Alzheimer: “Sobretot estimeu-los molt”

Els familiars dels malalts d’Alzheimer defineixen la malaltia i en donen consells

Els voluntaris de l’ estudi Alfa de la Fundació Pasqual Maragall són fills i filles de malalts d’Alzheimer que ajuden a estudiar la malaltia participant en un conjunt de proves cada tres anys. En un acte organitzat per la Fundació expliquen a l’ARA com defineixen la malaltia que els seus pares han patit en els últims anys de vida. Per a Jaume Piera, voluntari de l’estudi Alfa, és un càstig que li va tocar viure durant cinc anys al seu pare i a tota la família. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Mirant enrere amb ira? Com controlar la teva ràbia… i la dels altres

12 preguntes amb resposta per entendre una emoció que, tot i ser natural, pot tenir conseqüències negatives

Mirant-enrere-controlar-rabia-altres_1584451810_29234597_1500x1000

‘Mirant enrere amb ira’, de John Osborne, és una de les obres mestres del teatre anglès del segle XX. En l’obra, un jove deixa anar la seva ràbia contra els valors de la classe mitjana. Valors que no són els nostres, una discussió de parella, una ordre que no ens agrada a la feina, un veí que ens molesta… Molt sovint ens enfrontem a situacions que ens incomoden, ens irriten i, de tant en tant, ens enfaden. Però mentre que enfadar-se és normal i, fins i tot, saludable, perdre els estreps no ho és, ni per un mateix ni per aquells que ens envolten. La ira és normal, però cal controlar-la. Una cosa que resulta molt més fàcil si aprenem a identificar com ens sentim i, sobretot, per què.

Per què ens enfadem?

Hi ha molts motius per a irritar-nos: situacions desagradables amb la família o els amics, incidents amb desconeguts, problemes a la feinaestrès… Tot allò que posa a prova la nostra paciència, que ens demana temps, atenció i energia, pot provocar un cansament que, finalment, derivi en ràbia. Sovint ens enfadem per tal de controlar una situació que ens supera, com una manera de reunir forces per sentir-nos més forts, en la creença que com més intimidem l’altre més segurs estarem nosaltres. I també ens podem enfadar davant d’una situació injusta, tant si la patim nosaltres com si en som testimonis. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

La contaminació de l’aire augmenta els problemes psiquiàtrics en nens i adolescents

Un estudi en més de 500.000 joves de Suècia relaciona la mala qualitat de l’aire amb la major medicació psiquiàtrica

problemes psiquiàtrics en nens i adolescents

Diversos estudis han relacionat durant els últims anys la mala qualitat de l’aire amb l’augment de diversos problemes de salut en la població en general i els joves en particular.

Ara una investigació epidemiològica duta a terme amb dades de més de 500.000 nens i adolescents de Suècia ha trobat una relació estadística entre contaminació atmosfèrica -fins i tot a nivells relativament baixos- i una major administració de medicaments per al tractament de problemes psiquiàtrics en aquests grups de població jove. Dit d’una altra manera, a les zones de Suècia on l’aire està més contaminat es registra també un major nombre de nens i adolescents que prenen -per prescripció mèdica- fàrmacs per al tractament de problemes psiquiàtrics. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

5 aliments que abans eren odiats i que ara els nutricionistes recomanen

Productes com els ous, la xocolata o els fruits secs es consideren ara aliments amb múltiples beneficis per a l’organisme

Cinc-aliments-que-nutricionistes-recomanen_Cacauet

“Que el teu aliment sigui la teva medicina i que la teva medicina sigui el teu aliment”. És una de les frases més conegudes d’Hipòcrates, metge de l’antiga Grècia i considerat pare de la medicina moderna. Des que Hipòcrates va pronunciar aquesta frase fins als nostres temps, els nutricionistes han intentat desgranar la millor manera d’aprofitar els nutrients que incorporen els diversos aliments al nostre abast i, ara i abans, han emès els seus veredictes, que han demonitzat algunes menges i n’han catapultat altres al cel dels ‘superfoods’. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El que li passarà al penis del teu fill si menges pollastre, segons PETA

Polèmica per un vídeo on l’associació animalista defensa, a través d’un estudi manipulat, que consumir aquest aliment escurça la llargària del penis

pollastre menjar 900x600

“Menjar pollastre pot fer que el penis del teu fill sigui més petit”. És la primera frase d’una campanya impulsada per l’organització animalista PETA (People por the Ethical Treatment of Animals) que aquestes últimes setmanes ha provocat indignació entre la comunitat científica i els consumidors.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

L’OMS alerta que els deures perjudiquen la salut

L’estrès de les tasques escolars desemboca en mals de cap, abdominals i d’esquena, i causa nervis, tensió i tristesa. Un 70% de les noies espanyoles de 15 anys asseguren sentir-se pressionades pel treball que els professors els manen fer a casa.

L OMS alerta que els deures perjudiquen la salut

Si fa poc l’avís arribava de l’OCDE, que va advertir que els deures escolars contribueixen a augmentar les diferències entre alumnes rics i alumnes pobres, ara és l’OMS la que alerta contra el risc que suposen les tasques encomanades a l’escola. L’Organització Mundial de la Salut ha constatat que el percentatge d’estudiants espanyols que pateixen estrès per culpa dels deures és dels més alts d’Europa. De fins al 70% en les noies de 15 anys. I aquesta pressió, assenyala la mateixa OMS, es tradueix moltes vegades en “un increment de patologies com els mals de cap, dolors d’esquena, malestar abdominal i marejos”, així com dels “estats d’ànim que porten els nois a sentir-se tristos, tensos o nerviosos”.

La incidència dels deures sobre la salut augmenta a mesura que els alumnes creixen, informa l’OMS en la seva última enquesta realitzada a joves en edat escolar, en què han participat una mica més d’11.000 estudiants espanyols. Als 11 anys, un 34% dels nens i un 25% de les nenes afirmen sentir-se pressionats pels deures. Als 13, les noies (un 55%) passen al davant dels seus companys masculins (un 53%) quan se’ls pregunta si les tasques escolars els provoquen estrès. Als 15 anys, quan ja estan acabant l’educació obligatòria, un 70% de les noies diuen sentir-se angoixades pels deures enfront del 60% dels nois. Això col·loca els espanyols, que segons l’OCDE dediquen una mitjana setmanal de sis hores i mitja a fer treballs escolars fora de l’horari del col·legi, com els quarts més estressats d’Europa (al darrere de maltesos, escocesos i islandesos).

“Realment, tenim un problema”, reflexiona Maria Vinuesa, mestra i membre de l’executiva de l’associació Rosa Sensat. L’entitat, indica Vinuesa, “ja tenia moltes prevencions contra els deures per raons pedagògiques i perquè poden ser causants de desigualtats socials”, però ara, “si a més es comprova que tenen efectes sobre la salut dels estudiants, encara són més desaconsellables”, sentencia. La responsable de Rosa Sensat defensa que “l’aprenentatge està a tot arreu, els nens poden aprendre sortint a fer un passeig, anant a comprar a una botiga pròxima o ajudant els seus pares en la cuina”, de manera que els deures o la prolongació del treball escolar a casa no tenen raó de ser, diu.

“Les escoles haurien de tenir en compte quin és el sentit dels deures i explicar als pares l’objectiu de les tasques, perquè així tots treballessin amb la mateixa intenció”, afegeix Rafel Bisquerra, professor de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació a la Universitat de Barcelona (UB), que ha participat en una investigació promoguda per La Granja, una escola de naturalesa del Vallès Oriental per la qual cada any passen 10.000 estudiants. A més, prossegueix el professor de la facultat d’Educació de la UB, “existeixen poques evidències demostrables dels beneficis que comporta el fet de fer deures a casa”. És millor, per exemple, que aquest mateix temps el nen el dediqui a alguna lectura que li resulti interessant.

Els estudiants espanyols dediquen una mitjana de sis hores i mitja a la setmana a fer els deures del col·legi

Els defensors de les tasques asseguren que ajuden a consolidar coneixements i estimulen el sentit de la responsabilitat en el menor

PARES DIVIDITS

Les opinions entre les federacions que representen els pares d’alumnes estan bastant més dividides. Mentre la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares d’Alumnes (Ceapa) ha celebrat “que un organisme internacional com l’OMS denunciï la pressió a la qual es veuen sotmesos els estudiants a causa de la sobrecàrrega de treball que se’ls encomana fora de l’horari lectiu i fora del centre, per por a les conseqüències a què s’enfronten en cas de no realitzar-los”, laFederació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac) considera, en canvi, que “els deures en la seva justa mesura també poden ser útils, sobretot per reforçar qüestions més memorístiques”, afirma Montse Conejo, presidenta de l’entitat.

Els defensors dels deures argumenten que aquests permeten acabar de consolidar coneixements adquirits a classe. Poden consistir, suggereixen, en certs exercicis mecànics o de memorització. També ajuden que el menor adquireixi compromisos i petites responsabilitats. Aquest procés, afegeixen els experts, ha de ser gradual, segons l’edat i la maduresa dels nois. Per als alumnes més grans, amb més deures, l’objectiu també és saber organitzar-se, “que siguin capaços de distribuir el seu temps i d’estudiar en solitari”.

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ – EL PERIÓDICO

Canvis en el calendari de vacunació: s’introdueixen el pneumococ i la varicel·la

S’implantaran a partir de l’estiu i s’aplicaran als nascuts a partir de gener d’aquest any 2016

Canvis-vacunacio-sintrodueixen-pneumococ-varicella_2016

Canvis en el calendari de vacunes del 2016. La conselleria de Salut ha anunciat aquest dilluns que avança a l’estiu el nou calendari i que incorporarà la vacuna del pneumococ i la de la varicel·la. Salut Pública preveu que el nou calendari s’implanti a partir de l’estiu i que s’apliqui als nascuts a partir de gener d’aquest any. El cost de les vacunes l’assumirà la Generalitat.

La vacuna contra el pneumococ –al gener ja es va anunciar que s’inclouria en el calendari vacunal– s’administrarà als 2, 4 i 11 mesos d’edat. I la vacuna contra la varicel·la s’inclourà als 15 mesos i als 3 anys, i es mantindrà per a nens d’11 i 12 anys –sisè de primària– si no han patit la malaltia o si no han estat prèviament vacunats.

Reajustament de dates

El nou calendari també preveu un reajustament de les dates i de les dosis d’algunes vacunes: l’ hexavalent, que fins ara s’administrava als 2, 4 i 6 mesos d’edat, passarà a donar-se als 2, 4 i 11 mesos, i la DTPa (contra la diftèria, el tètanus i la tos ferina) – VPI(injectable contra la poliomielitis) s’administrarà als 6 anys quan estigui disponible a escala estatal.

La triple vírica – xarampió, rubèola i parotiditis– s’administrarà als 12 mesos, com fins ara, però la segona dosi quedarà fixada als 3 anys d’edat. La vacuna contra el meningococ Cconjugada, que es posava als 2, 6 i 15 mesos, ara es farà als 4 i 12 mesos, i es manté la dels 11-12 anys.

La dosi de la vacuna contra l’hepatitis A, que s’administrava als 12 mesos, ara passa als 15 mesos; la vacuna pentavalent desapareix del calendari perquè s’ha observat que amb les tres dosis d’hexavalent “ja no era necessària”, i la vacuna antipneumocòccica 23-valent es començarà a administrar a partir dels 65 anys.

ara.cat

%d bloggers like this: