

A Josep Masabeu, ànima de l’ONG Braval, li brillen els ulls cada cop que parla de Glenn Caliba. “Estic molt content d’ell i dels que segueixen el seu camí”, confessa Masabeu, que diàriament pilota el treball de formació extraescolar de joves del Raval, fills de pares immigrants que aglutinen talent i reclamen un cop de mà. Les aules de l’entitat es converteixen cada tarda en una república mestissa: hi passen escolars d’una trentena d’orígens i religions diferents. En un barri amb la meitat de població immigrant i en el qual tres quartes parts dels habitants només tenen estudis de primària, unes quantes associacions han entès que receptar formació és sinònim de progrés. Caliba, de pares filipins instal·lats fa tres dècades a Barcelona, és el primer graduat universitari modelat al Braval. I ja ha accedit al món laboral. L’esforç ha donat resultats.

Tres anys després que l’ARA relatés la seva història d’èxit -quan estava a punt de graduar-se en enginyeria informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)-, Caliba ha fet camí. Té 27 anys, conserva el somriure tímid d’alumne aplicat i al currículum ja hi pot detallar experiència en el sector. Va començar a buscar feina quan completava els estudis i de seguida li van sorgir oportunitats. Es va comprometre amb una empresa informàtica que desenvolupava un projecte vinculat a la música -una de les seves passions-, un lligam que va concloure aquest estiu però que tindrà continuïtat. “És una empresa amb un ambient força familiar, que està al costat de casa i en la qual em sento còmode”, afirma Caliba, el gran de tres germans, ara també universitaris. Ara es planteja fer-se autònom i combinar els encàrrecs dels que ja l’han vist treballar amb altres oportunitats que apareguin.

Alemanya, projecte aparcat

Mentre resol la vinculació laboral, aquest jove del Raval explota les seves habilitats. Va acabar el grau professional de piano al conservatori i va començar el grau d’orgue -tot i que no el va poder completar pels compromisos laborals-, també toca el violí i assaboreix Bach, cultiva les sis llengües que parla -català, castellà, anglès, alemany, ilocà i tagàlog, les dues últimes, pròpies de les Filipines- i ha fet un tastet en el món de la fotografia, una altra afició convertida ara en negoci pels encàrrecs que li arriben. De moment, ha quedat aparcat el futur professional a Alemanya, on s’havia imaginat progressant quan encara era universitari. Havia estudiat mig any a Karlsruhe, una estada Erasmus que va ser profitosa. “Molts joves han pensat el mateix que jo en els últims anys i potser vaig massa tard. M’interessava l’experiència en un altre país i la idea de perfeccionar l’alemany”, apunta. No ha marxat del carrer Joaquim Costa perquè entén que també és un lloc idoni per viure: té els amics a prop i continua col·laborant al Braval, ara com a mentor dels joves que volen emular-lo.

A casa s’ha amarat de la cultura de l’esforç, inculcada pels pares, orgullosos de veure que el fill gran té una carrera i progressa al món laboral i que els dos petits -Gershon i Génesis- fan el mateix trajecte. El primer estudia farmàcia i només li queda un curs per graduar-se, i el segon cursa nutrició i dietètica, tots dos a les aules de la Universitat de Barcelona (UB). Les renúncies i els anys de sacrifici del matrimoni -Martina Ramos i Amancio Caliba- han rebut una recompensa amb el progrés dels fills. “Els pares estan contents. Les coses podrien anar millor, però estem satisfets amb el que ha passat aquests últims tres anys. Els meus germans estan estudiant i no hem tingut problemes per pagar els estudis. Veient com treballen els nostres pares, nosaltres no podíem desaprofitar l’oportunitat que ens han donat”, raona aquest enginyer informàtic.

A la recerca de l’estabilitat

Caliba continua vivint amb els pares. Explica amb cert rubor que no té parella, tot i que ha esbossat el desig de formar una família, per repetir el camí dibuixat pels seus progenitors. “El que m’agradaria és tenir una situació més estable. Aquest estiu he estat a les Filipines i no acabaven d’entendre que amb 27 anys encara no estigués casat ni tingués fills”, admet. Fa tres anys admetia que les creences -la família abraça l’Església adventista- l’influiran a l’hora de trobar parella. De moment, ja han musculat la seva ètica pel treball. “La personalitat també es configura a partir del que creus”, reflexiona. Conscient de les dificultats que han superat els pares -que no van poder reprimir les llàgrimes el dia que van fer-se a la idea que el fill gran es graduaria-, afronta els problemes sense instal·lar-se en la cultura de la queixa. “Sempre recordem els nostres drets, però no volem assumir tan sovint els nostres deures”, lamenta. L’enginyer ha fet bo el sacrifici dels pares.

JOAN SERRA – ARA – ANIVERSARI, QUATRE ANYS DE PERIODISME INDEPENDENT

braval web

Gran acolliment en el disseny i la implementació del portal ITscool

Tot just s’ha presentat el portal de l’Associació Educativa ITscool, per a l’impuls dels estudis de Tecnologies de la Informació i Informàtica, fruit de la col·laboració amb SIGMA, technological Innovation for universities.

ITSCOOL web

ITScool neix amb l’objectiu  d’acostar els estudis vinculats a les carreres TIC entre joves de Primària i Secundària, professors, escoles i famílies.

La paraula ITscool és l’acrònim de tecnologies de la informació en anglès, Information Technologies, + Scool, per les dues formes fonètiques del mot: “school” (escola) i “cool”, última tendència. Amb això es pretén arribar a un segment jove.

Amb el projecte ITscool, SIGMA inaugura el llançament de portals. Les característiques d’aquest tipus de portals són la seva usabilitat i navegació, extremadament senzilla i amb grans prestacions. La interacció personalitzada amb els serveis que s’ofereixen, així com la integració d’eines de col·laboració, fan que l’usuari disposi de l’actualització de continguts en un format comú de visualització. En definitiva, el portal ITSCOOL és una eina que permet eficiència i competitivitat. El producte ha rebut el reconeixement dels membres d’Itscool, 2 departaments de la Generalitat de Catalunya (Ensenyament i Coneixement), 11 Universitats, 4 col·lectius professionals, incloent el COEINF,i altres associacions i empreses.

Més informació: ITscool

Font COEINF.cat

La majoria de les 60 titulacions amb més ocupació són de ciències

carreras ingenieria 01

Digui on estudia i li diré quines opcions té de trobar feina. El Ministeri d’Educació ultima un mapa que combina les titulacions universitàries espanyoles amb les sortides laborals dels seus graduats. L’informe fa seguiment dels últims quatre anys de vida laboral de més de 190.000 universitaris de centres públics i privats de 146 titulacions que van acabar les seves carreres en el curs 2009-2010. Les primeres conclusions fetes públiques situen els metges com els més ben situats per a trobar feina i deixen en evidència les dificultats per trobar una ocupació d’acord amb la carrera: gairebé la meitat dels titulats (45%) té una feina per sota de la seva qualificació 04:00 anys després d’acabar la universitat.

EL PAÍS ha tingut accés, a més, a la llista amb les 60 titulacions de les universitats públiques amb més altes a la Seguretat Social. La majoria són científiques i tècniques. En primer lloc està Enginyeria Industrial de la Universitat de Cadis, seguida de llicenciatures de Medicina de diferents campus públics (vegeu quadre). Les titulacions d’Humanitats tenen pitjor encaix en el mercat laboral, a jutjar pels primers resultats de l’estudi, el contingut complet oferirà Educació en les pròximes setmanes. El gruix dels treballadors analitzats en l’informe es van matricular en el pla antic previ a l’Espai Europeu d’Educació Superior (llicenciatures, diplomatures i enginyeries).

carreras ingenieria 02

A nivell global, els titulats d’Òptica i Optometria i Ciències Actuarials i Financeres segueixen als metges en percentatge d’altes en la Seguretat Social. Els que menys afiliats tenen són els llicenciats en radioelectrònica naval (16,7% d’afiliats), Filologia Portuguesa (18,2%) i Filologia Àrab (23,2%), segons les primeres conclusions de l’informe Inserció laboral dels estudiants universitaris , l’avanç va presentar ahir la secretària d’Estat d’Universitats, Montserrat Gomendio.

Els primers resultats avalen altres estudis previs que situen Espanya entre els països amb més sobrequalificació, és a dir, més treballadors amb una ocupació inferior al seu nivell d’estudis. L’últim informe de la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CyD), del juliol passat, indicava que un de cada tres titulats universitaris espanyols està emprat per sota de la seva qualificació. Aquest primer treball de camp d’Educació -la intenció és repetir-anualment- va més enllà i reflecteix que gairebé la meitat dels universitaris analitzats estan en llocs inferiors al seu nivell d’estudis. Són un 51,5% tot just acabar la carrera i baixen fins el 44,5% als quatre anys de sortir de la universitat. Diferents experts relacionen estretament aquesta realitat, que situa Espanya a la cua d’Europa, amb la situació laboral pròpia del país. És a dir, no es tracta tant d’excés de qualificació com que Espanya és un mercat que ofereix infraocupació.

carreras salud 01

Les carreres més tècniques tenen més sortides laborals que les humanístiques, segons l’informe, però els alumnes es matriculen més en aquestes últimes. El 88,2% dels titulats en Ciències de la Salut treballen d’acord a la seva qualificació quatre anys després d’acabar els seus estudis. Els segueixen els de Ciències (el 62,9%); Enginyeria i Arquitectura (61,4%) Arts i Humanitats (50,6%) i Ciències Socials i Jurídiques (44,7). Davant d’això, més de la meitat dels matriculats (54,3%) van estudiar carreres de Ciències Socials i Jurídiques, seguides d’Enginyeries i Arquitectura (21%), Ciències de la Salut (12), Arts i Humanitats (6,9 ) i Ciències (5,9).

L’informe inclou dades d’Educació, la Seguretat Social, l’Institut Nacional d’Estadística i la Conferència dels Consells Socials de les Universitats Espanyoles. Els resultats finals, segons Educació, es penjaran a la web perquè els pugui consultar qualsevol estudiant. Més enllà de la informació pública, els consells socials esperen que serveixi per “adequar el mapa de titulacions a les necessitats reals de la societat”, segons Miguel Ángel Acosta, secretari general de la Conferència que els aglutina. Gomendio va assegurar ahir que Educació “no prendrà cap decisió sobre la base d’aquestes dades en aquest moment”, tot i que espera que els “gestors universitaris” -Campus i comunitats autònomes, principalment- “tinguin en compte aquests resultats a l’hora de prendre decisions “.

PILAR ÁLVAREZ – EL PAÍS

Las carreras con mayor tasa de empleo

Un milió de nadons Erasmus i els antics Erasmus tenen un 23% menys d’atur

Erasmus 01 make erasmus not war

Les beques Erasmus transcendeixen l’àmbit acadèmic i laboral dels seus beneficiaris. El 27% dels estudiants coneix la seva parella mentre estudia a l’estranger, segons es desprèn de les respostes dels alumnes en l’enquesta sobre el programa Erasmus. Amb aquestes dades, la Comissió Europea estima que des de 1987, any en què es va iniciar aquest programa, han nascut un milió de nens de parelles Erasmus.

L’impacte d’aquesta experiència és encara més gran en analitzar les possibilitats d’aparellar-se amb algú de diferent nacionalitat. El 33% dels enquestats asseguren tenir una parella estable d’un país diferent al seu, enfront del 13% dels que no van gaudir una beca Erasmus. Un efecte induït d’aquesta experiència que Brussel·les considera valor intangible de la integració europea.

LUCÍA ABELLÁN – NATALIA DE MIQUEL – PAÍS

erasmus 02 indicadores

Els antics Erasmus tenen un 23% menys d’atur

Les beques Erasmus afavoreixen la inserció laboral dels europeus. La Comissió Europea ha presentat aquest matí un estudi sobre l’impacte d’aquestes beques, una de les principals senyes d’identitat de la Unió Europea, en el futur laboral i personal dels qui les gaudeixen. Els alumnes Erasmus tenen un 23% menys de taxa d’atur cinc anys després de graduar-se i les seves probabilitats de patir atur de llarga durada (superior a 12 mesos) representen la meitat que a la resta dels estudiants.

El treball, basat en gairebé 80.000 respostes i amb entrevistes directes als alumnes, professors i empresaris en vuit països europeus  entre ells Espanya-,  llança les primeres dades concretes sobre els beneficis d’aquest programa. “El missatge és clar: si estudies o et formes en l’estranger, tens més probabilitats de millorar les teves perspectives d’ocupació”, ha explicat la comissària europea d’Educació, Androulla Vassiliou, que porta cada any al 5% dels europeus a estudiar fora del seu país (més de 250.000 en el curs 2011-2012).

En un context de forta desocupació i falta de perspectives laborals en molts països membres, Brussel·les ha volgut destacar els avantatges laborals per als seus usuaris. Més enllà del major nivell d’ocupació, la qualitat també suma. Un 77% dels enquestats declaren, 10 anys després de finalitzar els seus estudis, que exerceixen una tasca de directiu alt o mitjà (encara que, curiosament, a la cúpula de les empreses la situació és diferent: només un 6% dels Erasmus asseguren comptar amb un lloc de president o conseller delegat, enfront del 10% entre els que no van sortir a l’estranger).

Estudiar fora obre la veda a desenvolupar almenys una part de la vida professional a l’estranger. El 85% dels estudiants considera aquesta experiència laboral en un altre país com un dels motius per sol · licitar una Erasmus. Aquest desig es fa realitat en un 40% dels casos, segons l’estudi, que xifra en aquest percentatge el nombre d’Erasmus que es muda de país almenys una vegada des de la seva graduació. Entre els alumnes que no van gaudir aquestes beques, el percentatge basa al 23%.

Tot i que la quantia de les beques Erasmus obliga l’estudiant a buscar altres ingressos per sobreviure, la Comissió Europea ha volgut subratllar que els beneficiaris no procedeixen només de famílies afavorides. El 46% dels estudiants provenen d’un entorn sense estudis superiors, un percentatge en tot cas inferior al dels joves que es queden als seus països d’origen.

Amb aquestes dades sobre la taula, la comissària d’Educació ha aprofitat per demanar als ministres europeus del ram que no retallin els pressupostos. “Els vaig escriure fa dos mesos a tots per recordar”, ha assegurat Androulla Vassiliou davant els periodistes.

erasmus infografia

Un 40% més de pressupost

Quatre milions de persones podran beneficiar en set anys del nou programa  Erasmus +, que inclou pràctiques laborals, formació professional i experiència esportiva, segons càlculs de la Comissió Europea. Fins 2020, els estudiants europeus que decideixin anar-se’n a estudiar o a practicar a l’estranger obtindran nous ajuts durant la seva estada. El projecte comptarà amb un augment del 40% en el seu pressupost, el que suposarà un total de 14.700 milions d’euros, als quals se li afegeixen 1.680 més per finançar les accions amb tercers països fora de la UE.

Aquesta iniciativa presenta alguns canvis respecte a la vigent fins 2014. Segons han exposat fonts institucionals, Erasmus+ finançarà “associacions transnacionals entre institucions i organitzacions de formació” per establir cooperacions entre l’àmbit de l’educació i el món laboral. A més, també inclourà ajudes a l’esport, que permetin donar suport a projectes i reduir problemes com “el tripijoc de partits, el dopatge, la violència o el racisme”, han afegit. És la primera vegada que aquest sector podrà beneficiar-se del programa Erasmus. La Comissió Europea confia que el projecte fomenti el vincle entre educació, formació, joventut i esport per als pròxims set anys.

De fet, el curs 2012-2013 ha estat -fins avui- el que ha vist més joves Erasmus. Un total de 268.143 estudiants es van beneficiar d’aquesta beca durant el passat exercici a tot Europa. Les xifres han augmentat progressivament des que es va inaugurar el programa, el 1987. Espanya és, per excel·lència, el destí preferit per als joves europeus, amb més de 40.000 alumnes que van decidir fer un intercanvi universitari durant el passat curs. A més, és també el país que més estudiants té l’estranger, amb 39.249 persones el curs passat, un 1% menys que l’any 2011-2012.

LUCÍA ABELLÁN – NATALIA DE MIQUEL – PAÍS

Erasmus 03 cartell

L’atur dels titulats espanyols triplica la mitjana de l’OCDE

Els estudis superiors protegeixen davant de la desocupació, però menys que en altres països. La crisi amplia la fractura de ‘ninis’ respecte a la resta d’Europa. L’últim informe Panorama de l’Educació 2014 de l’OCDE (en anglès)GRÀFIC Educació i atur.

Els estudis superiors protegeixen davant de la desocupació

Pilar Álvarez – EL PAÍS

Pau Padilla, llicenciat en Sociologia de 25 anys, ho veu clar: “En aquest país només hi ha tres sortides encara que et formis: atur, precarietat o exili”. Ha saltat d’un treball temporal a un altre, normalment, com enquestador a peu de carrer, i encadenant contractes de setmanes o pocs mesos des que es va llicenciar. Està a l’atur, com el 14% dels espanyols amb estudis terciaris (FP superior i universitaris). L’informe Panorama de l’Educació 2014 conclou que la desocupació dels titulats espanyols triplica la mitjana dels països de l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE). I apuntala dades com que augmenta la bretxa dels joves de 15 a 29 anys que ni estudien ni treballen, els anomenats ninis, i que els contractes que signen són més precaris.

“La protecció oferta per l’educació [a Espanya] és menys important que la d’altres països”, ha assenyalat aquest dimarts Dirk Van Damme, director d’Innovació de l’OCDE, en la presentació de les dades a Madrid.L’estudi, que analitza xifres principalment de 2012, mostra que un de cada quatre joves espanyols ni estudia ni treballa. És el país europeu amb més ninis i encapçala la taula de l’OCDE.

Els universitaris sense feina ni continuïtat en les aules han augmentat 10 punts en quatre anys fins al 23%, segons el citat informe. La fractura dels ninis creix des de 2008 en tots els nivells educatius espanyols respecte a les mitjanes europea i de l’OCDE. Hi ha més afectats amb estudis inferiors a la secundària (31%), amb l’ESO i el Batxillerat ja fets (20%) i entre aquells amb educació terciària. Gairebé 1,7 milions de joves espanyols d’un total de 7,6 milions no tenen feina ni estudien al caient de complir els 30, segons dades d’Eurostat.

“No és un problema particular d’atur juvenil, sinó simplement d’atur”, apunta Juan José Dolado, expert en mercat laboral i professor de l’Institut Universitari Europeu de Florència. Les peculiaritats de la crisi a Espanya-amb les altes taxes d’atur, un 50% d’atur juvenil i l’esclat de la bombolla immobiliària- expliquen millor les xifres que cap variable educativa, considera aquest expert. “Seguim amb un mercat de treball malaltís, amb contractes de cinc dies als que segueixen setmanes sense ocupació”, afegeix.

El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, va voler treure ferro a l’augment dels ninis que constata l’informe. El percentatge “no és la dada més important” de l’estudi, segons el ministre. Wert ha explicat que ara hi ha més joves que ni estudien ni treballen perquè estan en la població activa sense emprar “a diferència del que succeïa en anys anteriors, en què hi havia un abandonament escolar més gran que ara, però es trobaven llocs de treball de baixa qualificació”, segons les declaracions recollides per Europa Press. Wert va animar a sensibilitzar la societat que “cada vegada és més important adquirir una bona formació com a garantia d’ocupabilitat” per evitar el que va qualificar de “fenòmens de desànim”: el 7% d’aquests joves fan augmentar l’anomenada població inactiva: ni estudien ni treballen ni estan buscant feina.

L’informe subratlla “l’alta taxa de temporalitat” de l’ocupació dels joves espanyols que “sovint s’intercalen contractes temporals de curta durada amb períodes de desocupació”. El 61,4% dels contratros a treballadors de 15 a 24 anys són temporals, segons un estudi de l’Institut de la Joventut. Més de la meitat dels que estan empleats a temps parcial voldria treballar més hores, afegeix l’OCDE. “Si hagués tingut jornades de 40 hores setmanals, el meu sou estaria per sobre del salari mínim interprofessional, però això no passa”, lamenta el titulat Padilla.

Florentino Felgueroso, investigador de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA), considera que l’Administració espanyola no ha fet esforços suficients perquè els joves amb poca qualificació que es van apuntar a les ocupacions poc qualificats en l’època de bonança tornessin al sistema educatiu amb la crisi. “El sistema educatiu hauria d’haver aprofitat per formar millor als que van quedar fora per la bombolla immobiliària”, explica. Augura que el percentatge de ninis ha tocat sostre, però no per les polítiques educatives. Ho atribueix a la baixada demogràfica -hi gairebé 600.000 joves menys des 2011- ia la pròpia reflexió dels afectats: “Han vist que el futur està complicat i decideixen passar més temps formant-se”.

Educació i atur

Buscant sortides a la FP

El ministre José Ignacio Wert va considerar aquest dimarts que l’augment delsninis no és una de les dades principals de l’informe de l’OCDE. Però la secretària d’Estat d’Educació, Montserrat Gomendio, creu que aquesta dada “segueix sent un dels principals problemes del sistema educatiu”. El considera un “element d’inequitat” que pot afectar “a les famílies amb els ingressos més baixos”. El representant de l’OCDE, Dirk Van Damme, va afegir que la millor fórmula per donar un tomb a aquestes dades “és tenir un camí de FP atractiu ara els no interessats en l’educació més acadèmica”.

La reforma educativa, l’anomenada llei Wert , s’estrena aquest any a les aules amb la nova Formació Professional Bàsica. Està dirigida als estudiants amb més dificultats per acabar l’educació obligatòria, que fins ara cursaven els anomenats Programes de Qualificació Professional Inicial. “Intentarem que sigui una nova via atractiva per als que no volen estudiar”, va indicar ahir Gomendio. L’FP Bàsica arrenca aquest curs entre les crítiques de l’associació de directors dels instituts per la “urgència” en la implantació il consell de la confederació d’associacions de pares d’alumnes de la pública (CEAPA), que aconsella a les famílies que no matriculin els seus fills en aquests cicles.

La Generalitat de Catalunya acaba d’aprovar un projecte de llei de Formació Professional que acobla l’FP amb la formació ocupacional i contínua, fins ara gestionada per conselleries diferents. Ensenyament i el d’Empresa i Ocupació han treballat juntes en aquesta normativa que proposa que els centres educatius que imparteixen FP també puguin acollir cursos per a aturats o de reciclatge per a professionals en actiu.

Pares, la vostra filla pot ser bonica i alhora científica, matemàtica o enginyera

L’operador de telefonia mòbil dels Estats Units VERIZON acaba de publicar un vídeo on es mostra com moltes vegades es desanima a les nenes en el seu interès per la ciència i la tecnologia.

El comercial remarca que el principal motiu pel qual les nenes s’allunyen de la ciència és per que són dissuadides per missatges socials, principalment dels seus pares, que els repeteixen constantment estereotips que reprimeixen el descobriment i la investigació, per considerar-ho com una cosa “poc femenina”.

VERIZON 01 SCIENCE

El 80% dels llocs de treball a la pròxima dècada requeriran habilitats tecnològiques i VERIZON vol inspirar les ments joves perquè s’involucrin amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques per construir un futur més brillant.

Les dones ocupen menys del 25% dels llocs de STEM (acrònim en anglès de Science, Technology, Engineering and Mathematics). Treballant junts, anem a encoratjar a més dones a seguir carreres que resolguin els immensos reptes del nostre futur.

VERIZON 02 TECHNOLOGY

A l’anunci es ressalta que la societat afavoreix que les nenes es comportin d’acord amb els paràmetres normals de feminitat i se les força a allunyar de l’ús d’eines o d’allò que pugui “embrutar els seus vestits”, portant com a conseqüència la desafecció a les matèries properes a la ciència.

En acabar, el vídeo diu que el 66% de les nenes de quart grau de primària afirmen que els hi agraden la ciència i les matemàtiques, contrastant amb la pobra matriculació femenina de només el 18% en carreres lligades a l’enginyeria als Estats Units.

VERIZON 03 ENGINEERING

VERIZON recorda als pares que les nenes també són capaces d’aconseguir grans objectius en les àrees de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques, sense que això impedeixi ser boniques.

Ens hem de preguntar quantes vegades hem descoratjat a la nostra filla o germana amb frases que reforcen una excessiva preocupació en la seva aparença (“les nenes boniques no s’embruten el vestit”) i un desinterès inconscient en la investigació científica.

VERIZON 04 MATH

VERIZON ens convida a pensar com parlem a les nostres filles de manera que puguin reconèixer el seu potencial, trencant els paradigmes imposats per la societat i així poder aconseguir grans somnis i metes.

Ajuda a trencar amb aquesta mala pràctica compartint aquest vídeo.

CatEI.cat

Estudi de la percepció dels pares sobre les enginyeries TIC

estudi-itScool

Amb motiou del Dia Mundial d’Internet es van presentar els resultats de l’estudi de la percepció dels pares sobre les enginyeries TIC realitzat per l’Associació Itscool, en col·laboració amb la Fapac Federació D’Associacions de Mares I Pares D’Alumnes de Catalunya (FaPaC), que destaca la bona percepció sobre el futur professional de les enginyeries en informàtica i telecomunicacions.

L’enquesta realitzada pretén analitzar la percepció que tenen els pares dels alumnes dels darrers cursos de primària i d’ESO envers els estudis i professions d’enginyeries TIC, entenent per TIC les noves tecnologies de la informació i comunicació que avui trobem per tot arreu, de manera evident  (mòbils, internet, programes informàtics, etc.) i no tant (control del transport públic, loteries, pagaments, cinema/TV/radio, nous electrodomèstics, etc.), que són una realitat mercès a la feina desenvolupada pels enginyers i enginyeres en informàtica, telecomunicacions, electrònica i multimèdia principalment.

La positiva valoració que els pares fan sobre els professionals TIC , incidirà en l’augment de la demanda d’aquests estudis en els pròxims anys?

Han respost l’enquesta més de 500 families distribuides en 22 comarques de Catalunya.  Algunes de les dades més detacables de l’estudi són:

  • Un 53% dels pares pensen que l’índex d’ocupació dels enginyers TIC és alt o molt alt.
  • La majoria de pares (45%) no tenen preferència pels estudis dels seus fills, tot i que en un 52% els hi agradaria, o no els hi semblaria malament, que els seus fills fessin una carrera relacionada amb les TIC.
  • Només un 3% no voldrien que els seus fills estudiïn una carrera relacionada amb les TIC.
  • De manera majoritària (85%), els pares creuen que seria bo que enginyers TIC fessin xerrades a les escoles sobre la professió.

Majoritàriament, els pares creuen que els estudis TIC poden ser una bona opció per als seus fills.

El 60% del pares mostren un bon coneixement de les sortides professionals vinculades a les TIC i valoren positivament (acord o molt d’acord) la majoria dels criteris estudiats:

  • Són professionals de futur: 80%
  • Grau d’exigència professional alt: 73%
  • Tenen un treball força creatiu: 65%
  • La seva tasca té un impacte social positiu: 62%
  • Han de tenir bones capacitats comunicatives: 55%
  • Prestigi i reconeixement social: 54%
  • Fan una feina amb força responsabilitat social: 53%

Seguint el mateix criteri, els factors que menys és valoren són:

  • Treballen fonamentalment en equip: 44%
  • Mantenen alta la seva motivació professional: 42%
  • Els seus ingressos són alts: 33%

El Comitè d’Impuls d’Itscool, esta format institucions, universitats, col·legis professionals i empreses amb la participació del Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya.

Descarrega resum executiu estudi Itscool (pdf).

COEINF.cat

La CE fa campanya per animar a les dones a fer carrera en les TIC

every-girl-digital

La Comissió Europea (CE) ha llançat una campanya per identificar i promocionar experiències model que puguin animar les joves a estudiar i orientar la seva vida professional cap les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), davant la seva escassa presència en el sector.

La CE considera que “la tecnologia és quelcom massa important com per deixar-la a mercè dels homes”, i explica que l’economia digital i el sector de les aplicacions estan desenvolupant a Europa però, aparentment, sense les dones, basat en dades que mostren que a Europa només nou de cada cent creadors d’aplicacions són dones.

A més, només un 19% dels directius d’empreses de TIC són dones (45% en altres sectors de serveis), i el mateix percentatge de dones són empresàries dedicades al sector de les tecnologies de la informació i comunicació.

Així mateix, menys d’un 30% de la mà d’obra que treballa en el sector són dones i el nombre de graduades en informàtica està baixant (un 3% respecte d’un 10% de graduats masculins).

En la campanya, la vicepresidenta de la CE i comissària d’Agenda Digital, Neelie Kroes, anima les dones a “llançar-se a la codificació”, una cosa, ha dit, “que és molt divertit”.

“Volíem proporcionar a les dones una plataforma perquè ens expliquin les seves experiències sobre com triomfar en les tecnologies”, va explicar Kroes sobre el propòsit de la campanya, que serveix per recollir històries d’èxit de dones que treballen en les TIC amb vista a “contribuir a dinamitzar la generació següent “.

Per a això, la CE ha creat una pàgina a la xarxa social Facebook titulada “Every Girl Digital“, a la qual poden pujar els vídeos de les dones que vulguin compartir el seu treball en el món de les TIC.

Every Girl Digital facebook

La campanya es realitza sobre la base d’un estudi de la Comissió sobre la dona en el sector de les TIC, la conclusió era que la millor manera d’atraure les dones a llocs de treball del sector tecnològic és donant visibilitat a professionals d’aquest sector que els resultin atractives, convertint així en models.

La identificació de trajectòries professionals és una altra forma de fer que les dones que ja treballen en el sector tecnològic es mantinguin en ell al llarg de la seva vida professional, opina la CE. Si les dones ocupessin llocs de treball del sector digital en la mateixa mesura que els homes, el PIB europeu podria augmentar anualment en uns 9.000 milions d’euros, segons l’estudi.

Les empreses que més integren la dona en els seus llocs directius aconsegueixen un rendiment del capital superior en un 35% respecte de la resta, i uns beneficis per als accionistes un 34% més elevats que altres empreses comparables, assegura la CE.

Més informació: Every Girl Digital

Ets enginyera en informàtica o coneixes a dones que són enginyeres en informàtica?

El COEINF, organització visiblement responsable (visibles), darrers dies per gaudir de la subvenció amb un any sense cost a les Enginyeres en Informàtica que sol·liciten la seva col·legiació durant el mes de març, per impulsar la presència de dones al Col·legi, i que es pot iniciar via web al següent formulari (indicar a observacions DONA2014).

Font: COEINF.cat

%d bloggers like this: