Moltes gràcies a tots els que heu fet possible la Marató IPSE 2017

 

Marato IPSE 2017 000

Moltes gràcies a tots els que heu fet possible la jornada solidària en benefici de  que ha estat un èxit absolut! Som família, som escola, som entorn. Gràcies per les vostres donacions, diu molt de nosaltres! Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

La Marató 2017 estarà dedicada a les malalties infeccioses greus

Vine l’1 de desembre a la Marató IPSE

marato IPSE 2017

Anoteu-vos a l’agenda el proper dia 1 de desembre!

Teniu una cita amb La Marató de TV3, l’escola i AMPA IPSE.

Us hi esperem!

El proper divendres dia 1 de desembre l’escola IPSE organitza, amb l’ajuda de l’AMPA, una tarda lúdica plena d’activitats de tot tipus i per totes les edats en benefici a la Marató de TV3, enguany dedicada a les malalties infeccioses. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Hem d’Omplir a els Magatzems dels Bancs dels Aliments

Hem d’omplir els magatzems dels Bancs dels Aliments per ajudar a qui més ho necessita, i per aconseguir-ho cal la teva ajuda els dies 27 i 28 de novembre a mercats i supermercats arreu de Catalunya.

Fes-te voluntari!
Tu el fas gran

El Gran recapte

El Gran Recapte d’Aliments a Catalunya és una campanya de recollida d’aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades del nostre entorn rebin ajuda alimentària, també serveix per donar a conèixer la situació que travessa aquest grup, que arran de la crisi econòmica que estem vivint, ha anat creixent. La campanya la duen a terme simultàniament els quatre Bancs d’Aliments de Catalunya.

Es calcula que actualment, un 20% de la població viu en situació de pobresa a Catalunya. Aquestes persones requereixen la nostra solidaritat i capacitat organitzativa per no esdevenir persones marginades. I és per aquest motiu que des dels Bancs d’Aliments es posa en marxa aquest projecte que enguany arriba a la setena edició.

El Gran Recapte d’Aliments al 2014 va recollir 4.686.000 kg en més de 2.000 punts de recollida i va comptar amb l’ajuda de 22.000 voluntaris. La fita per a l’edició del2015 és tornar assolir una xifra similar gràcies a la col·laboració de 25.000 voluntaris.

Els Bancs d’Aliments a Catalunya

Els Bancs d’Aliments són entitats benèfiques sense ànim de lucre, independents de tota ideologia econòmica, política o religiosa, basats en el voluntariat, amb l’objectiu de recuperar els excedents alimentaris de les empreses i redistribuir-los gratuïtament entre les persones necessitades del nostre entorn, evitant qualsevol malbaratament o mal ús dels aliments. Les seves màximes són lluitar contra la pobresa alimentària i contribuir al desenvolupament sostenible per a un món més net.

Per fer realitat aquesta utopia, els Bancs d’Aliments es basen en quatre principis ètics:

  • La primacia de la gratuïtat: els aliments són rebuts i distribuïts gratuïtament. El treball dels col·laboradors és voluntari, basat en el principi de la solidaritat.
  • La seguretat d’una distribució justa: sempre a través d’entitats benèfiques reconegudes i homologades, que poden assegurar el destí correcte dels ajuts alimentaris.
  • La contribució a la sostenibilitat i a la preservació del medi ambient, evitant la destrucció d’aliments als abocadors.
  • La promoció de la solidaritat envers les persones amb necessitats alimentàries.

Els objectius bàsics dels Bancs d’Aliments són:

  • Lluitar contra la pobresa alimentària i el malbaratament per a un món més just.
  • Participar en la reducció de l’exclusió, col·laborant en la consolidació d’un món més habitable.
  • Contribuir a l’exercici del dret a una alimentació suficient i saludable per a tot ésser humà.
  • Promoure la utilització més eficient dels recursos.
  • Contribuir al desenvolupament sostenible per a un món més net.

Quan començarem les classes?

Més de 2.200 nens que han fugit de la guerra a República Centreafricana (RCA) porten un mes sense escola al camp de Maingama.

quan comencen les clases Republica Centreafricana

D’esquerra a dreta Zara, de set anys; Amzine, de nou, i Fàtima, Fanne i Haoua (amb la seva germana en braços), de deu, en una de les aules, buida, de la seva escola.

Ni Zara, de set anys; ni Amzine, de nou; ni Fanne, de 10 … Ni cap dels més de 2.200 nens en edat de cursar primària en el camp de retornats de Maingama, al sud del Txad, van començar les classes quan tocava, el passat 15 de setembre. A l’escola no hi ha ni taules, ni cadires, ni pissarra. Un precari sostre de palla amb trossos de plàstic és tot el mobiliari. Res més. Zara i les seves amigues seguiran ajudant a casa i cuidant dels seus germans petits fins que el proper dia 20, si arriba tot el necessari, puguin tornar a classe.

El camp de Maingama es va obrir el 14 de juny de 2014 per albergar les persones que fugen de la guerra a la República Centreafricana (RCA). Noubayambaye Noe, un dels responsables de Maingama, apunta que actualment acull 18.260 refugiats centreafricans descendents de txadians. L’estructura de Maingama és molt similar a la de qualsevol altra localitat de la regió de Moyen-Chari: les cases estan construïdes amb els mateixos materials (branques, palla i fang), tenen mercat, dispensari, cementiri … Un nou poble nascut de la guerra a RCA.

Baba Kete Mahamat, de 35 anys, ha protagonitzat una història similar a la de la majoria dels seus veïns de Maingama. “Me’n vaig anar de Bangui (capital de RCA) poc després que comencés la violència, el 2013. Van matar i decapitar a dues de les meves germanes. Vaig agafar la meva dona i els meus tres fills i vam venir a Txad. Aquí, en el centre de salut del camp, va néixer fa sis mesos el meu quart fill “, relata Mahamat, que en RCA treballava de professor de primària i ara exerceix de director de l’escola de Maingama i de mestre voluntari, és a dir, que no cobra ni un franc CFA. “Encara que no ens paguin tenim el deure d’ensenyar als nostres nens”, afegeix.

Els pares dels alumnes lamenten que dels 30 mestres que el Govern del Txad va enviar el passat curs una vintena “han desertat”. “Ells tenen un sou, encara que es queixen que cobren amb retard, nosaltres, els 27 docents voluntaris, no”, precisa Mahamat.

Al Txad el repte de l’ensenyament primari universal ha fallat estrepitosament. “El 2013, últimes dades disponibles, el 47% dels nens i el 30% de les nenes havia acabat primària, la mitjana se situava en el 39%, enfront del 17% de 1990”, indica Marcel S. Ouattara, director adjunt d’Unicef ​​al Txad. Paradoxalment, en els camps de refugiats, segons concreta Ouattara, “la situació és millor, ja que el 68% dels menors té accés a l’escola, en aquesta etapa educativa.” Però aquesta és un xifra una mica enganyosa ja que es desconeix quants d’aquests escolars finalitzen aquest cicle. “En els camps de refugiats i de retornats l’espai és limitat i els xavals tenen l’escola prop, el que facilita que vagin a classe. Això no passa en moltes poblacions, on han de caminar diversos quilòmetres i les famílies pensen que és més rendible que es quedin ajudant a casa, que vagin a buscar llenya, aigua … Si a això sumem el risc que corren les adolescents de ser atacades en el camí … “, explica Quattara. En aquest país, “el 68% de les nenes es casen abans dels 18 anys, moltes a la força, elles no tenen el poder de decidir, i el 44% ha patit mutilació genital”, afegeix Ouattara.

Els obstacles amb què topen els refugiats a Maingama es reprodueixen, i es multipliquen, a la franja fronterera del Txad amb Nigèria. Els atacs del grup fonamentalista islàmic Boko Haram han forçada l’èxode de desenes de milers de persones a la zona del llac Txad. I trobar a educadors que vulguin anar-hi és missió gairebé impossible.

Unicef ​​va confirmar aquesta setmana que en els pròxims dies arribaran les cadires, taules, pissarres i material pedagògic a Maingama ia altres escoles de la zona. Però queden altres despeses per cobrir. “Els pares hem aprovat en assemblea pagar 500 francs CFA (7, 60 euros) de matrícula per cada fill, uns diners que es destinarà a arreglar les aules ia pagar a un vigilant. La gent s’emporta els plàstics del sostre per posar-los en casa! “, comenta Silva Sanny, president de l’associació de pares d’alumnes, en una de les classes en què les males herbes van guanyant terreny.

“El problema és que la majoria de famílies no tenen ingressos. Alguns cultiven un hort, altres es dediquen al comerç … Però hi ha una gran pobresa. Hi ha famílies que venen els cupons canviables per menjar que distribueix el Programa Mundial d’Aliments de la ONU per poder pagar la matrícula “, diu Sanny.

Zenata Ibrahim, la mare de Haoua -la nena que apareix a la foto amb la seva germana en braços-, fa malabarismes per tirar endavant els seus tres fills. Van matar al seu marit en RCA i sobreviu com pot. Que Haoua segueixi en un futur estudiant serà un miracle.

“Lluitem contra la ignorància dels pares que pensen que la missió de les nenes és netejar i procrear. En aquest camp hi ha molts matrimonis precoços, a partir dels 13 o 14 anys”, lamenta Noubayambaye Noe.

Qui superi la primària, si vol i pot seguir estudiant, haurà de recórrer cada dia cinc quilòmetres per assistir a l’escola més propera, a Maro. Ara, 800 nois ho fan. “Portem dos anys reivindicant educació primària en aquest camp”, insisteix Sanny amb l’argument que un nombre important dels habitants de Maingama vol arrelar en aquest racó del Txad, on oenagés com Oxfam Intermón desenvolupen programes encaminats a que aconsegueixin la seva independència econòmica . “Com van a tornar a RCA dones com Zenata, a qui van esquarterar el seu marit. Aquí tenim casa, un hort, escola … I no maten a la gent”, resumeix Sanny.

ROSA M. BOSCH – LA VANGUARDIA

Idena, una gossa guia ‘graduada’ en Treball Social

Els companys d’un alumne invident premien l’animal incloent la seva foto a l’orla de la promoció al costat de la del seu propietari.

orla idena cadiz

No sap llegir ni escriure, però Idena s’ha guanyat un lloc a l’orla de la promoció 2011-2015 dels graduats en Treball Social de la Universitat de Cadis. Idena és el gos guia d’Arturo Díaz Benítez, un alumne invident al qual ha acompanyat dia rere dia a la Facultat durant els quatre anys de durada del grau. L’animal ha assistit a cada classe, a cada examen i a cada activitat universitària en què ha participat el seu propietari.

Els companys d’Arturo han volgut premiar la fidelitat d’Idena deixant-li un lloc a l’orla al costat de la foto d’Arturo. “Idena (gos d’Arturo)”, diu la identificació de l’animal al record fotogràfic dels “companys” de promoció.

Com en altres casos similars, el gos guia d’Arturo Díaz ha quedat immortalitzat a l’orla, encara més si es té en compte que el gest dels companys del jove invident s’ha convertit en un dels temes més comentats a les xarxes socials. Els tuiters també han aplaudit la Universitat de Cadis pel gest que han tingut amb un “graduat” tan especial.

idena-costat-darturo-diaz-seu-propietari-lorla-del-grau-treball-social

El dibuix d’un nen sirià deixa sense paraules a la policia alemanya i commou a la xarxa

El petit refugiat retrata dos mons contraposats: en un costat, la crua i destrossada Síria i, en l’altre, l’esperançadora Alemanya.

dibuix nen siri a alemanya

La policia alemanya reconeix haver-se quedat “sense paraules” amb el dibuix que els ha regalat un nen sirià mentre esperava en un centre de recepció a la ciutat de Passau, al costat de la frontera amb Àustria, segons publica la policia de Bayern al seu compte de Twitter sota l’etiqueta #sprachlos (sense paraules). A la impactant imatge, que està commovent la xarxa del microblogging, es veuen dos mons contraposats: la destrossada Síria, a un costat, i l’esperançadora Alemanya, a l’altre.

A la part de l’esquerra del dibuix, sota la bandera siriana, es pot veure una casa destrossada, membres d’un cos humà esquarterat, i persones ferides o mortes. A la banda de la dreta, sota la bandera alemanya, hi ha una gran casa amb un llarg camí d’accés i persones amb maletes que el recorren.

Segons relata la policia, un nen desconegut -encara per les inicials de la signatura (MHMD) podria dir Mohammed- va fer el dibuix fa uns dies mentre esperava el seu torn (o el de la seva família) per fer els papers del registre de sol·licitant d’asil , i, en acabar, el va penjar a la paret de la comissaria. “És molt impressionant com el nen veu els dos mons”, va comentar a l’agència dpa el portaveu de la policia de la localitat bavaresa de Freyung, Thomas Schweikl.

“El fet que el nen pintés la paraula policia dins d’un cor vermell ha commogut els agents i els ha donat una nova motivació per dur a terme el seu treball”, va afegir el protavoz.

Centenars d’agents de tota Alemanya donen suport des de fa mesos als seus companys bavaresos en el registre dels milers de refugiats que arriben al país des de la frontera amb Àustria. “Molts estan setmanes sense veure els seus propis fills i una imatge així, que mostra dràsticament el destí dels refugiats, no deixa ningú indiferent”, ha afegit el portaveu de la policia de Munic, Fabian Hüppe.

LA VANGUARDIA

%d bloggers like this: