12 coses que mai li hauríem de dir a un mestre

12 coses que mai li hauríem de dir a un mestre 01

WeAreTeachers va preguntar a 170.000 educadors a traves de la seva pàgina de Facebook, “Què et diu la gent o et pregunten sobre l’ensenyament que et fa tornar boig?” Tenien unes quantes lliçons per compartir. Treu el teu llapis i el quadern, i escolteu. Aquí hi ha 12 coses que mai, però mai, has de dir als mestres. Ni al seu veí que és un mestre, ni al seu germà. Simplement no ho facis.

1. “Tots hem anat a l’escola, llavors, no som tots una mica experts sobre el tema?”

Umm, no!!!! Ben segur que alguna vegada has estat malalt, Això et transforma en un un metge?

no dir 01

2. “Quan em retiri, vull fer alguna cosa, que crec que podria fer classes”

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

5 d’octubre, Dia Mundial dels Docents 2014: Inverteixi en el futur, inverteixi en els docents!

Els docents constitueixen una inversió en el futur dels països. És impossible preveure el que els nens d’avui hauran d’afrontar durant la seva vida adulta, de manera que els docents d’ara i de demà necessiten les competències, els coneixements i el suport que els permetin satisfer les diferents necessitats d’aprenentatge de cada nena i nen d’avui.

Dia Mundial de los Docentes 2014 poster

El 5 d’octubre d’aquest any celebrarem el vintè aniversari de la instauració del Dia Mundial dels Docents. En aquesta data es commemora l’aprovació, el ​​1966, de la Recomanació conjunta de l’OIT i la UNESCO relativa a la situació del personal docent. Aquesta recomanació és moralment vinculant per a tots els països.

Són nombrosos els països on la qualitat de l’ensenyament es veu afectada per l’escassetat de mestres. Segons l’Institut d’Estadística de la UNESCO, hi ha un dèficit de docents de l’ordre de 1,4 milions a les aules del món sencer i aquests professors són indispensables per assolir l’educació primària universal d’aquí a 2015.

Dia Mundial de los Docentes 2014 01

A l’escassetat numèrica s’afegeix el problema de la qualitat: amb molta freqüència, els docents han de desenvolupar la seva tasca sense els recursos necessaris ni la capacitació adequada. És un desafiament de gran importància, perquè actualment ens enfrontem a una crisi mundial en matèria d’aprenentatge: hi ha 250 milions de nens que no aconsegueixen adquirir les competències bàsiques de lectura i escriptura.

A mesura que els països s’afanyen el pas amb vista a l’any 2015 i que es van elaborant els nous programes de desenvolupament, és fonamental que els docents segueixin rebent atenció prioritària.

Dia Mundial de los Docentes 2014 02

A la Consulta mundial sobre l’educació en els programes de desenvolupament posteriors al 2015 figuren els factors essencials per reforçar l’eficàcia de la tasca pedagògica:

  1. condicions d’ocupació favorables , el que inclou contractes i salaris adequats, i perspectives de carrera i promoció professional;
  2. bones condicions laborals , basades en la creació d’un context escolar propici a l’ensenyament;
  3. capacitació prèvia i durant l’exercici del magisteri , basada en el respecte dels drets humans i els principis de l’educació integradora; i
  4. gestió eficaç , que abasti la contractació i assignació geogràfica del personal docent.

Els governs i la comunitat internacional han de brindar un suport unànime als docents i l’aprenentatge de qualitat en el món sencer, especialment en els països que compten amb el major nombre de nens sense escolaritzar.

En aquest Dia Mundial dels Docents, la UNESCO i els seus associats exhorten a tots a que contribueixin a difondre el missatge que la inversió en els docents és fonamental. Al capdavall, la qualitat de qualsevol sistema educatiu depèn de la qualitat dels seus docents.

“La UNESCO i els seus associats treballen per oferir a cada estudiantelos professors capacitats professionalment, motivats …”

Irina Bokova, Directora General de la UNESCO

frase ensenyar és aprendre dues vegades

Pares i mestres fan que l’escola ensenyi a programar

Scratch clase

Grups de voluntaris s’han desplaçat als col·legis per explicar com crear tecnologia

Els mestres aposten per la programació com a base per aprendre altres matèries

Què aprèn la generació digital a classe de tecnologia? Segons el currículum oficial, a utilitzar programes d’ofimàtica i a entendre com funciona un ordinador o una càmera. ¿I és això el que volem ensenyar als nens?, es pregunten alguns pares i professors, molts d’ells professionals de la informàtica, la ciència i la tecnologia que, davant la dificultat de moure engranatges tan complexos com el currículum educatiu, han començat a organitzar classes i tallers per ensenyar als seus fills o alumnes a no ser uns simples consumidors, sinó a produir ells mateixos les seves màquines i programes.

Vailets Hacklab i Codeclubcat són dues d’aquestes iniciatives. Sorgides per separat i unides per les circumstàncies, van comprovar el seu poder de convocatòria el 17 de maig passat en el primer Scratch Day de l’Ateneu de Fabricació Digital les Corts, a Barcelona, quan van reunir més de 900 pares i nens, i un centenar de voluntaris, per mostrar-los com es pot ensenyar a programar a través del joc gràcies a Scratch, un llenguatge inventat pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) per introduir els petits en el món de la programació.

L’èxit de la convocatòria i el treball de tot l’any a les seves escoles, com la Pegaso de la Sagrera o la Tecla Sala de l’Hospitalet, els ha donat impuls per traçar un pla molt més ambiciós de cara a aquest pròxim curs. «Fins a l’abril no érem ningú, però ara hem trobat suport en l’Ajuntament de Barcelona i en altres escoles i estem pensant a professionalitzar el tema», explica Marc Florit, un dels impulsors de Vailets Hacklab.

MODEL BRITÀNIC

Paral·lelament, i a partir de la iniciativa d’uns pares i professors de Girona, Codeclubcat vol reproduir a Catalunya el model dels Codeclub britànics, centres de voluntaris per difondre la programació a l’aula. Ja té grups a Besalú, l’Arboç, Granollers, Terrassa i Tortosa. «Els anglesos ens han cedit materials per traduir i ho estem fent tot a nivell voluntari», explica Mireia Dosil, professora de Matemàtiques i mare, i una de les fundadores del grup. «Al Regne Unit tenen un altre xip. Aquí costa molt moure coses, però alguna cosa anem aconseguint. Només necessitem un lloc on hi hagi ordinadors, com ara una biblioteca o un centre cívic».

Aquestes iniciatives són les primeres sorgides de grups de pares, però el llenguatge de programació que s’utilitza, l’Scratch que va inventar el MIT de Harvard per ensenyar els rudiments de la programació als nens, ja tenia una història a Catalunya. El Citilab de Cornellà va començar el 2009 amb tallers per introduir aquest programa inspirats per Jordi Delgado, professor de la UPC, i per Jordi Vivancos, actualment responsable de tecnologies de la informació a la Conselleria d’Ensenyament.

D’allà van sortir les primeres jornades per a formació de professors en Scratch, una variant pròpia més complexa, l’Scratch for Arduino, i una relació que va culminar en el primer congrés que va fer el MIT sobre aquesta matèria a Europa, el 2013. «En la primera trobada érem 33. Aquest 17 de maig, en la jornada de formació d’Ensenyament per a professors, eren més de 300», explica Jose García Yeste, coordinador dels cursos de programació del Citilab.

scratch-610x200

EMPENTA A LES AULES

«La programació és llenguatge i ajuda a estructurar el pensament lògic i crític, a plantejar i resoldre problemes», explica Frank Sabaté, professor i autor del tutorial més utilitzat de Scratch. «De la mateixa manera que no cal voler ser matemàtic per aprendre matemàtiques, ni voler ser escriptor per escriure. Si abans parlàvem de lingüística i matemàtica com a habilitats bàsiques, ara s’hauria d’incloure la programació», assenyala Artur Serra, director d’innovació del Citilab.

Tant des de la Conselleria d’Ensenyament com des del Consorci d’Educació de Barcelona es veu amb bons ulls l’aplicació de la robòtica i la introducció a la programació a l’aula, però com a suport per ensenyar altres matèries. Plantejar una assignatura de programació encara suscita moltes reticències. «Els professors tenen por i necessiten acompanyament i formació perquè no es veuen capaços de manejar-se amb tot allò. Un professor acostuma a utilitzar molta tecnologia, però fora de classe», afirma Sabaté.

CARMEN JANÉ – EL PERIÓDICO

Tot comença amb un bon mestre 2

El Lärarförbundet, la Unió de Professors de Suècia, presenta el segon lliurament de la campanya que va iniciar el 2011 i que porta com a títol “Tot comença amb un bon mestre”. De nou, en aquesta ocasió, també aconsegueix resumir en vídeo la importància d’una bona formació i motivació en qualsevol de les etapes del sistema educatiu … i de la vida.

todo empieza con un buen profesor 2

Una obra mestra. A Suècia es deixa clar com els professors són importants per als nens i els joves, per la seva inspiració i el seu desig d’aprendre. Tots tenim algun professor o professora que ens va ajudar a descobrir una cosa que canviaria la nostra vida.

(Traduït amb el Traductor de Google)

Aquesta és un vídeo sobre tots els grans mestres!

Veure el vídeo i passar-ho als vostres col·legues i amics.

Els mestres “Tot comença amb un bon professor” volen mostrar com són d’importants per als nens i els joves, per la seva inspiració i el seu desig d’aprendre …

Posant el focus d’atenció en els professors i en els nens, Suècia serà capaç d’arribar més lluny i de ser més forta com a nació a través del coneixement.

😉

Font: Sonrisas y vida

Dia Mundial dels Docents, 5 d’octubre

Carta als mestres Salvador Espriu triptic

En commemoració del Dia Mundial dels Docents, i coincidint amb la celebració del centenari del naixement de Salvador Espriu, reproduïm l’inici de la Carta als mestres.

“Molt distingit i estimat amic,

Em dirigeixo a vostè, potser “avançant-me” una mica massa perquè consti per escrit, ja des d’ara, tal com li vaig prometre a través del senyor Jordi Umbert, la meva modesta però plena i incondicional adhesió als actes i reunions que s’han de celebrar, el proper juliol, a l'”Escola d’Estiu Rosa Sensat”, un nom de debò il·lustre, que ens honra tant a tots. Crec que figura al front de l’esmentada Escola –i, de fet, si no segons un obligat protocol, presidirà aquells actes i sessions o jornades– una altra dona extraordinària, una altra pedagoga excepcional: la senyora Marta Mata. Vulgui saludar-la de part meva.

Tinc entès que s’aplegaran, aleshores i allí, tots –en principi tots– o la major part dels Mestres de Catalunya. Vulgui també saludar-los, tots i cada un d’ells, amb la meva màxima –encara que “delegada”– efusió. Jo no hi seré, però els acompanyaré, des de la meva insignificança, a tots vostès, en pensament i en esperit.

La nostra llengua i la nostra cultura, almenys des dels temps que, amb una sintètica entesa convencional, anomenem “moderns”, han viscut sempre injustament, incomodíssimament i estupidíssimament amenaçades, des de fora i des de dintre, pels estranys a la nostra identitat com a poble, a la nostra genuïna i irreductible personalitat, i per nosaltres mateixos. I hi continuen vivint i hi viuran tothora, o si més no en el futur immediat o fins on ens és previsible. Però cal acceptar-ho, cal viure en aquest continu risc, perquè, d’una manera o d’una altra, viure és, en essència, per als homes, per a tots sense excepció, perill”.

(…  llegir carta complerta)

GENCAT ensenyament

Tríptic: Carta als mestres Salvador Espriu

carta_als_mestres_cartell_viladecans

Mestres suspesos a primària

Mestres suspesos a primària

El 86% dels aspirants a una plaça docent a Madrid no va passar la prova de coneixements

El test incloïa preguntes que ha de respondre un alumne de 12 anys

Una fallada docent des de la base

Madrid modifica els criteris de selecció de mestres

EL PAIS – PILAR ÁLVAREZ – Madrid

Per quins províncies passen els rius Duero, Ebre i Guadalquivir? Tot just el 2% d’aspirants a una plaça de mestre a les últimes oposicions celebrades a Madrid van respondre correctament. Quin és l’equivalent en grams a dos quilograms i 30 grams? El 93% no va saber traslladar aquesta unitat de mesures i altres similars (metres quadrats i minuts). El 86% dels 14.110 aspirants van suspendre l’anomenada prova de coneixement que inclou preguntes amb el nivell equivalent a un alumne de 12 anys. Aprovar 1.913 persones, segons xifres oficials.

Madrid va convocar les últimes oposicions a mestre el novembre del 2011, amb 489 places. Els candidats havien d’aprovar totes les fases de l’oposició, que per primera vegada eren eliminatòries, per obtenir una d’aquestes places. Però no per formar part de la llista d’interins. Uns 3.800 integrants d’aquesta llista van ser contractats al llarg del curs tot i haver suspès aquesta prova, segons estimacions oficials.

Llengua i literatura, l’assignatura del desastre

Només el 13% va poder descriure les formes gramaticals en una oració

Coneixement del medi, l’assignatura que els ha despistat

Només un 1,83% va saber per on passen el Duero, Ebre i Guadalquivir

Matemàtiques, el malson dels opositors

Un 7% completa una taula d’equivalència en el sistema mètric decimal

L’examen d’oposició a mestre de primària constava de dues parts. En primer lloc, una prova de coneixements que també era nova. Incloïa una part pràctica amb preguntes de nivell de primària i l’exposició d’un tema. Educació va sol·licitar un informe a la inspecció sobre aquest examen un cop resolta la prova. Els resultats d’aquest treball, que ha estat inèdit fins ara, donen dades demolidors: faltes d’ortografia, dificultats en l’anàlisi morfològica …

mestres examen 1

Exercici de matemàtiques.

L’avaluació surt a la llum enmig del debat sobre el canvi de la llista d’interins, en què Madrid aspira que la nota primi per sobre del temps de servei i d’experiència dels docents. Els sindicats repliquen que, amb aquest informe del qual s’ha fet públic part del contingut, la Conselleria vol “sotmetre a escarni públic” i “fer guerra bruta” als docents. “No justifiquem que un mestre tingui faltes d’ortografia, però hi ha coneixements que no s’adquireixen en secundària i que el docent no torna a veure en la carrera de Magisteri pel que pot oblidar, com qualsevol titulat, el recorregut d’un riu”, diu Francisco Melcón, d’ANPE Madrid.

Les centrals no han tingut accés al contingut d’aquest informe que Isabel Galvin, responsable d’Educació a CCOO de Madrid, considera “una arma llancívola”. “La prova de coneixement es va fixar penes cinc mesos abans de les oposicions i amb un temari molt ampli”, explica Galvin, que reclama a la Conselleria que li faciliti els resultats per especialitat, per perfils dels candidats i ordre de les preguntes.”Denunciem moltes irregularitats en aquell moment i ens van arribar milers de correus de queixes”, afegeix la representant sindical.”Imaginàvem que anaven a treure aquesta informació com a arma llancívola”, afegeix.

La Comunitat de Madrid porta més d’un any de reunions amb els sindicats del sector educatiu per reordenar la llista preferent de docents interins, de la qual formen part unes 11.000 persones entre mestres de primària i professors de secundària. Vol que la nota primera per sobre del temps de servei i d’experiència dels docents.

Fins avui, no cal aprovar totes les parts de l’examen per integrar la llista d’interins de la qual es nodreixen al llarg del curs per cobrir qualsevol vacant que sorgeixi. Prima l’antiguitat, amb un pes del 46,8%, seguit de la nota de l’examen (36,01%) i d’altres mèrits (16,1%). La Conselleria d’Educació li donarà la volta a aquest barem en un decret que espera aprovar abans de les pròximes oposicions, previstes a l’estiu. La seva intenció és reservar un 80% del resultat final a la nota i deixar reduïda al mínim l’experiència (15%) més un altre 5% d’altres mèrits, entre els quals es valoren, sobretot, els diplomes d’anglès. Madrid, que va començar amb una proposta en la qual es reservava tota la puntuació a l’examen, ha llançant el missatge des que va començar els canvis en les oposicions que vol seleccionar “els millors mestres i professors”.

Des Educació argumenten que no ha de donar classe-ni com a titular ni com a interí-cap docent que no estigui al dia dels coneixements mínims d’un alumne de primària, encara que reconeixen que el principal error està en la formació dels docents en les facultats. Com primera selecció, no podrà integrar la llista d’interins cap aspirant que suspengui qualsevol de les parts de l’examen. En segon lloc, han decidit que la nota acadèmica gairebé tripliqui el pes actual que té en el resultat final i que l’experiència docent es quedi a menys de la meitat. Tampoc han justificat per què el canvi afectarà també a la llista d’interins de secundària, l’ordre es modificarà quan es convoquin oposicions.
Si el seu decret tira endavant, Madrid serà la primera regió que faci un canvi d’aquesta envergadura, en un gest en el qual espera tornar a marcar el camí i ser secundada per regions com el País Valencià o Castella-la Manxa.Andalusia intentar aplicar una fórmula similar a la qual la nota pesés més que l’antiguitat, però va haver de fer marxa enrere. La Junta va aprovar el 2010 un barem, l’anomenat decret 302, que va acabar rebutjant el març de 2012 pel rebuig de la majoria de sindicats i davant les protestes que un grup d’interins protagonitzar durant mesos. A Madrid, els sindicats també han mostrat una oposició frontal a que deixi de prevaler el temps de servei dels professors. Apel · len a que l’anterior acord sectorial que regulava aquesta qüestió, prorrogat fins a finals de 2012, va ser consensuat per totes les centrals i l’Administració.

La formació dels docents és un debat obert des de fa anys entre diferents sensibilitats polítiques. El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba va arribar a sol·licitar una prova similar al MIR dels metges per triar professors.

Barbaritats a les respostes

mestrs examen 2Exercici de llengua.
  • Ortografia. Conpetencias / Deriban / Anbito / Veverlo / Adsequible / Nabarra / èmfasi / Conduzta / Aprenentatge / jerarquia / Bolcán / esquerp / Valladoliz.
  • Definicions. escrúpol: “Sortida del sol”, “Capvespre” / Adjectiu n’hi ha prou: “Es refereix a una persona que és molt prou, fins i tot mal educada” / Dissertació: “Dividir una cosa en parts més petites”, “anar-se’n per les branques “/ extasiar:” aclaparar algú “,” Deixar a algú sense alè “.
  • Províncies per les quals passen els rius. El Duero, Ebre i Guadalquivir passen per Madrid.
  • Comunitats autònomes. Sòria és una comunitat autònoma / Albacete, Ciudad Real i Badajoz són províncies andaluses.
  • Classificació dels animals. “El caragol és un … crustaci “/” La gallina és un … mamífer “/” El gat és un … astut “/” La serp és una … perillosa “/” L’esparver és un … viatger “.
  • Funcions vitals dels rèptils. Reproducció: “De tipus sexual”. / Nutrició: “Es nodreixen de tots aquells elements de les aigües estancades”.
  • Problema. Unes ulleres costen 185 euros més que la funda. Les ulleres i la funda costen 235 euros. Quant costen les ulleres? “Les ulleres costen 235 euros perquè sempre es regala la funda”.

Com els professors utilitzen la tecnologia a la llar i a l’aula

Com els professors utilitzen la tecnologia a la llar i a l'aula

VISIÓ DE CONJUNT

Una enquesta dels mestres que ensenyen als estudiants nord-americans de secundària i batxillerat considera que les tecnologies digitals s’han convertit en el centre del seu ensenyament i la professionalització. Alhora, la Internet, els telèfons mòbils i les xarxes socials han comportat nous desafiaments per als mestres, i ells reporten grans diferències en l’accés a les últimes tecnologies digitals entre els estudiants d’ingressos baixos i més alts i els districtes escolars.

Llegiu l’informe complet: PIP_TeachersandTechnologywithmethodology (PDF)

Teachers and Technology by Kristen Purcell, Alan Heaps, Judy Buchanan, Linda Friedrich

Consultat sobre l’impacte d’Internet i les eines digitals en el seu paper d’educadors de secundària i preparatòria, aquests mestres diuen el següent sobre l’impacte global en el seu ensenyament i el seu treball a l’aula:

  • 92% aquests mestres diuen que la Internet té un “impacte important” en la seva capacitat per accedir als continguts, recursos i materials per al seu ensenyament
  • 69% diu que l’Internet té un “impacte important” en la seva capacitat de compartir idees amb altres professors
  • 67% diu que l’Internet té un “impacte important” en la seva capacitat d’interactuar amb els pares i el 57% diu que ha tingut un impacte tan gran en permetre la seva interacció amb els estudiants

L’estudi revela que les eines digitals són àmpliament utilitzats en les classes i tasques, i la majoria d’aquests professors estan satisfets amb el suport i els recursos que reben de la seva escola en aquesta àrea. No obstant això, també indica que els professors dels estudiants de més baixos ingressos s’enfronten a més reptes en portar aquestes eines a les seves aules:

  • La tecnologia mòbil s’ha convertit en el centre del procés d’aprenentatge, amb el 73% d’AP i els mestres de PNT dient que ells i / o els seus estudiants usen els seus telèfons mòbils a l’aula o per completar les tasques
  • Més de quatre de cada deu mestres reporten l’ús dels e-readers (45%) i Tablet PC (43%) en les seves classes o per completar les tasques
  • 62% diuen que la seva escola té un “bon treball” donar suport als esforços dels mestres per portar les eines digitals en el procés d’aprenentatge, i el 68% diu que la seva escola ofereix capacitació formal en aquesta àrea
  • Els mestres dels estudiants de baixos ingressos, però, són molt menys propensos que els professors dels estudiants d’ingressos més alts per utilitzar Tablet PC (37% vs 56%) o e-readers (41% enfront de 55%) en els seus salons de classe i les tasques
  • De la mateixa manera, poc més de la meitat (52%) dels professors dels estudiants d’ingressos més alts i mitjà-alt diuen que els seus estudiants utilitzen telèfons mòbils per consultar informació a la classe, en comparació amb el 35% dels professors dels estudiants de més baixos ingressos
  • Només el 15% d’AP i els mestres els estudiants de PNT són de famílies amb ingressos superiors diuen que la seva escola és “darrere de la corba” en forma efectiva l’ús d’eines digitals en el procés d’aprenentatge; 39% que ensenyar als estudiants provinents de llars de baixos ingressos descriure la seva escola com “darrere de la corba “
  • 70% dels professors dels estudiants d’ingressos més alts diuen que la seva escola fa un “bon treball” proporcionar els recursos necessaris per portar les eines digitals a l’aula, i el mateix passa amb el 50% dels docents que treballen en zones de baixos ingressos
  • Els mestres dels estudiants de més baixos ingressos tenen més del doble de probabilitats que els professors dels estudiants d’ingressos més alts (56% enfront de 21%) perquè els estudiants diuen que la manca d’accés a les tecnologies digitals és un “gran desafiament” per a la incorporació d’eines digitals en més seu ensenyament

SOBRE L’ENQUESTA

Aquestes són algunes de les principals conclusions d’una enquesta en línia d’una mostra no probabilística de 2462 professors de secundària i preparatòria en l’actualitat l’ensenyament als EUA, Puerto Rico i les Illes Verges dels EUA, realitzada entre març 7 i 23 d’abril de 2012. Alguns 1.750 dels professors provenen d’una mostra de col · locació avançada (AP) Els professors de l’escola secundària, mentre que els restants 712 són d’una mostra de professors nacionals redacció de projecte. Les conclusions de l’estudi es complementen amb idees preses d’una sèrie de grups de discussió en línia i en persona amb els mestres de secundària i preparatòria i estudiants en els graus 9-12, realitzades entre novembre de 2011 i febrer de 2012.

La recol · lecció de dades es va realitzar en dues fases. En la fase un, Pew Internet dut a terme dos en línia i un a persona, grup de discussió amb els mestres de secundària i preparatòria, els participants del grup inclòs de Col · locació Avançada (AP) Els mestres, els professors que havien participat a l’Institut d’Estiu del Projecte d’Escriptura Nacional (PTN), com així com mestres en una escola del College Board als EUA Nord-est Dos en persona els grups focals es van dur a terme també amb els estudiants en els graus 9-12 de l’escola del College Board mateix. L’objectiu d’aquestes discussions va ser sentir a professors i estudiants de parlar, en les seves pròpies paraules, les diferents formes en què se senten les tecnologies digitals com Internet, els motors de cerca, xarxes socials i telèfons mòbils estan donant forma a la investigació dels estudiants i dels hàbits d’escriptura i les habilitats . Els mestres se’ls va demanar parlar en profunditat sobre l’ensenyament de la investigació i l’escriptura en els estudiants de secundària i preparatòria d’avui, els desafiaments que troben, i com incorporar les tecnologies digitals a les seves sales de classe i les tasques.

Més informació es pot trobar a la  Metodologia secció d’aquest informe.

Ja tenim informer IPSE

INFORMER IPSE

Entrada  “Ja tenim informer” del Txeiks al seu bloc SOMA, amb el que coincideixo plenament.

El fenomen informer ja ha irromput a les nostres aules. Ahir mateix va ser el tema preferit de molts dels meus alumnes i companys. Lògicament el tema està generant certa alarma entre pares i professors conscients de l’enorme risc que suposa un invent com aquest en mans dels nostres adolescents.

És evident que amb l’Informer no s’ha inventat res de nou: el que abans es podia escriure amb un permanent a una porta del lavabo ara, amb l’informer, es pot publicar còmodament des de qualsevol dispositiu que tingui accés a internet i se li pot donar una difusió il·limitada. El que abans es podia eliminar amb una mica de dissolvent, ara amb l’Informer. porta de bòlit a pares i professors arribant, fins i tot, a presentar denúncies a la policia. De manera que l’informer no és només un perill per aquell alumne que patirà ciberacosament, sinó també, per aquell que el practica i que desconeix que amb aquell comentari anònim està incorrent en un delicte.

Algunes escoles ja han preparat un protocol d’actuació davant d’aixó. La meva escola ho està elaborant, però, com sempre, no seran més que remeis parcials. El problema radica en el fet que Internet sigui una eina d’un enorme potencial i que necessiti, per tant, una bona dosi de formació per usar-lo correctament. A ningú se li acudiria, per exemple, regalar-li un Ferrari al seu fill que s’acaba de treure el carnet de conduir; doncs això és el que passa quan un nen de 13 li regalen un Iphone. Abans caldrà que aquest nen prengui criteri, conegui els riscos i sigui capaç de gestionar-los. El mal ús que un adolescent pot fer de les noves tecnologies es veu accentuat per l’accés permanent i il·limitat a les xarxes socials. Des del meu punt de vista, el problema es reduiria a la meitat de la meitat si els mòbils no entressin a les escoles i amb un mínim de regulació de l’ús d’internet a casa. A partir d’aquí ens resultaria una mica més fàcil a pares i professors, establir un marc d’ús responsable d’una tecnologia avui dia tan necessària com eficaç.

MISSATGE D’UN PROFESSOR A L’INFORMER DE LA SEVA ESCOLA:

Benvolgut Informer,He aguantat uns quants dies però no puc més. Ets conscient de fins on arriba la teva broma?No sé ben bé qui ets. Si ets AC, DB, HI, JK o querétaro. Jo sí que sé qui sóc i no me n’amago: Salvador Cardona profe de l’institut preocupat per l’educació dels joves de Gironella.

T’escric a títol personal, no sóc cap representant de l’Institut.Puc entendre les crítiques constructives cap al funcionament de l’Institut, puc entendre les rabietes infantils dels nens que volen pujar a l’ascensor o a les escales mecàniques del Corte Inglés, puc entendre que qui no es menja una rosca s’autoenvïi missatges d’amor, …Però el que no puc admetre és l’insult amb cobertura anònima. Has sentit parlar del bulling? Saps que amb el teu invent estàs donant cobertura anònima a l’acosament personal entre adolescents? Saps la quantitat d’acosament facebookero que han de resoldre els pares amb l’ajuda de l’institut? Saps com es pot capgirar tot això si hi ha la possibilitat d’escriure anònimament?
Saps que algun dels meus alumnes es pot considerar atacat i pressionat per segons quins comentaris? Saps que aquesta pressió en alguns casos ha arribat al suïcidi? Podràs suportar aquesta culpa des de la teva posició de Déu Anònim?Saps que molts professionals de l’educació es deixen hores i hores treballant a l’institut i a casa per l’educació dels joves de Gironella? Saps que ho fan amb molt de gust, molta professionalitat i amb condicions de treball i econòmiques minvants? Saps que estàs fomentant un estat d’odi dels alumnes cap als professors, cap al món educatiu?
Saps que els feixistes dels anys 30 es dedicaven a cremar llibres i qualsevol cosa que sonés a educació? Saps que estàs fent una crida a que quatre bojos tiren ous, tomàquets, punxen rodes i ratllen cotxes, disparen amb pistoles ni que siguin de joguina (amb metralletes als EUA), als centres escolars? El feixisme té això: els dels despatxos, amagats, agiten les masses amb misssatges demagògics, i … quatre ignorants actuen.No ens podem amagar darrere de l’anonimat. Si algú té una opinió l’ha de mostrar valentament amb el seu nom.Crec que també es bo que haguessis considerat si pots fer servir el logo i el nom de l’institut.
Jo particularment, la meva ètica personal (ÈTICA!) m’impediria fer servir nom i logo d’una entitat que no represento. En qualsevol cas ja et dic que no escric en nom de l’institut i no sóc qui per demanar que ho retiris.
No sé si aquests arguments et convencen perquè consideris l’anul·lació d’aquesta pàgina abans no hàgim de plorar qualsevol desgràcia. Em sabria greu que com a alumne (em sembla que ex-alumne/a) puguis haver oblidat les lliçons de fraccions, renaixença, engranatges o paleolític però em sap molt més greu que hagis oblidat les d’ètica i tutoria.

Salutacions [M’agradaria, exigeixo, que publiquis aquest escrit al teu Informer i que no em declaris anònim, escriu clarament el meu nom, considero de covards amagar-se darrere d’un teclat i d’una pantalla]

El vídeo-CV de Núria Fusté Massana, professora d’ESO a l’atur triomfa a YouTube.

See on Scoop.itEscola i Educació 2.0

El vídeo-currículum d’una professora d’ESO a l’atur triomfa a YouTube

La mestra va quedar-se sense feina la setmana passada quan va tancar-se parcialment l’escola de Barcelona on treballava 

La professora Núria Fusté Massana va quedar-se sense feina la setmana passada. Treballava a l’escola Laia, al barri de Sant Andreu de Barcelona, però el centre va decidir tancar la seva única línia d’educació secundària obligatòria, fet que va obligar a acomiadar els vuit professors d’ESO i deixar 73 alumnes buscant plaça per al curs vinent. Lluny de rendir-se, ha penjat un vídeo a YouTube on explica quines són les seves qualitats com a mestra, com veu el model educatiu i quins són els seus objectius a l’aula.

El resultat és un nou format de currículum on exemplifica de forma gràfica i clara la seva manera d’educar. En només quatre dies, el vídeo ha rebut més de 500 visites. Núria Fusté afirma que ja li han trucat “diverses escoles que estan interessades en el que faig”.

Noticia del diari ARA.

See on www.youtube.com

Google Art Project: 10 activitats educatives per integrar-lo a l’aula.

Google Art Project  és un  museu d’art virtual  gratuït que proporciona una experiència educativa en línia fabulosa per a l’aula. Es pot explorar amb els alumnes alguns dels millors museus del món sense abandonar el pupitre. Els alumnes poden passejar virtualment pels passadissos, als voltants dels edificis i examinar les obres d’art en major detall que si estiguessin físicament dins del museu.

Traducció al català del post “Google Art Project: 10 actividades educativas para integrarlo en el aula” de Totemguard.

En la seva recent extensió inclou més de 30.000 obres d’art de 151 museus de 40 països, entre ells Espanya, Mèxic, Argentina, Colòmbia i Perú. Entre ells hi ha el Museu  Reina Sofia , el  Thyssen-Bornemisza , el  Museu Nacional d’Art de Catalunya , l’Institut Modern de València  i el  Museu de Belles Arts de Bilbao , el  Museu Nacional de Belles Arts de Buenos Aires  i el  Museu d’Art de Lima. Els grans absents que han decidit quedar-se al marge d’aquest projecte són el Museu del Prado i el Louvre.

Google ha pensat especialment en l’ús d’aquesta eina en l’Educació proporcionant útils funcionalitats que sens dubte s’enganxaran a l’alumne. A continuació trobaràs activitats originals per treure partit a aquesta eina  més enllà de les assignatures d’Art i Història, podent incloure la música, la llengua, les matemàtiques, les Ciències i la competència digital.

1. Apropar l’art als alumnes més joves

El professor pot triar un pintor i ajudar els alumnes a sentir i aprendre art a través de les seves obres, fent servir les intel·ligències múltiples com a metodologia. Per exemple, podem fer que els alumnes treballin en els següents temes: Com sonen els quadres de Vincent van Gogh? Es busquen cançons que emocionin els nens, quin poema podem associar al quadre? Es presenta un poema que parli d’algun objecte o d’alguna dada del quadre. Com seria el teu autoretrat si fossis Van Gogh? Es dibuixa cada un així mateix després d’haver examinat i practicat l’estil de traç de Van Gogh. Com podríem reproduir un quadre usant únicament figures geomètriques? Cada alumne elabora i interpreta la composició de diferent manera després de diversos exemples.

2. Crear una exhibició pròpia

Els alumnes es converteixen en curadors d’art creant la seva pròpia exhibició. Per a això busquen o se’ls assigna un tema interessant, com pot ser la primavera, un color concret, esdeveniments històrics o passatges religiosos. Les obres d’art poden ser presentades per ordre cronològic, una ciutat o en qualsevol categoria que sigui apropiada.

Per crear l’exhibició, els alumnes han d’investigar i conèixer detalls de les obres, havent de justificar la pertinença a l’exhibició. També és possible documentar en l’apartat d’anotacions les dades interessants i curiositats de les obres que s’incloguin.

Un exemple d’exhibició seria Reis i Reines o  Començaments i finals. Aquesta última exhibició mira a través de les cultures i el temps per explorar aquests conceptes fonamentals, com el naixement i la mort, el principi i el final d’un succés o l’inici i la fi del món.

3. Crear un jeroglífic amb obres

Un grup d’alumnes creen una exhibició combinant escultures, fotografies, pintures i objectes de diferents èpoques o autors que aparentment formen una combinació d’elements visuals i lingüístics sense relació. Els altres alumnes han inspeccionar i esbrinar el principi o el significat de l’organització que s’ha utilitzat per realitzar aquesta exhibició. L’element en comú pot ser simple com que en totes les obres es troba un animal salvatge o més complex i subjectiu.

4. Endevinar un quadre a partir d’una seqüència d’imatges

Google Art Project inclou 46 obres amb resolució  a 7 giga-píxels, (és a dir, 7 mil milions de píxels per imatge) amb el que poden estudiar-se els més diminuts detalls i pinzellades a través del seu zoom. Aquesta funcionalitat de zoom ens permet crear i imprimir una seqüència d’imatges d’un mateix quadre, que van des de detalls minúsculs a imatges cada vegada més allunyades i amb més perspectiva.

Els alumnes treballen en grups i cada membre rep una làmina amb una imatge del quadre, que no poden mostrar a la resta del grup. Cada alumne estudia la seva imatge amb detall, que conté informació essencial per resoldre el misteri. El repte és seqüenciar les imatges del quadre en l’ordre correcte sense poder veure les imatges de la resta del grup. Amb aquesta activitat els alumnes desenvolupen la comunicació oral, la intel·ligència visual i la resolució a problemes.

Aquest exercici està inspirat en el magnífic llibre  Zoom  d’Istvan Banyai .

5. Trobar un quadre a partir d’unes pistes

Cada alumne presenta una obra d’art que els altres alumnes han de trobar dins de Google Art Project a partir d’una sèrie de pistes que se’ls va descobrint. Per exemple: Pista 1) El quadre es troba a Espanya, Pista 2) D’estil modernista, Pista 3) Es veu una dona, Pista 4) Hi predomina el color blau Pista 5) El nom del pintor comença per I. Per saber la resposta correcta, prem aquí .

6. Assumir el rol de crític d’art

Alguns dels quadres de Google Art Project s’inclouen en la pestanya d’informació un vídeo explicatiu de l’obra. Alguns vídeos han estat narrats per la inconfusible veu de Salman Khan de Khan Academy. A tall d’imitació, l’alumne pot crear un vídeo fent una crítica del quadre, una recomanació de compra o una simple descripció de les emocions que li desperta. Els vídeos poden penjar a YouTube i ser inscrustados al bloc de l’aula per crear la nostra propi Projecte d’Art. Un vídeo d’exemple seria les emocions que ens expressen un grup de persones sobre La nit estrellada de Vincent van Gogh.

7. Submergir dins d’un quadre

Els alumnes s’endinsen en un quadre com si poguessin caminar dins d’ell a l’estil Mary Poppins. Els alumnes han de descriure l’escena utilitzant tots els sentits i tenint en compte el context històric. Per a aquesta activitat, és interessant familiaritzar els alumnes amb el vocabulari propi  (traçat, acualera, perspectiva, …) que s’utilitza quan es parla de temes artístics. Pot ser una manera divertida de treballar l’expressió oral i / o escrita i aprendre nova terminologia.

8. Comparar i classificar diferents pintors i estils

El tema d’una obra d’art pot oferir una important visió del seu lloc en la història. Com a activitat que combina la història amb l’art es pot crear una col · lecció de pintures medievals, un recull de pintures renaixentistes i una col · lecció de pintures barroques i comentar els diferents estils i distintius de cadascun d’ells.

  • Els temes medievals se centraven bàsicament en l’espiritual (representacions de Crist, La Verge, els sants, miracles, etc).
  • Els temes renaixentistes van més enllà del religiós per introduir temes clàssics i literaris, retrats i la representació de la figura en un entorn físic (paisatge, interior, etc.)
  • Els artistes barrocs se centren en el paisatge pur, en les escenes de la vida quotidiana i en la natura morta.

Amb aquestes definicions, els alumnes passen a classificar els quadres presentats en les col · leccions corresponents al seu període històric.

9. Reproduir una obra d’art 

Per aprendre una obra d’art en detall no hi ha com crear una reproducció de la mateixa. Per a la seva reproducció es poden utilitzar diferents materials com papers decoratius, teles, pedretes … i veure com canvia la nostra percepció del quadre.

Una altra divertida manera de reinventar una obra d’art és crear un quadre vivent, com es fa per Nadal amb el pessebre. Els alumnes reviuen el moment plasmat o posen com les persones que apareixen en l’obra d’art. Es poden fer fotos i / o crear un vídeo. Per trobar idees, mira aquest divertit vídeo .

Fuente: Google Art Project - La obra Flowering plum tree de Vincent van Gogh recreada con papeles decorativos

10. Realitzar una expedició de Ciències Naturals

Si a l’aula estem treballant els mamífers o les plantes silvestres, podem enviar els alumnes a una expedició per Google Art Project per trobar quadres que incorporin aquesta família d’animals o plantes. A través de la funció de zoom podem trobar diferents espècies en els racons més amagats dels quadres. Els alumnes poden capturar les imatges augmentades i guardar-les en una galeria dedicada.

Quines altres idees se t’acudeixen per aprofitar Google Art Project? 

%d bloggers like this: