L’anglès dels alumnes catalans a 4t d’ESO supera la mitjana europea

Un 66% dels estudiants tenen un nivell d’anglès de B1 o superior, quan a Europa són el 42%.

Generalitat-PISA-Pitagores-Redacten-Lapartat_673742659_51814547_1500x971

Els estudiants de 4t d’ESO de Catalunya superen la mitjana europea en anglès, segons les proves Aptis,  realitzades pel British Council a 1.416 escolars de 51 escoles (les mateixes que van fer les proves PISA el 2015). Segons aquestes proves, el 65,9% dels alumnes tenen un nivell igual o superior al B1, cosa que significa que són capaços de tenir una conversa simple en anglès. A la resta d’Europa, aquest nivell l’assoleixen tan sols el 42% dels estudiants.  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Els idiomes que parla una persona afecten la manera que té de llegir

llegir condicionat pels idiomes que parla el lector

La investigació del BCBL pot ajudar en l’aprenentatge i en el diagnòstic de la dislèxia.

Els idiomes que parlen les persones afecten les estratègies de lectura i influeixen en aspectes cognitius, com l’atenció visual i els processos fonològics. No aprenen a llegir de la mateixa manera els monolingües i els bilingües, però tampoc els que parlen castellà i eusquera i un bilingüe de castellà i anglès. Ho assegura un grup d’investigadors del Basque Center on Cognition, Brain and Language ( BCBL) després de revisar la literatura científica existent i les investigacions fetes al centre. “El que veiem és que, quan aprenem a llegir dues llengües alhora, aquestes llengües es contaminen, i això repercuteix en la manera de llegir. Perquè, depenent de les característiques de cada idioma, es desenvolupen diferents estratègies de lectura, i això per a nens sense problemes poden ser unes modulacions subtils, però per a nens amb risc de dislèxia o amb altres trastorns pot afectar el desenvolupament de la lectura”, explica en una entrevista telefònica Marie Lallier, responsable de l’estudi del BCBL. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

L’aprenentatge virtual dels idiomes convergirà amb el tradicional

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), amb el desenvolupament d’aplicacions i eines específiques per a l’aprenentatge de llengües estrangeres, estan fent cada vegada més difusa la frontera entre l’ensenyament virtual i el presencial. Els recursos es multipliquen per fer més efectiu el coneixement d’idiomes, de manera que importa molt més el com i el què, que l’on. “No es parlarà tant d’ensenyament vir­tual i presencial, la virtualitat es veurà com una eina més de l’aprenentatge tradicional, i viceversa”, diu Joe Hopkins, director del programa de llengües de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

El domini de la llengua oral, sigui en anglès, francès o alemany, concentra bona part dels esforços dels qui estan creant nous recursos d’aprenentatge en línia. No s’intenta replicar formes presencials d’ensenyar a la manera vir­tual; s’innova i es creen mètodes i recursos propis, per mantenir per exemple converses en grup a distància entre diversos alumnes. El camí a recórrer és llarg i les possibilitats, múltiples. “L’adquisició lingüística és un camp a les beceroles, es millorarà per exemple en el disseny de les activitats per ser més eficaços”, diu Hopkins.

Davant el nou paradigma del multilingüisme, l’aprenentatge a distància també permet més flexibilitat i treballar competències específiques de diferents llengües, com ara la conversa. En molts casos, els resultats obtinguts en l’aprenentatge virtual ja comencen a ser equiparables als presencials. Quan estudiant a distància es produeix el fracàs, la causa principal és la dificultat de trobar el temps necessari per estudiar l’idioma. La falta d’hores pot ser, però, només una excusa.

Sigui com sigui, les noves aplicacions i plataformes d’aprenentatge interactives s’esforcen a potenciar un altre aspecte que, segons els experts, és clau perquè algú que ha decidit aprendre una llengua estrangera no abandoni en l’intent: la diversió. Si no es gaudeix amb l’aprenentatge, si l’idioma no agrada, el fracàs està gairebé garantit.

Ja fa alguns anys que els experts en tècniques de ludificació també treballen en l’ensenyament de llengües estrangeres. Fins i tot han aparegut aplicacions que incorporen elements propis dels videojocs. “Estem desenvolupant un joc de Trivial d’idiomes, amb l’anglès, el francès i l’alemany, per entrar en la ludificació”, explica el professor Hopkins. Aprendre una llengua que d’entrada és estranya no és una tasca fàcil. “És un repte”, afegeix.

Ho saben prou bé, a les escoles i els instituts, on encara s’imposen els mètodes tradicionals, encara que també comencen a fer servir recursos 2.0 a les aules o per practicar a casa. Presencialitat i virtualitat convergeixen en l’ensenyament de l’anglès i en la incorporació progressiva d’una segona llengua estrangera, un dels objectius que s’ha marcat el Departament d’Ensenyament.

L’aprenentatge d’un idioma no requereix el mateix esforç ni nombre d’hores en tots els casos. Per a un castellanoparlant o un catalanoparlant és una missió molt més assequible adquirir una nova llengua romànica, com el francès o l’italià, les dues llengües curriculars a les escoles catalanes juntament amb l’anglès i l’alemany. Els resultats així ho acrediten. “Amb el coneixement de dues llengües romàniques, aprendre un idioma com el francès és molt més fàcil; els alumnes que ho trien com a segona llengua obtenen molt bons resultats”, constata Mònica Pereña, subdirectora general de Llengua i Plurilingüisme.

ESTEVE GIRALT – LA VAGUARDIA

ensenyament idomes eines

Bilingüisme de façana a la comunitat de Madrid

La immersió en anglès ha complert 10 anys en els col·legis públics de Madrid sense cap estudi que avali la seva eficàcia. Els pares denuncien que Aguirre lo va introduir com a promesa electoral i després es va improvisar la seva implantació.

escola bilingüe Madrid 00

Madrid Comunidad Bilingue

L’Anglès ha sigut utilitzat en algunes autonomies governades pel PP com a arma llancívola contra els idiomes propis. El cas més evident va ser l’intent d’implantar el trilingüisme a Balears, frustrat pels tribunals. El cas de Madrid és diferent. Aquesta autonomia no té cap més idioma propi que el castellà, però la implantació del bilingüisme als col·legis públics va tenir el seu origen en una promesa electoral llançada per Esperanza Aguirre, que en plena guerra de les llengües va voler marcar el camí de quin era el bilingüisme al qual s’havia de tendir, el de l’espanyol/anglès.

Deu cursos acadèmics després, la meitat dels col·legis i un terç dels instituts de la comunitat han penjat de la seva façana la paraula bilingüisme sense que el Govern regional hagi accedit a la petició d’avaluar-ne l’eficàcia real, formulada reiteradament per les associacions de pares, que són molt crítiques amb la manera com s’ha implantat.

Si ens atenim a les xifres, aparentment la iniciativa ha tingut un enorme èxit. Dels 26 col·legis públics amb els quals va arrencar el curs 2004-2005 ha arribat a 359 i a més de 110 instituts el 2015-2016. I cada any es queden fora gairebé la meitat dels que ho sol·liciten. Són també molts els col·legis concertats i privats que s’han vist arrossegats per la marea del bilingüisme i els col·legis que no l’ofereixen s’han vist obligats a reforçar l’ensenyament de l’anglès. Així ho exigeixen els pares.

Potser la millor virtut del model de bilingüisme madrileny ha sigut que ha posat sobre la taula la necessitat de millorar el deficient ensenyament d’idiomes en el sistema escolar i estimular-ne la demanda social. Però, ¿està servint realment per millorar la formació de les noves generacions?

CARÈNCIES GREUS

Un article de l’escriptor Javier Marías va remoure a finals del curs passat les aigües de la comunitat educativa madrilenya. El seu títol ho deia tot: «Ni ensenyament, ni bilingüe». José Luis Pazos, president de la Federació d’Associacions de Pares de la Comunitat de Madrid Giner de los Ríos, no és tan radical, però creu que no va desencaminat. Per les dades de què disposen, els alumnes suposadament bilingües semblen haver obtingut més habilitat en l’expressió oral que la resta, però hi ha «seriosos dubtes» sobre l’escrita. És clar que no surten bilingües i, a més a més, semblen sortir molt més mal formats en la matèria de Coneixement del Medi. Aquesta, que avui ha quedat esqueixada en Ciències Naturals i Ciències Socials per la LOMCE, és l’única que s’ha impartit obligatòriament en anglès. Després cada centre pot escollir una d’aquestes tres: Educació Artística, Educació Física o Valors Culturals i Socials, encara que molts col·legis s’han limitat a l’obligatòria. Els pares reclamen una avaluació del sistema. «Ho demanem des de fa anys, ho va demanar el 2008 el Consell Escolar de la Comunitat i sempre s’hi han negat», critica Pazos.

Després de l’accés de Cristina Cifuentes a la presidència del Govern regional, el nou equip de la Conselleria d’Educació ha introduït només un canvi significatiu. El nou director general d’Innovació, Beques i Ajudes a l’Educació, Ismael Sanz, accepta, des del punt de vista teòric, la necessitat d’avaluar el sistema, però no ha fet cap pas per portar-ho a terme. «Són molt conscients que els resultats no serien positius», adverteix Pazos.

L’antecessor de Sanz, Pablo Hispán, defensa un model que considera «revolucionari a Espanya» i cita com a prova de bons resultats, els obtinguts en les avaluacions que al final de cada cicle es porten a terme per part d’«institucions internacionals de prestigi com el Trinity College de Londres o la Universitat de Cambridge». El 90% dels estudiants les superen i 3 de cada 4 treuen notable o excel·lent. També argüeix que en la resta de matèries els alumnes bilingües no obtenen més males notes que la resta.

escola bilingüe Madrid 02

PROVES AMB TRUC

«Si no obtenen més males notes és perquè en les proves de la comunitat i les del ministeri no s’avalua Coneixement del Medi. Només Matemàtiques, Llengua i Cultura General», respon Pazos, que veu una altra trampa en aquest percentatge de 90% d’aprovats en Anglès. «Si veuen que un alumne no aprovarà ja no el presenten, si es presentessin tots, el percentatge rondaria el 60%, o sigui un fracàs escolar de més del 30%», afegeix. El president de les associacions de pares recorda que la implantació del bilingüisme va ser una «promesa electoral d’Aguirre», que després es va implantar de pressa i corrents.

Ángel Gabilondo, el cap de files del PSOE al parlament regional, també ha demanat que es porti a terme l’avaluació i els canvis que evitin «la caiguda d’èxits en altres competències clau. Ningú demana que se suprimeixi l’educació bilingüe, sinó que es faci bé», diu.

«Potser les coses s’aniran fent millor en el futur, però igual hem acabat creant una generació més mal preparada», lamenta Pazos. «Es podien haver inspirat en models de bilingüisme que funcionen a Espanya, com els de Catalunya, el País Basc o Galícia, però van decidir experimentar amb els nostres fills, una cosa que no s’hauria d’haver fet mai», diu.

EL PERIÓDICO – MANEL VILASERO NOT

Brutal: així és com ensenyen l’anglès en els instituts xinesos d’elit

Unes imatges virals ens ajuden a entendre millor la formació que reben els alumnes orientals en algun dels centres més exigents i com serà el futur d’una tradició mil·lenària.

Un exemple dels treballs dels estudiants xinesos.

Un exemple dels treballs dels estudiants xinesos.

Durant els últims dies han començat a circular per la xarxa les imatges d’uns treballs realitzats pels alumnes d’un col·legi xinès de la província de Heibei, al nord del país, just a l’altre costat del riu Groc. No és d’estranyar. Acostumats a que la nostra cal·ligrafia sigui cada vegada pitjor, i no només en les prescripcions dels metges o en els apunts universitaris, sorprèn la cura amb què cadascuna de les lletres està escrita. Si ens diguessin que és una tipografia generada per un ordinador, no ens estranyaria.

Els textos criden l’atenció no només per la rigidesa del traç, que provoca que no hi hagi cap de les variacions d’intensitat tan habituals en escriure ràpid, sinó també per la irreal semblança entre totes les representacions de la mateixa lletra i la distància de separació entre una i altra. De fet, les correccions més habituals es refereixen a aquestes dues últimes característiques: en un assaig, per exemple, s’assenyala una “a” perquè, segons sembla, està mal escrita (encara que al nostre ull sembla perfectament normal), i en un altre, el professor titlla diverses línies ja que les lletres -i aquesta vegada és evident- estan massa enganxades.

Aquest és el model que els estudiants han d'imitar.

Aquest és el model que els estudiants han d’imitar.

“Ni una línia més, ni una línia menys”, és un dels comentaris del professor en una de les proves. No només la cal·ligrafia és bella, sinó que s’ha de ser obedient: el desafortunat alumne que escriu les “g” amb un únic traç veu com totes elles apareixen ratllades. Cadascú ha de decidir si, més enllà de la bellesa estètica dels documents (que resulta indubtable), és preferible afavorir la comoditat i el pragmatisme o una correcta cal·ligrafia.

Xina cada vegada està més preocupada per l’ensenyament de l’anglès, cosa que l’ha portat a oferir moltes places per a estudiants estrangers que coneixen l’idioma. Com explica ‘Around the World in 80 jobs’, la major part de llocs són coberts amb professores, ja que es considera que són més amigables i entenen millor als nens. En general, les aules orientals són molt més grans que a Occident (poden arribar als 80 alumnes), encara que depèn de la zona del país. S’afavoreix abans de res l’ensenyament de l’anglès oral, especialment després que en 2008 es replantegés completament l’ensenyament d’aquesta llengua introduint programes voluntaris de 9 anys que adopten el sistema internacional.

El que està clar és que aquest no és un col·legi xinès qualsevol. Es tracta d’un dels instituts més famosos de tot el país, fins al punt que fins i tot té una entrada en Wikipedia. Segons assenyala aquesta, és “un col·legi semi-militar, el que vol dir que els estudiants han d’obeir un estricte conjunt de regles i normes”. La taxa d’abandonament del centre és molt alta, ja que s’exigeix ​​als estudiants dedicar 15 hores al dia a la seva formació, els 7 dies de la setmana, com assegurava un article publicat a ‘Business Insider’, en què alguns acusaven el col·legi de produir robots.

El poder de la bona lletra

Es tracta d’una discussió molt més vigent del que podem pensar, pel fet que estem vivint un canvi cultural i educatiu sense precedents gràcies a mòbils, ordinadors i tablets en què, per primera vegada des de la invenció de la impremta, amenaci de mort la escriptura a mà. El passat mes de desembre, Finlàndia va prendre la decisió de posar fi a la cal·ligrafia en cursiva, mantenint la de lletra d’impremta, per potenciar l’ús del teclat, molt més utilitzat en el present. Per contra, aquestes escoles semblen estar afavorint l’escriptura a mà, però hi ha una bona raó cultural per a això.

Un dels problemes més freqüents als quals han hagut d’enfrontar els joves xinesos és la seva incapacitat per escriure a mà els caràcters xinesos que conformen la seva llengua tradicional. La disgrafia, com explica un article publicat a ‘The Atlantic‘, és a dir, la incapacitat d’escriure, té el seu origen en la manca de concentració que provoquen els dispositius electrònics. Això ha provocat que avui dia gran part d’estudiants escriguin en pinyin, la transcripció fonètica del xinès mandarí acceptada oficialment, i per al qual s’utilitza l’escriptura llatina. En definitiva, es prescindeix de la complexitat del sistema tradicional, compost per milers de hanzis, per abraçar la senzillesa del pinyin.

Es tracta d’un canvi substancial respecte al que ha passat durant dècades. Com explica el cal·lígraf Ma Tianku, els més grans de 40 anys no tenen cap problema amb l’escriptura manual, ja que la cal·ligrafia va ser obligatòria fins als anys vuitanta. S’hi insistia en la pràctica de l’escriptura de hanzis, el que ha provocat que, fins i tot en el cas que no la utilitzin freqüentment, siguin capaços de recordar-la si cal. Per contra, els que tenen 30 anys o menys tot just han practicat aquest sistema, el que els més apocalíptics consideren que pot ser el primer pas per a la desaparició d’un sistema d’escriptura mil·lenari (i especialment fomentat a partir del segle XIX) que, no obstant això, no s’adapta a les necessitats del món modern.

Brutal 03 així és com ensenyen l'anglès en els instituts xinesos d elit

Resulta curiós, per tant, el que va passar a la Xina de Mao en els anys cinquanta i seixanta. A causa del analfabetisme de gran part de la població, durant la primera meitat de segle es va promoure la utilització del pinyin des de cercles reformistes causa de la seva facilitat perquè la major part possible de la població aprengués a escriure. L’alfabetització de la llengua xinesa semblava inevitable. No obstant això, el Partit Comunista xinès va acabar rebutjant aquest sistema, considerat com una conseqüència de la contaminació estrangera i optant per una via intermèdia: la simplificació dels caràcters tradicionals.

EL CONFIDENCIAL

10 consells d’un expert per aprendre idiomes

Les famílies de l’Escola IPSE, representades per la seva AMPA, estem totalment alineades i compromeses amb el Projecte Educatiu de Centre que s’està implantant i desenvolupant. Un dels punts fa referència a la potenciació del nivell en el domini d’idiomes, i és per això que us proposem la lectura d’aquests interessants consells donats per un expert que domina 9 idiomes, entre ells el català, i en té nocions d’uns quants més.

Interessant article de John-Erik Jordan

Matthew Youlden parla nou idiomes fluidament i n’entén gairebé una dotzena més. Treballem a la mateixa oficina a Berlín, així que li sento usar les seves habilitats constantment, canviant d’idioma qual camaleó canviant de color. En realitat, durant molt temps ni tan sols vaig arribar a sospitar que era britànic.

Quan li vaig comentar a Matthew que m’estava costant moltíssim esforç arribar a comprendre tan sols un segon idioma, es va despenjar amb els següents consells. Si ets dels que pensa que mai arribaràs a ser bilingüe, més et val prendre nota!

1. Has de tenir clar per què ho estàs fent

Pot semblar obvi, però si no tens un bon motiu per aprendre un altre idioma, és molt probable que, a la llarga, se’t acabi la motivació. Voler impressionar als teus amics amb el teu nivell de francès no és un motiu massa bo, però voler conèixer de veritat una persona francesa en el seu propi idioma és definitivament una altra cosa. Sigui quina sigui la teva motivació, quan decideixes aprendre un nou idioma, el realment important és comprometre al màxim:

“D’acord, vull aprendre això, i per això faré tot el que pugui en aquest idioma, amb aquest idioma i per aquest idioma.”

2. Submergeix-te

Ja t’has fet la promesa, t’has compromès. I ara què? Hi ha algun tipus de camí correcte per aprendre? Matthew recomana el “enfocament maximitzat de 360​​°”: no importa quines eines utilitzeu per aprendre l’idioma, l’important és que practiquis tots i cadascun dels dies.

“Jo tendeixo a voler absorbir com més millor des del principi, de manera que, si estic aprenent alguna cosa, el porto a l’extrem i intento usar-lo al llarg del dia. Conforme la setmana avança, intento pensar en aquest idioma, intento escriure i fins i tot em parlo a mi mateix en aquest idioma. Per a mi, en realitat, tot consisteix a posar en pràctica el que sigui que estiguis aprenent, ja sigui escrivint un e-mail, parlant amb tu mateix, escoltant música o escoltant la ràdio. Envoltar i submergir-te en la cultura de l’idioma que estàs aprenent és extremadament important.”

Recorda que el major benefici de parlar un altre idioma és poder comunicar-te amb altres. Ser capaç de mantenir una conversa senzilla és una recompensa increïble en si mateixa. Assolir metes d’aquest tipus aviat farà que et sigui més fàcil seguir motivat i practicant:

“Sempre tinc al cap que, en realitat, es tracta d’adaptar la manera com tu penses a la manera en què es pensa en aquest idioma. Òbviament no hi ha només una manera en què un parlant d’espanyol, d’hebreu o d’holandès pensa, però el truc està a usar la llengua per construir la teva pròpia realitat idiomàtica.”

3. Troba un company

Matthew va aprendre diversos idiomes juntament amb el seu germà bessó Michael, qui van abordar el seu primer idioma, el grec, quan tenien només vuit anys! Matthew i Michael, o els Super Polyglot Bros (com m’agrada referir-me a ells), van adquirir els seus superpoders a base de la tan tradicional rivalitat entre germans:

“Estàvem motivats i encara ho estem. Ens empenyem l’un a l’altre a seguir endavant. Si el meu germà s’adona que jo estic fent més que ell, es posa una mica gelós i intenta superar- (crec que això és perquè ell és el meu bessó, jo sóc l’original) i el mateix en el sentit oposat.”

Per tant, encara que no tinguis un germà o germana que t’acompanyi en la teva aventura per aprendre idiomes, tenir un company o companya et empenyerà a seguir intentant una mica més ja romandre motivats:

“Crec que és un enfocament fantàstic. Tens algú amb qui pots parlar i, al final, aquesta és la idea bàsica darrere del procés d’aprendre un idioma.”

4. Mantenlo rellevant

Si el teu objectiu des del principi és mantenir una conversa, és més improbable que et perdis en llibres de text i manuals. Parlar amb gent farà que el procés d’aprenentatge segueixi sent rellevant per a tu:

“Estàs aprenent un idioma per poder usar-lo. No vas a parlar només amb tu mateix. La part creativa de l’assumpte està en ser capaç de posar l’idioma que estàs aprenent en una disposició diària més general i útil, ja sigui escrivint cançons, intentant parlar amb gent o usant-lo quan vas a l’estranger. Però no cal que vagis a l’estranger, pots anar al restaurant grec que està al final del carrer i intentar demanar el menjar en grec.”

5. Diverteix-te

Fes servir el teu nou idioma de qualsevol manera que sigui creativa. Els Super Polyglot Bros practicaven el grec escrivint i gravant cançons. Pensa en alguna manera divertida de practicar el teu nou idioma: fes un programa de ràdio amb un amic, dibuixa un còmic, escriu un poema o tracta de parlar en ell amb qui puguis. Si no ets capaç de trobar una manera divertida de practicar el teu nou idioma, hi ha moltes possibilitats que no estiguis seguint l’epígraf 4 …

6. Actua com un nen

Amb això no vull dir que hagis rebequeries o que et omplis el pèl de menjar quan vas a un restaurant, sinó que intentis aprendre com ho fan els nens. S’està demostrant que la hipòtesi de que els nens són intrínsecament millors aprenent que els adults és un mite. Noves investigacions no són capaços de trobar una relació directa entre l’edat i la capacitat d’aprendre. Pot ser que la clau per a ser capaços d’aprendre tan ràpid com ho fan els nens estigui en prendre determinades actituds infantils: manca de consciència d’un mateix (en el sentit d’estatus social), el desig de jugar a la llengua i la disposició a cometre errors.

Aprenem a base d’equivocar-nos. Quan som nens, s’espera que cometem errors però quan som adults, els errors es converteixen en algun tipus de tabú. És més probable que un adult digui “no sé” abans que “no he après això encara” (no sé nedar, no sé conduir, no sé parlar anglès). Que et vegin equivocant o, fins i tot, tenint dificultats és un tabú social que no afecta els nens. Quan aprens un idioma, admetre i acceptar que no ho saps tot és la clau per aconseguir creixement i llibertat.Desprèn-te dels teus barreres d’adult.

7. Abandona la teva zona de confort

No tenir por de cometre errors significa estar preparat per posar-te a tu mateix en situacions potencialment compromeses. Això pot donar una mica de por, però és l’única manera de desenvolupar-se i millorar. No importa quan estudiïs, mai parlaràs una llengua si no et poses a tu mateix en aquesta situació: parla’ls a estrangers en el seu idioma, pregunta adreces, demana el menjar, intenta fer acudits. Com més vegades ho facis, major serà la teva zona de confort i major serà la facilitat amb què t’enfrontaràs a noves situacions:

“Al principi et trobaràs dificultats: potser és la pronunciació, o la gramàtica, potser és la sintaxi, o que no entenguis les dites. Però crec que el més important és tractar de desenvolupar aquest “sentit de l’idioma”. Cada parlant nadiu té un sentit del seu idioma, i això és, bàsicament, el que et converteix en un “parlant natiu” si pots fer d’aquest idioma el teu. “

8. Escolta

Has d’aprendre a caminar abans d’aprendre a córrer. En el mateix sentit, has d’aprendre a escoltar abans d’aprendre a parlar. Qualsevol idioma sona estrany la primera vegada que l’escoltes, però com més l’escoltes més familiar es torna i més fàcil et serà parlar:

“Som capaços de pronunciar tot, només que no estem acostumats a fer-ho. Per exemple, el so de “r” fort no existeix en la variant d’anglès que jo parlo, però quan estava aprenent espanyol havia paraules amb aquesta “r” forta, com “perro” o “reunión”. Per a mi, la millor manera d’aprendre a dominar aquest so era sentir constantment, escoltant; després, tractar de visualitzar o imaginar com se suposa que cal pronunciar-ho, ja que per a cada so hi ha una part específica de la boca o de la gola que cal utilitzar.”

9. Mira a altres parlant

Idiomes diferents demanen coses diferents de la teva llengua, llavis i gola. La pronunciació és tant física com mental:

“Una manera (encara que pot sonar una mica estrany) és observar curosament als altres mentre diuen paraules que fan servir aquest so, i després tractar d’imitar tant com sigui possible. Creu-me, pot ser difícil al principi, però ho aconseguiràs. En realitat és una cosa fàcil de fer, només necessites practicar.”

Si no pots observar i imitar parlants nadius en viu, veure pel·lícules estrangeres o televisió en versió original pot ser un bon substitut.

10. Parla’t a tu mateix

Si no tens ningú amb qui parlar en l’idioma que estàs aprenent, no hi ha res dolent en parlar-te a tu mateix:

“Potser semblarà que estàs boig, però, en realitat, parlar amb tu mateix en un idioma és una bona manera de practicar si no tens a ningú més amb qui fer-ho.”

Això pot ajudar-te a mantenir nou vocabulari o noves frases bastant fresques en la teva ment, de manera que et sentiràs més confiat quan hagis de fer-les servir amb una altra persona.

Bonus: Relax!

Ningú es molestarà perquè li parlis en el seu idioma encara que sigui malament. Si comences qualsevol interacció amb un “Estic aprenent l’idioma i m’agradaria practicar …” la majoria de la gent serà pacient, et donarà suport i t’animarà a seguir. Fins i tot si hi ha aproximadament mil milions de parlants d’anglès no nadius en el món, la majoria d’ells preferirà parlar el seu propi idioma si té la possibilitat. Prendre la iniciativa d’introduir-se al món idiomàtic d’algú facilitarà el tracte i els posarà en una disposició més positiva:

“És clar que pots viatjar a l’estranger parlant només el teu idioma, però li trauràs molt més partit si pots sentir-te còmode en el lloc que estiguis, sent capaç de comunicar-te, d’entendre i de relacionar-te en qualsevol situació que puguis imaginar.”

Llavors, de què es tracta tot això?

Hem estat parlant sobre COM començar a aprendre una llengua, però, encara no acabes de veure PER QUÈ aprendre? Matthew té una última observació que fer:

“Jo crec que cada idioma representa una manera diferent de veure el món. Si pots parlar una llengua, llavors tens una manera diferent d’analitzar i interpretar el món a la d’un parlant d’un altre idioma. Fins i tot si són dos idiomes bastant similars com el portuguès i l’espanyol, que són fins a cert punt intel·ligibles mútuament, són al final dos mons diferents, dues mentalitats diferents.”

“Per tant, havent après altres idiomes i havent estat envoltat de molts idiomes diferents, no podria triar només un. Això significaria renunciar a la possibilitat de ser capaç de veure el món d’una manera diferent. En realitat no només d’una manera, sinó de moltes maneres diferents. Així que, per a mi, la forma de vida monolingüe és el més trist, solitari i avorrit de veure el món. Hi ha tantes avantatges en aprendre idiomes que no puc pensar cap raó per no fer-ho.”

matthew-the-polyglot

Els titulats universitaris hauran d´acreditar una tercera llengua

Els titulats universitaris hauran d´acreditar una tercera llengua 01

Mas-Colell vol que ”una vegada per totes” hi hagi la garantia que els titulats no tenen problema amb l’anglès.

El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha anunciat aquest dijous que proposarà requerir als estudiants universitaris un cert nivell d’anglès, equivalent al First o B2 en el cas d’anglès, per titular-se. Per Mas-Colell és una mesura que presentaran al Consell Interuniversitari de Catalunya les properes setmanes amb l’objectiu d’aconseguir que ”d’una vegada per totes” els titulats universitari tinguin garantides les competències amb una tercera llengua. El conseller d’Economia i Coneixement també ha reconegut que hi haurà més retallades a les universitats públiques però no ha concretat cap xifra ni cap mesura. Malgrat tot, ha reconegut que la situació és ”transitòria”.

REGIO 7 – ACN – BARCELONA

Mas-Colell proposa que la mesura de requerir un cert nivell d’anglès sigui efectiva a partir del curs 2013-2014 i per tant, ”en el pitjor dels casos” ha dit el conseller els estudiants ho sabran amb 4 anys d’antel·lació. Mas-Colell ha explicat que en les primeres setmanes presentarà aquesta proposta al Consell Interuniversitari de Catalunya. Per Mas-Colell, el nivell que s’hauria de requerir serà similar al B2 o el FIRST de l’anglès. L’objectiu del conseller és que ”d’una vegada per totes” els titulats universitaris no tinguin problemes amb l’anglès, o alguna altra llengua estrangera.

Segons ha assegurat el Secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, en principi aquest nivell és ”raonable i assumible” per qualsevol persona que entri en l’àmbit universitari. Des de la secretaria s’ha explicat que hi ha prou recursos en escoles d’idiomes a les universitats, externes i recursos propis de la xarxa per poder assolir aquest nivell sense dificultat pels universitaris. Els estudiants que tinguin una certificació externa a la universitat del seu nivell de la tercera llengua estrangera, ja sigui el B2, el First Certificate o el TOEFL en el cas de l’anglès, podran convalidar-la, mentre que els que no, hauran de passar un examen a la mateixa universitat.

Balanços i objectius del departament

Mas-Colell ha fet aquest anunci a la Comissió d’Ensenyament i Universitaris aquest dijous, on també ha fet un repàs dels objectius del departament en matèria universitària, així com un balanç de les mesures implantades en la darrera legislatura. En aquest sentit ha avalat el nou sistema de beques i taxes universitàries i ha reconegut que no s’ha vist afectada la matriculació dels estudiants per aquest motiu, ja que tant per estudiants com per crèdits, s’han registrat nivells similars als dels cursos anteriors.

El conseller ha explicat que el nou sistema de beques ha fet incrementar els recursos disponibles en 53’5 MEUR, i que 23 MEUR s’han destinat a les beques equitat i a l’increment de preus que no ha assumit el ministeri en les seves beques. Per Mas-Colell, si la reducció de la despesa ha representat 160 MEUR, un 20%, un 7% s’han recuperat a través de les taxes i per actuacions sobre compensacions d personal. Per això, considera que les universitats han patit retallades però menys ”severes” que en salut, ensenyament i benestar.

Des de l’oposició, ERC, ICV-EUiA, PSC i la CUP s’ha posat en dubte que s’hagi mantingut el nivell de matriculació i s’ha recordat la necessitat d’evitar que cap estudiant es quedi a les portes de la universitat per motius econòmics. Per això, Marina Geli (PSC) ha demanat que no faci triar entre ”equitat, qualitat i excel·lència”.

Noves retallades però sense concreció

”La situació econòmica no està millorant” ha dit Mas-Colell i assegura que així, les universitats hauran de començar a fer plans d’adaptació, és a dir, que no ha negat noves retallades tot i no concretar mesures. Només ha reconegut que la situació és ”transitòria” i justifica una ”suavització dels cops rebuts”, amb el que no ha tancat les portes a la realització d’actius immobiliaris. En aquest sentit, el Partit Popular ha reclamat un model de finançament universitari per millorar les universitats catalanes i per això ha critica que encara no hi hagi pressupostos definits.

Els titulats universitaris hauran d´acreditar una tercera llengua 02

Més presència dels estudis en humanitats i llengües

Mas-Colell també ha explicat que s’ha de fer una diagnosi i una redefinició de les ofertes d’estudi i que els àmbits de la comunicació i el periodisme, el turisme, o l’arquitectura i l’enginyeria són els que més s’han de reestructurar. Tanmateix, Mas-Colell considera que ”fora bo que les humanitats tinguessin més força als nostres estudis”. El conseller ha comparat el 6’5% d’incidència d’aquests estudis entre els estudiants catalans amb el 12% que representa a Europa, i per això, ha defensat ”reconsideracions” per no fixar-se només en les necessitats de mercat més immediates sinó ”les necessitats socials més profundes”.

En aquest sentit, Antoni Castellà ha explicat que les facultats podrien impulsar un postgrau internacional en Humanitats similar al que s’impulsarà de matemàtiques, i que si cal, el Govern els podrà acompanya, però que han de ser les facultats els qui ho impulsin. A nivell de reestructuració de places a les universitats, Castellà ha aclarit que seria entorn el 5 i el 10% en carreres com arquitectura, quan s’ha detectat que no hi ha prou sortida professional pels graduats que surten de les universitats.

Fusions en l’àmbit de la recerca

Mas-Colell també ha anunciat que es faran noves fusions entre centres de recerca ja que Catalunya ”pateix un accés de centres de recerca petits i disseminats”. Pel conseller cal sumar i generar sinergies i consolidacions entre els diferents centres i per això calcula que de la cinquantena de sigles que hi ha actualment, se’n podrien reduir uns 10, sense que signifiqui que res important desaparegui, sinó amb unitats més grans i amb més capacitat. Per Mas-Colell cal seguir potenciant la recerca a Catalunya per ser-ne un referent a Europa.

La millora de la governança, tema cabdal

Mas-Colell ha defensat un canvi en el sistema de governança de les universitats catalanes i ha recalcat que cal preservar que el rector sigui sempre provinent de l’àmbit acadèmic per evitar que un empresari es posi al capdavant de la institució. En aquest sentit, el conseller considera que una universitat ”no és una empresa” i és diferent demanar-hi la col·laboració que no pas que la gestioni, ja que ho consideraria ”inapropiat”.

Per això, ha destacat també que la proposta de Wert, en l’àmbit de la governança, no difereix de la proposta de la universitat i les diferents opcions que s’han donat podrien satisfer els interessos de les universitats catalanes. Així, ha explicat que tot i que hi ha punts que no coincideixen, es podria a arribar a gestar un sistema que generés un model no uniforme i per tant, que les diferents comunitats o universitats puguin modelar una fórmula diferent per tal d’adaptar-se a les necessitats de cada centre.

Els nens europeus comencen a aprendre idiomes a una edat cada vegada més primerenca

La majoria dels nens europeus comença l’aprenentatge de llengües estrangeres entre els sis i els nou anys, segons un informe de la Comissió Europea. Augmenta la tendència a ensenyar dos idiomes, encara que l’anglès és el més demandat. En pocs països s’exigeix ​​que els professors d’idiomes passin un període d’immersió a l’estranger.

EVA DEL AMO – REDACCIÓN APRENDEMAS.

Els nens europeus comencen a aprendre idiomes a edats cada vegada més primerenques. La majoria d’ells entre els sis i els nou anys, i alguns, com els nens belgues fins i tot als tres anys, segons l’informe “Xifres clau de l’ensenyament de llengües en els centres escolars d’Europa“, dut a terme per la Comissió Europea.

L’informe també indica que l’anglès és l’idioma més ensenyat en els països europeus, seguit del francès, espanyol, alemany i rus. La comissària europea d’Educació, Androulla Vassiliou, ha manifestat que “la diversitat lingüística és una de les grans bases de la UE. L’aprenentatge d’idiomes fomenta la mobilitat i la integració de la població migrant. M’alegra veure que fins i tot els nostres ciutadans més joves experimenten l’alegria que reporta descobrir llengües estrangeres “.

D’altra banda, cada vegada hi ha més alumnes que aprèn dos idiomes durant almenys un any en l’educació obligatòria. En el curs 2009/2010, gairebé el 61% dels alumnes de primer cicle d’ensenyament secundari estaven aprenent dos o més idiomes, fet que suposa un creixement del 14% en comparació amb el curs 2004/2005. La proporció d’estudiants de Primària que no estudia cap llengua estrangera ha passat d’un 32,5% a un 21,8%.

En el primer i segon cicle d’Educació Secundària, el percentatge d’alumnes que estudia anglès sobrepassa el 90% i menys d’un 5% aprèn idiomes diferents de l’anglès, francès, espanyol, alemany o rus. A Espanya, la immensa majoria dels nens està aprenent anglès, seguit a molta distància del francès i en menor mesura de l’alemany.

Sorprèn que en pocs països se’ls exigeixi als professors un període d’immersió a l’estranger. Només el 53,8% dels professors consultats en un estudi recent havia passat més d’un mes al país la llengua ensenya. En canvi, el 79,7% dels professors espanyols així ho ha fet, davant del 11% dels docents estonians, per exemple.

Finalment, l’informe mostra que, si bé ha baixat l’edat en què estudiants comencen a aprendre idiomes, no ha augmentat la quantitat d’hores lectives que es dediquen a les llengües, que és menor que en altres assignatures.

La importància de l’aprenentatge d’idiomes serà un dels temes clau que es tractaran en la conferència Multilingüisme a Europa, que tindrà lloc a Xipre del 26 al 28 de setembre. L’objectiu de la UE és que tots els alumnes aprenguin, a partir d’una edat molt primerenca, almenys dos idiomes, a més de la seva llengua materna.

Cifras clave de la enseñanza de lenguas en los centros escolares de Europa (pdf)

%d bloggers like this: