Neurociència per a professors

Com aprèn el cervell? Els avenços en la investigació revolucionaran els mètodes tradicionals d’educació? Canviaran les polítiques educatives?

Neurociencia per a professors

Solen faltar cadires en les presentacions del llibre que acaba de publicar el biòleg genetista David Bueno, Neurociència per a educadors (Rosa Sensat), pel públic que aplega. Els assistents són principalment mestres que escoltaran que sap què sobre com aprèn el cervell del nen. Els docents estan pendents de les últimes investigacions. A què treu cap tanta afició sobtada del professorat sobre el funcionament del cervell? Bàsicament, a la intersecció entre la biologia i la pedagogia. En aquest fenomen té a veure l’efervescència pedagògica, àvida de trobar una certa complicitat de la ciència en les noves pràctiques educatives. En aquesta recerca, el descobriment d’una molècula química desconeguda que demostrés, per exemple, que el cervell d’un nen de dos anys és madur per comprendre textos podria servir per revisar els models educatius. I no només això. També per impulsar una nova política educacional. Quina edat és la millor per iniciar l’educació formal? A quina edat s’ha de començar a llegir? O com hauria d’intervenir l’administració per corregir el desavantatge educatiu d’alumnes desfavorits per l’origen socioeconòmic o la disposició ge­nètica? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Quant de sol és saludable?

Experts en radiació solar quantifiquen el temps d’exposició necessari per sintetitzar vitamina D sense cremar-se en cada època de l’any.

sol i salut la vanguardia

L’hàbit de prendre el sol s’ha erigit en els últims anys en tot un debat mèdic que enfronta oncòlegs, dermatòlegs, endocrins i cardiòlegs i que té desorientades moltes persones. Els estudis que alerten dels seus riscos i el vinculen al càncer s’encavalquen amb els que en lloen els beneficis i els que alerten del dèficit de vitamina D (que se sintetitza amb exposició solar) que pateixen amplis grups de població. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

L’oli de palma, sota sospita: és tan dolent com diuen?

El Congrés aprova una proposició no de llei per exigir que els productes que continguin aquest tipus de greix ho especifiquin de manera clara a l’etiqueta. Algunes cadenes de supermercats han començat a demanar als seus distribuïdors que restringeixin l’ús d’aquest ingredient.

Oli de palma preguntes i respostes

L’oli de palma torna a estar en el punt de mira. Una multitud d’interrogants planen sobre aquest ingredient que contenen la majoria de productes que es poden trobar als supermercats. És saludable? Té un gran impacte sobre el medi ambient? No tots els dubtes plantejats tenen una resposta clara. La majoria de nutricionistes convenen a alertar que no és bo per a la salut, tot i que també demanen relativitzar les conseqüències que pot tenir per a una persona consumir-ne de manera regular. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Roba que engreixa

Les talles de roba massa petites aguditzen un problema d’índole social que pot fer mal a l’autoestima i pot portar a mètodes d’aprimament poc ortodoxos i perillosos, adverteixen els experts de l’Institut Mèdic Europeu de l’Obesitat (IMEO) i, per tal d’aclarir dubtes sobre el tema, ofereixen algunes pautes com a solució a nivell nutricional i psicològic.

roba-que-engreixa

“L’experiència en consulta ens revela que en època de rebaixes les dones amb sobrepès o obesitat es mostren més susceptibles i descontentes amb el seu físic, a causa de la insatisfacció de com els queda determinat tipus de roba”, explica  Rubén Bravo , expert en nutrició i portaveu del  IMEO.

Pantalons de tub, cintura baixa o tipus slim ; vestits curts, ajustats, de tub o sense mànigues, talons alts, bruses de cintura espavilada o de teixit transparent … És la moda no apta per a “grassonetes” i la desesperació per entrar en un vestit en pocs dies per assistir a un casament, cita o acte, impulsa a les representants del sexe femení a provar mètodes rars i dietes ‘miraculoses’ a cegues, sense pensar en les seqüeles negatives que poden deixar rastre en la seva salut, metabolisme o equilibri emocional i vital. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El TDAH no és un trastorn del comportament sinó una maduració deficient del cervell

És la conclusió de l’estudi més gran fet mai sobre el dèficit d’atenció i hiperactivitat, en el qual ha participat l’Hospital Vall d’Hebron i que ha publicat la revista “The Lancet”.

tdah-000

El cervell de les persones amb trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, el TDAH, és més petit i madura menys i més tard que el de les persones que no tenen aquesta patologia. Ho afirma l’estudi més gran que s’ha fet mai sobre el trastorn, amb més de 3.400 persones examinades.

Els resultats s’han extret després d’analitzar imatges del cervell obtingudes per ressonància magnètica de 1.713 pacients amb TDAH i 1.529 persones sense aquest trastorn, amb edats entre els 4 i els 63 anys. Un dels coautors de l’estudi, el cap de Psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron, Josep Antoni Ramos-Quiroga, n’explica les dues conclusions més rellevants:

“L’estudi posa de manifest clarament que el TDAH és un trastorn del cervell, amb estructures que no estan funcionant correctament i que són més petites. L’altre, aquest retard de la maduració, perquè les persones amb TDAH no assoleixen la conducta de control de la seva hiperactivitat, la inestabilitat emocional que tenen, precisament perquè aquestes estructures estan alterades.”

“Això ha de permetre que les persones que pateixen TDAH, les famílies que estan lluitant cada dia amb el TDAH, tinguin un clar reconeixement i que ningú posi més en qüestionament si això existeix o si és una invenció. El TDAH és un trastorn del cervell”.

tdah-001

Aquest estudi, en què han participat investigadors d’onze països, l’ha publicat la revista “The Lancet”, i representa un pas molt important en la investigació d’aquesta malaltia. El TDAH, és ara, la patologia mental més diagnosticada a Catalunya, que afecta el 5% de nens i adolescents.

L’estudi servirà per poder tractar millor les persones diagnosticades i, sobretot, per poder treure l’estigma que actualment arrosseguen, perquè sovint se les considera persones mal educades i se les responsabilitza personalment de la malaltia. I també, es clar, el diagnòstices podrà precisar molt amb les ressonàncies magnètiques.

CCMA

tdah-002

“No podré”, “no en sabré”… Per què el cervell ens envia missatges negatius

Tot i que el món no té res a veure amb el dels nostres ancestres, continuem aplicant les seves respostes davant de perills que, en la majoria de casos, són imaginaris

no-cervell-envia-missatges-negatius_1742235971_38765290_1500x1000

“No podré”, “no en sabré”, “sóc massa gran”, “i si…?”… El cervell és expert a fer-nos boicot, a organitzar actes de sabotatge contra nosaltres mateixos, a dir-nos que no ens en sortirem. Ens fa veure riscos i perills allà on no n’hi ha. Ens fa estar preocupats o espantats per coses que poden passar en el futur… però que probablement no tindran mai lloc. No podem deixar de pensar en aquell examen, aquella entrevista de feina, una trobada amb algú, una intervenció que hem de fer en públic, un viatge en avió… I, en no poder aturar aquests pensaments, obrim la porta a l’ estrès, a la por, a l’ ansietat i al pànic. El cervell té una extraordinària capacitat per enviar-nos missatges negatius. Per què ho fa? I què hi podem fer, nosaltres, per contrarestar-ho? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

L’heroïna de l’anorèxia

El sincer relat de la lluita d’una noia britànica contra la malaltia obté aplaudiments i milers de seguidors a les xarxes socials.

connie-inglis-el-periodico

Connie Inglis relata a Instagram com està superant l’anorèxia.

En el text que acompanya el vídeo que va fer públic a Instagram dissabte a la nit, Connie Inglis, la britànica de 21 anys que ha fet un inspirador relat públic de la seva lluita contra l’anorèxia, recorda que ha passat «molts anys de la seva vida» odiant el seu propi cos, «intentant ser més prima i més bonica» i evitant aliments que sabia que li agradaven però que s’havia convençut a si mateixa que no es podia permetre. En el vídeo apareix en roba interior, exhibint un cos normal, ballant alegre mentre subjecta amb les mans un paquet de patates i dues barretes de xocolata. Al text escriu que ha tingut dubtes sobre si hauria de menjar xocolata després d’ un dia dedicat a no fer res, però després diu que li importa un rave. «¿Sabeu què? ¡Friso per menjar xocolata i això és el que faré!». Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: