Com han d’anar asseguts els nens al cotxe?

nens-en-un-cotxe-general

Des de l’1 d’octubre de l’any passat, l’edat va deixar de ser un diferenciador perquè un nen ocupi obligatòriament la part posterior del cotxe amb un SRI adaptat a la seva talla i pes. Fins ara tots els menors de fins a 12 anys havien d’ocupar aquesta posició. Ara, l’element clau és l’alçada. L’actual normativa deixa clar que tots els nens amb una estatura igual o inferior a 1,35 m han d’ocupar obligatòriament els seients posteriors amb una cadira adaptada. Aquesta normativa, però, no obliga que els nens vagin subjectes a contramarxa fins als 4 anys com sí que es fa a països com Noruega. A les recomanacions de la DGT, tan sols es suggereix que els nens “viatgin màxim de temps possible a contramarxa”.

Des de fa uns dies, els pares d’un nen que va morir en un accident de cotxe, han impulsat una recollida de firmes a la web Change.org per exigir al Ministeri D’Interior i a la DGT que els nens hagin de viatjar a contramarxa fins als 4 anys obligatòriament. Segons els pares, si el seu fill hagués anat a contramarxa s’hauria pogut salvar. De moment, han aconseguit més de 205.000 signatures. Segons un informe publicat aquest any sobre el risc de lesions greus de la Fundació MAPFRE, un viatge en cotxe d’un nen de 2 a 4 anys és cinc vegades més segur si va assegut en sentit contrari a la marxa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Els pediatres alerten de la moda de retirar gluten, llet o carn als nens

Aconsellen consultar un nutricionista abans d’aplicar dietes restrictives.

els-pediatres-alerten-de-la-moda-de-retirar-gluten

Els pediatres observen amb una preocupació creixent que cada vegada hi ha més famílies que apliquen una dieta restrictiva als fills i els retiren de l’alimentació determinats productes, com la llet, els cereals amb gluten, la carn o, fins i tot, els ous, perquè es deixen portar per modes o per falses creences sobre què és una alimentació sana.

Ho fan constar a l’informe sobre l’alimentació infantil que ahir va presentar l’Observatori de la Infantesa i l’Adolescència Faros, de l’hospital Sant Joan de Déu, que aborda des de l’alimentació més adequada per a cada franja d’edat fins a la manera com es ­poden afrontar les al·lèr­gies i els diferents trastorns alimentaris, passant per consells per fer més atractives les ver­dures per als nens i garantir la seguretat dels aliments. En aquest marc els especialistes en nutrició també desmunten alguns falsos mites re­lacionats amb els aliments, entre els quals els que asseguren que no s’ha de beure llet després de la lactància i que el gluten és un producte nociu que val més evitar. Els autors de la guia desaconsellen retirar als nens cap nutrient essencial com la lactosa –és el sucre de la llet, que facilita l’absorció del calci– o el gluten sense ­tenir un diagnòstic clínic que ho aconselli. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Error científic o guerra comercial?: la teoria de la conspiració del sucre contra el greix

Egos personals, males pràctiques científiques o interessos econòmics han fet que els consells de salut s’hagin concentrat a atacar els greixos i hagin passat per alt l’autèntic culpable, el sucre.

error-cientific-comercial-conspiracio-contra_00

Si no creus en les teories de la conspiració, o si hi creus massa, potser no hauries de continuar llegint. Perquè aquesta és la història de com milions de persones de diverses generacions han estat enganyades en fer-los creure que el greix era una mena de verí que calia ser evitat si es volia viure molts anys i amb salut. Avui se sap que l’engany ha existit, però encara no està clar si ha estat producte de la bona fe o el resultat d’una estratègia deliberada. Error científic o guerra bruta comercial? Aquesta és la història de com un consell de salut subjectiu i polèmic es va convertir en una veritat inqüestionable… fins ara.

Si et fessin escollir entre una hamburguesa amb formatge i salsa i un got de refresc, i et diguessin que has de triar l’opció més saludable, què triaries? El got de refresc, probablement. Si fas aquesta pregunta als teus amics, familiars o companys de feina molt probablement respondran, també, que l’hamburguesa és la pitjor opció. Alguns diran que és millor evitar el refresc, perquè té sucre, d’altres no hi veuran res de dolent a beure’n un o dos al dia. Però la majoria concentraran els seus atacs en l’hamburguesa. Per què? Perquè la combinació de carn, formatge i salses com la maionesa l’han convertit en el símbol per excel·lència del que durant dècades ha estat un mal que calia evitar fos com fos: els greixos, sobretot si són saturats. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Aliments per cuidar la nostra visió

Amb motiu del DIA MUNDIAL DE LA VISIÓ, que se celebra anualment el segon dijous d’octubre, des d’Innova Ocular IOA Madrid aportem consells sobre la cura dels nostres ulls. És tasca de tots: governs, organitzacions sanitàries i professionals dedicats a la cura de la visió, impulsar la prevenció de la ceguesa al món.

vision-154854_960_720

  • Aproximadament 39 milions de persones al món són cegues i 246 milions pateixen una alguna discapacitat visual moderada o severa.
  • 90% de les persones cegues viuen en països de baixos ingressos.
  • El 80% de les causes de ceguesa o discapacitat visual són tractables o prevenibles.
  • Les estratègies per a la prevenció de la ceguesa i els recursos per a la restauració de la visió es troben entre les intervencions més cost-efectives de l’atenció sanitària.
  • Al voltant del 65% de totes les persones amb alguna discapacitat visual són majors de 50 anys.
  • A causa de l’augment de l’envelliment poblacional en els països desenvolupats, cada vegada més gent està en risc de patir alguna deficiència visual relacionada amb l’edat.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Pujar a una muntanya russa dissol les pedres renals

Els salts i les sacsejades de les atraccions poden ajudar a eliminar els càlculs del ronyó

Promociones de el Periódico ( verano ) parque de El Tibidabo  montaña rusa

Les muntanyes russes sempre s’han considerat una bona via d’escapament per deixar anar adrenalina i expandir els pulmons mitjançant crits. Ara, a més, s’ha demostrat que aquestes atraccions són bones per combatre les pedres al ronyó.

Així ho assegura almenys un estudi publicat a ‘The Journal of the American Osteopathic Association‘ de l’octubre, que afirma que els salts i les sacsejades de les muntanyes russes poden ajudar a dissoldre les pedres.

El doctor David D. Wartinger, cirurgià uròleg osteopàtic, es va aventurar a fer l’estudi, auspiciat per la Universitat Estatal de Michigan, al comprovar que un dels seus pacients havia eliminat tres pedres del ronyó pujant a una muntanya russa d’Orlando (Florida, EUA).

“No és difícil d’entendre”, assegura Wartinger, “no deixa de ser un fenomen molt mecànic. Bàsicament, un càlcul renal és una roca. I s’allotja als conductes físics dins del ronyó. Es tracta simplement de trobar la quantitat correcta de sotragueig del vagó per aconseguir que s’elimini” a través de la bufeta, conclou.

EL PERIÓDICO

Alzheimer: “Sobretot estimeu-los molt”

Els familiars dels malalts d’Alzheimer defineixen la malaltia i en donen consells

Els voluntaris de l’ estudi Alfa de la Fundació Pasqual Maragall són fills i filles de malalts d’Alzheimer que ajuden a estudiar la malaltia participant en un conjunt de proves cada tres anys. En un acte organitzat per la Fundació expliquen a l’ARA com defineixen la malaltia que els seus pares han patit en els últims anys de vida. Per a Jaume Piera, voluntari de l’estudi Alfa, és un càstig que li va tocar viure durant cinc anys al seu pare i a tota la família. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Mirant enrere amb ira? Com controlar la teva ràbia… i la dels altres

12 preguntes amb resposta per entendre una emoció que, tot i ser natural, pot tenir conseqüències negatives

Mirant-enrere-controlar-rabia-altres_1584451810_29234597_1500x1000

‘Mirant enrere amb ira’, de John Osborne, és una de les obres mestres del teatre anglès del segle XX. En l’obra, un jove deixa anar la seva ràbia contra els valors de la classe mitjana. Valors que no són els nostres, una discussió de parella, una ordre que no ens agrada a la feina, un veí que ens molesta… Molt sovint ens enfrontem a situacions que ens incomoden, ens irriten i, de tant en tant, ens enfaden. Però mentre que enfadar-se és normal i, fins i tot, saludable, perdre els estreps no ho és, ni per un mateix ni per aquells que ens envolten. La ira és normal, però cal controlar-la. Una cosa que resulta molt més fàcil si aprenem a identificar com ens sentim i, sobretot, per què.

Per què ens enfadem?

Hi ha molts motius per a irritar-nos: situacions desagradables amb la família o els amics, incidents amb desconeguts, problemes a la feinaestrès… Tot allò que posa a prova la nostra paciència, que ens demana temps, atenció i energia, pot provocar un cansament que, finalment, derivi en ràbia. Sovint ens enfadem per tal de controlar una situació que ens supera, com una manera de reunir forces per sentir-nos més forts, en la creença que com més intimidem l’altre més segurs estarem nosaltres. I també ens podem enfadar davant d’una situació injusta, tant si la patim nosaltres com si en som testimonis. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: