Adele Diamond: “Els nens de tres anys no haurien d’estar asseguts”

La neurocientífica, que va ser convidada per l’Institut Guttmann per participar en la jornada ‘Neuropsicologia i escola’, proposa canviar el paradigma educatiu per centrar-se més en les necessitats emocionals i físiques.

escola 0 3 anys clics

És una de les quinze neurocíentifiques vives més influents i les seves investigacions sobre les funcions cognitives han impactat en l’educació de milions de nens. Adele Diamond defensa que l’estimulació de la creativitat i l’exercici físic a l’escola són tan importants com les habilitats curriculars.

¿L’escola ha de canviar la manera com educa?

Sí. Necessitem que s’hi imparteixi més activitat física i artística perquè ajuden a construir les funcions executives [habilitats cognitives com l’atenció, l’autocontrol o el pensament flexible, que permeten associar idees]. Hi ha qui pensa que si els nens es diverteixen i són feliços no estan treballant seriosament. I es pot gaudir i aprendre a la vegada. Després de l’activitat física, en lloc d’estar cansat per fer classe, pots tenir més energia i no frises per moure’t perquè ja ho has fet i la classe està més tranquil·la. Els nens han de tenir temps per moure’s i per expressar la seva creativitat i per aprendre a treballar en grup. A les escoles que tenen més temps per a l’activitat física i les arts i, per tant, menys temps per fer instrucció acadèmica, els alumnes treuen millors resultats acadèmics que els que només fan activitats curriculars. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Pare, filla i pizza

Si educar és acompanyar, estimar de forma incondicional i fer el que bonament puguis, aquest pare que no para d’equivocar-se l’encerta de ple.

CARLES CAPDEVILA – ara

passi el que passi jo estaré al teu costat

NO EM CANSO de veure l’anunci de Tarradellas que els ha sortit més rodó que la pizza. La noia arriba a casa plorant perquè l’ha deixat l’amor de la seva vida, amb qui ja duia… tres setmanes! El pare que no sap què dir i cada cop que obre la boca fica la pota. L’adolescent que no pensa sortir de l’habitació mai més. La invitació a fer una pizza que vol dir: “No tinc ni idea de com gestionar això, però passi el que passi em tindràs al costat”. La calma aparent, entre queixalades. El pare que fa un comentari innocent sobre el jersei que torna a recordar-li el nòvio a la noia. I ella que conclou: “Papa, per què parles?”

En només seixanta segons, es descriu a la perfecció l’essència i l’encant més insuportable de l’adolescència, la vida extrema, sense matisos, i la necessitat que els pares siguin a prop que tan bé dissimulen, buscant i trobant sempre el desacord que els reafirma en contra nostra. I, pel mateix preu, una lliçó magistral del que ens toca fer als pares. Que és sobretot ser-hi. Si educar és acompanyar, estimar de forma incondicional i fer el que bonament puguis, aquest pare que no para d’equivocar-se l’encerta de ple. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Pares, mares i esport infantil’

En l’esport escolar, els pares fem exactament allò que diem que tant ens molesta en els nostres fills digitals: tenim incapacitat per al viatge, per a l’aprenentatge, tenim obsessió pel resultat.

Segur que han vist les imatges d’una baralla entre pares durant un partit de futbol infantil a Alaró, a Mallorca, aquest cap de setmana.

Batalla campal entre pares a un partit de futbol infantil a Alaró

El govern balear ha comentat que “els pares van donar una imatge lamentable” i que espera que la Federació prengui mesures. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Ni millennials, ni ninis, ni nadius digitals

Ni millennials ni ninis ni nadius digitals

Tots estem cansats d’escoltar sobre la nova generació de millennials a la que el màrqueting els ha procurat un nom, i després la cultura popular els ha atorgat una sèrie d’atributs dels més sensacionalistes, i totalment fora de la realitat. Perquè, ni hi ha més ninis dels que hi ha hagut anteriorment, ni els nadius digitals,han nascut amb unes competències digitals sobrehumanes.

En teoria, els millennials són tots aquells nascuts a l’època dels 80, també se’ls coneeix com a nadius digitals. En teoria, en aquesta categoria entren tots aquells, que han crescut amb internet, i un telèfon mòbil a la mà, però també, amb un ordinador, d’aquí l’absurd d’aquestes classificacions, que, en realitat, no pressuposen res. A tota aquesta faula, se li afegeixen “els pares”, que davant l’esbiaixada visió del seu fill de tres anys jugant amb un iPad, pensen que el seu “totpoderós” fill, podrà, pràcticament, alterar l’estat de les màquines amb només pensar-ho. Sento molt desilusionar-los, però no és, ni serà així. Un telèfon mòbil, o una tauleta, estan dissenyades, perquè el més inepte dels ineptes, els puguin utilitzar sense cap dificultat, d’aquí, que un nen que encara no sap ni ficar-se una cullera a la boca, sàpiga com pressionar la pantalla d’un telèfon. És més usabilitat, que qualsevol altra cosa. No senyora, el seu fill no és un geni informàtic, ni el més guapo, ni el més llest, encara que a vostè li ho sembli. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Estem criant una generació d’inútils?

estem-criant-ganduls

Cal cridar-los diverses vegades en el matí perquè vagin a l’escola. S’aixequen irritats, perquè se’n van a dormir molt tard connectats a Internet. No s’ocupen que la seva roba estigui neta i molt menys ajuden en res que tingui a veure amb ‘arreglar alguna cosa a la casa’.

Idolatren als seus amics i viuen posant ‘defectes’ als seus pares, als quals acusen a diari de “els seus traumes”. No hi ha qui els parli d’ideologies, de moral i de bons costums, ja que consideren que ja ho saben tot. Cal donar-los-hi la seva ‘paga de la setmana’ o propina, de la qual es queixen diàriament perquè -‘això no m’arriba’-. Si són universitaris, surten el cap de setmana. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

“El professor del segle XXI ha d’ensenyar el que no sap”

Peter Senge, professor del MIT, creu que per innovar en educació cal crear un model pedagògic en el qual docent i alumne aprenguin alhora.

peter-senge-despres-d-impartir-un-curs-a-la-universitat-camilo-jose-cela

Peter Senge, californià de 69 anys, creu que el principal problema del sistema educatiu és que es basa en el model de la revolució industrial. Aquest professor de l’escola de negocis del Massachusetts Institute of Technology critica que els escoles a diferents parts del món continuen replicant un model d’aprenentatge passiu, en què els docents parlen i els estudiants romanen asseguts i callats, “com si se’ls estigués entrenant per treballar en una fàbrica”.

Considerat per The Economist com un dels 50 pensadors més influents del món en l’àmbit de la gestió empresarial, Senge es va començar a interessar per l’educació després de l’èxit en diferents universitats d’Estats Units del seu best-seller La Quinta Disciplina. Publicat el 1990, el llibre conté les claus per fer competitiva qualsevol institució amb una estratègia d’aprenentatge dissenyada pel propi Senge. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Si el teu fill et diu que no vol anar a escola, escolta’l!

César Bona, el candidat a l’anomenat Nobel dels professors revela la recepta de l’èxit de set escoles que estan revolucionant el sistema educatiu espanyol.

cesar-bona-la-vanguadia

Després de convertir-se en tot un referent en la seva professió amb la publicació del llibre La Nova Educació i l’obtenció de diverses distincions, el mestre saragossà César Bona (Ainzón, 1972) ha visitat set escoles que estan revolucionant el panorama educatiu espanyol. En aquests centres, adscrits a un projecte pioner dirigit per la Fundació Ashoka, el més important no és que els alumnes aprovin, sinó escoltar-los, motivar-los i formar-los perquè siguin persones socialment responsables. En alguns d’ells no hi ha deures ni exàmens; en d’altres, les matèries neixen de les preguntes que formulen els mateixos nens, i tenen com a comú denominador el promoure valors relacionats amb el compromís social en detriment de la competitivitat ferotge que domina el món actual.

Amb gran modèstia, Bona assegura que no li agrada que li diguin que és el millor mestre d’Espanya, tot i que la seva tasca l’ha fet mereixedor de dos premis del Ministeri d’Educació, va quedar entre els cinquanta millors professors del planeta en el guardó internacional Global Teacher Prize -anomenat Nobel dels professors- i la mateixa Jane Goodall, primatòloga, Premi Príncep d’Astúries i Ambaixadora Mundial de la Pau, el posa com a exemple de pedagog fora de sèrie.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: