Les noies treuen millors notes, però els nois les superen en els exàmens

nois-noies-examens

Normalment les noies treuen més bones notes que els nois, i fa temps que està explicat i acreditat que tenen un expedient acadèmic més brillant. Però aquesta diferència de gènere es dilueix, i fins i tot es reverteix, quan elles i ells s’enfronten a exàmens d’“alta pressió”, com poden ser la selectivitat, unes proves finals o una competició acadèmica. Com més hi ha en joc, més baixa el rendiment de les noies respecte de les notes que obtenen en un context escolar neutre i més puja el rendiment dels nois.

Ho reflecteixen les investigacions de l’economista i professora de la Universitat del País Basc (UPV), Nagore Iriberri, amb un marc general d’estudi que és analitzar els perquès de la bretxa salarial entre homes i dones al mercat laboral per combatre-la. Es tracta d’una bretxa que, d’acord amb aquests estudis, ja es podria covar a les etapes escolars. Els resultats d’aquestes investigacions –explica Iriberri– indiquen que ja portem una motxilla quan s’arriba al mercat laboral”. Indica que és rellevant saber-ho per buscar-hi solucions i per plantejar-se si és una qüestió de les expectatives que es posa en els nens i en les nenes, de la socialització, dels missatges que reben de l’entorn, de l’autoconfiança o de les maneres d’avaluar. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Experts, directius i joves analitzen l’estat i el futur de la formació TIC a la Jornada organitzada per ITSCOOL

L’Associació Educativa Itscool, que promou les vocacions en Tecnologies de la Informació i la Comunicació a primària i secundària, va reunir el dimarts 28 de juliol al Palau Macaya, a experts en TIC, empresaris del sector i joves amb formació TIC per reflexionar sobre els beneficis dels estudis de Tecnologies de la Informació i el futur professional, en el marc de la Jornada “Generacions de Futur per a les TIC”. L’esdeveniment, organitzat en tres taules rodones de debat, va oferir una visió transversal del sector tant a les empreses, com a les universitats, com a l’àmbit públic i a les escoles.

jordi-puigneroo-_-itscool-associacio-_-flickr-ok

“Generacions de Futur per a les TIC” va ser inaugurat per Jordi Puigneró, Secretari de Governança de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. El secretari va afirmar que “si els sectors emergents no generen professionals, Catalunya tindrà atur”. De la mateixa manera, va recalcar que “és del tot imprescindible comptar amb el talent femení a les TIC “.

En la primera de les taules rodones es va debatre sobre el present i el futur del mercat laboral de les TIC. Josep Pallarès, Director General d’Universitats, va assegurar que la formació en TIC proporciona als alumnes “la capacitat d’adaptar-se als canvis que es produeixen en les empreses”. A més va fer una anàlisis preocupant d’un sector on “la demanda de professionals ha augmentat però els matriculats en carreres TIC han baixat”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El 30% dels universitaris es paguen la carrera, diu la Fundació Jaume Bofill

els universitaris es paguen la carrera

El pes fonamental dels costos d’estudiar a la universitat recau en les famílies, motiu pel qual els alumnes que parteixen de contextos socioeconòmics baixos tindran més dificultats per cursar un grau, i més encara un postgrau, però també sortir a l’estranger formant part d’un programa de mobilitat internacional tipus Erasmus, així com viure de forma autònoma respecte als pares. La perpetuació del desavantatge social dels alumnes, que també es veu en conceptes com la interrupció més gran dels seus estudis durant la seva trajectòria o l’accés a la universitat des de la formació professional, és una de les conclusions de l’estudi “Ser estudiant universitari avui, liderat pel catedràtic de la Universitat de València Antonio Ariño i per la directora científica i executiva de la Via Universitària, Elena Sintes. L’informe s’ha basat en una enquesta a 20.000 estudiants de 19 universitats, públiques i privades, ubicades en territoris de llengua catalana ( Perpinyà, Andorra, València, Illes Balears i Catalunya) i ha estat elaborat per la Xarxa Vives i la Fundació Jaume Bofill.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El TC acorda per tercera vegada que la gestió de les beques és de la Generalitat

El Constitucional critica l’Estat per diferir traspassos decidits fa 12 anys

El TC acorda per tercera vegada que la gestió de les beques és de la Generalitat

La gestió de les beques és competència de la Generalitat. Aquest és el principi sobre el qual es basa una sentència del Tribunal Constitucional (TC) per resoldre un recurs del Govern contra el decret 609 del 2013 que va limitar les esmentades atribucions.

El rellevant d’aquesta resolució no és només que torni a establir l’esmentat principi, sinó que, com subratlla el propi Constitucional, ho fa per tercera vegada. Al llarg de sentència es percep, en aquest sentit, cert to de cansament per haver de reiterar una doctrina que hauria de ser coneguda i per haver d’insistir en la difícil compatibilitat entre certes invasions competencials i determinats incompliments de traspassos amb el manteniment dels consensos bàsics de l’ Estat autonòmic.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

No vaig fer la meva carrera per acabar aquí

El treball en alguna cosa relacionada amb el que s’ha estudiat és cada vegada menys el camí més idoni per triomfar professionalment.

BIOGRAFICO / GRAN WYOMING

José Miguel Monzón, llicenciat en medicina, ha triomfat com a ‘El Gran Wyoming’

Resulta difícil imaginar com seria acudir com a pacient a una consulta del doctor Monzón. Perquè, encara que llicenciat en Medicina, professió que va arribar a exercir durant un breu període de temps, estem tan acostumats a veure a El Gran Wyoming en la seva faceta televisiva que no el concebem vestint una bata blanca i amb un estetoscopi al voltant del coll. No és l’únic cas. Els actors John Cleese (Dret a Cambridge) i Natalie Portman (Psicologia a Harvard) o el cantant de Coldplay, Chris Martin (Història Antiga a University College de Londres), són exemples d’altres famosos universitaris a què la vida i el seu talent els portar a triomfar en camps molt diferents dels que inicialment marcaven els seus estudis superiors.

Una tradició familiar, una nota insuficient o que encara no hem trobat allò que ens apassiona, aquest “estimar el que es fa” de què parlava Steve Jobs, poden portar-nos a estudiar una carrera que no era en realitat la que més ens agradava.Una cosa que, segons els experts, no és la fi del món. “El pas per la universitat compleix una missió de desenvolupament i formació integral de la persona, però no té per què ser finalista pel que fa a determinar la seva futura professió”, assenyala Beatriz Vallejo, orientadora del Centre d’Orientació i Informació per a l’Ocupació (COIE ) de la Universitat Complutense de Madrid.

Si hi ha una carrera comodí, probablement aquesta sigui Dret.Segons les dades del Cens General de l’Advocacia hi ha uns 250.000 advocats col·legiats a Espanya. Però hi ha molts altres que han passat per aquesta carrera sense arribar a exercir mai com lletrats. Els trobem en consultores, gestories, mitjans de comunicació, organismes internacionals, ONG … la llista és interminable. I és que, com indica Consuelo Martínez-Sicluna, vicedegana d’Estudiants de la Facultat de Dret de la Universitat Complutense, “el Dret forma part de la nostra vida quotidiana”.

Formació àmplia

“Els atemptats de París, el canvi climàtic, Internet … tot el que passa al nostre voltant té un suport jurídic”. Raonar, elaborar un discurs o ajudar a resoldre conflictes són algunes de les valuoses lliçons aplicables a qualsevol àmbit de l’existència que reben els estudiants d’aquesta especialitat. “Una formació àmplia, dinàmica i eficaç que et prepara per enfrontar-te a la vida”, resumeix Martínez-Sicluna.

Passió i disposició al canvi són per a Fernando Botella, director general de Think & Action, dos elements clau per arribar a triomfar en una professió diferent a la planejada. Uns factors que també ens serviran per vèncer el vertigen de tornar a començar i el pes d’aquests anys ‘perduts’ estudiant una altra cosa. “L’autoconeixement és essencial per saber gestionar aquesta incertesa. Quan el canvi de professió et ve imposat per altres o per les circumstàncies pot haver-hi una sensació de fracàs. Però si ets tu qui escull aquest camí perquè és el que et motiva, estàs disposat a assumir el risc”, assegura aquest biòleg de formació i especialista en lideratge i transformació organitzacional de professió.

Algunes empreses també estan disposades a assumir aquest risc contractant a perfils ‘intrusos’ per cobrir determinats llocs. Jaume Gurt, director general d’Infojobs, denuncia que la formació que els professionals reben en universitats i escoles de negocis tendeix cap a una excessiva uniformitat. “S’estan generant clons, i el mercat ja comença a demanar ‘elements estranys’ que aportin una manera diferent de pensar i fomentin així la innovació”, comenta aquest enginyer de Telecomunicacions amb un passat tecnològic abans de dedicar-se a la gestió de persones.

Contractarien a un pianista com a professor d’anglès? I a un jugador professional de rugbi? L’escola d’idiomes Vaughan si. Perquè han descobert que la perseverança del músic o la disciplina de l’esportista són qualitats molt útils per a l’ensenyament d’una llengua. “Per a nosaltres el professor és un facilitador, un coach que s’implica al 100% en una missió: que l’alumne aprengui i es convenci que pot aprendre. Busquem motivadors, i els millors solen sortir de persones inquietes, que persegueixen imprimir un canvi a les seves vides i no tenen por d’afrontar nous reptes “, explica la llicenciada en Dret Guadalupe Barrado, directora de Recursos Humans de Grup Vaughan.

Canvi planificat

Però un salt professional d’aquestes proporcions no pot fer-se efectiu de la nit al dia. Convé tenir un pla. Jaume Gurt aconsella que l’acostament a la nova àrea sigui gradual ia través de fórmules que no comprometin en excés. “Una bona manera de començar és practicant aquesta activitat com a hobby, provant, veient si aquesta experiència és tal com la imaginàvem. També és útil establir contacte amb persones que treballen en aquest sector o lloc que ens interessa perquè ens expliquin la seva experiència”.

La motivació és fonamental, encara que no sempre serà suficient. “Si als 40 anys vam decidir que el que ens mou és practicar la medicina o construir ponts però no tenim ni els estudis requerits ni les habilitats imprescindibles per exercir aquestes professions, potser no és impossible aconseguir el nostre objectiu en el llarg termini, però sí molt poc realista intentar-ho”, adverteix Fernando Botella.Abans de prendre cap decisió, recomana, haurem traslladar-li la consulta al nostre talent, és a dir, avaluar les nostres pròpies capacitats i circumstàncies. “Si el talent ens dóna permís, llavors podem plantejar-“.

boa mistura 14

Boa Mistura: CINCO CABEZAS, DIEZ MANOS, UN SOLO CORAZÓN

TRÀNSFUGUES IL·LUSTRES

Assegura que no va ser ell qui va deixar la medicina sinó la medicina la qual, cansada de donar-li oportunitats, el va deixar a ell.Perquè a José Miguel Monzón, El Gran Wyoming (Madrid, 1955), el canvi d’orientació professional li va venir rodat. “Jo era un hippie, ja tenia una banda de rock i pensava en el present. Treballant en un bar amb el mestre Reverend, em van oferir una feina a TVE i vaig anar empalmant un programa amb un altre, fins avui. He tingut sort”. No es penedeix però admet que aquesta seguretat té a veure amb que les coses li han anat bé.

Per a l’artista plàstic i llicenciat en Arquitectura Javier Serrano (Madrid, 1983) el salt va ser menys radical. Va passar de dissenyar i construir edificis a reinventar a través de les manifestacions d’art urbà que realitza per tot el món al costat dels seus companys del col·lectiu Boa Mistura. Assegura que li segueix fascinant l’arquitectura, encara que d’una manera més antropològic que professional. “De l’arquitectura em quedo amb una manera de reflexionar i d’interpretar la ciutat i l’estil de vida”, apunta. Ja pintava grafits des d’abans de la seva etapa universitària, però en 2009 tot es va precipitar. “Vam anar a Berlín a pintar un mural enorme. Vam passar-hi un mes. Aquí vam començar a fantasiejar amb la idea de viure del grafit. Va ser una decisió presa amb els budells”.

RAMÓN OLIVER – EL PAÍS

“SCIENCE WARS” is the nerdiest STAR WARS a cappella parody in the galaxy

Amb el títol “SCIENCE WARS” i cantant a cappella algunes de les cançons més emblemàtiques en una galàxia molt i molt llunyana, al compte de YouTube AsapScience, aquests nois donen arguments de perquè es possible estudiar ciències, en concret biologia, química, física o matemàtiques.

When your Jedi Knight major requires you to take at least one science class outside of your requirements like “Advanced Lightsaber Dueling” and “Mind Tricks 101,” which one should you enroll in to help you on your path to the Jedi Council? If hard to see the right choice is, just listen to this Star Wars-inspired acappella breakdown of the merits of each science to help clear your mind.

Titled “Science Wars” and sung to some of the most iconic songs from the galaxy far, far away, this song from the guys behind the YouTube account AsapScience presents an argument for why you might study one science over another, specifically biology, chemistry, physics, or mathematics.

Here are some of the major selling points of each:

Physics: Understanding the force and energy, lasers.

Chemistry: Covers the elements that make up life, things that will make you feel good (death sticks anyone?).

Biology: All species singing one song (balance to the Force), it will be enjoyable even if you don’t pass the class.

Mathematical: The backbone of all things science, no gadgets just logic/using your mind to get things done.

A Star Wars acAmb el títol “SCIENCE WARS” i cantant a capella algunes de les cançons més emblemàtiques de la galàxia molt i molt llunyana, al compte de YouTube AsapScience, aquests nois donen arguments de perquè es possible estudiar ciències, en concret biologia, química, física o matemàtiques.appella song debating the merits and arguments for one field of science over the others might be peak nerd, but remember, without science we wouldn’t have things like Death Stars to destroy millions of innocent people, and we wouldn’t understand why milk is blue, orhow to shoot lightning from our hands. And without music we’d just be walking around in our stromtrooper helmets with nothing more than our own thoughts, which would be pretty identical to the clone standing next to us, a clone we wouldn’t have without science.

What field of science would be the best to study for a young Jedi Padawan to study?

Nerdist

SCIENCE WARS maxresdefault

Un nen de dotze anys a segon de Exactes a Perpinyà

Maximilian Janisch és l’universitari més jove de França

Maximilian-Janisch

Un nen de dotze anys va ingressar dimarts com a alumne de la facultat de Matemàtiques de la Universitat de Perpinyà Via Domitia (UPVD). I no al primer, sinó al segon curs. És l’universitari més jove de França. Preguntat per una ràdio si es considera intel·ligent, la resposta del nen no va poder ser més clara: “Sí”.

Es diu Maximilian Janisch i la seva llengua materna ni tan sols no és el francès o el català, sinó l’alemany. El francès l’està perfeccionant. “Quan vam rebre la seva sol·licitud d’ingrés, vam creure que era una broma -confessa Fabrice Lorente, rector de l’UPDV-, però atesa l’evidència de les seves capacitats excepcionals, vam acabar acceptant que en Maximilian pogués seguir els cursos i passar els exàmens”.

Tot i això no tindrà diploma. El sistema no preveu que un infant a qui tocaria fer primer d’ESO vagi gairebé nou anys avançat i s’assegui als bancs de classe amb companys d’uns vint anys. Però el títol no li discuteix ningú: l’universitari més jove de França… i de Suïssa.

És a Suïssa on resideixen els seus pares. Ell, professor de matemàtiques de 69 anys, ja jubilat i ella, economista de 50, els dos alemanys instal·lats a Zuric, on en Maximilian ja va ingressar a la facultat d’Exactes fa dos anys, amb un estatut especial. No s’hi va poder matricular, però calia fer alguna cosa: amb nou anys s’havia presentat a la prova final de matemàtiques del batxillerat “per divertir-se” i va obtenir la millor nota possible. La universitat no el va poder acceptar perquè no havia passat les altres proves del batxillerat, però va decidir obrir-li la porta perquè continués un curs especial amb un professor que el rebia dues vegades per setmana i li recomanava bibliografia.

En una entrevista amb el dominical suís Sonntags Zeitung, en Maximilian es queixava de no tenir gaires amics de la seva edat. “No trobo ningú per parlar d’Arquimedes, i la majoria ni tan sols saben qui és Gauss”, deia, en referència a Carl Friedrich Gauss (1777-1855), un conegut matemàtic, astrònom i físic alemany, també nen prodigi i fill únic, que va desenvolupar l’anàlisi matemàtica i la teoria de nombres.

A diferència de Gauss, fill de camperols pobres, en Maximilian té un pare que li fa gairebé diàriament classes particulars en la matèria i amb qui ha escrit un llibre a quatre mans: Jo, un fenomen?, es titula. En Max i el seu pare apareixen a la tele, “calculant diferencials per a funcions multifuncionals”, explica el nen. “És la prova de final de carrera”, aclareix el pare. A l’escola s’avorreix, “no té cap sentit, per a ell, és com una presó mental”, explica. Pare i fill defensen la causa dels superdotats. “Hi ha milers de nens com ell, i cal donar-los el marc apropiat”.

Camillo de Llellis, el seu professor a la Universitat de Zuric, diu que les capacitats d’en Maximilian són excepcionals. “No conec ningú que a la seva edat comprengui tan bé les matemàtiques superiors”, diu.

El nen ha arribat a Perpinyà perquè els seus pares tenen una segona residència a la regió. Passarà un semestre perfeccionant el francès i anirà al segon curs d’Exactes per no rovellar-se.

“Els nostres equips pedagògics han estat reactivats per poder integrar-lo a les classes de la millor manera possible”, diu el rector Lorente. “Ho fem amb els estudiants esportius d’alt nivell i amb els discapacitats, per què no amb els superdotats?”, explica el rector a la pàgina de la universitat. “Per als deu mil estudiants del campus rossellonès, en Max s’ha convertit en una atracció”, es llegeix al diari local L’Indépendant .

RAFAEL POCH – LA VANGUARDIA

%d bloggers like this: