La generació dels capbaixos: l’ús compulsiu de mòbils i tauletes canvia les regles socials

Només cal buscar en els hàbits de cada un per comprovar que el telèfon acapara la major quota d’atenció de les persones. Alguns ja el defineixen com la generació dels capbaixos.

mobil dependencia o addiccio 01

Que aixequi la mà qui consulta el seu Whatsapp quan es troba en una reunió, menjant en un restaurant o de visita a la cambra de bany. Qui mira les seves xarxes socials abans d’anar a dormir o es connecta al mòbil cada dos per tres. Qui aparenta certa activitat per pura dissimulació. Qui escriu en els seus aparells un “ha, ha”, es palpa la butxaca per assegurar-se que surt de casa amb telèfon o s’angoixa quan només li queda un 30% de bateria. Que alci la ma qui consulta el seu telèfon intel·ligent quan algú al costat ho fa o respon missatges al metro, autobús i fins hi tot quan va al volant. Que aixequi la mà qui ja hagi jubilat el seu llibre de capçalera per la tauleta tàctil, que camini pel carrer mirant el paisatge de la seva pantalla, que aturi el món davant la xiulada d’un missatge … o qui hagi oblidat l’última vegada que va passar 24 hores sense mirar el seu gadget. Possiblement molts han aixecat la mà i no han tingut ocasió de baixar durant aquest primer paràgraf.

Encara que sembli de bojos, tot això és el normal. Els anglosaxons, molt donats a posar noms a totes les coses, ja han batejat el fenomen com Phubbing, l’acte d’ignorar els altres per atendre el mòbil. Diuen que el 87% dels joves prefereix comunicar-se a través de missatges abans que cara a cara. De la mateixa manera, creix una generació que socialitza amb desconeguts amb els que només comparteix connexió i xarxa social, però menysprea a qui tenen al costat. No necessiten parlar ni que ningú els parli. Només somriuen en els selfies i exhibeixen la seva expressivitat lèxica a cop d’emoticons.

mobil dependencia o addiccio 02

Enganxats als missatgets

El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) assegura que un terç dels espanyols (el 34%) es reconeix enganxat als missatges de Whatsapp. Nadius i immigrants digitals actuen de la mateixa manera. I aquests dos col·lectius representen la pràctica totalitat de la població. Podrien definir-lo com l’homo mobilis, un descendent avançat de l’homo sapiens, aquell ésser humà que durant milers d’anys va caminar dret fins que va deixar de fer-ho per un smartphone. Els capbaixos han pres el món i un només ha de mirar-se a si mateix per reconèixer-se entre ells.

El futur sembla que avança rabent per aquesta direcció, ja que els nens aprenen dels grans i el naturalitzen sense la reflexió que han de fer els que van créixer d’una altra manera. Per tot això, els sociòlegs tenen molta feina per davant. Els manuals de tota la vida van quedar obsolets davant la democratització d’unes tecnologies personals que disloquen la manera de ser i actuar de les persones.

Tot és més còmode, més ràpid, sense fronteres en els mons virtuals. Qualsevol dubte es resol d’un googlelazo. Un tuit o un vídeo pujat a Youtube és capaç de provocar una revolució. Totes dues coses convergiran amb plataformes com Periscope, Meerkat o upclose, que permeten retransmetre vídeos en streaming amb absoluta interactivitat.

Els experts consultats consideren que la viralitat de les comunicacions trenca les regles de joc i crea altres imprevisibles. El cinquè poder ja és el primer. Campa al seu aire a Internet, marca les tendències i orienta el sentit de la marxa. Qui no vulgui adonar és que viu a la inòpia.

Una investigació de l’aerolínia Swiss assegura que el 74% dels espanyols se sent desplaçat pel mòbil quan està en parella, enfront del 48 per cent dels francesos o el 43 per cent dels italians i alemanys. L’objectiu de la companyia suïssa consistia en conscienciar la població sobre la importància de prestar una major atenció a les persones que ens envolten. Davant aquest afany, el mateix informe sociològic llançar certs percentatges curiosos: més de la meitat dels espanyols no sent cap objecció a exposar el mòbil sobre la taula i atendre’l en cas de trucada o missatge mentre es menja amb familiars i amics, percentatge que redueix al 14 per cent a Alemanya, on aquest costum es considera una falta de respecte.

Però hi ha més dades, el 63% dels espanyols considera que el creixent ús del mòbil fa més superficials les relacions humanes, enfront del 85% dels austríacs. A més, només un de cada quatre consultats defensa la conveniència d’estar localitzat i accessible durant les 24 hores del dia. Però hi ha més estudis que conviden a fregar-se els ulls. L’Institut Forsa va realitzar un estudi fa un any entre més de 600 joves alemanys d’entre 14 i 19 anys per assegurar que el 60% triaria prescindir de parella abans que de mòbil, percentatge que s’eleva al 70% entre les dones.

ANTONIO LORENZO – EL ECONOMISTA

tecnologia el economista atontados con el movil
Consulti aquí la nova edició de la revista el Economista Tecnologia.

Les ‘tablets’ dels pares, els ‘smartphones’ dels nens

Un estudi assenyala que, amb el pas dels anys, el consum de mitjans per part dels menors es torna més digital i, per tant, més solitari.

repor d'Adolescents

Un estudi que analitza els hàbits mediàtics dels  nens  i els  adolescents  indica que, a mesura que van creixent, el seu  consum  es torna més digital i, per tant, més solitari. Així, els menors veuen moltes hores de  televisió  al costat d’altres membres de la seva família. No obstant això, quan l’edat dels usuaris augmenta, aquests es van decantant per  internet, la navegació és menys compatible amb la companyia, sobretot, si és adulta.

L’informe del qual s’han obtingut aquestes dades, elaborat als Estats Units per la consultora especialitzada Nielsen, mostra que més del 95% de les persones de 2 a 17 anys supera les 20 hores de televisió a la setmana. No obstant això, gairebé un terç dels xavals de 14 a 17 són cibernautes habituals. En aquesta franja de la població, la proporció de nois que seu davant el televisor amb algú de la casa és del 37%.

Els pares tendeixen a deixar les seves tauletes tàctils als nens més petits. A partir dels 12 anys, els nois ja utilitzen els seus propis  smartphones. Segons afegeixen els tècnics de Nielsen, les  xarxes socials  són els serveis favorits del públic més jove. I, a més, nou de cada deu d’aquests enquestats asseguren que veuen vídeos en línia en els seus telèfons intel·ligents. En definitiva, es tracta d’uns costums i preferències que estan d’acord amb el procés de maduració de la personalitat.

LA VANGUARDIA via CATEI.cat

Els jocs per a nens trenquen la barrera entre el món real i digital

Internet, els ordinadors, els smartphones, les tauletes i les consoles de videojocs formen part de la nostra vida diària. La nostra i la de la majoria dels nens. Una realitat que permet als més petits assimilar la tecnologia d’una forma natural i innata.

jugant nens 01

Els nens es distreuen amb els iPads dels seus pares, queden al·lucinats amb els videojocs dels seus germans grans o fins i tot comencen a escoltar música a través d’aplicacions com Spotify. Viuen en un entorn on la tecnologia està molt present i això, sempre sota la supervisió dels pares, els pot servir per a començar a familiaritzar-se amb dispositius que en un futur segur que els hi seran molt útils.

Però, com podem anar més enllà? Què més els hi podem oferir? Només ens queda una opció: permetre que experimentin amb alguns dels kits de construcció de dispositius electrònics o robots que hi ha actualment al mercat. Hi ha molta oferta i tots amb un elevat valor didàctic, però anem a destacar-ne cinc: KanoGetcodieRomoLego X i Invéntame.

Kano és un kit per a muntar un ordinador dissenyat pels més petits. Utilitza una petita placa Rasperry Pi Model B amb la qual els nens aprenen a identificar les peces que composen els ordinadors.

Els altres components del paquet són un teclat, un xasis personalitzable, un petit altaveu, cables HDMI i USB, una targeta SD que incorpora el sistema operatiu i altres elements que els nens poden ensamblar sense dificultat. Per suposat, una vegada el tenen fabricat, tocarà programar-lo. Tot un repte!

Codie és un robot que ensenya als nens els principis bàsics de la programació. A través de la seva aplicació per a smartphones, qualsevol pot programar el seu primer robot en tan sols dos minuts. És un joguet amb un llenguatge de codificació fet a mida. Com en molts altres projectes similars, la idea de Codie no és que els més petits aprenguin realment a programar, sinó que a través de senzills jocs es familiaritzin amb l’àmbit de la lògica i siguin capaços de resoldre petits problemes pels seus propis mèrits.

Romo és un petit robot creat per Romotive gràcies al suport obtingut a través de la plataforma de crowdfunding Kickstarter. Per a gestionar-lo és necessari connectar-li un iPhone o un iPod i descarregar-se la seva aplicació. Romo actua com una mascota. Els nens el poden programar i jugar amb ell a qualsevol joc. També a fet i amagar? Segur que sí!

Lego X és un prototip dels creadors de Gravity Sketch. És el joguet que millor relaciona el món físic amb el digital. Totes les construccions físiques 3D de Lego es poden transferir automàticament als dispositius electrònics. Així doncs, els nens estan a les portes de convertir-se en autèntics dissenyadors de 3D sense tenir coneixements previs d’informàtica. Tota una revolució.

Aquests i altres casos com el de Invéntame, creada per l’espanyol Jesús Ibáñez, s’estan convertint en maneres efectives d’apropar la programació i la tecnologia als més petits d’una forma didàctica i propera.

Si a aquestes edats és quan els nens aprenen més ràpid, per què no ensenyar-los aspectes principals de la programació a través de jocs? Segur que en un futur, molts agrairan aquests petits esforços i jocs.

Font: Mobile World Capital via COEINF.cat

jugant nen i avi 01

Les 9 orientacions del Consell Escolar per incorporar la tecnologia mòbil a l’aula

El Consell Escolar de Catalunya aprova un document que posa les bases per a la incorporació de la tecnologia mòbil a les aules. Assenyala que l’escola no pot ser aliena a l’impacte social dels mòbils, i aporta 9 orientacions als centres per a fer-ne un bon ús.

El mobil es cola a classe 02

El Consell Escolar de Catalunya ha establert els fonaments per l’entrada dels mòbils i les tauletes a les aules. En ple debat sobre la idoneïtat de la seva utilització en escoles i instituts, i coincidint amb la celebració del Mobile World Congress a Barcelona, aquest organisme va aprovar ahir el document Les tecnologies mòbils als centres educatius, que reconeix la “necessitat” de fer “un bon ús d’aquests dispositius dins els centres educatius de manera que se n’aprofiti al màxim el potencial”. Fins ara el sistema educatiu havia estat aliè a l’impacte vertiginós de la tecnologia mòbil en tots els àmbits de la vida. Segons el Consell Escolar ho ha de deixar de ser i assumir el repte, amb esperit constructiu, d’incorporar els mòbils a les aules, comptant pautes clares per als alumnes.

El document aprovat pel ple del Consell s’interpreta com la llum verda a l’ús dels mòbils a classe, i compta amb orientacions per a què els centres evitin controvèrsies derivades de la utilització d’aquests dispositius, com les situacions vulneració de la intimitat. “Aporta elements de reflexió que puguin ser d’utilitat a la comunitat educativa a l’hora de bastir solucions adequades als reptes que planteja la ubiqüitat de les tecnologies mòbils als centres educatius”, constata el text sortit del ple, que a més considera els mòbils per assolir les competències digitals marcades per la Generalitat.

El Consell recull també alguns exemples d’experiències que ja han donat resultats positius. El document es pot consultar sencer aquí. En aquest article sintetitzem les 9 orientacions que posen a disposició dels centres.

1. Pautes clares. El consell recomana que els centres estableixin pautes clares i factibles, si pot ser comptant amb la participació dels alumnes. “L’alt potencial educatiu dels mòbils ha de ser encarrilat positivament […] i evitar que esdevingui un àmbit de confrontació entre alumnes i professors”, constata el text, que insisteix que la visió dels centres ha de ser sempre “aaptable i proactiva”.

2. Preveure la comunicació immediata. L’ús creixent dels mòbils, sobretot des que es poden connectar a internet, comporta que els seus usuaris esperin sempre respostes immediates en la seva interacció amb altres persones. Això el centre ho ha de preveure, segons el document. “Molts pares poden pensar que els seus fills o ells mateixos són vulnerables si no disposen de la possibilitat de comunicar-se”, valora el text. En aquest sentit, no dóna llum verda a una comunicació ilimitada entre pares i fills, però sí que alerta que s’ha gestionar aquesta possibilitat dins les normes de convivència del centre.

3. Fugir de l’immobilisme. Es recomana no instal·lar-se en una visió estàtica de l’educació, que sigui aliena al “potencial de les tecnologies mòbils”. Cal “afrontar de manera decidida i positiva aquest fet”, constata el text, perquè si no es pot contribuir a eixamplar la distància entre la realitat de l’alumne i la del sistema educatiu.

4. Participació de les famílies. En l’equació que permeti l’entrada dels mòbils a l’aula hi ha d’haver les famílies. “Es poden fer alumnes i famílies partícips de les normes d’ús dels dispositius mòbils com a part de les normes de convivència del centre”, recull el text. De fet, recorda que la llei d’educació de Catalunya ja preveu que s’ha de potenciar la participació de les famílies a través de la carta de compromís educatiu.

5. Protocols de prevenció de riscos. Per no sacsejar la convivència als centres, el Consell recomana normes d’organització i funcionament que posin especial atenció en el ciberassetjament o la vulneració del dret a la intimitat. Així, recorda que Ensenyament ja ha facilitat instruments per a la reflexió als grups-classe i protocols per als casos més greus.

6. El projecte educatiu. El Consell Escolar proposa que la tecnologia mòbil quedi reflectida als projectes educatius i altres documents dels centres. “Saber utilitzar responsablement els dispositius digitals és alhora un contingut curricular i una competència, de la qual no es pot privar l’alumnat”.

7. Diàleg amb els alumnes. La incorporació dels dispositius mòbils és “una oportunitat única”, segons el text, “de presentar orientacions sobre el seu bon ús i articular la conversa d’alumnes i professors sobre aquest tema”. Els alumnes han de ser conscients de quin ha de ser l’ús permès dels mòbils, però a la vegada es recomana que siguin partícips de la configuració de les pautes.

8. Els professors, exemples. Com en tantes altres actuacions, els professors han de ser l’exemple dels alumnes en l’ús de la tecnologia mòbil. L’ús que en facin els docents ha de ser “coherent” amb les normes de convivència.

9. Garantir l’equitat. En aquest últim punt, el consell reflexiona sobre el canvi en les relacions entre els professors, els seus alumnes i les famílies. De la interacció únicament presencial s’està evolucionant cap al digital, aquest és un fet que constata el consell. Però en aquesta transició vol deixar clar que s’ha de garantir l’equitat.

El Diari de l’Educació

escola digital 02

Set raons per fer servir el mòbil a classe

escola digital 04

La tecnologia ja ha arribat a les aules, però sovint la pedagogia que es fa servir encara li dóna l’esquena. Tots els suports valen per donar a aquesta eina el millor ús educatiu.

“Enceneu els telèfons mòbils”. Quan aquesta sigui la primera frase que el professor digui als seus alumnes en entrar a la classe, en lloc que els apaguin, el canvi serà real. En el món actual plenament digitalitzat, l’entrada d’aquesta en l’educació ja no té marxa enrere.Molts recordaran que el mateix va passar fa dècades amb les calculadores. D’estar prohibides a classe, van passar a utilitzar-se per aprendre. Una vegada que el nen ja sap sumar, la seva utilitat per resoldre problemes més complexos és evident. Doncs el mateix passa amb la tecnologia que existeix avui dia. Tots els suports (mòbils, tauletes, portàtils …) són útils per aprendre. I no només a l’aula. L’aprenentatge s’ha tornat multidireccional i la classe ha perdut el seu protagonisme. Aquesta és una de les tesis d’experts internacionals que estarà sobre la taula durant la XXIX Setmana Monogràfica de l’Educació de la Fundació Santillana, amb el títol Millorar l’educació: què pot aportar la tecnologia?  Per escalfar motors, exposem les principals raons que estan portant a tot el món a utilitzar tot tipus de suports a classe:

–  L’alumne porta tota la informació sobre. La mou, la intercanvia, la comparteix en xarxa, fora i dins de classe. D’aquesta manera, aprèn de manera intuïtiva, fins i tot sense ser-ne conscient. El mòbil és clau per als estudiants. “Arribarà un dia en què el professor digui als alumnes a l’inici de la classe: ‘Enceneu els mòbils’, en lloc de dir-los que els apaguin”, exposa d’una manera molt gràfica el director d’Educació de la Fundació Santillana, Mariano saboner. Fa temps ja es deia que el ratolí de l’ordinador s’havia convertit en la prolongació del braç de les noves generacions de nens i joves. Però ara ho és encara més la seva mòbil.

–  La classe ja no és l’únic lloc on s’aprèn. L’ús d’ apps educatives com a complement dels temaris comença a ser una realitat. I les iniciatives d’emprenedors per crear són cada vegada més nombroses. El sector calcula que en l’actualitat hi ha més de 80.000 apps educatives. Són gratuïtes i ajuden a que augmenti la motivació de l’alumne. Molts docents i experts insisteixen en la seva utilitat a l’aula. Els continguts vénen de fora de l’aula i entren per la tecnologia a través dels mòbils o d’altres suports.

–  El professor sap usar la tecnologia com l’alumne. “El tòpic que els alumnes usen més la tecnologia i estan més familiaritzats amb ella que els professors s’ha trencat”, recorda Jabonero. Aquesta premissa que es repetia fins a la sacietat fa anys ja no és certa. Tothom fa servir la tecnologia en la seva vida quotidiana i professional, sigui per enviar correus, navegar, jugar, escoltar música o, sí, alguns fins i tot per ensenyar. I ja sense esmentar que molts dels professors que exerceixen ara a l’educació no universitària pertanyen ja a generacions que van néixer en l’era tecnològica.

–  La transformació de l’educació amb la tecnologia té tres potes: els recursos digitals amb els quals es dota l’aula i als alumnes (des de les pissarres digitals als ordinadors), el seguiment del professorat i un currículum digitalitzat. I els recursos ja no són l’assignatura pendent, ressalten els experts. De fet, el 85% dels centres de secundària dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ja el 2012 estava dotat d’ordinadors de taula; el 41%, de portàtils, i el 11%, de rajoles, segons dades d’aquesta organització. Els següents passos a donar són estendre el currículum digitalitzat, així com el seguiment i suport del professorat en l’ensenyament amb aquests materials.

–  Els professors ja no van a cursets perquè els ensenyin a utilitzar la tecnologia. No són la solució. Està més que comprovat. Avui dia el seguiment del docent ja es fa per experts en tecnologia en els propis centres, explica Jabonero. Se’ls dóna suport sobre el terreny en l’ús de totes les eines que integren el currículum digitalitzat (que té múltiples recursos, com il·lustracions animades, vídeos, visites virtuals, fòrums …). Molts experts posen com a exemple de la importància d’aquest suport el cas d’Uruguai. Informatitzar tots els centres, però no va dotar als docents d’eines per utilitzar aquests nous recursos. La conclusió va ser que van baixar els resultats dels alumnes, segons es va veure en els resultats que van obtenir en l’avaluació internacional del programa Pisa , de l’OCDE.

–  La despesa pública en tecnologia creix en els països més avançats, tot i que baixa la despesa en educació.Països com els Estats Units o Anglaterra han seguit aquesta línia en plena crisi. Però no sempre la inversió en tecnologia per a l’educació s’ha traduït en una millora dels resultats dels estudiants.De fet, alguns dels països que menys inverteixen en ella (com Finlàndia, el Japó o Corea del Sud) surten als primers llocs de les proves Pisa de l’OCDE, igual que altres que, per contra, inverteixen molt en ella ( com Singapur, els Països Baixos o Estònia).

–  En els últims anys, s’ha creat la figura del “Coordinador Tec “en els centres. Precisament per la raó anterior. Per facilitar la seva bona utilització per tal que es tradueixi en un millor i més eficaç sistema d’aprenentatge per als alumnes. Nombrosos centres espanyols ja compten amb ells. El “Coordinador Tec “és el responsable i supervisor d’ús de la tecnologia a les aules. Fa un seguiment del professorat i de l’adaptació del currículum del centre a ella.

escola digital 02

Un canvi lent

Aquella visió del professor repartint als seus alumnes bolis bic mentre aquests no paraven de badallar perquè en realitat es manejaven perfectament davant un teclat ha passat a la història, recalquen els experts. Òbviament excepte en excepcions molt concretes, com és el cas de poblacions en situació molt desfavorida o de tendències pedagògiques que s’inclinen per no usar la tecnologia.

Però si el procés de digitalització del treball i dels treballadors ha estat molt complicat en nombrosos sectors i empreses, en l’educació, sobretot en el no universitari, la complexitat s’eleva al cub. No es tracta de canviar el procés de producció d’alguna cosa i de formar els treballadors en aquesta nova forma de treballar, sinó d’ensenyar a les generacions futures d’una forma completament diferent tot el que necessitaran saber per formar-se com a individus. Per això, la Fundació Santillana s’ha proposat en la seva nova Setmana de l’Educació analitzar la situació. Una desena d’experts internacionals parlaran des de demà fins dijous de l’impacte de les TIC, de com ho viuen els estudiants, de la situació a Espanya o de quins són els suports i continguts en què cal centrar-se.El canvi està sent molt lent i el punt de mira està no només en com utilitzar degudament la tecnologia per ensenyar sinó en com treure-li més partit per millorar la qualitat de l’educació.

SUSANA PÉREZ DE PABLOS – EL PAÍS

escola digital 03

És legal espiar el mòbil de la parella amb una APP?

Interferir les comunicacions d’una altra persona sense el seu consentiment és delicte, encara que existeixen diverses eines que ho permeten, com MSPY, Flexispy, Mobile Spy o Mobistealth

espiar parella mobil 00

“Moltes persones enganyen (…) El seu telèfon mòbil et dirà el que elles no diuen”, així es promociona Flexispy , un programa que permet conèixer cada missatge, trucada o localització d’una persona, entre d’altres intimitats, a través del seu ‘smartphone’. Similars a aquesta ‘app’, que s’adreça a persones geloses, empresaris desconfiats o pares que volen controlar als seus fills, hi ha altres com ara, MSPY , Mobile Spy o Mobistealth. Tot i que interceptar les comunicacions d’una altra persona sense el seu consentiment és delicte a Espanya, aquestes eines estan disponibles per al seu ús.

Per 199 dòlars al trimestre (uns 174 euros), el programa informàtic que ofereix Flexispy, un cop instal·lat al mòbil aliè, informa al client de gairebé cada moviment que realitza el propietari. Així, ofereix la possibilitat de llegir els missatges de Facebook o Whatsapp, correus electrònics o SMS; gravar les trucades; activar el micròfon o la càmera de forma remota per escoltar i veure el que passa al voltant del telèfon o reinstal·lar en un nombre il·limitat d’aparells, segons afirma l’empresa.

“FlexiSPY es basa en la creença que el més important és la teva privacitat, fem tot el tècnicament possible per assegurar que la teva parella no descobreixi el programari”, assegura aquesta companyia creada el 2005. Ara bé, també es cobreix les esquenes: “el usuari ha de determinar i obeir responsablement totes les lleis del seu país en utilitzar FlexiSPY amb ‘finalitats d’espionatge’ “.

A Espanya, fer servir aquesta ‘app’ per espiar és il·legal: “tot el que sigui una actuació que impliqui que de forma desconeguda (subreptícia) s’intercepten comunicacions i no hi hagi consentiment per la persona que és titular d’aquestes comunicacions és un delicte, tipificat en l’article 197 del codi penal”, afirma el professor de dret penal de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), David Felip. El delinqüent “serà castigat amb les penes de presó d’un a quatre anys i multa de dotze a vint-“, diu el text.L’any passat la Guàrdia Civil va detenir un home que havia instal·lat una app al mòbil de la seva parella per controlar-la.

La pràctica és més comú del que es pugui imaginar. Un estudi de l’organització benèfica per a la violència domèstica, Women Aids, revela que el 41% de les víctimes enquestades va afirmar que les seves parelles o exparelles havien rastrejat els seus moviments a la xarxa.

Un segon informe de l’organització que ajuda a víctimes de l’abús a internet, Digital Trust, va trobar que més del 50% de les parelles assetjadores van usar programes informàtics d’espionatge o altres mitjans per vigilar de forma online a les seves víctimes, segons informa T he ​​Independent.

espiar parella mobil 01

Responsabilitat de l’empresa o de l’usuari?

Per ara, l’usuari que empra l’eina per cometre el delicte és l’únic responsable davant la llei. Tot i que la reforma del codi penal inclourà aviat a l’empresa que proporciona aquesta tecnologia. El text castiga a qui “produeixi, import o, de qualsevol manera, faciliti a tercers, un programa informàtic, concebut o adaptat principalment”, per cometre el fet delictiu.

No obstant això, segons el professor de la UPF les empreses podrien esquivar la responsabilitat gràcies a la difícil interpretació de les paraules “concebut o adaptat principalment”. En aquesta ambivalència poden acollir moltes d’elles, ja que a més d’espiar parelles, també ofereixen altres serveis legals com els de controlar a menors o empleats.

En l’àmbit laboral, l’actuació seria acceptable si els telèfons o ordinadors són propietat de l’empresa i estan destinats exclusivament a ús laboral; i, a més, s’adverteix de la prohibició de l’ús particular i s’avisa que hi haurà un control, segons aclareix Felip.

espiar parella mobil 02

La privacitat és saludable per a les relacions

L’empresa londinenca MSPY està més especialitzada en rastrejar menors i empleats, encara que a l’estiu va llançar la versió per a parelles, mCouple. Aquesta ‘app’ advoca perquè la instal·lació sigui consentida per ambdues parts -es dirigeix ​​a “amants que vulguin estar més a prop que mai”, segons el seu eslògan -. L’eina permet a la parella accedir als missatges del mòbil i rastrejar els moviments amb un GP.

“Encara que hi hagi un acord, igualment és preocupant, perquè la privacitat és un dret; ningú vol deixar tots els aspectes de la seva vida al descobert “, afirma la psicòloga especialista en sexualitat i parella, Marta Ibáñez. Recorda l’experta, a més, que encara que estigui acordat també és una forma de control, ja que es pot haver donat una situació de xantatge previ per aconseguir el consentiment de l’altre. A Ibáñez li preocupa l’existència d’aquestes aplicacions perquè, d’una banda, “el seu ús mai és positiu per a una relació” i, de l’altra, vol dir que hi ha una demanda. “La gelosia i l’ànsia de control de la parella són molt habituals, i cada vegada en parelles més joves”, assegura a partir de la seva experiència com a terapeuta conjugal. “La gelosia és un càncer per a les relacions”, adverteix.

Als Estats Units la Comissió Federal de Comerç (FTC, en les seves sigles en anglès) va multar l’estiu passat a StealthGenie, un programari d’espionatge similar al d’MSPY i Flexispy, amb 500.000 dòlars per violar la llei d’escoltes telefòniques. En la mateixa època Google Play anunciava la retirada de l’aplicació brasilera Rastrejador de Nuvi i, el 2010, també va eliminar del seu mercat una aplicació que permetia espiar mòbils.

GINA TOSAS – LA VANGUARDIA

espiar parella mobil 03

Noves formes d’ensenyar a aprendre

Noves formes d ensenyar a aprendre

Un no pot esperar que passi alguna cosa diferent a la seva vida si acostuma a tenir els mateixos pensaments, fa les mateixes coses i abraça les mateixes emocions cada dia. Aplicar això a l’àmbit educatiu suposa repensar i posar a judici moltes de les nostres pràctiques docents a l’aula. Aquest és el primer esglaó cap a la innovació.

A la societat de començament del segle XXI, caracteritzada com a societat del coneixement, la institució escolar no pot romandre aliena als ritmes del canvi actual, per la qual cosa la innovació constitueix una de les seves principals i prioritàries tasques. I és obvi que un dels canvis i innovacions més profunds que hem experimentat en aquests darrers anys ha vingut de bracet de les tecnologies digitals. Per tant, l’escola, si el que vol és preparar-se per a la vida real a curt, mitjà i llarg termini, no pot restar al marge de l’ecosistema d’informació actual.

Els mitjans digitals són decisius en aquest aspecte i ja són una part indissociable d’aquesta vida, malgrat que sigui força probable que acostumin a aparèixer implicacions on la tecnologia sembli una simple qüestió de moda o bé una exigència consumista. Precisament per aquesta darrera raó és encara més necessari conèixer les eines digitals i fer-ne un ús ètic, reflexiu i responsable, tant a l’escola com a casa.

Un factor clau extret del document de conclusions de la XXII Jornada de Reflexió del Consell Escolar de Catalunya sobre L’impacte i la contribució de les tecnologies digitals en l’educació celebrat a Barcelona l’abril del 2013- tracta sobre l’ús d’expressions com nadius digitals o generació Facebook o d’altres semblants que expressen un fet generacional relacionat amb la familiaritat del jovent amb la tecnologia. En aquest sentit -remarca el document-, molts escolars disposen d’un extens bagatge de coneixements, experiències i habilitats digitals ampli però poc estructurat, que no es pot assimilar a competència digital perquè no garanteix que infants i adolescents aprenguin i obtinguin valor afegit de l’ús de la tecnologia en el treball intel·lectual.

Educar i no prohibir

Haver nascut en un context sociotecnològicament ric no implica automàticament que se sigui capaç de treballar i estudiar amb els entorns digitals de manera profitosa ni eficient, fet que observen els professors quotidianament. Emprar assíduament sistemes de missatgeria i participar en les xarxes socials no és sinònim de domini de la comunicació; buscar informació i emprar eines ofimàtiques (que a vegades són només copiar i enganxar) no equival a elaborar coneixement. I és per això que crec fermament que ens cal educar i no pas prohibir, acompanyar i donar criteris a l’alumnat per ajudar-los a fer un ús moderat, crític i productiu dels recursos de la xarxa i dels dispositius de què disposen, així com donar-los eines i recursos per aprendre a gestionar la seva identitat a internet i els riscos de seguretat associats. Que no sigui que per no voler sortir de la nostra zona de confort docent estiguem produint finalment orfes digitals.

D’altra banda, cal començar a construir plegats (equips directius, professorat i famílies) projectes d’innovació pedagògics amb suport tecnològic amb la presència i el compromís dels mateixos alumnes. El fet de tenir la complicitat del mateix alumnat crec que és la clau de volta de tot plegat: involucrar-los a ells permetrà responsabilitzar-los.

I, per acabar, ens cal que les famílies adoptin també mesures saludables i siguin bon exemple de com emprem les eines tecnològiques en general i les tecnologies mòbils en particular. L’autoritat moral de pares i educadors és clau a totes les edats. Els nostres fills, tant els petits com els adolescents, ens tenen en el seu punt de mira, es fixen en com les emprem, quin grau de dependència en tenim, quin ús en fem, com són les nostres relacions personals en aquests mitjans, què enviem o què escrivim: per tant, no demanem ni exigim res que no puguem complir.

En definitiva, doncs, el repte del coneixement i ús de les tecnologies digitals a l’escola i a casa ens dóna la possibilitat real de ser molt a prop dels que potser són molt lluny. És probablement el desconeixement del bon ús d’aquestes tecnologies digitals que ens fa sentir molt lluny dels que realment són ben a prop.

MIQUEL ÀNGEL PRATS – Expert En Tecnologia Educativa – Diari ARA

Recels de la comunitat educativa als plans del Govern per introduir el mòbil a l’aula

La falta de formació dels docents i l’ús del telèfon abans de 3r d’ESO, les principals preocupacions

mobil-codis ARA 1601

El marc legal que prepara el departament d’Ensenyament perquè els centres educatius regulin l’ús del mòbil a l’escola a partir del curs que ve ha aixecat certs recels entre la comunitat educativa. La premissa de la conselleria d’Irene Rigau és que instituts i escoles determinin a quins “espais i moments” es poden utilitzar els smartphones als centres i, alhora, que el professorat els aprofiti com una eina més d’aprenentatge. Tot i que sobre paper pares, docents i sindicats aproven la proposta del Govern, la comunitat educativa alerta que, perquè la normativa funcioni, cal reactivar la formació digital dels docents i una bona planificació a l’hora de decidir a quina edat s’ha d’introduir el mòbil per a usos didàctics.

USTEC-STEs -el sindicat majoritari en el sector educatiu- denuncia que fa anys que Ensenyament retalla el pressupost en cursos de formació permanent per al professorat a causa de la crisi econòmica i que per incloure el mòbil a l’aula cal aquest recurs. “El docent ha de tenir uns coneixements tècnics i ha de ser Ensenyament qui els ha de proporcionar i no empreses privades com passa actualment a diverses escoles”, lamenta la portaveu d’USTEC-STEs, Ana Elvira Sánchez. La responsable sindical també lamenta que la regulació de l’ús del mòbil arribi tres cursos després de la seva introducció com a eina d’aprenentatge a través del programa anomenat mSchools. “Primer Ensenyament ha venut la necessitat i, ara, reclama la regulació”, insisteix.

Tot i que l’Associació Rosa Sensat també se suma a la denúncia de la falta de formació del professorat que fa el sindicat, l’entitat veu amb bons ulls l’aposta del Govern perquè representa una “inclusió” dels “aparells” tecnològics a classe. La seva portaveu, Francina Martí, manté que l’ús del mòbil modificarà la visió de l’ensenyament més “tradicional”, basat en el fet que la informació la té tota el docent o els llibres. “Provocarà un canvi de mentalitat del professorat que haurà d’ensenyar a l’alumnat els canals per trobar informació i ajudar-lo a processar-la”, explica. L’altre gran repte -afegeix-és la utilització social que es faci dels dispositius dins dels centres escolars. Martí insisteix que és bàsic donar “criteris i normes” d’ús als estudiants i que a l’alumnat se l’ha d’incloure en aquest debat.

Els temors dels pares

La Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (Fapac) coincideix amb el departament d’Ensenyament que introduir el mòbil com un recurs més d’aprenentatge és una bona opció. “Prohibir-lo no porta enlloc perquè el mal ús no depèn de l’aparell, sinó de les persones”, manté el seu portaveu, Àlex Castillo. Ara bé, el col·lectiu també deixa clar que pot ser un “perill” introduir-lo en segons quines edats. Per la Fapac s’hauria d’evitar fins a tercer d’ESO. “No tots els nens tenen mòbil a primer o segon”, puntualitza Castillo. L’altre aspecte que cal tenir en compte és l’extensa gamma de prestacions que tenen els mòbils. “A l’aula s’ha d’optar per aplicacions que tinguin tots els dispositius, tant els d’alta com els de baixa gamma”, concreta.

“Perillós” fora de l’aula

El Consell Escolar Municipal (CEM) de Girona -que va aprovar un reglament en què prohibeix a l’alumnat l’ús dels mòbils als recintes educatius excepte per a usos didàctics, i sempre amb l’autorització del professorat- veu “perillós” que els aparells es facin servir en altres espais de l’escola fora de l’aula. “Tal com ja ha passat en alguna ocasió, es poden produir casos d’una mala utilització d’imatges i vídeos”, assegura la regidora d’Educació de l’Ajuntament de Girona, Isabel Muradàs. L’única manera que el consistori gironí veuria amb bons ulls la regulació que proposa el Govern és que s’acompanyés d’un “treball previ” per garantir una bona utilització dels smartphones. De fet, el mateix consistori, amb la col·laboració dels centres escolars, ha engegat aquest curs xerrades amb les famílies i tallers entre els alumnes per aconseguir aquest objectiu. “Amb els alumnes de primària el treball de conscienciació se centra sobretot en el nucli familiar i, a secundària en l’alumnat”, conclou la regidora.

ELISABET ESCRICHE – Diari ARA

‘Smartphone’: prohibició o utilització amb límits?

Dos instituts defensen la seva gestió davant la irrupció del mòbil

mobil-CODIS utilització

A les aules de l’Institut Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat del Vallès s’imposa el Codi A. Se simbolitza amb el dibuix d’un mòbil blau amb un gran interrogant a la pantalla. L’alumnat té clar què vol dir: “Només es pot utilitzar el mòbil amb l’autorització del professorat i sempre per a usos acadèmics”. El mateix codi es fa servir als laboratoris i a la zona de tallers. Al pati, però, la senyalització canvia. Aquí mana el Codi R, materialitzat amb un telèfon de color groc. Les instruccions canvien: “Es pot utilitzar per connectar-se a internet, enviar missatges o escoltar música”. Dues pautes més completen la normativa sobre l’ús dels smartphones al centre: el Codi P -simbolitzat amb un telèfon vermell-, que en prohibeix l’ús durant els exàmens, i el Codi S (un mòbil verd), en què es poden utilitzar per connectar-se a internet o enviar missatges sempre que no “interfereixin amb les activitats lectives”. Aquest últim codi s’aplica només durant les sortides.

La normativa es va aprovar per claustre el curs 2013-2014. “El reglament intern d’abans prohibia la utilització dels smartphones. Era una incongruència perquè el mòbil es feia servir com a eina educativa a l’aula”, admet el seu director, Oriol Rodon. A més a més, quan es confiscava l’aparell a l’alumne els seus pares eren els que havien d’anar a l’institut a recuperar-lo. “Això provocava confrontacions amb els estudiants i amb les famílies”, apunta el director. A finals del curs passat l’equip directiu va fer una valoració del primer any de funcionament de la nova ordenança. “El resultat és positiu”, assegura el director. Les incidències han baixat un 40% respecte del curs 2012-2013 i la majoria de les que s’han produït les protagonitzen els alumnes novells. “D’una banda, s’ha donat un plus de llibertat a l’alumne i, de l’altra, un de responsabilitat”, explica. A més a més, s’ha aconseguit eliminar la “conflictivitat” amb els pares i els alumnes perquè són aquests últims els que s’encarreguen d’entregar i recollir el dispositiu. “Abans traslladaven la responsabilitat a la família i, ara, a l’estudiant”, matisa Rodon.

Normes clares

Un altre avantatge és que el docent sap que pot “confiscar” el mòbil quan l’alumne en fa un mal ús, però que, alhora, pot demanar que el faci servir per a “usos educatius”. De fet, l’institut, que té 650 alumnes, fa anys que utilitza les noves tecnologies a l’aula. Els tres primers cursos d’ESO es fa servir sobretot la tauleta tàctil i a 4t es potencia l’ordinador.

A l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona, en canvi, el primer que fan els alumnes de quan entren al centre és guardar el mòbil. Alguns opten per deixar-lo a les taquilles, i altres per portar-lo a sobre, però sempre apagat o silenciat. Les normes de funcionament i organització de l’institut són clares: “Queda prohibit que els alumnes utilitzin telèfons mòbils, aparells de música, jocs electrònics, sistemes de missatgeria, màquines fotogràfiques o qualsevol mitjà de transport [patins, monopatins] durant tota l’estada al centre”.

Evitar el conflicte

La seva directora, Anna Masós, admet que part d’aquesta prohibició és perquè els preocupa “un mal ús” de l’aparell sobretot a “nivell d’imatge”. “Poden fer fotografies o vídeos per penjar-los amb l’objectiu de ridiculitzar els companys”, argumenta. Quan el docent “enxampa” algun alumne amb el mòbil l’hi “pren” durant 24 hores. El segon cop, el càstig s’allarga tres dies i, la tercera vegada, es queda sense el dispositiu fins a finals de curs. Tal com passava amb l’antiga ordenança de l’Institut Joaquima Pla i Farreras, són els pares els que han d’anar al centre a recuperar l’aparell. “Així impliquem les famílies en el compliment de la normativa”, matisa la directora.

Tot i la prohibició, però, de vegades l’alumnat fa servir el mòbil com una eina més d’aprenentatge a l’aula, bàsicament els alumnes de batxillerat. “Ho fa en una activitat determinada i sempre sota la supervisió del docent”, insisteix Masós. La directora defensa que si el mòbil es queda fora de l’institut s’evita que “el conflicte” entri a classe. “Ens movem per contextos i l’alumne ha de saber que quan és a classe el mòbil no es pot utilitzar”, explica. Tot i així, Masós, que a l’hora d’aplicar les noves tecnologies al sistema educatiu assegura que és de “mentalitat oberta”, reconeix que l’ordenança del centre es pot acabar modificant a curt termini. “Com? Encara és una incògnita”, conclou.

E.E. – Diari ARA

mobil-que-alumnes_ARA 02 900x690

Les escoles hauran de regular l’ús del mòbil el curs que ve

El Govern insta els centres a aprofitar els ‘smartphones’ com una eina d’aprenentatge.

mobil a les aules ARA 01

Un de cada quatre nens de deu anys té mòbil. El percentatge creix fins al 90% en els adolescents de quinze anys. Tenint en compte les xifres, extretes de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), és difícil evitar que els smartphones entrin a classe. Els centres escolars fa anys que debaten com s’ha de gestionar la seva irrupció. Una part -la majoria- han optat per prohibir-ne l’ús, i la resta per incloure’ls com una eina més d’aprenentatge. El departament d’Ensenyament ha decidit acabar amb el debat i instarà les escoles i els instituts a regular-ne l’ús el curs 2015-2016. La conselleria d’Irene Rigau, seguint la premissa de donar la màxima autonomia als centres, deixarà que siguin les escoles i els instituts els que decideixin com s’ha de materialitzar l’ordenança. Ara bé, el departament els aconsellarà que aprofitin el mòbil com a eina educativa.

Segons la directora general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa del departament d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, els smartphones tenen un paper clau en el dia a dia dels nens. “Per a ells són com una pròtesi”, diu. Les escoles -insisteix- ho han d’aprofitar i utilitzar-los per millorar l’aprenentatge. Tot i que Ensenyament encara està elaborant les pautes “generals” que donarà als centres, les instruccions es basaran en tres línies de treball. La primera serà trobar “espais i moments” en què el mòbil pugui ser un instrument de suport educatiu. La segona, determinar en quins llocs no es podrà utilitzar, i la tercera, decidir els espais on es pot compaginar la utilització delssmartphones amb la restricció.

Un cop definides les pautes, els centres seran els que elaboraran les normes i els càstigs, en cas d’incompliment. “Cada escola, en funció de la seva autonomia, de les seves capacitats i de la seva organització, decidirà com materialitzarà la normativa”, deixa clar la portaveu del departament. “En cap cas seran unes instruccions tancades”, reitera. Fins ara el departament no tenia una normativa escrita. “Quan algun centre ens consulta com ho ha de gestionar, li aconsellem que es permeti l’ús dels mòbils però al mateix temps que reguli com fer-ho”, detalla la directora general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa.

La posició d’Ensenyament és just l’oposada que defensa el Consell Escolar Municipal (CEM) de Girona. El consell ha aprovat un reglament en què “es prohibeix” a tot l’alumnat l’ús dels mòbils als “recintes” dels centres, excepte “autorització expressa” del professorat per a usos didàctics. “El mòbil no es pot fer present, ni visible, ni audible, encara que sigui per utilitzar alguna de les seves aplicacions. Cal apagar el mòbil en entrar al centre”, diu el document. El reglament deixa clar que si l’alumnat incompleix la normativa se li confiscarà el dispositiu entre dos i cinc dies, en funció del que decideixi el centre. Per recuperar l’aparell, afegeix, el professorat de l’institut haurà de parlar amb l’alumne i la seva família. Per reconduir la normativa, Ensenyament ja s’ha posat en contacte amb el Consell Escolar de Catalunya. “Estudiarem si pot haver-hi un pronunciament del Consell i, així, aconseguir un debat més ampli”, avança Ruiz.

Malgrat de Mar també el prohibeix

Però el Consell Escolar de Girona no és l’únic que ha prohibit l’ús del mòbil a l’aula. L’Ajuntament de Malgrat de Mar ha pres la mateixa mesura tant a les escoles com als instituts per frenar “l’ús descontrolat” dels aparells. La prohibició ha entrat en vigor aquest mateix curs i s’ha acordat conjuntament amb tots els centres educatius del municipi. A part de no poder-los fer servir, el consistori també recomana no portar aquests aparells als centres. “En cas que s’utilitzi el mòbil, es requisarài es lliurarà a les famílies personalment. Utilitzar el telèfon mòbil serà considerat una falta lleu o greu, en funció de l’ús que se’n faci i segons el reglament intern de cada centre”, especifica la normativa. “Prohibir-lo no és la solució. El que s’ha de fer és ensenyar a l’alumnat a utilitzar-lo amb criteri i sentit”, assegura la professora de tecnologia i educació del departament de pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Mercè Gisbert.

La regulació de l’ús del mòbil per al curs vinent va en sintonia amb la política educativa sobre noves tecnologies impulsada pel departament els últims tres cursos. El 2012-2013 el Govern, conjuntament amb la Mobile World Capital Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la GSMA (organitzadora del Mobile World Congress) va impulsar el programa mSchools amb l’objectiu d’introduir el mòbil a les aules com a eina d’ensenyament. Durant el primer curs es va crear l’assignatura Mobilitzem la Informàtica, basada en la creació d’aplis per a mòbils. Actualment fan aquesta matèria 12.000 alumnes d’ESO i un petit percentatge dels de cicles formatius. Dins del mateix programa, aquest any s’ha impulsat el Mobile History Map (MHM), en què els alumnes de primària, secundària i FP han de crear i geolocalitzar continguts relatius a punts d’interès pròxims al seu centre educatiu.

Tot i que per tirar endavant el projecte Ensenyament ha format el professorat, Gisbert alerta que hi ha un “dèficit” en aquest àmbit. “No està ben format senzillament perquè la tecnologia avança més ràpidament que el sistema educatiu, que en alguns aspectes s’ha quedat al segle XIX”, conclou la professora de tecnologia i educació de la URV.

Castella-la Manxa els expulsa de l’aula

Mentre Catalunya aposta per utilitzar els mòbils a l’aula, altres comunitats autònomes van en direcció contrària. És el cas de Castella-la Manxa. El seu govern va aprovar el novembre passat la nova llei d’infància i adolescència, que prohibeix l’ús dels smartphones en escoles i instituts. Fins llavors, el funcionament era el mateix que a Catalunya: cada centre decidia com regulava l’ús del telèfon. Segons la nova normativa, només es podrà utilitzar el dispositiu de manera excepcional per “motius pedagògics” i sempre que es justifiqui per escrit i es compti amb l’aprovació del claustre de professors i de les famílies. Tot apunta que la Xunta de Galícia seguirà el mateix camí que el govern de Castella-la Manxa. Els gallecs volen aprovar per decret la prohibició dels smartphones. De fet, a la majoria dels seus centres ja no es poden utilitzar . La mesura té el vistiplau de la comunitat educativa, que assegura que entrar el mòbil a l’aula és un problema.

ELISABET ESCRICHE – Diari ARA

%d bloggers like this: