Tot ho arregla pegant!

Els experts recomanen marcar uns límits educatius clars i reaccionar de manera ràpida i ferma, però amb calidesa i sense agressivitat.

nen-esgarrapa-un-altre-nen-a-la-guarderia

Entre els 2 i els 4 anys d’edat, és fàcil haver vist alguna criatura -pròpia o aliena- pegant-li a una altra o mostrant altres comportaments agressius com mossegades, estirades de cabells, pessics o, fins i tot, algun cop o esgarrapada. Si és un fet puntual i aïllat, els experts consideren que és una actuació normal dins del creixement evolutiu de l’infant i que sol respondre a la frustració o a la seva impulsivitat. Per això recomanen als pares i als educadors que reaccionin amb responsabilitat, de manera ferma, ràpida, però càlida i amb estima, per erradicar i frenar aquesta mena de comportaments.

La psicòloga infantil Laia Delriu, directora de l’escola bressol Dintell de Barcelona, porta una vintena d’anys gestionant aquests episodis puntuals d’agressivitat dels més petits. Delriu aconsella: “Quan una criatura té una conducta inadequada com pegar o estirar els cabells és important actuar ràpidament. Li hem de fer saber que allò no és correcte, no ens agrada i no estem d’acord amb el que ha fet. Li hem de fer entendre que ha ferit una altra persona, i que hem de procurar que no es torni a repetir”, adverteix. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Alerta! Grups de pares a WhatsApp!

No convertir-nos en assistents personals dels nostres fills ni carregar contra l’equip docent de l’escola, aspectes clau.

qids-lalternativa-whatsapp-alerta-grups

La supremacia de les noves tecnologies en la nostra vida ha fet que pares, mares i fills disposem als nostres dispositius mòbils no només del correu electrònic, sinó d’aplis com Facebook, Twitter i WhatsApp, que ens ajuden a comunicar-nos de manera immediata. Els grups de pares i mares a WhatsApp no són una excepció i, d’un temps ençà, s’han convertit en una via comunicativa de primer ordre, una pràctica útil quan es tracta de qüestions organitzatives i econòmiques, però… ¿què passa quan la raó d’aquests missatges passen a ser els deures i exàmens, un càstig grupal o la metodologia d’un determinat mestre? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Guia per als pares que van a les portes obertes de les escoles

La proximitat al domicili segueix sent el criteri primordial a l’hora d’escollir escola a P-3. Els pares cada vegada primen més si el centre té un projecte educatiu innovador i el nivell d’anglès.

escola-ipse-portes-obertes-18-febrer-2017-001

És molt difícil determinar quins criteris tenen els pares per escollir l’escola dels seus fills. Quines prioritats tenen? Tan important és la reputació de l’escola? Tot i que la Generalitat encara no ha fet públiques les dates per a la preinscripció escolar del curs vinent. 2017-2018, ja són diverses les escoles i els instituts que comencen les jornades de portes obertes. Aquí va una petita guia per orientar pares i estudiants sobre una decisió tan complexa.

Per què és bo que l’escola estigui a prop de casa?

La proximitat al domicili familiar o al lloc de treball d’algun dels pares és la prioritat per a la gran majoria de famílies. Un col·legi pròxim a casa (o amb unes bones comunicacions, ja sigui amb camí escolar o amb servei d’autocar) perquè el nen, quan creixi, pugui fins i tot anar sol a classe. També és una mesura de socialització: els companys de l’escola també són veïns i això facilita les trobades i les activitats fora de l’escola. Per això, entre altres coses, la proximitat és un dels criteris que més avantatge atorga a l’hora de triar escola (30 punts). Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Estem criant una generació d’inútils?

estem-criant-ganduls

Cal cridar-los diverses vegades en el matí perquè vagin a l’escola. S’aixequen irritats, perquè se’n van a dormir molt tard connectats a Internet. No s’ocupen que la seva roba estigui neta i molt menys ajuden en res que tingui a veure amb ‘arreglar alguna cosa a la casa’.

Idolatren als seus amics i viuen posant ‘defectes’ als seus pares, als quals acusen a diari de “els seus traumes”. No hi ha qui els parli d’ideologies, de moral i de bons costums, ja que consideren que ja ho saben tot. Cal donar-los-hi la seva ‘paga de la setmana’ o propina, de la qual es queixen diàriament perquè -‘això no m’arriba’-. Si són universitaris, surten el cap de setmana. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Papes, no vull ser viral

sharenting-001

La majoria de pares estan contents de mostrar els seus fills i les fotografies que abans es duien a la cartera ara es pengen a Facebook (el ‘sharenting‘). L’última moda, però, és fer negoci pujant vídeos a Youtube. Estem parlant de vídeos senzills, amb postals íntimes i familiars, per exemple uns nens desembolicant regals el matí de reis. Les grans marques de joguines estan disposades a pagar fins a tres euros per cada mil visites per arribar a un públic que mira més dibuixos per internet que a la TV. Els pares que han donat amb la fórmula poden treure sobresous de fins a 7000€ al mes. Els motius per compartir la vida dels fills a Youtube poden ser variats i legítims, però és evident que convertir els menors en ‘influencers’ és molt llaminer. Com qualsevol promesa, convé saber també la lletra petita. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Creus que ets un hiperpare i vols deixar de ser-ho?

Assumir que es poden cometre errors i entendre’ls com una font d’aprenentatge resulta essencial.

RAQUEL FONT – ara

creus-que-ets-un-hiperpare

Com es pot evitar ser un hiperpare? Dues expertes ofereixen algunes pautes. Són Raquel Sala, que du a terme el projecte Educadors Familiars, un programa d’acompanyament de famílies en l’educació dels fills, i Mireia Cabero, psicòloga, coach i consultora en benestar.

Més autonomia

Hi ha un tipus d’hiperpaternitat que és la que practiquen els pares piconadora, que aplanen el camí dels seus fills perquè no s’hagin d’enfrontar a cap obstacle. Solen passar-los al davant en tot per evitar disgustos i que s’hagin d’esforçar excessivament. D’aquesta manera, però, s’impedeix que els nanos desenvolupin la seva autonomia i, per tant, a mesura que es facin grans continuaran depenent dels seus pares. És important permetre’ls fer tot el que són capaços de fer i també el que encara no saben fer perquè en puguin aprendre. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Més porucs i més insegurs: així són els fills protegits en excés

Els universitaris amb pares que han influït molt en l’elecció de la seva carrera tenen menys capacitat de decisió i solen ser els més insatisfets amb la vida.

THAÏS GUTIÉRREZ – ara

hiperproteccio-adquirir-emocionals-saber-la-gestionar

“Si vostè s’identifica com a pare o mare hiperprotector, pari el carro, perquè no està ajudant el seu fill”. Ho diu Álvaro Bilbao, neuropsicòleg i autor del llibre El cerebro del niño (Plataforma), que coneix àmpliament els efectes que l’educació sobreprotectora té sobre les criatures. “L’actual generació de pares és molt més hiperprotectora que la generació anterior”, explica, tot i que destaca que els motius pels quals s’ha arribat fins aquí no són negatius, sinó tot el contrari, perquè en el fons els nens reben més atenció dels progenitors que mai. “Ho volen fer tot perfecte, tenen moltíssima informació al seu abast i ho volen controlar tot. I a més, hi ha més consciència sobre la importància de l’educació”, subratlla. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: