Els mestres investigats per debatre sobre les càrregues de l’1-O declaren que la iniciativa va sorgir dels alumnes

declaracio jutjat mestres 1 octubre

Els professors de l’Institut d’Ensenyament Secundari (IES) El Palau de Sant Andreu de la Barca investigats per uns suposats comentaris despectius contra la policia espanyola arran de les càrregues de l’1-O han negat els fets davant el fiscal. Els docents han al·legat que van ser els alumnes els que van plantejar espontàniament un debat sobre les càrregues policials de l’1-O després d’un minut de silenci contra la violència. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Alemanya prohibeix els ‘smartwatches’ per a nens amb funció de supervisió

Fer servir els nens per excoltar que expliquen els mestres

Els pares els feien servir per escoltar els mestres dels seus fills durant les classes.

El Govern alemany ha prohibit la venda d’alguns rellotges intel·ligents per a nens -fins i tot ha demanat als pares que els destrueixin- perquè s’ha descobert que es pot activar remotament el micròfon amb el qual van proveïts. Per l’Agència Federal de la Xarxa -el organisme que ha prohibit aquests smartwatches – el problema no és tant que es pugui espiar els nens, com que es pugui espiar a qualsevol persona sense el seu consentiment.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Els altres Merlins – hi ha docents arreu que innoven des de fa anys

La sèrie “Merlí” ha fet que molta gent es qüestioni si es pot innovar en l’ensenyament de la filosofia. Hi ha docents arreu que innoven des de fa anys.

Els altres Merlins

“¿Sempre ho has de fer tot a la teva manera?”, pregunta l’Iván al professor de filosofia que va ajudar-lo a superar un principi d’agorafòbia. “És una mania que tinc, sí”, li contesta Merlí Bergeron. No és una situació real, sinó part del tràiler de la tercera i última temporada de la sèrie Merlí, de TV3. Una sèrie que ha posat de moda la filosofia i que ens fa preguntar-nos: cada institut té el seu Merlí? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Els mestres catalans rebutgen les acusacions d’adoctrinament ideològic de l’alumnat

Estimats mestres, recordeu … que comença l’aventura!

Requisits-per-ser-un-bon-mestre-Educació-i-les-TIC-TOT

Estimat mestre o estimada mestra:

Recorda …

Recorda que aquest curs serà únic i irrepetible. Que cada nen té el seu ritme, que tots aprendran quan sigui el seu moment si sabem acompanyar-los amb paciència.

Recorda que la taula del 7 la poden aprendre demà però aquest conflicte entre amigues s’ha de  resoldre avui. Quan creixin oblidaran algunes de les coses que van aprendre a classe però sempre recordaran la teva manera de rebre’ls cada matí: somriu, però de veritat, sé feliç a classe.

Recorda que educar no és com modelar una figura d’argila, és més aviat com regar una planta i veure-la florir. Cuida el teu jardí, tan ple de vida. Les coses més importants que pots ensenyar no vénen en els llibres: l’empatia, el respecte, la companyonia … s’aprenen des de l’exemple.

Recorda que no treballes per l’inspector ni per la conselleria; et vas fer mestre o mestra per ells. Elles són el teu motiu, ells són el teu motor …

I quan tinguis un mal dia, respira, i mira’t en els seus ulls … No és una feina fàcil i, sovint, resulta esgotadora, però recorda: tu pots fer la seva vida diferent.

No hi passis de puntetes.

Comença l’aventura …

Text: pescat en un grup de whatsapp

Imatge: educacioilestic.com

Els alumnes ‘categen’ els professors en les proves de 4t d’ESO

Els tests de competència han inclòs una redacció sobre com ha de ser un bon professor. Estudiants de l’Institut Joan Brossa expliquen les qualitats que ha de tenir un docent i afirmen que la majoria no les compleixen.

avalucio-eduacacio-secundaria-2017

«No m’imaginava unes proves tan fàcils, pensava que serien més enrevessades», assegurava una somrient Gemma després de passar pel que l’exministre José Ignacio Wert va voler convertir en una guillotina. Una revàlida. «Hauria sigut un desastre. Hi ha alumnes que es bloquegen davant d’un examen però que són competents i ho demostren durant els nou mesos. El més important és que siguin competents no que revalidin», argumenta el director de l’Institut Joan Brossa, Ferran Cardenyes.

L’ensurt ha passat i els alumnes catalans de 4t d’ESO (gairebé 70.000) van acudir ahir sense nervis a les proves per mesurar el grau de consecució de les competències bàsiques al final de l’etapa obligatòria. Acabat el primer desafiament –matemàtiques, llengua espanyola i llengua catalana–, la Gemma i altres alumnes de l’esmentat institut del Guinardó coincidien que havien posat el llistó baix. «Jo soc una mica obtús amb les mates, no soc de números, em costen, i aquests exercicis m’han anat bé. Era un nivell molt bàsic», admetia el Mario. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Com es fa un bon mestre

La capacitat d’ensenyar no és innata: no cal tenir un talent natural per arribar a ser un professor excel·lent

Bon-mestre_ara_998x675

Oblideu-vos dels uniformes elegants i les classes amb pocs alumnes. El secret per a unes notes excel·lents i uns alumnes brillants són els mestres. Un estudi nord-americà ha arribat a la conclusió que, només en un curs acadèmic, el 10% dels millors mestres imparteixen el triple de coneixements als seus alumnes que el 10% dels pitjors. Un altre estudi apunta que, si els alumnes negres tinguessin una quarta part dels millors professors, la bretxa entre el seus resultats i el dels alumnes blancs desapareixeria. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

L’escola busca homes

La Comissió Europea i els experts en educació alerten de la creixent feminització de la professió docent a Europa i a Catalunya. La desproporció de dones perpetua els rols de gènere, precaritza la professió i limita l’elecció de mestres.

profesora de pelicula 01

Que l’educació és un àmbit majoritàriament femení ho pot comprovar qualsevol que tingui contacte amb les escoles, els instituts i, fins i tot, les universitats. La novetat és que, en lloc de revertir, la desproporció entre homes i dones augmenta, i els experts en el món de l’educació hi veuen un problema.

El darrer avís el va llançar la Comissió Europea (CE), en l’informe Eurydice sobre educació del juny passat, en què s’alerta que “els homes representen menys d’una tercera part” de la quantitat de mestres. “Aquesta desproporció de gènere –explica l’estudi– és motiu de preocupació dels responsables polítics, i l’actual distribució de mestres per edat suggereix que el nombre d’homes a l’ensenyament encara baixarà més […] tret que es prenguin mesures per atraure més homes a la professió”, ja que la desproporció de gènere és més alta entre els joves.

Les dades de Catalunya mostren l’aclaparadora majoria de dones en tots els àmbits de l’educació, més accentuada en les edats primerenques, tal com es pot observar en el gràfic. Les xifres assenyalen també la tendència descendent en el nombre de nois en els graus d’educació i en els màsters de formació de professorat. Només en l’àmbit de la formació professional el percentatge d’homes és superior al de dones, a causa de la tradició, majoritàriament masculina, de moltes de les especialitats que s’hi imparteixen.

Per què és un problema la feminització de la professió docent? Per Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, la desproporció entre gèneres és un “empobriment dels referents educatius” dels estudiants i un factor que restringeix l’accés dels millors professionals a l’ofici. “Com menys diversitat de candidats, menys per triar”, avisa.

Enric Prats, secretari del consell de coordinació del Programa de Millora i Innovació de la Formació de Mestres (MIF), insisteix en l’argument dels referents. “Convé que hi hagi equilibri de gènere perquè els docents són un model per als alumnes i reflecteixen rols socials”.

La desproporció del nombre de dones docents té també conseqüències en la consideració social i les condicions laborals de la professió. “Quan una feina s’associa a la cura de les persones, hi ha més feminització, els salaris són més baixos i les condicions laborals, pitjors. En canvi, quan es relaciona amb el coneixement, hi ha més homes”, exposa Montserrat Rifà, experta en gènere i educació i professora de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que fins al juny en dirigia l’Observatori de la Igualtat.

Aquest fet explicaria que a mesura que els estudiants creixen hi hagi més proporció d’homes i passi el mateix en els càrrecs de responsabilitat. Tot plegat és un “exemple del valor social que es dóna a la professió”, diu Rifà, que lamenta que no es doni prou importància a l’educació infantil, “una etapa que repercuteix tota la vida”.

L’estudi Com participen mares i pares a l’escola? Diversitat familiar i d’implicació en educació, publicat per la Fundació Jaume Bofill l’any 2014, incloïa una dada reveladora sobre els rols d’homes i dones en l’educació, en aquest cas, des del punt de vista de les famílies: només el 5,9% dels pares van sols, sense la mare, a la reunió amb el tutor del fill a les escoles públiques de primària, mentre que a secundària, el percentatge s’enfila fins al 14,1%. Els autors de l’estudi atribuïen el decalatge al rol del pare com a “figura d’autoritat” en la “resolució de conflictes” quan els fills són adolescents.

De fet, hi ha professores de secundària que es queixen que hi ha alumnes i famílies que les menystenen en relació amb els seus companys homes i, fins i tot, alguns docents expliquen que hi ha centres privats que busquen contractar homes per fer front a alguns actes greus d’indisciplina o violència.

Eva Salvà, gerent de l’associació Agrupació Escolar Catalana, coincideix amb els experts consultats pel diari que associar homes amb disciplina és un prejudici i que si “s’intenta que hi hagi una certa paritat a les escoles” és perquè “és bo que els alumnes tinguin models masculins i femenins”. El problema –explica– és que “a les facultats d’educació la majoria d’estudiants són dones”.

I què es pot fer perquè aquesta situació reverteixi? Prats proposa actuar en l’orientació dels estudiants al batxillerat. “Els estudiants de magisteri solen venir del batxillerat social, on hi ha més proporció femenina. Caldria potenciar les vocacions científiques entre les noies”. Rifà coincideix en la proposta. “Cal promoure, més que no pas regular. Als EUA es promou la presència de minories a l’administració, però aquí es podria veure com a negatiu.” En tot cas –afegeix– cal actuar contra la “segregació vertical”, en què els homes ocupen els càrrecs alts, i l’“horitzontal o per coneixements”, que fa que les noies estudiïn magisteri i els nois enginyeria.

RAÜL GARCIA I ARANZUEQUE – EL PUNT AVUI+

LES FRASES

La manca d’homes mestres és un empobriment dels referents educatius

Ismael Palacín – DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ JAUME BOFILL

Cal incidir en l’orientació dels estudiants en el batxillerat

Enric Prats – PROGRAMA DE MILLORA I INNOVACIÓ EN LA FORMACIÓ DE MESTRES (MIF)

Hi ha segregació entre homes i dones per càrrec i per àrees de coneixement

Montserrat Rifà – EXPERTA EN GÈNERE I EDUCACIÓ DE LA UAB

“Els homes de les llars d’infants hem de ser visibles”

David Castillo és un home en perill d’extinció. Treballa en una llar d’infants, el centre públic Sant Nicolau de Sant Andreu de Llavaneres, del qual és el director. Fa vint anys que es dedica a l’ofici i s’hi va posar tot i l’estranyesa de part del seu entorn. “La gent no ho entenia gaire, però l’etapa dels zero als tres anys em va fascinar. És on hi ha l’essència dels nens. Més endavant, ja es veuen les imposicions de la societat”, explica Castillo, que assegura que molts mestres “quan proven això de treballar amb nens d’aquesta edat tiren cap aquí”.

Ell és l’únic home a la llar d’infants, però hi tenen un estudiant de la Universitat de Vic, que hi està fent les pràctiques i n’està molt satisfet. De fet, havia fet pràctiques també en una escola de primària, però la feina que fa a la llar d’infants la troba “més gratificant”. El cert, però, és que es tracta d’un cas excepcional. “Hi hauria d’haver més homes en aquesta feina. L’ideal seria la paritat perquè el model que es dóna és que és la dona qui s’encarrega de l’educació, i cal trencar aquests tòpics”, comenta Castillo, que afirma que “és bo que els homes que ocupem aquests llocs siguem visibles i es vegi que podem fer aquesta feina”.

L’OCDE retreu a Espanya la falta d’avaluacions als professors

professors que pensen de la professió

En l’informe presentat aquest dimecres sota el títol Panorama de l’Educació, l’OCDE detalla que en tres quartes parts dels 34 països objecte d’estudi l’avaluació del professorat està legislada o és un requisit, en gairebé la meitat d’ells els professors que obtenen mals resultats en les proves han de tornar a examinar-se, en 11 afecta al seu salari, i en una desena de països se’ls obliga a millorar la seva formació. “A Espanya, l’única conseqüència d’un mal resultat en una avaluació és no aconseguir la certificació per al lloc com a docent”, diu el document en al·lusió a la falta de noves proves un cop obtinguda la plaça.

El filòsof i pedagog José Antonio Marina, al qual el Govern ha encarregat el Llibre blanc de la funció docent va obrir el debat sobre la necessitat d’avaluar els professors que exerceixen a Espanya al començament d’aquest mes, quan va proposar que una part de la seva retribució estigués “relacionada amb l’avaluació del centre sencer, de manera que es fomenti la implicació de tots els professors en un projecte educatiu”. La idea ja té partidaris i detractors: els sindicats d’ensenyament s’oposen, el Govern diu que l’estudiarà i el PSOE ja ha inclòs en el seu programa electoral mesures similars. Per a l’OCDE, els sistemes d’incentius estan concebuts “per a seleccionar un grup de professors amb resultats excel·lents i reconèixer la seva feina”.

Per sobre en estudis superiors, i en atur

L’estudi recull, així mateix, diverses variables que tracten d’esbossar un mapa de la situació educativa dels països membres i associats. A Espanya, la proporció d’adults entre 25 i 64 anys amb estudis de FP superior i universitaris (35%) és lleugerament superior a la mitjana dels països de l’OCDE (34%), si bé es mostra una bretxa més gran amb què tenen menys estudis: gran part de la població d’aquesta franja d’edat, el 43%, només ha cursat l’ensenyament obligatori, davant del 23% de mitjana de l’OCDE per sota d’aquest llindar.

Malgrat que la xifra de joves d’entre 15 i 29 anys que estudien supera a Espanya els nivells de 2005 i 2010, i ja són el 45,5%, el fenomen nini segueix latent. El 25,8% de les persones d’aquesta edat no estudien ni treballen, 10 punts per sobre de la mitjana de l’OCDE, amb dades molt similars entre homes (26%) i dones (25,7%). D’entre els països de la UE, només Grècia (28,3%) i Itàlia (27,6) tenen xifres superiors, amb Turquia liderant l’estadística en l’OCDE amb un 31,6% d’inactius en aquesta franja d’edat.

Les elevades dades d’atur segueixen sent els que més allunyen Espanya de països de mida i nivell de desenvolupament similar. Amb dades de 2014, l’informe situa Espanya com el segon país de l’OCDE amb més atur en adults d’entre 25 i 64 anys independentment dels estudis realitzats. Entre els que no han anat més enllà de l’ensenyament obligatori, només Eslovàquia té major percentatge d’aturats (39,2%) que Espanya (31,4%), totes dues molt per sobre del 12,8% de mitjana de l’OCDE. Espanya ha retrocedit respecte al 2010, quan la proporció era del 24,5%, i està lluny del 9,3% del 2005, abans de l’arribada de la crisi econòmica.

EL PAIS_sumario_normal

Entre la població amb estudis de batxillerat i FP de grau mitjà només hi ha més aturats a Grècia (27,6%). Espanya (21,6%), pràcticament triplica la mitjana de l’OCDE (7,7%) i ha empitjorat des del 17,2% del 2010. Finalment, entre aquells que com a mínim tenen un títol universitari o de FP superior, la xifra ha passat del 10,4% al 13,8% d’aturats, en una estadística negativa també liderada per Grècia amb el 19,1%. La mitjana d’atur d’aquests titulats és del 5,1% en el conjunt de l’OCDE. En tots els nivells de formació, la manca de treball a Espanya afecta més els joves.

L’informe, una de les radiografies més completes sobre el sector educatiu a nivell global, reflecteix, malgrat això, les possibilitats de tenir feina i ingressos més alts augmenten com més gran és la formació. “Els adults espanyols amb educació terciària tenen més possibilitats (24% més) d’estar entre el 25% amb més guanys mensuals, que aquells el nivell educatiu més alt és la segona etapa de secundària”, explica.

En altres variables com la despesa anual per estudiant, el percentatge del PIB dedicat a educació, o la mitjana d’alumnes per classe, Espanya segueix sense arribar a la mitjana de l’OCDE. A primària hi ha 22 alumnes per aula, ia secundària 25 estudiants, en ambdós casos un per sobre de la mitjana. Sí millora al conjunt de països de l’organització en la ràtio d’alumnes per docent tant en l’educació primària (14 estudiants davant els 15 de l’OCDE) com a secundària (11 enfront de 13).

Reduir la desigualtat, prioritari

L’OCDE ha emfatitzat que el principal objectiu dels governs ha de ser reduir les desigualtats que encara persisteixen en matèria d’educació i centrar-se en fer els sistemes més eficients per assegurar que cada nen, allà on visqui, pugui desenvolupar tot el seu potencial i beneficiar-se de una bona educació. 

L’informe revela dades esperançadors, com que el 41% de les persones d’entre 25 i 34 anys ara tenen educació superior. Malgrat això, les desigualtats encara es mantenen: el 2014, menys del 60% dels adults sense educació secundària estava treballant enfront del 80% dels que tenen estudis superiors. Aquests últims també es beneficien de millors salaris. Segons l’informe, tenen un 23% més de probabilitats d’estar entre la quarta part de la població millor pagada que els adults amb una formació inferior. “El somni d’una educació de qualitat per a tots no és encara una realitat”, ha lamentat el secretari general de l’OCDE, Ángel Gurría, durant la presentació de l’estudi a París. “La manca d’una educació de qualitat és la forma més poderosa d’exclusió social i exclou la gent dels beneficis del creixement econòmic i el progrés social”, ha afegit.

ÁLVARO SÁNCHEZ – EL PAÍS

D’una mestra als pares: sobre AQUELL nen que pega, interromp i influència al TEU nen

Fa uns dies va arribar a les meves mans aquest article del “The Washington Post”, escrit per Amy Murray, la directora d’educació infantil a la Calgary French & International School al Canadà. Em va tocar molt de prop. Aquest nen, el que pega, el que interromp, el que molesta … és, moltes vegades, algun dels nostres fills. Tant de bo els seus mestres haguessin tingut la mirada de la mestra que va escriure aquesta carta.

stop bus escolar

Benvolguts pares:

Ho sé. Esteu preocupats. Cada dia, el vostre fill arriba amb una història sobre AQUELL nen. El que està sempre picant, empenyent, pessigant, molestant, potser fins i tot mossegant a altres nens. El que sempre va de la meva mà a la fila. El que té un lloc especial en la classe, i de vegades s’asseu en una cadira en comptes de a terra. El que va haver de deixar de jugar amb blocs perquè els blocs no són per llançar. El que va pujar a la tanca del pati en el moment exacte en què jo li deia que parés. El que va tirar la llet del seu company a terra en una arrencada de ràbia. Volent i provocant. Mentre jo el mirava. I després, quan li vaig demanar que ho netegés, va buidar la caixa de mocadors SENCERA. A propòsit. Mentre jo el mirava. El que va deixar anar la més terrible paraulota a la classe de gimnàstica.

Us preocupa que AQUELL nen desmereixi l’aprenentatge del vostre fill. Us preocupa que absorbeixi molt del meu temps i energia, i que el vostre fill surti perdent. Us preocupa que algun dia li faci mal a algú. Us preocupa que aquest “algú” pogués ser el vostre fill. Us preocupa que el vostre fill comenci a utilitzar l’agressió per aconseguir el que vol. Us preocupa que el vostre fill empitjori seus resultats perquè potser jo no em s’adoni que li costa subjectar el llapis. Ho sé.

El vostre fill, aquest any, en aquesta classe, a la seva edat, no és AQUELL noi. El vostre fill no és perfecte però sol seguir les regles. És capaç de compartir les joguines sense barallar-se. No llança el material escolar. Aixeca la mà per parlar. Treballa quan és l’hora de treballar i juga quan és l’hora de jugar. Es pot confiar que vagi directament al bany i torni sense enganys. Creu que les pitjors paraulotes són “estúpid” i “tonto”. Ho sé.

Fixeu-vos, em preocupo tot el temps. Sobre TOTS ells. Em preocupo per les dificultats del vostre fill amb el llapis, per com llegeix les lletres l’altre, per la timidesa d’aquesta petitona, i perquè hi ha un altre que porta sempre la caixa de l’esmorzar buida. Em preocupa que la jaqueta de Gavin no abrigui prou, i perquè el pare de Talitha li crida per dibuixar la B del revés. La majoria dels meus desplaçaments en cotxe i dutxes les dedico a aquestes preocupacions.

Però, ho sé, voleu parlar sobre AQUELL nen. Perquè la B invertida de Talitha no li posarà un ull morat al vostre fill.

Jo també vull parlar d’AQUELL nen, però hi ha moltes coses que no puc explicar.

No puc explicar-vos que el van adoptar en un orfenat als 18 mesos.

No us pot dir que està fent una dieta per descartar al·lèrgies alimentàries, i que té gana SEMPRE.

No us puc explicar que els seus pares estan enmig d’un horrible divorci, i que està vivint amb la seva àvia.

No puc explicar-vos que comença a preocupar que l’àvia begui …

No et puc explicar que la medicació per l’asma l’agita.

No puc explicar-vos que la seva mare és monoparental, i per això entra a l’escola quan obre l’acollida matinal i es queda fins a l’acollida vespertina, i després el viatge fins a casa els porta 40 minuts i per això dorm menys que molts adults.

No puc explicar-vos que ha estat testimoni de violència domèstica.

D’acord, dieu, enteneu que no puc compartir informació personal o familiar. Només voleu saber què estic FENT al respecte del seu comportament.

M’encantaria dir-vos-ho. Però no puc.

No puc explicar-vos que va a logopèdia, que han descobert un retard sever del llenguatge i que els terapeutes pensen que les agressions tenen a veure amb la frustració per no ser capaç de comunicar-se.

No puc explicar-vos que em veig amb els seus pares CADA setmana, i que tots dos habitualment ploren en aquestes reunions.

No puc explicar-vos que el nen i jo tenim un senyal secreta amb les mans perquè em digui quan necessita seure sol una estona.

No puc dir-vos que passa el descans arraulit a la meva falda perquè “em fa sentir millor sentir el teu cor, senyu”.

No puc explicar-vos que he estat rastrejant meticulosament els seus incidents agressius durant 3 mesos, i que s’han reduït de 5 incidents al dia, a 5 per setmana.

No puc explicar-vos que la secretària del col·legi ha acceptat que el enviï al seu despatx a “ajudar-lo” quan m’adono que necessita un canvi d’escenari.

No puc explicar-vos que m’he posat dempeus en una reunió de docents i que, amb llàgrimes en els meus ulls, els he pregat als meus companys que li facin un cop d’ull extra, que siguin amables tot i que es sentin frustrats que hagi tornat a punxar a algú, i aquest cop, JUST DAVANT D’UN PROFESSOR.

L’assumpte és que hi ha tantes coses que no puc explicar sobre AQUELL nen. Ni tan sols les coses bones.

No puc explicar-vos que el seu treball a l’aula és regar les plantes i que va plorar amb el cor trencat quan una de les plantes no va sobreviure a les vacances de Nadal.

No puc explicar-vos que s’acomiada de la seva germaneta amb un petó cada matí, i li xiuxiueja “ets la llum de la meva vida”, abans que la mare s’allunyi amb el carret.

No puc explicar-vos que sap més sobre tempestes que molts meteoròlegs.

No puc explicar-vos que sovint s’ofereix per treure punta als llapis durant l’esbarjo.

No puc explicar-vos que pentina a la seva millor amiga al patí.

No puc explicar-vos que, quan algun company plora, creua l’aula per anar a buscar el seu conte favorit del racó de les històries.

L’assumpte és, estimats pares, que només puc parlar-vos del VOSTRE fill. Així, el que us puc dir és això:

Si mai, en qualsevol moment, el VOSTRE fill es converteix en AQUELL nen …

No compartiré els vostres assumptes personals amb els altres pares de la classe.

Em comunicaré amb vosaltres sovint, i amb amabilitat.

M’asseguraré que hi hagi mocadors prop en les nostres reunions, i si em deixeu, us sujetaré la mà mentre ploreu.

Defensaré que el vostre fill i la vostra família rebin els serveis especialitzats de més qualitat, i cooperaré amb aquests professionals en la major mesura possible.

M’asseguraré que el vostre fill rebi amor i mims extres quan més ho necessiti.

Seré la veu del vostre fill a la comunitat escolar.

Seguiré, passi el que passi, buscant i descobrint, totes les coses bones, sorprenents, especials i meravelloses del vostre fill.

Us recordaré a ell i a VOSALTRES d’aquestes coses bones sorprenents, especials, meravelloses, una i altra vegada.

I quan un altre pare s’acosti, amb queixes sobre VOSTRE fill …

Li explicaré això, una i altra vegada.

Amb molt d’afecte,

La mestra.

Traducció del post del bloc “Una madre de Marte”.

simms-taback

%d bloggers like this: