És el ‘mindfulness’ el nou elixir per viure i treballar millor?

Si ets dels que dedica més temps a reflexionar sobre el passat o elucubrar sobre el futur, estàs perdent l’oportunitat que et brinda viure el present, ser més productiu i gaudir de la vida.

mind full or mindful

“Pots fer qualsevol cosa, però no tot alhora”. Qui ho assegura és David Allen, creador de Getting Things Done, un mètode de productivitat personal. Molt abans, Gandhi també apostava per baixar el ritme quan deia que “hi ha coses més importants a la vida que augmentar la seva velocitat”. Tots els professionals són conscients, però pocs posen remei al que resulta més que evident. El bombardeig d’estímuls a través de multitud de canals, les interrupcions constants que provoca i la pressió per fer més amb menys fomenta la dispersió, redueix la productivitat, accelera el nostre ritme i ens aparta de les coses que realment importen. Centrar-se en una tasca sembla ser el secret per avançar en el nostre treball, reduir els nivells d’estrès i viure millor. D’això va el mindfulness (atenció plena), una tècnica que ben aplicada pot ser l’elixir per treballar i viure millor.

Què és?

Alejandra Vallejo-Nágera, psicòloga, divulgadora científica, escriptora i amb una experiència de quinze anys impartint aquesta disciplina en centres hospitalaris i també a professionals defineix el concepte: “És un entrenament mental per abordar la vida amb l’exigència que ella ens imposa però amb un desgast mínim per a la salut física, mental i emocional”. Formada a la Universitat de Massachusetts per Jon Kabat-Zinn, fundador d’aquesta tècnica, insisteix que “no es tracta de meditació, ioga o txi-kung, només utilitza els exercicis bàsics de respiració com a eina d’entrenament, així com altres per mantenir l’atenció , cosa que és molt fràgil”.

La Universitat de Harvard, entre d’altres, i les escoles de negocis ja inclouen programes d’aquest tipus per reduir els nivells d’estrès. Alberto Ribera, professor de l’IESE, explica que “a partir de l’experiència de diversos programes de mindfulness implantats en grans multinacionals, que es complementa amb les seves investigacions i la literatura científica, diversos autors defensen la seva utilitat per alliberar la ment de la sobrecàrrega que dificulta la concentració i llasta l’acompliment”.

Afegeix Ribera que “l’atenció plena permet potenciar una sèrie de funcions cognitives i executives, afavoreix un major grau de consciència i facilita els processos de regulació emocional, de manera que capacita l’individu per substituir les respostes automàtiques per altres més conscients i, per tant , més eficients”.

Pilar Jericó, presidenta de Be-Up, ha participat en aquests programes i els ha aplicat en la seva organització “per guanyar serenitat i una major temprança en la presa de decisions”. Recorda que fa un parell d’anys quant va estar a les oficines de Google a Mountain View (Califòrnia), el curs que més èxit tenia entre els enginyers era el de mindfulness, “perquè a través d’ell aconseguien desenvolupar les seves habilitats i ser més creatius”.

Sodexo tampoc és aliena a aquests efectes. Per això ha creat Mindful Sodexo, un portal en el qual ofereix informació per practicar aquesta disciplina; i va escollir a Kabat-Zinn per tancar la conferència Quality of Life que va celebrar la multinacional el maig passat a Nova York. “Diferents estudis indiquen que els programes d’atenció plena poden disminuir l’estrès i el dolor, i millorar el son, la productivitat i l’aptitud física. Els Mindfulness Based Stress Reduction (MBSR) semblen una solució efectiva i específica per als ocupadors que volen reduir els costos associats a l’estrès i ajudar els seus empleats a aconseguir una millor salut”, assegura François Gaffinel, director general de Sodexo BI, qui esmenta als doctors Alan Marlatt i Jean Kristeller per definir el concepte: “Simplement parar esment conscient a l’experiència actual moment a moment. És a dir, estar en el que ets i fer el que has de fer “.

moment-present

On aprenc?

El mindfulness és “una cosa tan simple, i complicat alhora, com estar present. Adquirir consciència plena del moment present”, afirma Carlos Rebate, directiu d’Indra i autor de La teva empresa secreta (Ed. Empresa Activa). Apunta a més que són “l’ansietat, l’estrès, el mal humor i la dificultat per connectar plenament amb nosaltres mateixos i amb els altres” les alertes que ens adverteixen que hem de practicar aquesta disciplina.

Si és el teu cas, convé que no et prenguis a la lleugera l’elecció d’un curs. Aquests programes solen tenir una durada mínima de cinc setmana i exigeixen un compromís seriós per un canvi de vida. Rebat afirma que un programa eficaç “ha de ser capaç d’aportar-nos eines per mantenir la presència enmig de la tempesta d’un dia normal”. Vallejo-Nágera diu que és bàsic que el formador tingui la formació oficial a MBSR: “Aquests programes persegueixen que l’individu s’adapti a la realitat sortejant els obstacles i patint el menys possible. Això modifica el cervell, de manera que la persona acaba tornant- més intel·ligent i es deteriora més tard”.

Conrear l’hàbit per estar en el present

Gill Hasson, autora de ‘Mindfulness eficaç’ (Ed. Empresa Activa), s’ha proposat que estar en el present es converteixi en un hàbit. “Un programa de ‘mindfulness’ eficaç ha de ser capaç d’alentir i enfocar el pensament, per ajudar a comprometre’t i concentrar-te en el que estàs fent ara. Frenar la respiració i el comportament. A més, és una manera de no jutjar, observar les experiències com una cosa nova, ser pacient i permetre que les coses succeeixin”, explica Hasson.

En la seva opinió, la capacitat que té la ment de pensar cap al passat i el futur no sempre és bona: “Massa sovint la vida està competint per una o altra cosa i no hi ha temps per experimentar què està passant en el moment, perquè estàs ocupat en assumptes que van succeir ahir o en el que faràs demà. Durant aquest temps la ment està parlotejant entre comentaris i judicis; altres vegades està encallada en l’ahir, tornant una i altra vegada a aquests assumptes o paralitzada per preocupacions sobre el futur”. Envoltar-se de persones positives, controlar l’enuig, acceptar el canvi i deixar d’avorrir són algunes de les normes que marca Hasson per centrar-se en el present.

mentellenaomenteplena

Entrenar-se per baixar el ritme

  • Fes menys coses. Porta a terme una cosa cada vegada i oblida’t del que no és important.
  • Fes-ho a càmera lenta. Si fas menys coses,? Et concentrarás millor.
  • Respira. Quan actuïs a corre-cuita fes pausa i respira fons.
  • Dóna’t més temps. Si vas de pressa d’un costat a un altre, és perquè reserves poc temps per a tu.
  • Crea més espai. Programa les teves activitats amb més marge.
  • Redueix els teus compromisos. Aprèn? A dir ‘no’.

Font: ‘Mindfulness eficaç’ (Ed. Empresa Activa)

Expansión.com

Per què Espanya està a la cua en consum de menjar ràpid?

Per als espanyols, el consum de menjar ràpid és un caprici eventual, no un hàbit. És una de les principals conclusions de l’estudi publicat aquesta setmana per l’escola de negocis EAE Business School sobre “La despesa en menjar ràpid 2015″, que analitza la situació del mercat del fast food al món.

menjar del bo o no

Segons les dades que exposa l’informe, Espanya és un dels països industrialitzats on menys s’inverteix en menjar escombraries. Cada espanyol gasta una mitjana de 42,61 euros a l’any en aquest tipus d’aliments, la segona xifra més baixa entre els països industrialitzats que formen part de l’estudi, només per darrere d’Itàlia.

No obstant això, el preu mitjà a Espanya de les transaccions en aquest tipus d’establiments (la mitjana de despesa per servei) és el més alt de tots els països analitzats, dada que es manté estable en els últims anys. És a dir, els espanyols visiten amb molt poca freqüència aquest tipus de locals, però quan ho fan, es posen les botes.

A què es deu aquesta diferència entre els espanyols i les persones d’altres països en els hàbits de consum de menjar ràpid? Xavier Medina, director de la Càtedra UNESCO d’Alimentació, Cultura i Desenvolupament i especialista en antropologia social i alimentària, sosté que és una cosa que té a veure en com estructurem el dia i els àpats a Espanya:

“Al nord d’Europa i EUA la gent esmorza i sopa més fort que nosaltres; en canvi, a l’hora de dinar, ingereixen menys aliments o més lleugers”.”Sovint, ni tan sols se sentin en una taula a l’hora del lunch. Compren una hamburguesa o un tros de pizza i el prenen de peu o al carrer, moltes vegades sols, en un banc o en una escala, ja que el normal és fer una pausa de no més de mitja hora al migdia; nosaltres, en canvi, solem menjar unmenú, i ho fem en companyia”, afegeix Medina.

Aquest hàbit ho repetim també als restaurants de menjar ràpid: “Vam anar poques vegades, perquè tenim més i millors opcions per menjar bé i barat, però quan anem tendim a demanar l’estructura de menú a la qual estem acostumats: una hamburguesa, patates i unes postres, per exemple. Per això gastem més diners en aquests locals que en altres països”.

Un indicador que corrobora el diferent gust dels espanyols a l’hora de menjar fora de casa respecte a les persones d’altres països són les grans diferències que s’observen en la despesa en menjar ràpid entre les diferents comunitats autònomes espanyoles. Balears és, amb molta diferència, la comunitat que registra una major despesa en fast food per habitant: gairebé 100 euros a l’any, més del doble de la mitjana d’Espanya.Després dels balears, els que més inverteixen són els canaris (60 € / any) i els madrilenys (50 €). Per contra, els que menys freqüenten aquest tipus de consum són els extremenys (tot just 20 € anuals).

El principal motiu d’aquesta disparitat és el turisme estranger. A les Balears, al cap de l’any hi ha 10 turistes estrangers per cada habitant -mentre que a Extremadura, per exemple, la ràtio és de 0,18. Molts dels visitants de les illes són alemanys i britànics, amb més hàbit de consumir menjar ràpid. I especialment, quan estan de vacances. Per aquest motiu el consum de menjar ràpid per habitant sigui molt més gran a les zones més turístiques del país.

En qualsevol cas, els costums alimentaris dels espanyols podria canviar en breu. L’informe de EAE preveu que la despesa en aquest sector creixerà un 50% a Espanya en els pròxims cinc anys, més que en cap altre país dels que formen part de l’estudi. En 2016 els espanyols invertiran en restaurants fast food 63,77 € a l’any, 20 més que el 2014. A més, el preu mitjà de cada transacció seguirà creixent.

JUAN MANUEL GARCÍA – LA VANGUARDIA

Abans de les primeres paraules

Des que neixen i fins als dotze mesos, els nadons aprenen a reconèixer la llengua en què se’ls parla, a interactuar amb els que els l’envolten o a fer les primeres vocalitzacions i balbotejos.

Aquesta nova web, anomenada “Abans de les primeres paraules”, se centra en aquest fenomen i a explicar a pares i educadors infantils la manera com el nadó percep i s’expressa abans de saber parlar. Dóna consells, com ara imitar els seus gestos o parlar-li de manera molt expressiva.

La web també recull vídeos i textos molt entenedors, basats en les últimes investigacions en aquest camp; així com entrevistes amb experts per ajudar a potenciar tots aquests precursors del llenguatge. També té un apartat de preguntes freqüents, en què aclareixen, per exemple, els dubtes sobre els beneficis de parlar dues llengües a casa.

La web és un projecte de RecerCaixa, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, i la participació de la Universitat de Sheffield, al Regne Unit. Pels impulsors del projecte: “l’objectiu era doble: d’una banda, aprofitar les TIC per posar a l’abast de pares i educadors els coneixements més recents sobre quins són els precursors del llenguatge i sensibilitzar-los de la importància de potenciar-los i, de l’altra, estudiar aquests precursors des d’una perspectiva multidisciplinària integradora, i avaluar l’efecte de les respostes dels adults en el seu desenvolupament.”

“Abans de les primeres paraules” està disponible en català, castellà i anglès.

Espai Internet

Abans de les primeres paraules - vídeos

Les noves cares de l’anorèxia: noies més joves i nois més visibles

És la malaltia mental amb major mortalitat per sobre d’esquizofrènia o el trastorn bipolar

anorexia veure's grossa al mirall

Un de cada 250 adolescents patirà algun trastorn alimentari. El més greu d’ells és l’anorèxia, una malaltia mental que cada vegada s’inicia en noies més joves (entre 13 i 14 anys) i que, gràcies a un millor diagnòstic, s’està fent més visible en els nois.

“Minimitzar aquest tipus de trastorns pot portar a conseqüències nefastes”, ha advertit la doctora Montserrat Graell, coordinadora del servei de psiquiatria i psicologia de l’Hospital Niño Jesús de Madrid, en el qual s’integra la unitat de trastorns d’alimentació del nen i de l’adolescent .

Amb motiu de la celebració el 30 de novembre, del Dia Internacional contra els trastorns alimentaris, aquesta psiquiatre “en poques paraules” defineix l’anorèxia com “una alteració mental que deriva en una alteració de la conducta consistent en l’obsessió per perdre pes i en tenir una imatge corporal distorsionada “.

A l’Estat espanyol pot haver unes 400.000 dones amb anorèxia nerviosa i, encara que la prevalença de la malaltia es manté estable des dels anys 90, el destacable ara és l’avançament en l’inici de la malaltia, des dels 15 anys fins als 13-14 i, fins i tot, abans.

Això té a veure, segons la doctora Graell, amb l’avançament de la menarquia (primer episodi de la menstruació) que s’està produint en tots els països occidentals. I és que l’entrada a la pubertat “encén”, d’alguna manera, la vulnerabilitat genètica que pot existir.

Tampoc es pot afirmar que s’estigui produint un increment de la prevalença en els homes. La proporció de 9 noies per cada noi es manté.

El que sí està passant, ha explicat aquest psiquiatre, és que la malaltia està ara menys estigmatitzada en els xavals i s’ha avançat en el diagnòstic d’aquests: es detecta abans i de forma més precisa. “Els xavals s’han fet visibles”, ha resumit.

L’anorèxia és la malaltia mental amb més mortalitat (5%), per sobre d’altres com l’esquizofrènia o el trastorn bipolar. La primera causa són les complicacions cardiovasculars derivades de la desnutrició i, en segon lloc, els suïcidis.

No obstant això, la doctora Graell vol llançar un missatge d’esperança.Quan es detecta precoçment, en un 60% dels casos s’aconsegueix una remissió total dels símptomes i en un 20% es cronifica.

En el curs de la malaltia també hi ha hagut “un canvi important”.Mentre en els 80 la majoria dels pacients eren diagnosticats en un estadi avançat que requeria la seva hospitalització, ara gràcies al diagnòstic precoç “arriben menys deteriorats i poden rebre tractament ambulatori”, bé en els centres de salut o als hospitals de dia.

Per a Carlos Mur, coordinador científic de l’Estratègia de Salut Mental del Sistema Nacional de Salut (SNS), en l’anorèxia crònica “cal recuperar el concepte de persona” i la funcionalitat que l’afectat ha perdut com a conseqüència de la malaltia.

Amb aquest objectiu, l’estratègia del Ministeri de Sanitat preveu la creació d’un programa d’atenció domiciliària, posant en marxa pisos terapèutics que permetin la separació de l’entorn familiar.

“Això és important perquè moltes vegades l’àmbit familiar perpetua i cronifica el trastorn de conducta alimentària”, ha explicat a Efe el doctor Mur, que ha destacat que aquest tipus de pisos potencia l’autonomia del pacient i el desenvolupament d’hàbits saludables per anar recuperant poc a poc les responsabilitats acadèmiques, laborals i socials.

Estarien destinats a pacients amb trastorn alimentari crònic, que tenen ja una pauta alimentària, hàbits més saludables en la ingesta i, en el cas de les persones amb bulímia, que hagin eliminat ja la conducta purgativa.

En el document en què treballa el Ministeri de Sanitat es fa també especial èmfasi en la creació de programes dirigits a la prevenció de la conducta suïcida, a través del control d’impulsos i autolesions i en les teràpies familiars i de parella “que tenen un paper important en el manteniment de conductes patològiques “.

Mur ha subratllat que l’anorèxia és també un trastorn de la identitat, que va més enllà de la mera aparença física. “Permetre a la persona construir un projecte vital i regenerar les seves relacions personals i familiars” és fonamental.

“El sentit de la vida que la persona ha de recuperar és base. No obstant això, la resta és posar pedaços. Qui té un per què per viure pot suportar qualsevol com i aquest ‘per què’ és el que cal atorgar a la persona amb trastorn alimentari crònic”, ha destacat.

Font Deia

anorexia masculina

Aprendre tècniques per concentrar-se millor

La pràctica del ‘mindfulness’ o atenció plena ajuda les criatures a reduir l’estrès i a estar presents en tot allò que passa, sigui bo o dolent, ràpid o lent.

“El mindfulness (atenció plena) consisteix a estar present de manera conscient, a comprendre el que passa ara, tot adoptant una actitud oberta i benvolent. Estar present en aquest instant, sense opinar, sense rebutjar el que succeeix, sense deixar-se endur pel nerviosisme diari”. Aquest és un fragment del llibre Tranquils i atents com una granota (Ed. Kairós), un èxit de vendes a Holanda i França, que explica el mètode de meditació específic per a nens que ha desenvolupat la seva autora, la terapeuta Eline Snel, a partir del mètode de mindfulness del professor nord-americà Jon Kabat-Zinn. Dirigit a nens d’entre 5 i 12 anys, Snel hi proposa històries i exercicis simples perquè pares i fills els puguin fer cada dia. Segons l’autora, els resultats demostren que els infants que els posen en pràctica dormen millor, estan més concentrats i se senten més segurs.

De l’hospital a l’aula

Tot i que originàriament el mindfulness prové de la tradició budista, no va ser fins a finals dels anys setanta que el doctor Kabat-Zinn va experimentar que la pràctica d’exercicis de meditació i ioga ajudava pacients en fase terminal, amb dolor crònic o amb trastorns vinculats amb l’estrès. Va ser aleshores quan va crear un programa perquè fos aplicat en l’àmbit clínic. Els resultats van ser sorprenents: els pacients sentien menys dolor i reduïen la por, l’estrès i l’angoixa.

Des d’aleshores, com explica l’especialista en mindfulness Elisenda Dalmau a www.mindfulnens.cat , “cada vegada sorgeixen noves evidències que el mindfulness té un ampli potencial d’aplicacions”. A part de la mèdica, aquesta tècnica té altres aplicacions, per exemple en el món educatiu: “L’entr enament i la pràctica de mindfulness genera beneficis tant als alumnes com als mestres. Els primers són capaços de concentrar-se més fàcilment i durant més temps i els segons poden disposar de més temps per ensenyar perquè captar l’atenció dels alumnes resulta més senzill”, explica Dalmau.

Formada tant als Estats Units com a la Gran Bretanya, Dalmau ha començat a aplicar mindfulness en dos centres del Maresme, l’Escola Joan Coromines de Mataró i l’INS Alella: “L’ensenyament és molt pràctic, centrat en la pròpia experiència. A les classes s’introdueixen exercicis senzills pensats per incrementar la consciència del moment present. Es posen en comú les experiències immediates que en sorgeixen i es relacionen amb les experiències de la vida quotidiana”, explica. Una vegada finalitzat el programa, elfeedback dels alumnes és positiu: “Un 80% dels nois i noies de secundària van expressar la voluntat de continuar rebent formació en mindfulness. A més, entenien com i quan han d’aplicar les tècniques, per exemple, per concentrar-se a l’hora de fer els deures o estudiar; per calmar-se i relaxar-se o per afrontar millor situacions d’ira, preocupació o ansietat”, explica.

Luis López és doctor en psicopedagogia i coordinador del programa Treva (Tècniques de Relaxació Vivencial Aplicades a l’Aula). Fa temps que treballa en l’àmbit educatiu, des de P-3 fins a batxillerat, on ell i el seu equip porten a terme un programa a mida segons les necessitats de cada centre: “Primer fem una avaluació dels nivells d’estrès de l’escola (tant dels alumnes com del professorat). Posteriorment formem el professorat i després, entre tots (l’escola i nosaltres), dissenyem un pla d’acció perquè cada mestre pugui aplicar tècniques específiques amb els seus alumnes”, diu.

L’Escola Pia de Granollers fa tres anys que aplica el programa Treva entre els seus alumnes per millorar el clima de convivència i dispersió que havien detectat a les aules: “Des que ens ho van proposar que portem a terme el programa Treva dins el projecte L’educació de la dimensió interior amb l’objectiu de millorar el clima de l’escola i propiciar moments de calma en què els alumnes es puguin trobar amb ells mateixos. De moment, les enquestes de satisfacció dels nois i noies són bones: perceben menys estrès i poden treballar més concentrats”, explica Xavier Serra, director de projectes del centre.

Trucs per al dia a dia

Anna Pujol és instructora de mindfulness i mare de l’Helena (14 anys), el Pau (12) i la Clara (8). La família acaba d’arribar dels Estats Units, on l’Anna s’ha format a la mateixa escola fundada per Jon Kabat-Zinn a Massachusetts i explica la multitud d’aplicacions que la tècnica pot tenir en el dia a dia de cadascú: “L’objectiu del mindfulness no és canviar res de la nostra vida, si no estar present en el que hi ha. Bo o dolent, ràpid o lent”, explica. “Una manera d’anar-lo introduint als nostres fills, a casa, és a partir del menjar. Imaginem que tenim un pastís de xocolata al davant: abans de començar a menjar, ens preguntem com és la cadira on estem asseguts? La notem a l’esquena? Fins on ens arriben les cames? I l’olor? Ens arriba la flaire del pastís? I els sons? Quin és el so que sentim més llunyà? I el més proper? Una vegada hem fet un mos quina textura notem? Tot això ens convida a tornar a l’aquí i a l’ara i provoca que les àrees del còrtex cerebral associades a l’atenció es vagin engrandint. I això ens ajuda a prendre decisions amb més claredat”, afegeix.

En el mateix sentit, Elisenda Dalmau afegeix: “Estudis amb imatges cerebrals demostren que la meditació pot modificar profundament l’estructura i el funcionament del cervell. Es veuen reforçats l’aprenentatge, la memòria, l’autoconsciència i la compassió i es debiliten l’ansietat i l’estrès”.

GEMMA CASTANYER – criatures

mindfulness-escola

Estratègies de les webs antivacunes: tecnicismes, anècdotes i falsa ciència

Una anàlisi de 500 llocs en línia de col·lectius antivacunes revela que més de dos terços fan servir falses evidències científiques per convèncer que les vacunes són perilloses.

antivacunes

El passat estiu, va morir a conseqüència de la diftèria un nen de sis anys, veí d’Olot (Girona), a qui els seus pares havien decidit no vacunar. Aquest fet, a més de provocar la pèrdua d’una vida, va portar a Espanya una malaltia que portava eradicada des de fa gairebé tres dècades gràcies, precisament, a les  campanyes de vacunació.

Ara, un estudi, liderat per l’Escola de Salut Pública Johns Hopkins Bloomberg de Baltimore, ha analitzat les estratègies que segueixen prop de 500 llocs web de col·lectius antivacunes per propagar les seves idees.

El treball ha constatat que més de dos terços d’aquestes webs fan referències a terminologia científica per donar suport a la idea que les vacunes són perilloses. A més, gairebé un terç de les webs contenen anècdotes que reforcen aquesta percepció.

Els llocs analitzats contenen “una considerable quantitat de desinformació i pseudociència”, diu l’estudi. Més de dos terços indiquen que les vacunes són perilloses i la mateixa quantitat asseguren que causen autisme. A més, quatre de cada deu de les webs diuen que les vacunes causen dany cerebral i el 66% utilitza al·lusions a evidències científiques que en realitat no ho són, mentre que tres de cada deu recorre a anècdotes per donar suport a aquestes afirmacions.

Comportaments “positius”

Les webs antivacunes també promouen comportaments considerats “positius”, entre ells l’alimentació saludable (18,5%), la ingesta de menjar orgànica (5,2%) i la lactància materna (5,5%), assegura el treball.

Segons Meghan Moran, autora principal de l’estudi -que es presenta avui en la trobada anual de l’Associació Americana de Salut Pública de Chicago-, “la lliçó que hem après després d’analitzar aquestes webs és que hem de comunicar als pares que dubten sobre la necessitat de vacunar els seus fills d’una manera més propera i que aclareixi les seves preocupacions”.

Per al seu estudi, els investigadors van analitzar els llocs amb contingut sobre les vacunes infantils. Van utilitzar els cercadors Google, Bing, Yahoo i Ask Jeeves amb termes com “perills de la immunització”, “perill vacuna” i també van buscar tendències de Google. Després de l’eliminació de duplicats, van obtenir una barreja de llocs web personals, blocs, pàgines de Facebook i llocs web de salut.

En l’anàlisi, es va codificar el contingut de la desinformació sobre vacunes, la font d’aquesta informació errònia i el tipus de tàctiques de persuasió utilitzades. També es van registrar les conductes i valors promoguts per aquests llocs web per veure si algunes d’aquestes estratègies podrien ser usades amb un objectiu invers: el de promoure la vacunació.

Estudi de referència:

Meghan Moran et al. “Why are anti-vaccine messages so persuasive? A content analysis of anti-vaccine websites to inform the development of vaccine promotion strategies”.  American Public Health Association ‘s Annual Meeting in Chicago  (3 novembre 2015).

LA VANGUARDIA

Veure-hi bé per estudiar millor

Un de cada tres casos de fracàs escolar podria estar causat per un problema de visió.

Si hi veus bé, estudies millor. És una màxima que el Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) difon i comprova amb dades a la mà. El 2014, amb una enquesta a 6.402 alumnes de 6è de Primària que va mobilitzar 400 òptics optometristes voluntaris per 197 escoles de Catalunya, va demostrar que la meitat dels infants que havien examinat tenien una dificultat visual que condicionava el seu rendiment acadèmic. “A cada aula de 6è d’educació primària hi hauria almenys dos nens amb un problema visual que interfereix el seu aprenentatge”, indicava Alfons Bielsa, president del COOOC quan van obtenir aquestes dades.

Montse Augé, membre de la vocalia de prevenció visual, visió infantil i teràpia visual del COOOC, interpreta les dades de la primera edició de la campanya que van impulsar sota el nom Visió i aprenentatge : “Volem demostrar que les dificultats d’aprenentatge poden anar associades a problemes visuals”. Dit amb altres paraules, l’alumne que es distreu i que rendeix poc a classe pot tenir un defecte de refracció (miopia, hipermetropia o estigmatisme, per exemple) que un òptic optometrista pot detectar.

“Sovint els pares comproven que els seus fills tenen una bona vista perquè els fan fer exercicis per comprovar que hi veuen bé de lluny”, explica ara el president del COOOC, Alfons Bielsa. Ara bé, la criatura pot tenir una bona vista però no una bona visió, que és un concepte que fa referència a un procés neurològic complex i que afecta la visió del color, els moviments oculars, la coordinació dels ulls, l’enfocament, la visió en 3D, la sensibilitat al contrast i la percepció visual”.

“Vam fer una campanya als cinemes amb pel·lícules en 3D, perquè comprovàvem en un test ràpid qui hi veia bé i qui no”. Els adults i els infants que no es movien de la cadira no estaven veient les tres dimensions, perquè és un dels indicadors de problemes de convergència visual dels dos ulls, continua Bielsa. Percebre o no en 3D és el que pot indicar que no hi ha coordinació visual i, per tant, pot derivar que un nen sigui un mal lector o que es cansi de seguida d’estudiar. “Els qualifiquem de ganduls perquè se’n cansen de seguida, però al darrere hi pot haver una dificultat visual”.

Senyals d’alerta

A l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, l’oftalmòloga de l’àrea infantil Noemí Roselló Silvestre explica quins són els senyals que poden alertar els pares que les criatures tenen o bé un problema de refracció (que es resol amb unes ulleres, que gradua un òptic optometrista) o bé una patologia visual (que comprova l’oftalmòleg). “Poden tenir mals de cap, els ulls plorosos, mussols constants a les parpelles, els pot fer mal la llum o poden fer moviments estranys amb els ulls”. O de vegades una alerta també pot ser la criatura que al carrer ensopega sovint i cau. “M’ho trobo amb pares que m’expliquen que ha sigut aquest fet el que els ha fet sospitar d’una mala visió”, indica l’oftalmòloga.

Els estigmatismes són els que provocarien les ganyotes amb els ulls i poden generar mussols repetitius (granets a les parpelles, irritades per l’esforç que fan per veure-hi). Els ulls plorosos i la molèstia de la llum podria ser un símptoma d’una suggestió de glaucoma infantil. “El cas és que una criatura rarament es queixa de mala vista, i d’aquí que siguin tan importants les revisions dels òptics optometristes i també dels oftalmòlegs”.

L’edat per anar tant a l’òptic optometrista com a l’oftalmòleg és molt important: abans dels 6, com a màxim 8 anys. “A partir dels 3 mesos i fins als 6 anys el sistema visual madura de manera completa. Si hi ha cap defecte de refracció o patologia visual no detectada durant aquesta edat, el sistema neurològic ja ha madurat i, per tant, no podrà aprendre a veure-hi d’una altra manera”. D’aquí la importància de fer la consulta, tant en el cas que se’n tingui sospites com quan no n’hi ha. “Cada cop hi ha més consciència d’aquesta importància, i els pediatres deriven als optometristes o oftalmòlegs els infants als 4 anys per assegurar que els ulls, cada un per separat, hi estan veient bé”.

D’altra banda, l’oftalmòloga de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona també assenyala que sovint els defectes de refracció poden tenir una predisposició genètica. Dit amb altres paraules, les criatures amb pares amb estigmatisme poden tenir-ne també. “L’estigmatisme fa referència a la forma del globus i la còrnia, que no és rodona com hauria de ser, sinó que adquireix forma ovalada”. És de naixement i es manté constant al llarg de la vida. Per la seva banda, la miopia també té tendència hereditària, apareix quan la criatura es fa gran i pot augmentar fins als 25 anys.

Per acabar, Roselló recomana jocs per fer a casa amb les criatures per comprovar la bona visió. “Jugar a pirates, amb un pegat en un ull i després en un altre, és un joc que els pot agradar i que pot aportar molta informació als pares sobre cada un dels ulls”. De fet, Roselló sosté que si aquest joc, senzill, es fa a casa, a la consulta després és més fàcil tot, perquè precisament aquesta prova és una de les que òptics optometristes i també oftalmòlegs sempre fan a les criatures.

TRINITAT GILBERT –  ARA

16a Campanya de Salut Visual Contra el Fracàs Escolar

La Fundació Alain Afflelou ha posat en marxa la Campanya de Salut Visual Contra el Fracàs Escolar, en tots els centres ALAIN AFFLELOU d’Espanya i Andorra. L’objectiu és la detecció precoç dels problemes visuals en la infància.

Durant aquesta 16a edició,  del 15 de setembre al 31 d’octubre de 2015, ofereixen revisió de la vista als nens amb una edat compresa entre els 5 i 7 anys. Si en el transcurs de la revisió se’ls detecta algun problema visual se’ls regala un parell d’ulleres graduades adaptat a la seva vista (ullera completa: muntura + vidres orgànics monofocals blancs, sense tractament).

Igualment, es fa lliurament als pares d’un carnet de salut visual per al seguiment i degut compliment de les revisions marcades.

Els únics requisits per poder participar en aquesta campanya són: demanar cita a l’òptica i presentar el DNI del nen, llibre de família o qualsevol altre document acreditatiu de l’edat del nen.

Per més informació a Fundació Alain Afflelou.

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 710 other followers

%d bloggers like this: