Roba que engreixa

Les talles de roba massa petites aguditzen un problema d’índole social que pot fer mal a l’autoestima i pot portar a mètodes d’aprimament poc ortodoxos i perillosos, adverteixen els experts de l’Institut Mèdic Europeu de l’Obesitat (IMEO) i, per tal d’aclarir dubtes sobre el tema, ofereixen algunes pautes com a solució a nivell nutricional i psicològic.

roba-que-engreixa

“L’experiència en consulta ens revela que en època de rebaixes les dones amb sobrepès o obesitat es mostren més susceptibles i descontentes amb el seu físic, a causa de la insatisfacció de com els queda determinat tipus de roba”, explica  Rubén Bravo , expert en nutrició i portaveu del  IMEO.

Pantalons de tub, cintura baixa o tipus slim ; vestits curts, ajustats, de tub o sense mànigues, talons alts, bruses de cintura espavilada o de teixit transparent … És la moda no apta per a “grassonetes” i la desesperació per entrar en un vestit en pocs dies per assistir a un casament, cita o acte, impulsa a les representants del sexe femení a provar mètodes rars i dietes ‘miraculoses’ a cegues, sense pensar en les seqüeles negatives que poden deixar rastre en la seva salut, metabolisme o equilibri emocional i vital. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El TDAH no és un trastorn del comportament sinó una maduració deficient del cervell

És la conclusió de l’estudi més gran fet mai sobre el dèficit d’atenció i hiperactivitat, en el qual ha participat l’Hospital Vall d’Hebron i que ha publicat la revista “The Lancet”.

tdah-000

El cervell de les persones amb trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, el TDAH, és més petit i madura menys i més tard que el de les persones que no tenen aquesta patologia. Ho afirma l’estudi més gran que s’ha fet mai sobre el trastorn, amb més de 3.400 persones examinades.

Els resultats s’han extret després d’analitzar imatges del cervell obtingudes per ressonància magnètica de 1.713 pacients amb TDAH i 1.529 persones sense aquest trastorn, amb edats entre els 4 i els 63 anys. Un dels coautors de l’estudi, el cap de Psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron, Josep Antoni Ramos-Quiroga, n’explica les dues conclusions més rellevants:

“L’estudi posa de manifest clarament que el TDAH és un trastorn del cervell, amb estructures que no estan funcionant correctament i que són més petites. L’altre, aquest retard de la maduració, perquè les persones amb TDAH no assoleixen la conducta de control de la seva hiperactivitat, la inestabilitat emocional que tenen, precisament perquè aquestes estructures estan alterades.”

“Això ha de permetre que les persones que pateixen TDAH, les famílies que estan lluitant cada dia amb el TDAH, tinguin un clar reconeixement i que ningú posi més en qüestionament si això existeix o si és una invenció. El TDAH és un trastorn del cervell”.

tdah-001

Aquest estudi, en què han participat investigadors d’onze països, l’ha publicat la revista “The Lancet”, i representa un pas molt important en la investigació d’aquesta malaltia. El TDAH, és ara, la patologia mental més diagnosticada a Catalunya, que afecta el 5% de nens i adolescents.

L’estudi servirà per poder tractar millor les persones diagnosticades i, sobretot, per poder treure l’estigma que actualment arrosseguen, perquè sovint se les considera persones mal educades i se les responsabilitza personalment de la malaltia. I també, es clar, el diagnòstices podrà precisar molt amb les ressonàncies magnètiques.

CCMA

tdah-002

“No podré”, “no en sabré”… Per què el cervell ens envia missatges negatius

Tot i que el món no té res a veure amb el dels nostres ancestres, continuem aplicant les seves respostes davant de perills que, en la majoria de casos, són imaginaris

no-cervell-envia-missatges-negatius_1742235971_38765290_1500x1000

“No podré”, “no en sabré”, “sóc massa gran”, “i si…?”… El cervell és expert a fer-nos boicot, a organitzar actes de sabotatge contra nosaltres mateixos, a dir-nos que no ens en sortirem. Ens fa veure riscos i perills allà on no n’hi ha. Ens fa estar preocupats o espantats per coses que poden passar en el futur… però que probablement no tindran mai lloc. No podem deixar de pensar en aquell examen, aquella entrevista de feina, una trobada amb algú, una intervenció que hem de fer en públic, un viatge en avió… I, en no poder aturar aquests pensaments, obrim la porta a l’ estrès, a la por, a l’ ansietat i al pànic. El cervell té una extraordinària capacitat per enviar-nos missatges negatius. Per què ho fa? I què hi podem fer, nosaltres, per contrarestar-ho? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

L’heroïna de l’anorèxia

El sincer relat de la lluita d’una noia britànica contra la malaltia obté aplaudiments i milers de seguidors a les xarxes socials.

connie-inglis-el-periodico

Connie Inglis relata a Instagram com està superant l’anorèxia.

En el text que acompanya el vídeo que va fer públic a Instagram dissabte a la nit, Connie Inglis, la britànica de 21 anys que ha fet un inspirador relat públic de la seva lluita contra l’anorèxia, recorda que ha passat «molts anys de la seva vida» odiant el seu propi cos, «intentant ser més prima i més bonica» i evitant aliments que sabia que li agradaven però que s’havia convençut a si mateixa que no es podia permetre. En el vídeo apareix en roba interior, exhibint un cos normal, ballant alegre mentre subjecta amb les mans un paquet de patates i dues barretes de xocolata. Al text escriu que ha tingut dubtes sobre si hauria de menjar xocolata després d’ un dia dedicat a no fer res, però després diu que li importa un rave. «¿Sabeu què? ¡Friso per menjar xocolata i això és el que faré!». Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Per què tants joves beuen de manera compulsiva?

per-que-tants-joves-beuen-de-manera-compulsiva

Els últims 20 anys ha augmentat la proporció de joves que s’intoxiquen pel consum d’alcohol, mentre que ha disminuït la xifra dels joves que en beuen.

Des que hem iniciat aquest segle XXI hi ha aproximadament el doble de joves que s’intoxiquen per consum d’alcohol que no durant els anys 90. En canvi, ara hi ha menys joves que beuen alcohol. L’any 1996 va marcar el punt màxim de consum, com assegura Joan Ramon Villalbí, coordinador del grup de treball d’alcohol de la Societat Espanyola d’Epidemiologia. Villalbí es basa en les estadístiques del Pla Nacional Contra la Droga.

A l’hora de buscar explicació, el doctor Villalbí apunta diverses causes: 1) El preu baix, molt baix, de l’alcohol. Un exemple: un cartró de vi és més barat que una ampolla de llet fresca. 2) La seva accessibilitat, facilitada pel canvi dels horaris comercials. “Hi ha comerços alimentaris que allarguen els horaris fins ben entrada la nit”. 3) La banalització del fet. Dit amb altres paraules, els joves copsen que la societat és permissiva amb el consum, i a més en poden comprar per poc preu i a les hores que vulguin.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Els falsos mites sobre la vida saludable

El 86% de la població creu erròniament que menjar molta fruita és bo per a la salut, que l’estrès provoca calvície, o que viure en una gran ciutat provoca càncer de pulmó.

salut-00

Un dels propòsits més habituals que ens fem amb el canvi d’any és adquirir uns hàbits més saludables. Ens proposem fer exercici regularment, deixar de fumar, menjar menys aliments amb greix o augmentar el consum de verdura i fruita. Però encara que ens pugui semblar increïble no tots els hàbits saludables han de ser bons o no tots els hàbits, erròniament classificats com a nocius, són tan dolents.

El “Índex de Coneixement de Salut i Benestar”, de Cigna, inclòs en l’estudi internacional “Cigna 360 Weebeing Score”, reflecteix els mites estesos a la societat sobre temes de salut com l’alimentació, exercici físic, estrès, envelliment o càncer.

Segons aquest índex, els espanyols tenen un nivell de coneixement sobre aspectes de la salut i benestar del 59,9%. Es tracta d’un aprovat just que, encara que ens situa per sobre de la mitjana europea (53,2), demostra que encara hi ha molts mites que aclarir. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Com han d’anar asseguts els nens al cotxe?

nens-en-un-cotxe-general

Des de l’1 d’octubre de l’any passat, l’edat va deixar de ser un diferenciador perquè un nen ocupi obligatòriament la part posterior del cotxe amb un SRI adaptat a la seva talla i pes. Fins ara tots els menors de fins a 12 anys havien d’ocupar aquesta posició. Ara, l’element clau és l’alçada. L’actual normativa deixa clar que tots els nens amb una estatura igual o inferior a 1,35 m han d’ocupar obligatòriament els seients posteriors amb una cadira adaptada. Aquesta normativa, però, no obliga que els nens vagin subjectes a contramarxa fins als 4 anys com sí que es fa a països com Noruega. A les recomanacions de la DGT, tan sols es suggereix que els nens “viatgin màxim de temps possible a contramarxa”.

Des de fa uns dies, els pares d’un nen que va morir en un accident de cotxe, han impulsat una recollida de firmes a la web Change.org per exigir al Ministeri D’Interior i a la DGT que els nens hagin de viatjar a contramarxa fins als 4 anys obligatòriament. Segons els pares, si el seu fill hagués anat a contramarxa s’hauria pogut salvar. De moment, han aconseguit més de 205.000 signatures. Segons un informe publicat aquest any sobre el risc de lesions greus de la Fundació MAPFRE, un viatge en cotxe d’un nen de 2 a 4 anys és cinc vegades més segur si va assegut en sentit contrari a la marxa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: