Set consells per derrotar l’angoixa de la selectivitat

Els experts recomanen: allunyar-se del telèfon, dormir bé, menjar sa, fer exercici i organitzar el temari per franges horàries. Per al dia de la prova: Portar rellotge, llegir molt bé les preguntes i deixar per al final les qüestions més difícils.

Prop de 200.000 estudiants espanyols (més de 30.000 a Catalunya) estan a punt d’afrontar una nova edició dels exàmens de selectivitat. Malgrat que l’any passat van aprovar la prova el 92,39% dels alumnes, segons dades del Ministeri d’Educació, cada any es repeteixen l’angoixa, la por de quedar-se en blanc i l’estrès. A continuació, set consells per sobreviure a la selectivitat:

Catalunya, la comunitat amb la taxa d’ocupació més alta de graduats recents

La variable que més determina la possibilitat de trobar feina continua sent el tipus de titulació cursada.

Catalunya encapçala el rànquing de les comunitats autònomes amb la taxa d’ocupació més alta per als universitaris que s’han graduat a les seves universitats. Un percentatge del 82% respecte al 66,9% de Canàries, la regió amb l’ocupabilitat més baixa entre els seus graduats, segons l’últim informe de la fundació del BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie) presentat aquest dimecres. L’estudi analitza i quantifica la contribució de les universitats espanyoles a l’ocupabilitat dels seus titulats i destaca factors que afavoreixen l’augment de les possibilitats perquè els postuniversitaris trobin una feina.

Què estudien les dones?

 

El percentatge de dones amb estudis superiors és ja del 47%, molt superior al 32% dels homes. Elles mostren més interès per formar-se, perquè el mercat laboral les tracta pitjor que als homes.

En les últimes dècades, l’accés de la població als estudis terciaris, això és, a la universitat i als cicles formatius de grau superior, ha crescut de forma notable a Espanya. Mentre el 1987, el 16% de la població espanyola d’entre 30 i 34 anys d’edat havia finalitzat estudis terciaris, el 2017, el percentatge superava el 41%. Però si fa 30 anys, la taxa de titulació terciària dels homes (18%) era superior a la de les dones (15%), avui la de les dones (47%) supera àmpliament la dels homes (32%). En resum, elles estudien bastant més. Aquesta evolució ha tingut lloc, més o menys, a tots els països europeus i situa Espanya en nivells semblants a la mitjana europea, encara que lleugerament inferior en homes i una mica superior en dones.

Ofec a les empreses per la falta de professionals de les àrees d’enginyeria, matemàtiques i estadística

Les empreses han fet saltar totes alarmes perquè no troben professionals de les àrees d’enginyeria, matemàtiques i estadística. La demanda d’aquests perfils que estan impulsant la digitalització s’ha estès a tots els sectors econòmics.

La plataforma digital de missatgeria Glovo, nascuda a Barcelona fa tres anys, necessita per al seu pla d’expansió doblar la plantilla i passar de 30 a 60 treballadors, el 80% d’enginyers informàtics; el gegant del comerç electrònic Amazon preveu contractar un centenar de programadors per al nou centre d’R+D especialitzat en machine learning (aprenentatge automàtic) també a Barcelona; Sertram Complex Tecnològic, un centre de negocis que allotja el Centre de Connectivitat d’Infraestructures i Comunicacions, fa mans i mànigues per trobar els treballadors de perfil tècnic que necessiten les empreses que acull; i Electrans, una pime industrial familiar que dissenya i produeix sistemes de seguretat per al sector ferroviari, busca fins sota les pedres enginyers per programar, verificació de sistemes de seguretat i altres que tinguin un perfil més comercial.

La Universitat qüestionada

El ‘cas Cifuentes’ ha tocat de ple a la institució acadèmica. Experts demanen aprofitar la crisi per revisar el corporativisme, la figura del rector o els títols.

Després de l’escàndol , van arribar les desqualificacions. “El debat de fons és si estem en un país en què hi ha universitats que concedeixen títols sense acreditar”, va dir el diputat Javier Maroto (PP). Rafael Hernando, portaveu del partit al Congrés, va reblar: “Seran els professors i catedràtics els que hauran d’explicar si un títol s’obté anant a classe o no. Els alumnes no tenen la culpa “. Al centre de la polèmica, un màster ple d’irregularitats de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, a la Universitat Rei Joan Carles de Madrid. I, tocada de ple, la Universitat pública. Tres de cada quatre espanyols, s egons una enquesta de Metroscopia per a EL PAÍS, Creuen que la imatge de la institució ha quedat danyada. Afectada per la consecució de notícies de tripijocs d’actes i aprovats sense exàmens ni classes, com ha passat també en el cas del diputat popular Pablo Casado, que té un màster després de presentar només quatre treballs que sumen 92 pàgines.

Per què hi ha menys enginyeres?

Les dades de l’Institut de la Dona són aclaridores. En comparació, hi ha moltíssimes menys dones que homes exercint carreres en àmbits STEM, és a dir, relacionades amb l’enginyeria, la ciència i la tecnologia (en les sigles en anglès: Science, Technology, Engineering and Mathematics). L’excepció són les disciplines relacionades amb la salut i la biologia en on sí es registra una elevada presència femenina.

Facebook i Google fan cursos gratuïts per reduir la manca de talent informàtic

Davant la passivitat d’alguns governs i sistemes educatius, les grans tecnològiques es llancen a ensenyar a les futures generacions per a les ocupacions de demà. Als Estats Units, més de 150.000 llocs de treball relacionats amb la informàtica queden vacants per falta d’empleats qualificats cada any segons Google.

No n’hi ha prou amb saber quines són les habilitats i capacitats necessàries pels ciutadans d’avui per mantenir a una societat a l’avantguarda. Per això ja és tard. La clau és saber quins seran els coneixements necessaris en 10-20 anys i poder dirigir el sistema educatiu perquè els alumnes puguin optar per aquesta branca.

Els treballs més demandats del futur (i que encara no s’han inventat)

Les empreses més innovadores es barallaran pels joves creatius, proactius i amb una bona formació digital. Conèixer i controlar les noves tecnologies aviat serà imprescindible per adaptar-se als nous entorns de treball.

Acadèmies per a futurs enginyers: amb la universitat no n’hi ha prou?

Molts alumnes no aproven només amb les classes magistrals i es veuen abocats als centres privats.

A principis de setembre, les escoles i facultats de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) seran un formiguer d’estudiants novells espantats pel primer dia de classe i a la porta de molts centres es repetirà l’escena de cada any: centenars de fullets de les acadèmies privades de classes de reforç es repartiran entre els alumnes.

Vuit raons per les quals hauries d’estudiar informàtica

L’autor argumenta que la tecnologia és una carrera amb un brillant futur, i que no és només per a homes i ‘cervellets’.

Estem en un període de profunds canvis en molts aspectes de les nostres vides i les tecnologies de la informació (TI) en són una causa central. La societat sencera se la juga amb les TI i convé conèixer la realitat davant d’alguns mites.