Pablo Ortiz: “La majoria de les persones asexuals tenen una vida sexual activa”

pablo-ortiz carrer

L’activisme asexual a Catalunya comença a reclamar espai per una opció que el 2013 va deixar de ser considerada com a malaltia, però que encara pateix estigma i incomprensió.

Joan Antoni Guerrero – El món

Pablo Ortiz és un activista asexual de 25 anys. Fa un any va participar en un anunci de la companyia Flex que va suposar la “sortida de l’armari” d’una opció que el 2013 va deixar de ser considerada com a malaltia. Malgrat tot, les persones que s’identifiquen com a asexuals continuen patint l’estigma i la incomprensió per part d’una societat hipersexualitzada i esclava dels conceptes culturals de “l’heteropatriarcat”. És precisament per aquesta qüestió que recentment ha fet arribar una queixa a la Generalitat de Catalunya, en comprovar que els canals públics acollien informació errònia sobre l’asexualitat. En aquesta entrevista amb ‘El Món’, Ortiz intenta explicar què és l’asexualitat i quina importància té el sexe en la vida de les persones que s’hi identifiquen. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

5 mentides sobre el sexe que ens han venut les pel·licules!

Els menors de 25 anys, tan desinformats sobre sexe com fa una dècada

Les consultes que rep la web ‘Sexe joves‘ no han evolucionat des de la seva creació, el 2006. Els especialistes de Salut reclamen que s’eduqui sobre sexe i afecte a les escoles de Catalunya.

sexe jove 01

Com saber si s’està enamorat o només atret per la dona, o l’home, que s’acaba de conèixer? ¿Per què algunes matinades em desperto amb els llençols mullats de semen? ¿És possible iniciar un embaràs després de mantenir relacions sexuals dins d’una piscina? Aquesta classe d’incerteses són habituals a les tardes de xat de la web ‘Sexe joves’, el portal d’orientació sexual que la Conselleria de Salut va iniciar el 2006 i que des d’aleshores ha sigut visitat per més d’un milió de joves de 16 a 25 anys de tot Espanya (també hi és en castellà).

La web manté una mitjana de 900 visites setmanals i, com en el seu inici, té la majoria de les consultes en aspectes fonamentals però bàsics, suposadament de domini públic, de les relacions sexuals humanes i els estímuls que les impulsen, en què s’inclou el coneixement del cos. Aquesta constatació, observada en personespròximes a la trentena, ja no sorprèn els gestors de la web, termòmetres del nivell de formació sexual d’una societat teòricament proveïda de tones d’informació sobre la sexualitat a través de la pornografia a internet.

sexe jove 02

RES A LES ESCOLES

“No hem evolucionat, atenem les mateixes incògnites, angoixes i preocupacions que el 2006: hi segueix havent un gran desconeixement sobre tots els aspectes relacionats amb el sexe i el cos. Les parelles no parlen d’això entre elles i menys encara a les famílies -assegura, rotunda, Gemma Falguera, responsable de la web i del servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de l’Eixample barceloní-. És urgent que a les escoles de primària i secundària es desenvolupi el tema de la sexualitat. La necessitat d’informació és immensa”.

Salut va crear ‘Sexe joves’ partint del supòsit que qui consultés aquesta web podia desconèixer-ho tot sobre la sexualitat. El convenciment amb què Falguera exposa el buit en la formació sexual dels centenars d’homes i dones amb qui connecten cada setmana -ella xateja setmanalment- l’obté observant els apartats més consultats de ‘Sexe joves’ i intercanviant converses amb els usuaris.

“La falta de coneixements que detectem inclou les funcions del cosi les seves possibilitats sensitives -prossegueix Falguera-. Amb aquesta ignorància arriben a la vintena, amb el sexe convertit en una llacuna de desinformació que els preocupa, i ens plantegen dubtes tan bàsics com en què consisteix estar enamorat, com respondrà el seu cos si es masturben o masturben la seva parella, o si és fàcil identificar que s’han quedat embarassades. Ho desconeixen tot”.

sexe jove 03

INNOVACIÓ A ESPANYA

La web ‘Sexe joves‘ descriu minuciosament la funció sexual humana. S’atura més en el menys difós i menys en la fisiologia dels òrgans, que ja apareix a les enciclopèdies. Com s’arriba a un orgasme, què és morrejar-se [seqüència que a la web s’anomena ‘petting’, que consisteix en una trobada sexual intensa però sense penetració], què diferencia l’amor de l’enamorament, si és normal que un noi tingui pol·lucions nocturnes, o quins són els punts més agradables del cos que convindria estimular, són capítols de gran èxit en una pàgina d’informació virtual que al seu dia va ser innovadora, a tot Espanya, i per la qual la llavors consellera de Salut, Marina Geli, va ser motiu de descarnades crítiques i insults, des de tot Espanya.

sexe jove 04

Sexe joves‘ i el seu xat de tarda és l’únic element d’aproximació a la formació sobre sexualitat que difon la Generalitat. A aquesta web s’hi suma el mig centenar de centres d’anticoncepció per a adolescents que existeixen a Catalunya, uns serveis que, no obstant, se circumscriuen a informar sobre com evitar embarassos que no es desitgen, què s’ha de fer si ja s’ha produït la gestació o el risc de patir una infecció de transmissió sexual, en especial la del virus de la sida.

L’antiguitat ha consolidat el portal ‘Sexe joves’, però, segons reiteren els seus gestors, resulta totalment insuficient per cobrir la deseducació sexual d’adolescents i joves. “Aquest buit no el resol la pornografia que circula per internet”, assegura Falguera, que considera tan greu la ignorància general sobre el sexe com el desconeixement de l’afectivitat. “S’hauria d’educar de forma estructurada sobretot això, i amb la màxima normalitat possible”, reitera l’especialista.

ÀNGELS GALLARDO – EL PERIÓDICO

sexe jove 05

Estiu perillós? … Els adolescents augmenten la seva activitat sexual

Els experts asseguren que en aquesta època els nois tendeixen a sentir-se alliberats perquè les regles es relaxen; a més, el clima modifica els ritmes hormonals.

adolescencia verano 01

D’acord amb experts en psicologia, l’estiu és l’estació de l’any en què l’activitat sexual entre adolescents augmenta considerablement, i segons els professionals això es deu al fet que les regles es relaxen.

Els pares exerceixen menys pressió als seus fills perquè no han de complir amb un horari, ni tasques escolars i, per tant, els joves se senten alliberats perquè tenen més temps lliure per estar amb els amics.

A més, el clima té forta influència en l’activitat sexual dels nois, perquè hi ha més llum solar, calor i humitat, elements que modifiquen els ritmes hormonals i produeixen una major estimulació sexual, així ho explica la doctora Claudia Sotelo Arias, directora del Centre d’Especialització d’Estudis Psicològics a la Infància.

“En aquesta època s’intensifiquen les activitats grupals entre els adolescents; el més important són els amics i això els porta a realitzar coses que no farien en una altra temporada de l’any. D’una banda hi ha diversió i, per què no ?, aprenentatge de vida, però de la mateixa manera molts riscos i el sexe no és l’excepció”, comenta.

Sotelo assegura que és a l’estiu quan els adolescents se senten més deshinibidos i, per tant, volen satisfer tots els seus sentits. “No només és el sexe. Aquí vénen les pràctiques i els riscos col·laterals, com l’abús de l’alcohol i l’ús de les drogues. Sabem que en aquesta època hi ha més accidents derivats d’això. El que comporta a riscos que van des d’embarassos no desitjats, abús d’anticonceptius (com la píndola del dia després), malalties de transmissió sexual i fins i tot violacions o abús sexual”, explica.

adolescencia verano 02

Tot sembla indicar que aquest comportament té els seus orígens en la poca comunicació que hi ha entre l’adolescent i els seus pares, i no només en l’etapa de l’adolescència, sinó que és un problema que s’arrossega des de la infància, és per això que els nois busquen els amics amb les satisfaccions immediates que puguin obtenir.

Tot i que el panorama no és gens encoratjador, la psicòloga també dóna algunes recomanacions als pares que s’enfronten a tenir adolescents a casa aquest estiu.

El primer, i encara que soni a “aguafiestas”, és que, encara que són vacances, hi ha d’haver regles i s’han de respectar.

És indispensable que s’estableixin horaris, perquè la llar no és un hotel.Encara que de vegades costi treball, és un fet que els pares han d’aprendre a dir no, quan se sap que hi ha un risc i, a més, han de sostenir la seva dit perquè s’estableixi on està l’autoritat.

També és important dur a terme activitats familiars en les que de veritat existeixi la convivència i fins i tot és convenient convidar els amics dels seus fills, perquè és indispensable el conèixer amb qui s’ajunten per saber en què es poden involucrar.

Finalment, l’experta recomana primordialment parlar de sexe amb els nois, comentar amb ells els riscos i responsabilitats que implica això, escoltar el que hagin de dir, així com resoldre els seus dubtes de la manera més senzilla.

Eva Díaz Moreno – EXCELSIOR via Sonrisas y Vida

RECOMANACIONS

Aquestes vacances, els pares han d’observar el següent:

  • Encara que són vacances, hi ha d’haver regles i s’han de respectar.
  • És indispensable que s’estableixin horaris per als fills, perquè la llar no és un hotel.
  • Dur a terme activitats familiars en què hi hagi convivència i fins i tot és convenient convidar els amics dels seus fills.
  • Parlar de sexe amb els nois, comentar amb ells els riscos i responsabilitats que implica això, escoltar el que hagin de dir, així com resoldre els seus dubtes.

1038060.012.jpg

Els menors transgènere volen donar-se a conèixer

La Fundació Daniela es proposa visibilitzar i normalitzar la realitat que viuen els nens Trans.

Els joves, com la resta de la societat, amb prou feines sap res sobre identitats trans, i d’aquest desconeixement neix el rebuig, la forta discriminació i la construcció d’una vida molt difícil especialment per als nens i les nenes transgènere. Per canviar les mirades, visibilitzar a aquests menors i ajudar-los en tots els camps, la Fundació Daniela va organitzar aquest mes d’abril les I Jornades sobre nens i adolescents Trans.

L’objectiu que planeja sobre els reptes concrets és el de normalitzar la realitat que aquests menors en la seva vida diària, perquè quedi clar davant la societat que la transsexualitat no és cap patologia, sinó una expressió més de la diversitat humana. Es tracta de “donar suport als joves en els seus processos autoafirmatius” entenent el terme transgènere com un concepte “paraigua” que engloba aquelles persones on la identitat i/o expressió de gènere és diferent de les expectatives culturals basades en el sexe que se’ls va assignar en néixer.

fundaciondaniela del que diran a que dire

Per descórrer aquest vel de silenci, es considera bàsic el paper de l’escola al costat del dels pares, sobretot quan aquests nens i nenes necessiten realitzar una transició, verbalitzar com se senten. Es recomana així als col·legis evitar aquelles situacions en què es divideix una classe en funció del gènere -nois a un costat, noies a un altre- i respectar l’expressió i la identitat de gènere d’aquests menors en els llistats, els banys o els uniformes. S’ha escrit molt sobre el bullying, i cal recordar l’alta discriminació que pateixen els joves i adolescents trans en els entorns educatius.

Daniela és el nom de la filla d’Àfrica Pastor, que en néixer va ser Daniel. És el nom de la fundació i d’un llibre que va escriure la seva mare per denunciar el silenci que envolta als menors transsexuals. Si en el llibre hi ha la seva història, en la fundació estan les eines per fer confluir als actors socials, polítics, l’àmbit de la medicina, de la psicologia i de l’educació.

fundaciondaniela no existen blancos y negos

En aquestes I Jornades es van abordar moltes qüestions però es va fer especial èmfasi en la importància que els menors puguin accedir als tractaments amb inhibidors hormonals per retardar el desenvolupament puberal.

Aquests bloquejadors hormonals -que també es subministren a nens no transsexuals amb algun problema de creixement- són un tractament reversible, s’indica, i permet no haver de passar per la “desagradable experiència” de veure com el seu cos es desenvolupa en una direcció contrària a la seva identitat de gènere. És una forma de “congelar” el desenvolupament, fins que tinguin l’edat per poder prendre legalment una decisió.

Hi ha molt camí per fer en molts àmbits, i des de la Fundació es considera important no només la sensibilització social, sinó la creació d’una xarxa de professionals especialitzats que puguin atendre a aquests menors i adolescents “des d’una perspectiva despatologizant i lliure de prejudicis”.

CRISTINA SEN – LA VANGUARDIA

Fotos_fundacionDaniela

L’asexualitat, una orientació sovint incompresa

No és falta d’afecte que la teva parella no vulgui tenir sexe amb tu, pot tractar-se d’una persona asexual. No és només una fase. No són frígids, no estan malalts, reprimits o trencats. Conèixer l’anomenat “indicat” no canviarà res.

asexualidad_01

Però per a persones com Sandra Mellott, les preguntes segueixen sorgint d’amics, familiars i éssers estimats que podrien tenir bones intencions però no entenen què se sent identificar-se com asexual.

Kat Kinsman – CNN MEXICO

En una societat que històricament se centra en parelles romàntiques i cada vegada més és bombardejada per imatges obscenes, les persones que no experimenten atracció sexual sovint poden sentir-se aïllades, invisibles i incompreses. Però ara, una creixent quantitat de persones asexuals s’uneixen en solidaritat i suport, en trobar ànimes semblants en una cultura on “feliços (i luxuriosos) per sempre” és la meta.

La majoria de les persones probablement no han escoltat la paraula “asexual” des d’alguna classe de Biologia, on s’utilitzava per descriure plantes que es reprodueixen sense un segon pare. No obstant això, pel que fa a les persones, el terme pot abastar una àmplia gamma d’experiències.

asexualidad_02_menopausia

Llegeix: Falta de sexe, una de les conseqüències de la menopausa

En la seva arrel, l’asexualitat és una orientació definida per la manca d’atracció sexual a altres persones. Però els humans són criatures complicades. Això no es tracta de celibat autoimposat. Les persones asexuals poden identificar-se com a gai, heterosexuals, bisexuals o com a cap d’aquests.

Algunes, com Mellott, són arománticas en diversos graus i tenen poca o gens d’atracció emocionalment romàntica a altres persones. Encara poden experimentar i desitjar llaços intensos d’amistat, que els agradi algú o “squishes”; que Asexuality.org defineix com l’equivalent platònic d’un enamorament romàntic.

Algunes tenen sentiments romàntics, però estan satisfetes amb abraçades, prendre de la mà i proximitat. Així i altres experimenten graus alts i baixos i freqüència d’atracció, impuls i plaer sexual, per tant es troben en el que s’anomena l’espectre “gris-A”, depenent de les circumstàncies i parts involucrades.

Un mimetisme actual en línia en els cercles asexuals mostra que fins i tot si algú no està interessat en el sexe, es com dir, “a qui no li agraden els pastissos?”. Es fan servir sovint imatges de pastissos per rebre a nous membres o per recompensar per diverses victòries a la vida a la xarxa i fora de línia.

La comunitat té un fort sentit de l’humor i calidesa; però no sempre és rebuda amb un gran grau de comprensió per part de les persones que des del naixement creuen que trobar parella és la fi de tot.

Mellott, una escriptora i defensora en un refugi de Montana, Estats Units, sempre ha sabut que és asexual i aromántica, però sovint ha lluitat perquè les persones al seu voltant acceptin això com un fet. Als cinc anys va tenir al seu primer “lligue”, i es va oblidar ràpidament d’ell, en negar-se a escriure un poema d’amor que tots dos van acordar intercanviar-se el dia següent. Als 10 anys, es va preparar per a preguntes d’adults que es plantejaven si tenia parella, i assajava la resposta, “no en vull cap; simplement no hi estic interessada”.

Als 13 anys, una recerca ràpida a internet pel terme “asexual” li va confirmar que no estava sola. Als 18 anys, casualment hi va dir a una companya que va pensar que era “el més genial” i als 21, a un company que va intentar “ajudar-la” al suggerir-li la masturbació.

Als 25 anys, l’hi va dir a la seva família, confirmant el que creia que probablement ja sabien, i deixant-los saber que estava en pau amb això. “Aquesta és una part permanent de qui sóc, i estic orgullosa i confiada d’això”.

Mellott diu que la seva mare era amorosa i la recolzava; i estava completament desconcertada.

“Entén el que dic però no pot comprendre com és possible”, diu Mellott. “Així que planteja aquest tipus de preguntes com ‘¿de debò, mai?’ que no són malvades però cansen, majoritàriament perquè vénen d’algú a qui estimes i només vols que et accepti i entengui sense tot aquest esforç extra”.

I després hi ha els homes que la tracten com una conquesta sexual potencial. “A vegades crec que prenen la meva orientació com una mena d’atac personal i poden tornar-se realment hostils per això”, diu.

Megan Allen, qui treballa com a professional de la salut en una ciutat fora de Seattle, Estats Units, va saber durant els seus 21 anys que és atracció sexual simplement no era per a ella. S’identifica com una asexual repulsiva; una persona per a la qual la idea de contacte sexual és simplement fastigosa.

“Tots aquests fluids corporals i estar en una posició tan vulnerable, i les malalties que podria causar és només … EWW”, diu.

No és hipocresia de la seva part, ha fet la seva deguda diligència en l’assumpte, fins i tot al punt d’estar involucrada en una colònia nudista.Hi va haver una “prova psicològica per provar que no ets allà per pervertit”, diu. “Així que ho he vist tot”.

Però també va saber des d’hora que algunes activitats simplement no eren una opció per a ella, i que això podria limitar les seves possibilitats de tenir parella. “A causa de la meva indisposició completa a comprometre amb el sexe, estic una mica limitada en les meves opcions de cites”, se n’adona.

Altres asexuals, les persones impotents disposades a confinar les seves trobades sexuals a la autogratificació o una amant que Allen aprovi serien les úniques solucions viables, diu.

“Òbviament, les últimes dues posarien força tensió en qualsevol relació”.

Però és més oberta sobre si mateixa en aquests dies que en el passat;fins i tot tenint una aposta amb diversos familiars que no creuen que la seva orientació sigui definitiva. “Vaig intentar discutir una vegada amb la meva germana i amb els meus pares”, diu Allen.

“Tots dos van fer apostes amb mi que canviaria d’opinió algun dia. El vaig escriure dues vegades, estan a la caixa forta del meu pare. D’aquí a nou anys, serà divertit recol·lectar els cent dòlars”.

I espera que per a aquest punt, les actituds del públic cap a les persones asexuals canviïn. “M’agradaria que el públic sabés que existim i no estem ‘malalts’ o ‘malament'”, diu. “També m’agradaria que la comunitat LGBTQ entengués i ens acceptem … estem horriblement aïllats i som molt poc coneguts”.

Tampoc permeten que se’ls vegi com una patologia. La Xarxa de Visibilitat i Educació Asexual té una gran comunitat asexual en línia i un lloc de recursos, i actua com una força d’acceptació i canvi social.

Quan van ser considerades les actualitzacions més recents del Manual Diagnòstic i Estadístic de Trastorns Mentals (DSM-5), un Grup Laboral AVEN DSM va presentar al comitè de l’Associació Psiquiàtrica Americana un document de 75 pàgines que conté investigació mèdica en la qual es concloïa que els asexuals no han de ser inclosos sota el diagnòstic de Trastorn del Desig Sexual Hipoactiu. En el seu lloc, l’asexualitat s’ha de considerar com una identitat en lloc d’una disfunció.

Va funcionar. En el DSM-5, un impuls sexual absent o disminuït és considerat un trastorn o disfunció només si causa estrès significatiu per a la persona; no si s’identifica com a asexual.

asexualidad_03_orgasmo

Llegeix: La disfunció sexual també és per a les dones

Pot ser que això no sembli com a molt al públic en general, però significa un món per a les persones que van poder passar la seva vida sentint-se marginats o avergonyits per no experimentar els sentiments que són centrals per a tantes costums de la societat.

Gray, un home de 29 anys d’Oregon, Estats Units que s’identifica com a “gris-A o grisexual”, sempre va saber que no encaixava en els rols de cites que veia al seu voltant. Encara que es va considerar heterosexual i va tenir relacions romàntiques i sexuals amb dones, després d’una ruptura en particular, simplement es va sentir “diferent”.

“El meu ex orgullosament va afirmar que ’em va tallar ‘”, diu Gray.” I alguns dels meus suposats amics silenciosament van estar d’acord “.

Indisposat a conformar-se amb aquest diagnòstic (i segur que no era gai, com alguns al seu voltant van suggerir) va buscar respostes. Les va trobar en la forma d’un vídeo de YouTube sobre asexualitat que va aparèixer per casualitat en el seu compte. Va contactar a la persona que el va pujar qui va respondre totes les seves preguntes i li va dir que la “sexualitat és una cosa que flueix i pot canviar amb el temps”.

Aquesta validació i acceptació és útil en temps difícils, com quan les persones tracten de convèncer-lo que està en negació o confós.

“Una dona a la qual li vaig dir va tractar de convèncer-me que en realitat no era asexual, sinó que en realitat sóc un físic màgic que no està atret a ningú perquè subconscientment buscava la dona a la qual estic destinat”, diu Gray. ” Això és essencialment el que molts altres van intentar dir-me: ‘no ets asexual, simplement no has conegut a la indicada’. Només aquesta dona també em va fer ser Harry Potter “.

Ellie Carlin, una resident de 20 anys d’Ohio, Estats Units, que s’identifica com asexual hetero-romàntica, veu a internet com un Catalista d’aquest canvi. Es considera afortunada per trobar-se amb AVEN als 17 anys i trobar que no estava sola, però s’adona que asexuals grans no van tenir el benefici d’aquesta informació i comunicació quan van créixer.

“Abans de l’avanç de la tecnologia crec que molts que ara s’identifiquen com asexuals sabien que eren diferents dels seus companys però mai es van entendre veritablement”, diu Carlin.

“No obstant això, des de la fundació de AVEN i el seu lloc web, molts asexuals es van reunir per entendre millor. Finalment va ser un lloc on et percatabas que no estaves sol, ni que eres estrany “.

“Hi ha asexuals gran a la comunitat. Vaig descobrir que no es van adonar que eren asexuals fins a l’existència d’internet. Molts d’ells van tenir experiències sexuals i fins i tot van tenir fills. Semblaven creure que alguna cosa estava malament amb ells mèdicament, o només van descobrir que el sexe no era tan bo com s’anunciava “, diu Carlin.

Els asexuals grans diuen que van començar a trobar autoacceptació i compartir les seves experiències amb joves que comencen a entendre la seva identitat sexual.

Per a la resident d’Arkansas, Estats Units, de 32 anys, Heather Runyan, veure les seves experiències reflectides en altres persones; fins i tot en aquells que mai coneixerà, va aconseguir que avancés en el seu camí a sentir-se normal. Als 30 anys, va escriure “asexual” en un motor de cerca i trobar AVEN. Va ser un punt de canvi per a ella.

“Durant molt temps vaig creure que m’havia desenvolupat tardanament”, diu Runyan. “Creia que havia de sentir atracció, però no la sentia, així que sentia que estava trencada. Quan les persones em preguntaven, els deia que era feliç soltera i no sentia la necessitat de sortir. En el meu cap, sovint em referia a mi mateixa com asexual, però no m’adonava que era una orientació vàlida “. Ara s’identifica com asexual aromántica.

Runyan diu que va ser afortunada de tenir el suport de la seva família, especialment de la seva mare. I una vegada que va dir als seus amics sobre la seva orientació, van deixar aquest tema.

“Ningú ha intentat organitzar una cita o si més no insinuat que hi ha alguna cosa malament amb el meu desig d’estar soltera”, diu Runyan. “Em sento molt afortunada perquè sé que moltes persones s’enfronten pressió per sortir i casar-se”.

Tot i així, creu que el públic podria ser més educat sobre els asexuals que viuen entre ells.

“Existim. Això pot sonar senzill, però molt sovint quan algú diu que és asexual, la primera resposta d’altres és negar-ho o qüestionar”, diu Runyan. “També envia el missatge que alguna cosa està malament amb nosaltres. No necessito ser arreglada o curada, sóc asexual i això està bé”.

Mellott concorda. Fins ara pel que fa a ella, no importa si altres persones entenen completament, sempre que mostrin respecte.

Com ho va dir en una publicació de Tumblr de 2013: “El punt és, no suposis alguna cosa, i no reptis a les persones quan no es comporten com esperes. En realitat, hi ha una bonica platja asexual que resumeix tot això: ‘Quan dius que estic confós sobre la meva sexualitat, el que vols dir és que estàs confós sobre la meva sexualitat’. I realment, això és per a totes les sexualitats. Una cosa per reflexionar “.

Sonrisas y Vida

10 coses de les que un preservatiu no pot protegir

El  VIH / SIDA  segueix sent un dels problemes més greus de salut pública a nivell mundial, especialment als països d’ingressos baixos o mitjans; però diverses fundacions al voltant del món no es rendeixen davant la lluita.

Aquest és el cas del Center for HIV and Sexual Health  (Centre per a la VIH i la Salut Sexual) a Anglaterra, que amb motiu del  Dia Mundial de la Sida  (1 de desembre), van llançar una campanya molt creativa i divertida sota el nom  10 Ways a Condom Ca’t Protect You  (10 coses de les que un condó no pot protegir).

L’objectiu és cridar l’atenció de les persones, especialment dels joves, per recordar que un condó és la millor manera de protegir-se contra el VIH / SIDA o altres malalties de transmissió sexual …

CARACTERES.mx

Aquestes són 10 coses de les que un condó no pot protegir: 

1. Un condó no et protegeix de l’atac d’un tauró

2. Un condó no et protegeix de l’estrella de la mort

3. Un condó no et protegeix de la fúria de Hulk

4. Un condó no et protegeix de velociraptor

5. Un condó no et protegeix del ridícul

6. Un condó no et protegeix de la màgia malvada de Voldemort

7. Un condó no et protegeix dels aliens

8. Un condó no et protegeix d’una demolició (a l’estil ‘Wrekling Ball’ de Miley Cyrus)

9. Un condó no et protegeix dels jutges

10. Un condó no et protegeix del llop ferotge … amb una bola de demolició.

Condons_preservatius

%d bloggers like this: