Diguem-nos coses boniques #DiguemNosCosesBoniques

Aquest és l’últim article publicat de Carles Capdevila. El va publicar el diumenge passat, 27 de maig, a la seva columna “I aquí”, a la contraportada del diari ara. Forma part de la “Tria mínima del llegat periodístic de Carles Capdevila: 10 dels seus millors articles

Carles-Capdevila-recollint-Ciutat-Barcelona_1807029377_41250073_1500x1000

Diguem-nos coses boniques

QUAN PARLO en algunes xerrades de “viure amb humor”, no vull dir que riguem tot el dia. Ni es pot ni cal. Tenir humor vol dir tenir moral, i tenir moral vol dir tenir valors. Estar d’humor vol dir tenir una bona disposició, ser positiu. Si a sobre la ironia ens acompanya, trobarem complicitats i somriures o rialles que ens ajudin a superar mals moments. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Pares i adolescents: pactem?

El perfil dels joves catalans ara grafic_1345075720_2095635_1233x845

Sent car i addictiu i absorbent, no discutim el mòbil als fills, els hi regalem sovint massa d’hora, quan no el necessiten, i sense pactes previs.

Carles Capdevila – Opinió ara

EN POC TEMPS han arribat a la premsa, via tribunals, dos casos de conflicte entre pares i adolescents. Un jutge d’Almeria va absoldre una mare de maltractaments per haver pres de forma violenta el mòbil al fill de 15 anys perquè es posés a estudiar. L’Audiència de Cantàbria va dictar que els pares d’una noia de 23 anys no li havien de pagar la pensió alimentària que els reclamava, perquè la situació de la jove venia derivada de la seva mala conducta, la seva “ vagancia” i d’haver desaprofitat oportunitats. Els casos extrems no m’interessen gaire, però serveixen per entendre com no s’ha d’arribar a situacions com aquesta. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Revolta contra la censura del govern espanyol als llibres de text catalans

pla-detall-de-dos-llibres-de-text

Govern i editorials consideren que la polèmica és intencionada. El sindicat USTEC troba ‘nostàlgia del franquisme’ en l’informe d’AMES.

L’ofensiva censora que ha engegat el govern espanyol contra els llibres de text catalans ha desfermat un rebuig unànime d’institucions i de les principals entitats del sector. El govern i el Departament d’Ensenyament català s’han manifestat desconcertats arran de l’encàrrec del Ministeri d’Educació espanyol a l’alta inspecció espanyola perquè elabori un informe detallat dels llibres de text que es fan servir a les escoles catalanes per comprovar si compleixen el currículum Llegeix la resta d’aquesta entrada »

La carta d’un professor després de l’aparició del ‘Fidger Spinner’: “És la generació del no permetre que el nen s’avorreixi ni un instant”

fidget-spinner

La febre dels spinners està escampada per tot arreu, entre nens i adolescents. Fa uns dies, Adolescents.cat ja va explicar algunes raons perquè hi havia tanta gent obsessionada.

Sembla que el tema està portant de cap a molts mestres a les escoles i instituts perquè creuen que els spinners distreuen molts els alumnes. Un d’aquests professors és Konrad (Víctor García Fernández), que ha escrit aquest text que s’ha fet viral a Facebook. Ja porta més de 14.000 comparticions. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

És millor ser ’empollon’ que bona persona?

És millor ser empollon que bona persona

S’han de treballar globalment les dimensions social, ètica i racional de l’escola per ajudar a créixer i preparar-se per viure en comunitat.

Un twitt de no fa gaires dies mencionava un estudi que concloïa, i així el titulava, la “col·laboració crea mediocres, no pas excel·lents”. Tot llegint l’estudi, em venien a la memòria dues vivències recents. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Adele Diamond: “Els nens de tres anys no haurien d’estar asseguts”

La neurocientífica, que va ser convidada per l’Institut Guttmann per participar en la jornada ‘Neuropsicologia i escola’, proposa canviar el paradigma educatiu per centrar-se més en les necessitats emocionals i físiques.

escola 0 3 anys clics

És una de les quinze neurocíentifiques vives més influents i les seves investigacions sobre les funcions cognitives han impactat en l’educació de milions de nens. Adele Diamond defensa que l’estimulació de la creativitat i l’exercici físic a l’escola són tan importants com les habilitats curriculars.

¿L’escola ha de canviar la manera com educa?

Sí. Necessitem que s’hi imparteixi més activitat física i artística perquè ajuden a construir les funcions executives [habilitats cognitives com l’atenció, l’autocontrol o el pensament flexible, que permeten associar idees]. Hi ha qui pensa que si els nens es diverteixen i són feliços no estan treballant seriosament. I es pot gaudir i aprendre a la vegada. Després de l’activitat física, en lloc d’estar cansat per fer classe, pots tenir més energia i no frises per moure’t perquè ja ho has fet i la classe està més tranquil·la. Els nens han de tenir temps per moure’s i per expressar la seva creativitat i per aprendre a treballar en grup. A les escoles que tenen més temps per a l’activitat física i les arts i, per tant, menys temps per fer instrucció acadèmica, els alumnes treuen millors resultats acadèmics que els que només fan activitats curriculars. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Pare, filla i pizza

Si educar és acompanyar, estimar de forma incondicional i fer el que bonament puguis, aquest pare que no para d’equivocar-se l’encerta de ple.

CARLES CAPDEVILA – ara

passi el que passi jo estaré al teu costat

NO EM CANSO de veure l’anunci de Tarradellas que els ha sortit més rodó que la pizza. La noia arriba a casa plorant perquè l’ha deixat l’amor de la seva vida, amb qui ja duia… tres setmanes! El pare que no sap què dir i cada cop que obre la boca fica la pota. L’adolescent que no pensa sortir de l’habitació mai més. La invitació a fer una pizza que vol dir: “No tinc ni idea de com gestionar això, però passi el que passi em tindràs al costat”. La calma aparent, entre queixalades. El pare que fa un comentari innocent sobre el jersei que torna a recordar-li el nòvio a la noia. I ella que conclou: “Papa, per què parles?”

En només seixanta segons, es descriu a la perfecció l’essència i l’encant més insuportable de l’adolescència, la vida extrema, sense matisos, i la necessitat que els pares siguin a prop que tan bé dissimulen, buscant i trobant sempre el desacord que els reafirma en contra nostra. I, pel mateix preu, una lliçó magistral del que ens toca fer als pares. Que és sobretot ser-hi. Si educar és acompanyar, estimar de forma incondicional i fer el que bonament puguis, aquest pare que no para d’equivocar-se l’encerta de ple. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: