8 reaccions químiques en 4K que són pura bellesa

La química és bella, i molt més si els seus secrets es filmen en resolució 4K. Beautiful Chemistryés el projecte de divulgació d’un grup d’investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Avançades de la Universitat de la Xina, i la Universitat Tsinghua. El seu objectiu: captar reaccions químiques amb un detall com poques vegades tenim oportunitat de veure.

beautifulchemistry net 01

Beautiful Chemistry busca ensenyar diferents reaccions químiques especialment vistoses. Per això han muntat un set de rodatge amb una càmera 4K i diferents cubetes amb parets planes de vidre. Les reaciones a nivell microscòpic es graven mitjançant instrumental addicional. Aquestes són les primeres. A la seva web també tenen altres vídeos molt interessants sobre estructures nanomètriques i instrumental [via Beautiful Chemistry]

Precipitació

Aquest vídeo mostra cinc casos diferents de precipitació de substàncies en un cub de vidre ple d’un líquid transparent.

Jardí químic

Aquesta acolorida reacció ocorre quan s’aboquen sals de metall en una solució aquosa de silicat de sodi. Les sals creixen formant delicades estructures.

Canvi de color

Els colors d’algunes plantes varien en funció de l’acidesa de l’entorn. Aquest vídeo mostra com reaccionen diferents vegetals en ser submergits en hidròxid de sodi o àcid clorhídric.

Desplaçament de metall

En dipositar zinc en solucions de nitrat de plata, sulfat de coure o nitrat de plom, els metalls reaccionen formant aquestes increïbles estructures. Perquè les formacions no es trenquin, els químics van afegir silicat de sodi i àcid acètic perquè la solució fos gelatinosa.

Cristal·lització

El vídeo mostra el fascinant procés de formació de cristalls. En aquests casos es tracta de sulfat de coure, disulfato de sodi, ferrioxalato de potassi i acetat de sodi en un mitjà aquós.

Bombolles

Moltes substàncies, com l’hidròxid de sodi sotmès a electròlisi, generen gasos, aquests gasos adopten forma de bombolles en un medi aquós. Aquest vídeo mostra quatre reaccions d’aquest tipus.

Gotes fluorescents

En combinar químics de tipus oliós com els que es troben en els retoladors fluorescents amb hidròxid de sodi, es formen milers de petites gotes que van unint a poc a poc.

Fum

Aquest últim vídeo mostra tres tipus de fum: el d’una espelma tacant una placa de vidre, el d’unes barretes d’encens, i fum produït per la reacció del clorur d’amoni en barrejar clorur d’hidrogen i amoníac.

Carlos Zahumenszky – GIZMODO

beautifulchemistry net 02

Revetlla de Sant Joan 2012. La nit més… química de l’any!

See on Scoop.itEscola i Educació 2.0

[…] és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

S’acosta la nit de Sant Joan i, pensant-hi, em venen a la memòria els versos de Sisa, carregats de màgia i acompanyats per la dolça melodia.

Es tracta d’una de les nits més màgiques del calendari. Nit de fogueres, pocions de bruixa, petards, coca, cava i música; una autèntica Revetlla, amb tots els ets i uts… i amb molta química!

See on pepquimic.wordpress.com

Tot i que estríctament no és la nit més curta de l’any (enguany ho va ser la nit del 20 al 21 de juny, tal i com vàrem explicar aquí mateix), és com si ho fós, ja que si les revetlles s’allarguen ens porten a veure el llevant del Sol… De manera que, la magnífica cançó de Sisa, sens dubte la sintonia d’aquesta nit (amb el respecte dels Strombers, que en varen fer una versió més moderna aquesta darrera dècada), podria ésser modificada amb un …és la nit més “química” de l’any :)

Tal i com he fet els darrers 3 anys (23/06 de 200923/06 de 201023/06 de 2011), adjunto un vídeo que he gravat especialment al laboratori, desenvolupant un experiment químic relacionat amb la Nit de Sant Joan. Engauny us ofereixo la Síntesi de la pólvora negra, principal component dels focs artificials i petards.

Tal i com recordo sempre, si us plau, no reproduïu l’experiment si no és en un laboratori i amb el material adequat, així com amb les màximes mesures de seguretat.

Molt bona Revetlla de Sant Joan! Molta química i, sobretot, precaució!

La Constant de Conway i la desintegració audioactiva

Look and Say Sequence Substrings

La constant de Conway és una constant matemàtica lligada a la tassa de creixement del nombre de xifres d’una successió coneguda com desintegració audioactiva (en anglès audioactive decay) o Look-and-Say (“Mira i digues“). En aquesta successió, cada terme s’obté agrupant les xifres iguals de l’anterior i recitant-les.

Per exemple, si x_0=1 (“un u”), els termes seran:

x_1=11 (“dos uns –> 21”)
x_2=21 (“un dos un u –> 1211”)
x_3=1211 (“un u un dos dos uns –> 111221”)
x_4=111221 (“tres uns dos dosos un u –> 312211”)
x_5=312211 (“un tres un u dos dosos dos uns –> 13112221”)
etc.

El procés és similar a l’empleat en el sistema de compressió Run-length encoding.

Independentment del terme inicial  x_o triat (amb l’única excepció del 22), la successió divergeix i la raó entre el nombre de xifres de x_n i x_{n-1} tendeix a un valor fix que és la constant de Conway, \lambda \approx 1,303577269 . Aquesta constant és un nombre irracional algebraic, i de fet és l’única solució positiva de l’equació polinòmica de grau 71:

 x^{71}-x^{69}-2x^{68}-x^{67}+2x^{66}+2x^{65}+x^{64}-x^{63}-x^{62}-x^{61}-x^{60}-x^{59}+
 2x^{58}+5x^{57}+3x^{56}-2x^{55}-10x^{54}-3x^{53}-2x^{52}+6x^{51}+6x^{50}+x^{49}+9x^{48}-3x^{47}-
 7x^{46}-8x^{45}-8x^{44}+10x^{43}+6x^{42}+8x^{41}-5x^{40}-12x^{39}+7x^{38}-7x^{37}+7x^{36}+x^{35}-
 3x^{34}+10x^{33}+x^{32}-6x^{31}-2x^{30}-10x^{29}-3x^{28}+2x^{27}+9x^{26}-3x^{25}+14x^{24}-8x^{23}-
 7x^{21}+9x^{20}+3x^{19}-4x^{18}-10x^{17}-7x^{16}+12x^{15}+7x^{14}+2x^{13}-12x^{12}-4x^{11}-
 2x^{10}+5x^9+x^7-7x^6+7x^5-4x^4+12x^3-6x^2+3x-6=0

En prendre 22 (“dos dosos”) com a terme inicial, la successió és degenerada perquè tots els termes següents tornaran a ser 22.

Solucions del polinomi de Conway en el pla complex.

«Desintegració audioactiva»

John Conway va qualificar aquesta successió de «desintegració audioactiva» (audioactive decay), un joc de paraules sobre la desintegració radioactiva, posant èmfasi en el comportament dels termes de la successió. Conway va mostrar que, a partir d’un determinat punt, gairebé tots els termes de la successió es poden descompondre en 92 subtermes, als quals els va denominar elements, per analogia amb els elements químics. Aquests elements funcionen com a entitats independents, no interactuen amb els altres dígits del terme i es descomponen en un altre o altres elements en el següent terme de la successió.

Per exemple, l’element més simple, anomenat hidrogen, és la seqüència estable 22.

El manganès, 3113322112,  dóna lloc al 132123222112, que al seu torn es descompon en els elements prometio (132)  i sodi (123222112).

La llista d’elements està confeccionada de manera que, començant per l’últim element, l’urani (3) cadascun dels elements anteriors fa la seva aparició al llarg de successives iteracions fins arribar al primer, l’hidrogen, al cap de 91 iteracions.

Z Element Prové de Es descomposa Desenvolupament Longitut
1 Hidrogen 7 elements: H, He, Sc, Ga, Zr, Ce, Ta 1 element: H (estable) 22 2
2 Heli 1 element: Li 5 elements: Hf, Pa, H, Ca, Li 13112221133211322112211213322112 32
3 Liti 2 elements: He, Be 1 element: He 312211322212221121123222112 27
4 Beril·li 1 element: B 3 elements: Ge, Ca, Li 111312211312113221133211322112211213322112 42
5 Bor 1 element: C 1 element: Be 1321132122211322212221121123222112 34
6 Carboni 1 element: N 1 element: B 3113112211322112211213322112 28
7 Nitrogen 1 element: O 1 element: C 111312212221121123222112 24
8 Oxigen 1 element: F 1 element: N 132112211213322112 18
9 Fluor 1 element: Ne 1 element: O 31121123222112 14
10 Neó 1 element: Na 1 element: F 111213322112 12
11 Sodi 2 elements: Mg, As 1 element: Ne 123222112 9
12 Magnesi 1 element: Al 2 elements: Pm, Na 3113322112 10
13 Alumini 1 element: Si 1 element: Mg 1113222112 10
14 Silici 2 elements: P, Mn 1 element: Al 1322112 7
15 Fòsfor 1 element: S 2 elements: Ho, Si 311311222112 12
16 Sofre 1 element: Cl 1 element: P 1113122112 10
17 Clor 1 element: Ar 1 element: S 132112 6
18 Argó 1 element: K 1 element: Cl 3112 4
19 Potassi 1 element: Ca 1 element: Ar 1112 4
20 Calci 13 elements: He, Be, Sc, Ga (2 vegades), Zr, Ru, Te, Ce, Sm, Gd, Tm, Ta, Re 1 element: K 12 2
21 Escandi 1 element: Ti 5 elements: Ho, Pa, H, Ca, Co 3113112221133112 16
22 Titani 1 element: V 1 element: Sc 11131221131112 14
23 Vanadi 1 element: Cr 1 element: Ti 13211312 8
24 Crom 1 element: Mn 1 element: V 31132 5
25 Manganès 1 element: Fe 2 elements: Cr, Si 111311222112 12
26 Ferro 1 element: Co 1 element: Mn 13122112 8
27 Cobalt 5 elements: Sc, Ni, Ce, Tm, Gd 1 element: Fe 32112 5
28 Níquel 1 element: Cu 2 elements: Zn, Co 11133112 8
29 Coure 1 element: Zn 1 element: Ni 131112 6
30 Zinc 3 elements: Ni, Ga, Sm 1 element: Cu 312 3
31 Gal·li 1 element: Ge 6 elements: Eu, Ca, Ac, H, Ca, Zn 13221133122211332 17
32 Germani 3 elements: Be, As, Re 2 elements: Ho, Ga 31131122211311122113222 23
33 Arsènic 1 element: Se 2 elements: Ge, Na 11131221131211322113322112 26
34 Seleni 1 element: Br 1 element: As 13211321222113222112 20
35 Brom 1 element: Kr 1 element: Se 3113112211322112 16
36 Kriptó 1 element: Rb 1 element: Br 11131221222112 14
37 Rubidi 1 element: Sr 1 element: Kr 1321122112 10
38 Estronci 1 element: Y 1 element: Rb 3112112 7
39 Itri 1 element: Zr 2 elements: Sr, U 1112133 7
40 Zirconi 1 element: Nb 4 elements: Y, H, Ca, Tc 12322211331222113112211 23
41 Niobi 1 element: Mo 2 elements: Er, Zr 11131221133221131112211312221 29
42 Molibdè 1 element: Tc 1 element: Nb 13211322211312113211 20
43 Tecneci 2 elements: Zr, Ru 1 element: Mo 311322113212221 15
44 Ruteni 1 element: Rh 3 elements: Eu, Ca, Tc 132211331222113112211 21
45 Rodi 1 element: Pd 2 elements: Ho, Ru 311311222113111221131221 24
46 Pal·ladi 1 element: Ag 1 element: Rh 111312211312113211 18
47 Plata 1 element: Cd 1 element: Pd 132113212221 12
48 Cadmi 1 element: In 1 element: Ag 3113112211 10
49 Indi 1 element: Sn 1 element: Cd 11131221 8
50 Estany 1 element: Sb 1 element: In 13211 5
51 Antimoni 1 element: Te 2 elements: Pm, Sn 3112221 7
52 Teluri 1 element: I 3 elements: Eu, Ca, Sb 1322113312211 13
53 Iode 1 element: Xe 2 elements: Ho, Te 311311222113111221 18
54 Xenó 1 element: Cs 1 element: I 11131221131211 14
55 Cesi 1 element: Ba 1 element: Xe 13211321 8
56 Bari 1 element: La 1 element: Cs 311311 6
57 Lantà 1 element: Ce 1 element: Ba 11131 5
58 Ceri 1 element: Pr 4 elements: La, H, Ca, Co 1321133112 10
59 Praseodimi 1 element: Nd 1 element: Ce 31131112 8
60 Neodimi 1 element: Pm 1 element: Pr 111312 6
61 Prometi 5 elements: Mg, Sb, Sm, Er, Bi 1 element: Nd 132 3
62 Samari 1 element: Eu 3 elements: Pm, Ca, Zn 311332 6
63 Europi 4 elements: Ga, Ru, Te, Gd 1 element: Sm 1113222 7
64 Gadolini 1 element: Tb 3 elements: Eu, Ca, Co 13221133112 11
65 Terbi 1 element: Dy 2 elements: Ho, Gd 3113112221131112 16
66 Disprosi 1 element: Ho 1 element: Tb 111312211312 12
67 Holmi 8 elements: P, Sc, Ge, Rh, I, Tb, Er, Rn 1 element: Dy 1321132 7
68 Erbi 2 elements: Nb, Tm 2 elements: Ho, Pm 311311222 9
69 Tuli 1 element: Yb 3 elements: Er, Ca, Co 11131221133112 14
70 Ytterbi 1 element: Lu 1 element: Tm 1321131112 10
71 Luteci 1 element: Hf 1 element: Yb 311312 6
72 Hafni 2 elements: He, Ta 1 element: Lu 11132 5
73 Tàntal 1 element: W 5 elements: Hf, Pa, H, Ca, W 13112221133211322112211213322113 32
74 Wolframi 2 elements: Ta, Re 1 element: Ta 312211322212221121123222113 27
75 Reni 1 element: Os 3 elements: Ge, Ca, W 111312211312113221133211322112211213322113 42
76 Osmi 1 element: Ir 1 element: Re 1321132122211322212221121123222113 34
77 Iridi 1 element: Pt 1 element: Os 3113112211322112211213322113 28
78 Platí 1 element: Au 1 element: Ir 111312212221121123222113 24
79 Or 1 element: Hg 1 element: Pt 132112211213322113 18
80 Mercuri 1 element: Tl 1 element: Au 31121123222113 14
81 Tali 1 element: Pb 1 element: Hg 111213322113 12
82 Plom 1 element: Bi 1 element: Tl 123222113 9
83 Bismut 1 element: Po 2 elements: Pm, Pb 3113322113 10
84 Poloni 1 element: At 1 element: Bi 1113222113 10
85 Àstat 1 element: Rn 1 element: Po 1322113 7
86 Radó 1 element: Fr 2 elements: Ho, At 311311222113 12
87 Franci 1 element: Ra 1 element: Rn 1113122113 10
88 Radi 1 element: Ac 1 element: Fr 132113 6
89 Actini 2 elements: Ga, Th 1 element: Ra 3113 4
90 Tori 1 element: Pa 1 element: Ac 1113 4
91 Protactini 4 elements: He, Sc, Ta, U 1 element: Th 13 2
92 Urani 1 element: Y 1 element: Pa 3 1

La taula periòdica dels vídeos

La Universitat de Nottigham està desenvolupant un interessant i didàctic projecte al voltant dels elements químics. Fent ús del potencial de les noves tecnologies, han redissenyat la clàssica taula periòdica en una versió web on cada element conté un vídeo explicatiu de les característiques, propietats i aplicacions d’aquest element.

La taula periòdica dels vídeos és un excel · lent exemple d’innovació didàctica. Per a molts estudiants, aquest format de taula periòdica facilitarà considerablement l’estudi i la comprensió dels elements químics, així com el treball amb la llengua anglesa, tal com recomana la metodologia  AICLE .

Aquest projecte es complementa amb dos igual d’interessants: Foodskey o la ciència darrere dels aliments i Sixty Symbols o el significat dels símbols de la física. En ambdós casos són vídeos explicatius de les característiques dels aliments i dels símbols de la física, des del punt de vista científic i narrats per professors universitaris.

Aquests bons exemples d’ús del vídeo poden ser una font d’inspiració per desenvolupar projectes semblants. Perquè quants continguts curriculars podríem actualitzar i millorar gràcies a les tecnologies?

Post traduït de “La tabla periódica de los vídeos” de iDidactic’s Blog.

Taula Periòdica de Girona. Original, nostrada i en rigorosa actualització

Via Scoop.itEscola i Educació 2.0

El passat 5 de desembre parlàvem dels nous elements, flevori -Fl- i livermori -Lv-, els quals estan a punt d’entrar oficialment a la Taula Periòdica. En aquest sentit, vull presentar la Taula Periòdica més actualitzada que avui trobarem. Es tracta de la Taula Periòdica de Girona, un disseny que ha estat promogut des del Departament de Química amb un concurs que va guanyar la companya Imma Güell -doctorand al Departament de Química- i que avu imateix he acabat d’actualitzar amb aquests dos nous elements.

Via pepquimic.wordpress.com

A més a més d’ésser la Taula Periòdica mes nostrada, és la més actualitzada.  I, a mida que la IUPAC anunciï noves en la nostra classificació dels elements, la seguirem actualitzant. Col·leccionistes periodics -sé que no soc l’únic- gaudiu d’aquest regal de cloenda de l’any Internacional de la Química!

Dia del Mol AIQ2011

Via Scoop.itEscola i Educació 2.0

 Després d’un dia atrafegat, gairebé me n’oblido, però @Corma_Cormelius m’ho recorda pel twitter (gràcies!).

Avui, 23 del 10, de les 6:02 AM a les 6:02 PM s’ha celebrat el Dia del Mol 2011. …

Show original PEPquimic

Avui, 23 del 10, de les 6:02 AM a les 6:02 PM s’ha celebrat el Dia del Mol2011. Així avui (6:02 10/23 a l’estil Nord-americà d’escriure les dates) els químics i químiques Nord-americans (frikis com ningú) celebren el The Mole Day per commemorar el nombre d’Avogadro, 6.02·1023tan important en química.

Cada any, es celebra el Dia del Mol sota un lema diferent. Després del Moles of The Caribean de l’any passat, aquest 2011 s’ha presentat el lema Moles of the Round Table.

Aquest ha estat un Dia del Mol especial, ja que s’ha celebrat en ple Any Internacional de la Química (AIQ2011).

El dia del Mol té l’origen en un article d’un professor d’institut a la revista The Science Teacher , a principis de la dècada dels 1980′s, el qual que va proposar celebrar aquesta festa en aquesta data. Inspirat en aquest article, Maurice Oehler, en l’actualitat professor d’institut juvilat de Wisconsin, va fundar the National Mole Day Foundation (NMDF) el 15 de maig de 1991. Aquesta celebració anual consta d’una sèrie d’activitats divulgatives amb l’objectiu de motivar a la gent, i especialment als estudiants, amb la química.

Com bé sabem, un mol és una de les unitats base del Sistema Internacional i es defineix com la quantitat d’una substància que conté un nombre de partícules o entitats elementals igual al nombre d’àtoms contingut en 0.012 kg de l’isòtop carboni-12. Aquest nombre és igual a 6.02·1023 i es coneix com a nombre d’Avogadro. D’aquesta manera el nombre de molècules contingudes en un mol d’aigua és de 6.02·1023.

Més info:

Dia del Mol AIQ2011

Nobel de Química 2011 pels quasicristalls de Daniel Shechtman

Via Scoop.itEscola i Educació 2.0

En un cristall, la posició fixa dels àtoms defineix unes cèl·les unitat, les quals es repeteixen en les 3 dimensions de l’espai per tal de formar el cristall macroscòpic. A diferència dels coneguts cristalls, en un quasicristall els àtoms es troben ordenats però no segueixen una periodicitat.

Les aplicacions d’aquests quasicristalls, per a la seva elevada duresa, podran ser els de combinar-se amb aliatges metàl·lics, per exemple per reforçar l’acer.

Fins i tot, pel que fa a la bellesa de les matemàtiques, els quasicristalls estan relacionats amb la proporció àurea!

El descobriment dels quasicristalls va revolucionar la cristal·lografia, fins i tot, al següent reportatge, Shechtman ens explica les dificultats que va tenir per tal de defensar els resultats de la seva recerca davant dels companys de laboratori. I, de la gravació, trobo fantàstiques les darreres paraules, on el Premi Nobel de Química:

Si ets científic i creus en els teus resultats, lluita per ells, lluita per la veritat.

Show original

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

L’Any Internacional de la Química, a la xarxa

Del bloc “espai internet” de TV3.

Aquest 2011 se celebra l’Any Internacional de la Química, coincidint amb el centenari del premi Nobel lliurat a Marie Curie, i a l’Espai Internet ens hi volem afegir recomanant algunes de les millors webs sobre el tema. Comencem amb Tots amb la química, una pàgina posada en marxa pel Centre de Recursos Pedagògics del Gironès, del Servei Educatiu del Gironès. Hi trobem una presentació molt clara, en nou apartats, de tota mena d’activitats i propostes. En destaquem l’opció Fem experiments!, en què els més joves podran jugar i aprendre amb la química creant -per exemple- missatges invisibles. També hi ha un apartat de vídeos en què es pot veure un interessant curt, que explica com seria un dia de la nostra vida si la química no existís. Una altra secció recull diverses taules periòdiques, el sistema inventat pel químic rus Dmitri Mendelejev per ordenar els elements químics. Una està organitzada segons l’abundància de cadascun dels elements a la Terra. Una altra recull tots els noms dels elements escrits en català. I una tercera està il·lustrada amb un vídeo per cada element, en què s’explica (en anglès) quina utilitat té cadascun.

De taules periòdiques a Internet, n’hi ha moltes. Nosaltres en destaquem una de les més vistoses i útils, la interactiva creada per la multinacional farmacèutica Merck. Funciona des del 2007, i es va millorar molt en l’última versió, presentada fa un any. Ens mostra les dades de tots els elements, quan passem per sobre amb el ratolí. Quan cliquem a qualsevol d’ells, ens dona moltes més dades, així com imatges, o qui el va descobrir. La taula general, a més, els classifica segons diversos paràmetres, com ara les propietats o el descobriment. Podem trobar, per exemple, quin és l’element que més temperatura necessita per convertir-se en gas, el tungstè, que ho fa a 5.660 graus centígrads i, al contrari, el que necessita menys temperatura per passar de líquid a gas, que és l’heli, que ho fa a -268,93 graus, gairebé el zero absolut. Hi ha una línia temporal que ens permet veure quin any i quin personatge va descobrir cada element: si ens situem a l’any 5.000 abans de Crist, hi trobem que només es coneixien quatre elements: el carboni, el sofre, el coure i l’or (sense personatge, perquè no se sap qui els va descobrir), i a mesura que avancem en el temps van apareixent la resta d’elements i la imatge dels seus descobridors. N’hi ha per entretenir-se una bona estona i trobar curiositats com ara quin va ser l’element químic descobert per un sant (l’arsènic, per Sant Albert Magne) o quin és l’únic element descobert per un científic espanyol (el vanadi, per Andrés Manuel del Río).

Una altre web interactiva sobre la taula periòdica, en català, és la del professor gallec José Carlos Alonso. Passant el ratolí per sobre de cada element, es veuen moltes dades, com ara el descubridor, l’utilitatat de cada material, l’origen del seu nom o la traducció de cada nom a l’anglès. Amés, a la seva web, hi trobem moltes eines útils d’aprenentatge de la química: des de vídeos, a apunts en PDF, passant pel recull de totes les preguntes que s’han fet sobre química a les proves de selectivitat a Galícia, des de l’any 1996.

L’Any de la Química també ha generat molts blogs. Un de col·lectiu és CatQuímica.cat, creat per la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la Universitat de Girona, i compta amb 14 col·laboradors, la majoria redactors de la C4D, de l’Institut de Química Computacional i del Departament de Química de la UdG, però també d’altres unitats de recerca química. Informa de totes les activitats que es van fent amb motiu de l’Any Internacional i també de qualsevol tema relacionat amb l’actualitat de la química. Un dels seus redactors és el químic Pep Anton Vieta, que té un blog propi, Pepquímic, molt actiu i ple d’informació útil i curiosa, com ara la seva peculiar col·lecció de taules periòdiques, o un munt de vídeos amb experiments.

Un altre blog, més oficial, des d’on es coordinen les diferents activitats que tenen relació amb aquest Any Internacional de la Química, és el de la Societat Catalana de Química, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

I volem acabar amb un joc pensat especialment per als més petits. L’ha creat la Fundació puntCat i consisteix en un test sobre química, amb diverses opcions de resposta, que permet obtenir el diploma de “Llicenciat en Química Internàutica”.

ALTRES ENLLAÇOS

La Taula Periòdica dels Elements, a la Viquipèdia
Taula periòdica d’Educaplus, amb història, propietats i moltes més coses de cada element
Una altra Taula Periòdica on-line, amb accés a moltes dades de cada element
Base de dades sobre la Taula Periòdica, feta per alumnes d’ESO de l’IES Joan Amigó i Callau
Com recordar la Taula Periòdica dels Elements (de conya)
Una altra Taula Periòdica interactiva, amb molta informació i vídeos
Taula Periòdica a Edu365.cat
Directori de les millors taules periòdiques a Internet

Vídeo del CSIC sobre l’any internacional, amb un viatge a través de les molècules
Web de la Societat Catalana de Química
Portal (en anglès) de l’Any Internacional de la Química
L’Any Internacional de la Química, a Barcelona Cultura
Web de l’Ass. de Professors de Física i Química de Catalunya
Ass. per l’Ensenyament de la Física i la Química Curie
Revista Curie Digital
Real Sociedad Española de Química
Portal d’ofertes de feina del sector químic
Web d’Història de la Química per un professor de la Universitat de València
Pàgina oficial de la Fundació Nobel sobre el Premi Nobel de Química
Fem química amb l’Edu365.cat
Experiments de química casolans
Química espectacular, per alumnes de la URV
Experiments químics per fer a casa
Ikkaro, experiments casolans
Química pera nens
Més experiments de química a l’abast de tothom
Química recreativa, experiments casolans
Química màgica, pràctiques casolanes
Ciencianet.com, esperiments
Experiments virtuals de la Universitat d’Oxford
Web de divulgació amb experiments químics de la Universitat de Leeds
Experiments a Eepybird

Espai Internet 05/07/2009: Un laboratori a la cuina
Espai Internet 08/06/2008: La taula periòdica dels elements, explicada amb humor

%d bloggers like this: