La generació 4C

La generacio 4C

Hem de gestionar positivament la connectivitat, fent un bon ús de la tecnologia i trobant un equilibri entre el que és digital i la resta.

La tecnologia ha suposat una revolució, ha modificat la manera com ens comuniquem, informem, orientem, entretenim o mostrem. Tenim a l’abast un aparell -mòbil o tauleta- i infinitat d’aplicacions que ens permeten estar sempre connectats. Aquesta revolució comunicativa, social i personal suposa un nou paradigma per als pares i mares de la generació 4C (connectada, comunicada, creativa i consumista). Al llibre ‘Generación 4C. Todo lo que necesita saber de sus hijos con ADN 100×100 digital’, la professora de secundària Elena Guasch planteja una sèrie de reflexions sobre el món digital actual i fa propostes específiques per a les famílies de nens i adolescents que estan sempre connectats. “És important aprendre a gestionar correctament la tecnologia perquè és imparable i no marxarà. En un moment en què els paràmetres vitals han canviat tant, hem d’aprendre a diferenciar entre el temps real i el digital, entendre que podem rebre un mail a l’instant però cal temps per corregir un examen i saber la nota”, comenta Guasch. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Adolescents 4.0

El 20% dels nens fa servir les xarxes socials abans dels 10 anys, el que avança comportaments propis de nois de secundària, segons la Ramon Llull. Diversos especialistes reflexionen sobre la conveniència de distanciar-se de la quotidianitat per repensar l’educació.

Adolescents 4 0 opinio la vanguardia

La setmana passada es va aprovar la llei francesa que prohibirà, a partir del proper curs, el ús de telèfons mòbils en centres escolars, excepte per a fins didàctics. L’Assemblea Nacional sosté que els mòbils distreuen a les aules de l’objectiu acadèmic i interfereixen en les relacions interpersonals al pati, on, a causa del seu ús, s’ha reduït la pràctica esportiva. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Catalunya advoca pel mòbil a classe com a eina educativa

El conseller Bargalló sosté que més que prohibir-los, el que ha de preocupar és com utilitzar-los.

Mobils a l escola noticia el periodico

Catalunya no es planteja, almenys de moment, prohibir l’ús dels telèfons mòbils a les aules, com acaba de fer Emmanuel Macron a França. Entre altres coses, perquè aquí aquest debat està ja bastant superat. “No es tracta de si s’han d’utilitzar o no, sinó de com cal utilitzar-los“, ha reflexionat aquest dissabte el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, que se li ha preguntat per l’assumpte. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

L’adolescència dins de la bombolla mòbil

Els adolescents es tancaven a la seva habitació quan només es connectaven a Internet a través del seu ordinador, però els smartphones els permeten aïllar-se en qualsevol lloc i en tot moment.

bombolla mobil

La formació en l’ús crític de la tecnologia depassa la instal·lació d’ordinadors a les aules de les escoles. Els coneixements dels joves sobre internet són nombrosos i variats, però, com recorden mestres i professors, molt sovint els xavals no són conscients del que ignoren. Saben com navegar, però, no tenen una idea clara sobre quin és el seu rumb. De fet, es pot dir que molts avancen sense brúixola entre les xarxes socials i els dispositius mòbils. A casa o al carrer, davant de la càmera del seu telèfon o sota els seus auriculars. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

“Vull un mòbil”: la “batalla” perduda dels pares enfront dels seus fills

Els nens són nadius digitals i aprenen molt ràpid a fer servir la tecnologia. No obstant això, abans que comencin a navegar a la Xarxa de forma autònoma, els pares han de formar als menors. Ana Santos, responsable de l’Oficina de Seguretat de l’Internauta, insisteix en la necessitat d’ensenyar conceptes bàsics tan importants com la privacitat.

cybercamp_2016-nens

El teu fill acaba de fer 9 anys. Prepara’t perquè el més segur és no tarda a dir: «Mare, pare: vull un mòbil». Llavors, el «pànic» s’apodera de la gent gran.«No», és la primera resposta. «Per què no? Els meus amics tenen mòbil», contesta el menor. Comença, llavors, una “batalla” que els progenitors s’allargaran tot el que puguin en el temps sabent que no guanyaran.

«Cal començar a casa a formar els petits», explica Ana Santos, responsable de l’Oficina de Seguretat de l’Internauta(OSI), que des de dijous i fins diumenge ha estat a Lleó ensenyant als menors què és Internet, la privacitat, què deuen i no fer a la xarxa, en el marc de Cybercamp 2016. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Els adolescents veuen més televisió fora de casa

Els dispositius mòbils estan prenent part de l’espai que al llarg dels anys ha ocupat la televisió convencional a escala internacional i propicien que el consum s’estengui més enllà de la llar

TV fora de casa mobilitat famila

Pràcticament tots els menors d’edat consumeixen televisió en mercats desenvolupats com el nord-americà o l’europeu, però, els experts estan descobrint algunes conductes diferents de les tradicionals en aquesta àrea.La quantitat de nens i adolescents que passen diverses hores al dia davant les pantalles que els proporcionen continguts audiovisuals -els televisors, els ordinadors, els dispositius mòbils, etc. segueix sent molt elevada, però cada dia hi ha més usuaris d’aquest tipus que porten a terme aquesta acció fora del seu domicili .

En concret, als Estats Units, aquest volum ja arriba al 4% en el cas dels nois que tenen entre 14 i 17 anys , segons concreten els tècnics de la consultora Nielsen. Com els seus majors, els joves combinen la televisió en directe i la programació a la carta amb la navegació digital . Les aptituds tecnològiques no són ja un problema rellevant en aquest aspecte. Aquest és un dels motius que expliquen que des de 2011 tot just hagi canvis en la incidència de la televisió (entre el 99% i el 96%) en tots els menors, dels 2 als 17 anys.

Pel que fa a la modalitat domèstica, el percentatge d’usuaris que paguen per veure pel·lícules a casa mitjançant qualsevol format o suport (al voltant del 70%) és superior a la proporció d’espectadors que compren o lloguen programes de televisió a través d’altres procediments (1 50%), segons es desprèn d’un altre informe elaborat recentment pels especialistes de Nielsen.

Els analistes destaquen que en poc temps les fórmules de visionat a les llars han experimentat una notable transformació . Així, els smartphones i les tauletes estan prenent part de l’espai que al llarg dels anys ha ocupat la televisió convencional a escala internacional. Serveis de continguts a la carta com Netflix encapçalen aquesta profunda modificació del mercat del vídeo i el cinema.

JOSEP LLUÍS MICÓ – LA VANGUARDIA

tauletes digitals TV fora de casa

Els Mobile Learning Awards premien la creació d’una biblioteca digital i una experiència virtual basada en la fotografia

La consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, i el CEO del GSMA, John Hoffman, han lliurat aquest migdia els premis entre les 132 propostes de centres i professors d’arreu del país

Mobile Learning Awards premiats

Dos projectes sobre l’ús innovador dels mòbils als centres educatius han guanyat els Mobile Learning Awards (MLA) 2016, que premien els projectes tecnològics més innovadors elaborats a les aules dels centres catalans. Un total de 132 projectes han participat enguany en la iniciativa, que ha culminat amb el lliurament de premis realitzat en el marc del Mobile World Congress.

En l’edició d’enguany les dues propostes guanyadores destaquen per potenciar les experiències virtuals com a fonament per un nou model d’educació a les aules. En la categoria Escoles innovadores en l’aplicació de les tecnologies digitals, ha guanyat el projecte de La biblioteca digital i la radio escolar de l’Escola Els Cossetans de Cunit (Baix Penedès), que situa els alumnes com a creadors i consumidors de continguts. En la categoria Millors experiències d’aprenentatge amb tecnologia mòbil a l’aula el premi ha estat pel projecte 360 graus d’aprenentatge immersiu del professor Francesc Solansde l’Institut Vallverdú de les Borges Blanques (les Garrigues), on un grup d’alumnes fa un producte didàctic amb fotos de 360º que després utilitzarà per ensenyar a un altre grup d’alumnes més petits.

Els Mobile Learning Awards –que enguany celebren la quarta edició– tenen com a objectiu reconèixer la tasca innovadora i impulsar la integració i l’ús de la tecnologia mòbil als centres educatius. Durant el lliurament dels guardons, la consellera Meritxell Ruiz ha afirmat que “els treballs premiats enguany són, un cop més, exemples de la bona feina, la creativitat i la innovació educativa que s’està duent a terme a les aules, per potenciar les competències bàsiques dels alumnes, particularment les competències digitals que són una de les prioritats del Departament”. Ruiz ha destacat que durant la jornada els participants “heu compartit coneixements, experiències i encarat projectes. Però heu creat sinèrgies, heu creat xarxa, i n’estic segura que el que heu pogut anar desenvolupant durant aquesta edició de l’mSchools, continuareu tirant-ho endavant. Sortiu d’aquí amb nous contactes professionals, i això és altament positiu, ja que us permetrà continuar intercanviant punts de vista i experiències”.

La consellera ha recordat que “l’objectiu dels Mobile Learning Awards és reconèixer la innovació dels nostres professors i centres educatius, molts cops una feina que passa inadvertida, però que és cabdal pel país. La capacitat d’innovació que és un dels trets d’identitat dels nostres centres i, si em permeteu, de la Pedagogia Catalana”. Alhora, ha ressaltat la importància de l’mSchools atès que “seguirà estimulant la capacitat d’innovació educativa i contribuirà a consolidar a Catalunya com un país pioner i referent internacional en l’ús educatiu de les tecnologies digitals aplicades a la millora dels processos d’aprenentatge”.

El certamen, consolidat entre la comunitat educativa, ha registrat una alta participació, amb 100 experiències d’aprenentatge amb tecnologia mòbil a l’aula i 32 experiències innovadores de centre. Els MLA estan integrats en mSchools, la proposta que desenvolupa la creació i l’ús de solucions mòbils, i que fomenta l’esperit emprenedor i el treball en equip entre els joves estudiants. mSchools està impulsada pel Mobile World Capital Barcelona, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i GSMA.

Els Mobile Learning Awards 2016 proposen dues modalitats de concurs. De la primera, Millors experiències d’aprenentatge amb tecnologia mòbil a l’aula, s’han seleccionat les 3 millors experiències en l’educació mòbil a l’aula, entre les 100 experiències presentades. La segona modalitat, Escoles innovadores en l’aplicació de les tecnologies digitals, ha premiat els tres projectes dirigits per les escoles més innovadores sobre l’ús responsable i eficaç de l’educació mòbil, d’un conjunt de 32 propostes.

L’entrega de premis ha comptat amb la presència de la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, i el CEO de GSMA, John Hoffman.

Els premiats de les dues categories dels Mobile Learning Awards són:

CATEGORIA: “Escoles innovadores en l’aplicació de les tecnologies digitals”

1r Premi: Escola Els Cossetans, de Cunit (Baix Penedès), pel projecte: La biblioteca digital i la radio escolar
Juntament amb el certificat corresponent, signat per l’ Aleix Valls,  CEO Mobile World Capital Barcelona, l’escola rebrà una impressora 3D.
2n Premi: Escola Sant Gervasi Cooperativa, de Mollet de Vallès (Vallès Oriental), pel projecte: Integració de la Tecnologia Mòbil a l’ Escola Sant Gervasi Cooperativa
3r Premi: Institut Vall de Llémena, de Sant Gregori (Gironès), pel projecte: La tauleta digital a l’aula: una eina eficaç 

CATEGORIA: “Millors experiències d’aprenentatge amb tecnologia mòbil a l’aula”

1r Premi: Francesc Solans, de l’Institut Vallverdú de les Borges Blanques (les Garrigues), pel projecte: 360 graus d’aprenentatge immersiu
Juntament amb el certificat corresponent, signat per l’ Aleix Valls,  CEO Mobile World Capital Barcelona, rebrà un Chrome Book.
2n Premi: Mònica Escarcelle, de l’Institut Pons d’Icart de Tarragona (Tarragonès), pel projecte: Our Story
3r Premi: Òscar Ortego, de l’Escola Anselm Clavé, de Ripollet (Vallès Occidental), pel projecte: El camí de tornada a casa

Previ a l’entrega dels premis, s’ha celebrat la segona jornada del seminari d’mSchools Changing Education Together. L’acte ha comptat amb la presència de la consellera de Presidència, Neus Munté.

Aquesta segona edició del Changing Education Together s’ha centrat en l’ús responsable dels dispositius mòbils en l’educació i l’evolució de les escoles en l’era digital. Els assistents han pogut escoltar els principals experts en mEducation, veure exemples de com els centres educatius assoleixen l’aprenentatge amb la tecnologia mòbil i participar en un debat obert sobre el rol de la tecnologia mòbil en l’adquisició de les competències digitals.

La trobada ha estat una oportunitat per ampliar la base de coneixements, debatre sobre el paper de la tecnologia mòbil a l’educació i compartir bones pràctiques entre els assistents.

govern.cat

Mobile Learning Awards public

Uns 400 docents desenvolupen propostes innovadores per millorar aprenentatge

Més de 400 docents catalans han participat aquest 20 de febrer en una innovadora experiència a escala europea que consisteix a desenvolupar propostes didàctiques per millorar l’aprenentatge amb el suport de les tecnologies digitals.

mSchools 01

La jornada Edu_Hack 2016, organitzada conjuntament per la Fundació Mobile World Capital Barcelona i el departament d’Ensenyament de la Generalitat, és una de les propostes de mSchools, el programa que des del curs 2013-2014 promou el treball amb tecnologia mòbil a les aules.

Edu_Hack 2016 s’ha celebrat a la cúpula del centre comercial Arenas de Barcelona i ha estat inaugurat per la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz; el conseller delegat de GSMA, l’associació que organitza el Congrés Mundial de Mòbils (MWC), John Hoffman; el secretari per a la Governança de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Jordi Puigneró, i el responsable de mSchools, Albert Forn.

Edu_Hack 2016 ha contribuït a crear propostes didàctiques que ajuden a identificar i desenvolupar, de manera col·lectiva, experiències innovadores en l’àmbit educatiu, així com a oferir al professorat mètodes pioners que millorin l’aprenentatge.

Al llarg de la jornada, els participants han desenvolupat prop d’un centenar de noves idees, segons un comunicat de la Generalitat.

Edu_Hack 2016 s’ha organitzat aprofitant la celebració, del 22 al 25 de febrer a Barcelona, ​​del MWC, el major esdeveniment del món dedicat a la telefonia mòbil, que reunirà més de 95.000 assistents ia les principals companyies del sector.

Més informació a mSchools

Agència EFE

mSchools 02

El control (impossible) del mòbil dels fills

Els pares assisteixen a un fenomen que no van viure d’adolescents: l’ús del mòbil s’ha convertit avui en un objecte imprescindible en la relació amb els altres. Els ‘smartphones’ obliguen els progenitors a plantejar-se com protegir els menors sense atemptar a la seva privacitat

pares mobils control 01

Els pares solen acceptar de ser un adolescent contemporani implica portar un smartphone a la butxaca. Conscients del poder del giny, no desitgen que els seus fills quedin marginats del cercle d’amics, arrossegant un sentiment d’incomprensió i una etiqueta de “pringat”. Vuit de cada deu adolescents ja tenen mòbil i l’edat d’introducció, actualment en els 12 anys, coincidint amb l’inici de la secundària, s’està avançant als 10.

Molts esdevenen orfes, orfes digitals, ja que els seus pares no seran seus referents en aquest tema. Amb aquesta ignorància generacional sobre el comportament social a les xarxes, els progenitors es veuran obligats a enfrontar dubtes sobre com protegir i educar els seus fills. La rapidesa i intensitat amb la qual els adolescents estan entrant a les xarxes socials fa sotsobrar les conviccions dels adults. Com respectar el seu dret a la intimitat protegint-los de riscos i perills per als que no estan preparats? No despreocupar-se’n, però tampoc ficar-s’hi. “Aquest fenomen és nou per a tots, fills i pares”, considera el pedagog Gregorio Luri, “així que tots estem en mode aprenentatge”.

“Els joves volen estar connectats al món, penjar les seves fotografies a les xarxes socials, rebre comentaris i l’aprovació d’amics coneguts o desconeguts”, explica Ernest Codina, fundador del portal Adolescents.cat.”Volen -continua- poder donar la seva opinió sobre el que els interessa, formar part de grups de watsap dels col·legues, estar al corrent de tot allò que fan els seus ídols … Amb un bon ús, el telèfon intel·ligent els suposa un univers de diversió, evasió i comunicació”. Però internet és com una selva. La comunicació entre els seus iguals genera certs riscos, com que l’animal més agressiu es mengi el vulnerable, i l’exposició a l’exterior, altres encara de més calat, com el grooming -pederastas que troben la seva xarxa en cercles de menors servint-se de artimañas- o el consum de material pornogràfic destinat a adults.

Entre els majors riscos en la seva selva particular, el bullying i el sexting -la pràctica de passar fotos o vídeos íntims via mòbil-. No cal parlar de paraules pròpies d’adults com injúria, calúmnia, extorsió, amenaça, xantatge o coacció, però sí que és cert que els menors exploren els significats d’aquest tipus de comportaments, conscient o inconscientment. Sempre ha estat així, només que ara es trasllada del fitat pati de l’escola al mòbil, amb grups de cercles cada vegada més grans.

L’inspector dels Mossos d’Esquadra Ferran Regina explica els més freqüents: un comentari inapropiat, una foto que els ha resultat graciosa però és vexatòria, una imatge captada a la intimitat i que és divulgada. “El problema -manté- és que el dany es magnifica, ja que salta d’un grup de watsap a un altre, de manera que la víctima ja no té cercles de tranquil·litat, i sap -afegeix- que això ja mai s’esborrarà”. En la seva opinió, els pares han de saber que el seu fill pot ser la víctima, l’agressor o formar part del grup de testimonis. “Sigui quina sigui la seva paper, l’acció ha de ser immediata per acabar amb el mal i castigar l’agressor”, afirma el policia veterà en les explicacions sobre ciberassetjament als xavals. “Moltes agressions s’han frenat per la negativa dels testimonis a seguir el que anomenem líder malèfic. Això és el que cal dir als fills: ‘Si tu no fas res, és que estàs al costat de l’agressor'”.

L’inspector, que ha vist com les noves generacions han canviat i van afermant els seus coneixements digitals, considera que la vigilància parental ha d’estar per sobre del dret a la privacitat del menor. Altres experts com Teresa Duplá o César Arjona, tots dos professors d’Esade-URLL, consideren també que ha preval el deure del pare a protegir el seu fill davant del dret del menor a exercir la seva privacitat.

Les lleis van a favor del menor que reclama més intimitat (llei del Menor i la inviolabilitat de la seva correspondència); però, davant la sospita de certes circumstàncies que poden afectar a la seva vida, el pare pot exercir l’article 154 del Codi Civil, que assenyala que els titulars de la patria potestat han de vetllar pels menors, educar-los i procurar-los una formació integral. En última instància, i si el menor es nega a col·laborar, cal acudir a la policia si hi ha una sospita fundada que està sent exposat a un perill.

“En realitat es tracta d’exercir un control indirecte”, assenyala el jurista i professor d’Ètica César Arjona, “no sistemàtic”. “No pot ser d’una altra manera, ja que és impossible llegir tots els watsap contínuament”, afirma Duplá, que és investigadora en gestió de conflictes i lidera un projecte sobre el mòbil a les escoles. Segons la seva opinió, els pares tenen una difícil tasca ja que les necessitats laborals impedeixen que puguin estar amb els seus fills a les tardes, quan ells necessiten fer servir internet per fer els deures. “Hem d’admetre -subratlla el policia Regina- que la seguretat al cent per cent no estarà mai garantida per molt que fem i que -subratlla- hem de fer”. Això creu també Codina, que els coneix bé des del seu actiu portal juvenil: “Són molt hàbils amb la tecnologia i saben com amagar certes pràctiques, de manera que funcionen sense massa control parental”.

“La qüestió està en establir unes normes que permetin certa supervisió”, afirma Duplá. I “parlar, parlar i parlar“, proposa Regina: “Un mòbil ha d’anar acompanyat d’instruccions d’ús, però no només en l’acte de lliurament, sinó també en el seu procés d’autonomia”. “Educar en valors abans i durant l’adolescència“, sosté Luri. “Certament -confirma Codina-, tot queda en l’educació o els valors que els adolescents hagin rebut al seu entorn familiar i escolar”. Instruccions d’ús, cert control i confiança.

CARINA FARRERAS – LA VANGUARDIA 

Com es poden geolocalitzar els fills

Creixen les ‘apps’ per controlar on són els nens; els pedagogs avisen que s’han de fer servir amb el seu consentiment.

Com es poden geolocalitzar els fills 00

L’ós del Pirineu porta un xip que permet con­trolar la posició d’alguns exemplars; passa el mateix amb el linx ibèric a Andalusia. Als gossos i als gats se’ls implanta un identificador amb les dades dels seus amos. I a escala humana, només l’autora de ciència-ficció Elizabeth Moon ha defensat de debò que totes les persones rebin un codi de barres en néixer o que se’ls instal·li un sistema que emmagatzemi la seva història vital: identitat, estat de salut, lloc de residència…

“Per si algú es perd, per si necessita ajuda, per si…”, relatava Moon en una entrevista a la BBC fa uns mesos. Són les fantasies d’una escriptora, però aquests mateixos arguments són els que sostenen els impulsors de sistemes de geolocalització de nens i adolescents. “Els nostres fills són on diuen que són? De debò que han anat a casa d’un amic? Han estat en locals o llocs que no són adequats? Han arribat bé a l’escola? Estan fora de perill? Instal·la’ls la nostra app al mòbil i mantén-los controlats a tota hora”, assenyala un dels anuncis a Android.

Que l’NSA es retiri. Ara els pares també poden exercir de Gran Germà. Les botigues d’Android i Apple tenen desenes d’aplicacions que s’instal·len al mòbil del menor i en el dels pares, i els connecta com si fossin dos telèfons bessons. A través d’un sistema GPS es capta la posició del noi. Algunes fins i tot permeten establir una “àrea segura” de la qual el nen no hauria de sortir, i si creua al carrer del costat els progenitors reben una alerta al mòbil tipus watsap. “El seu fill ha abandonat la zona de control”. Les més avançades ofereixen la possibilitat d’activar la càmera del mòbil del nen. Així t’assegures d’on és i amb qui.

“Algunes d’aquestes aplicacions van néixer per localitzar el propi mòbil en cas de pèrdua o robatori, però han evolucionat a la geolocalització de persones amb malalties neurodegeneratives, i ara, per a nens i adolescents”, afirma Miquel Àngel Prats, coordinador del grau d’Educació Infantil a la Blanquerna-URL i director d’un grup d’investigació sobre tecnologia i escola. A les reunions que coordina Prats amb pares i professors de diferents centres educatius han abordat aquest tema. “Són sessions en les quals parlem del bon ús de la tecnologia, i els pares pregunten per aquestes apps i dispositius que permeten geolocalitzar els fills; hi ha un interès creixent”, continua.

Com es poden geolocalitzar els fills 02

A l’última edició del Mobile World Congress es va presentar un híbrid de telèfon i rellotge per a nens d’entre 4 i 11 anys anomenat FiLip que es promociona, precisament, amb el ganxo de geolocalitzar el nen les 24 hores del dia. Aquesta espècie d’Apple Watch infantil es col·loca al canell del menor i es connecta a una app instal·lada als mòbils dels pares. Permet saber-ne la posició i crear zones segures; alhora, el nen té la possibilitat de posar-se en contacte amb cinc números predeterminats a través del rellotge. En cas d’emergència, hi ha un botó vermell que marca de manera automàtica tots els números que els pares han gravat prèviament.

“És ideal per als que consideren que és massa d’hora per donar un mòbil als fills”, es llegia al Mobile -la majoria de persones tenen el primer telèfon als 13 anys-. FiLip va començar a vendre’s fa dos anys als Estats Units i s’espera que arribi a Europa i Llatinoamèrica al llarg d’aquest any, segons es va anunciar al congrés de mòbils de Barcelona el mes de març.

Els avantatges de la geolocalització aplicada a persones són evidents per a Nati Cabrera, especialista en Tecnologia i Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC): “Ajuda en el cas de col·lectius vulnerables, perquè els hem de cuidar amb una cura especial, com persones amb alzheimer; també per als que es desplacen a zones perilloses i volen estar localitzats com a mesura de prevenció -guerres o desastres naturals-“. “Ara bé, no veig tan clar l’ús que se’n pot fer en la relació pares-fills adolescents; el pilar d’aquestes relacions hauria de ser la confiança plena, entenent i assumint que un fill adolescent la pot trair, i això també és part del procés educatiu,” continua aquesta investigadora. Els pares correrien el risc de convertir-se en una unitat de precrim com les de Minority report . Actuen abans ­que el fill se’n vagi de festa, o ­que faci campana, sense deixar ­que s’equivoquin. I sobrepassar certs límits, amb les conseqüències que tingui, suposa tot un aprenentatge, destaca Cabrera.

Sí que hi ha consens en la utilitat per a nens molt petits que ja van sols a l’escola, o en casos d’excursions a llocs que comportin un cert risc. “Però llavors sempre hem d’avisar el nen que li hem instal·lat l’aplicació al mòbil, o que el geolocalitzem amb alguna mena de rastrejador”, insisteix Prats. “Si no ho fem i ho descobreix li enviem el missatge que no hi confiem, o que el món és tan perillós que necessitem estar constantment localitzats, amb la qual cosa es genera desconfiança en l’entorn i por”, apunta la investigadora de la UOC. Un pas més en el debat entre seguretat i societat ­vigilada.

El que és ideal, afegeix el sociòleg i especialista en TIC Jordi Jubany, és trobar l’equilibri entre control parental i confiança mútua, una relació que es construeix a poc a poc i amb esforç. “Perquè amb el mòbil també et poden enganyar; i si el deixen en una zona segura o a casa d’un amic i en realitat se’n van a un altre lloc?”, es pregunta.

La tecnologia també pot mentir, i no són pocs els moments crucials en què es gasta la bateria del mòbil. I llavors, qui ­vigila?

MAITE GUTIÉRREZ – LA VANGUARDIA

Com es poden geolocalitzar els fills (pdf)

Imatges de “ULL CRÍTIC: VOLS SABER ON SÓN ELS FILLS?

Com es poden geolocalitzar els fills 01

Què fer servir i per quin motiu

Què es vol vigilar. Rutasegura, Cerberus, Thetrack, Geochild, Teencreo … són apps i dispositius que permeten geolocalitzar telèfons i també als seus portadors. Algunes estan més enfocades a facilitar el camí al col·legi, com Rutasegura. Permet crear un mapa de casa a l’escola i avisa si el nen es desvia. Altres es van crear només per al mòbil, però als blogs de pares ja es recomanen per aplicar-les al seguiment de nens. I el cas extrem està en les aplicacions espia, que passen desapercebudes al nen i controlen fins i tot la càmera del menor. L’investigador en TIC i educació Miquel Àngels Prats, de Blanquerna-URL, recomana pensar bé el motiu pel qual es vol utilitzar una app o dispositiu d’aquest tipus.

Atenció! Si s’abusa d’aquestes aplicacions, es pot “crear una espiral de desconfiança”, adverteix Prats. “El millor és ser honrats amb el nen o adolescent, establir una confiança sana i entendre que no sempre ens ho explicaran tot”.

%d bloggers like this: