Les matemàtiques s’aprenen millor amb robots

Cada vegada hi ha més escoles que fan servir dispositius automàtics perquè els seus alumnes es familiaritzin amb assignatures complexes i entenguin conceptes abstractes.

matematiques i robots

Cada vegada hi ha més nens interessats en la robòtica. Les activitats sobre aquesta matèria tenen una bona acollida a les escoles. Igualment, creix la quantitat de pares que matriculen els seus fills en iniciatives extraescolars d’aquesta naturalesa: durant el curs, en les vacances d’estiu … Lluny de percebre la tecnologia d’avantguarda com un impediment per a l’aprenentatge (alguna cosa que passa sovint entre els adults), els més petits la integren en les seves tasques sense traumes. Així ocorre amb els dispositius automàtics, la realitat virtual (i augmentada), etc.. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

El científic que ocupa el despatx d’Albert Einstein guanya el Nobel de les Matemàtiques

Robert Langlands rep els 623.000 euros del Premi Abel per unes idees que va oferir llençar a la paperera el 1967.

Robert Langlands

Una carta va canviar per sempre el rumb de les matemàtiques i, per tant, el de la humanitat sencera. La seva història comença el 6 de gener de 1967. El grup The Doors acabava de llançar el seu primer disc i un actor anomenat Ronald Reagan prenia possessió com a governador de Califòrnia. Aquell dia, en un passadís abans d’una conferència, dos professors de l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton (EUA) van coincidir i es van posar a parlar. Amb prou feines es coneixien. Un era el francès André Weil, que als seus 60 anys era el millor matemàtic del planeta. I l’altre era Robert Langlands, un desconegut canadenca de 30 anys. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

“El 80% del que s’aprèn en l’assignatura de matemàtiques no serveix per a res”

Conrad Wolfram, físic que està canviant la manera d’ensenyar matemàtiques a Estònia, aposta per eliminar el càlcul a mà.

Conrad Wolfram

Conrad Wolfram (Oxford, 1970) pensa que tenim un problema amb les matemàtiques. Ningú està content: els estudiants creuen que és una assignatura difícil i sense interès, els mestres estan frustrats amb els resultats dels seus alumnes i els governs s’adonen que són determinants per a l’economia però no saben com actualitzar els programes acadèmics. “Cada vegada vivim en un món més matemàtic i no obstant això l’educació està estancada”, opina Wolfram, físic i matemàtic per la Universitat de Cambridge i fundador de Computer Based Math, una companyia centrada en redissenyar l’assignatura de matemàtiques que fa dos anys va llançar el seu programa pilot en col·laboració amb el Govern de Estònia.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Jo sóc Pi, la constant que conté tots els números del món

En els dos vídeos guanyadors del «PIday» aquest famós protagonista de les matemàtiques parla de forma figurada sobre la seva història i sobre la seva relació amb cercles i quadrats.

Sóc el nombre Pi. El meu nom fa honor a la paraula que en grec vol dir perifèria i perímetre. A fi de comptes sóc la relació que hi ha entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre!

Es pot dir que existeixo des d’un principi, però em sembla que la primera vegada que van escriure sobre mi va ser fa uns 5.000 anys. Els egipcis parlaven sobre mi en el papir de Rhind. També aparec en el llibre dels llibres, la Bíblia, però la veritat és que allà no van aconseguir donar amb el meu valor exacte. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Una troballa casual en una fotocopiadora culmina amb el ‘nobel’ de les matemàtiques

El francès Yves Meyer guanya el premi Abel per desenvolupar una tècnica que permet veure cinema digital.

Yves Meyer

Un dia de 1984, el matemàtic Yves Meyer es trobava a la cua de la fotocopiadora a l’Escola Politècnica de Palaiseau, prop de París. Un dels seus col·legues d’edifici, un físic, estava imprimint un estudi sobre una nova tècnica per descompondre els senyals sísmiques complexes registrades en els terratrèmols. Meyer es va quedar fascinat. Va agafar el primer tren a Marsella per conèixer als seus autors. Avui, aquella tècnica, la teoria de les ondetes, és una de les aportacions matemàtiques que més ha transformat la societat: permet desmuntar imatges i sons en paquets d’informació més senzills que faciliten el seu maneig. Gràcies a les ondetes podem veure el nostre pàncrees en un hospital, gaudir d’una pel·lícula digital o comprimir les nostres fotografies de les vacances en format JPEG-2000. I, per desenvolupar aquesta teoria, Yves Meyer ha guanyat avui el premi Abel, dotat amb 675.000 euros i considerat el Nobel de les matemàtiques. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Pla STEMcat de vocacions científiques i tecnològiques

La situació s’agreuja en el cas de les dones, que accedeixen en menor percentatge als estudis en aquestes àrees.

El Govern ha aprovat la creació del grup de treball interdepartamental que ha d’elaborar el Pla STEMcat d’impuls de les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques per promoure un augment en l’interès per aquests estudis. L’acord estableix que el grup de treball  STEMcat ha d’elaborar el pla amb l’objectiu que aquest es pugui desplegar a les aules a partir del curs 2017-2018.

Aquest acord s’emmarca dins l’estratègia SmartCAT del Govern català, que s’ha reimpulsat recentment amb la inclusió de quatre nous àmbits d’actuació prioritaris entre els quals destaca la posada en marxa d’un programa per promoure les vocacions tecnològiques entre els joves, especialment entre les noies. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

(en)raonar per millorar les mates

Vuit escoles de Catalunya i de Mallorca van participar durant el curs passat en un programa pilot que fomenta la resolució de problemes matemàtics en grups de dos. És un projecte que aquest curs es posa en marxa de manera oficial.

problemes-matematics_entre_dos_732x412.jpg

Els problemes matemàtics, si s’enraonen en parella, es resolen millor? I, més encara, s’entenen millor? Aquesta és la pregunta i el repte que es va fixar el Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals (GRAI) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), esperonats per la bona acollida de programes seus anteriors, com ara Llegim i escrivim en parella, Bikoteka irakurtzen i Reading in pairs.

“Si responc a la pregunta, dic un sí rotund”, afirma el professor de matemàtiques de l’escola IPSE de Barcelona, Àlex Quispe. Del setembre al desembre del curs 2015-2016, una de les tres hores lectives de matemàtiques de l’ESO la dedicaven a l’(En)Raonem en parella, que és el nom del programa que impulsa el treball cooperatiu en matemàtiques. És a dir, els alumnes s’agrupaven de dos en dos ajuntant les taules i treballaven a partir de l’enunciat d’uns problemes que havien de resoldre. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: