Ofec a les empreses per la falta de professionals de les àrees d’enginyeria, matemàtiques i estadística

Les empreses han fet saltar totes alarmes perquè no troben professionals de les àrees d’enginyeria, matemàtiques i estadística. La demanda d’aquests perfils que estan impulsant la digitalització s’ha estès a tots els sectors econòmics.

La plataforma digital de missatgeria Glovo, nascuda a Barcelona fa tres anys, necessita per al seu pla d’expansió doblar la plantilla i passar de 30 a 60 treballadors, el 80% d’enginyers informàtics; el gegant del comerç electrònic Amazon preveu contractar un centenar de programadors per al nou centre d’R+D especialitzat en machine learning (aprenentatge automàtic) també a Barcelona; Sertram Complex Tecnològic, un centre de negocis que allotja el Centre de Connectivitat d’Infraestructures i Comunicacions, fa mans i mànigues per trobar els treballadors de perfil tècnic que necessiten les empreses que acull; i Electrans, una pime industrial familiar que dissenya i produeix sistemes de seguretat per al sector ferroviari, busca fins sota les pedres enginyers per programar, verificació de sistemes de seguretat i altres que tinguin un perfil més comercial.

100.000 persones demostren que Einstein estava equivocat

Un experiment d’abast mundial conclou amb un rigor inèdit que el món físic és molt diferent del que indica el sentit comú.

El 30 de novembre del 2016 més de 100.000 persones d’arreu del món jugaven al videojoc ‘The Big Bell Test’, en el qual els usuaris havien d’aconseguir, entre altres coses, que una pitonissa digital no endevinés els números que introduïen amb el teclat. A més de passar una bona estona, aquestes 100.000 persones van contribuir a un experiment científic per desentrellar una de les qüestions més profundes sobre la naturalesa última de la matèria. Els resultats de l’experiment, liderat per l’Institut de Ciències Fotòniques de Castelldefels (ICFO), s’han publicat aquest dimecres a la revista ‘Nature’ i conclouen que el món físic és molt diferent del que sembla a primera vista.

Jerome Friedman: “La ciència i l’art requereixen la mateixa creativitat”

Entrevista al físic premi Nobel per la seva contribució a la descoberta dels quarks, les partícules que formen els protons i neutrons a l’interior dels àtoms.

Aquest físic de Chicago té 88 anys, un 10% de visió, un caràcter jovial i un premi Nobel de física per la seva contribució a la descoberta dels quarks, les partícules que formen els protons i neutrons a l’interior dels àtoms de tota la matèria que veiem al nostre voltant. També té passió per la pintura i unes ganes irrefrenables de parlar de física, de ciència, d’art i de creativitat. Viatja per tot el món i fa conferències per explicar la naturalesa dels quarks. Abans de l’entrevista, admira i comenta el quadre de Miquel Barceló que presideix la Sala Einstein del CosmoCaixa, on aquesta setmana ha parlat, un cop més, sobre els seus estimats quarks.

11 de febrer: Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència

«En aquest Dia Internacional, instar a que s’assumeixi el compromís de posar fi als prejudicis, al fet que s’inverteixi més en educació en CTEM per a totes les dones i les nenes ja que se’ls ofereixin oportunitats de millorar les seves perspectives de carrera i la seva desenvolupament professional a més llarg termini, perquè totes les persones puguin beneficiar-se de les seves innovadores contribucions en el futur». – Secretari General UN, António Guterres

Facebook i Google fan cursos gratuïts per reduir la manca de talent informàtic

Davant la passivitat d’alguns governs i sistemes educatius, les grans tecnològiques es llancen a ensenyar a les futures generacions per a les ocupacions de demà. Als Estats Units, més de 150.000 llocs de treball relacionats amb la informàtica queden vacants per falta d’empleats qualificats cada any segons Google.

No n’hi ha prou amb saber quines són les habilitats i capacitats necessàries pels ciutadans d’avui per mantenir a una societat a l’avantguarda. Per això ja és tard. La clau és saber quins seran els coneixements necessaris en 10-20 anys i poder dirigir el sistema educatiu perquè els alumnes puguin optar per aquesta branca.

No som princeses consumidores, som reines creadores

A Europa només el 30% dels treballadors en tecnologia són dones, segons la Comissió Europea. Quatre dones tecnòlogues debaten sobre com superar aquest problema.

Nuria Oliver, Asunción Gómez y Cristina Aranda en la feria de inteligencia artificial AIshow.

Quan en una ponència, la directora de màrqueting de Intelygenz i cofundadora de Dones Tech, Cristina Aranda, pregunta al públic quantes vegades ha escoltat l’expressió “aquest nen és un manaire”, poques persones aixequen la mà. No obstant això, al fer-ho amb “aquesta nena és una manaire”, gairebé tots els oients alcen el braç. “Ja amb això se’ns diu que no podem ser líders”, explica. Només el 30% dels treballadors en el sector tecnològic a Europa són dones, segons la Comissió Europea. A Espanya, la xifra és encara més preocupant: representen un 18%, segons dades del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Alguns esdeveniments aposten per donar visibilitat al treball de les dones en el sector de la tecnologia. Per exemple, a la fira d’Intel·ligència Artificial AIshow, Que va tenir lloc la setmana passada i en la qual una sèrie de dones van debatre sobre la importància de tractar aquesta problemàtica des de diferents àmbits com l’educació.

Més enllà de l’aula informàtica: les TIC com a aliades en l’aprenentatge del segle XXI

Com aconseguir que les TIC es converteixin en una aliada en el procés d’aprenentatge dels alumnes? I utilitzar-les d’una manera transversal? Carme Escorcia, del St. Peter’s School de Barcelona, ens explica l’experiència d’aquest centre d’ensenyament.

Avui dia l’alumne utilitza tots els mitjans al seu abast per aprendre. Que aquests mitjans siguin de qualitat, variats i innovadors garanteix l’accés al coneixement. No importa amb quin ordinador o tauleta s’accedeix al coneixement. El que importa és que aquest accés sigui lliure i que l’estudiant tingui la capacitat crítica per filtrar, sintetitzar, valorar i assimilar. Per aconseguir això, els alumnes han de dominar les TIC. L’anomenada alfabetització digital, en totes les seves branques, és un pilar fonamental per accedir al saber, relacionar-se i construir la identitat.

Incentivar les vocacions STEM

Cada vegada calen més professionals del món STEM i no hi ha prou joves que decideixin estudiar aquestes matèries. Per això s’impulsen iniciatives que acostin la ciència i les noves tecnologies als joves.

Aquest curs acadèmic, les escoles i instituts de Catalunya implantaran a les seves aules el Pla STEMcat, una iniciativa que busca incentivar les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques (STEM, per les seves sigles en anglès) dels joves i fer-ho a través de tres pilars: la motivació dels alumnes, la formació dels professors i la col·laboració amb empreses del món científic i tecnològic. L’Institut Viladecans VI és un dels centres que l’implantaran, però a diferència d’altres de la geografia catalana assumirà aquest repte per partida doble. I és que a més de dur a terme les accions que preveu el Pla STEMcat, participarà en la prova pilot de la Plataforma Amigo, una iniciativa creada pel Grup Edebé i MyDocumenta que busca acostar les STEM als estudiants de primària i de secundària i fer-ho sense oblidar-se d’un aspecte important: la motivació.

Be STEAM, el revulsiu de les ciències tecnològiques

Les TECNOgirls són un grup de tres nines de Llucmajor integrat per n’Andrea, n’Emma i na Paula, d’entre 10 i 11 anys, seleccionat com un dels 12 equips finalistes de Moonbots, un concurs internacional de robòtica educativa que alhora està vinculat al premi Google Lunar X Prize, una competició espacial patrocinada per Google. Les tres nines han competit amb 166 equips de tot el món i han aconseguit passar a la final per la seva idea innovadora de construir un robot guia turístic per visitar totes les zones d’aterratge de les missions Apollo a la Lluna.

Els tallers tecnològics triomfen als casals d’estiu

Cursos de robòtica, programació, electrònica, videojocs i impressió 3D esgoten les seves places. Construcció de drons, domòtica i aprendre a fer de ‘youtuber’ són les estrelles del 2017.

Els casals d’estiu són alguna cosa més que l’alternativa d’oci infantil o per aprendre anglès mentre els pares treballen durant les llargues vacances escolars. Propostes educatives relacionades amb les noves tecnologies comencen a entrar amb força en l’oferta d’activitats, amb cursos d’una setmana per a menors de 7 a 16 anys, que persegueixen acostar-los a la robòtica, l’electrònica, la programació i el món maker de la impressió 3D i les plaques Arduino. Hi ajuda que moltes escoles ho incloguin en els seus currículums.