Qui no voldria viure a Sant Esteve de les Roures? Aquesta població catalana ha aconseguit dotar-se en pocs dies d’una varietat d’equipaments i serveis que serien l’enveja de la majoria de municipis del país: aeroport, hospital, dues universitats, centre de recerca nuclear i agència espacial pròpia són algunes de les instal·lacions de què gaudeixen els rourencs i rourenques, segons el gentilici que apareix a la pàgina de Sant Esteve a la Viquipèdia. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Alumnes independentistes d’instituts s’estan organitzant per demanar als caps d’estudis i a la direcció de les escoles que concretin els premis que rebran per mobilitzar-se a favor del referèndum de l’1 d’octubre.
Tal com s’informa en la portada del ABC, i per les declaracions que va fer el portaveu del “Gobierno de España”, Íñigo Méndez de Vigo, aquest passat divendres, els alumnes independentistes d’instituts seran premiats si es mobilitzen a favor del referèndum de l’1 d’octubre.
Degut a la manca d’informació de les direccions de les escoles sobre el tema, demanen que concretin quin és el premi. Per les indagacions fetes per la redacció, els alumnes als que se’ls hi ha preguntat consideren que tant s’ha de premiar als que es mobilitzen a favor com als que es mobilitzen en contra del referèndum. De moment, la conselleria d’educació de la Generalitat no ha fet cal declaració al respecte.
NOTA: aquesta entrada intenta donar un toc d’humor a un tema que es tant seriós, que no m’he atrevit de plantejar-ho d’altra manera.
WEB 0.0 
Civitacampomarano és un petit poble italià situat a la província de Campobasso en què viuen, a l’interior dels seus murs medievals, poc més de 400 habitants, molts d’ells d’edat avançada. La localitat, com qualsevol poble de les seves característiques, pot presumir de les seves tradicions i festes populars, tot i que hi ha un món que per a ells és força desconegut: Internet.
A l’interior de les seves muralles relíquia, ja és prou difícil que un telèfon mòbil pugui tenir cobertura, de manera que el de la connexió amb Internet és poc més que una odissea. Els seus habitants, com és d’espera, no són usuaris de noves tecnologies o xarxes socials, de manera que no estan gens familiaritzats amb paraules o conceptes amb els que la resta del món conviu diàriament.
Un muntatge gràfic reinventa la xarxa del subterrani amb delirants noms en anglès i ‘catanglish’
Un mapa trucat de la xarxa de metro de Barcelona amb totes les estacions en anglès -o adaptacions ‘catanglish’, mig català mig anglès- s’ha convertit en viral a través de xarxes socials com Facebook. El imaginatiu muntatge fa broma amb noms literalment traduïts, com Dry Town [Poble-sec], Jungle Sigui [Port de la Selva], Whiteneck [Collblanc], Hebron ‘s Valley [Vall d’Hebron], The Health [La Salut], Charms [Encants] , Hole [Clot], Newtown [Poblenou] o Sigui Kisses [Besòs Mar], incloses algunes traduccions de noms propis d’institucions o personatges, com Secondary School [Liceu] o James 1st. [Jaume I].
En altres casos sense equivalència idiomàtica directament o cognoms, l’acudit gràfic difós pel portal Imgur s’inventa adaptacions tan delirants com Doyounderstanda [Entença], Littlebarskywave [Barceloneta], TatooOne [Tetuan] o Urwhatawave [Urquinaona]. Tot un exercici d’imaginació i creativitat lingüística que ha triomfat entre els internautes.
No podem viure sense WhatsApp. Com més aviat ho reconeguem millor, el primer sempre és acceptar el problema.
Cada vegada més i més gent fa servir WhatsApp. Ja era hora que algú posés límits al que es pot i que s’ha fer en WhatsApp perquè sembla ser que des que es va fer aquesta llista fa uns mesos les coses no han anat a millor, sinó tot el contrari.
L’amiga Moderna de Poble, que ja ens va explicar els seus 10 manaments per a les parelletes modernes, i el seu nou personatge El cooltureta han creat aquest decàleg (que esperem que sigui el “definitiu”) per a una bona conducta Whatsappera i, per tant, per fer un món millor.
Font: the idealist
😉
Tothom aprèn de petit a comportar-se en diferents situacions: davant d’un professor, amb la família, en llocs públics. Quan creixes segueixes aprenent aquestes normes de conducta, quan comences una feina aprens a comportar-te en reunions, amb clients, en esdeveniments i congressos.
Però … ¿qui t’ha ensenyat a comportar-te en situacions digitals? En concret em refereixo als grups de whatsapp, de facebook, messenger o el que tu prefereixis utilitzar.
Al podcast de Atrapats a les Xarxes d’Onda CRO prenem el paper de justiciers van crear “Les normes no escrites en els grups de whatsapp”
La sèrie protagonitzada per Francesc Orella fa disparar les baixes per depressió
Els educadors diuen prou a les retallades. Concretament, a haver de retallar les expectatives “absolutament exagerades” que els alumnes i els pares tenen sobre ells després de l’èxit desmesurat de la sèrie Merlí, de TV3. “Els primers en voler ser com Merlí som nosaltres mateixos, sobretot perquè no para de xixar”, assegura un professor d’institut, que assumeix que “res posa a relluïr més clarament les mancances d’un mestre que un alumne motivat, acostumats com estem a que passin de nosaltres”.
El malestar per Merlí entre la comunitat educativa també respon a una nova actitud de les famílies. “Estem farts de trobar-nos alumnes a la porta de casa amb problemes personals. Ni ens interessen ni sabem com solucionar-los i fins i tot podria ser il·legal”, afegeix un professor de filosofia, que assegura que també ha hagut d’escapar de les mares dels alumnes que voldien fer un polvet en qualsevol sala buida de l’Institut.
Tant és així que la sèrie ha fet disparar l’índex de baixes per depressió, especialment entre els professors de filosofia. “La meitat dels docents està descobrint que no havia entès realment els filòsofs que expliquen a classe i l’altra meitat ha confirmat que es van equivocar de professió”, expliquen els experts, que reconeixen que “tampoc és que a un professor li calgui molta excusa per fugir de les aules”.
Carles Capdevila va parlar dels seus 19 anys d’experiència com a pare subratllant la diferència entre adolescents i nens (“si algú té dubtes sobre la diferència entre un nen i un adolescent, que vingui a casa perquè tenim dos de cada. Quan arribo a casa, dos m’abraçaran i dos no. Quan faig una gràcia dos riuen i dos no. Quan faig un sermó de pare, dos escolten amb atenció i dos se’n van”), de la reinvenció de la teoria de la relativitat (“fa dinou anys, esterilitzàvem el xumet cada vegada que pensàvem que havia fregat el terra. Amb el segon, si el xumet havia caigut en un lloc molt brut, el passàvem sota l’aixeta. Amb el tercer, si hi havia caigut en un lloc molt molt brut i hi havia almenys tres testimonis, el passàvem una mica per la camisa”) i de com va descobrir quina era la seva missió en la vida conversant amb un paquet de bolquers al que va dir ” T’odio, no et vull en la meva vida” i de compreses al que va dir” No et parlo a tu, et vull veure cada mes”. Així, confessa, va descobrir “quina és la meva missió a la Terra: espavilar els petits i controlar als grans“, encara que després, matisa, va perfeccionar aquesta idea: “és espavilar els petits i intentar controlar els grans, perquè l’adolescent és un ésser estrany que et diu que no ha fet res, no ha anat enlloc ni ha quedat amb ningú. Un adolescent no té cap perill perquè és un ésser que es passa el dia enlloc, amb ningú i fent res”.
Carles subratlla la importància de l’humor en l’educació dels nostres fills i insisteix que “els pares supermotivats tenim de vegades certs complexos o angoixes fruit de saber tant i oblidem aquesta missió més simple que és espavilar, controlar i divertir-nos”. Per això, apel·la a cinc sentits molt elementals: el sentit comú, el sentit del ridícul, el sentit de la responsabilitat, el sentit moral i el sentit de l’humor.
El sentit comú (que ens diu que “els nostres fills entenen que el món funciona segons les reaccions que tinguem al que fan. Quan assenyali una piruleta i decidiu que no la compreu, i comenci a plorar i no la compreu, es tiri a terra i no la compreu i es posa morat (per l’enrabiada) i no la compreu i treu la llengua (ofegat) i es quan la compreu, aquest nen als seus amics els hi dirà “M’ha tocat una casa en què cal jugar-se la vida, et compren la piruleta quan estàs al límit”, ens explicava entre rialles).
El segon sentit és el del ridícul, que de vegades perdem, com els pares baixets d’un nen baixet preocupats perquè el seu fill era baixet i que van anar al pediatre a demanar-li vitamines. El sentit del deure el porta a Carles a parlar de les persones que es plantegen tenir fills i li pregunten amb por si això et canvia la vida: “Si no vols fills, no els tinguis, però si els tens cal educar-los. Això de voler ser pares però la resistència al fet que canviï la teva vida em sorprèn, perquè és impossible i perquè canviar està bé. Aquesta obsessió per la pràctic … No tenir fills és molt pràctic. Tenir fills no és pràctic, és apassionant, meravellós, divertit, aventura fantàstica … Els teus amics sense fills el dilluns presumeixen que han anat al cinema i tu has anat a urgències”.
El quart sentit és el sentit moral: “als nostres fills hem d’educar-los en valors, i els valors s’imiten”, ens recorda Carles, tot i que subratlla que “de vegades abandonem algun dels valors i ens despistem perquè el nostre fill no li falti de res“. El cinquè sentit és el sentit de l’humor: “Si practiquem la ironia des de la seguretat que serà que no, ells ho entenen”. Li va dir una vegada al seu fill: “Sí, és clar, anirem a veure el Barça per celebrar el teu 1,9 en Mates”. I ell li va contestar: “D’acord, ja ho he enxampat, em poso a estudiar ara”.
Una de les idees que més va voler subratllar Carles és que “pensar que som millors pares perquè estem tensos i angoixats no ens ajudarà”. A preguntes del públic sobre la seva frenètica activitat (dirigeix un diari, col·labora en ràdio, escriu i sobre és pare de quatre fills, Carles ens va dir que intentava “viure cada cosa com una oportunitat i no com un marró” i que “pares i mares hem de dir-nos coses boniques a nosaltres mateixos en lloc de explicar-nos el malament que ho passem”. Per a aquest periodista, “l’educació dels meus fills és el més transcendent que faré per la Humanitat i cal fer-ho divertint-se i per això necessites la distància que et dóna la ironia, prendre-t’ho molt seriosament però riure’t dels teus fracassos”. Per això ressalta que “educar cada dia és més difícil, però no impossible, i si ho fem amb sentit de l’humor potser ens surtirà bé “.
WeAreTeachers va preguntar a 170.000 educadors a traves de la seva pàgina de Facebook, “Què et diu la gent o et pregunten sobre l’ensenyament que et fa tornar boig?” Tenien unes quantes lliçons per compartir. Treu el teu llapis i el quadern, i escolteu. Aquí hi ha 12 coses que mai, però mai, has de dir als mestres. Ni al seu veí que és un mestre, ni al seu germà. Simplement no ho facis.
Umm, no!!!! Ben segur que alguna vegada has estat malalt, Això et transforma en un un metge?
A un home se li va aparèixer un geni, d’una llàntia meravellosa, i li va concedir un únic desig, podia escollir entre ser la persona més intel·ligent del món o un milió d’euros.
L’home va escollir ser la persona més intel·ligent del món i el geni l’hi ho va concedir.
Ja amb el do de la intel·ligència, es va quedar tot pensatiu, i després de la reflexió va dir: “Hauria d’haver escollit el milió d’euros”.
…
Vídeo del programa “Quién Quiere Ser Millonario?” De la Televisió Veneçolana, però podria haver passat en qualsevol país del món.
Segons recullen mitjans internacionals, citant a l’agència de notícies Europe Press, l’organització ‘Super Scholar‘, que assessora estudiants, va crear una llista amb els 10 cervells vius de major coeficient intel·lectual (IQ).
Els experts aclareixen que “valorar la intel·ligència d’una persona és una qüestió molt subjectiva”, ja que es pot tenir en compte el quocient intel·lectual o els èxits que un home ha fet al llarg de la seva vida. Per això aquest rànquing “no té un ordre específic”.
Entre les 10 persones més intel·ligents vives del món hi ha el científic més conegut del món, Stephen Hawking, amb un IQ de 160, qui als seus 70 anys té al seu haver més de 14 premis i ha escrit 7 llibres.
Per als experts que han portat a terme aquesta llista, Hawking “s’ha fet a si mateix” i “ha aconseguit que la societat entengui l’univers”.
A la llista també està Kim Ung-Yong , un home de 50 anys que ha dedicat tota la seva vida a la física. Va ser un nen prodigi que va començar a parlar als 6 mesos i als tres anys era capaç de parlar quatre idiomes. A aquesta edat, va ser convidat com a oient a les classes de física a la Universitat de Hanyang (Corea) i resolia càlculs integrals i diferencials. El seu currículum el va portar a treballar per a la NASA als 8 anys i als 16 ja tenia un doctorat en física a la Universitat de Colorado (Estats Units).
És, oficialment reconegut pel llibre Guiness dels rècords, com l’home amb el coeficient intel·lectual més elevat del món, ja que ha obtingut en les proves d’IQ una puntuació de 210. No obstant, altres personatges el superen en la puntuació, encara que no s’hagin inclòs en el Guiness.
El cofundador de Microsoft, Paul Allen, qui té 170 de IQ i, a més de ser un dels més intel·ligents del món, es troba entre els 50 homes més rics del planeta.
Mentre Rick Rosner , un home amb 192 de coeficient intel·lectual, s’ha dedicat sempre a oficis dels que “Super Scholar ‘anomena” no intel·ligents”. Rosner és guionista del programa de televisió de Jimmy Kimmel i, anteriorment, va ser porter, cambrer i model, entre altres ocupacions.
Un altre dels homes vius més intel·ligent del món és, segons aquest estudi, el conegut escaquista Garri Kaspàrov (190 de IQ), qui ostenta el títol de ser el jugador que més temps ha estat en el número 1 del rànquing de millors del món en aquest esport. A més, es va presentar a la presidència de Rússia.
La llista també inclou l’actor James Wood (180 IQ), guanyador de tres premis Emmy i candidat a 2 Oscar; al matemàtic Andrew Wiles (170 IQ), que ha resolt el teorema de Fermat, considerat per molts com el problema matemàtic més difícil del món o la nena prodigi dels escacs Judit Polgar (170 IQ).
Els experts que han portat a terme aquest estudi han explicat que, actualment, el 50% dels habitants de la Terra té puntuacions d’IQ d’entre 90 i 110, que és un grau normal, un 2,5% té valors inferiors a 70 , que s’anomena “deficiència mental”, el 2,5% de les població mundial són molt superiors en intel·ligència (amb més de 130), mentre que només un 0,5% de les persones estan prop de ser genis, amb més de 140 de IQ.
Enganxat, jo?, Nooo! i Què dius?, són algunes de les respostes que donem molts de nosaltres quan ens diuen que passem massa hores amb el mòbil a les mans i en línia, ja sigui a Facebook, Whatsapp o Twitter. Per això, Coca Cola proposa un producte que podria ajudar-nos amb aquest problema.
Aquest objecte consisteix, bàsicament, en un collaret per a persones molt similar al que s’utilitza per als gossos. Encara no sabem si és un producte que s’ha creat únicament per a un anunci més de la coneguda marca (caracteritzada per l’èxit de la seva publicitat) o si es comercialitzarà, però el vídeo on es mostra (realitzat per l’agència Memac Ogilvy de Dubai) està triomfant a les xarxes socials i en menys de dues setmanes ha superat els cinc milions de reproduccions a Youtube.
Huffington Post – “Social Media Guard”: el nou invent viral de Coca-Cola
AMPA IPSE APP
AMPA IPSE APP
AMPA IPSE BLOC ... un espai per a la comunicació i per a la participació. 