Negociar sexe per vida, sobre la xerrada d’Inés Hercovich a TEDx Rio de la Plata

“Quina barbaritat! Com n’està  de vulnerada la dona en aquesta societat! Quina sort que mai vaig passar per una cosa tan dolorosa!” Això era el que pensava cada vegada que escoltava casos de violació, o almenys era el que pensava fins escoltar la xerrada de d’Inés Hercovich a TEDx Rio de la Plata.

Inés Hercovich ens va parlar d’una cosa que no es parla, d’alguna cosa que es subestima, es descarta, es desconfia, s’avergonyeix i es nega en aquesta societat, i això és l’abús sexual. No crec poder fer justícia a la força i saviesa d’aquesta xerrada amb les meves pròpies paraules, és per això que us vull convidar a que veieu el vídeo abans de seguir amb aquest article. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

“La societat no accepta que et quedis embarassada amb 14 anys”

adolescents i mares

Quatre mares adolescents relaten com han viscut una gestació precoç i les dificultats socials i emocionals que han patit. Les noies relaten falta d’instint maternal, maltractaments de les seves parelles, fracàs escolar, conflictes amb els seus pares o rebuig del seu entorn. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Fora estereotips sexistes

Hem avançat prou, però vivim en una societat sexista i masclista. Encara som molt lluny d’una societat igualitària en què els infants s’eduquin sense estereotips de gènere.

Fora estereotips sexistes criatures

Si poguéssim saber a quants nens els han portat una nina els Reis o a quantes nenes els han regalat una pilota de futbol, segurament les xifres ens esgarrifarien. Encara som molt lluny d’una societat igualitària en què els infants s’eduquin sense estereotips de gènere.  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Les adolescents denuncien una agressió masclista al dia a Catalunya

adolescents i sexisme

Els adolescents sovint no tenen clar en què consisteix la violència masclista. Una ignorància que afavoreix que visquin amb naturalitat actituds cap a la seva parella que poden resultar molt perjudicials. Ho perceben els agents dels Mossos d’Esquadra que fan xerrades a les escoles per prevenir aquest tipus de maltractament. «Poses exemples de coses que no s’han de fer i t’adones que hi ha dos o tres nois que estan al·lucinant i es miren els uns als altres. Això els delata». Andrea García, cap del Grup Central d’Atenció a la Víctima de la policia catalana, explica que amb relativa freqüència, després d’una d’aquestes conferències preventives, reben trucades de professors o pares perquè una noia acaba de demanar-los ajuda a l’haver-se reconegut com a víctima d’una relació destructiva. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

No són sexis, són nenes

Les fotografies en què l’actriu Millie Bobby Brown, de 13 anys, apareix vestida d’adulta han tornat a posar sota el focus la hipersexualització de les menors. El fenomen, amplificat per les xarxes socials, té repercussions sobre la identitat, l’autoestima i la salut.

MAS PERIODICO millie bobby brown PARA VARIETY instagram 13 ANOS

“Ets guapa?”, li pregunta una reportera a una de les petites participants en el programa televisiu nord-americà Toddlers and tiaras. La nena té uns 5 anys. Rossa, porta els cabells recollits en un monyo excepte dos flocs que li cauen per davant de la diadema. És de perles i pedreria, en tons roses i verds, a joc amb el vestit i el maquillatge. Tanca els llavis, perfectament delineats per un perfilador. No li agrada la pregunta. Li diu a la reportera que sent que l’hi fa perquè creu que no ho és. Al final, la nena se’n va plorant cap a la seva mare.  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Nenes sexis, infantesa fràgil

La hipersexualització de la societat arriba a franges cada cop més joves.

sexisme-infantil

Eden Wood. La model americana (a la dreta) ha complert aquesta setmana 12 anys (Instagram)

Sona a hipocresia que la societat alci el crit al cel quan es planteja el debat de la se­xualització cada vegada més primerenca de la infantesa, sobretot de les nenes. Una societat que diu que observa astorada les fotos que les adolescents i preadolescents pengen a les xarxes socials, la roba que vesteixen, el maquillatge que apareix cada vegada més d’hora. Només d’observar al voltant queda clar que els més joves beuen d’un món en què s’ha produït una hipersexualització generalitzada, on la sexualitat s’ha posat al centre amb unes connotacions molt concretes.

En els vídeos musicals, la publicitat, les sèries o la moda apareix en moltíssimes ocasions aquest teló de fons de la hipersexualització (sobretot de la dona), els cossos com a reclam i com a mercaderia. A aquest context, en una cultura també molt vi­sual, assenyala Begonya Enguix, antropòloga i professora de la UOC, s’hi afegeixen les xarxes socials i l’ús que en fan els nois i noies cada vegada més joves. Unes xarxes socials mediatitzades, indica, per la imatge, ja que és la imatge que s’hi projecta la que estructura les relacions i la converteix en una mesura de l’èxit. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Si et controla, no t’estima

Creix un 10% la violència masclista entre menors que no identifiquen el maltractament. Una de cada tres menors considera inevitable o acceptable en algunes circumstàncies “controlar els horaris de la parella”.

de-lamor-al-control-en-un-clic

No ens hauríem imaginat mai que això ens pogués passar a nosaltres. Som una família de classe mitjana (tots dos funcionaris), en què tant ell com jo creiem que tenim una relació molt igualitària, i així ho transmetem a la nostra única filla. L’ eduquem en el respecte, en la igualtat d’oportunitats, en la independència… Però sembla que de tot això res no li deixa empremta. Als 16 anys va començar a canviar. Va començar a sortir amb un noi de 21 anys, i aviat va deixar de parlar-nos, va canviar de manera de vestir, de pentinar-se, de maquillar-se. Es va tancar en si mateixa, sense que nosaltres, els pares, poguéssim fer-hi res… Fins que un dia vaig entrar al lavabo i li vaig veure uns blaus. La maltractava!”. La Maria (nom fictici per voluntat explícita) i el seu marit van acompanyar la seva filla a interposar la corresponent denúncia davant la Policia Nacional d’Alcalá de Henares. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Emocions a l’aula: Desmuntant els mites del fals amor romàntic

La UdL organitza tallers de prevenció de violència de gènere entre universitaris, als quals prevé sobre conductes de control disfressades d’afecte.

taller_dolors_piera_lavanguardia

Situacions de violència de gènere entre parelles joves, en discoteques o a les xarxes socials, acaben sovint al jutjat. I ara també a l’aula. Casos reals d’aquestes agressions són algunes de les eines que utilitza el Centre Dolors Piera d’igualtat d’oportunitats i promoció de la dona de la Universitat de Lleida en els seus tallers de prevenció de la violència de gènere entre universitaris. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Mentalitat masclista i baixa autoestima en l’adolescència potencien la violència de gènere

Mentalitat masclista i baixa autoestima adolescència

En els grups de nois que intenten exercir o exerceixen violència contra una noia en una relació de parella hi ha intents de control i domini que, units a la justificació d’aquest domini i submissió, segueixen els patrons de la violència de gènere.

Així ho revela un estudi de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), a Espanya, que ha comptat amb la participació de 4.147 joves escolaritzats en centres educatius espanyols d’entre 14 i 18 anys.

“La freqüència d’aquests intents de control i domini augmenta quan també ho fa la gravetat i assiduïtat de la violència”, afirma María José Díaz-Aguado, investigadora de la facultat de Psicologia de la UCM i coautora de l’estudi, publicat al Journal of Interpersonal violence.

Els participants procedien de 288 centres de secundària de diferents províncies espanyoles. El 58,1% de rebia ensenyament públic i el 41,9%, privada. A través de qüestionaris anònims, els joves -tots ells heterosexuals i amb experiència en relacions de parella- van respondre a dotze indicadors d’abús (físic, emocional, en relacions ia través de diferents tecnologies).

També van haver de respondre si estaven d’acord amb hipotètics arguments que justificarien la violència i van completar una escala per esbrinar el seu nivell d’autoestima. Finalment, van valorar els missatges escoltats en l’entorn familiar referits a les relacions i la violència, i van puntuar la gravetat d’accions concretes de conductes abusives.

En funció de les respostes, l’estudi reflecteix quatre grups diferenciats. El més nombrós, format pel 76% dels participants, està compost per joves que no havien intentat exercir violència; el 17% admetia haver intentat controlar o aïllar a la seva parella algunes vegades; el 5% havia incorregut en conductes d’abús emocional i el 2% havia exercit múltiples conductes d’abús.

Sumant les proporcions es desprèn que el 24% dels joves presenta risc d’exercir abús de gènere. “De fet, alguns ja ho han fet en forma d’abús emocional i múltiple”, adverteix la investigadora. Aquestes dades concorden amb els de l’Estudi Estatal de 2013, sobre la prevalença de la violència de gènere en l’adolescència escolaritzada d’Espanya.

El treball reflecteix que els tres grups de nois que havien intentat exercir o havien incorregut en situacions de violència de gènere s’identificaven amb el model sexista de domini i submissió significativament més que la resta d’adolescents. “Com més freqüència i gravetat de les conductes abusives exercides, més gran és la identificació amb el model”, destaca l’autora.

A més, l’estudi confirma que aquests joves havien escoltat en el seu entorn, amb més freqüència que la resta, missatges de justificació de la violència (“si et peguen, pega”) i de domini i submissió en la parella (“la gelosia és una expressió de l’amor “). Frases d’igualtat i no violència les havien sentit amb menor freqüència.

“Ningú neix maltractador. És el resultat de l’aprenentatge, on la família té un paper destacat. Per això és important implicar-la per prevenir el problema, potenciant missatges d’igualtat i respecte mutu “, recomana Díaz-Aguado.

Una altra de les conclusions és que els participants d’aquests tres grups van registrar nivells baixos d’autoestima, de manera que les investigadores recomanen que els programes de prevenció des de l’escola es centrin en millorar-la en condicions d’igualtat i respecte. Aquests programes -que actualment arriben al 40% de la població adolescent escolarizada- han resultat efectius en la reducció de la violència de gènere, segons dades de l’Estudi Estatal.

La investigació també revela que el risc de patir o exercir aquest tipus de violència s’estén a tota la població, amb independència que s’estudiï en un centre públic o privat. “Està estretament relacionat tant amb el fet de justificar la violència com amb el model sexista de domini i submissió que la nostra societat vol canviar, però que segueix reproduint-se a través de mecanismes fortament arrelats”, conclou l’autora. (Font: Universitat Complutense de Madrid).

NCYT

Violencia-sexual-adolescents

Mugrons a l’aire, l’origen de la campanya #Freethenipple

La iniciativa intenta acabar amb la ‘sexualització’ dels pits femenins i amb les restriccions d’Instagram i Facebook.

mugrons a l aire 01

La presentadora de televisió Chelsea Handler va imitar a Putin, però Instagram va vetar la seva foto per violar els seus codis. Però ella la va posar de nou i va escriure: “Tinc tot el dret de demostrar que tinc un cos millor que Putin”.

La campanya #FreeTheNipple s’ha convertit en un fenomen viral, encara que els seus motius segueixen sent una mica confusos per a molta gent. Alguns podien dir que és un moviment feminista que promou el topless i que ha portat fins i tot a una parlamentària d’Islàndia a fer-se una foto ensenyant el mugró i penjar-la a Twitter. Però és molt més que això, almenys en teoria.

Aquest moviment va néixer als Estats Units com a reacció a la censura del mugró femení i es va reforçar recentment quan una parella d’estudiants d’Islàndia van publicar una foto a Facebook, ambdós topless. A ningú va semblar importar-li que ell ho fes, però ella va haver de suportar un torrent d’insults. Per aquest motiu es va posar en marxa una campanya.

mugrons a l aire 02

Van ser moltes les persones que van decidir alliberar els seus mugrons en solidaritat amb la jove islandesa. I poc va trigar la parlamentària Björt Ólafsdóttir a sumar-s’hi, de forma inesperada, a la iniciativa. però no és només Islàndia on ha guanyat força.

L’any passat, la directora nord-americana Lina Escolar va gravar la pel·lícula #FreeTheNipple, en la qual es va involucrar la famosa Miley Cyrus, amiga de Esco. Altres diverses famoses com Rihanna, Scout Willis (filla de Demi Moore i Bruce Willis) o Cara Delevingne se’ls van unir en un intent de desexualir els mugrons.

Encara que de vegades la campanya ha aconseguit tot el contrari del que pretenia, convertint les fotografies de les famoses en imatges molt sexualitzades. La presentadorea de televisió Chelsea Handler va posar diverses fotos d’ella mateixa en el seu compte d’Instagram per donar suport al moviment en què apareixia, per exemple, imitant la famosa imatge de Vladímir Putin muntant a cavall amb el tors nu.

Instagram, però, va treure la foto de Handler per violar els seus codis. Però ella la va posar de nou i va escriure: “Tinc tot el dret de demostrar que tinc un cos millor que Putin”. La regla general de llocs com Instagram és evitar fotos de dones nues per evitar ser envaïts per la pornografia. Es pot mostrar un pit però el mugró ha d’estar difuminat o amagat darrere d’emoticones. El dubte és si alliberar els mugrons fa a les dones més lliures o si l’únic que aconsegueixen és cert enrenou viral (i sexual). La model Paula Goldstein Di Principe, que té més de 12.000 seguidors a Instagram també es va sumar a la iniciativa, preguntant qui decideix què és acceptable i què no. Potser l’única fórmula és normalitzar els mugrons perquè deixin de ser objectes de culte (sexual).

LA VANGUARDIA

%d bloggers like this: