L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Pares, mares i esport infantil’

En l’esport escolar, els pares fem exactament allò que diem que tant ens molesta en els nostres fills digitals: tenim incapacitat per al viatge, per a l’aprenentatge, tenim obsessió pel resultat.

Segur que han vist les imatges d’una baralla entre pares durant un partit de futbol infantil a Alaró, a Mallorca, aquest cap de setmana.

Batalla campal entre pares a un partit de futbol infantil a Alaró

El govern balear ha comentat que “els pares van donar una imatge lamentable” i que espera que la Federació prengui mesures. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Ni millennials, ni ninis, ni nadius digitals

Ni millennials ni ninis ni nadius digitals

Tots estem cansats d’escoltar sobre la nova generació de millennials a la que el màrqueting els ha procurat un nom, i després la cultura popular els ha atorgat una sèrie d’atributs dels més sensacionalistes, i totalment fora de la realitat. Perquè, ni hi ha més ninis dels que hi ha hagut anteriorment, ni els nadius digitals,han nascut amb unes competències digitals sobrehumanes.

En teoria, els millennials són tots aquells nascuts a l’època dels 80, també se’ls coneeix com a nadius digitals. En teoria, en aquesta categoria entren tots aquells, que han crescut amb internet, i un telèfon mòbil a la mà, però també, amb un ordinador, d’aquí l’absurd d’aquestes classificacions, que, en realitat, no pressuposen res. A tota aquesta faula, se li afegeixen “els pares”, que davant l’esbiaixada visió del seu fill de tres anys jugant amb un iPad, pensen que el seu “totpoderós” fill, podrà, pràcticament, alterar l’estat de les màquines amb només pensar-ho. Sento molt desilusionar-los, però no és, ni serà així. Un telèfon mòbil, o una tauleta, estan dissenyades, perquè el més inepte dels ineptes, els puguin utilitzar sense cap dificultat, d’aquí, que un nen que encara no sap ni ficar-se una cullera a la boca, sàpiga com pressionar la pantalla d’un telèfon. És més usabilitat, que qualsevol altra cosa. No senyora, el seu fill no és un geni informàtic, ni el més guapo, ni el més llest, encara que a vostè li ho sembli. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Estem criant una generació d’inútils?

estem-criant-ganduls

Cal cridar-los diverses vegades en el matí perquè vagin a l’escola. S’aixequen irritats, perquè se’n van a dormir molt tard connectats a Internet. No s’ocupen que la seva roba estigui neta i molt menys ajuden en res que tingui a veure amb ‘arreglar alguna cosa a la casa’.

Idolatren als seus amics i viuen posant ‘defectes’ als seus pares, als quals acusen a diari de “els seus traumes”. No hi ha qui els parli d’ideologies, de moral i de bons costums, ja que consideren que ja ho saben tot. Cal donar-los-hi la seva ‘paga de la setmana’ o propina, de la qual es queixen diàriament perquè -‘això no m’arriba’-. Si són universitaris, surten el cap de setmana. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

“El professor del segle XXI ha d’ensenyar el que no sap”

Peter Senge, professor del MIT, creu que per innovar en educació cal crear un model pedagògic en el qual docent i alumne aprenguin alhora.

peter-senge-despres-d-impartir-un-curs-a-la-universitat-camilo-jose-cela

Peter Senge, californià de 69 anys, creu que el principal problema del sistema educatiu és que es basa en el model de la revolució industrial. Aquest professor de l’escola de negocis del Massachusetts Institute of Technology critica que els escoles a diferents parts del món continuen replicant un model d’aprenentatge passiu, en què els docents parlen i els estudiants romanen asseguts i callats, “com si se’ls estigués entrenant per treballar en una fàbrica”.

Considerat per The Economist com un dels 50 pensadors més influents del món en l’àmbit de la gestió empresarial, Senge es va començar a interessar per l’educació després de l’èxit en diferents universitats d’Estats Units del seu best-seller La Quinta Disciplina. Publicat el 1990, el llibre conté les claus per fer competitiva qualsevol institució amb una estratègia d’aprenentatge dissenyada pel propi Senge. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Si el teu fill et diu que no vol anar a escola, escolta’l!

César Bona, el candidat a l’anomenat Nobel dels professors revela la recepta de l’èxit de set escoles que estan revolucionant el sistema educatiu espanyol.

cesar-bona-la-vanguadia

Després de convertir-se en tot un referent en la seva professió amb la publicació del llibre La Nova Educació i l’obtenció de diverses distincions, el mestre saragossà César Bona (Ainzón, 1972) ha visitat set escoles que estan revolucionant el panorama educatiu espanyol. En aquests centres, adscrits a un projecte pioner dirigit per la Fundació Ashoka, el més important no és que els alumnes aprovin, sinó escoltar-los, motivar-los i formar-los perquè siguin persones socialment responsables. En alguns d’ells no hi ha deures ni exàmens; en d’altres, les matèries neixen de les preguntes que formulen els mateixos nens, i tenen com a comú denominador el promoure valors relacionats amb el compromís social en detriment de la competitivitat ferotge que domina el món actual.

Amb gran modèstia, Bona assegura que no li agrada que li diguin que és el millor mestre d’Espanya, tot i que la seva tasca l’ha fet mereixedor de dos premis del Ministeri d’Educació, va quedar entre els cinquanta millors professors del planeta en el guardó internacional Global Teacher Prize -anomenat Nobel dels professors- i la mateixa Jane Goodall, primatòloga, Premi Príncep d’Astúries i Ambaixadora Mundial de la Pau, el posa com a exemple de pedagog fora de sèrie.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Les AMPA catalanes no secunden la vaga de deures a Espanya però defensen que cal revisar el mètode

Posar deures o no: les famílies prenen partit

posar-deures-o-no

“Els deures són perjudicials per a tothom i han de desaparèixer del sistema educatiu espanyol”. Així justifica José Luis Pazos, president de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (Ceapa), la “vaga de deures” que ha impulsat durant aquest mes de novembre arreu d’Espanya. A Catalunya, però, aquesta protesta no ha estat secundada per l’òrgan homònim de la Ceapa, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac). “Considerem que el debat sobre els deures és un tema secundari perquè hi ha qüestions primordials, com abolir la Lomce i les revàlides”, explica Montse Conejo, presidenta de la Fapac.

Pazos, de fet, no defineix l’acció que han emprès com una vaga, sinó més aviat com una “campanya de sensibilització per discutir sobre els deures”. En aquest punt, la Fapac coincideix a afirmar que cal canviar la situació actual perquè els deures com a tal no haurien d’existir, “o no s’haurien de fer a casa”, afegeix Conejo.

Una font de desigualtat

“Els deures són molt sovint una càrrega per a la família i per als nens, que els fan de mala gana perquè saben que aquella estona la podrien dedicar a altres activitats”, reconeix la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí. “A casa els nens han de poder, fins i tot, avorrir-se si volen i no fer més feina”, afegeix Martí, que creu que els deures poden crear “conflictes familiars, picabaralles i crits perquè els nens s’hi neguen i els pares els han d’obligar a fer-los, com passava amb el protagonista de la sèrie de dibuixos Doraemon”. Martí demostra així que no és un problema només existent a Espanya. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Amb deures als cinc anys

Les tasques escolars cada vegada comencen abans i la seva conveniència divideix la comunitat educativa. Pares de l’escola pública demanen el boicot i en la concertada que es racionalitzin.

deures-a-partir-dels-cinc-anys

Alberto va amb els seus deures a tot arreu. Els porta a casa de l’àvia els caps de setmana quan tota la família menja junta. No vol deixar-los sense fer. La seva mare, Reis, està preocupada perquè el seu col·legi “fica molta canya” als nens.Albert té cinc anys, està en l’últim curs d’Educació Infantil i dedica una hora i mitja cada tarda a omplir fitxes amb les lletres de l’abecedari en majúscules. El seu col·legi, un públic d’un barri de Sevilla, no és una excepció, segons Reyes, que va intentar canviar el nen però es va trobar en tots els del voltant fitxes i tasques per a casa. Tampoc va trobar suport en altres famílies: “A la resta de pares no els sembla malament, inculquen competitivitat als seus fills des de petits”. La divisió entre els que volen tasques per als seus fills i els que prefereixen que no comencin tan aviat és una mostra més de l’ampli debat obert a Espanya entorn als deures, que ha portat a la confederació de pares de la pública a convocar una vaga de tasques escolars per al proper novembre. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: