‘Música didàctica’, una experiència per fer dictats utilitzant les lletres de les cançons

Pilar Gordillo Yepes és pedagoga al centre Espais per a la Creació Jove de Zafra (Badajoz) i, a més, desenvolupada projectes en centres de Secundària. En el següent article mostra com utilitzar la música en el desenvolupament educatiu dels estudiants des d’una perspectiva diferent: introduint-la en els dictats de la classe Llengua. 

alegria macaco

En la nostra vida diària, el nostre món, la nostra societat, la música és un element molt important. Forma part dels nostres moments més alegres i els nostres sentiments més malenconiosos, ens ajuda a recordar a persones o a dies concrets i, fins i tot, ens aporta beneficis psíquics i físics que milloren el nostre desenvolupament i la nostra vida en general. La música està molt present en nens i adolescents. Els genera personalitat, identitat i autoestima, per què no utilitzar-la en el seu desenvolupament educatiu? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Sony vol transformar el nostre cos en instrument musical amb una pulsera

La música sempre ha influït en els nostres cossos a través del ball, però Sony vol canivar això, és a dir, que els nostres cossos en moviment siguin els que influeixen en la música. Sona interessant? Doncs això és el que acaba de presentar la companyia japonesa al festival SXSW on solen portar els seus projectes experimentals.

Aquest any no ha estat l’excepció i estan presentat el ‘Motion Sonic Project’ , el qual consisteix en un wearable en forma polsera equipat amb tecnologia que fa que els moviments del nostre cos es transformin en música. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Els adolescents tenen raó: escoltar música facilita la concentració per estudiar i treballar

estudiar-amb-musica

L’escena es repeteix cada tarda en milers de llars: un adolescent fa els deures amb la música a tot volum … i els seus pares li pregunten com pot estudiar amb tant soroll. A primera vista, el dubte té sentit: sembla contradictori que puguem concentrar-nos millor en una tasca fent dues coses alhora. Però en aquest cas el fill té raó: la ciència està del seu costat.

Això sí, no val qualsevol tipus de música. Un simple ritme repetitiu no ajuda, ja que resulta molt avorrit. Tampoc funcionen els ritmes molt complexos i caòtics, com els del free jazz. Segons alguns experts, la clau està en trobar el punt mitjà. I aquest es troba en ritmes funk com els de James Brown . Un estudi dut a terme pel professor Morten Kringelbach de la Universitat d’Oxford revela que el nostre cervell té major preferència per aquest estil musical: ni molt predictible … ni molt caòtic. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El rock i la música clàssica són pràcticament iguals quan s’expressen en 0 i 1

Per als matemàtics, els detalls d’un missatge són irrellevants. L’única cosa que importa és que el missatge es pugui considerar com un conjunt ordenat de símbols. Fa molt que els matemàtics saben que aquest conjunt està governat per unes lleis bàsiques detallades per Claude Shannon en la seva teoria matemàtica de la comunicació.

Mozart-rock

El treball de Shannon va revolucionar la forma en què els enginyers contemplaven la comunicació i va tenir conseqüències de gran abast en altres àrees també. El llenguatge inclou la transmissió d’informació d’un individu a un altre, i la teoria de la informació proporciona una finestra per la qual estudiar i entendre la seva naturalesa. A la computació, les dades són transmeses des d’una ubicació a una altra i la teoria de la informació proporciona una pedra angular que permet que això es faci de la forma més eficient. I en la biologia, la reproducció es pot considerar com la transmissió d’informació genètica d’una generació a la següent.

La música també es pot considerar com la transmissió d’informació d’una ubicació a una altra, però els científics han tingut menys èxit en l’aplicació de la teoria de la informació per caracteritzar la música i estudiar la seva naturalesa.

Avui, això canvia gràcies a la feina de Gerardo Febres i Klaus Jaffé de la Universitat Bolívar de Veneçuela. Han trobat una manera d’utilitzar la teoria de la informació per esmicolar la naturalesa de certs tipus de música i per classificar de forma automàtica diferents gèneres musicals, una tasca famosament difícil dins de la informàtica.

La música és tan difícil d’estudiar perquè no es tradueix fàcilment a un conjunt ordenat de símbols. Sovint consisteix en molts instruments que toquen diferents notes alhora. Cadascú pot tenir diverses qualitats de timbre, volum i així.

Captar tot això en un conjunt de símbols, juntament amb qualsevol interpretació que li afegeixi el músic, és una tasca complicada. No ha evitat que ho intentin els investigadors, encara que amb un grau limitat d’èxit.

Febres i Jaffé aborden aquest problema d’una manera senzilla mitjançant un estàndard comú per digitalitzar la música anomenat MIDI (musical instrument digital interface). Un arxiu MIDI és una representació digital d’una peça de música que pot ser llegida per un ampli ventall d’ordinadors, reproductors de música i instruments electrònics.

Cada fitxer conté dades sobre el to i la velocitat musical, el volum, el vibrato i així d’una peça musical. Això permet que la música creada en un lloc es reprodueixi de forma precisa en un altre lloc.

Però un fitxer MIDI en si és simplement una sèrie ordenada de 0 i 1, i això els va proporcionar a Febres i Jaffé una manera d’analitzar-lo mitjançant la teoria estàndard de la informació. De fet, simplement van obrir cada fitxer com un document de text (.txt) i van llegir la seqüència resultant de símbols aparentment assignats a l’atzar.

La bellesa de la teoria de la informació és que les eines desenvolupades per comprimir els missatges enviats a Mart o per analitzar els components d’un idioma es poden aplicar igualment a qualsevol conjunt de símbols. I això és precisament el que han fet Febres i Jaffé.

Van començar per comprimir cada conjunt de símbols fins al mínim nombre necessari per generar la música original. Aquest conjunt de base llavors els va permetre mesurar l’entropia o contingut d’informació associat amb cada peça de música. Però també van estudiar la manera en què aquesta entropia va variar en el temps. De fet, van estudiar com aquesta entropia de segon ordre va variar en 450 peces de 71 compositors i 15 períodes o estils diferents de música.

Per a la seva sorpresa, van descobrir que el mateix gènere compartia valors similars per a aquesta entropia de segon ordre. Alhora, aquest tipus d’anàlisi mostra com han evolucionat els gèneres musicals amb el pas del temps.

És un treball interessant que proporciona una nova manera fascinant per estudiar la música. Hi ha algunes limitacions, és clar. Mentre que alguns gèneres musicals són clarament identificables per aquest mètode, altres estils aparentment diferents es solapen. Per exemple, la música Raga de Veneçuela i l’Índia ocupen regions úniques en aquest espai de paràmetres. Diversos compositors clàssics també ocupen regions específiques i per tant tenen el potencial de ser identificats per aquest mètode.

Però en general, la música rock i la música clàssica es solapen fortament, dificultant que siguin identificats de manera automàtica. Potser futurs treballs millorin les coses, potser en augmentar la mida de la base de dades per exemple.

No obstant això, Febres i Jaffé han aconseguit un avanç significatiu amb l’ús d’una tècnica que hauria de ser àmpliament aplicable. El seu pròxim treball, si trien seguir endavant, seria trobar una manera d’aplicar el seu mètode, potser per a sistemes de recomanacions musicals, abans que altres s’uneixin a la festa.

Font: MIT Technology Review via COEINF.cat

DÓNA LA NOTA: Clam a favor de l’educació musical i contra la LOMCE

Més de 150.000 alumnes catalans surten al carrer per cantar «Mirall de pau». És una composició especial per l’ocasió, de David Melgar i Gibert d’Artze. En l’enregistrament de la cançó també hi han participat Lax’n’busto, Buhos, Filippo Landini, o Joan Reig, d’Els Pets.

Es tracta d’una iniciativa nascuda al Camp d’Aprenentatge Pau Casals del Vendrell, que es dedica a treballar i promoure la música a tots els centres educatius catalans. El seu director, i un dels impulsors del Dóna la nota, David Melgar, ha explicat que tot plegat va néixer quan van començar a notar el «neguit» que hi havia entre el professorat dels centres catalans quan van saber què suposava la LOMCE

La iniciativa vol reivindicar la importància de l’educació musical a les escoles i mostrar l’oposició a que l’assignatura quedi relegada a ser una optativa, tal com proposa la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Ensenyament (LOMCE). A tot Catalunya, uns 150.000 nens i joves d’uns 500 centres educatius s’han unit al projecte.

La cançó Mirall de Pau, composta especialment per l’ocasió per David Melgar i Gibert d’Artze, ha estat interpretada a tretze escoles d’educació infantil i primparia de la Conca de Barberà. En l’enregistrament de la cançó també hi han participat Lax’n’busto, Buhos, Filippo Landini, o Joan Reig, d’Els Pets. Així mateix, molts altres músics i grups catalans han donat suport a la iniciativa, com ara Ol’Green, Marina Rossell, Marc Parrot, Joan Masdéu o Sergio Dalma.

Més informació a ADOLESCENTS.cat

MIRALL-DE-PAU-lletra-page-001

dona la nota 001

Més de 150.000 signatures demanen a Wert que l’assignatura de Música torni a Primària

firmes a wert per la musica

Amb la Lomce, els alumnes poden acabar l’escolarització obligatòria sense estudiar aquesta matèria perquè passa a ser optativa, cosa que no passa en cap país de l’OCDE.

Sabíeu que la Lomce elimina la Música com a assignatura troncal en l’educació primària? Probablement no. Per aquest motiu, en Change.org han sorgit diverses iniciatives per donar a conèixer aquesta supressió i demanar que es restitueixi com a matèria obligatòria.

La iniciativa per sol·licitar al ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, que restitueixi l’assignatura de Música com a troncal en Primària ha collit a les 18.20 del 13 de març 150.063 signatures de suport a la plataforma Change.org.

Sota el títol Que la Música torni a Primària, la campanya ha estat impulsada per una professora de Música de Sevilla que denuncia que amb la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) els alumnes poden acabar l’escolarització obligatòria sense estudiar aquesta matèria perquè passa a ser optativa.

La iniciciativa denuncia que aquesta supressió de Música com matèria obligatòria és una cosa que no passa en pràcticament cap país de l’OCDE. «No donar suport a la classe de música a primària significa privar els infants d’aquests factors, ja que molts només tenen l’oportunitat de conèixer l’educació musical a través de l’escola», assegura la professora sevillana.

La campanya iniciada per aquesta docent ha crescut de forma sostinguda durant els últims dies. No és l’única iniciativa sobre aquest tema, ja que hi ha una altra petició similar, impulsada per una ciutadana de Basauri (Biscaia), que ha recollit fins ara més de 6.000 firmes des del passat 5 de març.

Des Change.org assenyalen que, en ambdós casos, el Ministeri d’Educació rep periòdicament un correu electrònic informant de les noves signatures de suport.

La voz de Galicia

%d bloggers like this: