El fundador de Viquipèdia exalça la versió catalana

wikipedia catala

Jimmy Wales afirma que la Viquipèdia és una de les més potents en relació amb el nombre de parlants.

En una recent conferència sobre ciència oberta, celebrada a la Vrije Universiteit de Brussel·les, el nord-americà Jimmy Wales, fundador de la Viquipèdia, ha posat de manifest que la Viquipèdia en català exemplifica a la perfecció que moltes llengües considerades minoritàries tenen no obstant usuaris molt actius: “La Viquipèdia catalana és molt més gran del que un s’imaginaria quant al nombre de persones que parlen català”. Des de la perspectiva de Wales la raó està en el fet que ”als catalans els apassiona la seva llengua”.

La Viquipèdia en català va ser la segona a crear-se el 2001 i en l’actualitat ocupa la 15a posició en nombre d’articles. L’edició en català ha aconseguit el reconeixement de Viquipèdia “perfecta” per tenir 1.000 articles amb contingut de notable qualitat.

Evolució

El 4 de gener del 2007 aquesta Viquipèdia va arribar als 50.000 articles, i va arribar als 100.000 el 18 de gener del 2008. A data de 21 de setembre del 2009 va sobrepassar els 200.000 articles. I actualment ja ha arribat als 400.000.

Entre les Wikipedia de més de 100.000 articles la versió catalana és la vuitena edició, amb la millor taxa de parlants per article.

El primer article va ser creat el 17 de març del 2001 per un usuari anònim i el primer usuari registrat va ser Cdani, que segons sembla es correspon amb el primer usuari anònim.

Font: El Periódico via COEINF.cat

Anuncis

El Govern dóna impuls al canal mòbil per facilitar l’accés a la informació, als serveis i tràmits de la Generalitat

gencat app serveis

El canal mòbil constitueix una oportunitat estratègica d’ampliar, millorar i facilitar l’accés de la ciutadania als serveis que la Generalitat ofereix i s’afegeix a l’oferta d’informació i serveis virtuals, telefònics i presencials.

Les aplicacions mòbils de la Generalitat de Catalunya ja compten amb 100.000 usuaris

El Govern ha acordat la posada en marxa dels nous serveis d’informació i d’atenció ciutadana incorporin la possibilitat d’accedir-hi a través de dispositius mòbils. L’objectiu és millorar i facilitar l’accés de la ciutadania als serveis que la Generalitat ja ofereix. Aquesta eina s’afegeix a l’oferta d’informació virtual que ofereix l’Oficina Virtual de Tràmits (OVT); el servei d’atenció telefònica (012) i els serveis presencials (Oficines d’Atenció Ciutadana).

Aquesta planificació estratègica anual de serveis mòbils de la Generalitat prioritza els serveis de major impacte i vetllarà perquè els nous serveis s’ofereixin amb un disseny centrat en l’usuari, accessible des de la majoria de dispositius i alineat amb els criteris de qualitat i d’identificació visual corporatius.

Així doncs, la Generalitat es compromet a què qualsevol nou servei d’informació i d’atenció ciutadana que es promogui sigui accessible des de dispositius mòbils i se sumi als molts que ja estan operatius. Amb aquesta finalitat, impulsarà la posada a l’abast de la ciutadania d’aplicacions mòbils corporatives i vetllarà perquè l’elaboració de noves pàgines web o portals de la Generalitat incorporin un disseny web adaptable, que faciliti la visualització des de dispositius mòbils.

Aquest acord s’aplica a l’Administració de la Generalitat, tots els organismes i entitats que s’hi adscriuen o s’hi relacionen i altres entitats del sector públic en els quals l’Administració de la Generalitat hi tingui una participació de més del 50% del capital.

Cal afegir que la penetració actual dels dispositius mòbils en la població catalana i la previsió del seu creixement exponencial converteixen el canal mòbil en un àmbit estratègic d’actuació en les polítiques públiques d’atenció ciutadana. Bona prova d’això és que les aplicacions mòbils de la Generalitat de Catalunya ja compten amb 100.000 usuaris.

El web http://mobils.gencat.cat és l’entorn corporatiu que aglutina l’oferta de serveis de mobilitat de la Generalitat, incloent-hi els que han estat elaborats per tercers a partir de les dades obertes (open data) de la Generalitat.

Paral·lelament a aquest acord s’ha aprovat la Guia de serveis mòbils que estableix els criteris i requeriments corporatius que han de complir tots els serveis mòbils de la Generalitat, i la Guia de pautes i estils dels serveis mòbils, que fixa els criteris que homogeneïtzen la identificació visual de la Generalitat en els dispositius mòbils.

Oferta disponible

Actualment, l’aplicació Gencat per a mòbils que es pot descarregar gratuïtament des de les botigues virtuals App Store (iOS), Google Play (Android) I  Marketplace (Windows Phone) és la següent:

  • Protecció civil (actualitat, consells i servei d’alertes push personalitzades i georeferenciades)
  • Trànsit (càmeres del Servei Català de Trànsit i incidències viàries)
  • El temps (prediccions meteorologia i radar de pluges de Meteocat
  • Mou-te (horaris i itineraris en transport públic)
  • FCG (horaris, itineraris i incidències de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya)
  • Rodalies (horaris i incidències de servei de rodalies de Catalunya
  • Contacteu /adreces i telèfons dels organismes de la Generalitat
  • Actualitat (notícies i serveis de la Generalitat)
  • Palau Robert (exposicions, actualitat i informació pràctica)
  • InfoConsum (consells, consultes i denúncies sobre consum)
  • Parlament 2012 (resultat de les eleccions)
  • Diari Oficial de la Generalitat (les darreres 7 edicions del DOGC)
  • Equipaments (museus, hospitals, biblioteques…)
  • Monuments (informació útil dels monuments)
  • mNATEC (Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya)
  • Residus (on llençar cada residu)
  • Posa’t a prova (test de preparació per a les proves d’accés universitari)
  • Carnet Jove
  • SICTRA (centres emissors de TDT)
  • Governança Radioelèctrica (per consultar el nivell de les emissions radioelèctriques generades a Calalunya)
  • Guia de conversa universitària
  • Research your Mind (joc de preguntes sobre ciència)
  • Macedònia (joc de la fruita)
  • Gastroteca (punts de venda de productes agroalimentaris locals)

Font: CTTI via COEINF.cat

12 webs imprescindibles per viatjar amb nens

PUBLISHED by catsmob.com

Tenir fills petits no és un obstacle per viatjar. Tot el contrari! Aquest és l’esperit que motiva els autors de les 12 webs i blocs seleccionats; pares i mares que escriuen algunes de les millors bitàcoles digitals en espanyol destinats a famílies que no renuncien a viatjar a on sigui amb els seus petits. Experiències personals, dades pràctiques, destinacions, consells, trucs … Si et quedes a casa perquè tens nens petits, és que ho has visitat aquestes webs:

Del blog de Paco Nadal.

1. Mares viatgeres 

Disseny elegant i net, bona informació pràctica i ben escrita. De tant en tant algun gest de complicitat per a mares “que aconsegueixen deixar els nens”

2. Un món per a tres  

Un bloc familiar en què Montse, Octavio i Álvaro, una família Tenerife, compten els seus viatges pel món. El millor és que és una pàgina molt experiencial i plena de dades pràctiques i llocs viscuts directament pels tres.

3. Viatja amb el teu fill  

La família tradicional ja no és l’única manera de viatjar en família. Què passa amb les famílies monoparentals? Quants pares i mares separades es plantegen què fer en vacances quan els toca el nen?. És l’objectiu d’aquesta interessant web, que també és agència de viatges per a famílies monoparentals.

4. Travelpeques

Una web molt pràctica i amb bon disseny plena de dades sobre hotels, càmpings, destinacions, parcs temàtics, etc.

5. El Pachinko  

Blocs personal de Pau Solbes, un dels millors blocaires d’Espanya, que com a bon pare dedica gairebé tots els seus post als viatges que fa amb Teo i Oriol. Està disposat a amargar als malastrucs que els deien: “Se us ha acabat el bo. Ara amb dos peques oblideu-fer viatges amb infants “

6. Travel Kids  

És una agència de viatges especialitzada en viatges amb nens per tot el món. Ofereixen un animador especial per als menuts sempre que siguin un grup mínim o en sortides especials programes per ells.

7. Em Mola Viatjar  

Un original projecte creat pels germans Guindel que a més d’un bloc amb tota mena de post pràctics sobre allotjaments, viatges i activitats amb nens, inclou també guies en línia per viatjar amb nens. Tot unificat amb unes simpàtiques il·lustracions que donen personalitat a la web.

8. El meu petit Gulliver  

Bloc personal d’Ester Martin en què demostra que tenir un fill no vol dir necessàriament deixar de viatjar. Dóna consells útils d’allotjaments, rutes, activitats, la majoria d’elles experiencials.

9. Viatjar amb nens  

Una revista web molt completa i amb un munt d’informació, generalment explicada en primera persona pels mateixos autors o per famílies col·laboradores. Té un interessant fòrum.

10. Volta al Món en família  

No és el clàssic bloc amb dades pràctiques escrit des de casa. És el veritable diari de ruta d’una família, Àngel, Diana, Ishi i Noa, que des de 2011 porten donant-li la volta al món. La seva última entrada ha estat des d’Austràlia.

11. Famílies en ruta  

Un clàssic de les web viatgeres amb nens. Max i Susagna començar amb una bitàcola senzilla en què explicava els viatges amb els seus dos fills i ha acabat per ser una completa revista de viatges plena d’informació i col · laboracions d’altres viatgers. Fa molt poc organitzar la I Trobada Famílies en Ruta per blocaires-pares-viatgers.

12. Myfamilypassport  

Sandra relata en aquest bloc els viatges amb el seu marit i els seus dos fills. Un bloc amè, ple de dades pràctiques i de situacions viscudes en primera persona per la família.

viarjar amb nens en cotxe 2

El fenomen ‘Informer’: Qui en pot respondre legalment?

INFORMER IPSE

Amb només un mes de vida, el fenomen ‘Informer’ ha fet saltar les alarmes en els instituts i les universitats del país, on s’ha estès com la pólvora entre els estudiants. La comunitat educativa ho té clar: cal controlar abans que s’escapi de les mans. Em refereixo als ‘informers’, aquestes pàgines a Facebook en què els usuaris treuen a la llum rumors, xafarderies i secrets dels altres. El problema és que tot el que un vol ventilar es publicarà de forma anònima. O almenys, així es creu.

Diariojuridico.com – Per Cristina Ribas Casademont, advocada especialista en Dret d’Internet i Noves Tecnologies.

El contingut de les xafarderies fàcilment pot tractar-se d’insults, vexacions i burles donada precisament, aquesta sensació d’anonimat que ofereixen els seus creadors i que fa que els participants se sentin valents, actuïn sense embuts, sense pudor i inconscientment darrere de la pantalla. No obstant això, aquest anonimat no és absolut. La veritat és que a través de procediments tècnics, i es molt fàcil arribar a descobrir qui s’amaga darrere de cada un aquests missatges. I això, molt pocs ho saben.

El meu objectiu és tractar aquest fenomen des d’un punt de vista legal, donant unes pinzellades per contextualitzar jurídicament. I és que aquesta iniciativa, així com els seus creadors i participants, no estan exempts de l’obligació de complir amb la Llei.

‘Informer’ en llenguatge jurídic

Utilitzar la plataforma Facebook per difamar, desprestigiar, comentar i burlar-se de la vida d’altres persones és una conducta que comporta greus conseqüències, tant per a qui les pateix com per a aquells que els publiquen i inciten a la resta d’usuaris perquè participin.

Participar en iniciatives com els informers pot convertir en una veritable activitat delictiva, ja que es poden produir situacions de ciberassetjament que es poden derivar en delictes d’injúries, coaccions, amenaces, delictes contra la integritat moral, delictes contra l’honor, la intimitat i la pròpia imatge; delictes contra la llibertat sexual; revelació de secrets, etc., els quals poden ser sancionats amb penes mínimes de 6 mesos a dos anys de presó, i mínimes de dos a cinc anys de presó en cas de difondre, revelar o cedir a altres els secrets que s’han descobert.

És complicat determinar de manera generalitzada les conseqüències legals que es poden derivar, ja que això dependrà del grau de participació que s’imputi a cada subjecte, del tipus de delicte que es pugui entendre comès, de quina sigui l’acció típica d’aquest delicte (especialment , si aquesta consisteix en la difusió del contingut), així com atenent a les circumstàncies de cada cas concret. Tanmateix, intentarem fer una aproximació sobre això.

Cal tenir en compte el sistema de publicació de les xafarderies: la font es posa en contacte amb la pàgina del Informer explicant de què tracta la xafarderia i les persones que gestionen aquesta pàgina passen a publicar íntegrament per compte d’aquest però sense revelar la seva identitat. En aquest sentit, a vista pública, que sembla haver-ho publicat és la pròpia pàgina del Informer i per derivació, els seus gestors.

Tenint en compte que tot i que es digui el contrari, l’anonimat no està garantit ja que es pot descobrir la seva identitat i fins i tot saber des de quin dispositiu s’ha publicat un determinat comentari, es planteja el dubte de quin grau de responsabilitat se li pot derivar a cada subjecte. És a dir, en cas que el comentari sigui difamatori i il·lícit, quin grau de participació se’ls pot imputar als administradors del Informer als seus fonts “anònimes”? D’altra banda, podria arribar a estendre aquesta responsabilitat als altres usuaris que participen en el Informer mostrant la seva aprovació (mitjançant el popular “m’agrada”) o per comentar un contingut il·lícit?

L’art. 28 del Codi penal estableix que es consideraran autors els qui realitzen el fet per si sols, conjuntament o per mitjà d’un altre del qual es serveixen com a instrument. A més, també es consideraran autors els que indueixen directament a altri a executar així com els qui cooperen en l’execució amb un acte sense el quan no s’hauria efectuat.

Al seu torn, l’art. 30.2 del Codi Penal i atès que estaríem davant delictes o faltes comesos per mitjans o suports de difusió mecànics, estableix de forma esglaonada, excloent i subsidiària, un sistema de responsabilitat per als autors en el sentit que en primer lloc respondrien en concepte d’autor , aquells que realment hagin redactat el text o produït el signe de què es tracti, així com aquells qui els hagin induït a realitzar, subsidiàriament, els directors de la publicació o programa en què es difongui, en tercer lloc, els directors de l’empresa editora, emissora o difusora, i, finalment, els directors de l’empresa enregistradora, reproductora o impressora.

mafalda-dignidad71-600x330

Responsabilitat penal per … qui?

Per els creadors dels informers?

Podrien ser considerats autors perquè a vista pública aparentment són ells els que publiquen el text, de manera que podria entendre que els redacten. Però si ells no volen menjar sols el marró, hauran estirar el fil i rellevar la identitat de la seva font (que res l’hi impedeix) per provar que qui realment va redactar el text va ser aquesta, de manera que la garantia d’anonimat que propugnen es desvirtuaria. Si arriben a provar la realitat de la redacció del contingut difamatori i s’accepta, també hi hauria la possibilitat de plantejar la responsabilitat com autors des del punt de vista que són aquests creadors els que indueixen a les seves fonts a realitzar-lo. I no només això, sinó que en cas que no s’acceptaran les consideracions anteriors, podria provar la possibilitat de derivar responsabilitat com a autors saltant al segon esglaó de l’escala, ja que es podria al·legar que són els directors de la publicació (l’Informer) .

Per les fonts dels creadors dels informers?

Podrien ser considerats autors si revelen les seves identitats i els creadors aconsegueixen provar mitjançant el missatge que van rebre d’aquestes, que el contingut difamador va ser redactat per l’autor de missatge (la font). També podria considerar la seva responsabilitat en qualitat d’autors si s’entengués que han induït els creadors a publicar. Tanmateix, no hi hauria la possibilitat de considerar còmplices o cooperadors necessaris, ja que l’art. 30/1 CP els exclou de cap responsabilitat. Per tant, l’única via per fer-los respondre seria la de buscar la forma perquè també se’ls considera autors segons el que disposa l’art. 30/02 CP.

Per Facebook?

Els responsables de la plataforma es desentenderían d’això ja que aquesta iniciativa contravé les seves condicions d’ús. Però és que a més, perquè se’ls pogués assolir responsabilitat, hauríem atenir-nos a les disposicions de la LSSICE, normativa que en el seu article 16 els exonera de responsabilitat sempre que no tinguin coneixement efectiu de la il·licitud de l’activitat o de la informació (per la qual cosa cal una sentència ferma) o, tot i tenir aquest coneixement, actuïn amb diligència per retirar el contingut il·lícit o impedir el seu accés. Ara bé, en cas de complir aquestes condicions, la responsabilitat de Facebook es podria equiparar a un dels dos últims esglaons que estableix l’art. 30/02 CP.

Per als usuaris que fan clic a “m’agrada”?

Aquesta qüestió cobrarà rellevància en els delictes la acció típica consisteixi en la difusió del contingut, ja que haurà de determinar si el mer clic a “m’agrada” constitueix difusió o no. Al meu entendre, clickar “m’agrada” a un comentari no s’hauria de considerar difusió ja que pel sol fet de clickar aquesta opció, aquest contingut no es difon per la Xarxa Una altra cosa diferent és que els usuaris clicken l’opció “compartir”, en aquest cas no hi hauria dubte que efectivament, es tracta d’una acció de difusió ja que aquest contingut quedaria publicat al mur de tots aquests usuaris, els “amics” que els seguissin veurien la publicació d’aquest contingut i alhora, també haurien l’opció de compartir i així, successivament.

Per als usuaris que comentin el contingut il·lícit?

Si és amb el mateix propòsit que el mateix contingut, es podria derivar responsabilitat en concepte d’autor al mateix autor del comentari (aquest sí, fàcilment identificable ja que apareix el comentari des del seu compte i amb el seu nom d’usuari) ja que ha estat ell qui realment l’ha redactat, llevat que provi el contrari i s’accepti.

L'informer dels instituts

Conclusió

Com es pot apreciar, és una qüestió nova, poc clara i no lliure de controvèrsia. Tanmateix, les possibilitats d’una condemna hi són. Reitero que, en cas de portar als tribunals un cas similar al suscitat, els resultats dependran de les circumstàncies del cas, dels delictes que s’imputen, la manera com es plantegin les acusacions i les defenses, així com la interpretació que els doni el jutge en cada cas que al capdavall, serà la que prevaldrà.

Respecte de la responsabilitat civil derivada del delicte, aquesta s’atribuirà i recaurà sobre el subjecte que efectivament hagi estat declarat autor material del delicte o falta comès.

Tampoc cal oblidar que si el/s presumpte/s infractor/s són menors d’edat, haurem atenir al que disposi la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. En aquest cas, i entre altres diferències, no hi haurà penes de presó.

En qualsevol cas, participar en iniciatives d’aquesta índole i amb aquestes finalitats, és una enorme imprudència. Cal prendre consciència d’això i sobretot, conèixer que els danys que es poden arribar a causar poden ser irreparables. N’hi ha prou només amb recordar el cas d’Amanda Todd, l’adolescent que es va suïcidar el passat mes d’octubre després de patir un terrible episodi de ciberassetjament (real i virtual) per part dels seus companys de classe i “de pantalla”.

La cavalcada de Reis, des de Barcelona

Reis orient Barcelona

Aquest any, TV3 i TVE sumen esforços per cobrir conjuntament la cavalcada de Reis de Barcelona, si bé cadascuna de les dues cadenes personalitzarà el senyal.

A partir de les 19.30, TV3 emetrà la cavalcada, en directe, presentada per Jordi Gil i Montserrat Ferrer, de l’“Info K”, que estaran situats a la plaça Catalunya. La transmissió començarà amb l’arribada dels Reis al Moll de la Fusta, que seran rebuts per les autoritats.

Com cada any, el canal Super3 hi participa amb els personatges del Fluski, el Pau i el Sr. Pla, que seran al set amb els presentadors. També hi haurà una carrossa del Super3 que anirà al davant de la cavalcada, en col·laboració amb TMB i l’Ajuntament de Barcelona. Un bus turístic adaptat per a l’ocasió transportarà els SP3, que cantaran i ballaran les seves cançons; corporis de les sèries del Super3 com la de l’Abella Maia i el Xai Shan, i pantalles amb imatges del canal.

Una cavalcada amb moltes novetats, que tindrà més de 800 metres d’espectacle itinerant i amb més d’un miler de participants entre ballarins, actors, xanquers, voluntaris, geganters, diables… En definitiva, un aparador de la creativitat al servei de la nit més màgica de l’any.

La realització és de Lluís Manyoses, i la producció de Mertxe Larumbe.

Font de la noticia: Televisió de Catalunya.

La Cavalcada més tecnològica

Els Reis d’Orient desfilaran per la ciutat en una Cavalcada molt tecnològica. Els patges recolliran els desitjos dels infants a través de tauletes tàctils. A més, s’estrena una nova comparsa de joguines tecnològiques i un nou sistema d’il·luminació a base de LED. L’avinguda de la Reina Maria Cristina serà un dels punts centrals de l’esdeveniment, amb la Font Màgica de Montjuïc sincronitzada amb les músiques de la Cavalcada.

Vídeo ‘Cavalcada 2013’

Melcior, Gaspar i Baltasar ja estan de camí a Barcelona. Ho podeu comprovar per mitjà d’aquest web, que localitza en directe els llocs per on passen. Aquesta és una de les novetats de caràcter tecnològic de l’arribada dels Reis a la ciutat.

Durant la Cavalcada de Reis, que té lloc dissabte, 5 de gener, els infants podran demanar els seus desitjos a través de tauletes tàctils, amb les quals aniran equipats una setantena de patges. També podran comprovar si la seva carta ha arribat als Reis.

Una altra novetat tecnològica té a veure amb la tecnologia utilitzada a la Cavalcada, que estrena nou sistema d’il·luminació a base de LED, que a més de permetre retallar la despesa, ofereix més possibilitats artístiques i efectes visuals. A més, els artistes aniran equipats amb un nou sistema d’àudio que facilitarà que escoltin la música en directe.

L’avinguda de la Reina Maria Cristina, final apoteòsic de la Cavalcada

La tecnologia de la Font Màgica de Montjuïc es posa per primer cop al servei de la Cavalcada de Reis i funcionarà sincronitzada amb les músiques de l’esdeveniment.

De fet, el recorregut de la Cavalcada, que començarà a l’avinguda del Marquès d’Argentera a les 18.30 hores, s’ha modificat al final amb la idea de convertir l’avinguda de la Reina Maria Cristina en un punt central de la festa, ja que pot acollir el gran nombre d’assistents que es preveuen pel fet que la Cavalcada coincideixi amb dissabte.

Noves carrosses i comparses

A més, s’estrena una nova comparsa de joguines tecnològiques, amb l’Ovni i en Robot encapçalant un equip de robots. Es tracta, com en el cas d’altres carrosses i comparses, d’una creació de companyies i artistes barcelonins, que tenen en la Cavalcada el seu gran aparador.

Una altra novetat d’una Cavalcada que repartirà més de deu mil quilos de caramels és la carrossa de la fàbrica de joguines, amb coreografia de la companyia Brodas Bros.

El seguici del rei Baltasar tindrà percussió senegalesa en directe i l’estrena de la girafa Sambah, filla de Twiga, que anirà acompanyada dels elefants Tembo i Tembito.

Entre les novetats també hi ha nous inflables, una nova cançó de la companyia Egos Teatre per a la comparsa d’anar a dormir i un nou vestuari per als Reis d’Orient. Les corones de Melcior i Gaspar són noves i les ha confeccionat l’Associació Catalana de Puntaires durant més de dues-centes hores.

Una Cavalcada molt pròxima

La interacció dels infants amb els patges equipats amb tauletes és un dels elements que s’han fet servir per fer que la Cavalcada sigui un autèntic espectacle de proximitat.

A més, a través del web http://www.bcn.cat/recorregut/es podrà seguir en un Google Maps el recorregut de la Cavalcada i les hores estimades de pas. La pàgina serà accessible des d’smartphones i s’hi podrà accedir a través d’un codi QR que es trobarà en diversos cartells al carrer.

També està previst que els perfils de Twitter iFoursquare de l’Ajuntament informin quan la Cavalcada arribi a cada una de les fites marcades al mapa. Amb l’etiqueta #cavalcadabcn es podrà seguir a Twitter totes les piulades que es facin de la Cavalcada.

Una altra manera de saber on es troba la Cavalcada és trucar al telèfon 010 o enviar un SMS al 217010 amb la paraula CAVALCADA.

gif buit gif buit gif buit
gif buit gif buit
 Informació de l’acte:
gif buit
gif buit
gif buit gif buit
» La Cavalcada dels Reis Mags a Barcelona
Data: 05/01/2013
*Av. Marquès d’Argentera – Av. Rius i Taulet
gif buit
gif buit
gif buit

Font de la noticia: Ajuntament de Barcelona.

Infografia: activitat dels usuaris a les xarxes socials

demografía-y-actividad-de-usuarios-2012

Infografia amb dades estadístiques sobre l’activitat dels usuaris a les xarxes socials més populars (Linkedin, Twitter, Facebook, Google Plus, Pinterest). És clar aquesta que aquesta infografia va ser publicada a mitjans del 2012 i algunes dades han d’haver canviat, però en general ens ofereixen un nombre mitjà que ens ajudarà a conèixer millor les tendències segons les xarxes socials més populars.

Número d’usuaris a les xarxes socials

  1. Facebook 901.000.000
  2. Twitter 555.000.000
  3. Google Plus 170.000.000
  4. Linkedin 150.000.000
  5. Pinterest 11. 7.000.000

Visites mensuals

  • Facebook 7012900000
  • Twitter 182.000.000
  • Google Plus 61.000.000
  • Linkedin 85.700.000
  • Pinterest 104.400.000

Rati masculí i femení

  • Facebook 40% masculí – 60% femení
  • Twitter 43% masculí – 57% femení
  • Google Plus 63% masculí – 37% femení
  • Linkedin 55% masculí – 45% femení
  • Pinterest 31.8% masculí – 68.2% femení

Temps mitja per usuari

  • Facebook 405 minuts
  • Pinterest 405 minuts
  • Twitter 89 minuts
  • Linkedin 21 minuts
  • Google Plus 3 minuts

Valor estimat dels usuaris a les xarxes socials

Facebook $ 118 $

Twitter $ 71,43 dòlars

Linkedin $ 71 $

Pinterest $ 28,09 dòlars

Conclusió

La xarxa social més valuosa és Facebook sense cap dubte, el temps mitjà gastat pels seus usuaris només és igualat per Pinterest. Pinterest ha cridat molt l’atenció perquè una xarxa social tan nova ha aconseguit usuaris ràpidament que consumeixen tant de temps mensual com els usuaris de Facebook.

La xarxa social amb menys valor és Google Plus perquè molts usuaris no inverteixen temps en visitar-la. Per aquesta raó Google Plus pot ser la xarxa social menys recomanada per a aquelles persones que volen començar en els mitjans digitals, és millor que ells es concentrin en la utilització de Facebook, Twitter o Linkedin.

Recomano la lectura de 10 enllaços sobre xarxes socials:

  1. eBook: Com utilitzar Pinterest per als negocis
  2. Recomanacions i usos per Linkedin
  3. El parany del ROI a xarxes socials
  4. 4 tàctiques per augmentar la participació a xarxes socials
  5. Vídeo: El poder d’influència a les xarxes socials
  6. 17 usos i casos d’èxit fent servir LinkedIn
  7. Infografia sobre 12 consells per crear una bona estratègia online
  8. 10 consells per tenir èxit a les xarxes socials
  9. Vídeo: Per què les marques han de fer servir les xarxes socials?
  10. Quina xarxa social és millor per fer negocis? Twitter o Facebook?

Font: go-gulf.com

Traducció del post de Carlos Chen

Ferran Resina: “El primer consell en ciberbullying l’hi donem a l’agressor”

El sotsinspector i cap de la Unitat d’Atenció al Ciutadà coordina les xerrades en escoles catalanes sobre l’ús d’internet de manera segura.

El cas de Amanda Todd ha posat en evidència la importància de frenar l’ assetjament a la xarxa abans que derivi en una situació de no retorn. El sotsinspector i cap de la Unitat d’Atenció al Ciutadà dels Mossos d’Esquadra , Ferran Resina (Terrassa, 1966), defensa aquesta idea i subratlla la necessitat d’educar en els riscos de internet. Resina coordina xerrades com Internet segura que des de 1998 recorren les escoles catalanes per assessorar alumnes sobre com comportar-se en la xarxa  i a pares i professors sobre com orientar els seus fills i alumnes. L’any passat es van donar més de 3.700 conferències. Ajustant-se als nous temps, ara juntament amb el Cesicat (Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya) preparen trobades sobre l’ús de contrasenyes, parlen de les xarxes socials i volen convertir les xerrades en tallers interactius. També hi ha un correu per a dubtes .

Entrevista publicada a LA VANGUARDIA.

– Quines consignes donen en les xerrades?
Els diem que no es facin passar per ningú, que no amenacin ni donin un tracte vexatori a cap company … Quan parlem en una classe, cal pensar que a l’auditori pot haver potencials agressors i potencials víctimes. I moltes vegades el que és una víctima en un entorn en una altra situació pot ser agressor o a l’inrevés. Així que cal donar consells que serveixin per a tothom. Els diem que vagin amb compte amb les fotografies que pengen i que envien als seus amics perquè ara són amics però demà pot ser que no ho siguin. També els advertim que quan pengen una fotografia perden el control sobre ella i si algú els vol amenaçar la pot utilitzar. I és important que sàpiguen que no els han de donar les seves contrasenyes als seus amics per molt amics que siguin.

– Llavors, el consell més important és …
El principal consell no el donem a la víctima sinó l’agressor. Li diem “No facis a internet allò que no t’agradaria que et fessin a tu”. Internet pot fer que una broma a través d’un comentari o una foto, es descontroli. Els diem que actuïn amb responsabilitat i pensin les coses abans de fer-les. Ens hem trobat amb casos en què s’ha fet broma a una noia amb una foto i quan parlem amb l’agressor pot arribar a dir que no s’imaginava que la cosa es faria tan gran …

– Es donen aquestes situacions de xerrades entre víctima i agressor?
Els joves no solen explicar les problemàtiques concretes directament a la xerrada. Es detecten quan s’acaba i algun alumne, professor o fins i tot pare t’explica situacions que ha viscut i et demana consell. Particularment no m’he trobat amb que m’hagin explicat un tema greu i si passés el primer que els diria és que vinguessin a comissaria per posar una denúncia. El cas de Amanda Todd cal circumscriure’l al lloc on ha passat. Ha estat un cas puntual amb unes conseqüències molt greus, però no és el freqüent aquí, òbviament.

– Els nois pregunten pel cas?
La veritat és que no. És un cas complicat … Difícil de classificar …

– Què és el més freqüent que es troben a les xerrades?
Casos d’assetjament que moltes vegades es poden solucionar parlant. Una de les coses que nosaltres els diem a pares i també a joves és que quan se sentin malament, ja han de començar a actuar. Quan un menor sent que li estan donant un tracte degradant o vexatori, quan se sent insultat o amenaçat, ho ha de comunicar als seus pares. Si es fa així, els pares poden parlar amb l’escola i iniciar accions abans que la cosa vagi a més. Quant abans es detecti un cas d’assetjament, abans es pot treballar-hi. I les conseqüències seran menys greus. Però per detectar abans també és important que els fills tinguin confiança amb els seus pares, amb els mestres … amb tot el que els envolta.

– Aquesta confiança no és molt habitual avui en dia …
Sí … A les xerrades intentem fomentar això. Als pares els diem que el que han de fer és començar des de petits a navegar per la xarxa amb els seus fills. Els adolescents és més difícil que accedeixin a navegar amb els seus pares, així que cal fer-ho abans. Si es fomenten aquests ponts i aquesta confiança, quan el nen tingui un problema no li importarà explicar als seus pares perquè veurà que són persones properes que parlen el seu mateix llenguatge. I el mateix amb els professors. Cal fomentar la confiança des de petits.

– El problema és que amb ciberbullying la víctima no té descans?
Es amplifiquen les conseqüències del bullying perquè la divulgació és rapidíssima. Una broma que abans quedava entre dos o tres, si ara es penja a internet un comentari degradant la seva divulgació és molt gran, la seva constància en la xarxa és les 24 hores al dia, es cronifica en el temps. Abans un noi que era assetjat a l’escola, quan sortia d’aquest àmbit es sentia segur i quan estava a casa igual. Però si ara a la seva habitació es connecta a internet i veu els comentaris que estan fent ja no se sent segur ni allà.

– Això complica més la situació.
Exacte. A més, una de les característiques que tenen alguns dels joves que pateixen aquest assetjament és que viuen molt pendents dels comentaris que es fan sobre ells. Si a més té un telèfon amb internet, estarà tot el dia penjat al telèfon intel·ligent mirant què estan dient d’ell. És com una gota malaia que va minant. Per això el consell és que quan se sentin malament ho expliquin.

– Què els demanen els joves?
De tot. Si poden penjar fotos d’un amic, per exemple. I els diem que han de demanar permís perquè molts joves no ho pregunten. Com esperarem que ho facin si els grans tampoc ho fan? També ens expliquen que se’ls colen al xat persones que no coneixen i nosaltres els diem que han d’eliminar la persona ràpidament. Els estudiants d’ESO pregunten si és legal descarregar música o si els seus pares poden veure on es connecten. I ara també els donem consells per a l’ús de mòbils.

– Quins?
Per exemple, que tinguin contrasenya al smartphone, que cada vegada que surtin d’una aplicació d’una xarxa social tanquin la sessió … Si el deixen obert és molt fàcil que algú li agafi el telèfon, entre dins del seu perfil i faci comentaris actuant en el seu nom. Els diem que les contrasenyes les tinguin ells, que siguin segures i que no se les donin a ningú. També els recordem que facin un ús responsable dels mòbils, però en això és difícil que ens facin cas …

– Creuen que en general els fan cas?
Creiem que sí, però costa molt saber-ho del cert perquè es desconeix la xifra negra, allò que no es denuncia. És més complicat que ens ho expliquin directament, però alguns col·legis ens comenten a posteriori que arran de la xerrada amb mossos un jove li ha explicat al seu pare o al mestre alguna cosa que fins a aquest moment es guardava. I a partir d’aquí es poden posar a treballar des de l’escola. Les nostres xerrades serveixen de catalitzador i fan sortir aspectes que els joves tenien latents.

– Hi haurà hagut moltes variacions d’aquestes xerrades …
Oi tant. Des del 98 fins avui hem hagut d’anar modificant l’estratègia. Abans era important controlar el punt d’accés a la xarxa, se’ls deia als pares que siga comuna de la casa i que es connectessin amb ells. Seguim dient el mateix però ara els nens tenen telèfon amb internet i es poden connectar on vulguin, així que tots els consells van dirigits a fomentar la responsabilitat del menor ia educar. Cal fer-los veure que han de ser responsables per ells i pels altres perquè Internet bé usat és una meravella però mal usat pot fer molt de mal a ell ia altres persones. Cal donar-los eines de defensa. D’una banda cal fer que no siguin agressors fins i tot sense voler-ho i d’altra banda donar-los eines de defensa perquè detectin situacions anòmales. Explicant això, els joves tenen més eines per detectar quan els pot passar això o per alertar.

– Han detectat alguna preocupació concreta dels joves?
Evidentment la imatge per a ells és important i un dels consells que els donem és que no enviïn fotografies que no volen que les vegi tothom.

– Cal pensar que l’important no és que hi hagi més control sobre els joves sinó més educació?
El pots posar de dalt a baix. S’ha vist que el control és molt complicat i que l’important és l’educació perquè fa que hi hagi confiança … però requereix que els pares dediquin un temps a això i també els professors. Vénen molts pares a les xerrades, però ens agradaria que vinguessin molts més i que es vinculessin molt més. El que és molt complicat és que si un nen s’ha connectat a Internet sempre només si té un problema vagi a buscar el suport de la família si aquesta està en un món diferent del que ell viu.

– Els pares estan preocupats per l’assetjament a la xarxa?
Els que vénen a les xerrades estan molt interessats, més que preocupats. Moltes vegades amb les xerrades els dónes una visió que moltes vegades no s’havien ni plantejat.

– D’ells reben més feedback directe?
Sí El pare directament t’ho diu. A posteriori passem enquestes per valorar la xerrada i els professors moltes vegades diuen que a partir d’elles es generen debats a classe que els han anat bé per tractar altres temàtiques. I arran de les xerrades hi ha alumnes que s’animen a parlar …

– Diuen que també parlen per a l’agressor, expliquen les conseqüències legals que comporta assetjar?
Les advertim que infligir un tracte vexatori o degradant, que amenaçar algú pot tenir conseqüències molt greus per a la persona que és amenaçada però també per a la qual amenaça. Els vam explicar que és un delicte i que es pot convertir en un tema greu. A més se’ls diu que es pot descobrir tot i que ho facin des de la seva habitació. A internet hi ha una falsa sensació d’impunitat i així l’hi diem perquè la xarxa deixa empremta i aquesta empremta sempre es pot seguir. Quan ho expliques apel·les a la seva responsabilitat però els adverteixes que si ho fan després arriba el càstig. I els diem que “els enganxarem” si ho fan. I si algú amb uniforme li diu això a un noi, s’ho creu.

%d bloggers like this: