Neurociència per a professors

Com aprèn el cervell? Els avenços en la investigació revolucionaran els mètodes tradicionals d’educació? Canviaran les polítiques educatives?

Neurociencia per a professors

Solen faltar cadires en les presentacions del llibre que acaba de publicar el biòleg genetista David Bueno, Neurociència per a educadors (Rosa Sensat), pel públic que aplega. Els assistents són principalment mestres que escoltaran que sap què sobre com aprèn el cervell del nen. Els docents estan pendents de les últimes investigacions. A què treu cap tanta afició sobtada del professorat sobre el funcionament del cervell? Bàsicament, a la intersecció entre la biologia i la pedagogia. En aquest fenomen té a veure l’efervescència pedagògica, àvida de trobar una certa complicitat de la ciència en les noves pràctiques educatives. En aquesta recerca, el descobriment d’una molècula química desconeguda que demostrés, per exemple, que el cervell d’un nen de dos anys és madur per comprendre textos podria servir per revisar els models educatius. I no només això. També per impulsar una nova política educacional. Quina edat és la millor per iniciar l’educació formal? A quina edat s’ha de començar a llegir? O com hauria d’intervenir l’administració per corregir el desavantatge educatiu d’alumnes desfavorits per l’origen socioeconòmic o la disposició ge­nètica? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El cervell necessita emocionar-se per aprendre

Els nous experiments en l’ensenyament albiren la fi de les classes magistrals. Una de les tendències és la neurodidàctica.

neurodidactica 00

L’any 2010 un equip d’investigadors del Massachusetts Institute of Techonolgy (MIT), a Boston, van col·locar a un universitari de 19 anys un sensor electrodèrmic al canell per mesurar l’activitat elèctrica del seu cervell les 24 hores durant set dies. L’experiment va llançar un resultat inesperat: l’activitat cerebral de l’estudiant quan atenia en una classe magistral era la mateixa que quan veia la televisió; pràcticament nul·la. Els científics van poder provar així que el model pedagògic basat en un alumne com a receptor passiu no funciona.

“El cervell necessita emocionar-se per aprendre”, explica José Ramón Gamo, neuropsicòleg infantil i director del Màster en neurodidàctica de la Universitat Rei Juan Carlos. En l’últim lustre, a Espanya han aparegut diferents corrents que volen transformar el model educatiu i una d’elles és la neurodidàctica. No és una metodologia, sinó un conjunt de coneixements que està aportant la investigació científica en el camp de la neurociència i la seva relació amb els processos d’aprenentatge. “Abans només es podia observar el comportament dels alumnes, però ara gràcies a les màquines de neuroimatge podem veure l’activitat cerebral mentre realitzen tasques”, afegeix Daina. Aquesta informació serveix als professors i pedagogs per decidir quins mètodes són els més eficaços. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: