Per saber si tens dislèxia, fes-me un algoritme

La intel·ligència artificial, al servei de la detecció i tractament del trastorn

Per saber si tens dislèxia

Jocs per aprendre. La investigadora Luz Rello, envoltada de nens de Baeza (Jaén) que han testat el programa Dytective amb èxit.

 La nostra cultura d’aprenentatge es basa en la lectura i l’escriptura. Aprenem amb textos i som avaluats mitjançant escrits. Com deu ser la vida escolar per als nens que tenen dificultats cerebrals per comprendre els signes que veuen els seus ulls i per representar gràficament el que pensen? “No s’esforça prou”, “no atén a classe”, “ha de treballar l’ortografia”, “més dictats a casa, sisplau!”, “convé que llegeixi amb freqüència per millorar”… Tenen tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou i deu anys, i aquests escrits d’advertència dels seus mestres, acompanyats de notes de qualificacions baixes, subratllades en vermell, es repeteixen reiteradament curs rere curs. Com si fosin nens miops sense ulleres als qui s’exigís llegir una frase a la pissarra: amb la mateixa miopia emocional se’ls demana que adquireixin coneixement. I, tot i això, l’origen del seu fracàs no té res a veure amb el seu interès i curiositat pel món, el seu comportament, la seva presumpta desídia o mandra, ni, sens dubte, el seu quocient intel·lectual. El problema és al cervell i, en el cas dels dislèctics, només concerneix la seva dificultat per afrontar la paraula escrita.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Informàtica programada en masculí

Un estudi elaborat als Estats Units revela que els nens confien més que les nenes en la seva capacitat per endinsar-se al món dels ordinadors

Informàtica programada en masculí -appel

Les nenes nord-americanes confien menys en la seva capacitat per aprendre informàtica que els nens. Aquesta percepció la comparteixen els seus pares i fins i tot els seus mestres, segons es revela en un estudi recent dut a terme conjuntament pels tècnics del cercador Google i de la consultora Gallup.

En concret, pràcticament dos terços dels xavals creuen que en el futur se’ls donarà bé la ciència de la computació, mentre que la proporció de noies que mantenen aquesta opinió és del 46%. Entre les alumnes, una de cada tres suposa que, quan accedeixi al mercat laboral, tindrà una ocupació en el qual se li exigirà un cert coneixement sobre informàtica. Un 42% dels menors d’edat de sexe masculí que han participat en aquest treball diuen el mateix.

Els analistes afegeixen que aquesta circumstància influeix en el que pensen les famílies i els docents dels nois, que, en general, es mostren convençuts que ells seran més propensos a aprofundir en el món dels ordinadors que les seves companyes. Des Gallup, Cynthia English i Elizabeth Keating conclouen que la informàtica encara és vista com “un camp masculí”.

Informàtica programada en masculí - gallup

Aquesta concepció és compartida pels més joves, com els 1.673 nens i adolescents que han contestat les preguntes de la recerca, i pels grans, com el miler de professors i els 1.685 progenitors enquestats. Per reforçar aquesta idea, recorden que en el cinema i en la televisió predominen de manera aclaparadora els informàtics homes. Poques vegades hi ha “models femenins” en els mitjans de comunicació que contrarestin aquesta sensació, conclouen.

JOSEP LLUÍS MICÓ – LA VANGUARDIA

Crònica de la 3a edició d’AMPAs en XARXA

ampas en xarxa 3 tots

L’atzar ha volgut que coincidissin en el temps el Mobile World Congress a Barcelona i la 3a trobada AMPAs en Xarxa dedicada a les noves tecnologies 2.0 aplicades a la comunicació amb les famílies, que es va celebrar a Terrassa el passat 21 de febrer. Tothom vol posar-se al dia, encara que les possibilitats i els objectius d’uns i altres siguin del tot diferents.

L’esforç que fan les Juntes de les AMPAs per arribar a les famílies, per transmetre la informació de les activitats que proposen, per ser transparents en la gestió i evitar la desconfiança i per intentar implicar-les en l’educació dels fills, sí que mereixeria un “World Congress” per rebre el reconeixement a una tasca que no té preu. Una feina que compta amb pocs recursos i que pot realitzar-se gràcies a la voluntat d’una gent entusiasta i honesta que vol posar llum a la foscor que, tradicionalment i equivocada, s’atribuïa a les AMPAs, que utilitzaven les circulars informatives que sovint acabaven a les papereres properes a l’escola, les xerrades a les portes a l’entrada i sortida dels alumnes, o el tauler d’anuncis com a únics mitjans de comunicació.

ampas en xarxa 3 una

Avui, l’ús d’Internet i les xarxes socials obren la possibilitat a noves propostes i a noves formes de participació; permeten interactuar per entendre millor les necessitats de cada associació i motiven les famílies a contribuir en el dia a dia de l’escola dels fills. Eines con les pàgines webs, Twitter, Facebook, Newsletter, Blocs, Whatsapp, Instagram, les App per a mòbils, etc., són al nostre abast i no hem de tenir por d’utilitzar-les per assolir els nostres objectius i per donar una informació directa, útil, transparent i immediata que les famílies agrairan. La col·laboració amb els diferents sector educatius de l’escola i un ús responsable i respectuós també ajudarà les respectives comunitats educatives a assolir les fites marcades en cada moment.

Les ponències de les diferents AMPAs a la 3a trobada AMPAs en Xarxa així ho va demostrar, amb propostes i projectes que donen la raó a aquelles associacions que van decidir “renovar-se” tecnològicament per establir nous canals de comunicació entre la Junta i els seus representats. Fins i tot jo mateix, que vaig quedar-me en temps de la PDA (PaperDApuntar), em vaig convèncer dels beneficis d’una comunicació amb les famílies mitjançant les noves tecnologies i amb la satisfacció de saber que no necessàriament s’ha de comptar amb la presència d’una mare o un pare a la Junta de l’AMPA amb els coneixements necessaris per fer-ho. Precisament la interacció i col·laboració entre els membres de les nostres associacions, que promou el projecte AMPAs en Xarxa, facilita aquesta mancança.

ampas en xarxa 3 mobil

Però, i sempre es bo buscar un “però”, resulta paradoxal que en temps on la informació i la comunicació la tenim més a l’abast que mai, els índexs de participació activa i presencial en les activitats que organitza la Junta de l’AMPA estiguin condicionades per la presència dels fills i filles, ja sigui per manca de temps o qualsevol altre motiu. Els membres de la Junta entenen que la participació de tota la família, junts o per separat, és el cor que dóna vida i sentit a allò que volem plegats; el millor entorn educatiu per als nostres fills i filles. No estalvien esforços per organitzar tot tipus d’activitats, i on la vostra resposta presencial els animarà a plantejar-ne de noves, segurament amb més il·lusió i empenta encara si s’escau. Potser mereixen una resposta que serveixi de suport a la seva tasca, oi? Almenys fins que no puguem organitzar l’”AMPA World Congress”.

Els emoticons mai podran substituir una encaixada de mans.

Andrés Cardenal – CCAPAC

AMPAS en xarxa cartell

Falsos mites digitals

falsos mites ordinadors ARA

ELS MAC NO TENEN VIRUS

Un dels arguments comercials de venda dels ordinadors Mac havia sigut tradicionalment que els seus sistemes estaven lliures de virus. Apple podia vantar-se’n perquè durant molts anys els bad boys es van concentrar a crear programari maliciós gairebé en exclusiva per a sistemes Windows. La raó no és tant tecnològica com purament comercial: més del 90% dels ordinadors del món fan servir el sistema Windows dels PC, enfront del 7%, que fan servir Mac. Però a força de repetir el missatge, va acabar calant entre els usuaris la idea que als sistemes d’Apple no hi havia virus. L’investigador expert en seguretat Mac Pedro Villaça explica que “els ordinadors Mac també són vulnerables als virus i a tot tipus de malware ”. Pedro Villaça és un dels bug hunte r de sistemes Mac més prestigiós a escala mundial. Es tracta d’experts que es dediquen a revisar a consciència el codi font de programes i sistemes operatius mirant de descobrir les errades de programació que aprofiten els creadors de virus per infectar els dispositius. “Els dispositius d’Apple que tenen iOS infectats, com ara els iPads o els iPhones, generalment ho estan perquè l’usuari, conscientment o no, ha trencat el model de seguretat original d’Apple”, diu.

Lluís Vera, CEO de l’empresa de ciberseguretat Akcent i expert en sistemes Mac en l’entorn empresarial, assegura que “a mesura que creix el nombre de dispositius i usuaris de Mac també augmenta la probabilitat que hi hagi virus per a aquests dispositius”. De fet, fa un parell d’anys, un troià anomenat Flashback va infectar milions d’ordinadors Mac arreu del món. Fa unes setmanes, Pedro Villaça va fer una ponència al congrés de seguretat informàtica No cON Name de Barcelona en què desmuntava el mite que no hi ha virus per a Mac. Villaça assegura que, de fet, “els Mac són menys segurs, per exemple, que l’última versió del sistema operatiu de Microsoft, el Windows 10”. La raó és que Mac, confiant que no hi havia perill per als seus sistemes, no ha invertit tant en seguretat com Mircrosoft. És una qüestió comercial. “És més fàcil guanyar diners infectant sistemes Windows perquè n’hi ha més”, explica Villaça. Les dades li donen la raó: el 2015 va haver-hi gairebé cinc vegades més malware per a Mac que els cinc anys precedents, segons dades de Bit9 + Carbon Black.

APPLE VA INVENTAR EL RATOLÍ I LES FINESTRES

La relació entre Apple i Microsoft també ha generat mites que gairebé han quedat com falsos axiomes al nostre món tecnològic. És el cas de la creença que les finestres i el ratolí dels ordinadors els va inventar l’empresa de Steve Jobs. El fet curiós és que, tot i que Microsoft va ser la primera a llençar un sistema operatiu amb finestres a escala d’usuari domèstic i Apple va ser la primera a popularitzar el ratolí, cap de les dues va idear ni les finestres ni el ratolí als ordinadors. Més aviat van copiar la idea a l’equip de Xerox Palo Alto Research Center i se’n van aprofitar.

Llorenç Valverde, exvicerector de tecnologia de la UOC i autor del llibre Set fracassos que han canviat el món: del rentavaixelles a la telefonia mòbil, explica que “Xerox no li va veure futur comercial a una màquina que valia milions de dòlars i que funcionava com una joguina, arrossegant figuretes i carpetetes”. L’olfacte comercial de Steve Jobs es va activar durant una visita de cortesia a finals del 1979 al centre d’investigació Xerox. Va veure que aquella tecnologia tenia molt de futur i “en va comprar la llicència per quatre rals, 40.000 dòlars”, explica Valverde.

Xavier Molero, responsable del Museu d’Informàtica de la Universitat Politècnica de València, recorda que “el primer ordinador comercial que feia ús de finestres, icones, carpetes i ratolí va ser el Xerox Star 8010 l’any 81, però va ser un fracàs comercial”. Tres anys més tard, Apple va posar a la venda el “Macintosh 128K amb un espectacular espot publicitari de Ridley Scott i va ser un èxit comercial sense precedents”. I això va fer que molta gent pensés que va ser l’empresa de Cupertino la que va inventar les finestres i el ratolí.

BILL GATES I STEVE JOBS, COM GAT I GOS

Al món dels ordinadors, una de les dicotomies que ha polaritzat les últimes dècades ha sigut la rivalitat Microsoft-Apple, és a dir, Bill Gates-Steve Jobs. Sembla acceptat que els dos líders no se suportaven però aquesta creença té molts matisos en la història real dels dos personatges. Gates, que va guanyar molts diners a principis dels 80 treballant per a Apple, sentia fascinació per la capacitat de Jobs de saber què funcionaria al mercat i què no, segons explica Walter Isaacson en la biografia del cofundador d’Apple. De fet, l’any 1997, quan Steve Jobs va tornar a Apple per salvar la companyia, li va demanar a Bill Gates que hi participés donant-li suport en una de les clàssiques keynotes de presentació de nous productes Apple. I Bill Gates no només ho va fer sinó que, a més, va invertir 150 milions de dòlars en la companyia de la poma, la principal rival empresarial de Microsoft.

Per a Xavier Molero, “tots dos han sigut homes de negocis, és a dir, empresaris, que han treballat i competit en l’àmbit de la informàtica domèstica des dels seus orígens”, però en la vida personal era una altra cosa. Segons Isaacson, però, el que Bill Gates no suportava de Steve Jobs era la seva contrastada mala educació i el tracte personal que donava als seus treballadors. Fins i tot el mateix Gates ho va arribar a patir en persona l’any 83 quan Jobs el va fer cridar a la seu d’Apple per esbroncar-lo davant d’alts executius de l’empresa.

MÉS MEGAPÍXELS, MILLORS FOTOS

Una de les creences de fiabilitat dubtosa més esteses entre els consumidors és que com més megapíxels millors fotografies. I aquest fals mite ha sigut un argument comercial de venda de moltes marques de telèfons intel·ligents i càmeres compactes. El mòbil Lumia 1020 de Nokia, per exemple, compta amb un sensor de 41 megapíxels, pràcticament el doble que càmeres professionals d’alta gamma com ara la Canon EOS 5D Mark III. Llorenç Valverde explica que la qualitat d’imatge es defineix per altres paràmetres “com ara la llum, el color i la compressió que es faci de les fotos, i això depèn de la qualitat de les lents que té la càmera i de la grandària del sensor”.

Si la quantitat de megapíxels no és el més important, per què les marques segueixen alimentant, doncs, el mite? La resposta és més empresarial que tecnològica. En un mercat tan saturat com el dels telèfons intel·ligents o les càmeres compactes, qualsevol petit avantatge pot ser decisiu a l’hora de decidir la compra, i l’equivalència més=millor també funciona al món digital. Tècnicament, però, l’explicació del funcionament de les càmeres desmunta la falsa creença. Xavier Molero explica que “la quantitat de megapíxels ens indica com de gran podem fer una fotografia sense perdre nitidesa però el que realment importa és la mida del sensor: com més gran és, més llum podem captar i més sensibilitat tenen per obtenir millors fotos amb menys llum”.

A més, aclareix Molero, la qualitat de les fotos té a veure amb altres factors, com ara “la lluminositat i qualitat de l’objectiu o els formats dels fitxers d’imatge”. Més enllà del màrqueting, doncs, seria bo, segons els experts, no deixar-se enlluernar pel nombre de píxels que les marques exposen com a primer argument comercial a l’hora de vendre una càmera compacta o un telèfon intel·ligent.

EMPRESES ANTIVIRUS CREEN ELS VIRUS

És comú sentir entre molts usuaris la idea recurrent que els virus són creats per les empreses que comercialitzen els antivirus per després poder vendre la solució. Pedro Villaça no veu gaire sentit a aquest mite perquè “cada dia es crea tant programari maliciós que les empreses de seguretat tenen problemes per aturar-lo… i només els faltaria dedicar-se a crear-ne elles mateixes!” Un exemple que avala l’argument de Villaça és l’empresa de seguretat Avast, que rep cada dia unes 300.000 alertes de possibles programes maliciosos. Llorenç Valverde diu que “aquesta és una més de les teories conspiranoiques que sovint es fan i es desfan” a internet, però a continuació puntualitza que “sí que és cert que alguns programes antivirus es comporten ben bé com els mateixos virus”, per la quantitat d’inconvenients que generen als usuaris.

Xavier Molero, que també és professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica de la UPV, no és tan rotund en el desmentiment del mite. “Resulta totalment lògic creure que les empreses antivirus, com que investiguen com desactivar els virus, també tinguin coneixements sobre com dissenyar-los”, opina.

Ara bé, també matisa: “D’altra banda, no sembla gaire convincent creure que una empresa antivirus s’arrisqui a perdre la seva credibilitat creant virus, tot i que coses més rares hem vist”. De fet, Lluís Vera reconeix que, indirectament, els esforços i els estudis de les empreses antivirus per detectar i corregir vulnerabilitats podrien servir per crear programes maliciosos perquè “un programador enfurismat podria utilitzar aquestes dades, algunes de les quals públiques, per crear nous virus”.

DESCARREGAR LA BATERIA AL MÀXIM

Més enllà de les teories més o menys delirants sobre les grans empreses del món digital, les falses creences també afecten l’ús quotidià dels nostres dispositius. La majoria d’usuaris de mòbils segueixen pensant que descarregar la bateria completament i tornar-la a carregar al màxim n’allarga la vida i en millora el rendiment. En realitat, els experts recomanen que la càrrega de la bateria es faci quan la capacitat s’acosti al 20% i no passar del 90% de càrrega abans de desconnectar-la del corrent elèctric.

També alerten que en cap cas és bo deixar el telèfon endollat un cop ha arribat al 100% perquè perjudica el rendiment a llarg termini. Xavier Molero explica que el mite de les càrregues 0-100% ve de “les antigues bateries de níquel i cadmi (NiCd), que patien l’anomenat efecte memòria ”. Aquest fenomen consistia en el fet que les bateries reduïen la capacitat de càrrega màxima si es recarregaven de manera repetida després d’utilitzar-les parcialment.

Avui dia pràcticament tots els telèfons mòbils van equipats amb piles de liti que no pateixen l’efecte memòria. Empreses capdavanteres al món dels mòbils com ara Apple, Samsung o OnePlus recomanen que sempre es mantingui la càrrega entre el 40% i el 80% i que només una vegada al mes es faci una càrrega completa fins al 100% de la capacitat del telèfon.

NO TINC RES D’IMPORTANT A L’ORDINADOR

Entre totes les creences de dubtosa fiabilitat, potser la més perjudicial i també una de les més populars és la que diu que no cal protegir un ordinador domèstic perquè no conté cap informació important que sigui atractiva de robar. Aquest error fa que molts usuaris no mantinguin els sistemes actualitzats o els programes de protecció i tallafocs en màxima alerta. Segons un estudi de l’empresa especialitzada Pew Research Center, un 54% dels usuaris no sabrien com millorar la seguretat dels seus ordinadors. Molero puntualitza que “molts atacs als ordinadors personals no tenen com a objectiu accedir a les fotografies, vídeos o textos, sinó a informació relacionada amb la identitat de l’usuari, les seves claus d’accés a bancs, les targetes de crèdit o l’activitat comercial”. Una vegada tenen aquesta informació, la fan servir per fer-se passar per nosaltres, entrar al nostre banc i robar-nos o fer transaccions com si fóssim nosaltres.

A més, un dels principals objectius dels ciberdelinqüents és prendre el control de la nostra màquina de manera silenciosa i inadvertida. Pedro Villaça explica que “si el nostre ordinador està connectat a internet es pot utilitzar, per exemple, com a part de xarxes de bots o ordinadors zombis per estendre més programari maliciós o atacar altres ordinadors”. Fa poques setmanes, una operació combinada entre les policies dels EUA i la UE en tres continents va desmantellar una xarxa anomenada Dorkbot. La xarxa controlava més d’un milió d’ordinadors en més de dos-cents països. Moltes de les màquines esclavitzades eren d’usuaris particulars que no en tenien cap coneixement. Possiblement, en algun moment havien pensat que no calia protegir-les perquè el que hi tenien no era prou important per interessar als ciberdelinqüents.

GINA TOST / XAVIER VIDAL – ARA.cat

Guardó per al matemàtic que es va rendir davant els ordinadors

Stephen Cook guanya el Premi Fronteres del Coneixement de Tecnologies de la Informació

Alan Turing va descriure per primera vegada en 1936 el concepte de computabilitat i va detallar quins problemes pot resoldre o no un ordinador. A aquesta idea, el matemàtic Stephen Cook (Nova York, 1939) va afegir l’eficiència: saber si un problema es pot resoldre en un temps assumible -i el temps és la clau- és essencial per decidir si val la pena insistir en solucionar-ho o resignar- i buscar una conclusió aproximada. Amb aquesta idea, el matemàtic ha guanyat el Premi Fronteres del Coneixement de Tecnologies de la Informació, atorgat per la Fundació BBVA.

Stephen Cook guanya el Premi Fronteres del Coneixement de Tecnologies de la Informació

Stephen Cook ha aconseguit el guardó per determinar que hi ha problemes que els ordinadors no poden resoldre de manera eficient. “En aquest cas, el més intel·ligent és deixar de intentar-ho. Això permet als programadors assajar estratègies molt més útils”, explica Cook.

En concret, el matemàtic va dividir els problemes en dues categories: els que poden ser resolts en un temps raonable, als quals va cridar P, i aquells que implicarien tant de temps que “el sol s’apagaria abans”, als quals va anomenar NP.

Per a aquests últims va definir una subclasse: els problemes NP-complets. En aquesta categoria hi ha els enigmes més difícils que, a més, són equivalents, és a dir, que si es trobés una solució per a un d’ells, significaria que hi ha una solució per a tots els altres.

Actualment, hi ha milers de problemes NP-complets en àmbits molt diversos: biologia, física, economia, teoria de nombres, lògica … Un exemple és la forma en què les proteïnes adquireixen la seva estructura tridimensional, un problema essencial en biologia. Un altre és el famós enigma del viatjant: trobar la ruta més eficient que ha de seguir un repartidor per arribar a tots els destinataris.

Stephen Cook planteja amb aquesta investigació un dels grans Problemes del Mil·lenni, els principals enigmes sense resoldre de les matemàtiques la solució està recompensada amb un milió de dòlars: hi ha una solució eficient per als problemes NP-complets?

Els 45 anys d’esforços combinats d’informàtics i matemàtics no han servit per a trobar la solució. La immensa majoria dels experts creu que no hi ha un algoritme que resolgui els problemes NP. El Problema del Mil·lenni que va plantejar Cook es diu P versus NP, és a dir, enigmes que tenen solució contra els que no la tenen.

Per exemple, en la qüestió del viatjant, l’única manera de trobar la ruta més ràpida per visitar a tots els comerciants és calcular totes les trajectòries possibles: cal fer tants càlculs que, en la pràctica, és irresoluble. El Problema del Mil·lenni plantejat per Cook es pregunta si de debò no hi ha cap manera més ràpida, cap drecera brillant, que permeti resoldre aquests problemes NP-complets.

Si algú descobrís la fórmula màgica que solucionés un enigma NP-complet, podria solucionar tots. Això comprometria, per exemple, els sistemes de xifrat i la seguretat dels bancs i Internet, on s’utilitzen problemes NP-complets -que fins ara no es poden resoldre- per mantenir les claus i les rutes d’accés sota màxima seguretat.

Stephen Cook és catedràtic de Ciències de la Computació a la Universitat de Toronto (Canadà). Va publicar el seu estudi més influent en 1971, en què analitzava i intentava resoldre un problema NP qualsevol. En aquest moment no era conscient de quants enigmes d’aquest tipus existien. Només un any després, un altre investigador va publicar una llista amb 300 problemes NP més. El matemàtic sabia que el concepte amb el qual estava treballant era interessant, “però no tenia ni idea que seria tan important”, explica Cook.

Font: El País via COEINF.cat

Vuit de cada deu professors catalans fan servir les TIC com a eina docent

Un 82,6% dels professors catalans de primària i secundària fan servir les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a eina docent, segons l’Estadística de la Societat de la Informació en els Centres Educatius 2014-2015 de la Conselleria d’Ensenyament recollida per Europa Press.

ipads_colegio_aixa_primaria4

Aquesta xifra suposa un augment d’un punt respecte al curs 2013-2014, quan era el 81,6%, però suposa gairebé el doble que fa una dècada, ja que en el curs 2004-2005 el percentatge era del 43,7%. Per la seva banda, el percentatge que afirma utilitzar les TIC per a tasques pròpies és al curs 2014-2015 del 90,5%, quan fa una dècada era del 72,4%.

La majoria de professors asseguren tenir un nivell mitjà o bàsic sobre les TIC, sumant entre les dues el 87,7%, mentre que els que diuen tenir un nivell superior és del 10,8% i els que tenen un nivell nul el 1,5 % –fa una dècada era del 7,5% -.

96,9% centres amb pàgina web

El 96,9% dels centres té pàgina web, quan en el curs 2004-2005 era del 78,9%, i els que disposen d’espai propi a la xarxa, un 82,8% tenen de desenvolupament propi i un 17 , 2% de desenvolupament extern.

La ràtio d’alumnes per ordinador del curs 2014-2015 és de 4 alumnes per ordinador –3,7 en el sector públic i 4,8 en el sector privat-, quan fa una dècada la ràtio era de 8,9 alumnes per ordinador –8,1 al públic i 10,5 al privat-.

Segons l’Estadística, en què han participat 2.543 escoles i instituts de Catalunya, el 66% dels centres de Primària i Secundària catalans tenen menys de cinc alumnes per ordinador i el 31,6% tenen un ordinador per entre cinc i deu escolars.

Poca presència de tablets

Tots els centres tenen connexió a Internet, i la fibra òptica s’ha convertit en el tipus de connexió hegemònica, amb un 74%, i el 55,8% dels centres compten amb una velocitat de connexió superior als 20 Mbp.

Gairebé dos de cada tres ordinadors són de sobretaula (63,1%), i la resta correspon a portàtils, tenint les ‘tablets’ una petita presència que creix a poc a poc –2,8% en el curs 2014-2015– , sobretot a la privada, on és del 6,5%.

El 74,5% dels ordinadors a escoles i instituts s’han destinat a usos docents, i d’aquests el 77,7% està connectat a Internet.

El 78,8% dels centres analitzats té xarxa local, el 56,4% disposa de connexió wifi a la xarxa local –un 72,4% en els privats- i un 59,3% té Intranet – un 77 % en el cas del sector privat-.

Font: La Vanguardia via COEINF.cat

escola-informatica

Ada Lovelace, la informàtica té nom de dona

Avui fa 200 anys. Única filla legítima del poeta romàntic més famós de la literatura anglesa, Lord Byron, va crear el que avui seria un llenguatge informàtic de programació. Mai el va signar perquè no fos censurat per la seva condició de dona. El Departament de Defensa nord-americà va donar el seu nom, ADA, a un dels seus llenguatges de programació.

Ada Lovelace, la primera programadora de la història retratada als 21 anys, (1836)

Ada Lovelace, la primera programadora de la història retratada als 21 anys, (1836)

Són les matemàtiques patrimoni exclusiu dels homes?

Són capaces les dones de destacar en les ciències exactes?

Haver-n’hi, n’hi ha però … per què són tan poques?

Psicòlegs i feministes desenvolupen les seves teories al respecte. La psicologia tradicional defensa que el pensament abstracte és exclusiu de l’home i que el raonament matemàtic queda fora de l’abast de la intel·ligència femenina.

Les feministes per la seva banda tenen una explicació per a això, són els prejudicis socials en negar la formació intel·lectual a les dones, els que les han condemnat a l’oblit.

La biografia d’Ada Lovelace, fruit del breu matrimoni d’Anne Isabella Milbanke, baronessa de Wentworth i Lord Byron, el més romàntic dels poetes anglesos en dóna fe. Augusta Ada King ve al món el 10 de desembre de 1815. Tan sols un mes després de l’enllaç, el seu pare es veu obligat a abandonar Anglaterra per sempre per escapar de la censura de la societat britànica que l’acusa d’incest i sodomia.

Ada es cria a la benestant casa dels seus avis materns a càrrec de perceptors distingits que a instàncies de la seva mare, ‘princesa dels paral·lelograms’ com agradava de cridar Byron, que odiava les matemàtiques, inoculen en la seva ja privilegiada ment l’amor per les ciències. La baronessa, que al contrari que el seu exmarit estima les matemàtiques, té un objectiu clar, temperar el caràcter de la seva única filla. I per fer-la immune a la poesia que la va prendre en les xarxes de l’amor i la va portar a l’infortuni, decideix convertir-la en matemàtica.

Però … el matemàtic, neix o es fa? Analitzem la trajectòria de Lovelace i traguem les nostres pròpies conclusions. Ada rep la formació adequada, geometria euclidiana, trigonometria i àlgebra. Si bé, al mateix temps que la passió per les matemàtiques, hereta també una personalitat mercurial. A edat primerenca, Ada es fuga amb el seu ja talludo tutor, William King, deu anys més gran que ella, de manera que quan hereta el títol nobiliari en 1938 es converteix en comtessa de Lovelace, tal com se la coneix avui dia, Ada Lovelace. El matrimoni celebrat el 1935, concep tres fills

Malgrat això, la unió, tal com va esdevenir amb la seva mare, fracassa i Ada es refugia en la seva veritable vocació, la ciència. Un any abans del seu enllaç, en 1834, Charles Babbage, el matemàtic més genial i peculiar de l’Anglaterra del XIX, vint anys més gran que Ada es convertirà en el seu mentor, àngel tutelar i amor platònic. Babbage havia inventat una calculadora automàtica, el precedent més il·lustre dels actuals ordinadors.Per tal de presentar el seu projecte dóna una sèrie de conferències a Torí que són resumides en un diari genovès per l’oficial d’enginyers italià LF Menabrea.

L’article arriba a les mans de lady Lovelace que subjugada, el tradueix al engonal, afegint observacions de la seva pròpia collita, anotacions tan oportunes, notes aclaridores i dades complementàries d’una qualitat tan notable que la seva traducció quadruplica en extensió a l’article original. Babbage, impressionat per la seva capacitat analítica la anomena com ‘l’encantadora dels nombres’. Ada sense saber-ho, descriu un llenguatge de programació de caràcter general en interpretar les idees de Babbage fins i tot millor que ell mateix. El seu estudi descriu conceptes com el blucle i la subrutina, i defineix l’ús de targetes perforades per a programar la màquina de Babbage.

En 1843 publica una sèrie de notes sobre la màquina analítica de Babbage que signa només amb les seves inicials temorosa de ser censurada per la seva condició de dona. La nostra matemàtica es converteix així en la primera programadora de la història.

El 1983, el Departament de Defensa nord-americà dóna el seu nom, ADA, a un dels seus llenguatges de programació

Algú va dir que els números no són cosa de dones?

TERESA AMIGUET – LA VANGUARDIA

6 coses que mai faria un nadiu digital

Fer doble clic en un enllaç, escriure amb el dit índex o llegir-se el manual d’un dispositiu. Si fas això ets un immigrant digital.

img_djuarez_nadiu digital 01

Fa uns anys, en un article que va donar la volta al món l’escriptor americà Marc Prensky introduïa un terme que ens ha acompanyat durant aquests anys: la fractura digital. És a dir, l’enfrontament a les aules de dues generacions, la que ha crescut amb l’omnipresència dels dispositius digitals i aquella que es va criar amb tot tipus de tecnologia analògica, a la qual li resulta cada vegada més difícil arribar al seu públic més jove .

Els primers són els nadius digitals, que parlen l’idioma de la societat digital de manera natural; mentre que els segons, els immigrants digitals, tot i que han après a adaptar al seu entorn sempre conserven el seu ‘accent’, un rastre del passat.

L’accent de l’immigrant digital es pot veure en coses com ara quedar-se desorientat durant hores en veure que Facebook ha canviat la interfície d’usuari o, els més mal adaptats, acudir a la versió en pdf del diari del dia en lloc de llegir la versió en digital. Utilitzar com a contrasenya el mateix nom d’usuari, i usar només una petita part de les funcions d’aquells dispositius dels que disposen són altres accents més o menys marcats.

“Aquells de nosaltres que som immigrants digitals podem, i hauríem de, riure’ns de nosaltres mateixos i del nostre accent”, animava Prensky en el seu assaig. Per als nadius digitals la diversió està garantida:

1. Trucar per telèfon en lloc d’enviar un missatge

Un nadiu digital mai agafarà el seu telèfon intel·ligent per trucar a algú si hi ha la possibilitat d’enviar-li un whatsapp o un correu electrònic, i en cas estrictament necessari preguntarà abans l’interlocutor si li va bé rebre la trucada en aquest moment. Els espècimens més moderns han substituïts definitivament la trucada pels missatges d’àudio en WhatsApp.

2. Imprimir un document per corregir-lo

El nadiu digital mai imprimirà un document per tal d’editar-lo, ja que el corregirà directament a la pantalla. Tampoc imprimirà un correu electrònic, ja que sap bé que Gmail emmagatzema tots els seus mails.

3. Escriure amb el dit índex

Encara abunden aquests immigrants digitals que teclegen els seus ordinadors, smarpthones i tauletes com si d’una màquina d’escriure es tractés: amb el dit índex. Per contra, el nadiu digital, sap bé que els seus millors aliats són els seus dos dits polzes.

4. Fer doble clic als enllaços

Hauràs vist al teu cap fer-ho mentre observa amb atenció la reacció de l’enllaç a la pantalla. L’acció del doble clic al ratolí serveix per obrir documents i carpetes o per executar programes. No obstant això, sovint els immigrants digitals creuen que el doble clic també és necessari per obrir enllaços web.

5. Llegir-se el manual d’un programa o dispositiu

A l’nadiu digital mai se li convencerà de que ha de llegir un manual d’un programa o dispositiu, sinó que assumeix que el mateix programa o aparell li ensenyarà a utilitzar-lo. L’immigrant digital, però, prefereix aprendre amb processos lògics i passos seqüencials.

6. Desconèixer les dreceres del teclat

Un nadiu digital coneix a la perfecció les dreceres del teclat. Creu que el món va massa lent per a ell, així que qualsevol forma de fer drecera l’assumeix com la manera habitual de fer les coses. Per contra, l’immigrant digital sol desconèixer les dreceres: tan sols coneix que el tan utilitzat copiar-enganxar es pot fer amb un senzill Control> C, Control> P.

WAYRA FICAPAL – LA VANGUARDIA 

Busques una contrasenya segura? Aquesta nena les ven per tres euros

Mira Modi, de 11 anys, s’ha muntat el seu propi negoci generant claus robustes sobre la base del sistema Diceware

Mira Modi press

«Sóc un estudiant de sisè grau de Nova York. Aquest és el meu primer negoci (sense tenir en compte els llocs de llimonada ocasionals). però estic molt emocionada per això». Així és que com es descriu Mira Modi, una nena que la seva «ocupació» sorprèn al món: fa poc més d’un mes que es dedica a vendre contrasenyes segures per només tres dòlars (menys de 3 euros).

Des de la seva pàgina web, Dicewarepasswords, comercialitza les claus que li sol·liciten els seus clients per tenir fora de perill el seu correu electrònic o compte bancari. Cal no oblidar que una de les màximes en seguretat informàtica és tenir contrasenyes robustes, de al menys 8 caràcters en què es combinin números i lletres.

La jove d’11 anys crea les claus sobre la base del sistema Diceware, desenvolupat per Arnold G. Reinhold. Tal i com explica Mira Modi a la seva web, aquest mètode permet «crear contrasenyes segures i fàcils de recordar, però extremadament difícils de desxifrar per als ‘hackers’».

Mira Modi esquema

Segons explica, les contrasenyes necessiten reunir dues característiques perquè ningú les desxifri: han de ser úniques i estar dotades d’entropia. «Els estudis han demostrat que la majoria de la gent no és molt bona a l’hora de pensar en claus», indica. Amb Diceware, però, Mira Modi és capaç de generar contrasenyes robustes i segures. Per a això, porta a terme un procés:

En primer lloc, tira un dau de sis cares cinc vegades i anota cada número.

Posteriorment, consulta el llistat de Diceware, compost de 7.776 paraules curtes. Al costat de cada paraula hi ha un nombre de cinc dígits, i cada dígit oscil·la entre 1 i 6. Busca la correspondència entre la seqüència numèrica i el llistat fins a generar una frase. La petita genera contrasenyes després de la combinació de sis paraules que envia per correu postal de manera confidencial i que ningú pot obrir sense sense una ordre de registre, explica.

A Mira Modi se li va ocórrer posar en marxa aquest negoci després que la seva mare, la popular periodista i escriptora Julia Angwin, li encarregués que l’ajudés en el seu llibre «Dragnet Nation», sobre seguretat i privacitat. La petita, que havia après el mètode Diceware per si sola, va aportar els seus coneixements en la investigació de la seva mare. Després, van decidir llançar l’empresa.

ABC tecnología

Nou de cada deu pares volen que els seus fills aprenguin programació o robòtica

semana europea de la programacion vimeo

La robòtica acaba de desembarcar al sistema educatiu espanyol. Sobretot en aquest curs nombrosos centres educatius compten amb classes extraescolars de robòtica. Durant la Codeweek 2015, la Setmana Europea de la programació, promoguda per la Comissió Europea, es realitzaran nombroses activitats en centres educatius, empreses i institucions del nostre país, per tal de inculcar el gust per la programació en noves tecnologies als més petits. Però sabem el protagonisme que li donem a les noves tecnologies en l’educació dels nostres fills? Doncs per al 60% dels pares espanyols és una de les tres matèries bàsiques per al futur dels seus fills, al costat de les matemàtiques i l’anglès.

Coneixement més enllà d’ordinadors, tablets o mòbils

Javier Ildefons, CEO de Ildesoft, diu que “els objectes de la nostra vida quotidiana són programables. Un aparell quirúrgic, una persiana, un cotxe … Cada vegada més elements faran servir llenguatge de programació per a funcionar, i estaran interconnectats, és el que s’anomena l’internet de les coses. És important que s’ensenyi als nens a desenvolupar-se en aquests llenguatges ja utilitzar-los en tots els àmbits de la vida”. Ildefons representa a Espanya a Wonder Workshop, una empresa americana el primer projecte va ser crear uns robots, Dash i Dot, que nens a partir de 5 anys poden programar usant els elements que més atrauen els petits: tablets i mòbils.

Ildefons assegura que “la programació com a suport a l’educació, ens permet que grans problemes es divideixin en múltiples de petits, que és en el que està basada la programació. Això no només serveix per programar xips i aparells, sinó també és una forma de pensar, que li pot servir a metges, a arquitectes, a advocats en el futur”. Segons el mateix estudi realitzat per l’empresa Connecta, el 88% dels pares considera molt important que els seus fills aprenguin coneixements de robòtica i programació però, no obstant això, al nostre país, fins a l’últim curs 2014-2015 tan sols el rebien un 24 % dels mateixos.

robotica_014

Una setmana plena d’activitats

“La Setmana Europea de la Programació és una oportunitat de col·laboració per a tothom relacionat amb l’educació, la formació o el món digital”, comenta Andrus Ansip, vicepresident de la Comissió Europea i comissari de Mercat Únic Digital, en una carta als gairebé 90 ambaixadors que organitzen la Codeweek. La passada edició de la Setmana Europea de la programació va comptar amb la participació de 37 països europeus i es van celebrar al voltant de 4.000 esdeveniments. La Codeweek 2015 aspira a superar les xifres de l’any passat. Les activitats de la Setmana Europea de la Programació estan dirigides a tots els públics: docents, escolars de tots els nivells educatius, famílies, empreses i organismes. La seva temàtica té una gran varietat: tallers en què aprendre a programar el teu propi videojoc, aprendre a programar sense ordinadors, xerrades de motivació, intercanvi de experiencisas entre docents, creació de app per a mòbils, robòtica per a famílies, etc.

A Andalusia, la Codeweek porta diverses activitats interessants. Així, el 16 d’octubre, l’associació Programem, ambaixadors de la Codeweek, presentarà el llenguatge Scratch a alumnes de 1r de primària a la avinguda de Ramón i Cajal a Sevilla. En Còrdova, l’esdeveniment Hackathon, el 17 d’octubre a l’Aula de Programari Lliure de la Universitat de Còrdova, permetrà crear bots fent servir l’app Telegram. El mateix dia, també a la capital cordovesa, l’aula de B-Wit introduirà als més petits en els diferents llenguatges de programació. L’Oficina de Programari Lliure de la Universitat de Granada està en plena celebració de la Setmana del Codi destinat a tot tipus de públic, i el HackLab d’Almeria organitza diferents tallers de programació fins al 18 d’octubre.

Diario de Sevilla

robotica-Cognobotics

%d bloggers like this: