Les noves dolències per l’addicció al mòbil, WhatsApp, internet …

Realitats i mites sobre els efectes del mòbil i la xarxa en el comportament humà. Les noves màquines només són perjudicials si es fa un mal ús d’elles. Augmenten els casos de joves que centren la seva vida social a internet. La tecnologia fa aflorar una infinitat de nous síndromes.

Noves addiccions 00

Nomofòbia, diògenes digital, trucada imaginària, síndrome del doble check, cibercòndria, cibermareig, whasapitis… La febre per batejar estats d’ànim, conductes o, en els casos més greus, trastorns propiciats per les noves tecnologies o moderns canals de comunicació sembla no tenir sostre. “Tot això recorda al que ja va passar en l’època de la colonització”, afirma Ferran Lalueza, professor de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “En aquest assumpte hi ha una part de literatura fantàstica i preocupa que des d’alguns ­mitjans s’estigui donant una visió gairebé apocalíptica del tema, com si tots ens anéssim a enganxar a una nova tecno­logia”, indica Facund Fora, ­psiquiatre del Centre Mèdic Teknon. “Som a l’era de l’etiquetatge massiu de síndromes i trastorns. Tot es converteix en patològic i tot és susceptible de ser medicat”, afirma Sara ­Velasco Ortuño, psicòloga de la Universitat de Granada, ex­perta en el tractament d’ad­diccions.

Per a aquests experts és, tot i això, un error parlar de malal­ties quan un es refereix a aquestes noves conductes propiciades per les noves tecnologies. “Detectem problemes que ja existien molts abans, però que avui es poden aguditzar amb l’ús d’aquests nous canals d’informació i comunicació”, recalca José María Martínez-Selva, catedràtic del Psicobiologia de la Universitat de Múrcia. “El terme trastorn potser seria més adequat que malalties”, coincideix el psiquiatre Facund Fora. I llança un missatge tranquil·litzador: “No ens hauríem d’arribar a preocupar, perquè no hi haurà una epidèmia de problemes, però això no treu que hàgim de tenir molt present que la forma en què ens relacionem amb les noves tecnologies és un tema a què cal parar cada dia més atenció”. Arribats a aquest punt Sara Velasco considera “que allò important és recalcar el fet que la mera existència d’aquests avenços, que tant ens afavoreixen, ens faciliten la vida i fan caure barreres, no són sinònim de perill, però sí pot causar problemes en la conducta de les persones si se’n fa un ús inadequat”.

Els trastorns severs poques vegades arribaran, per tant, per l’impuls de mirar constantment el telèfon encara que no s’esperi cap trucada ni missatge im­portant, ni per l’ansietat momentània que pot provocar ­agafar l’aparell quan surt de casa. “Els trastorns severs es constaten quan parlem de tecno­addiccions, que van en dos sentits. Un és l’addicció a videojocs en adolescents i adults joves, que sí que és una realitat nova. I l’altre és el transvasament a la xarxa d’addiccions de tota la ­vida, les ­anomenades addiccions sense substàncies: els jocs d’apostes, el ­sexe o compres compulsives. ­Internet les fomenta perquè ­disminueix les barreres i facilita aquests comportaments en no existir per exemple límits de temps o distàncies per recórrer per aconseguir alguna cosa”, alerta José María Martínez-Selva.

Aquestes situacions relatades pel catedràtic de Psicobiologia de Múrcia no tenen res a veure amb l’ús natural i quotidià del telèfon mòbil per milions de ciutadans. Encara que aquesta “literatura de fantasia” a què es referia Facund Fora pot arribar a causar preocupació entre els usuaris. Ferran Lalueza ho explica amb un exemple: “Si estic esperant una trucada important i en algun moment, equivocadament, em sembla sentir el timbre del mòbil o fins i tot crec que se sent vibrar a la butxaca de l’americana, d’entrada aquesta percepció errònia no em causa cap preocupació. En canvi, quan algú al·ludeix al PRS (phantom ringing syndrome ) o al PVS (phantom vibration syndrome ), començo a espantar-me, fins i tot sabent que dos terços dels usuaris de mòbil hem experimentat alguna vegada aquesta suggestió sensorial”.

adictes_al_whatsapp

Sara Velasco insisteix que les noves tecnologies “només són nocives si se’n fa un mal ús”. I en aquesta comunitat de la comu­nicació instantània per aquests canals el que més preocupa actualment aquesta psicòloga és “visualitzar un món on tant joves com adults, no es comuniquen cara a cara, on ja no es truca per telèfon, on ens disfressem a internet per ser qui volem ser, on amic es comptabilitza a les xarxes socials”.

A Martínez-Selva també el preocupen casos, que ell ha diagnosticat, de persones que pateixen estrès laboral perquè són incapaces, en estar sempre en línia, de desconnectar de la feina. O problemes de son de menors i adolescents que passen hores davant una pantalla. El psiquiatre Facund Fora revela, per la seva banda, que “a les consultes veiem cada cop més joves que estan substituint la vida social real (sortir, passejar, prendre alguna cosa, parlar, practicar alguna activitat…) per una vida vir­tual: es passen hores a les xarxes socials o jugant o veient sèries, en detriment d’una vida familiar i social saludable”. Són els casos més extrems, pels quals sí que cal preocupar-se.

I així ho recalquen aquests experts en psicologia i addiccions. El mal ús d’aquests nous canals d’informació i comunicació pot generar conductes desadaptatives. “Serien aquelles que limiten la persona quan li impedeixen de relacionar-se de manera funcional i saludable amb el seu medi, quan li resta temps per al que abans era important, quan minva en les seves responsabilitats, quan aquesta nova tecnologia es converteix en una obsessió i ocupa la major part del seu temps”, indica Sara Velasco.

Ferran Lalueza nega, per la seva banda, que “les noves tecnologies estiguin alterant el nostre comportament, ni que sigui pel fet que ens obren possibilitats fins ara inexistents. Modifiquen la nostra manera de comunicar-nos, de relacionar-nos, d’aprendre, de treballar, d’informar-nos, de divertir-nos…”. Però considera que “si cada vegada donem més camp a la tecnologia per desenvolupar les activitats que duem a terme deu ser que assumim que els beneficis que ens aporta superen amb escreix els potencials danys col·laterals que puguin causar”. Aquest professor de Comunicació de la UOC no qüestiona, vol deixar clar, “la conveniència de prendre consciència dels riscos as­sociats a certes pràctiques i de potenciar-ne la prevenció”. Però el que no pot compartir, asse­gura, “és caure en l’alarmisme permanent”.

El psiquiatre del Centre Mèdic Teknon Facund Fora recorda que “les obsessions i les addiccions ja existien en temps prehistòrics. Amb les noves tecnologies canvien, simplement, els mitjans i les formes. Per tant, anem veient nous problemes o trastorns en relació amb l’ús de les noves tecnologies que van sorgint però, en el fons, res no ha canviat des de fa milers d’anys, quan algú va descobrir que la ­necessitat d’estar mastegant o fumant fulles li impedia sortir a caçar amb la resta del grup o vigilar la cova en la qual vivien. Amb el temps van canviant les necessitats, però no les persones ni el que som”. Així que eti­quetar immediatament totes les noves conductes que van sorgint no sembla ser la millor recepta per prevenir comportaments fins ara desconeguts.

JAVIER RICOU – LA VANGUARDIA

Noves addiccions 01

Els jocs per a nens trenquen la barrera entre el món real i digital

Internet, els ordinadors, els smartphones, les tauletes i les consoles de videojocs formen part de la nostra vida diària. La nostra i la de la majoria dels nens. Una realitat que permet als més petits assimilar la tecnologia d’una forma natural i innata.

jugant nens 01

Els nens es distreuen amb els iPads dels seus pares, queden al·lucinats amb els videojocs dels seus germans grans o fins i tot comencen a escoltar música a través d’aplicacions com Spotify. Viuen en un entorn on la tecnologia està molt present i això, sempre sota la supervisió dels pares, els pot servir per a començar a familiaritzar-se amb dispositius que en un futur segur que els hi seran molt útils.

Però, com podem anar més enllà? Què més els hi podem oferir? Només ens queda una opció: permetre que experimentin amb alguns dels kits de construcció de dispositius electrònics o robots que hi ha actualment al mercat. Hi ha molta oferta i tots amb un elevat valor didàctic, però anem a destacar-ne cinc: KanoGetcodieRomoLego X i Invéntame.

Kano és un kit per a muntar un ordinador dissenyat pels més petits. Utilitza una petita placa Rasperry Pi Model B amb la qual els nens aprenen a identificar les peces que composen els ordinadors.

Els altres components del paquet són un teclat, un xasis personalitzable, un petit altaveu, cables HDMI i USB, una targeta SD que incorpora el sistema operatiu i altres elements que els nens poden ensamblar sense dificultat. Per suposat, una vegada el tenen fabricat, tocarà programar-lo. Tot un repte!

Codie és un robot que ensenya als nens els principis bàsics de la programació. A través de la seva aplicació per a smartphones, qualsevol pot programar el seu primer robot en tan sols dos minuts. És un joguet amb un llenguatge de codificació fet a mida. Com en molts altres projectes similars, la idea de Codie no és que els més petits aprenguin realment a programar, sinó que a través de senzills jocs es familiaritzin amb l’àmbit de la lògica i siguin capaços de resoldre petits problemes pels seus propis mèrits.

Romo és un petit robot creat per Romotive gràcies al suport obtingut a través de la plataforma de crowdfunding Kickstarter. Per a gestionar-lo és necessari connectar-li un iPhone o un iPod i descarregar-se la seva aplicació. Romo actua com una mascota. Els nens el poden programar i jugar amb ell a qualsevol joc. També a fet i amagar? Segur que sí!

Lego X és un prototip dels creadors de Gravity Sketch. És el joguet que millor relaciona el món físic amb el digital. Totes les construccions físiques 3D de Lego es poden transferir automàticament als dispositius electrònics. Així doncs, els nens estan a les portes de convertir-se en autèntics dissenyadors de 3D sense tenir coneixements previs d’informàtica. Tota una revolució.

Aquests i altres casos com el de Invéntame, creada per l’espanyol Jesús Ibáñez, s’estan convertint en maneres efectives d’apropar la programació i la tecnologia als més petits d’una forma didàctica i propera.

Si a aquestes edats és quan els nens aprenen més ràpid, per què no ensenyar-los aspectes principals de la programació a través de jocs? Segur que en un futur, molts agrairan aquests petits esforços i jocs.

Font: Mobile World Capital via COEINF.cat

jugant nen i avi 01

Sextorsió: Com evitar el xantatge sexual per internet?

Després del robatori de fotos i vídeos íntims o el gravat d’escenes de cibersexe sense consentiment, ve l’amenaça de fer-ho públic a canvi de diners o més material sensible.

Sextorsion_00

Un noi acaba de conèixer a noia en una xarxa social per lligar a internet. Ella li demana el seu Facebook i després li proposa practicar cibersexe. Ell accedeix. Al cap d’uns minuts ella li diu que ha gravat un vídeo i li ensenya que ja està penjat a YouTube en mode privat. Li diu, llavors, que té 20 hores per pagar 200 euros si vol evitar que l’enllaç del vídeo acabi en mans de tots els seus amics de Facebook. Fi (del principi) de la història.

Casos com l’anterior es donen molt sovint entre joves de 20 a 30 anys, segons explica el fundador i director de PantallasAmigas, Jorge Flores. L’organització, que treballa per una ciutadania digital responsable, rep gairebé diàriament consultes de persones que han estat víctimes d’un delicte de “sextorsió” (extorsió sexual), és a dir, quan el delinqüent amenaça amb publicar fotografies o vídeos íntims en les xarxes socials i internet a canvi de diners o més material d’índole sexual. El 2013 es van registrar uns 200 casos entre Espanya i Amèrica Llatina, afirma Flores.

A més del patró esmentat, hi ha diferents mètodes de fer-se amb el material sensible. D’una banda, la persona afectada pot haver practicat ‘sexting‘ això és, l’enviament d’imatges de contingut sexual produït pel remitent a través del mòbil -i les fotos han acabat en males mans o en una exparella amb ganes de venjança o desitjos de dominar l’altre mitjançant el xantatge. De l’altra, també hi ha la possibilitat que, com els va passar a les celebritats de Hollywood, un hacker hagi accedit a les imatges emmagatzemades en el núvol , al mòbil o a l’ordinador.

Una de les maneres d’aconseguir el material és infectant el dispositiu amb un virus mitjançant les tàctiques de ‘phishing’, explica l’analista de seguretat en Kaspersky Lab, Dani Creus. El delinqüent, aclareix l’expert, “envia un email amb un enllaç que pretén ser una oferta que la víctima punxa es descarrega el ‘malware’ a l’ordinador, de manera que el criminal podrà accedir a tots els arxius així com activar i desactivar la càmera web a la seva voluntat “.

Sextorsion_02

Abans de res, sentit comú

Per prevenir aquestes situacions, Creus i Flores coincideixen a apel·lar a la consciència i al sentit comú. “Si ens agrada fer-nos aquest tipus de fotos, guardem-les en un disc dur extern i xifrat, on ningú pugui tenir accés i no obrim enllaços de correus de remitent desconeguts”, recomana el primer. També convé, afegeix, “tenir una eina de seguretat que pugui avisar si algú està utilitzant la teva webcam o si estàs entrant en una pàgina web infectada amb codi maliciós”.

“El problema és que la gent no és conscient del fàcil que és fer mal a través d’internet -comenta el segon-. Jo diria que el més eficaç, si es vol practicar cibersexe o sexting, és que no se’t reconegui a les imatges “.

D’altra banda, el responsable de PantallasAmigas aconsella a les víctimes seguir alguns passos, recollits més detalladament en el seu decàleg de actuació: “Guardar les proves del xantatge, no cedir, tallar la comunicació i denunciar a la policia”. L’últim pas és un dels més difícils de donar, segons explica Flores, perquè “la persona s’avergonyeix del que ha passat i ho vol oblidar al més aviat possible”.

Cal ressaltar, però, que la llei empara a les víctimes. Només el fet de publicar les imatges sense el consentiment de l’altra persona ja és un delicte contra la intimitat i està tipificat en la reforma del Codi Penal.

GINA TOSAS – LA VANGUARDIA

Sextorsion_01

Internet segura i educativa per a nens

Els pares dels nadius digitals afronten el repte de protegir els seus fills dels perills a la xarxaConscients d’això, Google i Facebook, ideen solucions per incloure als més petits en els seus serveis.

Internet para ninos 01

GINA Tosas – LA VANGUARDIA

YouTube, Google+, Facebook o Twitter, el 72% dels nens d’entre 11 i 14 anys accedeix a les xarxes socials a través del mòbil i un 23% publica habitualment fotos i/o vídeos, segons l’estudi Menors d’Edat i Connectivitat Mòbil a Espanya (pdf). Davant la situació, les companyies d’internet ideen solucions més segures per incloure a aquest públic en els seus serveis.

La generació de nadius digitals s’inicia en l’accés a internet a edats cada vegada més primerenques. Els pares veuen la xarxa com una font inesgotable de recursos d’aprenentatge per als seus fills, però també han d’afrontar el repte de protegir-lo davant l’assetjament sexual o escolar -que pateixen el  16,7% dels nens-, la pornografia infantil o el robatori d’identitats. Aquestes són les principals causes de denúncia que reben els centres especialitzats en seguretat a internet.

Per molt que la llei estipuli el contrari, tècnicament és complicat que Google o Facebook puguin evitar que un menor falsifiqui la seva edat per utilitzar els seus serveis. De fet, ja en 2011 la xarxa social de Mark Zuckerberg comptava amb 7,5 milions de nens menors de 13 anys entre els seus usuaris. Per això, les dues empreses estan desenvolupant sistemes que permetin l’accés a aquest públic sota supervisió paterna.

Google, que ja compta des de fa temps amb una versió per a nens del seu cercador anomenada  Google Kids, estaria desenvolupant uns comptes especials perquè els més petits poguessin  tenir comptes a YouTube i Gmail  i Facebook, per la seva banda, porta  dos anys treballant en una patent  que va cap a la mateixa direcció.

La sol·licitud de patent, publicada a finals de maig passat per l’Oficina de Patents dels EUA, descriu un sistema en el que abans de crear un compte el pare ha de verificar la seva identitat i la seva relació amb el nen. En aquests perfils per a menors caldria controls parentals que restringirien l’accés a determinats continguts, amics o aplicacions de tercers com, per exemple, els jocs Farmville o Candy Crush. Un portaveu de Facebook ha destacat, però, en declaracions a diversos mitjans, que una sol·licitud presentada fa dos anys no és un indicador dels futurs passos que l’empresa va a realitzar en aquest àmbit.

Twitter, per la seva banda, també ha tingut en compte al públic infantil en algunes ocasions. A finals de l’any passat, per exemple, va implementar un  control d’edat  per evitar que els menors seguissin a marques de begudes alcohòliques.

Internet para ninos 02

Alternatives més segures i educatives

Mentre arriben les novetats de Google i Facebook, algunes alternatives més adaptades als petits s’instal·len en el panorama digital com la nova app Kuddle, coneguda com  el Instagram dels nens, o la plataforma israelita NetoKids. Aquesta última és una xarxa social “segura” -perquè facilita la supervisió de pares i professorat- per a nens de 6 a 13 anys. El seu fundador, un pare que va idear el projecte quan la seva filla de 10 anys li va demanar entrar a Facebook, acaba de publicar una versió en anglès.

Els usuaris, que accedeixen a la xarxa amb un codi facilitat pels mestres, poden estar en contacte amb els amics, jugar a jocs en línia o realitzar tasques educatives proposades pel col·legi. Els mestres, per la seva banda, també poden compartir les seves idees amb els pares i altres companys del gremi.

internet segura per a nens

http://www.internetsegura.cat/

Les retransmissions de videojocs són una revolució en el lleure electrònic

Quan passem de jugar a mirar. Les retransmissions de videojocs suposen una revolució en el món de l’oci electrònic.

Twitch 01

Albert García – LA VANGUARDIA

L’auge de les retransmissions en directe de videojocs no serà una moda passatgera, i la flamant notícia de  la compra de Twitch per part d’Amazon és la millor mostra d’això. Que gegants com Google, Yahoo o la companyia dirigida per Jeff Bezos es les han vist per fer-se amb el poder de la plataforma líder en live streamings demostra que la idea de seguir la partida d’un altre jugador com si es tractés d’una retransmissió esportiva no tan només té molt futur, sinó que canviarà la pròpia forma en què juguem.

En entrar en Twitch  l’usuari disposa de diversos canals dedicats als videojocs més populars del moment. En contraposició als críptics i sempre criticats dades d’audiència de l’anquilosada televisió tradicional, el servei informa amb exactitud el nombre de persones que estan veient i comentat cada canal. Així, en aquests moment, League of Legends disposa de 57.219 espectadors, Dota 2 d’28.307 i Hearthstone de 20.828, sent els tres jocs més populars en un llista en la qual també estan Minecraft, Dayz o FIFA.

Cada poca estona un anunci publicitari assalta l’espectador durant uns segons; és aquí on hi ha el secret de l’èxit del model de negoci de Twitch: els ingressos són compartits entre la plataforma i el jugador, de manera que s’anima a aquests a retransmetre les seves partides tant des de PC com des de les noves consoles PlayStation 4 i Xbox One, les quals han estat dissenyades pensant en aquest servei.

twitch 02

No importa ser un jugador excepcionalment hàbil, de vegades amb ser divertit i tenir desimboltura jugant i comentant ja s’aconsegueix atrapar els espectadors, que segueixen atentament la partida mentre ofereixen el seu propi feedback al jugador. El videojoc passa a ser una experiència compartida de la mateixa manera que fa anys nens i adolescents s’arremolinaven al voltant de les màquines arcade dels salons recreatius.

No obstant això, els live streams no són un fenomen ni molt menys nou. Ja fa anys que els e-sports començar a popularitzar, i coneguda és l’anècdota de com el videojoc StarCraft és pràcticament l’esport nacional a Corea de Sud gràcies a les seves retransmissions per televisió. Però a més de les populars retransmissions dels jugadors professionals, ja fa temps que els anomenats gameplays de Youtube són seguits per milions de persones i s’han convertit en un dels gèneres de més èxit en aquesta xarxa social.

No va ser fins 2011 que Twitch va sorgir amb la idea d’esdevenir el lloc de referència per a les retransmissions de videojocs i no hi ha dubte que ho ha aconseguit. A dia d’avui compta amb al voltant de 50 milions de visitants únics al mes. De fet, ja no és Twitch la qual s’adapta als videojocs, sinó els videojocs els que s’adapten i fins i tot modifiquen el seu contingut en funció d’aquesta plataforma. I tal com passa amb qualsevol tecnologia amb un futur prometedor -només cal recordar  la recent compra d’Oculus Rift per part de Facebook – acaba de ser adquirida per un dels déus del món digital, en aquest cas Amazon, que ha desemborsat 970 milions de dòlars per fer-se amb el servei.

El vicepresident de màrqueting de Twitch, Matthew DiPietro, porta molta raó quan en declaracions a  Wired  afirma que “el fenomen de la retransmissió de videojocs just acaba de començar”, i assegura que “una vegada que la gent descobreixi l’element social de compartir i interactuar amb els espectadors, segurament canviarà la manera com juguem”.

Twitch 00

Com t’impliques en l’educació digital dels teus fills i filles?

Guia Com t impliques en l educacio digital dels teu fills

Us recomanem la Guia dirigida a les famílies “Com t’impliques en l’educació digital dels teus fills i filles? 

La Guia ha estat editada per l’Ajuntament de Barcelona i FaPaC és una de les entitats que ha participat en la seva elaboració.

Benvolguts pares,

Us informem de la Guia d’Educació Digital publicada amb l’objectiu d’orientar i informar totes les famílies en l’educació digital dels nostres fills o filles en edat escolar. La guia vol ser una eina de referència per donar resposta als interrogants que en l’actualitat se’ns poden plantejar als pares i mares sobre com afrontar l’educació dels infants i adolescents en relació amb les noves tecnologies i amb d’altres aplicatius.

Tots sabem que les noves tecnologies ofereixen moltes possibilitats, però també poden generar riscos i problemes. Per això, és important comptar amb tota la informació possible per tal d’ensenyar valors saludables i segurs des dels primers anys de vida d’un infant fins que és un adolescent.

A la guia trobareu explicacions entenedores sobre les diferents tecnologies, així com diversos consells per saber què hem de tenir en compte i com actuar davant dels dubtes.

Esperem que us sigui molt útil.

Podeu accedir a la Guia online en aquest enllaç: Guia Educació Digital  

Guia “Com t’impliques en l’educació digital dels teus fills i filles? ” (pdf)

Guia Com t impliques en l educacio digital dels teu fills mares

El Departament de Cultura elabora un argumentari amb 10 raons per utilitzar el català al món digital

10 raons per utilitzar el català al món digital

El Departament de Cultura ha elaborat la publicació 10 raons perquè els productes digitals parlin català, adreçada a les empreses del món digital, en què proposa deu arguments sòlids pels quals el català pot esdevenir una oportunitat de negoci i incrementar el potencial de captació de clients.

La publicació, impulsada per la Direcció General de Política Lingüística, presenta de manera molt gràfica els motius que fan del català una bona opció per a les empreses, no tan sols del sector més especialitzat de l’àmbit digital, sinó també de la resta de sectors de producció de béns i serveis.

Les 10 raons que proposa la publicació són:

Raó 1: Perquè hi ha un mercat de 10 milions de persones que parlen català. El català és la 9a llengua de la Unió Europea.
Raó 2: Perquè les marques digitals globals aposten pel català per atraure usuaris, com ara Google, Microsoft o Apple.
Raó 3: Perquè el català és la 8a llengua del món en penetració d’Internet, i està per davant del francès, l’italià, l’alemany i el castellà. L’índex de penetració és el nombre d’usuaris de la xarxa dividit per la població total del país.
Raó 4: Perquè el català és una de les llengües del món amb més continguts a Internet. De les 6.900 llengües del món, el català és la 19ª en nombre de pàgines web per parlant.
Raó 5: Perquè els webs més visitats a Catalunya són en català, i dels 10 webs més visitats al món, 6 tenen versió en català.
Raó 6: Perquè el català és una de les primeres llengües de Wikipedia. Ocupa la 17a posició en nombre d’articles i la primera en nombre d’articles de qualitat.
Raó 7: Perquè les xarxes socials més usades creuen en el valor del català. Per exemple, el català és la 19a llengua més usada a Twitter i la 8a llengua més utilitzada als blogs.
Raó 8: Perquè el català disposa de domini propi a Internet. El domini .CAT és el primer domini del món que representa una llengua i una cultura, i el nombre de registres no para de créixer.
Raó 9: Perquè els principals sistemes operatius tenen versió en català (Windows, iOS, Android, OS X, Lion o Blackberry).
Raó 10: Perquè el català es troba entre les primeres llengües d’Europa en traducció automàtica, i se situa al nivell de llengües com l’alemany, el neerlandès, l’hongarès, l’italià, el polonès i el romanès.

La publicació 10 raons perquè els productes digitals parlin català es va presentar a la taula rodona “El català, espai digital”, que es va celebrar el 30 de gener a Girona com a cloenda de l’exposició “El català, llengua d’Europa”, i en què es va remarcar la importància de la llengua catalana en el món digital.

El món digital ha estat un territori d’oportunitats per al català, com demostra el bon posicionament de la llengua a Internet, en el món de les xarxes socials, els blogs o la Viquipèdia. El català té el repte d’incrementar l’oferta i el consum de productes digitals en correspondència amb les dimensions demogràfiques de la llengua.

Les 10 raons, que s’han editat en català i anglès, són una actuació que forma part de l’Agenda Català, llengua digital, impulsada per la Direcció General de Política Lingüística amb l’objectiu d’augmentar l’oferta i el consum de productes digitals que incorporin la llengua pròpia de Catalunya.

 Descarrega el document 10 raons perquè els productes digital parlin català

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 559 other followers

%d bloggers like this: