Qui té dret a esborrar el seu rastre a internet?

dret a borrar

Més de 120.000 europeus ja han seguit els passos de Mario Costeja. Aquest advocat espanyol estava cansat de veure una notícia de feia 15 anys que revelava que li havien embargat béns per uns deutes que ja no tenia quan teclejava el seu nom a Google. Ho va portar als tribunals i la justícia europea li va donar la raó el 13 de maig: el Tribunal de Luxemburg va demanar al cercador que eliminés l’enllaç en què figurava la informació per haver passat “cert temps” i “no ser pertinent”. La sentència de Costeja va significar un reconeixement a l’anomenat dret a l’oblit. Des de llavors el cercador, tot i no ser responsable dels continguts que enllaça, sí que ho és dels resultats de la cerca. Una decisió que ha acabat marcant unes noves regles del joc per a Google a la UE, on controla el 90% de les cerques a internet.

Entre el 29 de maig -quan el gegant d’internet va posar a disposició dels usuaris un formularionline per demanar que s’esborri informació personal- i l’1 de setembre, el cercador ja ha rebut 120.000 sol·licituds relatives a gairebé mig milió d’enllaços (457.000). Això és degut al fet que en cada formulari es demana que s’esborrin una mitjana de 3 o 4 enllaços. Google, però, no ha fet públiques les últimes dades sobre quants usuaris han vist satisfetes les seves demandes. Fins al 18 de juliol van rebre 91.000 sol·licituds amb 328.000 URL afectades, de les quals es va rebutjar un 30% i a un 15% es va demanar més informació.

¿Però quins són els criteris que fa servir Google per rebutjar una sol·licitud? L’única jurisprudència que hi ha és la de la sentència de Costeja, amb uns criteris difusos criticats tant pels partidaris de més regulació a internet com pels que no ho són. Amb el propòsit de limitar què desindexar i què no, la direcció de Google va desembarcar ahir a Madrid en l’inici d’un gira europea per set capitals per recollir opinions.

L’altre dret, a la memòria

Un consell assessor independent integrat per vuit panelistes internacionals va escoltar durant cinc hores l’exposició de juristes, historiadors, periodistes, especialistes en drets humans i representats de consumidors, presidida en tot moment pel màxim responsable de Google, Eric Schmidt. El debat, a poc a poc, es va anar centrant entre el dret a l’oblit i a la memòria.

La historiadora i exdirectora de la Biblioteca Nacional d’Espanya, Milagros del Corral, va alertar del risc d’acabar eliminant informació valuosa per als investigadors al cap d’uns anys: “Seria ridícul que en un futur fos més precisa una informació del segle XVI que no pas del segle XXI”, va dir.

La periodista i directora del Huffington Post a Espanya, Montserrat Domínguez, la va secundar. Va advertir que “creixen com l’espuma” les empreses que es dediquen a esborrar continguts -ja haurien sol·licitat eliminar enllaços de 200 polítics i set entitats bancàries-. Per Domínguez, es tracta d’un “exèrcit de maquilladors”, els “nous guardians de la reputació”, com ells mateixos es defineixen, que poden acabar portant a una “falsificació de la història”.

Els personatges públics

L’únic criteri que té marcat ara Google és que no pot eliminar enllaços de personatges públics ni d’estricta actualitat com la corrupció política o econòmica. “La sentència està pensada per a la gent corrent”, va dir el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Lucas Murillo mentre la resta de conferenciants li recordaven que això pot canviar de la nit al dia. En aquest sentit, el doctor en dret Alberto Iglesias Garzón va proposar arribar a un tracte amb l’usuari per no esborrar l’enllaç del cercador, sinó arraconar-lo “a la 7a plana”. Creu que és l’única manera perquè Google eviti una “tasca titànica” que acaba convertint els cercadors en editors més que no pas en missatgers de la informació, cosa que té un impacte negatiu en la llibertat empresarial.

“Els jutges actuen amb ponderació. Tenen interessos en la justícia i la veritat. Però el cercador només té un interès, l’econòmic”, va alertar l’experta en privacitat Cecilia Álvarez tot just començar el debat. Ningú li va agafar el guant. El consell d’assessors recollirà les diferents opinions i difondrà un esborrany amb les grans directrius que proposa que segueix Google.

La UE pressiona Google per anticompetitiva

El comissari europeu de Competència, Joaquín Almunia, va estrènyer ahir el setge al voltant de Google i li va reclamar noves concessions si vol lliurar-se d’una multa milionària per abús de posició dominant en el mercat dels cercadors d’internet. Almunia desfà així l’acord que havia assolit la companyia amb Brussel·les, que els competidors de Google entenien que era massa tou.

“Els demandants han presentat nous arguments i dades, alguns dels quals s’han de prendre en consideració; ara estem en contacte amb Google per veure si estan disposats a oferir solucions”, va dir el portaveu de Competència, Antoine Colombani. Si l’empresa tecnològica no coopera, hauria de pagar fins al 10% de la seva facturació.

MARIONA FERRER I FORNELLS – ARA

Google 01

Arrenca la policia europea d’internet

EC3 EUROPOL

La Comissió Europea (CE) ha presentat el Centre Europeu contra el Cibercrim (EC3), a través del qual experts en seguretat a la xarxa intentaran posar límit als 1.500 milions d’euros que es defrauden cada any als ciutadans europeus, principalment, per les compres per internet.

“Els ciberdelinqüents són intel·ligents i ràpids. L’EC3 ens ajudarà a ser encara més llestos i ràpids que ells per poder contribuir a prevenir i combatre els seus delictes”, va dir en roda de premsa la comissària d’Interior, Cecilia Malmstrom, que va presentar el centre amb el director en cap de l’EC3,Troels Oerting.

L’EC3, que es va inaugurar oficialment passar divendres i estarà ubicat a l‘Haia, dintre de les instal·lacions d’Europol, ”donarà un fort impuls a la capacitat de la Unió Europea (UE) per lluitar contra la ciberdelinqüència i defensar l’existència d’una internet lliure, oberta i segura”, va afegir Malmstrom.

Oerting, que dirigirà un grup d’experts en seguretat a la xarxa, va destacar que “per lluitar contra el cibercrim, que per naturalesa no respecta fronteres, i la gran habilitat dels delinqüents per ocultar-se, hem de respondre de manera flexible i adequada”. En aquest sentit, va apuntar que l’EC3 “està dissenyat per aportar els seus coneixements com a centre de fusió de la informació i de suport operatiu forense i d’investigació, però també, per la seva capacitat per mobilitzar tots els recursos pertinents als Estats membres de la UE”.

L’activitat de l’EC3 se centrarà en les activitats il·legals que perpetren les bandes de crim organitzat ajudant-se de la xarxa, “especialment en els atacs dirigits contra les operacions bancàries i altres activitats financeres en línia”, va destacar la Comissió en un comunicat. També estarà en l’ull de mira dels experts lluitar contra la pornografia infantil en línia i els delictes contra les infraestructures informàtiques de les administracions de la UE.

Segons l’últim Eurobaròmetre encarregat per la CE, els usuaris europeus segueixen estant molt preocupats per la seguretat informàtica i per això el 89 % d’usuaris d’internet evita revelar informació personal a la xarxa. El 12 % ha estat de fet víctima de frau a internet.

Més informació: EC3

Font: El Periódico via COEINF.CAT

El Parlament Europeu garanteix la continuïtat de la beca Erasmus

erasmus 1987 2012

La beca Erasmus s’ha salvat i tira endavant després que el Parlament Europeu aprovés una ampliació pressupostària per pagar factures pendents. Madrid, però, en va retallar la partida.

Després de mesos d’incògnites sobre la continuïtat de la beca Erasmus, el Parlament Europeu va donar-li ahir un any més de vida en aprovar un augment de 6.100 milions d’euros del pressupost de la UE del 2012 amb la finalitat de pagar les factures pendents de diversos programes abans no acabi l’any. La rectificació pressupostària inclou una partida de 180 milions d’euros per a programes de formació, 90 dels quals es dedicaran a Erasmus.

ARA – CARME RIERA SANFELIU – Estrasburg

El futur del programa de mobilitat europea era una incògnita des que al novembre Brussel·les va reconèixer que el pressupost destinat a Erasmus s’havia esgotat per aquest any. La situació no és excepcional, i és que les retallades dels Vint-i-set a la partida pressupostària provoquen que sovint s’acabin els diners per pagar el programa a finals d’any, de manera que les factures es liquiden amb diners de l’any següent.

L’acord d’ahir, però, va ser possible en gran part perquè es va garantir que els pagaments pendents es faran amb nous fons que desembutxacaran els estats i no amb una reducció del pressupost per a l’any vinent. L’augment pressupostari aprovat per l’Eurocambra es queda 3.000 milions d’euros per sota del que demanava la Comissió Europea. “Hi ha un risc ben real que la Unió Europea es torni a trobar sense fons en el transcurs del 2013”, explicava ahir el comissari de Pressupost, Janusz Lewandowski. “La situació és inquietant: a força de reduir sistemàticament les previsions de la Comissió, el Consell i el Parlament Europeu corren el risc de transformar el pressupost anual de la Unió en un pressupost per a 9 o 10 mesos, únicament; l’any passat ens vam trobar en una situació de falta de fons al mes de novembre, enguany a l’octubre i l’any que ve probablement més aviat”.

La preocupació per la viabilitat d’aquest programa, que en 25 anys ha beneficiat prop de tres milions d’alumnes universitaris, és sobretot el pròxim marc pressupostari de la Unió Europea (2014-2020). Els estats membres l’estan negociant amb la consciència que totes les partides patiran una retallada “inevitable” però sense posar-se d’acord en l’abast de la tisorada en cada paquet.

Menys diners de l’Estat

El ministeri d’Educació, Cultura i Esports ha decidit, per la seva banda, reduir la partida en un 63%. La dotació ha passat de 35 milions d’euros a 15,2. La voluntat manifestada pel departament del ministre José Ignacio Wert és només això, un desig, perquè encara no ha calculat quants estudiants perdran l’any vinent la possibilitat d’acollir-se al pla. El 2011 ja hi havien restat 21 milions d’euros respecte al 2010.

La Comissió Europea exigeix ​​més competències en TIC i emprenedoria

L’ensenyament de competències en matèria de tecnologies de la informació (TI), emprenedoria i ciutadania és fonamental perquè els joves estiguin preparats en el mercat de treball actual. No obstant això, en general els centres educatius segueixen sense prestar l’atenció deguda a aquestes competències transversals en comparació amb les competències bàsiques de lectura i escriptura, matemàtiques i ciències, tal com destaca un nou informe de la Comissió Europea. El problema es deu en part a dificultats amb l’avaluació. Per exemple, només onze països europeus (la comunitat flamenca de Bèlgica, Bulgària, Estònia, Irlanda, França, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, Eslovènia i Finlàndia) disposen de procediments normalitzats per avaluar les competències en matèria de ciutadania, que tenen per objecte desenvolupar el pensament crític i la participació activa a l’escola i la societat. Aquesta avaluació no existeix en absolut per les competències en matèria d’emprenedoria i de TI en cap dels trenta-un països que van participar en l’enquesta (els vint Estats membres de la UE, Croàcia, Islàndia, Noruega i Turquia). L’informe subratlla també els progressos realitzats pel que fa a l’ensenyament de sis de les vuit competències clau per a l’aprenentatge permanent definides a nivell de la UE pel que fa a coneixements, capacitats i actituds.

En paraules de Androulla Vassiliou, Comissària Europea d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, «només dotant als nens i als joves de les competències necessàries, incloses les competències transversals, estarem segurs que la Unió Europea disposa dels mitjans per seguir sent competitiva i aprofitar les oportunitats de l’economia del coneixement. Aquest estudi demostra que hi ha marge de millora i, el que és més important, mostra què hem de fer per crear més oportunitats per als nostres joves. La iniciativa Replantejar l’Educació, que llançaré demà, presentarà propostes concretes en aquest sentit. ».

Les competències transversals s’ensenyen normalment com a part d’altres assignatures i els programes d’estudis nacionals de la majoria dels països inclouen les TI, l’emprenedoria i la ciutadania. No obstant això la situació és desigual: nou països (Alemanya, Països Baixos, Itàlia, Grècia, Romania, Irlanda, Dinamarca, la comunitat flamenca de Bèlgica i Croàcia) no inclouen explícitament l’educació en matèria d’emprenedoria a l’ensenyament primari, mentre que les competències digitals s’aborden en tots els països a l’escola primària, excepte a Croàcia.

Sorprenentment, segueix sent poc habitual que les competències digitals s’ensenyin a les escoles com a part de les assignatures de ciències, matemàtiques i llengua. L’informe mostra que la inclusió de l’educació en matèria de TI, emprenedoria o ciutadania en les assignatures fonamentals pot requerir que els centres educatius canviïn la seva manera d’ensenyar i que s’estableixin resultats d’aprenentatge i mètodes d’avaluació adequats prèviament acordats.

L’informe facilita dades analítiques als responsables polítics i recolza l’enfocament adoptat en la nova estratègia de la Comissió Replantejar l’Educació, que s’adoptarà demà. S’hi indiquen les mesures que han d’adoptar els Estats membres per garantir que els sistemes d’educació i formació proporcionin les competències requerides en el lloc de treball modern.

Context

El 2006, es van definir a nivell de la UE vuit competències clau per a l’aprenentatge permanent quant a coneixements, capacitats i actituds.Aquestes competències són les següents: comunicació en la llengua materna; comunicació en llengües estrangeres, competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia, competència digital, competències socials i cíviques, sentit de la iniciativa i emprenedoria, aprendre a aprendre, consciència i expressió culturals .

Aquestes competències són fonamentals en una societat del coneixement per respondre a les necessitats del mercat de treball, la cohesió social i la ciutadania activa. La idea és garantir un major grau de flexibilitat i adaptabilitat, satisfacció i motivació. L’informe assenyala els progressos realitzats pel que fa a l’ensenyament d’aquestes competències i proposa mesures per garantir que els proveïdors d’educació i formació responguin a les demandes canviants de competències. En l’informe no es van abordar les competències Aprendre a aprendre i Consciència i expressió culturals.

L’informe recull informació de set informes recents de la xarxa Eurídice i abasta l’ensenyament general obligatori i secundària en els trenta-un països coberts per l’informe. L’any de referència és 2011/12.

Eurídice

L’informe ha estat elaborat per la Comissió per la xarxa Eurídice, composta per trenta-vuit unitats nacionals ubicades en trenta-quatre països (els Estats membres de la UE, Croàcia, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Sèrbia, Suïssa i Turquia). Eurídice està coordinada i gestionada per l’Agència Executiva en l’Àmbit Educatiu, Audiovisual i Cultural de la UE.

Més informació

L’informe complet està disponible en anglès aquí.

Developing Key Competences at School in Europe: Challenges and Opportunities for Policy -full (pdf)

Developing Key Competences at School in Europe: Challenges and Opportunities for Policy (pdf)

Comissió Europea: Educació i Formació .

Lloc web de Androulla Vassiliou

Font “Un estudio insta a prestar mayor atención a las competencias de TI y de emprendimiento en los centros educativos“.

Falten científics a Europa

El pes dels llicenciats en matemàtiques, ciències i tecnologia baixa en els països comunitaris. A Espanya aquestes disciplines només atreuen a un de cada quatre estudiants. La Comissió reclama millorar l’ensenyament a l’escola.

Els estudiants europeus somien amb ser periodistes o advocats, però el mercat laboral demana cada vegada més un altre tipus de professions. Les ciències, vistes amb recel per una bona part dels joves, són crucials per a l’economia. I no obstant això el nombre d’estudiants que opten per elles en accedir a la universitat descendeix al Vell Continent. La Comissió Europea alerta sobre aquest problema i anima els països a aturar aviat. Empresaris, experts i membres del sector educatiu mostren una inusual coincidència en la necessitat de revertir aquesta tendència. Sobretot quan el coneixement científic i tecnològic emergeix com una de les vies per aconseguir un avanç econòmic més sòlid que el dels últims anys.

EL PAIS – LUCÍA ABELLÁN Falten científics a Europa (pdf).

Les xifres són descoratjadores. Tot i que el nombre absolut de llicenciats en matemàtiques, ciències i tecnologia ha augmentat des del principi de la dècada, el pes que suposen sobre el total de graduats decreix. En el conjunt de la Unió Europea, aquest grup ha passat de representar el 24% dels llicenciats el 2001 al 21% el 2010. Espanya està una mica millor que la mitjana, però l’evolució és similar: un de cada quatre universitaris prové d’una carrera de ciències, enfront del 27% del 2001. Són dades incloses en un estudi sobre reptes educatius presentat ahir per la Comissió Europea.

“Repensar l’educació no només és una qüestió de diners”, va advertir ahir la comissària d’Educació, Androulla Vassiliou en la presentació d’aquest document a Estrasburg. Per millorar la relació entre el sistema educatiu i el món laboral, Vassiliou ha advocat per “modernitzar i flexibilitzar els sistemes educatius per respondre millor a les necessitats de la societat actual”. Brussel·les no té capacitat per obligar els Estats a modificar els currículums educatius, però sí llança recomanacions que els països apliquen en funció dels seus interessos.

Al contrari del que passa en altres terrenys, on les diferències entre el nord i el sud d’Europa són enormes, la manca de motivació per les disciplines científiques s’estén per tot el continent. La millor xifra, la de Finlàndia -el país que encapçala l’èxit educatiu, segons els informes PISA de l’OCDE , L’organització de països més desenvolupats del món-, ni tan sols suposa un terç dels llicenciats. La pitjor correspon a Xipre, amb només un 13% dels seus titulats.

Més important encara que la preocupació que mostren les autoritats sobre això és la de les empreses. Després del fracàs d’un model de creixement que ha col·locat a l’estacada a diversos països europeus, entre ells Espanya, les patronals clamen per una major oferta de treballadors en el camp científic. En un estudi publicat l’any passat, la principal organització empresarial europea, Business Europe, destaca que estudiar aquestes matèries “millora el futur professional” i alerta sobre la manca de professionals que llastarà als països europeus d’aquí a uns anys. En el cas específic d’Espanya, les projeccions d’aquesta organització mostren una demanda no satisfeta de gairebé 42.000 professionals amb perfil tecnològic per a l’any 2015.

La comissària demana que es potenciï la Formació Professional

“Cal visitar als alumnes a les seves escoles per explicar com poden aplicar la ciència al seu treball”, recomanen en aquesta patronal. Les companyies aposten per cooperar amb els poders públics i admeten la seva part de responsabilitat en aquest terreny: “Les empreses tenen la responsabilitat de comunicar la formació que necessitaran en el futur”, afegeixen.

Brussel·les veu en el sistema educatiu la resposta a aquesta falta de motivació cap a les ciències. Falten professors especialitzats en matemàtiques i ciències en l’educació secundària, constata l’informe de l’Executiu comunitari. Tampoc abunda la bona orientació universitària que s’ofereix als instituts. I hi ha evidència científica, segons aquest document, que els estudiants que gaudeixen les matemàtiques tenen més motivació per aprendre, i viceversa. El problema és la percepció que solen tenir els alumnes d’aquestes matèries: àrides i escassament relacionades amb el món real.

Brussel·les recorda que l’educació és una inversió, i no una despesa

“Els enunciats dels problemes de matemàtiques al segle XXI són els mateixos que en el segle XIX. El nen d’avui no veu la connexió entre el que li ensenyen a classe i les coses que li criden l’atenció”, subratlla Lorenzo J. Blanc, catedràtic de didàctica de les matemàtiques. Blanco il·lustra amb un bon exemple les possibilitats d’apropar aquestes disciplines a la vida quotidiana: “Els tsunamis i els moviments de les persones a les manifestacions es defineixen amb models matemàtics. Als joves els pot cridar l’atenció veure-ho d’aquesta manera”, suggereix . Les noves tecnologies haurien, a més, facilitar l’acostament de l’alumnat a aquestes assignatures.

José Antonio Martínez, president de l’associació estatal de directors de centres públics FEDADi, discrepa d’aquesta crítica a la manera d’ensenyament. ”Els mètodes d’ara no tenen res a veure amb el que es feia abans”. Per aquest expert, el problema rau en el pes que han perdut les ciències en el currículum escolar. I cita com a exemple una matèria, Ciències per al món contemporani, que deixarà de ser comú per a tots els alumnes de batxillerat amb la reforma educativa del ministre José Ignacio Wert. ”No hi ha tanta feina per filòlegs, sociòlegs … les persones que procedeixen de carreres de ciències tenen més facilitats d’ocupació”, conclou. En general, entre l’alumnat abunda una visió “limitada i estereotipada del coneixement científic”, apunta l’informe de la Comissió Europea.

Un altre element que disgusta aquesta institució és l’escassa presència femenina que es dóna en la carrera científica. Dotze països membre, entre els quals figura Espanya, mostren inquietud sobre això. El percentatge de dones sobre el total de titulats en carreres de ciències suposava el 2009 tot just un terç del total (el 32% segons dades de Eurostat , L’agència estadística comunitària). Almenys aquí la tendència si és a l’alça: l’any 2000 no arribaven al 31%. Fonts de la Comissió en Educació destaquen que es tracta més d’una “barrera psicològica” que de destresa real, ja que les dones demostren “major implicació i coneixement” en el període educatiu, però després es veuen menys capaços d’emprendre una carrera científica.

Més enllà de la manca de professionals de la ciència, els experts de la Comissió Europea detecten altra important bretxa en la Formació Professional. La comissària d’Educació va demanar ahir als països que dediquin una “atenció especial” a desenvolupar esquemes de finançament públic-privat, de manera que les dues parts “comparteixin la seva responsabilitat” i aconsegueixin atreure més estudiants i més empreses cap a aquest tipus d’estudis”.

Una sèrie de mites caracteritzen la visió més estesa sobre aquesta formació en oficis, associada popularment al fracàs escolar. ”Enfront del que es creu, al voltant de la meitat dels estudiants a Europa opten per la Formació Professional”, assegura un alt càrrec d’aquest departament.Brussel · les recorda que els països on està més desenvolupada aquesta disciplina, així com la col · laboració entre el món educatiu i el de l’empresa, suporten un menor nivell d’atur. A Espanya es dóna la situació oposada: baixa participació de l’alumnat a la FP (28% dels alumnes, segons l’OCDE) i elevades taxes d’atur (un de cada quatre treballadors ia la meitat dels joves menors de 25 anys i disposats a treballar).

Brussel·les recorda que l’educació és una inversió, i no una despesa

A les deficiències en coneixement científic i en Formació Professional es suma el que la Comissió anomena matèries transversals en els sistemes educatius. És a dir, disciplines com el coneixement de les llengües o les noves tecnologies que, més que un aprenentatge en si mateix, constitueixen una bona eina en tot tipus de disciplines educatives.”Només proporcionant als nens i els joves aquests coneixements ens assegurarem que la Unió Europea té els mitjans per ser competitiva i aprofitar les oportunitats de l’economia del coneixement”, ha explicat la comissària europea.

En aquest terreny, les intencions sobre el paper es veuen molt matisades per la realitat. Espanya assegura tenir una estratègia nacional per a cadascuna d’aquestes disciplines i no obstant això el coneixement que demostren els estudiants de llengües estrangeres, per exemple, està lluny de ser òptim. Més que ensenyar aquestes matèries transversals com assignatures aïllades, Brussel recomana canviar el model educatiu, de manera que s’integrin en la resta de matèries.

La bondat de totes aquestes iniciatives xoca frontalment amb la realitat educativa dels països en crisi. En un moment en què els Estats, en particular els més asfixiats pel deute, redueixen els recursos que destinen a l’educació, l’horitzó per millores sembla ombrívol. La Comissió anima a aplicar la lògica contrària: “És cert que hi ha molta pressió sobre els pressupostos, però l’educació hauria de considerar una inversió, no una despesa. Amb tot, es pot destinar els mateixos diners amb resultats molt diferents. No tot és qüestió de diners “, assegura l’expert de la Comissió Europea.

Els nens europeus comencen a aprendre idiomes a una edat cada vegada més primerenca

La majoria dels nens europeus comença l’aprenentatge de llengües estrangeres entre els sis i els nou anys, segons un informe de la Comissió Europea. Augmenta la tendència a ensenyar dos idiomes, encara que l’anglès és el més demandat. En pocs països s’exigeix ​​que els professors d’idiomes passin un període d’immersió a l’estranger.

EVA DEL AMO – REDACCIÓN APRENDEMAS.

Els nens europeus comencen a aprendre idiomes a edats cada vegada més primerenques. La majoria d’ells entre els sis i els nou anys, i alguns, com els nens belgues fins i tot als tres anys, segons l’informe “Xifres clau de l’ensenyament de llengües en els centres escolars d’Europa“, dut a terme per la Comissió Europea.

L’informe també indica que l’anglès és l’idioma més ensenyat en els països europeus, seguit del francès, espanyol, alemany i rus. La comissària europea d’Educació, Androulla Vassiliou, ha manifestat que “la diversitat lingüística és una de les grans bases de la UE. L’aprenentatge d’idiomes fomenta la mobilitat i la integració de la població migrant. M’alegra veure que fins i tot els nostres ciutadans més joves experimenten l’alegria que reporta descobrir llengües estrangeres “.

D’altra banda, cada vegada hi ha més alumnes que aprèn dos idiomes durant almenys un any en l’educació obligatòria. En el curs 2009/2010, gairebé el 61% dels alumnes de primer cicle d’ensenyament secundari estaven aprenent dos o més idiomes, fet que suposa un creixement del 14% en comparació amb el curs 2004/2005. La proporció d’estudiants de Primària que no estudia cap llengua estrangera ha passat d’un 32,5% a un 21,8%.

En el primer i segon cicle d’Educació Secundària, el percentatge d’alumnes que estudia anglès sobrepassa el 90% i menys d’un 5% aprèn idiomes diferents de l’anglès, francès, espanyol, alemany o rus. A Espanya, la immensa majoria dels nens està aprenent anglès, seguit a molta distància del francès i en menor mesura de l’alemany.

Sorprèn que en pocs països se’ls exigeixi als professors un període d’immersió a l’estranger. Només el 53,8% dels professors consultats en un estudi recent havia passat més d’un mes al país la llengua ensenya. En canvi, el 79,7% dels professors espanyols així ho ha fet, davant del 11% dels docents estonians, per exemple.

Finalment, l’informe mostra que, si bé ha baixat l’edat en què estudiants comencen a aprendre idiomes, no ha augmentat la quantitat d’hores lectives que es dediquen a les llengües, que és menor que en altres assignatures.

La importància de l’aprenentatge d’idiomes serà un dels temes clau que es tractaran en la conferència Multilingüisme a Europa, que tindrà lloc a Xipre del 26 al 28 de setembre. L’objectiu de la UE és que tots els alumnes aprenguin, a partir d’una edat molt primerenca, almenys dos idiomes, a més de la seva llengua materna.

Cifras clave de la enseñanza de lenguas en los centros escolares de Europa (pdf)

El programa Erasmus: el gran èxit d’Europa

El programa Erasmus continua sent molt llaminer per als universitaris.
Des del 1987 més de 2,5 milions de joves han cursat estudis superiors a l’estranger gràcies a les beques europees.
Han passat 25 anys d’ençà que els primers estudiants comunitaris van marxar a l’estranger a fer un semestre o un curs sencer a una universitat europea gràcies al programa Erasmus. Durant el curs 1987-1988 només hi van participar 3.244 alumnes de tot Europa. Un quart de segle després, estudiar amb una beca de mobilitat universitària Erasmus s’ha convertit en una experiència inoblidable que cada any atreu més … (llegir més).
.
%d bloggers like this: