Utilitzes alguna d’aquestes contrasenyes a internet? Tens un risc bastant elevat de patir un atac informàtic

username_password_1000

Has tingut la brillant idea de protegir el teu compte personal a Twitter amb la contrasenya ‘123456‘? Doncs que sàpigues que milers d’usuaris d’arreu del món han fet el mateix que tu. Aquesta combinació numèrica encapçala, un any més, la llista de les 25 contrasenyes més utilitzades a internet i, per tant, de les més insegures. El llistat el publica anualment el portal Splashdata.

Els internautes continuen sent mandrosos a l’hora d’escollir les claus de segurerat per alcorreu electrònic, les xarxes socials i les diverses plataformes digitals a les quals estan subscrits. Tots aquests serveis digitals requereixen una contrasenya, ja sigui numèrica o una combinació de números i lletres, per evitar atacs informàtics. Però utilitzant mots o combinacions fàcils o recurrents aconseguim, justament, el contrari.

12 trucs per crear (i recordar) la contrasenya perfecta

Hi ha alguns mots i combinacions que, any rere any, continuen sent els més utilitzats, malgrat els avisos de les companyies que vetllen per la seguretat digital. D’altres són fruit d’un moment determinat. És el cas d”starwars‘, que enguany s’ha colat al rànquing de contrasenyes més utilitzades arran del nou lliurament de la cèlebre saga cinematogràfica.

‘123456’ i ‘password’ (contrasenya) es mantenen al capdavant del rànquing de pitjors contrasenyes des del 2011. Splashdata elabora anualment aquest llistat a través dels arxius de contrasenyes robades que els mateixos pirates informàtics difonen a través de la xarxa.

Aquest és el llistat amb les 25 pitjors contrasenyes del 2015, i la seva situació respecte del 2014:

  1. 123456 (manté la posició)
  2. password (manté la posició)
  3. 12345678 (puja una posició)
  4. qwerty (puja una posició)
  5. 12345 (baixa dues posicions)
  6. 123456789 (manté la posició)
  7. football (puja tres posicions)
  8. 1234 (baixa una posició)
  9. 1234567 (puja dues posicions)
  10. baseball (baixa dues posicions)
  11. welcome (nova)
  12. 1234567890 (nova)
  13. abc123 (puja una posició)
  14. 111111 (puja una posició)
  15. 1qaz2wsx (nova)
  16. dragon (baixa set posicions)
  17. master (puja dues posicions)
  18. monkey (baixa sis posicions)
  19. letmein (baixa sis posicions)
  20. login (nova)
  21. princess (nova)
  22. qwertyuiop (nova)
  23. solo (nova)
  24. passw0rd (nova)
  25. starwars (nova)

FRANCINA BOSCH – ARA.cat

La (in)cultura del copiar i enganxar

Els programes que detecten els plagis dels estudiants per internet són cada vegada més avançats i fiables.

Copy-paste-costumes

Les possibilitats de plagiar treballs acadèmics es van disparar amb l’arribada de internet. Sempre hi ha hagut enganys, però el volum d’aquestes trampes ha augmentat exponencialment per culpa de la xarxa. Així, nou de cada deu estudiants admet haver practicat en alguna ocasió el “còpia i enganxa” en els seus exercicis, segons es revela en una enquesta de l’empresa especialitzada Compilatio.

Per contrarestar aquest efecte han proliferat programes informàtics que detecten els plagis, tant gratuïts com de pagament. Els programaris són cada vegada més sofisticats. Mitjançant algoritmes permeten establir d’una manera fidedigne si un text és original o no. El funcionament d’iniciatives com PlagiarismDetect  no dista gaire, doncs, del modus operandi dels cercadors.

A partir d’aquest punt, hi ha altres programes, com Plagiarisma, que proporcionen l’URL de la font de la informació i un càlcul del percentatge de còpia il·lícita. Com que el problema és greu i freqüent, centres educatius de tota mena s’han vist obligats a contractar llicències d’programaris com Turnitin. Alguns, com la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), fins i tot han desenvolupat les seves pròpies eines amb aquesta finalitat.

L’especialització ha arribat fins a tal punt que, en casos com el de Compilatio, cada usuari pot disposar d’una versió a mida: Magister, per als professors que sospiten dels xavals, o Studium, per als alumnes que volen assegurar-se que no estan prenent prestades més idees del compte, com explica la responsable de vendes per al mercat hispanòfon d’aquesta companyia, Vanesa Martínez.

ALBERT RIGOL – LA VNGUARDIA

La incultura del copiar i enganxar

Plataformes per aprovar assignatures impossibles

Plataformes com Sharing Academy o Unybook posen en contacte a alumnes per ajudar-se en matèries complexes o adquirir apunts.

Anuncio-unybook

Les plataformes en línia de economia col·laborativa han arribat a l’àmbit de l’educació. Hi ha espais com Unybook en què els universitaris poden penjar els seus apunts i rebre diners a canvi, o com Sharing Academy o Tutellus en què ofereixen classes particulars o pugen els seus propis tutorials amb tècniques per a aprovar assignatures impossibles. Fins a quin punt un estudiant que ha obtingut bones notes pot ser un bon professor? És recomanable l’ensenyament d’igual a igual?

Jaime Gonzalo, que assessora la Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), dependent del Ministeri d’Educació,en l’adaptació dels programes acadèmics universitaris a la demanda laboral, considera que si. “Avui la universitat els prepara per a un mercat que ja està cobert, i no per al que vindrà. El món acadèmic va un pas per darrere “, assegura. Més enllà de reforçar-en la preparació de certes matèries, Gonzalo creu que aquestes plataformes són molt útils perquè els ajuden a entrenar des de l’etapa universitària la capacitat d’elecció i síntesi davant la infinitat de continguts disponibles a Internet. “Hi ha un avantatge clar: al mercat digital ja no val queda aturada en un camp, cal tenir inquietuds i aquestes webs impliquen investigar més enllà dels llibres o dels continguts que dóna el professor”.

El fet de registrar en aquestes xarxes i ser un usuari actiu comporta no ser un analfabet digital i provar aplicacions desenvolupades per altres joves, assenyala Gonzalo, que a més és director del MBA d’empresa de continguts digitals en la Escola Universitària de Disseny, Innovació i Tecnologia  (ESNE). “En participar s’animen a ser creadors, a formar part d’un món en constant canvi”, apunta.

El coneixement no és només demanar dades, sinó saber detectar quins són rellevants, defensa Albert Arisó, director del grup d’innovació docent de EAE Business School. Ell també aposta per l’ús d’aquestes plataformes per aprendre a garbellar, una habilitat de vital importància en l’àmbit laboral. “El treball en equip i la col·laboració es posen en pràctica al contactar amb tercers per rebre un servei”, afegeix. Això sí: “Cal saber escollir les webs i decantar-se per les que portin un control més exhaustiu dels usuaris amb més potencial per donar lliçons”.

Sharing Academy

Sharing Academy. Per donar classe a altres universitaris

En Sharing Academy, que posa en contacte a alumnes per classes particulars, només poden publicar anuncis als estudiants que han obtingut un notable en aquesta assignatura. “Els vam demanar el certificat acadèmic i el validem usant programes informàtics de verificació”, explica Jordi Llonch, un dels fundadors del projecte. Des del llançament del web el març passat, ja tenen més de 2.000 usuaris registrats de 37 universitats espanyoles, d’ells 500 ofereixen classes de 307 graus de forma presencial o mitjançant Skype o  Hangouts, eines per comunicar-se a través de videoconferència o xat.

Per assegurar-se que l’alumne és qui diu ser, verifiquen la seva identitat amb el seu correu electrònic universitari. Com a la resta de plataformes col·laboratives, els usuaris poden valorar el servei amb un màxim de cinc estrelles. Avui, ja tenen més de 1.200 classes publicades. El preu per hora ho estableix el que fa de professor, la mitjana ronda els 12 euros.

A Llonch, de 30 anys, va tenir la idea mentre cursava un grau en Multimèdia a la Universitat Oberta de Catalunya. Es va topar amb una assignatura os, programació, i les hores de tutoria eren insuficients. Després de demanar ajuda en diversos fòrums, va donar amb un alumne d’un curs superior que l’havia aprovat amb bona nota. El seu projecte de final de grau va ser Sharing Academy, unstartup que més tard va ser seleccionada per la incubadora Barcelona Activa, de l’Ajuntament de Barcelona, ​​que ja ha obtingut més de 220.000 euros en subvencions públiques -algunes a fons perdut- i que va comptar amb un estand a la passada edició del Mobile World Congress de Barcelona.

Tutellus

Videocursos en Tutellus

Aquesta plataforma de cursos online nascuda el 2013, amb més de mig milió de clients en 163 països, disposa d’uns 25.000 videocursos relacionats amb temàtiques universitàries. Uns 500 professors ofereixen píndoles d’assignatures com càlcul diferencial o cursos punters com el de disseny de videojocs amb el programa Unity 3D, que ja compta amb 23.000 alumnes.

“No som YouTube, això no és només un web de vídeos”, defensa  Miguel Caballero, cofundador de l’startup.L’estudiant pot trobar en cada programa una comunitat d’usuaris per consultar qualsevol dubte, fer pràctiques mitjançant la creació de projectes, bussejar en gràfics interactius o contactar amb tutorsque creen itineraris formatius en funció dels seus interessos.”Nosaltres ens encarreguem d’escollir els perfils que poden exercir de tutor en funció de la seva formació i experiència”, assenyala Caballero. El preu el posa el docent, que recapta el 70%. L’empresa es queda amb l’altre 30%. L’any passat van facturar 150.000 euros i aquest any van camí dels dos milions.

Com garanteixen bons continguts? “Tenim un control tècnic, de qualitat d’àudio i vídeo, però és la comunitat la que valora si el teu curs és bo o dolent”. Un algoritme posiciona els diferents cursos en funció de les valoracions, de manera que premien el “bon contingut”.

Unybook. Aconseguir els apunts del millor de la classe

El mètode que empra aquesta plataforma per fitxar els estudiants amb els millors apunts és una mica rudimentari. Es desplacen a les universitats i pregunten in situ als alumnes dels diferents graus i classes qui són els més aplicats. Un cop detectats, es posen en contacte amb ells i els proposen pujar les seves anotacions al seu web i guanyar diners amb això, entre 15 i 170 euros mensuals, en funció del nombre de publicacions i descàrregues. La norma és penjar-los a format PDF i per temes, compte Alejandro Poveda, un dels fundadors, llicenciat en ADE de 27 anys.

Més de 35.000 estudiants s’han registrat des del seu llançament el setembre de 2014, i d’ells 650 han pujat apunts. La seva activitat es limita a Catalunya, però el proper octubre volen abastar ciutats com Madrid, València o Salamanca. Els usuaris poden escollir dues vies: pagar 0,25 cèntims per descàrrega o veure un vídeo publicitari d’uns 30 segons i obtenir el contingut de forma gratuïta.

ANA TORRES MENÁRGUEZ – EL PAÍS

Quan internet es feia a mà…

‘Mundaneum’, el primer motor de cerca de la humanitat, fa 120 anys

mundaneum 02

1895 d.C. i a.G. (després de Crist i abans de Google): en l’apogeu de la revolució industrial, dos juristes belgues amb vocació humanista, Paul Otlet i Henri La Fontaine, es llancen a una empresa tan original com ambiciosa: reunir i organitzar el coneixement de la humanitat i impulsar la seva difusió universal. En aquest moment de la història se situa, a la llum de les últimes investigacions, un moment clau de la història oblidada d’internet i la societat de la informació. Conceptes com la transmissió d’informació i la comunicació en xarxa, l’hipertext, el crowdsourcing o l’ambient multimèdia apareixen perfilats a l’obra d’Otlet i La Fontaine.

Van passar a la història com a creadors de la Classificació Decimal Universal (CDU), però la seva empresa més grandiosa, el Munda­neum, que avui podríem resumir com el primer motor de cerca de la humanitat, un autèntic avantpassat de Google de fusta i paper, va caure en l’oblit més absolut durant dècades. “Va fer falta que les seves vi­sions es realitzessin perquè es reconegués el seu mèrit”, comenta Delphine Jenaert, directora adjunta de l’actual Mundaneum, recuperat i reconvertit en un gran centre d’arxius a Mons (Bèlgica). Allà hi ha els 12 milions de fitxes amb referències bibliogràfiques del total de 18 milions que van arribar a atresorar aquests pioners de la xarxa, col·locades en 15.000 calaixos de bonics armaris de fusta de castanyer, i part dels seus arxius.

Van ser els anys d’esplendor del Google de paper. L’Oficina Bibliogràfica Internacional es va convertir al Palau Mundial o Mundaneum, una espècie de centre del saber on s’acumulaven incomptables documents de tota mena, s’organitzaven conferències, exposicions… El Mundaneum també va disposar d’un exitós servei de recerca d’informació a distància. Qualsevol podia enviar-los una petició de dades sobre un llibre, un autor, una temàtica. Les sol·licituds, unes 1.500 a l’any, arribaven per correu o telègraf. A canvi d’una petita taxa, els empleats enviaven la resposta a les seves recerques. Van tenir peti­cions de tot el món.

Otlet i La Fontaine estaven convençuts que la difusió universal del coneixement contribuiria a millorar les relacions internacionals i fomentaria la pau mundial. Voluntaris a diversos països s’ocupaven d’alimentar la base de dades del Mundaneum, com un segle després es redacta la Viquipèdia . Conceptes com el treball i la discussió “en xarxa” i l’intercanvi de continguts multimèdia apareixen a l’obra més vi­sionària d’Otlet, Tractat de documentació (1934), si bé sempre amb un enfocament jeràrquic (de dalt a baix) absent avui a internet. “Sobre la taula de treball ja no hi ha llibres. Al seu lloc s’aixeca una pantalla i, ben a mà, un telèfon. A la llunyania, en un edifici immens es troben tots els llibres i totes les informacions. Des d’allà es fa reaparèixer sobre la pantalla la pàgina que s’ha de llegir per tenir la resposta a la pregunta plantejada per telèfon”, vaticina més de mig segle abans que internet es posés a caminar.

Mundaneum 00

L’any 1934 va marcar tot i això el declivi del seu projecte. El govern belga, que li va donar tot el suport pensant que l’ajudaria a aconseguir la seu de la Lliga de les Nacions (l’aposta del país per acollir institucions internacionals ve de lluny), va perdre interès en el projecte i els va retirar el suport. La inacabable tasca de classificar el saber universal per mitjans analògics es va començar a veure com una empresa fracassada. Quan els nazis van entrar a Brussel·les el 1940, van destruir milions de fitxes del Mundaneum, que van retirar per col·locar una exposició d’art del Tercer Reich. Otlet va morir quatre anys després oblidat, arruïnat i frustrat. Expliquen que, encara que sol, no va deixar mai de redactar fitxes bibliogràfiques per, fins al final, mirar de completar el seu projecte.

Més de 20 anys després, el 1968, un jove investigador australià arribat de Chicago, Warden Boyd Rayward, va sentir parlar a la Universitat de Brussel·les de la història d’Otlet i La Fontaine i es va interessar per la sort del seu llegat. Després de molt indagar, ho va trobar, cobert de pols i amuntegat, a l’Institut Anatòmic del parc Leopold. El 1975 va publicar a Moscou L’univers de la informació, una obra clau de la documentació que recupera els postulats otletians i els seus mètodes tecnològics. Boyd Rayward ha dedicat la seva vida a investigar les aportacions d’Otlet.

Durant anys, les autoritats belgues no van saber què fer amb l’estrany i monumental fòssil. El llegat va tornar a acabar arraconat, emmagatzemat en pèssimes condi­cions; als anys 80 va reposar oblidat en un magatzem subterrani de l’estació de metro de Rogier. Quan internet va començar a semblar-se al que avui dia és, un ambiciós polític natural de Mons, Elio Di Rupo, en va impulsar el trasllat a la ciutat, amb l’ambició de realçar el seu perfil cultural. Di Rupo es va convertir anys després en alcalde de la ciutat i primer ministre del país. I Mons ha estat aquest any capital cultural ­europea, amb la reobertura d’un modernitzat Mundaneum com una de les seves cartes més importants. La reivindicació que la institució fa d’Otlet i La Fontaine no es deu tant al seu afany de reconeixement com al plantejament de reivindicar, en una era tan automatitzada com l’actual, la cara humana de la informació i la tecnologia, explica Jenaert. “El coneixement ha de continuar sent cosa de les persones”.

El cercador més popular del món, Google, acaba d’homenatjar el Mundaneum amb un dels seus doodles, adaptant el disseny del seu logotip per un dia, ajudant així a difondre l’aventura dels seus avantpassats. “La història convencional de la informàtica deixa fora alguns pensadors clau”, afirma Alex Wright, especialista en internet i autor d’una biografia sobre Otlet que és part del seu afany per localitzar els pioners oblidats d’internet. “Faríem bé de no oblidar que rares vegades la història avança en línia recta; abunden més aviat els falsos començaments i atzucacs. De vegades el millor camí endavant es troba fent uns passos enrere, o cap als costats -escriu a The Atlantic-. Explorant camins oblidats potser encara descobrim que la història del web no és un fet tan consumat com pensem”.

Font: La Vanguardia via COEINF.cat

SONY DSC

SONY DSC

La policia espanyola llança un decàleg per a l’ús segur d’internet en el nou curs

El cos de seguretat proposa una senzilla “check list” perquè la tornada de vacances dels nostres fills sigui segura.

ninos-moviles-ABC-644x362

El Grup de Xarxes Socials de la Policia Nacional Espanyola ha elaborat una senzilla llista per a una tornada segura de vacances dels nostres fills amb una sèrie de comprovacions que els pares haurien de fer per assegurar-se que els fills menors de 14 anys comencen el nou curs amb les millors condicions de seguretat i privacitat en l’ús d’Internet, xarxes socials, el mòbil i altres aparells electrònics. A més, recorden la possibilitat d’establir un «contracte» d’ús de tecnologia amb els més petits, per al seu ús responsable i segur que ofereixen per a que pugui ser descarregat.

1. Comprovar quines fotos s’han pujat a les xarxes socials i si podrien ser perjudicials per a la seva imatge, ara o en un futur, o incomodar algun dels protagonistes. En cas de dubte, el millor és evitar problemes i esborrar aquesta foto.

2. Demanar-los que comprovin quines fotos o comentaris referits a altres persones han pujat als seus perfils o als dels seus contactes, i demanar-los que comptin amb la seva autorització per compartir-los. SEMPRE vetllar per la intimitat i bona imatge dels altres. Explicar als fills el greu que és el ciberassetjament, que no ho faci ni ho consenti a altres.

3. Comprovar quines fotos o vídeos s’han fet amb el mòbil i guardat en aquest dispositiu, o altres, i / o compartit a través del WhatsApp. Explicar-los la importància de protegir la seva imatge i privacitat i respectar SEMPRE la de la resta per evitar problemes a tots.

4. Explicar i racionalitzar amb ells l’adequat ús dels aparellselectrònics, evitar la hiperconnexió al mòbil i Internet i marcar unes pautes pel que fa al temps, l’ocasió i el cost. Ajuda els teus fills a evitar les addiccions digitals.

5. Explicar-los que tant en xarxes socials com a Whatsapp o jocs en xarxa s’ha de fer un ús racional dels mateixos. Que sàpiguen dir NO a afegir a desconeguts en els seus espais personals així com a posar fi a una ciberrelació molesta o sortir d’un grup ocasional d’estiu creat a Whatsapp.

6. Comprovar amb ells que tenen ben configurats els seus perfils, tancats al seu cercle personal, i que han sortit de la sessió en correu i xarxes socials si han compartit el dispositiu. També recordar qüestions bàsiques de seguretat com instal·lar un codi d’accés al mòbil, canviar les contrasenyes amb relativa freqüència i instal·lar un antivirus.

7. Si els nens són encara petits, s’han d’acompanyar des del principi en el bon ús de la tecnologia i han d’entendre que tu tinguis accés als seus dispositius, fins donar-los més autonomia segons vagin creixent. Instal·la els programes, filtres o apps de gestió parental i seguretat oportuns. Que entenguin que en cas de necessitat poden recórrer a tu, als professors i, si és greu, a la policia.

8. Explicar als fills la importància de protegir la seva intimitat i imatge, a més d’evitar explicar detalls que posin en risc la seva seguretat o la de les seves pertinences (presumir de determinats béns pot ser una temptació o donar males idees per als amics de l’aliè). Els pares han de recordar també les edats mínimes d’accés a plataformes online.

9. explica’ls la importància de saber comprar o consumir bé la tecnologia, tant els aparells i terminals com els jocs, arxius o programes. Que distingeixin la seva fiabilitat i legalitat,  que siguin conscients dels possibles costos, etc.

10. A la tornada a la normalitat, és important fixar amb ells per escrit unes normes de bon (segur, privat, respectuós) ús del seu mòbil, tablet, ordinador o dispositiu connectat a Internet, a pactar entre tots quan es vagi a comprar o estrenar un nou gadget per al noi/a. Aquestes normes, pactades de comú acord, es relaxaran o cancel·laran quan tinguin més edat i demostrin que ho saben gestionar de manera autònoma.

ABC

redes-ABC-644x362

Les deu webs més inútils on perdre el temps

Internet ens ofereix el millor, universalitzant continguts i coneixements, i el pitjor, propiciant espais absurds i sense sentit. Recollim alguns llocs web on només hi pots perdre el temps.

wikipeetia catalonia

En parlar amb qualsevol persona un descobreix els seus gustos i aficions. Sovint, aquests solen ser compartits per gran part de la població: cinema, naturalesa, sèries, esport, quedar amb els amics, ballar … Hi ha alguna cosa, però, que se sol amagar en el més profund d’un mateix però que, en realitat, és comú a tot el món: Els petits moments en què perdem el temps de forma intencionada. Menteix qui digui que mai ha perdut el temps o que no ha tingut ganes de perdre’l almenys una vegada al dia. Per a això, la millor eina és internet, que, a més d’ajudar a difondre i universalitzar el coneixement, posa a l’abast de tots el més inútil de cada casa.

Per a aquells que desitgin passar una estona sense gaire sentit i completament buit de contingut, internet proporciona hores de distracció absurda i sense cap pretensió. Alguns, com Johnny Webber, han recopilat les que segons ell són les 10 webs més inútils d’internet. Malgrat que no hi ha una base científica per limitar el rànquing i la seva valoració és completament subjectiva, la llista podria ser definida com ‘el somni d’un ociós, la utopia d’un gandul’.

En el primer lloc, Webber situa com la pàgina més inútil la qual ella mateixa es defineix com la web més exclusiva d’internet (mostexclusivewebsite.com). En el mateix moment només hi pot haver un usuari visitant el website i als 60 segons és expulsat. Després d’hores d’espera, un cop dins, l’afortunat poc pot fer a part de deixar un comentari per definir tan gran pèrdua de temps. Encara que curiosa com performance, el web és inútil per partida doble: les més de vuit hores que un pot passar esperant a entrar i el poc que pot fer un cop s’és la persona més exclusiva de la xarxa.    

Després d’aquest altar a la pèrdua de temps, podem trobar altres webs com wikipeetia.org, l’enciclopèdia virtual que emula Wikipedia però amb la diferència que el seu contingut està mal escrit. Cada paraula de les definicions plantejades està escrita amb errors de mecanografia, ortogràfics i / o gramaticals.

En aquest punt cal trencar una llança a favor d’aquestes webs. Cap d’elles ven més del que dóna, cap enganya.

Un clar exemple el trobem en theworldswoerstwebsiteever.com (el pitjor website mai vist), l’anticrist del disseny web i de la claredat. Purple.com tampoc menteix: Què podem trobar en aquesta pàgina, activa des de fa 21 anys, anomenada ‘Porpra ‘? Doncs sí, només un color, el porpra. Mantinguin-lluny els que vulguin buscar debats de si aquest color és rosa, lila o blanc i daurat.

mirant com creix l'herba

¿Que busquem alguna cosa més dinàmic? Segurament no el trobarem en whatching-grass-grow.com (veient créixer la gespa), que no és més que una Càmeres web situada davant del jardí d’algú que ens permet acompanyar-lo en el procés de creixement de la seva gespa.

La difusió en xarxes socials és bàsica per mantenir-se en la cresta de l’onada. Això exactament és el que demana pleaselike.com, un ‘m’agrada’ a Facebook. Res més. D’altres, a través de thebestdinosaur.com, volen recordar-li al món quin és el millor dinosaure del món, el Stegosaurus. Serà pel seu carisma, els seus pues, la seva cua …? Això està per determinar.

Les tres últimes de la llista de Webber l’encapçala iamawesome.com, el creador ens recorda que “és veritat”, que ell és meravellós. Després tan gran mostra d’ego desenfadat, què millor que entrar en papertoilet.com, on els internautes poden entretenir-enrotllant i desenrotllant un rotllo de paper higiènic. Per tancar la llista, tencents.info ens proposa hores i hores d’entreteniment observant una de les cares d’una moneda de deu centaus de dòlar.

Pot ser que aquest article sigui, per se, una pèrdua de temps que recopila les millors pèrdues de temps. Per sort, i després d’un moment de descans i diversió, tot es canalitza de nou en el següent clic. O no?

CARLES VILLALONGA LA VANGUARDIA

paper de water

15% de descompte per al curs “Seguretat a internet per a tothom” a les famílies de l’AMPA IPSE

Aprèn a protegir les teves dades i la teva privadesa a Internet amb el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica.

Aquest juliol el COEINF (Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya) organitza uns cursos d’estiu adreçats a tots els públics no especialistes que vulguin aprendre els punts bàsics per a protegir millor les seves dades i controlar la seva privadesa a Internet.

El COEINF, com col·lectiu que aplega a enginyers i professionals de la Informàtica, vol també ajudar a tothom a millorar el coneixement i el bon ús de les TIC i especialment ajudar a crear més consciència sobre la necessitat de protegir les pròpies dades i fitxers i navegar més segur.

Exercim plegats una ciutadania digital més plena i responsable.

internet segura pera a families

Curs taller “Seguretat a internet per a tothom”

El curs eminentment pràctic i orientat a les necessitats bàsiques del dia a dia. Perquè no es tracta de deixar d’utilitzar la tecnologia, sinó de ser conscients de les conseqüències de fer-ho i saber com fer-ho millor.

Consta de dues tardes (dimarts i dimecres de 16h a 19h) en format taller.

Sobre el vostre ordinador o dispositiu, instal·lareu, configurareu i fareu servir les aplicacions bàsiques per a entendre i dominar els punts bàsics per a una millor seguretat a Internet per a vosaltres, la vostra feina i la vostra família.

Objectius:
– Aprendre a crear bons passwords i a gestionar-los correctament
– Diferència entre privadesa i anonimat
– Navegació segura i privada, com configurar el navegador i les extensions
– Control de la petjada digital
– Què fer per a evitar drames i problemes si perds o et roben l’ordinador o el mòbil
– Seguretat usant WiFi obertes o públiques (hotels, bars, aeroports, etc)
– Entendre què sap de tu el teu ISP, les xarxes socials o una App
– Saber protegir informació sensible: xifrat de fitxers i discs
– Xat i correu electrònic xifrat
– Saber protegir el nostre telèfon mòbil
– Xarxes xifrades: Tor i Tails

Format: Taller en grups reduïts (màxim 9 persones) on amb l’ajuda dels monitors instal·lareu, configurareu i fareu servir aplicacions i procediments per a millorar la vostra seguretat online i protegir millor les vostres dades i la vostra privadesa. Cal portar el vostre ordinador portàtil.

Nivell: Introductori: usuari estàndard de Windows o Mac. Només cal saber instal·lar aplicacions i moure’s pel sistema. Adreçat a particulars, famílies, professionals lliberals i PIME sense o amb poca experiència prèvia en aquests temes. No és un curs per a professionals de la seguretat.

On: Seu del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya. Plaça Ramon Berenguer el Gran, 1, Principal 2a.
Metro Jaume I; Bus V17; Pàrking a Av. Catedral i F. Cambó. Consulteu el mapa.

Quan: El curs es repeteix en tres torns durant el mes de juliol: 7 i 8 de juliol, 14 i 15 de juliol i 21 i 22 de juliol. Escolliu la setmana que més us convingui.

Cost del curs 65 EUR.

Descompte del 15% pels membres de les families de l’AMPA IPSE.

Per tenir el descompte heu de demanar el CODI DE DESCOMPTE enviant un correu a info@ampaipse.com amb els cognoms de la família, el número del CARNET de l’AMPA IPSE i indicant que és per inscriure’s al curs “Seguretat a internet per a tothom”. Aquest codi es demana a final de la inscripció, en el moment de fer el pagament.

Inscripcions: Estiu COEINF

estiu-COEINF taller seguretat

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 710 other followers

%d bloggers like this: