El “boom” de l’escola innovadora obliga el llibre de text a canviar

Les editorials comencen a buscar fórmules per adaptar-se als nous mètodes d’aprenentatge. La patronal del sector reconeix que ha perdut vendes, però atribueix el descens només a la crisi.

llibres-de-text-abacus

BARCELONA 6 9 2016 COMPRA DE MATERIAL ESCOLAR EN ABACUS DE LA CALLE CORCEGA FOTO DE JULIO CARBO

Que els estudiants descobreixin les coses per si mateixos, que recorrin a les fonts originals per obtenir una informació (de primera mà) i que sàpiguen discriminar entre el que té qualitat i el que no en té. Diuen els defensors de l’escola innovadora, els que prediquen un canvi radical en les formes d’ensenyar, que els llibres de text no deixen de ser un «refregit» de la realitat i adverteixen que, en un moment tan mutant com l’actual, en què els estudiants tenen un accés permanent a noves informacions, els manuals escolars «es queden en el que és elemental, no animen a anar més enllà». No personalitzen l’aprenentatge i, al contrari, encotillen la manera de fer classes. El llibre de text és vist com «un producte del passat».

Però la realitat és tossuda i encara són una gran majoria (diversos milers en el cas de Catalunya) les escoles i els instituts que un any més han fet arribar als alumnes una llarga llista de títols dels llibres de text que seran necessaris per a aquest curs 2016-2017. El sector editorial, que reconeix que les vendes estan baixant en els últims anys, atribueix el descens més a la crisi que a la introducció de les noves metodologies a les aules. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El TC acorda per tercera vegada que la gestió de les beques és de la Generalitat

El Constitucional critica l’Estat per diferir traspassos decidits fa 12 anys

El TC acorda per tercera vegada que la gestió de les beques és de la Generalitat

La gestió de les beques és competència de la Generalitat. Aquest és el principi sobre el qual es basa una sentència del Tribunal Constitucional (TC) per resoldre un recurs del Govern contra el decret 609 del 2013 que va limitar les esmentades atribucions.

El rellevant d’aquesta resolució no és només que torni a establir l’esmentat principi, sinó que, com subratlla el propi Constitucional, ho fa per tercera vegada. Al llarg de sentència es percep, en aquest sentit, cert to de cansament per haver de reiterar una doctrina que hauria de ser coneguda i per haver d’insistir en la difícil compatibilitat entre certes invasions competencials i determinats incompliments de traspassos amb el manteniment dels consensos bàsics de l’ Estat autonòmic.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Escola Cristiana demana perdó pels casos d’abusos sexuals i fa una crida a buscar solucions

escola cristiana 01

La Fundació Escola Cristiana de Catalunya, que aplega més de 400 escoles concertades, ha demanat perdó i es declara avergonyida davant dels casos d’abusos sexuals coneguts en els últims mesos en diverses escoles dels maristes. Ho fa el secretari general de l’entitat, Enric Puig Jofra, en una carta que publica aquest dijous a “La Vanguardia”.

“Hem viscut i vivim amb vergonya, indignació i tristesa els casos d’abusos a menors. Demanem perdó a les víctimes i a les seves famílies.”

L’entitat explica que les escoles afectades “s’han posat a disposició de les víctimes per intentar reparar els danys i donar el suport psicològic i jurídic necessari”. A més, s’ha compromès a vetllar i a dedicar tots els seus esforços perquè “cap més abús torni a passar en una escola cristiana”.

Amb tot, el secretari general de la fundació ha lamentat que “ni la societat, ni les escoles no poden garantir que no tornarà a succeir” i ha recordat que el 80% dels abusos a menors tenen lloc en l’àmbit familiar. En aquest context, l’Escola Cristiana de Catalunya ha fet una crida a trobar solucions:

“L’Escola Cristina fa una crida a totes les institucions implicades i els diferents agents socials per buscar plegats totes aquelles solucions que permetin acabar amb aquest greu problema que afecta tota la societat. No oblidem que el 80% dels casos es produeix en l’àmbit familiar.”

La Fundació Escola Cristiana de Catalunya, finalment, agraeix a les famílies que, malgrat les notícies, hagin preinscrit els seus fills en escoles cristianes.

CCMA.cat

carta escola cristiana Un repte per a tothom

L´AMPA dels Maristes de Girona «confia plenament» en la direcció del centre en el cas del germà apartat

trenca el silenci maristes

L’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) del col·legi Maristes de Girona va assegurar ahir que «confia plenament» en la direcció del centre en el cas del germà apartat per presumptes abusos sexuals quan era a Barcelona. El president de l’associació, Jaume Veray, ha explicat que confien totalment en la direcció del col·legi «en la gestió d’aquesta situació».

Altres pares i mares d’alumnes, en àmbit individual, també han expressat la confiança en l’equip directiu i en el centre gironí, que ha decidit apartat al germà P. després que una exalumna denunciés abusos en un centre de Barcelona per part d’aquesta persona, als anys noranta.

A finals de la setmana passada, el centre va ser informat que s’investigava aquest germà, que havia arribat feia uns dos anys a la ciutat de Girona i que actualment es dedicava, sobretot, a tasques de manteniment i feia de suport en algunes classes de literatura castellana de batxillerat fent lectures. Sempre anava acompanyat.

El divendres de la setmana passada hauria estat el primer dia en què el germà acusat ja no va trepitjar el col·legi gironí, situat a tocar de les hortes de Santa Eugènia, perquè ja estava apartat.

El mateix centre va informar aquest dilluns les mares i els pares amb un comunicat curt on explicaven que s’havia «apartat de forma cautelar aquest germà del centre educatiu i del seu domicili actual, i de tota presència entre menors fins que s’aclareixin els fets», seguint els protocols de protecció de la infància.

De fet, ahir mateix, la Fundació Champagnat va reiterar a Diari de Girona que «s’ha aplicat de manera estricta el protocol intern». També que «quan a Maristes se li requereix informació sobre una persona a causa d’una denúncia interposada per una exalumna, la Institució aparta de manera cautelar aquesta persona del centre educatiu i de tota presència de menors fins que s’aclareixin els fets».

Diari de Girona

col legi Maristes de Girona 00

Abusos, tolerància zero

Aquests dies tots estem trasbalsats per l’allau d’informacions sobre abusos a menors en l’àmbit escolar; un trasbals que s’eixampla perquè es posa en qüestió l’acció global de la comunitat marista a Catalunya, i se la vincula, intencionadament o no i de manera generalitzada, als casos de pederàstia i de vulneració dels drets dels infants.

Segons les institucions europees, els abusos sexuals afecten el vint per cent dels infants, bàsicament en l’àmbit familiar, però també en l’escolar i en qualsevol altre àmbit de la societat. Si per als professionals de l’educació ja és prou difícil conviure amb un problema social d’aquesta dimensió, ara els educadors i educadores maristes han hagut de suportar etiquetes com les que aquests dies s’han difós i amb les quals s’intenta, sense cap verificació, fer creure que les escoles maristes de Catalunya toleren, amaguen o fins i tot promouen qualsevol forma d’abús infantil.

La nostra acció continuada en defensa dels drets dels infants demostra una realitat ben diferent. Ja fa temps que els maristes estem plenament compromesos amb la lluita contra els abusos sexuals. L’any 2011, l’Institut Marista, a escala mundial, veu la necessitat d’abordar decididament aquest tema. Es posen en marxa equips de protecció de la infància arreu on som presents els maristes i s’aproven protocols locals amb dos eixos clarament diferenciats: prevenció i actuació. Una actuació sempre d’acord amb la legislació vigent. I sempre en col·laboració amb les institucions, administracions i agents implicats.

Aquest compromís d’actuació es materialitza també en eines pròpies de denúncia que garanteixen la confidencialitat del denunciant a través de la pàgina web www.maristes.eu/15 i de l’adreça electrònica maristes.15@maristes.org.

Els abusos sexuals als nens vulneren violentament i traumàticament els seus drets fonamentals. La consternació és evident perquè no s’ha pogut garantir la seva seguretat i la seva integritat. Precisament per aquesta consciència, la comunitat educativa marista és activa a l’hora d’abordar els abusos sexuals. Actua amb transparència, denuncia els fets quan en té constància (ho vàrem fer des del primer moment), i atén i acull les víctimes. Aquests darrers dies, a l’hora d’informar, en tot moment hem prioritzat l’atenció a la comunitat educativa, professorat, altre personal del centre, associacions de pares, vocals de curs i el conjunt de les famílies i dels alumnes. No podem confondre transparència amb ritme mediàtic.

La unitat d’acció i la confiança mútua entre les institucions, públiques i privades, és bàsica. No podem mirar cap a una altra banda. Desitgem que la justícia i les administracions competents actuïn amb contundència, eficàcia i celeritat contra aquells que hagin abusat de menors.

La nostra col·laboració amb les institucions, amb les administracions i agents implicats sempre serà plena i sense cap escletxa. Hem de consolidar ponts de col·laboració entre totes les parts implicades i hem de demostrar fermesa per potenciar la prevenció i el treball en xarxa.

El punt avui+

trenca el silenci no estas sol - maristes

¿Què vols estudiar l’any que ve?

El Saló de l’Ensenyament presenta els primers graus de tres anys i una nova FP industrial entre les novetats educatives per al curs 2016-2017. La fira ofereix un nou servei d’orientació en els estudis que inclou, per primera vegada, formació per als professors.

Els primers graus universitaris de tres anys i la nova oferta de formació professional industrial són dues de les novetats destacades del Saló de l’Ensenyament, que ha començat aquest dimecres al recinte de Montjuïc de la Fira de Barcelona. Els nous estudis de 180 crèdits (tots ells dedicats de nova creació o impartits en anglès) han sigut aprovats pel Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) per “criteris estrictament acadèmics i consensuats”, ha assegurat, en la inauguració de la fira, el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, que ha recordat que existeix un acord pel qual els estudiants cursaran posteriorment el primer curs de màster a preu de grau, a través de les beques d’equitat.

A diferència d’anys anteriors, l’oferta de graus universitaris es manté estable per al pròxim curs 2016-2017, amb 480 títols. Els que sí que canvien són els màsters, en què desapareix, per exemple, el curs bianual d’Homeopatia que fins ara oferia la Universitat de Barcelona, però, en canvi, s’afegeixen estudis que havien sigut suspesos temporalment en cursos anteriors. Per al pròxim curs, s’han aprovat inicialment 33 noves titulacions que estan subjectes a la verificació corresponent i aconseguir un nombre mínim d’estudiants.

FORMACIÓ PROFESSIONAL A LA FÀBRICA

Una altra de les incorporacions del saló barceloní, que arriba aquest any a la seva 27a edició amb 182 empreses expositores, és la FP industrial, a la qual la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, ha atorgat un paper preeminent. “El futur industrial del país passa per tenir una bona formació professional. Els nostres centres s’estan posant al dia en tecnologia i la col·laboració amb les empreses amb la formació professional dual és cada vegada més estreta”, ha destacat Ruiz.

“La base industrial de Catalunya ha de ser una referència”, ha insistit la titular d’Ensenyament, que ha advocat per actualitzar coneixements i processos industrials. Un bon estímul per seguir cicles formatius, ha afegit en aquest punt Baiget, és “l’alt índex d’ocupabilitat que tenen els estudiants que cursen FP”. De fet, el saló dedica un espai a la formació professional industrial, on es mostren les diferents especialitats professionals que participen en el procés industrial, des del disseny a la fabricació automatitzada, i des de la matèria primera fins a l’embalatge final del producte. Es pot fer, a més, un recorregut interactiu, amb breus activitats dirigides.

REFORÇAR L’ORIENTACIÓ

El Saló de l’Ensenyament ha reforçat aquest any el seu servei d’orientació a l’estudiant, amb sessions d’assessorament personalitzat i visites guiades en grups reduïts, en què s’ensenya els joves (la majoria de quart d’ESO o de batxillerat) com buscar la informació necessària per familiaritzar-se amb els itineraris formatius o universitaris.

El servei d’orientació es reforça amb 81 experts que resoldran, de forma individual, els dubtes que puguin tenir els alumnes i les seves famílies. A més, aquest any, per primera vegada i davant l’evidència que l’orientació educativa suposa cada vegada més la implicació de l’institut, “és una responsabilitat compartida de tot l’equip docent, planificada i avaluada al llarg de tota l’etapa”, segons destaca Ensenyament, s’ofereixen conferències dirigides a professors, perquè aquests tinguin, al seu torn, eines per ajudar els seus alumnes en l’elecció dels seus estudis futurs.

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ – EL PERIÓDICO

Salo ensenyament Bertran

Guardó per al matemàtic que es va rendir davant els ordinadors

Stephen Cook guanya el Premi Fronteres del Coneixement de Tecnologies de la Informació

Alan Turing va descriure per primera vegada en 1936 el concepte de computabilitat i va detallar quins problemes pot resoldre o no un ordinador. A aquesta idea, el matemàtic Stephen Cook (Nova York, 1939) va afegir l’eficiència: saber si un problema es pot resoldre en un temps assumible -i el temps és la clau- és essencial per decidir si val la pena insistir en solucionar-ho o resignar- i buscar una conclusió aproximada. Amb aquesta idea, el matemàtic ha guanyat el Premi Fronteres del Coneixement de Tecnologies de la Informació, atorgat per la Fundació BBVA.

Stephen Cook guanya el Premi Fronteres del Coneixement de Tecnologies de la Informació

Stephen Cook ha aconseguit el guardó per determinar que hi ha problemes que els ordinadors no poden resoldre de manera eficient. “En aquest cas, el més intel·ligent és deixar de intentar-ho. Això permet als programadors assajar estratègies molt més útils”, explica Cook.

En concret, el matemàtic va dividir els problemes en dues categories: els que poden ser resolts en un temps raonable, als quals va cridar P, i aquells que implicarien tant de temps que “el sol s’apagaria abans”, als quals va anomenar NP.

Per a aquests últims va definir una subclasse: els problemes NP-complets. En aquesta categoria hi ha els enigmes més difícils que, a més, són equivalents, és a dir, que si es trobés una solució per a un d’ells, significaria que hi ha una solució per a tots els altres.

Actualment, hi ha milers de problemes NP-complets en àmbits molt diversos: biologia, física, economia, teoria de nombres, lògica … Un exemple és la forma en què les proteïnes adquireixen la seva estructura tridimensional, un problema essencial en biologia. Un altre és el famós enigma del viatjant: trobar la ruta més eficient que ha de seguir un repartidor per arribar a tots els destinataris.

Stephen Cook planteja amb aquesta investigació un dels grans Problemes del Mil·lenni, els principals enigmes sense resoldre de les matemàtiques la solució està recompensada amb un milió de dòlars: hi ha una solució eficient per als problemes NP-complets?

Els 45 anys d’esforços combinats d’informàtics i matemàtics no han servit per a trobar la solució. La immensa majoria dels experts creu que no hi ha un algoritme que resolgui els problemes NP. El Problema del Mil·lenni que va plantejar Cook es diu P versus NP, és a dir, enigmes que tenen solució contra els que no la tenen.

Per exemple, en la qüestió del viatjant, l’única manera de trobar la ruta més ràpida per visitar a tots els comerciants és calcular totes les trajectòries possibles: cal fer tants càlculs que, en la pràctica, és irresoluble. El Problema del Mil·lenni plantejat per Cook es pregunta si de debò no hi ha cap manera més ràpida, cap drecera brillant, que permeti resoldre aquests problemes NP-complets.

Si algú descobrís la fórmula màgica que solucionés un enigma NP-complet, podria solucionar tots. Això comprometria, per exemple, els sistemes de xifrat i la seguretat dels bancs i Internet, on s’utilitzen problemes NP-complets -que fins ara no es poden resoldre- per mantenir les claus i les rutes d’accés sota màxima seguretat.

Stephen Cook és catedràtic de Ciències de la Computació a la Universitat de Toronto (Canadà). Va publicar el seu estudi més influent en 1971, en què analitzava i intentava resoldre un problema NP qualsevol. En aquest moment no era conscient de quants enigmes d’aquest tipus existien. Només un any després, un altre investigador va publicar una llista amb 300 problemes NP més. El matemàtic sabia que el concepte amb el qual estava treballant era interessant, “però no tenia ni idea que seria tan important”, explica Cook.

Font: El País via COEINF.cat

El gihadisme apunta a l’escola

La propaganda de l’ Estat Islàmic arremet contra la laïcitat francesa. La llibertat de pensament, l’imperi de la raó, la igualtat de sexes… els islamistes abominen els principis de l’escola republicana laica.

Liberté escola laica francesa_CAT

Puntal de la República, el sistema d’educació nacional francès serà el pròxim objectiu d’atemptats de l’ Estat Islàmic (EI) a França? Així ho anuncia la propaganda de l’organització, amb demencials crides a fer atacs contra els ensenyants que propaguen una laïcitat considerada “diabòlica”.

Les autoritats i agències de seguretat prenen mesures amb certa discreció, evitant que s’escampi l’alarma en un terreny tan sensible i que afecta de ple les famílies del país, però el sistema educatiu és, des de fa anys, un ­espai de tensions que van en ­augment.

A una banda hi ha els partidaris d’una laïcitat estricta i rigorosa que adquireix un caire semblant a una “antireligió d’ Estat”, com diu el filòsof esquerrà Regis Débray. A l’altra, els qui reivindiquen les seves creences religioses musulmanes com a dret bàsic i denuncien la laïcitat, hereva de la il·lustració, com una tapadora ideològica de la xenofòbia l’estigmatització i la islamofòbia.

En els dos camps es detecta una agressivitat en alça, i és en aquesta bretxa on sembla voler incidir l’ Estat Islàmic.

“És clar que els ensenyants de l’educació nacional que propaguen la laïcitat estan en guerra oberta contra la família musulmana”, es llegeix en l’últim número de la revista Dar , l’ òrgan de propaganda de l’ Estat Islàmic, de 58 pàgines a tot color i en llengua francesa.

Qualificada de “judeomaçò­nica”, l’educació laica francesa té per objectiu “inculcar en els nens i adolescents els comportaments més abjectes”, explica la revista, el titular general de la qual és “ França agenollada”.

La laïcitat, la carta de la qual estableix, entre altres coses, que “està prohibit portar signes o indumentàries amb què els alumnes manifesten ostensiblement una pertinença religiosa”, és un sistema “construït contra la ­religió”, assenyala la revista. En qualitat d’“única religió veritable, l’islam no pot coexistir amb la ­laïcitat”, afirma. “Homes i dones no són iguals (…), les dones ­vir­tuoses són obedients als seus marits”, diu. “El caràcter mixt de les escoles propicia la forni­cació”, continua per acabar: “Si portes el teu fill a l’escola republicana, acceptes que s’ empassi aquestes farinetes de descreença corrupta que el porta a l’infern”.

L’amenaça directa que aquest discurs mostra ha portat les autoritats a adoptar mesures excepcionals. Des de fa mesos les agències de seguretat mantenen contactes regulars amb els quadres educatius per incentivar la detecció d’elements radicals a les escoles.

Després dels atemptats del ­gener passat contra la revista ­satírica Charlie Hebdoel sistema educatiu va jutjar a la baixa els incidents contra els minuts de silenci mantinguts als centres. A l’escola de formació de professorat d’una de les banlieues de París va esclatar llavors un conflicte per la norma contra el vel, una d’aquestes indumentàries prohibides, que afecta l’ensenyament mitjà però no la universitat. Algunes graduades en pràctiques acudien als cursos amb vel. El professorat ho va prohibir perquè considera que els alumnes, remunerats pel sistema d’educació, tenien estatus de funcionari. La prohibició va ser considerada “humiliació” pel sindicat d’es­tudiants, que va denunciar “observacions racistes i el rebuig d’acceptar les dones velades en els cursos”.

“Evito anar a la feina amb cotxe”, explicava un professor del centre del bàndol antivel que va demanar protecció policial per sentir-se amenaçat.

A Lió, dues estudiants de ­Pedagogia velades que van sol·licitar fer les pràctiques a Bèlgica, van tornar fa uns mesos sota control policial, per haver dedicat les pràctiques a mantenir contactes amb mitjans gihadistes de la ­ciutat belga de Verviers. El centre de Lió va adoptar sancions contra elles i poc després els seus directius van rebre amenaces de decapitació, explica un dels ­responsables en condicions d’anonimat.

Després dels atemptats del 13 de novembre de París, el minut de silenci observat als centres d’ensenyament ha estat presentat com a obligatori, amb els rectors demanant els professors que assenyalessin els alumnes que adoptessin comportaments hostils al dol.

Des de dimarts, un pla de vigilància per a les escoles de la regió de París ha introduït el control visual de bosses de mà a l’entrada dels centres, la comprovació sistemàtica de la identitat de les persones alienes als establiments, la prohibició d’aparcar als voltants d’escoles i liceus (instituts), així com la crida a informar de qualsevol comportament o objecte sospitós.

L’obvi objectiu per a França de l’ Estat Islàmic és propiciar l’autodestrucció de la seva societat, assenyalen els observadors, és a dir: convertir aquestes tensions existents en un veritable i obert conflicte intern nacional que degeneri en un enfrontament generalitzat entre la majoria de tradició cristiana, que es va espolsar la religió amb la Revolució del 1789, i la voluminosa minoria de ciutadans i immigrants, nacionalitzats o no, principalment magribins de tradició musulmana heretada del passat colonial.

Per més que el missatge que la propaganda gihadista llança contra la laïcitat sigui universalment percebut com a demencial, una evolució lliberticida i intolerant contra tot el musulmà enmig de l’ambient d’ unió nacional que propicia el decretat estat d’emergència, podria ser letal i abonar la divisió. Els francesos de cultura musulmana viuran aquest am­bient com una grau més de la seva estigmatització.

RAFAEL POCH – LA VANGUADIA

%d bloggers like this: