Alcohol i menors: prohibir o educar?

El 33% dels joves de 14 a 18 anys s’emborratxen un cop al mes

Alcohol i menors prohibir o educar

Un grup d’estudiants de 3r d’ESO durant una xerrada al centre Vedruna Immaculada sobre els riscos de consumir alcohol abans dels 18 anys. / MARC ROVIRA

“La primera vegada que vaig beure va ser l’any passat, a les festes del poble”, diu la Paula, estudiant de 3r d’ESO a l’institut Vedruna Immaculada, mentre es reuneix amb les seves amigues. “Jo també vaig començar així”, afegeix l’Alícia, de 15 anys. Les dues joves expliquen que ara només beuen alcohol als aniversaris, i que no són gaire d’anar de botellón. “Tenim amics que sí que beuen molt, però jo mai he arribat a casa massa perjudicada”, diu la Paula, que afirma que els seus pares prefereixen saber que ha begut alguna cosa que no pas que els hi amagui.

Durant el curs escolar, a classe els va visitar Mònica Gascón, psicopedagoga i coordinadora de la Fundación Alcohol y Sociedad (FAS) a Catalunya. Aquesta fundació imparteix des del 2001 tallers arreu de l’Estat per conscienciar els joves dels perills del consum excessiu d’alcohol, que es disparen sobretot a l’estiu, quan els barris i els pobles celebren les seves festes majors. “Als tallers desmitifiquem el 90% de les creences que tenen sobre aquesta substància i els expliquem què és i quines conseqüències té per a ells, així com els motius pels quals un menor hauria de tenir un consum zero”, assenyala Gascón.

Durant les dues hores que normalment passa amb grups de 3r d’ESO, els explica, per exemple, que l’alcohol es concentra més en les dones perquè tenen més percentatge de greix al cos o que l’alcoholímetre no es pot enganyar mastegant xiclet o grans de cafè, tal com creuen alguns joves. D’altres ho tenen molt clar: “Jo no he tastat mai l’alcohol. L’oloro i em marejo”, explica el Daniel, un estudiant de 3r d’ESO molt crític amb les borratxeres. “El meu tiet bevia i fumava molt i va morir d’un problema al fetge”, afegeix, i conclou: “Prefereixo jugar a l’ordinador que sortir a beure”. És el mateix que opina un dels seus companys de classe, l’Albert, que prefereix “quedar-se jugant a la PlayStation”. “No surto a emborratxar-me. A més, el més tard que puc tornar a casa són les 20.30 h. Per Nadal brindo amb cava, però ja està”, afegeix el jove.

L’edat de consum s’endarrereix

Tot i això, segons les últimes dades publicades per l’Agència de Salut Pública, el 68% dels joves entre 14 i 18 anys declaren haver begut en l’últim mes, i la majoria, diuen, ho fan per emborratxar-se. Entre aquest grup, la cervesa és la beguda més consumida durant la setmana i els combinats el cap de setmana. Per a la FAS, la prevenció i l’educació són claus per reduir el consum d’alcohol entre menors i augmentar cada vegada més l’edat d’iniciació. “Som contraris a la prohibició, i creiem que l’educació és la clau”, assenyala Rodrigo Gutiérrez, portaveu de la FAS. Segons Bosco Torremocha, director de la fundació, l’edat de consum s’està endarrerint, “tot i que encara és escandalosament baixa”, i se situa per sota dels 14 anys (13,9). De fet, l’edat mitjana d’inici al consum de l’alcohol és de les més baixes, només per darrere del tabac (als 13,5 anys) i seguida de prop pel cànnabis (als 14,7 anys de mitjana).

Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya, el 33% dels joves de 14 a 18 anys han tingut una borratxera en els últims 30 dies, amb cinc o sis begudes alcohòliques, en el que s’anomena binge drinking o consum abusiu (el famós botellón ). D’altra banda, fins a un 2,1% de menors d’edat van consumir el 2013 alcohol de manera diària, segons les últimes dades.

Per a la Fundación Alcohol y Sociedad, la prova que la prevenció és el més eficaç es basa en el seguiment de l’evolució que han fet els més de 2 milions d’alumnes a l’Estat que han passat pel seu programa, 345.000 dels quals a Catalunya. “El 74% dels adolescents afirmen que són més prudents a l’hora de consumir després d’haver rebut la formació, el 22% diuen que beuran menys i el 18% asseguren que han deixat de beure”, assenyalen des de la FAS.

Parlar d’alcohol amb els fills

Segons Torremocha, amb la formació “el botellón perd força”, i la clau és actuar en els grups d’influència dels menors, com els amics, l’escola i les famílies. Per això, dins del programa de la fundació, també eduquen els pares. Torremocha recorda que no haurien de promoure el consum d’alcohol, que “el pare enrotllat és un desastre” i que la família no s’hauria d’emborratxar mai davant dels seus fills -ni tan sols per Nadal-. Per a ell, diu, “educar és parlar, i no parlem prou”. Prohibir, recalca, no és la millor mesura, i opta per l’acompanyament: “Els hem d’explicar per què no haurien de beure alcohol, no només dir-los que no ho facin”. “Els adolescents volen que els seus pares parlin amb ells sobre alcohol”, afegeix Gascón. El més important, recalca Torremocha, és retardar l’edat d’iniciació al consum d’aquesta substància, perquè “cada any que passa la metabolització de l’alcohol fa menys mal”.

Per als més joves, però, la salut no és l’argument que més els convenç per deixar de beure alcohol. Segons l’experiència de Torremocha, el que més pesa per a ells són els valors i el sentit de la responsabilitat: “Es tracta de canviar la percepció perquè el friqui sigui el que beu, no el que no ho fa”, diu.

Per això, a banda dels amics, l’escola i la família, Torremocha demana centrar l’atenció en la quarta pota d’influència dels menors: el municipi. “La majoria de joves s’inicien en l’alcohol a les festes majors del seu poble”, assenyala, i conclou: “Hem de reflexionar sobre quines alternatives d’oci els podem oferir. ¿Fins a quin punt és normal que un noi de 14 anys estigui a les 4 de la matinada voltant pel carrer?”

SELENA SORO – ARA

I si les dones dels videojocs tinguessin «cossos reals»?

dones dels videojocs cossos reals 001 - rikku

El grup Bulimia.com, que es dedica a donar informació i tractament a les persones que pateixen desordres alimentaris, ha elaborat una campanya impactant. A través del Photoshop, han modificat els personatges femenins més coneguts del món dels videojocs, de manera que ha donat un “cos real” a les dones virtuals. La iniciativa augmenta la seva cintura i les extremitats, en funció de les estadístiques de les proporcions corporals de les dones de 20 anys.

dones dels videojocs cossos reals 002 - biquini

De fet, molts experts mantenen que les exagerades proporcions corporals d’alguns personatges femenins dels videojocs, poden influir negativament en la ment de moltes joves, provocant trastorns alimentaris.

dones dels videojocs cossos reals 003 - christine

“Els videojocs cada vegada es tornen més realistes. L’atenció als detalls ens fa preguntar: per què no poden representar amb precisió el cos d’una dona? Si els creadors de videojocs s’enorgulleixen de les representacions digitals precises, ha arribat el moment que facin dones reals”, exposa l’entitat.

dones dels videojocs cossos reals 004 - douglas

“Les noies que juguen -especialment les joves- podrien desenvolupar una imatge distorsionada del cos que ha de tenir una dona. Això podria marcar l’inici de pensaments obsessius sobre els seus propis cossos”, han afirmat.

Algunes de les dones representades són Christie Monteiro (Tekken 5), Cortana (Halo 4), Helena Douglas (Dead or Alive 5), Lara Croft (Tomb Rider) i la noia en biquini de les promocions de Grand Theft Auto V.

CanalDigital

dones dels videojocs cossos reals 005 - halo

El principal risc de les vacunes és no posar-les #vacunarésprotegir

#vacunarésprotegir és la primera campanya que llança el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el suport del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya per promoure entre la població la vacunació responsable. L’objectiu és conscienciar als ciutadans de la importància de vacunar-se, tant per protegir-se ells mateixos de malalties infeccioses com per protegir al seu entorn més immediat, i deixar molt clar que les vacunes salven vides.

Jules Hoffman, investigador que fou guardonat amb el premi Nobel en Medicina l’any 2011 diu “el principal risc de les vacunes és no posar-les”.

Lectures recomanades:

Què és la diftèria? Qui s’ha de vacunar?

La diftèria és una de les malalties considerades prevenibles mitjançant vacunació, que forma part del calendari establert per immunitzar els nadons i nens davant de possibles brots. La importància de la vacunació radica que es tracta d’una malaltia greu, causada per un bacteri que afecta el sistema respiratori i que pot provocar la mort.

Llegir més …

Forcades: “Estic completament en contra de la vacunació obligatòria”

La monja i doctora en Salut Pública defensa “la raonabiliat dels pares que no posen la vacuna de la diftèria als seus fills”.

Llegir més …

El vídeo del Col·legi de Metges

La monja benedictina també té paraules per la campanya i els vídeos que aquesta setmana ha llançat el Col·legi de Metges de Barcelona a favor de vacunar els nens: “Com podem fer un vídeo com aquesta com si la defensa de no vacunar fos un tema de només 4 eixelabrats d’aquí?”, es pregunta, i recorda que el catedràtic de Salut Pública d’Alacant, Carlos Álvarez Dardet, fa unes setmanes va fer dir que la vacuna del papil·loma ha d’entrar en moratòria: “I això ho ignorem, i des del Col·legi de Metges de Barcelona, que és el meu, es fa un vídeo com aquest…”, critica.

Què és la diftèria? Qui s’ha de vacunar?

diftèria vacunació

La diftèria és una de les malalties considerades prevenibles mitjançant vacunació, que forma part del calendari establert per immunitzar els nadons i nens davant de possibles brots. La importància de la vacunació radica que es tracta d’una malaltia greu, causada per un bacteri que afecta el sistema respiratori i que pot provocar la mort.

Què és la diftèria?

Es tracta d’una malaltia causada per un bacteri (Corynebacterium diphteriae) que habita a la boca, nas i gola i que es contagia per via respiratòria, mitjançant tos i esternuts. Després del contagi, la incubació dura pocs dies (de dos a cinc), encara que alguns infectats no mostren símptomes però sí que poden contagiar. Els símptomes inclouen mal a la gola, febre elevada, tos, esternuts, mal de coll i obstrucció a les vies respiratòries per l’aparició d’unes membranes que impedeixen respirar. La mortalitat és del 5% -10%. El període de contagi màxim és de dues setmanes a la fase aguda, tot i que els portadors crònics poden excretar el bacteri durant mesos.

Per què és perillosa?

El bacteri no només afecta les vies respiratòries; també produeix una toxina que en entrar al torrent sanguini afecta altres òrgans com els ronyons, el cervell i el cor. Una possible complicació és la inflamació del múscul cardíac o miocarditis. El sistema nerviós també es pot veure afectat i provocar paràlisi temporal.

On hi ha diftèria?

A Espanya i la resta d’Europa la diftèria és ja una malaltia “extraordinàriament rara”, diu Antoni Trilla, epidemiòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona. No obstant això, sí que continua circulant a Rússia i algunes exrepúbliques soviètiques.

Hi ha vacuna?

Sí. El calendari de vacunació espanyol inclou la immunització contra la diftèria, que s’administra sempre en conjunt amb altres, als dos, quatre, sis i 15-18 mesos de vida. També s’inclou en la vacuna de reforç dels adolescents (13-14 anys), juntament amb el tètanus i de vegades amb la tos ferina.

Quan es va descobrir la vacuna contra la diftèria?

Durant les primeres dècades del segle XX es va donar amb sistemes de vacunació que no partien de bacils sinó de substàncies tòxiques derivades dels mateixos. El 1909, va tenir lloc una demostració d’immunitat de llarga durada en porcs immunitzats amb una d’aquestes toxines. En la dècada de 1940 arribaria la vacunació combinada.

És obligatori vacunar-se contra la diftèria a Espanya?

La vacuna contra la diftèria forma part del calendari de vacunació de totes les comunitats autònomes. A la pràctica es tracta d’una simple recomanació i els pares poden decidir no vacunar els seus fills sense que per això incompleixin la normativa estatal al respecte, tot i que un jutge pot obligar a vacunar en cas de risc per a la salut pública.

N’hi ha prou amb vacunar un cop?

No, el procés d’immunització enfront de la diftèria demanda diverses dosis al llarg del temps. En l’actualitat, s’administra mitjançant una triple vacuna que també protegeix enfront de la tos ferina i el tètanus, anomenada DPT. En el calendari de vacunació espanyol, els nadons reben una dosi als dos mesos, una altra als quatre i una altra als sis. Novament, als 18 mesos reben una altra dosi de reforç i una vegada més als quatre o sis anys de record. Els viatgers que es desplacin a llocs de risc han de vacunar novament, ja que la immunització es perd amb el pas del temps.

Llavors, haurien de vacunar els adults exposats a un brot?

En cas de brot, la vacunació està indicada per a individus sense vacunar o incompletament immunitzats. A més, els contactes d’un cas de diftèria també n’haurien de reforçar la immunització.

Per què hi ha persones que no estan vacunades?

Hi ha malalts que, a causa de la seva malaltia, no poden vacunar-se. També hi ha persones de grups socials amb pocs recursos que no tenen accés a la informació necessària. Un informe recent de Metges del Món assenyala que en col·lectius vulnerables, com a immigrants sense papers, persones per sota del llindar de la pobresa o exiliats, només la meitat dels nens estan vacunats contra malalties el tètanus, l’hepatitis B, el xarampió o la tos ferina. A més, hi ha els casos de pares que opten per no vacunar els seus fills. Els moviments antivacunes han crescut en els últims anys a Europa i Estats Units.

Des de quan es vacuna a Espanya contra la diftèria?

Tot i que la vacunació es va iniciar en 1945, les campanyes massives de vacunació combinada van començar a Espanya l’any 1965 mitjançant dues campanyes anuals i al costat de la vacunació antipoliomielítica oral als nens que tenien entre tres mesos i tres anys. El 1967 es va decidir afegir una tercera dosi.

Està la població espanyola correctament immunitzada contra la diftèria?

Entorn al 95% dels nens estan correctament protegits. La incidència mitjana anual de diftèria a Espanya era de gairebé 1.000 casos per 100.000 habitants en 1941. A partir d’aquí, gràcies a les campanyes de vacunació dels casos es van anar reduint fins que el 1987 es va registrar l’últim cas.

¿I a la resta del món?

Segons l’OMS, més del 83% dels nens estan correctament vacunats, el que salva anualment unes 2,5 milions de vides. El 1943, es van donar un milió de casos de diftèria i 50.000 morts només a Europa. En 2013, van ser únicament 3.300 morts a tot el món.

Article publicat a EL PAÍS

Imatge i gràfic de EL PERIÒDICO

Calendari de vacunació a Catalunya

Després de l’últim cas de diftèria aparegut a Olot, s’ha obert de nou la polèmica de si cal vacunar o no la població. Els que estan en contra de la vacunació (2.000 nens no estan vacunats a Catalunya davant els 70.000 que sí que ho estan) consideren que els riscos posteriors són més elevats que els beneficis. ¿Convindria obligar les famílies a vacunar els seus fills? Els experts recorden la importància de la prevenció davant certes malalties, ja que, encara que no les eradiquen, sí que les aturen. Actualment a Espanya el 95% dels nens són vacunats.

Els pares del nen amb diftèria, destrossats, se senten enganyats pels antivacunes

Campanya realitzada per metges nord-americans a favor de la vacunació:

Imatges de “Derrocant mites sobre la no vacunació dels nens

Els pares del nen de sis anys d’Olot (Girona) amb diftèria que està ingressat a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona estan “destrossats i se senten enganyats” pels grups antivacunes, que els van convèncer per no immunitzar al seu fill. El petit respon bé al tractament però segueix molt greu. Ho han explicat en una atenció als mitjans el secretari de Salut Pública, Antoni Mateu, que ha destacat que va conèixer als pares el matí d’aquest dijous a la Vall d’Hebron, on es va desplaçar amb el conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ja va assenyalar que els pares estan consternats per haver pres “una mala decisió” després de rebre “una informació que van processar de manera inadequada”.

Mateu ha destacat que els pares “són encantadors i tenen un profund sentiment de culpabilitat que els intentem treure”. A més, ha afegit que Salut no s’ha plantejat en cap moment responsabilitzar de les despeses del tractament ni del dispositiu de recerca de l’origen del contagi.

Sí que ha apostat per “perseguir de manera punible” als grups antivacunes que difonen missatges basats en mentides i contribueixen a generar confusió i incompliment del calendari de vacunació estipulat.

Respon bé al tractament

El petit, que està a l’UCI des de dissabte, “respon bé al tractament però segueix molt greu”, una situació que pot variar en qualsevol moment a causa de la gravetat de la malaltia, de la qual no es produïa cap cas a Espanya des 1987. “Creiem que podrà tirar endavant, tot i que es desconeixen les seqüeles”, ha dit, i ha celebrat que ja hagi passat gairebé una setmana des que es va confirmar ladifteriasin que s’hagin produït nous casos.

Ha apostat per “buscar la part positiva del que ha passat i transmetre el missatge de la importància de les vacunes”, tenint en compte que gràcies a l’alt nivell d’immunització de la població catalana, del 95%, s’han pogut evitar més contagis . A més, ha destacat que els esdeveniments demostren que “el sistema funciona”, tenint en compte que el metge que va atendre inicialment al petit a l’Hospital d’Olot va sospitar que podia patir diftèria malgrat que feia 32 anys que no es donava cap cas a Catalunya .

Els metges de l’Hospital Vall d’Hebron estan subministrant antitoxinas procedents de Rússia per atendre al nen malalt dedifteria.

Sobre el desproveïment de vacunes

Sobre el desproveïment global de dosi de les vacunes de recordatori que es dóna als nens de sis anys, Mateu ha cridat a la calma perquè “ja porten quatre dosis anteriors” -es s’administra als dos, quatre, sis i 18 mesos-. També ha explicat que els tècnics segueixen prenent mostres dels contactes del nen per detectar l’origen del contagi, “una cosa que serà difícil”, i que ningú ha mostrat objeccions a vacunar-se si no ho estava ni en prendre el tractament preventiu que s’ha donat a totes les persones que van estar a prop del petit els dies anteriors al seu ingrés.

LA VANGUARDIA

vacunacion_ninos_2

Enderrocant mites sobre la no vacunació dels nens

Doctor, no vull vacunar als meus fills. Què faig?

El segle XX va ser una gran època per a la salut pública. Els avenços científics i tecnològics no només van millorar la nostra qualitat de vida, també van permetre estendre la seva expectativa: a Amèrica Llatina, segons un informe de l’Organització Panamericana de la Salut, l’esperança de vida va passar de 29 anys el 1900 a 74 anys en 2010.

Algunes de les innovacions i desenvolupaments que van fer això possible van ser la implementació obligatòria del cinturó de seguretat en els automòbils, la incorporació de mesures d’higiene i seguretat en el treball, la tecnologia de cura del nadó, les campanyes antitabac i de prevenció de les malalties cardiovasculars, només per nomenar un grapat d’elles. No obstant això, una en particular és considerada l’estrella de totes: la vacunació.

Malgrat que les vacunes són considerades el major assoliment de la salut pública dels últims cent anys, sembla existir una creixent tendència de rebuig cap a elles que ha portat a certs pares a no immunitzar als seus fills. És un fenomen àmpliament conegut en països de la Unió Europea i els Estats Units, però que a l’Argentina va començar a prendre auge fa alguns anys.

Els motius, alguns més coneguts que altres, són tan variats com polèmics. Al mig apareixen metges i altres professionals de la salut que intenten recolzar aquestes idees, encara que tots comparteixen alguna cosa en comú: l’escàs criteri científic per analitzar la informació.

Analitzem alguns d’aquests motius:

1 – Les vacunes provoquen autisme

L’autisme és un trastorn físic lligat a una biologia i una química anormal en el cervell, les causes exactes es desconeixen. El 1998, un article a la revista mèdica The Lancet va despertar la polèmica, ja que esmentava que 8 12 nens que havien rebut la vacuna triple vírica van ser diagnosticats temps després amb el que avui es coneix com autisme. Allà els autors van proposar que la triple vírica podria ser la causa de tal fenomen, tot i no tenir cap estadística que donés suport aquesta idea.Anys després, l’article va ser retractat i aquesta hipòtesi va ser anul·lada per revisions posteriors sobre el tema. Tot i així, el mite persisteix.

2 – Les vacunes contenen mercuri

Aquesta idea es fonamenta en el fet que el mercuri és un potent neurotòxic. Si bé és cert que el mercuri està present en el contingut de les vacunes, en realitat es troba en una forma molecular que resulta innòcua per a les persones, anomenada “Timerosal”. La variant nociva s’anomena “metilmercuri” i ha múltiples estudis de toxicitat que ratifiquen la diferència entre ambdues.

Per comprendre millor la importància de l’estructura molecular d’una substància en l’organisme, pensem en la vitamina B12 (“cianocobalamina”), que posseeix una molècula de cianur i malgrat això és molt important per al correcte funcionament de la fisiologia humana.

3 – La infecció natural és millor

És cert que generalment la malaltia contreta de manera natural produeix una “millor” immunitat i més duradora. No obstant això, quan es tracta de les patologies infeccioses per a les quals es van fabricar les vacunes, els riscos superen els beneficis. Per exemple, mor un de cada 10 mil nens infectats amb poliomielitis, i un de cada 200 queda amb paràlisi irreversible. La vacuna elimina aquests riscos.
El mateix succeeix amb el xarampió: emmalaltir-té un risc elevat de mort (10%) i complicació severa, com infecció d’oïda o encefalitis (30%), però la vacunació contra aquesta patologia no comporta tals riscos.

4 – Les vacunes desencadenen reaccions adverses

Cap producte farmacològic està exempt de generar reaccions adverses en l’organisme, i això inclou a les vacunes. Existeixen certes reaccions no desitjades després de la inoculació, que ocorren en molt petita proporció i són majoritàriament molt lleus: irritació de la zona o febre. Però hi ha algunes que poden preocupar als pares, com una anafilaxi (reacció al·lèrgica generalitzada) després de la vacuna per hepatitis B, o una encefalopatia per la vacuna triple bacteriana. Per això resulta necessari conèixer l’estadística, ja que la probabilitat de patir alguna reacció adversa greu -cap de les quals produeix la mort- està en l’ordre d’una per milió. És un risc real? Sí, molt baix, però cert. No obstant això, viure en una casa té un risc de mort d’1 en 83 mil i sortir al carrer en acte comporta un risc de mort per accident de trànsit d’1 en 6.600, però ningú no el qüestiona. És qüestió de com un percep el risc i de posar a la balança la relació cost-benefici.

vacunacion_ninos_1

Potser els pares que rebutgen la vacunació siguin molt joves com per reconèixer els beneficis de les campanyes de vacunació. Probablement mai hagin conviscut amb malalties (i les seves complicacions) com la poliomielitis, la diftèria, el xarampió, la rubèola, la tos convulsa o la tuberculosi. I potser no s’adonin que les vacunes estan sent víctimes del seu propi èxit, i que la decisió de no vacunar els seus fills posa en perill la vida dels seus petits i de la societat en el seu conjunt.

Alguns sostenen que la vacunació ha de ser un acte no obligatori i que cada un té dret a vacunar o no als seus fills. Aquí adquireix protagonisme una dada escassament conegut, però de gran rellevància: perquè una vacuna funcioni cal que aproximadament el 95% de la població hagi estat inoculat amb ella.

És el que s’anomena “immunitat de grup o col·lectiva” i és summament important, ja que una població amb aquests nivells de cobertura es troba protegida davant el microorganisme, i conseqüentment disminueix el risc de contagi de persones que per diferents motius no poden vacunar-se, com els immunodeprimits per sida o per ingesta d’immunosupressors (trasplantats, malalties autoimmunes) i, algunes vegades, embarassades.

Sense por i amb responsabilitat, la millor recomanació és vacunar els nens i conscienciar als que no volen fer-ho perquè revisin la seva postura.

Ezequiel Martín Arrieta – UNCiencia

vacunacion_ninos 00

L’obesitat amenaça el desenvolupament de milers de nens

L’excés de pes fa emmalaltir un 30% dels infants i escurça la seva expectativa vital. Amb a penes 4 anys, pateixen hipertensió, colesterol alt, apnea del son i diabetis.

obesitat infantil 00

Els metges denominen ambient obesogen el cúmul de circumstàncies, consubstancial a l’actual moment històric, que expliquen per què la generació d’espanyols que ronda l’adolescència, i els nens i nadons que han nascut després, estan amenaçats per una acumulació de pes i greix corporal que qüestiona la seva salut futura. Un 14% de la població catalana menor de 17 anys, igual que la de la resta d’Espanya amb lleugeres oscil·lacions, pateix una obesitat avançada que els provoca trastorns cardiovasculars greus. A un altre 20% li ha sigut diagnosticat sobrepès, el procés metabòlic que altera l’assimilació dels hidrats de carboni i indueix el cos a emmagatzemar greix i convertir-se en obès.

Els dos fenòmens s’han estabilitzat a Espanya en uns nivells que superen els de la resta d’Europa. Les xifres d’afectats no baixen, encara que sí que s’intensifica el grau d’obesitat amb què els nens són conduïts a l’hospital pel seu pediatre, a la vegada que baixa l’edat en què s’inicien en el trastorn metabòlic. S’ha diagnosticat a nens de 2 anys. «Ens arriben a aquesta edat, ja obesos, i als 4 anys entren en el moment crític que determinarà el seu futur [la formació dels adipòcits, la xifra de cèl·lules grasses de què disposarà el cos]; un any després ja pateixen obesitat severa», explica Diego Yeste, responsable d’endocrinologia pediàtrica a l’Hospital de la Vall d’Hebron. «Tinc pacients que, amb a penes 5 anys i poc més d’un metre d’altura, pesen 65 quilos: és moltíssim», assegura Marta Ramon, coordinadora de l’àrea d’endocrinologia pediàtrica a l’Hospital de Sant Joan de Déu.

obesitat infantil 01

MECÀNICA I MENJAR

La perspectiva que aquesta tendència s’aturi no es percep. L’al·ludit ambient obesogen s’ha barrejat amb la cultura. La tecnologia ajuda a guanyar pes i la indústria de l’alimentació disposa d’aparells publicitaris imbatibles, contra els quals el missatge dietètic xoca i fracassa. «Ascensors i escales mecàniques per tot arreu, menjar barat i hipercalòric, begudes ensucrades que substitueixen l’aigua, tauletes electròniques com a objecte de joc i un sedentarisme infantil alarmant», enumera Yeste, intentant explicar l’origen del problema. «La publicitat enganyosa té una influència determinant -afegeix Marta Ramon-. Anuncien galetes super­ensucrades com si fossin dietètiques; venen croissants integrals que es confonen amb menjar saludable, i begudes energètiques que són bombes de sucre».

LA RESTA DE LA SEVA VIDA

A això afegeixen la dificultat dels nens grassonets per emprendre algun esport, ja que per raons òbvies són propensos a l’esquinç i les lesions. I sumen la predisposició a emmagatzemar greix que provoca la pròpia alteració metabòlica. «Menjant un 10% menys de calories que un altre nen, s’engreixen igual», diu Ramon.

No auguren millores. «El 90% dels nens que arribin a l’adolescència sent obesos ho seran la resta de la seva vida i la seva supervivència serà entre cinc i 10 anys inferior al previst per a la seva generació en un país occidental», adverteix la doctora Ramon, en coincidència amb diverses prospeccions epidemiològiques.

Les conseqüències patològiques de tot això no són una amenaça sinó un fet. El pàncrees de la majoria de nens obesos mostra signes d’esgotament i cada vegada produeix menys insulina, l’hormona imprescindible per metabolitzar la glucosa dels aliments i evitar que el sucre s’acumuli a la sang. Molts, ja són diabètics abans de complir 10 anys. La càrrega de greix els causa hipertensió arterial, excés de colesterol a la sang, retinopatia, apnea obstructiva del son i una baixa autoestima. Per a cada un d’aquests símptomes, prenen medicació.

La influència genètica a penes explica aquesta expansió de l’obesitat, excepte en els col·lectius de nens d’origen llatinoamericà, nascuts o no a Catalunya, amb una tendència a engreixar-se i acumular greix que és una dada coneguda a les consultes mèdiques. «Els nens d’origen llatí tenen uns gens que els fan propensos a engreixar-se ràpidament i patir una obesitat complicada, amb un alt risc de diabetis -assegura la doctora Ramon-. A l’arribar a Catalunya, adopten l’estil de vida sedentari que predomina aquí, i guanyen pes ràpidament». Els passa una cosa semblant als nens procedents de la Xina, el Pakistan i l’Índia, afegeix. «La seva morfologia els indueix a acumular greix, i en poc temps inicien una diabetis, perquè el pàncrees no els respon», prossegueix Ramon.

Algunes de les síndromes cardiovasculars citades -hipertensió i hipercolesterol- es podrien revertir modificant l’estil de vida, segons coincideixen els dos especialistes. Si no és així, en aquesta generació de nens i adolescents abundaran els cardiòpates, alerten.

ÀNGELS GALLARDO – EL PERIÓDICO

obesitat infantil 02

Les noves dolències per l’addicció al mòbil, WhatsApp, internet …

Realitats i mites sobre els efectes del mòbil i la xarxa en el comportament humà. Les noves màquines només són perjudicials si es fa un mal ús d’elles. Augmenten els casos de joves que centren la seva vida social a internet. La tecnologia fa aflorar una infinitat de nous síndromes.

Noves addiccions 00

Nomofòbia, diògenes digital, trucada imaginària, síndrome del doble check, cibercòndria, cibermareig, whasapitis… La febre per batejar estats d’ànim, conductes o, en els casos més greus, trastorns propiciats per les noves tecnologies o moderns canals de comunicació sembla no tenir sostre. “Tot això recorda al que ja va passar en l’època de la colonització”, afirma Ferran Lalueza, professor de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “En aquest assumpte hi ha una part de literatura fantàstica i preocupa que des d’alguns ­mitjans s’estigui donant una visió gairebé apocalíptica del tema, com si tots ens anéssim a enganxar a una nova tecno­logia”, indica Facund Fora, ­psiquiatre del Centre Mèdic Teknon. “Som a l’era de l’etiquetatge massiu de síndromes i trastorns. Tot es converteix en patològic i tot és susceptible de ser medicat”, afirma Sara ­Velasco Ortuño, psicòloga de la Universitat de Granada, ex­perta en el tractament d’ad­diccions.

Per a aquests experts és, tot i això, un error parlar de malal­ties quan un es refereix a aquestes noves conductes propiciades per les noves tecnologies. “Detectem problemes que ja existien molts abans, però que avui es poden aguditzar amb l’ús d’aquests nous canals d’informació i comunicació”, recalca José María Martínez-Selva, catedràtic del Psicobiologia de la Universitat de Múrcia. “El terme trastorn potser seria més adequat que malalties”, coincideix el psiquiatre Facund Fora. I llança un missatge tranquil·litzador: “No ens hauríem d’arribar a preocupar, perquè no hi haurà una epidèmia de problemes, però això no treu que hàgim de tenir molt present que la forma en què ens relacionem amb les noves tecnologies és un tema a què cal parar cada dia més atenció”. Arribats a aquest punt Sara Velasco considera “que allò important és recalcar el fet que la mera existència d’aquests avenços, que tant ens afavoreixen, ens faciliten la vida i fan caure barreres, no són sinònim de perill, però sí pot causar problemes en la conducta de les persones si se’n fa un ús inadequat”.

Els trastorns severs poques vegades arribaran, per tant, per l’impuls de mirar constantment el telèfon encara que no s’esperi cap trucada ni missatge im­portant, ni per l’ansietat momentània que pot provocar ­agafar l’aparell quan surt de casa. “Els trastorns severs es constaten quan parlem de tecno­addiccions, que van en dos sentits. Un és l’addicció a videojocs en adolescents i adults joves, que sí que és una realitat nova. I l’altre és el transvasament a la xarxa d’addiccions de tota la ­vida, les ­anomenades addiccions sense substàncies: els jocs d’apostes, el ­sexe o compres compulsives. ­Internet les fomenta perquè ­disminueix les barreres i facilita aquests comportaments en no existir per exemple límits de temps o distàncies per recórrer per aconseguir alguna cosa”, alerta José María Martínez-Selva.

Aquestes situacions relatades pel catedràtic de Psicobiologia de Múrcia no tenen res a veure amb l’ús natural i quotidià del telèfon mòbil per milions de ciutadans. Encara que aquesta “literatura de fantasia” a què es referia Facund Fora pot arribar a causar preocupació entre els usuaris. Ferran Lalueza ho explica amb un exemple: “Si estic esperant una trucada important i en algun moment, equivocadament, em sembla sentir el timbre del mòbil o fins i tot crec que se sent vibrar a la butxaca de l’americana, d’entrada aquesta percepció errònia no em causa cap preocupació. En canvi, quan algú al·ludeix al PRS (phantom ringing syndrome ) o al PVS (phantom vibration syndrome ), començo a espantar-me, fins i tot sabent que dos terços dels usuaris de mòbil hem experimentat alguna vegada aquesta suggestió sensorial”.

adictes_al_whatsapp

Sara Velasco insisteix que les noves tecnologies “només són nocives si se’n fa un mal ús”. I en aquesta comunitat de la comu­nicació instantània per aquests canals el que més preocupa actualment aquesta psicòloga és “visualitzar un món on tant joves com adults, no es comuniquen cara a cara, on ja no es truca per telèfon, on ens disfressem a internet per ser qui volem ser, on amic es comptabilitza a les xarxes socials”.

A Martínez-Selva també el preocupen casos, que ell ha diagnosticat, de persones que pateixen estrès laboral perquè són incapaces, en estar sempre en línia, de desconnectar de la feina. O problemes de son de menors i adolescents que passen hores davant una pantalla. El psiquiatre Facund Fora revela, per la seva banda, que “a les consultes veiem cada cop més joves que estan substituint la vida social real (sortir, passejar, prendre alguna cosa, parlar, practicar alguna activitat…) per una vida vir­tual: es passen hores a les xarxes socials o jugant o veient sèries, en detriment d’una vida familiar i social saludable”. Són els casos més extrems, pels quals sí que cal preocupar-se.

I així ho recalquen aquests experts en psicologia i addiccions. El mal ús d’aquests nous canals d’informació i comunicació pot generar conductes desadaptatives. “Serien aquelles que limiten la persona quan li impedeixen de relacionar-se de manera funcional i saludable amb el seu medi, quan li resta temps per al que abans era important, quan minva en les seves responsabilitats, quan aquesta nova tecnologia es converteix en una obsessió i ocupa la major part del seu temps”, indica Sara Velasco.

Ferran Lalueza nega, per la seva banda, que “les noves tecnologies estiguin alterant el nostre comportament, ni que sigui pel fet que ens obren possibilitats fins ara inexistents. Modifiquen la nostra manera de comunicar-nos, de relacionar-nos, d’aprendre, de treballar, d’informar-nos, de divertir-nos…”. Però considera que “si cada vegada donem més camp a la tecnologia per desenvolupar les activitats que duem a terme deu ser que assumim que els beneficis que ens aporta superen amb escreix els potencials danys col·laterals que puguin causar”. Aquest professor de Comunicació de la UOC no qüestiona, vol deixar clar, “la conveniència de prendre consciència dels riscos as­sociats a certes pràctiques i de potenciar-ne la prevenció”. Però el que no pot compartir, asse­gura, “és caure en l’alarmisme permanent”.

El psiquiatre del Centre Mèdic Teknon Facund Fora recorda que “les obsessions i les addiccions ja existien en temps prehistòrics. Amb les noves tecnologies canvien, simplement, els mitjans i les formes. Per tant, anem veient nous problemes o trastorns en relació amb l’ús de les noves tecnologies que van sorgint però, en el fons, res no ha canviat des de fa milers d’anys, quan algú va descobrir que la ­necessitat d’estar mastegant o fumant fulles li impedia sortir a caçar amb la resta del grup o vigilar la cova en la qual vivien. Amb el temps van canviant les necessitats, però no les persones ni el que som”. Així que eti­quetar immediatament totes les noves conductes que van sorgint no sembla ser la millor recepta per prevenir comportaments fins ara desconeguts.

JAVIER RICOU – LA VANGUARDIA

Noves addiccions 01

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 677 other followers

%d bloggers like this: