Jo sóc Pi, la constant que conté tots els números del món

En els dos vídeos guanyadors del «PIday» aquest famós protagonista de les matemàtiques parla de forma figurada sobre la seva història i sobre la seva relació amb cercles i quadrats.

Sóc el nombre Pi. El meu nom fa honor a la paraula que en grec vol dir perifèria i perímetre. A fi de comptes sóc la relació que hi ha entre la longitud de la circumferència i el seu diàmetre!

Es pot dir que existeixo des d’un principi, però em sembla que la primera vegada que van escriure sobre mi va ser fa uns 5.000 anys. Els egipcis parlaven sobre mi en el papir de Rhind. També aparec en el llibre dels llibres, la Bíblia, però la veritat és que allà no van aconseguir donar amb el meu valor exacte. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Una troballa casual en una fotocopiadora culmina amb el ‘nobel’ de les matemàtiques

El francès Yves Meyer guanya el premi Abel per desenvolupar una tècnica que permet veure cinema digital.

Yves Meyer

Un dia de 1984, el matemàtic Yves Meyer es trobava a la cua de la fotocopiadora a l’Escola Politècnica de Palaiseau, prop de París. Un dels seus col·legues d’edifici, un físic, estava imprimint un estudi sobre una nova tècnica per descompondre els senyals sísmiques complexes registrades en els terratrèmols. Meyer es va quedar fascinat. Va agafar el primer tren a Marsella per conèixer als seus autors. Avui, aquella tècnica, la teoria de les ondetes, és una de les aportacions matemàtiques que més ha transformat la societat: permet desmuntar imatges i sons en paquets d’informació més senzills que faciliten el seu maneig. Gràcies a les ondetes podem veure el nostre pàncrees en un hospital, gaudir d’una pel·lícula digital o comprimir les nostres fotografies de les vacances en format JPEG-2000. I, per desenvolupar aquesta teoria, Yves Meyer ha guanyat avui el premi Abel, dotat amb 675.000 euros i considerat el Nobel de les matemàtiques. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Pla STEMcat de vocacions científiques i tecnològiques

La situació s’agreuja en el cas de les dones, que accedeixen en menor percentatge als estudis en aquestes àrees.

El Govern ha aprovat la creació del grup de treball interdepartamental que ha d’elaborar el Pla STEMcat d’impuls de les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques per promoure un augment en l’interès per aquests estudis. L’acord estableix que el grup de treball  STEMcat ha d’elaborar el pla amb l’objectiu que aquest es pugui desplegar a les aules a partir del curs 2017-2018.

Aquest acord s’emmarca dins l’estratègia SmartCAT del Govern català, que s’ha reimpulsat recentment amb la inclusió de quatre nous àmbits d’actuació prioritaris entre els quals destaca la posada en marxa d’un programa per promoure les vocacions tecnològiques entre els joves, especialment entre les noies. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

(en)raonar per millorar les mates

Vuit escoles de Catalunya i de Mallorca van participar durant el curs passat en un programa pilot que fomenta la resolució de problemes matemàtics en grups de dos. És un projecte que aquest curs es posa en marxa de manera oficial.

problemes-matematics_entre_dos_732x412.jpg

Els problemes matemàtics, si s’enraonen en parella, es resolen millor? I, més encara, s’entenen millor? Aquesta és la pregunta i el repte que es va fixar el Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals (GRAI) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), esperonats per la bona acollida de programes seus anteriors, com ara Llegim i escrivim en parella, Bikoteka irakurtzen i Reading in pairs.

“Si responc a la pregunta, dic un sí rotund”, afirma el professor de matemàtiques de l’escola IPSE de Barcelona, Àlex Quispe. Del setembre al desembre del curs 2015-2016, una de les tres hores lectives de matemàtiques de l’ESO la dedicaven a l’(En)Raonem en parella, que és el nom del programa que impulsa el treball cooperatiu en matemàtiques. És a dir, els alumnes s’agrupaven de dos en dos ajuntant les taules i treballaven a partir de l’enunciat d’uns problemes que havien de resoldre. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El català que intenta resoldre un dels set problemes matemàtics del mil·lenni

Francesc Castellà, investigador de Princeton, s’enfronta a la conjectura de Birch i Swinnerton-Dyer, la resolució es premia amb un milió de dòlars.

el-catala-que-intenta-resoldre-un-dels-set-problemes-matematics-del-mil-lenni

L’any 2000, l’Institut Clay de Matemàtiques va establir els que -segons el seu criteri- eren els set problemes matemàtics del mil·lenni. Set enrevessades qüestions matemàtiques que es considerava de fonamental importància resoldre tant per a les matemàtiques com per les aplicacions pràctiques que la seva resolució portarà. Amb aquesta finalitat, el Clay va prometre a aquells que resolguessin cada un d’aquests problemes una premi d’un milió de dòlars. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

“M’agrada resoldre problemes matemàtics del món real”

Entrevista a Sara Zahedi, del Royal Institute of Technology (Suècia), guanyadora del premi EMS a matemàtics joves. És la segona matemàtica de la història iraniana que veu premiat el seu treball.

Sara Zahedi PREMI

A Sara Zahedi (1981, Teheran) li agraden les matemàtiques des de petita. Quan va arribar a Suècia, amb només 10 anys i sense saber l’idioma, la classe de matemàtiques li permetia relacionar-se amb la resta dels seus companys. “El meu pare havia estat assassinat a l’Iran, durant la revolució islàmica, per motius polítics”, relata. La seva mare la va enviar a l’estranger, però no va poder reunir-se amb ella fins a diversos anys després. “Vaig arribar allà sense conèixer a ningú. Se’m donaven bé les matemàtiques, i a l’escola podia treballar amb els millors estudiants de la classe. Així vaig fer amics, de certa manera”, assegura.

Anys després, animada per diversos professors, va realitzar el Grau de Matemàtiques a la Universitat d’Estocolm. En el màster es va decantar per l’anàlisi numèric, perquè estava motivat per problemes reals. “Si a més de resoldre problemes difícils teu treball pot traduir-se en alguna cosa bona per al món real, és meravellós“, admet. Va fer el màster i el doctorat al Royal Institute of Technology d’Estocolm (Suècia), on ara té un lloc com a professora assistent, després d’uns anys a la Universitat d’Upsala. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Dossier matemàtiques – 10 maneres diferents d’ensenyar matemàtiques

ara dossier matematiques 20160710 portada

Dossier dedicat a les matemàtiques publicar el 10 de juliol de 2016 al diari ara.

  • La professió amb menys atur
  • Una ciència al servei de la vida quotidiana
  • La revolució pedagògica del números

Dossier matemàtiques – ara 20160710 (pdf)

10 maneres diferents d’ensenyar matemàtiques

Enigmes extrets d’episodis de la popular sèrie d’animació ‘Los Simpson’, laboratoris per tocar i jugar amb els números i trucs de màgia per entendre principis matemàtics són algunes de les maneres innovadores i transversals que mestres d’arreu utilitzen per canviar la manera com ensenyem i aprenem les matemàtiques a l’aula i al carrer Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: