L’obesitat amenaça el desenvolupament de milers de nens

L’excés de pes fa emmalaltir un 30% dels infants i escurça la seva expectativa vital. Amb a penes 4 anys, pateixen hipertensió, colesterol alt, apnea del son i diabetis.

obesitat infantil 00

Els metges denominen ambient obesogen el cúmul de circumstàncies, consubstancial a l’actual moment històric, que expliquen per què la generació d’espanyols que ronda l’adolescència, i els nens i nadons que han nascut després, estan amenaçats per una acumulació de pes i greix corporal que qüestiona la seva salut futura. Un 14% de la població catalana menor de 17 anys, igual que la de la resta d’Espanya amb lleugeres oscil·lacions, pateix una obesitat avançada que els provoca trastorns cardiovasculars greus. A un altre 20% li ha sigut diagnosticat sobrepès, el procés metabòlic que altera l’assimilació dels hidrats de carboni i indueix el cos a emmagatzemar greix i convertir-se en obès.

Els dos fenòmens s’han estabilitzat a Espanya en uns nivells que superen els de la resta d’Europa. Les xifres d’afectats no baixen, encara que sí que s’intensifica el grau d’obesitat amb què els nens són conduïts a l’hospital pel seu pediatre, a la vegada que baixa l’edat en què s’inicien en el trastorn metabòlic. S’ha diagnosticat a nens de 2 anys. «Ens arriben a aquesta edat, ja obesos, i als 4 anys entren en el moment crític que determinarà el seu futur [la formació dels adipòcits, la xifra de cèl·lules grasses de què disposarà el cos]; un any després ja pateixen obesitat severa», explica Diego Yeste, responsable d’endocrinologia pediàtrica a l’Hospital de la Vall d’Hebron. «Tinc pacients que, amb a penes 5 anys i poc més d’un metre d’altura, pesen 65 quilos: és moltíssim», assegura Marta Ramon, coordinadora de l’àrea d’endocrinologia pediàtrica a l’Hospital de Sant Joan de Déu.

obesitat infantil 01

MECÀNICA I MENJAR

La perspectiva que aquesta tendència s’aturi no es percep. L’al·ludit ambient obesogen s’ha barrejat amb la cultura. La tecnologia ajuda a guanyar pes i la indústria de l’alimentació disposa d’aparells publicitaris imbatibles, contra els quals el missatge dietètic xoca i fracassa. «Ascensors i escales mecàniques per tot arreu, menjar barat i hipercalòric, begudes ensucrades que substitueixen l’aigua, tauletes electròniques com a objecte de joc i un sedentarisme infantil alarmant», enumera Yeste, intentant explicar l’origen del problema. «La publicitat enganyosa té una influència determinant -afegeix Marta Ramon-. Anuncien galetes super­ensucrades com si fossin dietètiques; venen croissants integrals que es confonen amb menjar saludable, i begudes energètiques que són bombes de sucre».

LA RESTA DE LA SEVA VIDA

A això afegeixen la dificultat dels nens grassonets per emprendre algun esport, ja que per raons òbvies són propensos a l’esquinç i les lesions. I sumen la predisposició a emmagatzemar greix que provoca la pròpia alteració metabòlica. «Menjant un 10% menys de calories que un altre nen, s’engreixen igual», diu Ramon.

No auguren millores. «El 90% dels nens que arribin a l’adolescència sent obesos ho seran la resta de la seva vida i la seva supervivència serà entre cinc i 10 anys inferior al previst per a la seva generació en un país occidental», adverteix la doctora Ramon, en coincidència amb diverses prospeccions epidemiològiques.

Les conseqüències patològiques de tot això no són una amenaça sinó un fet. El pàncrees de la majoria de nens obesos mostra signes d’esgotament i cada vegada produeix menys insulina, l’hormona imprescindible per metabolitzar la glucosa dels aliments i evitar que el sucre s’acumuli a la sang. Molts, ja són diabètics abans de complir 10 anys. La càrrega de greix els causa hipertensió arterial, excés de colesterol a la sang, retinopatia, apnea obstructiva del son i una baixa autoestima. Per a cada un d’aquests símptomes, prenen medicació.

La influència genètica a penes explica aquesta expansió de l’obesitat, excepte en els col·lectius de nens d’origen llatinoamericà, nascuts o no a Catalunya, amb una tendència a engreixar-se i acumular greix que és una dada coneguda a les consultes mèdiques. «Els nens d’origen llatí tenen uns gens que els fan propensos a engreixar-se ràpidament i patir una obesitat complicada, amb un alt risc de diabetis -assegura la doctora Ramon-. A l’arribar a Catalunya, adopten l’estil de vida sedentari que predomina aquí, i guanyen pes ràpidament». Els passa una cosa semblant als nens procedents de la Xina, el Pakistan i l’Índia, afegeix. «La seva morfologia els indueix a acumular greix, i en poc temps inicien una diabetis, perquè el pàncrees no els respon», prossegueix Ramon.

Algunes de les síndromes cardiovasculars citades -hipertensió i hipercolesterol- es podrien revertir modificant l’estil de vida, segons coincideixen els dos especialistes. Si no és així, en aquesta generació de nens i adolescents abundaran els cardiòpates, alerten.

ÀNGELS GALLARDO – EL PERIÓDICO

obesitat infantil 02

Les noves dolències per l’addicció al mòbil, WhatsApp, internet …

Realitats i mites sobre els efectes del mòbil i la xarxa en el comportament humà. Les noves màquines només són perjudicials si es fa un mal ús d’elles. Augmenten els casos de joves que centren la seva vida social a internet. La tecnologia fa aflorar una infinitat de nous síndromes.

Noves addiccions 00

Nomofòbia, diògenes digital, trucada imaginària, síndrome del doble check, cibercòndria, cibermareig, whasapitis… La febre per batejar estats d’ànim, conductes o, en els casos més greus, trastorns propiciats per les noves tecnologies o moderns canals de comunicació sembla no tenir sostre. “Tot això recorda al que ja va passar en l’època de la colonització”, afirma Ferran Lalueza, professor de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “En aquest assumpte hi ha una part de literatura fantàstica i preocupa que des d’alguns ­mitjans s’estigui donant una visió gairebé apocalíptica del tema, com si tots ens anéssim a enganxar a una nova tecno­logia”, indica Facund Fora, ­psiquiatre del Centre Mèdic Teknon. “Som a l’era de l’etiquetatge massiu de síndromes i trastorns. Tot es converteix en patològic i tot és susceptible de ser medicat”, afirma Sara ­Velasco Ortuño, psicòloga de la Universitat de Granada, ex­perta en el tractament d’ad­diccions.

Per a aquests experts és, tot i això, un error parlar de malal­ties quan un es refereix a aquestes noves conductes propiciades per les noves tecnologies. “Detectem problemes que ja existien molts abans, però que avui es poden aguditzar amb l’ús d’aquests nous canals d’informació i comunicació”, recalca José María Martínez-Selva, catedràtic del Psicobiologia de la Universitat de Múrcia. “El terme trastorn potser seria més adequat que malalties”, coincideix el psiquiatre Facund Fora. I llança un missatge tranquil·litzador: “No ens hauríem d’arribar a preocupar, perquè no hi haurà una epidèmia de problemes, però això no treu que hàgim de tenir molt present que la forma en què ens relacionem amb les noves tecnologies és un tema a què cal parar cada dia més atenció”. Arribats a aquest punt Sara Velasco considera “que allò important és recalcar el fet que la mera existència d’aquests avenços, que tant ens afavoreixen, ens faciliten la vida i fan caure barreres, no són sinònim de perill, però sí pot causar problemes en la conducta de les persones si se’n fa un ús inadequat”.

Els trastorns severs poques vegades arribaran, per tant, per l’impuls de mirar constantment el telèfon encara que no s’esperi cap trucada ni missatge im­portant, ni per l’ansietat momentània que pot provocar ­agafar l’aparell quan surt de casa. “Els trastorns severs es constaten quan parlem de tecno­addiccions, que van en dos sentits. Un és l’addicció a videojocs en adolescents i adults joves, que sí que és una realitat nova. I l’altre és el transvasament a la xarxa d’addiccions de tota la ­vida, les ­anomenades addiccions sense substàncies: els jocs d’apostes, el ­sexe o compres compulsives. ­Internet les fomenta perquè ­disminueix les barreres i facilita aquests comportaments en no existir per exemple límits de temps o distàncies per recórrer per aconseguir alguna cosa”, alerta José María Martínez-Selva.

Aquestes situacions relatades pel catedràtic de Psicobiologia de Múrcia no tenen res a veure amb l’ús natural i quotidià del telèfon mòbil per milions de ciutadans. Encara que aquesta “literatura de fantasia” a què es referia Facund Fora pot arribar a causar preocupació entre els usuaris. Ferran Lalueza ho explica amb un exemple: “Si estic esperant una trucada important i en algun moment, equivocadament, em sembla sentir el timbre del mòbil o fins i tot crec que se sent vibrar a la butxaca de l’americana, d’entrada aquesta percepció errònia no em causa cap preocupació. En canvi, quan algú al·ludeix al PRS (phantom ringing syndrome ) o al PVS (phantom vibration syndrome ), començo a espantar-me, fins i tot sabent que dos terços dels usuaris de mòbil hem experimentat alguna vegada aquesta suggestió sensorial”.

adictes_al_whatsapp

Sara Velasco insisteix que les noves tecnologies “només són nocives si se’n fa un mal ús”. I en aquesta comunitat de la comu­nicació instantània per aquests canals el que més preocupa actualment aquesta psicòloga és “visualitzar un món on tant joves com adults, no es comuniquen cara a cara, on ja no es truca per telèfon, on ens disfressem a internet per ser qui volem ser, on amic es comptabilitza a les xarxes socials”.

A Martínez-Selva també el preocupen casos, que ell ha diagnosticat, de persones que pateixen estrès laboral perquè són incapaces, en estar sempre en línia, de desconnectar de la feina. O problemes de son de menors i adolescents que passen hores davant una pantalla. El psiquiatre Facund Fora revela, per la seva banda, que “a les consultes veiem cada cop més joves que estan substituint la vida social real (sortir, passejar, prendre alguna cosa, parlar, practicar alguna activitat…) per una vida vir­tual: es passen hores a les xarxes socials o jugant o veient sèries, en detriment d’una vida familiar i social saludable”. Són els casos més extrems, pels quals sí que cal preocupar-se.

I així ho recalquen aquests experts en psicologia i addiccions. El mal ús d’aquests nous canals d’informació i comunicació pot generar conductes desadaptatives. “Serien aquelles que limiten la persona quan li impedeixen de relacionar-se de manera funcional i saludable amb el seu medi, quan li resta temps per al que abans era important, quan minva en les seves responsabilitats, quan aquesta nova tecnologia es converteix en una obsessió i ocupa la major part del seu temps”, indica Sara Velasco.

Ferran Lalueza nega, per la seva banda, que “les noves tecnologies estiguin alterant el nostre comportament, ni que sigui pel fet que ens obren possibilitats fins ara inexistents. Modifiquen la nostra manera de comunicar-nos, de relacionar-nos, d’aprendre, de treballar, d’informar-nos, de divertir-nos…”. Però considera que “si cada vegada donem més camp a la tecnologia per desenvolupar les activitats que duem a terme deu ser que assumim que els beneficis que ens aporta superen amb escreix els potencials danys col·laterals que puguin causar”. Aquest professor de Comunicació de la UOC no qüestiona, vol deixar clar, “la conveniència de prendre consciència dels riscos as­sociats a certes pràctiques i de potenciar-ne la prevenció”. Però el que no pot compartir, asse­gura, “és caure en l’alarmisme permanent”.

El psiquiatre del Centre Mèdic Teknon Facund Fora recorda que “les obsessions i les addiccions ja existien en temps prehistòrics. Amb les noves tecnologies canvien, simplement, els mitjans i les formes. Per tant, anem veient nous problemes o trastorns en relació amb l’ús de les noves tecnologies que van sorgint però, en el fons, res no ha canviat des de fa milers d’anys, quan algú va descobrir que la ­necessitat d’estar mastegant o fumant fulles li impedia sortir a caçar amb la resta del grup o vigilar la cova en la qual vivien. Amb el temps van canviant les necessitats, però no les persones ni el que som”. Així que eti­quetar immediatament totes les noves conductes que van sorgint no sembla ser la millor recepta per prevenir comportaments fins ara desconeguts.

JAVIER RICOU – LA VANGUARDIA

Noves addiccions 01

Art per als nens en pediatria de l’hospital d’Eivissa

Catorze artistes decoren les habitacions de la planta de Pediatria amb alegres dibuixos relacionats amb la flora i la fauna pitiüsa.

Pediatria eivissa 06

Mertxe Trigueros tenia pensat decorar l’habitació 353 de Pediatria del nou hospital Can Misses amb Molinets roses, dos nens en una catifa voladora, un elefant i un conill juganer. Però va canviar una mica els seus plans. Mentre estava pintant, un dels petits ingressats li va confessar que li agradaven molt els monstres. Així que va afegir un monstruito blanc, rodó i pelut. Un altre nen, en veure un eriçó sobre l’intercomunicador, li va dir que faltava un eriçó nadó. I l’eriçó nadó, amb totes les seves pues, ja hi és. També ha inclòs figures petites perquè els nens li van explicar que a ells els agraden «les coses amagades» i una sorpresa que només descobriran quan arribi la nit i s’apaguin els llums.

Trigueros està emocionada amb el projecte, que va sorgir de la gerència i el departament de comunicació de l’hospital. Ella, il·lustradora, es va encarregar de buscar artistes que volguessin donar alegria i color a les tretze habitacions de Pediatria, i es va posar en contacte amb l’Associació Multiart d’Eivissa (AMAE), que de seguida va demanar als seus socis que presentessin propostes, que havien de complir uns requisits: estar basades en la flora i la fauna autòctona de les Pitiüses i emprar colors suaus, que transmetessin tranquil·litat. Ràpidament van arribar les primeres propostes, que van passar el control del personal del servei, i aquesta mateixa setmana tres artistes han començat a pintar.

Pediatria eivissa 02

Murals altruistes

La gerència de l’Àrea de Salut Pitiüsa recalca que es tracta d’una iniciativa totalment altruista que compta amb diversos patrocinadors i la col·laboració d’Eivissa i Formentera Contra el Càncer, que ha pagat tot el material per als artistes. De fet, Trigueros recorda que a més de a AMAE va presentar el projecte a una altra associació d’artistes de l’illa, que es va negar a col·laborar perquè no hi havia contraprestació econòmica.

Ahir, Celia Jiménez havia acabat l’habitació 355, decorada amb cinc simpàtiques ovelles de llana blau i cara lila envoltades de globus. Just davant, a la 354, Ana Jakimow mulla una esponja en pintura blava i l’estén sobre la pared, que en un parell de dies es convertirà en un estany de ses Salines quallat de flamencs roses i peixets de colors. Als seus peus, doblades en molt, les plantilles que ha utilitzat per dibuixar els flamencs. «Quan ens van comentar això de la flora i fauna de l’illa de seguida vaig pensar en ells, encara que estiguin de pas», explica l’artista.

Pediatria eivissa 03

Marge interromp el seu treball per mostrar els esbossos dels propers murals que es pintaran: una parella de cans eivissencs, unes puputs (per a alegria del gerent, aficionat a l’ornitologia i apassionat d’aquestes aus), el fons del mar, uns galls, la vida que es refugia en els ametllers en flor i fins a unes branques de buguenvíl·lies en què descansen, dormen i es gronxen diversos nens. La coordinadora destaca que s’ha quedat sorpresa per la resposta i assenyala que molts artistes s’han ofert a col·laborar. Tretze (Celia Jiménez, Mertxe Trigueros, Ana Jakimow, Julia Farga, Caroline Goffinet, Toni Montero, Mercedes Ponts, Fina i Maruja Escandell, Antonia Martín, Romanie, Guillermo Gil i Caroline) pintaran les habitacions i la ceramista Mar Amar s’encarregarà de crear unes peces per col·locar a les portes.

La gerència de l’hospital destaca que els artistes no interfereixen en el funcionament del servei i que la pintura acrílica que s’ha utilitzat és completament segura i, de fet, tot i que les dues pintores tenien ahir diversos pots oberts ni tan sols fa olor. El personal del servei, emocionat amb la iniciativa, s’ha encarregat d’organitzar la programació i de dir-li als artistes quines habitacions podien començar a pintar. «Cada pintura ens porta diversos dies, són moltes hores, però ho fem amb molta il·lusió», comenta Trigueros sense deixar anar la paleta mentre dóna els últims retocs a l’eriçó nadó. «Si podem ajudar-mentre són aquí …», afegeix l’artista, que detalla que cobriran les pintures amb una capa protectora per evitar que s’embrutin.

Aquest projecte continuarà en el servei de Maternitat, que també tindrà pintures a les habitacions, explica Mertxe Trigueros, disposada a demanar-li a qualsevol nen que creui el llindar de la 353 que se sent i busqui la formiga amagada.

MARTA TORRES MOLINA – DIARI D’EIVISSA

Pediatria eivissa 04

Un 50% dels nens pateix una disfunció visual que dificulta el seu aprenentatge

Problemes-de-vista-nens

Un 50% dels escolars pateix alguna disfunció visual que dificulta el seu aprenentatge, segons un estudi que ha presentat avui el Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC), després d’analitzar a 6.402 nens de 197 escoles de Catalunya.

“Segons els resultats, un 6,2% dels alumnes enquestats té un defecte visual i un altre 41,8%, algun símptoma sospitós sobre l’existència d’un problema visual”, ha informat en roda de premsa el president del COOOC. Alfons Bielsa.

El COOC, en col·laboració amb 400 òptics optometristes, ha dut a terme 6.402 enquestes a alumnes de 197 escoles a Catalunya en lau primera etapa de la campanya “Visió i aprenentatge”, que ha arribat al 9% dels escolars de l’últim curs a Catalunya .

La campanya té com a objectiu “educar els alumnes d’una manera amena, divertit i didàctic perquè tinguin cura la seva salut visual en totes les etapes de la seva vida i detectar dificultats”, ha assegurat Alfons Bielsa.

Les 6.402 enquestes també revelen que el 7,9% dels nens enquestats veu borrós i / o veu doble sempre que llegeix o estudia, alguna cosa que a un 37% li passa sovint.

Segons l’especialista en visió i teràpia visual del COOOC, Dolors Muñoz, “veure borrós l’associem a la necessitat d’ulleres graduades, però equivocar en copiar de la pissarra pot estar causat per un problema de memòria visual o per una incapacitat de mantenir l’enfocament “.

També afegeix que el problema de canvi d’enfocament “es pot solucionar entrenant aquesta habilitat amb exercicis de teràpia visual”.

El Col·legi de Optometristes ha manifestat també que han posat en marxa la segona edició de la seva campanya per al curs 2014-2015, que seguirà comptant amb el suport de la Generalitat perquè “és bàsic seguir creant consciència sobre la importància de la visió”, ha declarat el gerent del Consorci d’Educació a Barcelona, ​​Manel Blasco.

La campanya s’adreça principalment a alumnes de 6è de Primària, ja que, segons els experts, és una edat en la qual les demandes visuals per a un bon rendiment acadèmic augmenten de forma important.

Els experts també alerten que un de cada tres casos de fracàs escolar està causat per un problema de visió, i un recent estudi afirma que un 30% dels nens presenten símptomes determinats com a falta de concentració, que mai s’arriben a relacionar amb la vista.

Altres símptomes d’alerta són des errors en copiar paraules de la pissarra, mal de cap, ulls plorosos, picor, parpelleigs constants, sensibilitat a la llum o apropar-se molt al paper utilitzant el dit com a indicador en llegir.

EFE – LA VANGUARDIA

El president del Col·legi d'Òptics de Catalunya, Alfons Bielsa, durant la presentació de l'estudi 'Visió i aprenentatge' que ha revelat que la meitat dels alumnes té problemes de vista que posen en risc el rendiment acadèmic.

El president del Col·legi d’Òptics de Catalunya, Alfons Bielsa, durant la presentació de l’estudi ‘Visió i aprenentatge’ que ha revelat que la meitat dels alumnes té problemes de vista que posen en risc el rendiment acadèmic.

Primers auxilis per a nens: recull de consells bàsics

Els nens són realment imprevisibles. Quan no posen un dit a un endoll, toquen la porta del forn quan acabem de fer-lo servir i es cremen. Si no, cauen de la bicicleta i es pelen els genolls o es trenquen un dit jugant a basquet, … Que siguin imprevisibles no vol dir que us hagin d’agafar desprevinguts.

primers auxilis 01

Davant de qualsevol imprevist és molt important estar preparats i, sobretot, conservar la calma abans d’anar a urgències perquè us atengui un metge. Aquí teniu un recull de consells que esperem que us siguin útils.

  • Ossos trencats. Els símptomes d’un os trencat són hematoma, deformació i dolor. Les més comuns en els nens són de caràcter lleu i, sovint, només fan mal. La millor manera de calibrar-ne el grau és portant el nen al metge i fer-li una radiografia.
  • Cops i blaus. Els blaus grans són hematomes. Els petits, es poden tractar posant gel a la zona tan de pressa com sigui possible, vigilant-lo perquè no endureixin, es calcifiquin o s’infectin.
  • Cremades. Tenen diferent gravetat: de tercer grau són les més greus i han de ser tractades immediatament a urgències. De segon grau són vermelles, doloroses i amb ampolles. Les de primer grau són les que s’originen al tocar superfícies calnetes o per estar exposats al sol sense protecció. En aquests dos darrers casos, cal posar la zona afectada sota l’aigua freda (mai gel), posar compreses fredes, deixar que la zona s’assequi sola, aplicar pomada especial de cremades o aloe vera, tapar amb una gasa estèril i no adhesiva.
  • Talls i esgarrapades. Cal rentar la zona amb aigua i sabó i treure la brutícia que hagi pogut atrapada. Habitualment, amb una simple tirita n’hi haurà prou. Si podeu, el millor és no tapar-les.
  • Ferides produïdes per animals. Les mossegades de gos i les esgarrapades de gat són força comunes. Intenteu esbrinar si el gos està al dia de totes les vacunes i contacteu amb un veterinari. Si són mossegades petites, renteu la zona afectada i feu una cura corrent. Pel que fa als gats, les esgarrapades poden provocar inflamació i febre. Truqueu al metge immediatament si això passa.
  • Picades d’abella. Només són greus si desencadenen una reacció al·lèrgica. Si és greu, el nen pot tenir dolor abdominal, vòmits, dificultats per respirar i/o urticària. Si això passa, directes al metge. Si la reacció és lleu: extraieu el fibló prement la pell amb les ungles. Si empreu unes pinces o els dits, pot ser que provoqueu que surti més verí. Emboliqueu una compresa freda amb una tovallola i apliqueu-la a la picada entre 5 i 15 minuts i apliqueu alguna crema específica.
  • Dents trencades. Si es trenquen però no es desenganxen de la geniva cal anar al dentista. Si cauen, apliqueu pressió per parar l’hemorràgia i amb la peça caiguda, aneu al dentista.

primers auxilis 02

  • Infeccions d’orella. Són resultat d’infeccions víriques o bacterianes a l’oïda mitjana. Els símptomes són plor sense consol, que s’agafin l’orella, incomoditat a l’hora de canviar de psotura i febre. Contacteu de seguida amb un metge a la mínima sospita.
  • Èczemes. Són molt comuns als nens. Els símptomes són vermellor de la pell, descamació, picor, sequetat i vesícules o ampolles. Apareixen, habitualment, darrere dels genolls i als colzes o a la cara. Banyeu-los menys sovint, poseu crema hidratant mentre la zona encara està humida i poseu crema de tractament.
  • Descàrregues elèctriques. Si sospiteu que s’ha enrampat, comproveu si té cremades i tracteu-les. Si el nen experimenta un xoc més greu (si mossega un cable, per exemple) i es queda inconscient, truca a urgències i fes-li una reanimació cardiopulmonar.
  • Febre. Cal comprovar quina és la temperatura exacta del nen amb un termòmetre. Si és molt elevada poseu-vos en contacte amb el metge. Sempre podeu intentar baixar-li amb mètodes casolans.
  • Al·lèrgies alimentàries. Habitualment, apareixen una hora després dd’haver consumit l’aliment. Es controlen eliminant-lo de la seva dieta. Els més susceptibles són la llet, els ous, els cacauets i altres fruits secs, les maduixes, el peix i el marisc, el blat i la soja.
  • Cops al cap. Tracteu els cops amb gel per controlar la inflamació. Contacteu sempre amb un metge i expliqueu-li si les seves pupil·les canvien de tamany quan s’exposen a la llum directa, si té vòmits, somnolència o un nyanyo a la zona de l’impacte.
  • Polls. N’hi ha de cap i de cos. En ambdòs casos fan picor. Si s’infecta cal tractar les zones infectades, adquirir algun xampú antipolls, rentar els llençols i la roba amb aigua molt calenta.
  • Enverinaments. Si ha ingerit algun producte potencialment perillós, no dubteu a anar a urgències. Algunes de les subtàncies que cal tenir fora del seu abast són: l’alcohol, els perfums, laques, locions, pomades, nous moscada, substàncies aromàtiques, vins per cuinar, tabac, fertilitzants i moltes plantes d’interior, medecines, productes de neteja, pegues i pintures.
  • Objectes allotjats a la gola o al nas. Traieu-los immediatament de les vies respiratòries i, en cas que no pogueu fer-ho, porteu-lo immediatament a un servei d’urgències.

Font: “Manual de instrucciones del niño” de Brett R. Kuhn i Joe Borgenicht.

ARA – CRIATURES

primers auxilis 03

Escola de pares – Primers auxilis i seguretat infantil – Dimarts, 3 de febrer a les 20:00h

Escola de Pares 2014-15 Primers Auxilis 03-02-15

Xerrada taller dirigida a famílies amb nens de 0 a 12 anys (bressol, infantil i primària)

Primers auxilis i seguretat infantil.

Els primers auxilis són l’atenció més immediata i provisional que es dóna a una persona accidentada o malalta abans d’ésser atesa en un centre sanitari o per professionals experts dels equips d’emergències. Saber que cal fer davant:

– ofegaments

– cremades

– convulsions

– fractures…

és essencial per la vida dels nostres infants.

Vine i estaràs preparat!

Dra. Paula Rodriguez Alessi

Xerrada a càrrec de la pediatra Paula Rodriguez, pediatra d’urgències de l’Hospital de Nens de Barcelona, Responsable del Servei de Lactancia materna del mateix hospital, consultora de lactancia IBCLC, membre de ILCA i mare de Julián, Inés y Pablo.

http://www.hospitaldenens.com/quadre-medic-general/dra-paula-rodriguez-alessi

http://www.creixemjunts.cat/author/prodriguez/

Dimarts, 3 de febrer, 20:00h

Lloc: Escola IPSE – Biblioteca 1er pis – Entrada per Casanova.

LES ACTIVITATS DE L’ESCOLA DE PARES SÓN GRATUÏTES.

Escola de Pares 2014-15 Primers Auxilis 03-02-15 (pdf)

Children's group

Adolescents treuen la llengua per la ciència

La saliva de 2.000 estudiants de tercer d’ESO de 40 escoles a examen. El Centre de Regulació Genòmica llança un estudi sobre el microbioma bucal i la seva possible relació amb l’estil de vida. Els impulsors de ‘Treu la llengua’ destaquen l’interès científic i divulgatiu. “Els Rolling Stones estarien orgullosos de nosaltres”, fa broma Lluís Noguera, director de CosmoCaixa Barcelona, ​​sobre el projecte.

treu la llengua per la ciencia

“Quin fàstic!” Exclamen Marta, Helena, Andrea i Paula al assegurar l’inquilí que sura en els tubs on acaben d’escopir la seva pròpia saliva després d’esmorzar. Aquestes noies de 15 anys han fet el mateix dues hores abans, en dejú.

Científics del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i responsables de l’Obra Social La Caixa han presentat aquest matí a CosmoCaixa Barcelona el projecte Treu la llengua , que analitzarà els bacteris i els fongs del microbioma bucal de 2.000 adolescents espanyols de 3r de l’ESO.

Al març, Luis Bejarano, investigador del CRG, recorrerà 7.000 quilòmetres en una furgoneta tunejada per a l’ocasió per recollir mostres en 40 instituts de tota la península. “Bocabús”, la flama Luis Serrano, director d’aquest centre d’excel·lència Severo Ochoa.Bejarano centrifugará tubs plens de saliva per obtenir els microorganismes que s’enfonsen fins al fons, com el pòsit del vi.

“Com a científic em sento molt il·lusionat de participar en un projecte de ciència ciutadana i no estar tancat en la meva torre d’ivori”, confessa Toni Gabaldón, coordinador de l’estudi i cap del grup de genòmica comparativa del CRG.

L’estudi diferenciarà la qualitat de la saliva en funció de si l’adolescent viu en un ambient urbà o rural, i també explorarà les diferències socioeconòmiques que hi ha entre barris d’una mateixa ciutat, com Barcelona o Madrid. Els científics del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, veïns del CRG al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, ​​han assessorat Gabaldón a l’hora de dissenyar el qüestionari sobre els hàbits d’higiene i alimentaris, i l’historial clínic per completar l’estudi amb dades epidemiològiques.

saca la lengua

Obsessió pels microorganismes

Els bacteris són una de les obsessions actuals dels científics que escodrinyen intestins, melics i vagines per analitzar la seva composició, i esbrinar la relació que estableixen amb les cèl·lules del cos humà, que conviuen en minoria. Per cada cèl·lula humana resideixen 10 bacteris en el nostre organisme.

“El microbioma és una part important de la nostra salut i malaltia “, assegura Gabaldón. El científic destaca les aplicacions dels seus resultats en el diagnòstic i tractament de patologies bucals, com la càries o la gingivitis.

A nivell mundial hi ha molts centres de recerca dedicats a aquest camp. El Projecte del Microbioma Humà té una base de dades sobre el microbioma oral humà . I fins es coneix la flora microbiana de la cavitat oral dels nostres avantpassats, publicats l’any passat a Nature Genetics, en què van participar investigadors de la Universitat de València.

“La diferència del nostre projecte és la mida de la mostra, la franja d’edat dels individus i l’interès científic pels fongs”, destaca Gabaldón. Aquests microorganismes són menys abundants que els bacteris, i el seu genoma està protegit per una paret cel·lular que cal trencar per extreure’l. “Anem a veure si hi ha relació entre bacteris i fongs”, promet el científic.

Els treballs publicats fins ara sobre fongs bucals són escassos. Un dels estudis més populars sobre el tema, publicat en PLoS Pathogens el 2010, tan sols analitza la boca de 20 subjectes sans. L’espècieCandida és la més freqüent, segons els seus resultats, i està present en el 75% dels individus.

“El paper de la microbiota fúngica en la cavitat oral és en gran part desconeguda (…) i es necessiten realitzar estudis clínics longitudinals”, assegura Patricia I. Díaz, investigadora de la Universitat de Connecticut (EUA), en un article publicat el any passat a Frontiers in Celullar and Infection Microbiology .

L’estudi liderat pel CRG, presentat avui a Barcelona, ​​presumeix del “poder estadístic” per obtenir relacions i correlacions. “La boca és el punt d’entrada al sistema digestiu i també està en contacte amb les vies aèries per on entren molts microorganismes”, comenta Gabaldón que al seu torn intueix “l’efecte barrera per a la internalització de bacteris” que suposa la flora salival.

La “estimulant” ciència

La implicació dels ciutadans en projectes científics no és una cosa nova, però Treu la llengua és la primera experiència de ciència ciutadana liderada pel CRG. “Esperem estimular gent jove i ajudar a canviar el model econòmic d’aquest país basat en el totxo”, denuncia Serrano.

Per la seva banda Anna Viladrich, professora de les quatre noies que avui donaven la seva saliva a la ciència coincidia a ressaltar l’interès educatiu del projecte, que agafa els alumnes a menys de dos anys d’acabar l’ensenyament obligatori: “La ciència és una professió que poden desenvolupar en el futur, no només es fa al laboratori, pot ser estimulant i s’ho poden passar molt bé “, comenta.

Un cop hagin recollit totes les mostres, les dades estaran a disposició dels participants. A partir de setembre, Treu la llengua proposarà un concurs per reptar els adolescents a identificar bateries i fongs a la mostra, així com extreure conclusions creuant dades genètiques i ambientals.

“Els Rolling Stones estarien orgullosos de nosaltres”, fa broma Lluís Noguera, director de CosmoCaixa Barcelona, ​​sobre el projecte.

NÚRIA JAR – EL PAÍS

El projecte “Treu La Llengua” és un projecte científic d’CIÈNCIA CIUTADANA coordinat pel Centre de Regulació Genòmica (CRG), en col·laboració amb el Centre d’Epidemiologia Ambiental (CREAL) i l’Obra Social” la Caixa”.

El projecte “Treu La Llengua”  t’ofereix l’oportunitat de formar part d’un projecte científic real, que et donarà accés a informació de primera mà sobre la investigació que es realitza actualment en genètica. A més, et permetrà viure una experiència única colze a colze amb els científics del nostre centre.

De què tracta el projecte científic?

El projecte està basat en l’estudi del microbioma, és a dir, el conjunt de tots els microorganismes que estan presents en el cos humà, com per exemple, la boca, la pell, l’intestí, etc. En el projecte “Treu La Llengua“, ens centrarem en la flora bucal. El nostre primer objectiu serà identificar la diversitat de bacteris i fongs presents a la boca i la seva variabilitat entre individus. En una segona fase, intentarem descobrir si hi ha alguna relació entre aquesta variabilitat i algunes característiques fenotípiques o ambientals dels individus.

Esperem que les dades obtingudes amb “Treu La Llengua” puguin sumar-se a la gran quantitat de projectes científics que actualment estan en marxa sobre el microbioma. Es tracta d’un camp d’investigació que podria tenir una gran repercussió per a la salut humana en el futur. Com a exemple, a dia d’avui ja hi ha projectes concrets de trasplantament de microbioma intestinal per tractar infeccions, i s’espera poder aplicar aquest tipus d’investigacions a altres parts del cos on també tenim microbioma.

El projecte és nou i diferent a la resta de projectes existents relacionats amb el microbioma per dues raons. En primer lloc, es tracta del primer estudi, realitzat a gran escala, que analitzarà els fongs microscòpics que formen part de la flora bucal. En segon lloc, és una proposta de ciència ciutadana en la qual no cal fer una aportació econòmica per participar en el projecte.


Dades curioses

Sabies que ….

  • … Al món hi ha 5 x 10 30 de bacteris?
  • … Els bacteris viuen com convidades en el teu cos?
  • … Tens més bacteris que cèl·lules humanes en el teu cos?
  • … .Hi Ha un 90% de microorganismes en el teu cos versus un 10% de cèl·lules humanes?
  • … El microbioma de la teva pell s’assembla més al microbioma de la boca del teu gos que al microbioma de la pell dels teus amics?
  • … El microbioma de la teva saliva s’assembla, sobretot, al de la teva parella? (Sempre que us feu petons de tant en tant)
  • … L’equip que utilitzarem per seqüenciar l’ADN, el seqüenciador Illumina Miseq, costa uns 125.000 €?
  • … Que els reactius que cal afegir a les mostres per seqüenciar l’ADN costen +/- 15 € per mostra?
  • … Que cal repetir els experiments si es produeix una mala manipulació o es produeix un error en mesurar la quantitat de reactius que cal afegir a una mostra? Això es deu al fet que treballem en microlitres, és a dir, una quantitat mil vegades inferior a un mil·lilitre o una gota d’aigua. Així que treballem amb quantitats que moltes vegades no són apreciables a simple vista.

Més informació a “Treu La Llengua

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 568 other followers

%d bloggers like this: