La bona escola portuguesa

Portugal és l’únic país europeu que millora contínuament el seu nivell educatiu des de l’any 2000.

pisa-portugal-escola

Ni la fallida del país ni la retallada de sous dels professors ni l’augment d’alumnes per aula. Res. El període econòmic més ombrívol de Portugal en el que portem de segle no ha trencat la millora continuada del seu sistema educatiu. Si la troica va acudir al rescat econòmic del país de 2011 a 2014, l’informe educatiu PISA 2012-15 assenyala que Portugal és l’únic país europeu que segueix millorant la seva educació des començament de segle.

“Vol que li expliqui el miracle?”, Anuncia amb sorna Fàtima Rodrigues, directora de l’Escola de Secundària de Miraflores, a Oeiras, l’extraradi de Lisboa. “El miracle és l’esforç en llengua portuguesa i les matemàtiques. El portuguès és el vehicle de tota la informació i de totes les disciplines”.

PISA és un programa internacional d’avaluació d’alumnes en matemàtiques, lectura i ciències, que es realitza cada tres anys en 70 països. Portugal hi participa des de l’any 2000. És l’únic país europeu que, des de llavors, millora en cada prova. Els resultats dels 8.000 portuguesos de 15 anys que van participar en l’estudi van col·locar a Portugal a la 17a posició de l’OCDE en ciències, 18a en lectura i 22a en matemàtiques. Però si es consideren només els resultats d’alumnes de desè any (és a dir, sense repetidors), Portugal seria el segon del món en ciències, per darrere de Singapur. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Tornar a l’escola després de fugir de la guerra

Alguns nens i nenes refugiats comencen a incorporar-se al sistema educatiu de Grècia.

tornar-lescola-despres-fugir-guerra_1698440279_35767678_1500x1001

A l’illa de Lesbos hi ha alguns dels pocs nens refugiats que estan escolaritzats a Grècia. Aquest afganès de 10 anys escriu les primeres paraules en grec

A la sala comunitària del camp obert de Pikpa, gestionat per voluntaris a l’illa grega de Lesbos, un home palestí i un d’iraquià juguen a escacs, mentre dos més comencen a preparar el sopar a la cuina. A la gran taula del centre hi arriben tres criatures carregades amb estoigs i llibretes. Són tres germans afganesos que vénen a fer els deures. Ja ho enyoraven: fins i tot això havien perdut. El més important és enfrontar-se a una nova llengua i un nou alfabet. Però alguna cosa fa pensar que se’n sortiran molta aviat. Seriosos i en silenci comencen a traduir un text del paixtu al grec.

“Estem molt contents de tornar a l’escola”, diu el més petit. Fa més d’un any que no trepitjava una aula. Una dotzena de nens i nenes acollits al camp, d’entre 6 i 12 anys, van començar a anar a classe a l’escola número 8 de Mitilene fa tres setmanes. Són iranians, iraquians, sirians i afganesos i estan en una aula on una mestra local s’esforça a ensenyar-los grec. Les classes d’anglès, música, educació física i informàtica les fan amb la resta de companys de la seva edat. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

L’anorèxia es fa forta a les xarxes

La falta de regulació específica i l’anonimat faciliten la proliferació de continguts nocius per a la salut.

lanorexia-forta-xarxes_1693040698_35479256_1500x1001

Ana, com a abreviatura d’anorèxia, i Mia, com a abreviatura de bulímia. Aquesta cerca -“Ana i Mia”- a Google dóna 35 milions de resultats en menys de mig segon. Tres vegades més que els 10,5 milions de resultats que aporta la cerca “anorèxia i bulímia”. És només un exemple de fins a quin punt l’apologia d’aquests trastorns alimentaris ha trobat impunitat total a les xarxes, i com és de fàcil trobar consells per practicar-les. “Per cada contingut que desapareix d’internet en sorgeixen un centenar més de nous”, assegura la directora de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), Marta Voltas, una de les impulsores d’una campanya perquè l’Estat canviï la llei de salut pública i prohibeixi específicament aquest tipus de continguts. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Mares, menys felicitat de l’esperada

Només les dones que no treballen fora de casa experimenten més benestar vital en tenir un fill, en contrast amb el total dels homes.

mares-menys-felicitat-de-l-esperada

Les expectatives de felicitat que suggereix la maternitat moltes vegades es queden en això, en expectatives. Una cosa que no succeeix en parlar de paternitat. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi ­realitzat al llarg de deu anys amb entrevistes a 10.000 persones, on s’assenyala que són, sobretot, les dones que combinen la feina remunerada amb una implicació més alta a casa les que no veuen incrementat (ni disminuït) el seu benestar emocional amb l’arribada del fill. Les dones tradicionals, en canvi, sí que es declaren més felices quan tenen fills.

L’estudi, realitzat per Bruno Arpi, professor de Ciències Polítiques i Socials ( Universitat Pompeu Fabra), conjuntament amb Nicoletta Balbo ( Universitat de Bocconi), ha seguit la trajectòria d’aquest ampli grup de població al Regne Unit. Per poder “mesurar” la vinculació entre la satisfacció vital i la fecunditat es van establir tres grups: la família “tradicional”, en la qual la dona no treballa fora; la “mixta”, en la que ella treballa fora i té un rol principal a casa; i la “moderna” amb un repartiment equitatiu de papers. Es van comparar amb dones i homes dels mateixos grups socio­econòmics però sense fills, i així mateix amb les expectatives de “felicitat” generades un any abans de donar a llum. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

iPal: un robot mainadera que tindrà cura dels teus fills i les seves emocions

És feliç quan són feliços i els anima quan estan trists, però és això correcte?

ipal-02

AvatarMind, una companyia amb oficines a la Xina i Silicon Valley, va dissenyar un “company de temps complet” que té les capacitat de moure, parlar i tenir cura dels integrants més petits de la teva família.

L’iPal fa menys d’un metre d’altura, té ulls molt grans, dits articulats, tocs de color en tons pastís, i una tauleta tàctil amb pantalla tàctil al pit.

Per realitzar les funcions de mainadera, iPal pot cantar, ballar, explicar contes i jugar a “pedra, paper o tisora”.

A més parla amb els nens, respon a les seves preguntes i proporcionar vigilància en vídeo per als pares absents.

Aquesta enfocat en entretenir els nens de 3 a 8 anys d’edat, mantenint-los ocupats “per un parell d’hores” sense la supervisió d’un adult, afirma Jiping Wang, fundador d’Avatar Mind.  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El “boom” de l’escola innovadora obliga el llibre de text a canviar

Les editorials comencen a buscar fórmules per adaptar-se als nous mètodes d’aprenentatge. La patronal del sector reconeix que ha perdut vendes, però atribueix el descens només a la crisi.

llibres-de-text-abacus

BARCELONA 6 9 2016 COMPRA DE MATERIAL ESCOLAR EN ABACUS DE LA CALLE CORCEGA FOTO DE JULIO CARBO

Que els estudiants descobreixin les coses per si mateixos, que recorrin a les fonts originals per obtenir una informació (de primera mà) i que sàpiguen discriminar entre el que té qualitat i el que no en té. Diuen els defensors de l’escola innovadora, els que prediquen un canvi radical en les formes d’ensenyar, que els llibres de text no deixen de ser un «refregit» de la realitat i adverteixen que, en un moment tan mutant com l’actual, en què els estudiants tenen un accés permanent a noves informacions, els manuals escolars «es queden en el que és elemental, no animen a anar més enllà». No personalitzen l’aprenentatge i, al contrari, encotillen la manera de fer classes. El llibre de text és vist com «un producte del passat».

Però la realitat és tossuda i encara són una gran majoria (diversos milers en el cas de Catalunya) les escoles i els instituts que un any més han fet arribar als alumnes una llarga llista de títols dels llibres de text que seran necessaris per a aquest curs 2016-2017. El sector editorial, que reconeix que les vendes estan baixant en els últims anys, atribueix el descens més a la crisi que a la introducció de les noves metodologies a les aules. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El TC acorda per tercera vegada que la gestió de les beques és de la Generalitat

El Constitucional critica l’Estat per diferir traspassos decidits fa 12 anys

El TC acorda per tercera vegada que la gestió de les beques és de la Generalitat

La gestió de les beques és competència de la Generalitat. Aquest és el principi sobre el qual es basa una sentència del Tribunal Constitucional (TC) per resoldre un recurs del Govern contra el decret 609 del 2013 que va limitar les esmentades atribucions.

El rellevant d’aquesta resolució no és només que torni a establir l’esmentat principi, sinó que, com subratlla el propi Constitucional, ho fa per tercera vegada. Al llarg de sentència es percep, en aquest sentit, cert to de cansament per haver de reiterar una doctrina que hauria de ser coneguda i per haver d’insistir en la difícil compatibilitat entre certes invasions competencials i determinats incompliments de traspassos amb el manteniment dels consensos bàsics de l’ Estat autonòmic.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: