Fer els deures amb els fills té un impacte nul en el seu aprenentatge

En canvi, crear ambients i rutines d’estudi és més efectiu, segons un estudi de la Fundació Bofill.

Fer els deures amb els fills té un impacte nul en el seu aprenentatge

Més enllà del debat sobre si s’han de fer deures a casa o no, ajudar els fills a fer-los té un impacte pràcticament nul en el seu aprenentatge. Pot ser font de conflictes i, en casos extrems, els pares poden acabar fent els deures als seus fills. En canvi, estructurar l’estona per fer els deures, és a dir, fomentar que hi hagi “un espai i una estona per fer-los, ajudar-los a planificar la feina que han de fer i crear ambients i rutines d’estudi” és molt més efectiu, explica l’especialista en avaluació de polítiques públiques, Jaume Blasco, que és també l’autor de l’informe de la Fundació Bofill i l’Institut Català d’Avaluacions Públiques (Ivàlua) ‘Com t’ha anat avui l’escola? Què funciona en l’acompanyament familiar a l’escolaritat’, que es presenta aquest dijous a la tarda. I l’informe, pel que fa als deures, és clar: “L’ajuda i supervisió en els deures té un efecte feble i, en alguns estudis, fins i tot negatiu”. Blasco diu que una cosa és assistir-los si demanen ajuda i una altra, fer els deures conjuntament. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Arriben les notes dels nostres fills i són bones: els hi comprem un regal? i als mestres?

fer regals final de curs mestres i fills

 

Tres arguments demostren que no és una bona idea que pares i mares compensin econòmicament els nens per haver-ho aprovat tot.

A més de la recerca frenètica de campaments d’estiu, pares i mares tenen un altre clàssic maldecap al juny: les notes. Imaginem que els nostres fills ho han aprovat tot. Els hi comprem un regal per celebrar-ho? La resposta és no. Per tres motius. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Els joves del ‘jo-jo!, ja-ja!’

Del ‘nen moble’ al ‘nen altar’

Eva Millet, autora de ‘Hiperniños’, demana als pares “que es relaxin” i subratlla que l’educació “no és una marató”.

Del nen moble al nen altar

M’he tret un pes de sobre. L’experta em diu que amb tres fills i un ofici com el periodisme difícilment tinc temps de criar fills perfectes o hipernens. A la més petita li acabo de donar per berenar un croissant de xocolata i un gelat, a la gran li he deixat veure quatre capítols seguits d’una sèrie americana, i el pare perd moltes hores de la seva vida portant el mitjà a jugar a futbol a l’altra punta de la ciutat. De tot això no en dic res davant de l’experta. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Ensenyar-los a conviure amb la frustració

No sempre aconseguim el que volem i això pot generar frustració. Si gestionar aquesta reacció és complicat per a un adult, com serà per a la canalla?

Ensenyar-los-Ni-sempre-que-Preparats_1500x1000

Ja ho deien -per triplicat- els Stones: no sempre pots obtenir el que vols. Si acceptar aquesta evidència palmària i plantar-li cara ja costa Déu i ajuda si s’és adult i se suposa que madur, el camí de la frustració fa encara més pujada per a un infant, que hi transita sense eines. Tot va com una seda fins que, de sobte, un impediment li barra el pas: alguna cosa no li va o no li surt (al nen, a la nena) ben bé com voldria o com s’esperava, i ja hi som: plors, rebequeries… Frustració. Ràbia. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

“La paga és a canvi de responsabilitats” per Jordi Martínez Llorente

Jordi Martínez Llorente és assessor financer i pare de la Valentina i l’Eulàlia, de 6 i 4 anys. Director d’educació financera de l’IEF, publica ‘Finanzas para frikis, gestiona tu dinero como una estrella de Hollywood’ (Plataforma Ed.).

paga-canvi-responsabilitats_1500x1001

Estan en una edat molt divertida i sobre els diners diuen coses com ara que hauríem de comprar una targeta per al caixer, d’aquesta manera podríem treure tants diners com volguéssim. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Raül Garrigasait: “Només pots ensenyar allò que estimes’

Escriptor, traductor i pare del Mir i la Joana, de 4 anys i de mig any. Editor de la ‘Col·lecció Bernat Metge’, publica ‘Els estranys’ (Ed. 1984), premi d’Òmnium Cultural a la millor novel·la en català de l’any i premi Llibreter 2017. Llegiu-la.

Raül Garrigasait ara nomes-pots-ensenyar-allo-estimes

De petit anava amb els pares a veure masos, dòlmens, esglésies aïllades, arbres estranys, i en cada lloc hi solia sorgir el nom d’algun personatge i un parell d’anècdotes. Les històries que sentia parlaven de gent feta a si mateixa, que desconfiava de les lleis i de les paraules fines. A Els estranys hi ha personatges i maneres de narrar que he sentit a casa, i a l’hora d’escriure m’ha ajudat tenir present aquell estil directe i entretallat de la gent que s’ho passa bé explicant històries de viva veu. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: