Les deu webs més inútils on perdre el temps

Internet ens ofereix el millor, universalitzant continguts i coneixements, i el pitjor, propiciant espais absurds i sense sentit. Recollim alguns llocs web on només hi pots perdre el temps.

wikipeetia catalonia

En parlar amb qualsevol persona un descobreix els seus gustos i aficions. Sovint, aquests solen ser compartits per gran part de la població: cinema, naturalesa, sèries, esport, quedar amb els amics, ballar … Hi ha alguna cosa, però, que se sol amagar en el més profund d’un mateix però que, en realitat, és comú a tot el món: Els petits moments en què perdem el temps de forma intencionada. Menteix qui digui que mai ha perdut el temps o que no ha tingut ganes de perdre’l almenys una vegada al dia. Per a això, la millor eina és internet, que, a més d’ajudar a difondre i universalitzar el coneixement, posa a l’abast de tots el més inútil de cada casa.

Per a aquells que desitgin passar una estona sense gaire sentit i completament buit de contingut, internet proporciona hores de distracció absurda i sense cap pretensió. Alguns, com Johnny Webber, han recopilat les que segons ell són les 10 webs més inútils d’internet. Malgrat que no hi ha una base científica per limitar el rànquing i la seva valoració és completament subjectiva, la llista podria ser definida com ‘el somni d’un ociós, la utopia d’un gandul’.

En el primer lloc, Webber situa com la pàgina més inútil la qual ella mateixa es defineix com la web més exclusiva d’internet (mostexclusivewebsite.com). En el mateix moment només hi pot haver un usuari visitant el website i als 60 segons és expulsat. Després d’hores d’espera, un cop dins, l’afortunat poc pot fer a part de deixar un comentari per definir tan gran pèrdua de temps. Encara que curiosa com performance, el web és inútil per partida doble: les més de vuit hores que un pot passar esperant a entrar i el poc que pot fer un cop s’és la persona més exclusiva de la xarxa.    

Després d’aquest altar a la pèrdua de temps, podem trobar altres webs com wikipeetia.org, l’enciclopèdia virtual que emula Wikipedia però amb la diferència que el seu contingut està mal escrit. Cada paraula de les definicions plantejades està escrita amb errors de mecanografia, ortogràfics i / o gramaticals.

En aquest punt cal trencar una llança a favor d’aquestes webs. Cap d’elles ven més del que dóna, cap enganya.

Un clar exemple el trobem en theworldswoerstwebsiteever.com (el pitjor website mai vist), l’anticrist del disseny web i de la claredat. Purple.com tampoc menteix: Què podem trobar en aquesta pàgina, activa des de fa 21 anys, anomenada ‘Porpra ‘? Doncs sí, només un color, el porpra. Mantinguin-lluny els que vulguin buscar debats de si aquest color és rosa, lila o blanc i daurat.

mirant com creix l'herba

¿Que busquem alguna cosa més dinàmic? Segurament no el trobarem en whatching-grass-grow.com (veient créixer la gespa), que no és més que una Càmeres web situada davant del jardí d’algú que ens permet acompanyar-lo en el procés de creixement de la seva gespa.

La difusió en xarxes socials és bàsica per mantenir-se en la cresta de l’onada. Això exactament és el que demana pleaselike.com, un ‘m’agrada’ a Facebook. Res més. D’altres, a través de thebestdinosaur.com, volen recordar-li al món quin és el millor dinosaure del món, el Stegosaurus. Serà pel seu carisma, els seus pues, la seva cua …? Això està per determinar.

Les tres últimes de la llista de Webber l’encapçala iamawesome.com, el creador ens recorda que “és veritat”, que ell és meravellós. Després tan gran mostra d’ego desenfadat, què millor que entrar en papertoilet.com, on els internautes poden entretenir-enrotllant i desenrotllant un rotllo de paper higiènic. Per tancar la llista, tencents.info ens proposa hores i hores d’entreteniment observant una de les cares d’una moneda de deu centaus de dòlar.

Pot ser que aquest article sigui, per se, una pèrdua de temps que recopila les millors pèrdues de temps. Per sort, i després d’un moment de descans i diversió, tot es canalitza de nou en el següent clic. O no?

CARLES VILLALONGA LA VANGUARDIA

paper de water

15% de descompte per al curs “Seguretat a internet per a tothom” a les famílies de l’AMPA IPSE

Aprèn a protegir les teves dades i la teva privadesa a Internet amb el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica.

Aquest juliol el COEINF (Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya) organitza uns cursos d’estiu adreçats a tots els públics no especialistes que vulguin aprendre els punts bàsics per a protegir millor les seves dades i controlar la seva privadesa a Internet.

El COEINF, com col·lectiu que aplega a enginyers i professionals de la Informàtica, vol també ajudar a tothom a millorar el coneixement i el bon ús de les TIC i especialment ajudar a crear més consciència sobre la necessitat de protegir les pròpies dades i fitxers i navegar més segur.

Exercim plegats una ciutadania digital més plena i responsable.

internet segura pera a families

Curs taller “Seguretat a internet per a tothom”

El curs eminentment pràctic i orientat a les necessitats bàsiques del dia a dia. Perquè no es tracta de deixar d’utilitzar la tecnologia, sinó de ser conscients de les conseqüències de fer-ho i saber com fer-ho millor.

Consta de dues tardes (dimarts i dimecres de 16h a 19h) en format taller.

Sobre el vostre ordinador o dispositiu, instal·lareu, configurareu i fareu servir les aplicacions bàsiques per a entendre i dominar els punts bàsics per a una millor seguretat a Internet per a vosaltres, la vostra feina i la vostra família.

Objectius:
– Aprendre a crear bons passwords i a gestionar-los correctament
– Diferència entre privadesa i anonimat
– Navegació segura i privada, com configurar el navegador i les extensions
– Control de la petjada digital
– Què fer per a evitar drames i problemes si perds o et roben l’ordinador o el mòbil
– Seguretat usant WiFi obertes o públiques (hotels, bars, aeroports, etc)
– Entendre què sap de tu el teu ISP, les xarxes socials o una App
– Saber protegir informació sensible: xifrat de fitxers i discs
– Xat i correu electrònic xifrat
– Saber protegir el nostre telèfon mòbil
– Xarxes xifrades: Tor i Tails

Format: Taller en grups reduïts (màxim 9 persones) on amb l’ajuda dels monitors instal·lareu, configurareu i fareu servir aplicacions i procediments per a millorar la vostra seguretat online i protegir millor les vostres dades i la vostra privadesa. Cal portar el vostre ordinador portàtil.

Nivell: Introductori: usuari estàndard de Windows o Mac. Només cal saber instal·lar aplicacions i moure’s pel sistema. Adreçat a particulars, famílies, professionals lliberals i PIME sense o amb poca experiència prèvia en aquests temes. No és un curs per a professionals de la seguretat.

On: Seu del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya. Plaça Ramon Berenguer el Gran, 1, Principal 2a.
Metro Jaume I; Bus V17; Pàrking a Av. Catedral i F. Cambó. Consulteu el mapa.

Quan: El curs es repeteix en tres torns durant el mes de juliol: 7 i 8 de juliol, 14 i 15 de juliol i 21 i 22 de juliol. Escolliu la setmana que més us convingui.

Cost del curs 65 EUR.

Descompte del 15% pels membres de les families de l’AMPA IPSE.

Per tenir el descompte heu de demanar el CODI DE DESCOMPTE enviant un correu a info@ampaipse.com amb els cognoms de la família, el número del CARNET de l’AMPA IPSE i indicant que és per inscriure’s al curs “Seguretat a internet per a tothom”. Aquest codi es demana a final de la inscripció, en el moment de fer el pagament.

Inscripcions: Estiu COEINF

estiu-COEINF taller seguretat

La Policia proposa un contracte entre pares i fills per a l’ús d’Internet

Pares i fills contracte policia 00

La Policia Nacional ha elaborat aquests punts basats en les preguntes que els pares fan cada dia als agents a través de les xarxes socials. Han proposat un contracte amb 20 punts per fixar “unes normes de bon ús” i controlar “addiccions, riscos de privacitat o l’ús de la càmera”. Els menors es comprometran a anar amb compte amb enllaços estranys, no molestar companys o respectar els horaris fixats, entre d’altres punts. Els pares coneixeran les contrasenyes d’accés, podran col·locar filtres i hauran de respectar la intimitat dels seus fills amb els seus amics “reals”.

El grup de xarxes socials de la Policia Nacional ha proposat als pares un model de contracte amb 20 punts perquè fixin amb els seus fills menors de 13 anys unes normes de bon ús de la seva mòbil, tauleta i ordinador, a signar quan el nen estreni el dispositiu.

En el contracte s’especifiquen diversos aspectes a l’hora d’usar l’aparell, des deixar-lo carregant en zones comunes de la casa i no al costat del llit o no usar xarxes socials tret que els pares estiguin en elles, fins a tenir cura a la hora de compartir imatges o vídeos que puguin ofendre a altres o obrir enllaços sospitosos.

Aquestes normes escrites, que es poden descarregar dels comptes de la Policia a Twitter i Facebook, es “relaxaran o cancel·lan” a mesura que el nen vagi fent anys , segons estableix el propi contracte, amb el qual la Policia pretén “fixar unes normes de bon ús”, segons ha explicat el responsable de xarxes socials de la Policia, Carlos Fernández Guerra.

“Hem detectat que aquests dies de primera comunió és freqüent regalar tauletes, mòbils o ordinadors a nens cada vegada més joves”, ha afirmat Fernández, per a qui “els pares han de fer un esforç per conèixer la tecnologia i pactar unes normes que també són de privacitat, seguretat i per evitar riscos”.

La policia ha elaborat aquests 20 punts basats en les preguntes que els pares fan cada dia als agents a través de les xarxes socials. “Moltes d’elles reflecteixen la seva preocupació pel bon ús de la tecnologia i com controlar-los, sobre addiccions, riscos a la privacitat o l’ús de la càmera”, ha explicat Fernández, que anima els pares a signar aquest contracte amb els seus fills per fer un bon ús d’aquests dispositius i evitar comportaments com el ciberassetjament.

Compromisos de pares i fills

El contracte comença establint que els pares i el menor compraran junts el dispositiu i el configuraran conjuntament, incloent la instal·lació de aplis o, en el cas que el nen sigui petit, filtres parentals , sempre de comú acord.

El menor, prossegueix, es compromet per la seva banda a anar amb compte en obrir enllaços estranys o instal·lar programes o arxius de fonts no fiables per evitar virus, així com a tapar la ‘webcam’ per prevenir espies i a respectar els horaris i moments per usar l’aparell (no fer-ho a la taula, espais comuns, ocasions especials, etcètera).

Els pares coneixeran, segons el contracte, les contrasenyes d’accés del mòbil i del correu electrònic fins que el nen sigui una mica més gran, però es comprometen a no llegir més que l’estrictament necessari i respectar la intimitat del seu fill amb els seus amics “reals”.

Les xarxes socials tenen marcada una edat mínima d’ús de 13 o 14 anys, per la qual cosa fins a aquest moment no hauria de tenir comptes en elles o compartir el seu perfil amb els pares, i en tot cas el menor no afegirà a ningú que no conegui en la vida real.

Casos de ciberassetjament

En cas d’assetjament per Internet, el nen es compromet en el document signat a explicar-ho a l’adult ja no prendre ni compartir cap foto íntima, ni reenviar altres ofensives per a terceres persones.

“El nou usuari es compromet a no utilitzar Internet o el mòbil per assetjar, humiliar, ofendre o molestar a cap company de classe, veí o conegut. I no serà còmplice d’aquestes accions de ciberassetjament, ni per reenviar ni amb el seu silenci: demanarà als seus contactes aquest mateix respecte per a tots”, és un altre dels punts del contracte.

Un altre estableix que el nen “evitarà compartir material ofensiu, contra la intimitat o inadequat en els grups de whAfegeix un mèdiaatsapp “i coneixerà com funciona, quins riscos i quines condicions d’ús té cada aplicació, joc o programa” per evitar sorpreses “.

També haurà d’atendre “sempre” les trucades dels seus pares per saber que està bé i “evitarà addiccions i la connexió permanent o addictiva a un xat, fòrum, joc”.

20 minutos

Pares i fills contracte policia 10

Acord Bon Ús Mòbil i Internet (@Policia)

 

Acord pares – fills per @Policia

entre __________ i els seus pares per un bon ús del mòbil, Tauleta tàctil i ordinador

Aquesta és una proposta del Grup de Xarxes Socials de la Policia Nacional perquè pares de fills menors de 13 anys fixin amb ells per escrit unes normes de bon (segur, privat, respectuós) ús del seu mòbil, tauleta tàctil, ordinador o dispositiu connectat a Internet, a pactar entre tots quan es vagi a comprar o estrenar un nou aparell per al noi o noia.

AQUESTES NORMES, PACTADES DE COMÚ ACORD, ES RELAXARAN O ES CANCEL·LARAN A MESURA QUE ES FACI GRAN.

1. Els pares i el menor faran la compra conjuntament, de manera racional, evitaran ser víctimes del frau ni comprar possible material robat. Guardaran la garantia, factura del mòbil o aparell electrònic a comprar i qualsevol dada d’interès (com el PUK o IMEI), així com els accessoris que inclogui, per si després fessin falta.

2. ______________ començarà a fer servir el nou terminal amb algun dels pares i el configuraran conjuntament, a més de fer la instal·lació d’apps i / o programes o jocs, tractant de tenir les que es vagin a usar o poden ser útils, no més. Ambdues parts coneixeran quines utilitats i riscos tenen cadascuna, per així evitar sorpreses.

3. Si el nou propietari de l’aparell és encara petit, s’instal·laran filtres parentals, de comú acord. En qualsevol cas, instal·larà antivirus … i sempre es tindrà cura al obrir links estranys o instal·lar programes o arxius de fonts no fiables, per evitar que li colin malware. Pares i el nou usuari s’instal·laran apps rastrejadores de mòbil i tauletes i que permetin gestionar i recuperar el seu contingut en cas de pèrdua; pegats, tiretes o cinta adhesiva per tapar la càmera web i així prevenir l’ús aliè de la webcam en ordinadors i portàtils …

4. ___________ es compromet davant els seus pares des d’un principi a fer servir el mòbil complint sempre les normes legals i les normes del centre escolar (si ho permet), així com de qualsevol altre recinte o entitat que les marqui en el seu temps lliure.

5. El nou usuari es compromet a també a complir des del principi unes normes d’ús responsable, intel·ligent i respectuós / educat cap als altres a casa. El nou usuari demostrarà que és prou gran com per respectar el horari, espais i moments en què es pot utilitzar el nou aparell (possible accés a ell en la taula o no, sorolls en espais comuns, distracció amb ell en ocasions especials escolars o familiars, normes d’educació i saber estar …).

6. El nou usuari assumeix que, fins que no sigui una mica més gran, els seus pares o adults de confiança coneixeran sempre els codis d’accés i contrasenyes del seu nou aparell i del correu, pàgines, jocs, fotos i vídeos, apps … per a la seva possible supervisió en seguretat, privacitat i imatge adequada i respectuosa del contingut i accions que aquest realitza. A més, el nou usuari d’aparells i ordinadors els utilitzarà en espais comuns o fàcilment accessibles als adults.

7. Els pares es comprometen a no llegir o supervisar més que l’estricta comprovació, respectar la intimitat del nou usuari amb els seus amics REALS i entendre que té el seu propi espai per parlar dels seus temes amb els seus contactes, sempre que es respectin les normes i als altres.

8. El nou usuari i els seus pares entendran que aquest acompanyament i control inicial s’anirà relaxant segons aquest vagi creixent i mostrant la seva responsabilitat i prudència en el bon ús de la tecnologia i Internet. A cada edat li correspon una seguretat,

9. Les xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram …), com altres plataformes online, tenen marcades una edat mínima (13 o 14) per alguna cosa: o esperes a tenir-… o hauries compartir aquest perfil amb algun dels teus pares …

10. En les seves relacions en línia (xarxes socials, webs, fòrums, jocs en Xarxa …), el nou usuari no agregaràs a ningú que no coneguis en la teva vida real … desconfiarà de tot el que li expliquin i evitarà facilitar dades personals a qualsevol.

11. En cas de tenir problemes, dubtes o ser assetjat per qualsevol a través d’Internet, l’usuari es dirà als seus pares, per buscar una solució a la situació. Si fos al àmbit escolar, es parlarà amb els responsables docents. I si fos una situació greu, els pares podran consultar-lo o denunciar-lo davant la policia.

12. El nou usuari del mòbil es compromet a no prendre ni compartir cap foto íntima o que als seus familiars no li fos a semblar apropiada … En cas que li arribi alguna ofensiva o nociva per a algú, la esborrarà i exigirà que no es reenviï.

13. El nou usuari deixarà a les nits carregant el mòbil, tablet i altres aparells en una zona comuna de la casa i no els portarà al llit.

14. El nou usuari es compromet a no utilitzar Internet o mòbil per assetjar, humiliar, ofendre o molestar cap company de classe, veí o conegut. I no serà còmplice d’aquestes accions de ciberassetjament, ni per reenviar ni amb el seu silenci: demanarà als seus contactes aquest mateix respecte per a tots.

15. El nou usuari evitarà compartir material ofensiu, contra la intimitat o inapropiat en els grups de WhatsApp: si és més gran per a usar-lo, també per respectar a la gent.

16. El nou usuari coneixerà com funciona, quins riscos i quines condicions d’ús té cada app, joc, programa i possibles costos afegits, per evitar sorpreses”.

17. El nou usuari ha llegit detingudament aquest manual d’ús / acord amb els pares i entén totes les responsabilitats que comporta, no només els avantatges. En signar-lo, les assumeix i es compromet a complir-les.

18. El nou usuari atendrà SEMPRE les trucades dels seus pares per saber que està bé.

19. El nou usuari serà el que domini la tecnologia I NO A L’INREVÉS: evitarà addiccions i la connexió permanent o addictiva a un xat, fòrum, joc … Connecta’t a la vida real!

20. La utilitat, respecte i ús intel·ligent, legal, responsable, segur, privat i racional la tecnologia prioritzaran qualsevol decisió respecte al nou aparell, gaudeix-ne!

Firmat

Pare, mare o tots dos                                                                El nou usuari / La nova usuària

Pares i fills contracte policia

Les noves dolències per l’addicció al mòbil, WhatsApp, internet …

Realitats i mites sobre els efectes del mòbil i la xarxa en el comportament humà. Les noves màquines només són perjudicials si es fa un mal ús d’elles. Augmenten els casos de joves que centren la seva vida social a internet. La tecnologia fa aflorar una infinitat de nous síndromes.

Noves addiccions 00

Nomofòbia, diògenes digital, trucada imaginària, síndrome del doble check, cibercòndria, cibermareig, whasapitis… La febre per batejar estats d’ànim, conductes o, en els casos més greus, trastorns propiciats per les noves tecnologies o moderns canals de comunicació sembla no tenir sostre. “Tot això recorda al que ja va passar en l’època de la colonització”, afirma Ferran Lalueza, professor de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). “En aquest assumpte hi ha una part de literatura fantàstica i preocupa que des d’alguns ­mitjans s’estigui donant una visió gairebé apocalíptica del tema, com si tots ens anéssim a enganxar a una nova tecno­logia”, indica Facund Fora, ­psiquiatre del Centre Mèdic Teknon. “Som a l’era de l’etiquetatge massiu de síndromes i trastorns. Tot es converteix en patològic i tot és susceptible de ser medicat”, afirma Sara ­Velasco Ortuño, psicòloga de la Universitat de Granada, ex­perta en el tractament d’ad­diccions.

Per a aquests experts és, tot i això, un error parlar de malal­ties quan un es refereix a aquestes noves conductes propiciades per les noves tecnologies. “Detectem problemes que ja existien molts abans, però que avui es poden aguditzar amb l’ús d’aquests nous canals d’informació i comunicació”, recalca José María Martínez-Selva, catedràtic del Psicobiologia de la Universitat de Múrcia. “El terme trastorn potser seria més adequat que malalties”, coincideix el psiquiatre Facund Fora. I llança un missatge tranquil·litzador: “No ens hauríem d’arribar a preocupar, perquè no hi haurà una epidèmia de problemes, però això no treu que hàgim de tenir molt present que la forma en què ens relacionem amb les noves tecnologies és un tema a què cal parar cada dia més atenció”. Arribats a aquest punt Sara Velasco considera “que allò important és recalcar el fet que la mera existència d’aquests avenços, que tant ens afavoreixen, ens faciliten la vida i fan caure barreres, no són sinònim de perill, però sí pot causar problemes en la conducta de les persones si se’n fa un ús inadequat”.

Els trastorns severs poques vegades arribaran, per tant, per l’impuls de mirar constantment el telèfon encara que no s’esperi cap trucada ni missatge im­portant, ni per l’ansietat momentània que pot provocar ­agafar l’aparell quan surt de casa. “Els trastorns severs es constaten quan parlem de tecno­addiccions, que van en dos sentits. Un és l’addicció a videojocs en adolescents i adults joves, que sí que és una realitat nova. I l’altre és el transvasament a la xarxa d’addiccions de tota la ­vida, les ­anomenades addiccions sense substàncies: els jocs d’apostes, el ­sexe o compres compulsives. ­Internet les fomenta perquè ­disminueix les barreres i facilita aquests comportaments en no existir per exemple límits de temps o distàncies per recórrer per aconseguir alguna cosa”, alerta José María Martínez-Selva.

Aquestes situacions relatades pel catedràtic de Psicobiologia de Múrcia no tenen res a veure amb l’ús natural i quotidià del telèfon mòbil per milions de ciutadans. Encara que aquesta “literatura de fantasia” a què es referia Facund Fora pot arribar a causar preocupació entre els usuaris. Ferran Lalueza ho explica amb un exemple: “Si estic esperant una trucada important i en algun moment, equivocadament, em sembla sentir el timbre del mòbil o fins i tot crec que se sent vibrar a la butxaca de l’americana, d’entrada aquesta percepció errònia no em causa cap preocupació. En canvi, quan algú al·ludeix al PRS (phantom ringing syndrome ) o al PVS (phantom vibration syndrome ), començo a espantar-me, fins i tot sabent que dos terços dels usuaris de mòbil hem experimentat alguna vegada aquesta suggestió sensorial”.

adictes_al_whatsapp

Sara Velasco insisteix que les noves tecnologies “només són nocives si se’n fa un mal ús”. I en aquesta comunitat de la comu­nicació instantània per aquests canals el que més preocupa actualment aquesta psicòloga és “visualitzar un món on tant joves com adults, no es comuniquen cara a cara, on ja no es truca per telèfon, on ens disfressem a internet per ser qui volem ser, on amic es comptabilitza a les xarxes socials”.

A Martínez-Selva també el preocupen casos, que ell ha diagnosticat, de persones que pateixen estrès laboral perquè són incapaces, en estar sempre en línia, de desconnectar de la feina. O problemes de son de menors i adolescents que passen hores davant una pantalla. El psiquiatre Facund Fora revela, per la seva banda, que “a les consultes veiem cada cop més joves que estan substituint la vida social real (sortir, passejar, prendre alguna cosa, parlar, practicar alguna activitat…) per una vida vir­tual: es passen hores a les xarxes socials o jugant o veient sèries, en detriment d’una vida familiar i social saludable”. Són els casos més extrems, pels quals sí que cal preocupar-se.

I així ho recalquen aquests experts en psicologia i addiccions. El mal ús d’aquests nous canals d’informació i comunicació pot generar conductes desadaptatives. “Serien aquelles que limiten la persona quan li impedeixen de relacionar-se de manera funcional i saludable amb el seu medi, quan li resta temps per al que abans era important, quan minva en les seves responsabilitats, quan aquesta nova tecnologia es converteix en una obsessió i ocupa la major part del seu temps”, indica Sara Velasco.

Ferran Lalueza nega, per la seva banda, que “les noves tecnologies estiguin alterant el nostre comportament, ni que sigui pel fet que ens obren possibilitats fins ara inexistents. Modifiquen la nostra manera de comunicar-nos, de relacionar-nos, d’aprendre, de treballar, d’informar-nos, de divertir-nos…”. Però considera que “si cada vegada donem més camp a la tecnologia per desenvolupar les activitats que duem a terme deu ser que assumim que els beneficis que ens aporta superen amb escreix els potencials danys col·laterals que puguin causar”. Aquest professor de Comunicació de la UOC no qüestiona, vol deixar clar, “la conveniència de prendre consciència dels riscos as­sociats a certes pràctiques i de potenciar-ne la prevenció”. Però el que no pot compartir, asse­gura, “és caure en l’alarmisme permanent”.

El psiquiatre del Centre Mèdic Teknon Facund Fora recorda que “les obsessions i les addiccions ja existien en temps prehistòrics. Amb les noves tecnologies canvien, simplement, els mitjans i les formes. Per tant, anem veient nous problemes o trastorns en relació amb l’ús de les noves tecnologies que van sorgint però, en el fons, res no ha canviat des de fa milers d’anys, quan algú va descobrir que la ­necessitat d’estar mastegant o fumant fulles li impedia sortir a caçar amb la resta del grup o vigilar la cova en la qual vivien. Amb el temps van canviant les necessitats, però no les persones ni el que som”. Així que eti­quetar immediatament totes les noves conductes que van sorgint no sembla ser la millor recepta per prevenir comportaments fins ara desconeguts.

JAVIER RICOU – LA VANGUARDIA

Noves addiccions 01

Els jocs per a nens trenquen la barrera entre el món real i digital

Internet, els ordinadors, els smartphones, les tauletes i les consoles de videojocs formen part de la nostra vida diària. La nostra i la de la majoria dels nens. Una realitat que permet als més petits assimilar la tecnologia d’una forma natural i innata.

jugant nens 01

Els nens es distreuen amb els iPads dels seus pares, queden al·lucinats amb els videojocs dels seus germans grans o fins i tot comencen a escoltar música a través d’aplicacions com Spotify. Viuen en un entorn on la tecnologia està molt present i això, sempre sota la supervisió dels pares, els pot servir per a començar a familiaritzar-se amb dispositius que en un futur segur que els hi seran molt útils.

Però, com podem anar més enllà? Què més els hi podem oferir? Només ens queda una opció: permetre que experimentin amb alguns dels kits de construcció de dispositius electrònics o robots que hi ha actualment al mercat. Hi ha molta oferta i tots amb un elevat valor didàctic, però anem a destacar-ne cinc: KanoGetcodieRomoLego X i Invéntame.

Kano és un kit per a muntar un ordinador dissenyat pels més petits. Utilitza una petita placa Rasperry Pi Model B amb la qual els nens aprenen a identificar les peces que composen els ordinadors.

Els altres components del paquet són un teclat, un xasis personalitzable, un petit altaveu, cables HDMI i USB, una targeta SD que incorpora el sistema operatiu i altres elements que els nens poden ensamblar sense dificultat. Per suposat, una vegada el tenen fabricat, tocarà programar-lo. Tot un repte!

Codie és un robot que ensenya als nens els principis bàsics de la programació. A través de la seva aplicació per a smartphones, qualsevol pot programar el seu primer robot en tan sols dos minuts. És un joguet amb un llenguatge de codificació fet a mida. Com en molts altres projectes similars, la idea de Codie no és que els més petits aprenguin realment a programar, sinó que a través de senzills jocs es familiaritzin amb l’àmbit de la lògica i siguin capaços de resoldre petits problemes pels seus propis mèrits.

Romo és un petit robot creat per Romotive gràcies al suport obtingut a través de la plataforma de crowdfunding Kickstarter. Per a gestionar-lo és necessari connectar-li un iPhone o un iPod i descarregar-se la seva aplicació. Romo actua com una mascota. Els nens el poden programar i jugar amb ell a qualsevol joc. També a fet i amagar? Segur que sí!

Lego X és un prototip dels creadors de Gravity Sketch. És el joguet que millor relaciona el món físic amb el digital. Totes les construccions físiques 3D de Lego es poden transferir automàticament als dispositius electrònics. Així doncs, els nens estan a les portes de convertir-se en autèntics dissenyadors de 3D sense tenir coneixements previs d’informàtica. Tota una revolució.

Aquests i altres casos com el de Invéntame, creada per l’espanyol Jesús Ibáñez, s’estan convertint en maneres efectives d’apropar la programació i la tecnologia als més petits d’una forma didàctica i propera.

Si a aquestes edats és quan els nens aprenen més ràpid, per què no ensenyar-los aspectes principals de la programació a través de jocs? Segur que en un futur, molts agrairan aquests petits esforços i jocs.

Font: Mobile World Capital via COEINF.cat

jugant nen i avi 01

Sextorsió: Com evitar el xantatge sexual per internet?

Després del robatori de fotos i vídeos íntims o el gravat d’escenes de cibersexe sense consentiment, ve l’amenaça de fer-ho públic a canvi de diners o més material sensible.

Sextorsion_00

Un noi acaba de conèixer a noia en una xarxa social per lligar a internet. Ella li demana el seu Facebook i després li proposa practicar cibersexe. Ell accedeix. Al cap d’uns minuts ella li diu que ha gravat un vídeo i li ensenya que ja està penjat a YouTube en mode privat. Li diu, llavors, que té 20 hores per pagar 200 euros si vol evitar que l’enllaç del vídeo acabi en mans de tots els seus amics de Facebook. Fi (del principi) de la història.

Casos com l’anterior es donen molt sovint entre joves de 20 a 30 anys, segons explica el fundador i director de PantallasAmigas, Jorge Flores. L’organització, que treballa per una ciutadania digital responsable, rep gairebé diàriament consultes de persones que han estat víctimes d’un delicte de “sextorsió” (extorsió sexual), és a dir, quan el delinqüent amenaça amb publicar fotografies o vídeos íntims en les xarxes socials i internet a canvi de diners o més material d’índole sexual. El 2013 es van registrar uns 200 casos entre Espanya i Amèrica Llatina, afirma Flores.

A més del patró esmentat, hi ha diferents mètodes de fer-se amb el material sensible. D’una banda, la persona afectada pot haver practicat ‘sexting‘ això és, l’enviament d’imatges de contingut sexual produït pel remitent a través del mòbil -i les fotos han acabat en males mans o en una exparella amb ganes de venjança o desitjos de dominar l’altre mitjançant el xantatge. De l’altra, també hi ha la possibilitat que, com els va passar a les celebritats de Hollywood, un hacker hagi accedit a les imatges emmagatzemades en el núvol , al mòbil o a l’ordinador.

Una de les maneres d’aconseguir el material és infectant el dispositiu amb un virus mitjançant les tàctiques de ‘phishing’, explica l’analista de seguretat en Kaspersky Lab, Dani Creus. El delinqüent, aclareix l’expert, “envia un email amb un enllaç que pretén ser una oferta que la víctima punxa es descarrega el ‘malware’ a l’ordinador, de manera que el criminal podrà accedir a tots els arxius així com activar i desactivar la càmera web a la seva voluntat “.

Sextorsion_02

Abans de res, sentit comú

Per prevenir aquestes situacions, Creus i Flores coincideixen a apel·lar a la consciència i al sentit comú. “Si ens agrada fer-nos aquest tipus de fotos, guardem-les en un disc dur extern i xifrat, on ningú pugui tenir accés i no obrim enllaços de correus de remitent desconeguts”, recomana el primer. També convé, afegeix, “tenir una eina de seguretat que pugui avisar si algú està utilitzant la teva webcam o si estàs entrant en una pàgina web infectada amb codi maliciós”.

“El problema és que la gent no és conscient del fàcil que és fer mal a través d’internet -comenta el segon-. Jo diria que el més eficaç, si es vol practicar cibersexe o sexting, és que no se’t reconegui a les imatges “.

D’altra banda, el responsable de PantallasAmigas aconsella a les víctimes seguir alguns passos, recollits més detalladament en el seu decàleg de actuació: “Guardar les proves del xantatge, no cedir, tallar la comunicació i denunciar a la policia”. L’últim pas és un dels més difícils de donar, segons explica Flores, perquè “la persona s’avergonyeix del que ha passat i ho vol oblidar al més aviat possible”.

Cal ressaltar, però, que la llei empara a les víctimes. Només el fet de publicar les imatges sense el consentiment de l’altra persona ja és un delicte contra la intimitat i està tipificat en la reforma del Codi Penal.

GINA TOSAS – LA VANGUARDIA

Sextorsion_01

Internet segura i educativa per a nens

Els pares dels nadius digitals afronten el repte de protegir els seus fills dels perills a la xarxaConscients d’això, Google i Facebook, ideen solucions per incloure als més petits en els seus serveis.

Internet para ninos 01

GINA Tosas – LA VANGUARDIA

YouTube, Google+, Facebook o Twitter, el 72% dels nens d’entre 11 i 14 anys accedeix a les xarxes socials a través del mòbil i un 23% publica habitualment fotos i/o vídeos, segons l’estudi Menors d’Edat i Connectivitat Mòbil a Espanya (pdf). Davant la situació, les companyies d’internet ideen solucions més segures per incloure a aquest públic en els seus serveis.

La generació de nadius digitals s’inicia en l’accés a internet a edats cada vegada més primerenques. Els pares veuen la xarxa com una font inesgotable de recursos d’aprenentatge per als seus fills, però també han d’afrontar el repte de protegir-lo davant l’assetjament sexual o escolar -que pateixen el  16,7% dels nens-, la pornografia infantil o el robatori d’identitats. Aquestes són les principals causes de denúncia que reben els centres especialitzats en seguretat a internet.

Per molt que la llei estipuli el contrari, tècnicament és complicat que Google o Facebook puguin evitar que un menor falsifiqui la seva edat per utilitzar els seus serveis. De fet, ja en 2011 la xarxa social de Mark Zuckerberg comptava amb 7,5 milions de nens menors de 13 anys entre els seus usuaris. Per això, les dues empreses estan desenvolupant sistemes que permetin l’accés a aquest públic sota supervisió paterna.

Google, que ja compta des de fa temps amb una versió per a nens del seu cercador anomenada  Google Kids, estaria desenvolupant uns comptes especials perquè els més petits poguessin  tenir comptes a YouTube i Gmail  i Facebook, per la seva banda, porta  dos anys treballant en una patent  que va cap a la mateixa direcció.

La sol·licitud de patent, publicada a finals de maig passat per l’Oficina de Patents dels EUA, descriu un sistema en el que abans de crear un compte el pare ha de verificar la seva identitat i la seva relació amb el nen. En aquests perfils per a menors caldria controls parentals que restringirien l’accés a determinats continguts, amics o aplicacions de tercers com, per exemple, els jocs Farmville o Candy Crush. Un portaveu de Facebook ha destacat, però, en declaracions a diversos mitjans, que una sol·licitud presentada fa dos anys no és un indicador dels futurs passos que l’empresa va a realitzar en aquest àmbit.

Twitter, per la seva banda, també ha tingut en compte al públic infantil en algunes ocasions. A finals de l’any passat, per exemple, va implementar un  control d’edat  per evitar que els menors seguissin a marques de begudes alcohòliques.

Internet para ninos 02

Alternatives més segures i educatives

Mentre arriben les novetats de Google i Facebook, algunes alternatives més adaptades als petits s’instal·len en el panorama digital com la nova app Kuddle, coneguda com  el Instagram dels nens, o la plataforma israelita NetoKids. Aquesta última és una xarxa social “segura” -perquè facilita la supervisió de pares i professorat- per a nens de 6 a 13 anys. El seu fundador, un pare que va idear el projecte quan la seva filla de 10 anys li va demanar entrar a Facebook, acaba de publicar una versió en anglès.

Els usuaris, que accedeixen a la xarxa amb un codi facilitat pels mestres, poden estar en contacte amb els amics, jugar a jocs en línia o realitzar tasques educatives proposades pel col·legi. Els mestres, per la seva banda, també poden compartir les seves idees amb els pares i altres companys del gremi.

internet segura per a nens

http://www.internetsegura.cat/

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 666 other followers

%d bloggers like this: