A quina edat han de tenir un compte en una xarxa social els nens?

social-media-girls-900

Etern debat: els nens i les nenes han de poder accedir a les xarxes socials? Quan aquestes xarxes socials són les que tots els adults entenem per xarxes socials, la qüestió està clara. És perillós que un menor de 10 anys tingui Facebook, Twitter o Instagram? Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Com han d’anar asseguts els nens al cotxe?

nens-en-un-cotxe-general

Des de l’1 d’octubre de l’any passat, l’edat va deixar de ser un diferenciador perquè un nen ocupi obligatòriament la part posterior del cotxe amb un SRI adaptat a la seva talla i pes. Fins ara tots els menors de fins a 12 anys havien d’ocupar aquesta posició. Ara, l’element clau és l’alçada. L’actual normativa deixa clar que tots els nens amb una estatura igual o inferior a 1,35 m han d’ocupar obligatòriament els seients posteriors amb una cadira adaptada. Aquesta normativa, però, no obliga que els nens vagin subjectes a contramarxa fins als 4 anys com sí que es fa a països com Noruega. A les recomanacions de la DGT, tan sols es suggereix que els nens “viatgin màxim de temps possible a contramarxa”.

Des de fa uns dies, els pares d’un nen que va morir en un accident de cotxe, han impulsat una recollida de firmes a la web Change.org per exigir al Ministeri D’Interior i a la DGT que els nens hagin de viatjar a contramarxa fins als 4 anys obligatòriament. Segons els pares, si el seu fill hagués anat a contramarxa s’hauria pogut salvar. De moment, han aconseguit més de 205.000 signatures. Segons un informe publicat aquest any sobre el risc de lesions greus de la Fundació MAPFRE, un viatge en cotxe d’un nen de 2 a 4 anys és cinc vegades més segur si va assegut en sentit contrari a la marxa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El 20 de novembre és el Dia Universal del Nen – Jugar és un dret

jugar-es-un-dret-20n-dia-universal-del-nen

El 20 de novembre celebrem el Dia Universal de la Infància o Dia Universal del Nen (i de la nena, per suposat!), un dia dedicat a tots els nens i nenes del món i als seus drets, que recull l’Assemblea General de les Nacions Unides.

Els infant tenen, entre d’altres, dret a la vida, la salut, l’educació i a jugar. Sí, sí, a JUGAR. La Convenció dels Drets del Nen així ho recullen. Jugar és un dret, fonamentalment, perquè la vida dels infants no es pot concebre sense joc.

I què podem fer per celebrar-ho? Doncs és un bon dia perquè tothom conegui els drets dels infants, especialment el dret al joc. Ens ajudes? Suma’t a la nostra causa donant-la a conèixer en el teu entorn i a les teves xarxes socials. Com? ¡Comparteix aquest missatge a les xarxes!

I a més a més… ¿per què no et prens un temps per jugar amb els teus fills, néts, nebots…?, o ¿per què no li proposes alguna cosa divertida a la teva parella o organitzes una partida amb els teus amics? I és que, per als adults, jugar és un indicador de salut física i mental, i estimula la capacitat de gaudir de la vida i el moment. Així que… A jugar!

jugar-es-un-dret

L’associació Kafa, “prou” en àrab, contra els matrimonis infantils

L’impactant vídeo que consciencia sobre el drama dels matrimonis infantils.

Qui tolera un matrimoni d’un home de 41 anys amb una nena de 12? A molts països islàmics, aquest tipus d’enllaços estan permesos per part dels tribunals religiosos, que són els encarregats d’aprovar-los o no. El cas és que l’associació Kafa, “prou” en àrab, que ha volgut enregistrar aquest vídeo de 2 minuts per conscienciar de l’averració d’aquesta mena de matrimonis.

L’escenari és un passeig a la vora del mar Mediterrani a Beirut, la capital del Líban, on la fictícia parella fa les fotografies del seu casament. Les imatges retraten les reaccions de la gent que els veu, que van des d’ignorar-los fins a enfrontar-s’hi. UNICEF i d’altres associacions humanitàries fan campanyes contra el matrimoni infantil alertant de l’alt risc de violació, abús domèstic, complicacions als embarassos i fre a la seva educació.

El cas és, però, que la crisi dels refugiats siriana ha fet augmentar la dada d’aquesta mena d’enllaços, ja que suposen “una boca menys per alimentar” a les seves famílies. La lluita per acabar amb ells, però, segueix.

EL MóN

kafa prou matimonis amb nenes

Arxivat a Infants. 1 Comment »

El món que no volem el 20N, Dia Mundial de la Infància.

Tot i la Convenció dels Drets dels Infants, aprovada fa 25 anys, cada cinc segons en mor un al món.

ara el mon que no volem 01

Avui és el Dia Mundial de la Infància i és el vint-i-cinquè aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants. Per això hem fet el diari amb l’ajut de nens i nenes, que encara no saben gaires coses però són capaços d’imaginar-ho gairebé tot. Ells tenen molt clar quin és el món que no volen i quin és el món que volen. I precisament aquest és l’exercici que els hem proposat: hi han pensat i ho han dibuixat. Han pintat un món lleig i un de bonic. Han dit, a la seva manera, el que l’ARA fa quatre anys que s’esforça a explicar: sense deixar d’informar de tot el que no funciona aquí i arreu, mira també d’ajudar a canviar les coses, a fer propostes, a destacar les que sí que van bé. En aquesta ocasió, la nostra feina l’hem posat al servei de la causa dels infants. Hem posat testimonis, dades i context a la situació que viuen els nens al món i a casa nostra. I la conclusió és que hi ha molta feina a fer. Malgrat les dues dècades i mitja transcorregudes des de la Convenció, un dels tractats internacionals que més països han firmat (en concret, 194), la realitat queda molt lluny dels desitjos que s’hi expressen. Tot i que la mortalitat infantil s’ha reduït a la meitat, cada cinc segons mor un nen al món per causes evitables. Encara hi ha 168 milions de nens esclaus que treballen en fàbriques en lloc d’anar a l’escola. I encara hi ha 250.000 nens soldat. Són realitats molt dures, a les quals cal afegir situacions dramàtiques regionals en què els infants són víctimes innocents: el drama de Gaza, el virus de l’Ebola a l’Àfrica, la fam a Sudan del Sud, la guerra a Síria i el caos a la República Centreafricana o a l’Iraq.

ara el mon que no volem 02

Per sort, a Catalunya som lluny d’aquestes situacions límit. Però no ens podem instal·lar en cap mena de confoisme. Al contrari, en els últims anys més aviat hem reculat. La crisi ha fet augmentar les desigualtats, cosa que naturalment també ha afectat els infants. Som a la cua d’Europa en pressupost públic destinat a la protecció social de la infància i la família (només l’1% del PIB; la mitjana europea és del 2,2%) i el sistema educatiu no aconsegueix corregir les diferències socials. Ens haurem de comprometre més a fer realitat el país i el món que volem per als infants d’avui i de demà.

Editorial del diari ARA

ara el mon que no volem 03

Els nens dolents no existeixen

Born Artist

Esperem que això ho tinguin en compte el tió, el pare Nadal o els reis durant aquestes festes. Els nens dolents no existeixen, en tot cas, hi ha els nens que fan coses mal fetes o coses que a nosaltres no ens agraden.

Sabies que no hi ha cap nen dolent en la faç de la terra?

Cap nadó neix sent “dolent”, cap nen o nena d’1 any, de 3 anys, de 5 anys, etc. és dolent ni dolenta.

Però molts pares, educadores, avis, adults en general els fem créixer sentint-se dolents perquè els diem sense pensar ¡ ets dolent! quan han fet alguna cosa que considerem no adequada.

Fem es creguin i sentin dolents

a) Un nen de 1 any pica a un altre a la guarderia i la professora el renya mentre li diu ets dolent!

b) Una nena de tres anys fa una rebequeria al supermercat perquè la seva mare no vol comprar-li una gormanderia. La seva mare sufocada i furiosa li crida , ets dolenta, porta’t bé!

c) El meu fill de tres anys, s’entesta a no fer petons als seus avis paterns quan vénen a visitar-nos, llavors li diuen  ets dolent perquè no em vols donar un petó .

Quan els seus avis se’n van, miro al meu fill als ulls i li dic “Tu no ets un nen dolent. Mai et creguis que ets dolent encara que t’ho digui la teva àvia, la teva professora, un amic. La teva àvia s’enfada perquè no li fas un petó, però això no vol dir que tu siguis un nen dolent “.

Al nen que li estan constantment repetint que és dolent, canalitza la seva conducta a ser dolent: més agressiu, menys obedient, més contestador, amb l’agreujant que aquest missatge negatiu perjudica molt la seva autoestima i el seu esperit.

No són dolents, fan coses mal fetes

Els nens dolents no existeixen, en tot cas, hi ha els nens que fan coses mal fetes o coses que a nosaltres no ens agraden :

a) Al nen que agressiu se li pot renyar dient-li Picar està mal fet.  Als amics se’ls donen carícies, si pegues fas mal. Aquest missatge l’ajuda a entendre sense fer mal a la seva autoestima. 

b) En el cas de la rebequeria al súper el missatge constructiu seria Estic disgustada amb tu perquè t’has portat molt malament al súper. portar-se malament no vol dir ser dolent.

c) El missatge correcte de l’àvia seria em molesta no em donis un petó quan vinc a veure’t. Però si el meu fill no compleix els seus desitjos, no és un nen dolent (potser tossuda en aquests moments, o un nen que vol cridar l’atenció de la seva àvia).

Eines per créixer amb seguretat

Els nens petits aprenen de les nostres respostes. Mostra el teu fill, nét, alumne, nebot, amic allò que fa malament, però fes-ho sense danyar el seu esperit, sense etiquetar-lo de dolent, sense fer-li mal a la seva autoestima.

Els nens necessiten aprendre el què és correcte i el que no, necessiten que els mostris el què poden fer i el què no com a eines que li serveixi per créixer amb seguretat i confiança en ell mateix.

FONT: Edukame

En Quimet trapella

Dia Internacional de la Nena: Innovar per a l’educació de les nenes

Malala-Yousafzai

L’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Resolució 66/170 Document PDF en què declarava l’11 d’octubre com el Dia Internacional de la Nena, per reconèixer els drets de les nenes i els desafiaments excepcionals que confronten les nenes de tot el món.

Tema 2013: «Innovar per a l’educació de les nenes»

El compliment del dret de les nenes a l’educació és, sobretot, una obligació i un imperatiu moral. També hi ha proves aclaparadores que l’educació de les nenes, sobretot en el nivell secundari, és una poderosa força que transforma les societats i a les pròpies nenes, és un element positiu que roman constant en gairebé tots els resultats previstos per al desenvolupament, des de la reducció de la mortalitat i la fecunditat fins a la reducció de la pobresa i el creixement amb equitat, el canvi de les normes socials i la democratització.

Si bé hi ha hagut avenços significatius en la millora d’accés de les nenes a l’educació en les últimes dues dècades, moltes nenes, especialment les més marginades, segueixen estant privades d’aquest dret fonamental. Les nenes de molts països segueixen sense poder anar a l’escola ni acabar els seus estudis a causa d’obstacles relacionats amb la seguretat, el finançament, les institucions i la cultura. Fins i tot quan les nenes van a l’escola, la percepció d’un rendiment insuficient a causa de la mala qualitat de l’educació, les aspiracions reduïdes, o les tasques domèstiques i altres responsabilitats, els impedeixen assistir a l’escola o aconseguir resultats adequats en matèria d’aprenentatge . Encara cal aconseguir el potencial transformador de les nenes i les societats que promet l’educació.

Escolta el rugit de Katy Perry en el Dia Internacional de la Nena

En reconèixer la necessitat d’adoptar perspectives noves i creatives per impulsar l’educació de les nenes, el Dia Internacional de la Nena de 2013 abordarà la importància de les noves tecnologies i de la innovació en les associacions, les polítiques, la utilització de recursos, la mobilització de la comunitat i, sobretot, la participació dels mateixos joves.

Tots els organismes de l’ONU, els Estats membres, les organitzacions de la societat civil i els agents del sector privat tenen eines potencials per innovar amb els joves i en favor seu, i per avançar en la seva educació.Entre els exemples de possibles mesures cal incloure:

  • La millora dels mitjans públics i privats de transport perquè les nenes vagin a l’escola: des de carreteres fins a autobusos, ciclomotors, bicicletes, pots i canoes;
  • La col · laboració entre els sistemes d’ensenyament i el sector bancari per facilitar el pagament segur i convenient dels salaris a les mestres i de les beques a les nenes;
  • La provisió de cursos de ciència i tecnologia adreçats a les nenes a les escoles, les universitats i els programes de formació professional;
  • Els programes de mentors empresarials per ajudar les nenes a adquirir les aptituds de treball i lideratge essencials i facilitar la seva transició de l’escola al treball;
  • La revisió dels plans d’estudi per integrar missatges positius sobre les normes de gènere relacionades amb la violència, el matrimoni infantil, la salut sexual i reproductiva, i les funcions masculines i femenines en la família
  • L’aplicació de la tecnologia mòbil per a l’ensenyament i l’aprenentatge per tal d’arribar a les nenes, especialment a les zones remotes.

El 19 de desembre de 2011, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Resolució 66/170 Document PDF en què declarava l’11 d’octubre com el Dia Internacional de la Nena, per reconèixer els drets de les nenes i els desafiaments excepcionals que confronten les nenes de tot el món.

Per obtenir més informació sobre les iniciatives i activitats d’UNICEF per al dia visiteu:

http://www.unicef.org/gender/gender_66021.htmlDisponible en anglès

UNICEF – UN

Un nen que aprèn és un adult que ensenya

un nino que aprende es un adulto que ensena 1-uni

Aquesta és la nova campanya de  l’Unicef  ​​per mostrar la influència que els adults tenen sobre les vides dels nens petits, centrada en l’afirmació “Un nen que aprèn és un adult que ensenya”, totes tenen la mateixa composició, un adult amb un grup de nens, observant certa semblança amb les fotos d’un equip i el seu entrenador, Unicef ​​demana als adults que reflexionin per evitar aquest cicle d’aprenentatge viciós sobre temes com la prostitució, l’alcohol o les drogues.

un nino que aprende es un adulto que ensena 2-uni

Aquesta impactant campanya publicitària ha guanyat dos Lleons d’Or (Public Awareness Messages i Craft Photography) al Festival Internacional de Publicitat de Cannes, els creats de la campanya, Prolam I & R, agència de publicitat de Xile, ens fa reflexionar sobre la responsabilitat dels actes que realitzem i l’impacte que causen en els nens i seu voltant.

un nino que aprende es un adulto que ensena 3-uni

Aquesta campanya està relacionada com un vídeo realitzat també recentment per Unicef: “Unicef ​​Child Abuse Prevention: Costume” a on un nen realitza sense cap preocupació aparent unes manualitats, fins que vam descobrir que el seu treball és per a amagar-se i no ser vist per un adult. Les últimes comunicacions d’Unicef ​​tracten sobre la relació que tenen els més petits amb els adults i com aquestes inevitablement fa que els nens repeteixin el que veuen, sent aquestes accions indistintament bones o dolentes.

Notícia de ” El xumet NEWS “.

Via Sonrisas y Vida

Com seria Barbie si s’assemblés a una dona real

barbie real 000

Algunes persones diuen que no cal parar massa atenció a les proporcions del cos de Barbie perquè és una joguina. A primera vista, això sona com un argument vàlid. Però investigant pot suggerir que Barbie pot donar lloc a:

  • Una major insatisfacció corporal entre les noies joves.
  • Comportaments alimentaris poc saludables.
  • El desig d’aconseguir un cos prim i per tant menjar menys.

barbie real 001

Les imatges de Barbie vs Barbie “normals” van ser creades amb l’ajuda d’un model imprès en 3D d’una dona utilitzant les mesures que correspondrien d’una noia equivalent de 19 anys als Estats Units.

barbie real 002

Llegir més a  mydeals.com

barbie real 003

Noticia publicada a Sonrisas y vida

Els set mites dels nens i la tecnologia

Els set mites dels nens i la tecnologia

A hores d’ara tots creiem que els nens neixen amb un pa sota el braç i una tauleta sota l’altre. Assumim que els nadius digitals tenen habilitats innates per entendre amb Internet i tot tipus de gadgets.

No obstant això, una investigació publicada a la revista Chilhood Education intenta demostrar que estem alimentant molta mitologia al voltant dels nens i la tecnologia. Les dues investigadores, Lydia Plowman i Joanna McPake , es van centrar en observar el comportament de nens d’entre tres i quatre anys amb mòbils, tauletes i videoconsoles durant un any.

Karelia Vázquez – EL PAÍS SEMANAL

I aquests són els 7 mites que descriuen:

1. Els nens i la tecnologia no s’han de barrejar

El món es divideix entre els pares que creuen que els seus fills han d’interactuar com més aviat amb la tecnologia perquè així seran més llestos i guapos, i els que protegeixen la seva prole d’Internet i els gadgets per no fer malbé el seu món de fantasia i innocència. El que van trobar les investigadores és que la postura dels pares influïa poc en les preferències dels nens. En general, tots els adults consideraven que havien de procurar un balanç entre els jocs tradicionals i els electrònics però, independentment d’això, els nois mantenien les seves pràctiques. També van corroborar que no hi havia diferències en les habilitats socials, la salut o l’aprenentatge dels nens que passaven molt de temps amb els seus jocs electrònics i els que portaven una vida, diguem, més analògica.

2. Tots els nens són “nadius digitals”

Hi ha una creença que hi ha un vincle natural entre els nens petits i la tecnologia. Hem escoltat moltes vegades dir que un nen de tres o quatre anys (un nadiu digital) sap utilitzar un telèfon o una tauleta millor que els seus pares (immigrants digitals). Segons aquesta investigació, els nadius digitals no estan tan còmodes com creiem utilitzant aquests gadgets, menys encara un ordinador. I el que fan els nens és imitar als grans, poc hi ha d’aquesta intuïció digital que tots insistim en veure. I, dit sigui de passada, és el mètode pel qual han après sempre els nens. El que diu la investigació és que entre els tres i quatre anys molts nens no són “nadius digitals” (segons la definició de Marc Prensky (2001) aquells que han crescut amb la tecnologia i se senten còmodes amb ella). Quan preguntaven als nens, molts deien que fer servir un ordinador era “difícil” i se sentien “sobrepassats”. La teoria de les investigadores és que els ordinadors han estat creats amb llenguatge adult i que fins que els nens aprenen a llegir no entenen molt bé com funcionen. L’arribada de les tauletes ha millorat bastant aquesta relació, tot i així pel que sembla els nens d’entre tres i quatre anys no comprenen les convencions del disseny de les interfícies d’Internet, ni tan sols en el cas dels jocs. Tot el que fan és el resultat d’imitar als adults que tenen al seu voltant i que volen creure que els nens saben més que ells.

3. La tecnologia entorpeix les relacions socials

Molts adults creuen que l’excés de tecnologia aïlla als nens i no els ajuda a creure habilitats socials. L’experiència d’aquesta investigació diu que els petits (entre tres i quatre anys) ho barregen tot. Tenen la televisió encesa tot el dia però la ignoren si hi ha una altra cosa que els interessa més. Els agrada veure sèries o dibuixos repetidament, però després volen jugar (en mode analògic) amb els ninots de la sèrie, als que vesteixen i donen rols a l’estil clàssic. Interactuen i pregunten als adults sobre coses que han vist en les rajoles o en els jocs. El que no sembla convenient és que passin molt de temps sols, amb tecnologia o sense.

4. La tecnologia domina la vida dels nens

No juguen al carrer, no practiquen exercici físic, engreixen … i tot és culpa d’Internet. Doncs aquesta investigació suggereix que la tecnologia no tenen una influència tan forta en l’estil de vida dels nens. Almenys, quan se’ls demanava als pares que descrivissin les activitats dels seus fills durant tres caps de setmanes consecutius tot just s’esmentava Internet. També és cert que molts estaven d’acord en què la vida de molts nens estava dominada pel digital. Però sempre era la d’altres, no la dels seus fills. Les investigadores reconeixen que en aquest assumpte hi pot haver un biaix important. Ja sabeu, els meus fills sempre són millors que els altres, i jo sóc el millor pare o mare del món. Els nens de l’estudi empraven Internet per veure programes de la tele, compartir vídeos a YouTube o parlar amb la família via Skype. 

5. Jugar = Aprendre

No està tan clar que els nens sempre aprenguin a través de la tecnologia. Ni tot el contrari.

6. Si el joc és interactiu és educatiu

Encara que molts joguines interactius asseguren millorar la capacitat de concentració o aprenentatge, moltes vegades aquestes promeses són només això, promeses. Segons aquesta investigació, l’ús de les tauletes pot entrenar els nens en l’ús d’una pantalla tàctil o en la comprensió de la interacció amb altres a través de la xarxa, però no garanteix un aprenentatge ràpid o més sofisticat que els mitjans convencionals.“La interacció tecnològica és més escassa que la humana, i fins al moment cap tecnologia és prou intel·ligent per adaptar-se a algú que està aprenent a llegir de la manera en que ho faria un mestre”, diuen les conclusions.

7. Els nens necessiten dominar la tecnologia per a les seves vides futures

Molts pares creuen que han d’exposar com més aviat els seus fills a les noves tecnologies per assegurar-los una bona vida i no crear-los un desavantatge respecte a altres nens.Altres pensen que aquest esforç no val la pena perquè la tecnologia canvia cada dia, i el que aprenguin ara ni tan sols existeix quan comencin a anar a l’escola. Una visió que comparteixen les autores de l’estudi que creuen que no cal preocupar-se tant perquè és impossible saber què necessitaran, en termes de tecnologia, els nadons d’avui quan trepitgin per primera vegada l’escola.

Algun altre mite de desmuntar?

Si algú vol llegir tota la feina, aquí ho podeu trobar.

nativo.digitalAutor “Faro” (http://www.e-faro.info).

%d bloggers like this: