Ser mare de nens de 12 anys: el més difícil

Les dones amb fills preadolescents són les que presenten més nivells d’angoixa i insatisfacció amb la vida.

Ser mare de nens de 12 anys és el més difícil

La tempesta perfecta sobre les mares plana quan els seus fills arriben als 11 i 12 anys. El despertar de la preadolescència o, en llenguatge anglosaxó, quan arriben a ­tweens (de twelve), coincideix amb els nivells més alts d’angoixa de les mares i els indicadors més baixos de satisfacció amb la vida. Així es constata en l’estudi What’s, de les professores Suniya S. Luthar i Lucia Ciciolla (Universitat d’Arizona). Publicat aquest 2016 a ­ Developmental Psychology l’informe aporta nous punts de vista i, sobretot, canvia el focus i el situa sobre els sentiments de les mares.

Ni l’explosió que produeix l’arribada d’un nadó, ni la síndrome del niu buit, ni l’apogeu de l’adolescència no són els moments més complexos en el trajecte de la maternitat. Les investigadores basen el seu treball en 2.250 entrevistes realitzades a dones amb estudis universitaris (aquest segment social està poc estudiat, assenyalen, i para­doxalment és el que més temps dedica als seus fills encara que treballi) i indiquen que són diversos els elements que conflueixen en un moment en el qual aquestes mares estan també arribant a la mitjana edat i es pregunten per les seves vides i els seus futurs.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Aquestes són les pors dels espanyols davant la tecnologia

El CIS revela que la majoria d’espanyols considera les xarxes socials inútils i fins perilloses, segons l’edat i les intencions amb les que s’accedeixi a elles.

cis-2016-00

Primer van ser els ordinadors, després els mòbils, smartphones i tablets. Internet ho va inundar tot: les nostres cases, els nostres telèfons, els nostres rellotges, les nostres relacions socials, les nostres comunicacions i la nostra vida privada. Tots aquests avenços tecnològics han apropat al món amb o sense el seu permís i han facilitat el nostre dia a dia. Per eliminar barreres i interconnectar, però, alguns riscos reals han quedat exposats, convertint-se així en una arma de doble tall. Són les noves tecnologies una ajuda o un perill per a la societat?

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

La revolució dels fills d’internet

La generació Z , dels nascuts entre el 1994 i el 2009, impulsarà el gran canvi social

generació Z

La Generació Z, el darrer salt generacional. Un treball que fuig de la por i de les estridències i que intenta posar calma al convuls mar de la vida, sobretot, la dels pares. En aquest treball, es llança un missatge esperançador: adults, no s’atabalin perquè els seus fills passin hores i hores ­davant del mòbil, xatejant amb amics mentre fan el desentès a les trucades dels seus progenitors, aquests amb dits de pianistes que pugen i baixen fotos i donen al like en segons mentre vostè encara busca l’aplicació al menú… Per què amoïnar-se d’una cosa natural?

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El boli ja no escriu

L’abandonament de l’escriptura a mà acabarà modificant el nostre cervell i les nostres habilitats motrius.

el boli ja no escriu

Cada dia s’escriu menys a mà i en menys àmbits. Es fa tan poc que és ­fàcil no haver vist mai la lletra dels amics i companys de feina in­corporats els últims anys. Per vacances s’envien selfies en lloc de postals; els aniversaris es feliciten per watsap i no amb targetes; els avisos i informes s’envien per correu electrònic i no pas manuscrits; es programen les cites al mòbil sense anotar-les a cap paper…

El resultat és que una part important de la població reconeix haver perdut l’hàbit d’escriure a mà tret de si fan la llista de la compra. Un estudi realitzat per la consultora Ipsos per a Samsung el 2014 mostrava que ja només escriu a mà de manera habitual el 58% dels espanyols, mentre que el 75% escriu al mòbil diàriament. I com qualsevol habilitat que no es practica, la de fer servir el bolígraf s’està perdent. “Des de fa algun temps prenc les notes de les entrevistes a l’ordinador perquè ja no entenc la meva lletra”, confessa la periodista Teresa S. “Cada vegada em costa més de prendre apunts a mà, em canso de seguida, m’exigeix molt d’esforç”, diu l’advocada Susana P.

Els especialistes en la matèria asseguren que no és només destresa manual el que estan perdent. Neuropsicòlegs, grafòlegs i pedagogs consideren de summa importància que no s’abandoni l’hàbit d’escriure a mà perquè amb ell s’activen multitud de processos cognitius que ajuden l’organit­zació d’idees, la construcció d’estructures gramaticals i l’activació dels processos motors encarregats de produir els corresponents signes gràfics, una funció que no s’activa en escriure amb eines digitals. Així ho van explicar en una taula rodona sobre la importància de l’escriptura manuscrita celebrada en el marc del VI organitzat fa unes setmanes l’ Associació Catalana d’Estudis Psicològics ( ACEP). “Hi ha importants diferències entre escriure a mà o en teclat; la primera tasca ­requereix més esforç cognitiu i més destresa en coordinació sensoriomotora que la segona, i hi ha estudis de neuroimatge que mostren una activació més gran del cervell quan escrius a mà que quan tecleges; de fet, quan escrivim a mà s’activen àrees cerebrals si­milars a les que intervenen en la comprensió i en la producció del llenguatge”, explica Marta Portero, especialista en Neurociències de la UPF.

La neuropsicòloga Beatriz Fagundo assegura que el salt que els humans van fer per passar del llenguatge parlat a l’escrit va ser molt complex i va obligar el cervell a dedicar determinades estructures i circuits a la lectoescriptura. “Ara, si deixem d’escriure a mà, les conseqüències no es limitaran a perdre habilitat i destresa, que resulti més difícil escriure o tinguem pitjor lletra; a llarg termini també perdrem determinades connexions o les tindrem més atrofiades, perquè el cervell veurà que la funció d’escriure a mà ja gairebé no es fa servir, no és necessària, i la seva plasticitat el portarà a adaptar-se i a dedicar aquests recursos neuronals a altres tasques”, apunta. Fagundo subratlla que, una vegada adquirida en la infantesa, la capacitat d’escriure a mà no es perdrà per el fet que passem a escriure en teclat, però sí que s’atrofiaran els circuits ce­rebrals que la fan possible en la mesura que no se’ls demani que s’activin. “Si passat algun temps tornes a escriure a mà i tornes a utilitzar aquest circuit, la pràctica farà que recuperi la seva funció”, detalla.

A causa d’aquesta plasticitat del cervell, tant Fagundo com Portero creuen que el transcendental no és si els adults fem servir més o menys el bolígraf, sinó que els nens continuïn aprenent a escriure a mà. “És un procés especialment important en els nens durant el desenvolupament del llenguatge; com que quan escrivim s’activen àrees similars a les de la comprensió i producció del llenguatge, l’aprenentatge de l’escriptura pot retroalimentar-se amb el de la lectura i la comprensió lingüística”, diu Portero.

Un estudi realitzat a la Univer­sitat d’Indiana ( EUA) va mostrar que quan els nens escriuen a mà s’activen tres àrees del cervell –el gir fusiforme esquerre, el gir frontal inferior i l’ escorça parietal posterior–, que són les mateixes que es posen en marxa quan els adults llegeixen i escriuen. Hi ha altres estudis que també suggereixen que escriure a mà ajuda a aprendre millor i més de pressa i entrena el cervell. Els seus autors apunten que això es deu al fet que cal processar i replantejar tota la informació abans d’escriure-la, que quan escrivim a mà hem de planificar i executar una acció per tal que el resultat ­sigui la forma d’una lletra o una ­paraula.

“Quan escrivim a mà anem més lents que quan ho fem amb el teclat i fem un esforç més gran per integrar i prioritzar conceptes, i podem incloure fletxes, guions i marcadors que ens permeten rela­cionar conceptes i transcriure idees amb més flexibilitat, i per això els estudis indiquen que els conceptes manuscrits es recorden més que els teclejats”, justifica Portero. Fagundo detalla que en escriure a mà es posen en joc dos tipus de memòria, la visual i la verbal o del llenguatge, i l’una reforça l’altra, la qual cosa fa que sigui més efectiva per retenir alguna cosa.

Per no perdre tot aquest entrenament cerebral, investigadors en neurociències i grafòlegs sugge­reixen recuperar la pràctica diària de l’escriptura. Diuen que no es tracta de fer-ho per nostàlgia, sinó com a un exercici cognitiu, de la mateixa manera que moltes persones fan sudokus, càlcul mental o exerciten la memòria per mantenir actiu el cervell.

“Els adults no perdrem l’escriptura per falta de pràctica perquè la tenim assimilada, però hauríem de dedicar deu minuts al dia a copiar algun text o a escriure a mà alguns paràgrafs, com qui va al gimnàs a exercitar els músculs, perquè aquesta pràctica és important per activar àrees del cervell que estan relacionades amb la psicomotricitat fina, la memòria, la visió i la perso­nalitat”, argüeix Pilar Mélich, ­grafòloga de la UAB que també va participar en la taula rodona. Carme Font, presidenta de l’ ACEP, explica que en aquest debat es va posar de manifest que l’abandonament de l’escriptura a mà no només implica la pèrdua d’una eina necessària per al desenvolupament cognitiu sinó també per a la comunicació inconscient, ja que de l’anàlisi dels traços, la pressió i altres aspectes escripturals els grafòlegs poden arribar a determinar les característiques de la personalitat d’una persona o ­signes que alertin d’alteracions psíquiques o somàtiques.

De tota manera, la tecnologia que ens ha allunyat del bolígraf i el llapis potser acabi im­pulsant de nou l’escriptura manual amb les noves aplicacions i dispositius per escriure a mà sobre pantalles o paper i fer servir després aquest text en format digital (vegeu la informació de la pàgina següent).

MAYTE RIUS – LA VAGUARDIA

Quins seran els llocs de treball més demandats en deu anys?

El mercat laboral evoluciona de la mà dels canvis tecnològics i socials. Alguns experts, com el director de recursos humans de Movistar+, Juan Manuel Rueda, vaticinen que la meitat dels llocs de treball que es generin d’aquí a deu anys sorgiran al voltant de llocs de treball que avui ni tan sols existeixen.

jobs future 01

Llançar llum sobre aquesta incertesa ha estat el propòsit d’Adecco i la consultora Opinno en l’elaboració d’un informe, al que s’aventura la forma que tindrà el mercat laboral espanyol d’aquí a deu anys.

Les conclusions són variades.

Primer: no cal témer (almenys a curt termini) que la creixent automatització de processos generin desocupació. El 65% dels experts en recursos humans entrevistats opina que es destruirà ocupació en la mateixa mesura en què es crearà. Tesi aquesta que xoca amb la del Fòrum Econòmic Mundial, que ha publicat un estudi en el qual estima que la robotització eliminarà 7,1 milions de llocs de treball a tot el món fins al 2020 i només crearà dos.

Segon: els sectors que acapararan la creació de llocs de treball seran el tecnològic, que segueix creixent a cada any que passa; el turisme i oci, un dels pilars de l’economia espanyola; i salut i benestar, la gran aposta industrial del país. Els perfils més sol·licitats seran digitals, vinculats al tracte amb persones i especialitzats en màrqueting i vendes. Analistes de big data, enginyers d’integració de sistemes, especialistes en xarxes socials i dissenyadors són alguns dels treballs que poden aflorar en els propers anys.

Les projeccions de l’informe s’han elaborat en base a l’anàlisi de dades de l’INE, del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) i de l’Agència Europea d’Estadística de la UE, Eurostat, així com amb les impressions de 40 responsables de recursos humans.

Tecnologia i R+D+I

El 92,5% dels directius als quals se’ls ha preguntat considera que les noves tecnologies seran un dels motors de l’ocupació per a 2025. Així, el nombre d’empreses dedicades a la biotecnologia ha crescut un 359% durant l’última dècada, i ho seguirà fent. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) van facturar més de 88.000 milions d’euros el 2013, i s’espera que segueixin creixent. L’explosió del comerç electrònic, la digitalització de l’economia i la creació de startups acaben d’explicar la importància del sector. Segons les previsions de la UE, fins a 2020 es crearan 900.000 nous llocs de treball.

Font: Cinco Días via COEINF.cat

Job-of-the-Future

La UE critica que l’educació sigui a Espanya cada cop més desigual

Alerta que s’amplien les diferències entre rics i pobres tot i que baixa el fracàs escolar. Brussel·les lamenta la caiguda de la inversió quan creix el nombre d’alumnes.

escola barracons pinyana

Tot i la «reducció estable» que ha registrat el fracàs escolar els últims sis anys a Espanya i «la particular expansió» que ha viscut la formació professional, especialment la dual, els estudiants espanyols presenten entre si «grans disparitats» pel que fa a les competències bàsiques, va constatar ahir el comissari europeu d’Educació, Tibor Navracsics. La bretxa es produeix tant si es comparen grups d’edat, escoles o regions i gairebé sempre està relacionada amb el nivell socioeconòmic, va insistir Navracsis en la presentació de l’informe Monitor de l’educació i la formació del 2015.

«Tot i la reducció de l’abandonament escolar prematur, Espanya segueix sent el país amb la taxa més alta, amb diferències significatives entre regions», destaca l’informe, que compara els indicadors educatius dels 28 països membres de la Unió Europea. En línies generals, «els sistemes d’educació europeus estan millorant, però és necessari que hi hagi noves i més elevades inversions en educació perquè les persones que es troben en situació de risc d’exclusió comparteixin els beneficis d’aquesta millora», va subratllar el comissari, en una advertència feta per a tots els països europeus, però que Espanya s’hauria d’aplicar.

Segons el Monitor, els joves europeus de 15 anys amb un nivell socioeconòmic baix tenen cinc vegades menys probabilitats d’assimilar les competències bàsiques en lectura, escriptura i aritmètica elemental que els companys de la seva mateixa edat que viuen en entorns més afavorits. Reparar aquestes situacions «exigeix més inversions, a fi de garantir aprenentatges de qualitat, oberts, afavoridors i tolerants», va concloure Navracsics.

Lluny d’incrementar la inversió, el que ha fet Espanya aquests últims anys ha sigut retallar-la, fins al punt que és el país (només al davant de Romania i de Bulgària) que menys percentatge del seu producte interior brut destina a educació. Solament el 4% davant el 7% de Dinamarca o el 6,8% de Portugal, per citar alguns casos.

MÉS ALUMNES, MENYS DINERS

És més, l’informe presentat ahir i elaborat a partir de les dades més recents de l’oficina estadística comunitària Eurostat qualifica de «molt problemàtica» la decisió que han pres alguns governs (entre ells, novament figura el d’Espanya) de retallar la despesa educativa per alumne en un moment en què creix de forma important la població escolaritzada.

Això, afegeix el document, després de posar en marxa una reforma de criteris en el sistema de concessió de beques que, tot i mantenir un pressupost estable els dos últims anys, ha suposat l’expulsió d’un 6,7% de beneficiaris, al trobar-se molts estudiants de famílies sense recursos fora dels requisits per aconseguir beca.

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ – EL PERIÓDICO

Com evitar ser reemplaçat per un robot a la feina? Millora les teves habilitats socials

La comunicació afectiva: la diferència entre treballar o ser substituït.

Els treballs que requereixen d’una interacció social estan creixent.

Robot-Com evitar ser reemplaçat per un robot a la feina

La Revolució Industrial va marcar un abans i un després, ja que va suposar el major conjunt de transformacions socioeconòmiques, tecnològiques i culturals de la història de la humanitat des del Neolític. La “robotització” va camí de marcar la seva propia fita en els anals de la Història.

Cada dia que passa els robots són més capaços d’exercir treballs i tasques abans reservats a les persones. El desenvolupament de la intel·ligència artificial (IA) sembla no tenir límit. Ja són capaços de fer de tot, des de treballs manuals i rutinàries a la més complexa de les operacions, mèdiques, matemàtiques, financeres, etc.

Aquesta mateixa notícia podria estar escrita per un programa informàtic. El periodisme, efectivament, no escapa a aquesta substitució progressiva de les persones en els llocs de treball, escriure titulars o notícies completes tot és possible. Per tant, com evitar ser reemplaçat per un robot a la feina?

La veritat és que, una vegada que les màquines han aconseguit realitzar tasques mecàniques gairebé a la perfecció, tots els esforços de la indústria es centren en el desenvolupament d’una IA més sensible, amb més carisma, intuïció i sentiments. Això suposa una amenaça real per als treballs cara al públic o que requereixen una interacció social.

Una de les majors avantatges competitives que els éssers humans tenen sobre els robots és la capacitat per socialitzar. La sensibilitat en el tracte, saber interpretar els sentiments d’una persona, gestionar les emocions, la capacitat de treball en equip o la comunicació afectiva en l’àmbit laboral poden suposar la diferència entre un robot i una persona; entre treballar o ser substituït.

Més ocupació “social”

Un recent estudi de la Universitat de Harvard ha descobert que les feines que requereixen d’una interacció social estan creixent en relació amb la feina que no ho necessita. “Les habilitats socials poden oferir certa protecció contra la presa de control robòtic”, explica David Deming, professor associat d’Educació i Economia a la Universitat de Harvard, a Bloomberg.

Hi ha multitud de professions que no exigeixen una mà d’obra molt qualificada, ni una gran tasca tècnica, i que poden ser exercides per una gran part de la població; professions que sovint requereixen conèixer el llenguatge, ser creatius o posseir una bona flexibilitat i destresa física. “Coses els éssers humans actualment poden fer millor que les màquines”, afirma el professor.

“Gairebé tot el creixement de l’ocupació des de 1980 ha estat focalitzat en el treball que requereix de grans habilitats socials”, segons l’estudi de Deming publicat a l’agost. No només ha crescut la demanda d’aquest tipus de treballadors, sinó que el salari d’aquests “llocs de treball socials” ha millorat per sobre de la mitjana.

El treball en el futur està assegurat

Per a David Autor, professor d’Economia a l’Institut Tecnològic de Massachusetts, a Cambridge, el futur és més brillant, encara que és probable que es perdin llocs de treball en el camí. “L’automatització en sectors com l’agricultura o la indústria manufacturera va provocar que multitud de persones perdessin els seus treballs, però la humanitat sempre es recupera”, argumenta.

“La manera com responem és a través de la nostra creativitat i també a través de l’educació, del nostre propi aprenentatge. Seguim fent-nos a nosaltres mateixos rellevants”, explica Autor.

CARLOS SERRANO ORTEGA – ElEconomista.es

robots roda de reconiexement

Revés de l’OCDE a Espanya per la pobra formació dels universitaris

L’organisme revela que només el 12% dels titulats superiors tenen elevada comprensió lectora. També assenyala que hi ha un excés de graduats en disciplines sense sortida en el mercat laboral.

Estratègia de competències OCDE 2015 p1

El toc d’atenció és important: de poc li val a Espanya tenir una taxa de titulats universitaris tan alta (de gairebé el 40% de les persones d’entre 25 i 34 anys), si després resulta que el que aprenen aquests graduats no els serveix a l’hora de treballar. Ho apunta el document Estratègia de competències, l’últim dels informes que l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ha dedicat a Espanya i en el qual realitza un diagnòstic sobre la preparació i les habilitats que haurien de tenir els treballadors espanyols per assegurar el creixement econòmic del país. L’estudiSkills (pel seu nom en anglès), és fruit del creuament de dades d’altres informes anteriors de la mateixa OCDE, en particular PISA (que analitza el nivell dels estudiants de 15 anys) i PIAC­C (sobre la formació dels adults).

Des d’una perspectiva sempre economicista, l’OCDE atribueix el desajust entre la preparació dels treballadors i el que realment demanda el mercat laboral a diversos orígens, encara que apunta directament al sistema universitari. «En aquests moments, molt pocs dels graduats superiors espanyols tenen les competències i les habilitats necessàries per incorporar-se amb èxit al mercat laboral», recull l’informe. Una prova d’això, afegeix l’estudi, és que tan sols «un 12% dels adults amb titulacions superiors tenen un nivell alt en competència lectora, la meitat de la mitjana de l’OCDE». A això s’hi suma el fet que «molts estudiants es graduen en disciplines que no estan alineades amb les necessitats del mercat laboral».

ESCASSA COL·LABORACIÓ

Encara que no ho diuen d’una manera explícita, els autors de l’Skills donen a entendre que, si realment vol donar una resposta al teixit productiu, la universitat espanyola hauria de començar a revisar la seva actual oferta de títols i el contingut d’aquests, com estan plantejant també associacions i grups d’opinió locals, entre ells la Barcelona Global Challenge. «Espanya necessita millorar la formació dels seus treballadors pel que fa a les seves competències», insisteix l’informe. «L’escassa col·laboració que hi ha entre la universitat i el sector privat -avisen- és la causa de la pobra correlació que hi ha entre les competències que es desenvolupen en educació i les competències que realment necessita l’economia».

Una altra de les assignatures pendents és que Espanya «no està pressionant prou» els seus centres d’educació superior perquè afavoreixin la innovació i la transferència de coneixement al sector privat. La universitat no tan sols ha de treballar per obtenir fons de les empreses privades (que també), sinó que ha de fer-les partícips del contingut dels estudis que s’hi imparteixen, ha d’animar-les a definir els perfils dels estudiants i oferir unes pràctiques més ajustades a aquests perfils.

És cert, no obstant, que l’informe Skills no parla únicament de la universitat. També incideix en els cicles formatius de grau superior, una àrea en la qual encara queda molt camí per recórrer, i en la formació d’adults. «L’abandonament escolar abans d’hora, la repetició de curs i el graduat escolar tardà segueixen sent alts i costosos a Espanya, a pesar de les millores registrades en els últims anys», adverteix l’OCDE.

Una quarta part dels estudiants espanyols deixen l’escola de forma prematura (sense acabar l’ESO o, havent-se graduat, sense cursar estudis postobligatoris), un terç dels alumnes que es troben en l’ensenyament obligatori han repetit alguna vegada curs i gairebé un 25% acaba la secundària amb un retard de dos anys sobre l’edat prevista. «Només la repetició de curs suposa un cost equivalent al 8% de la despesa total destinada a primària i secundària», sentencia l’informe.

¿En què es tradueix això? La conseqüència d’aquestes circums­tàncies és que, malgrat els progressos fets en els últims anys, els estudiants espanyols segueixen per sota de la mitjana de l’OCDE en lectura, matemàtiques i ciències, torna a avisar l’informe.

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ –  EL PERIÓDICO

Spain_Diagnostic_Report_Español (pdf)

Estratègia de competències OCDE 2015 p2

Estiu amb llibres de text i el dret a la segona oportunitat a l’escola

La reimplantació dels exàmens del setembre ha contribuït a reduir en 4 punts el fracàs escolar. Els experts aconsellen que els deures d’estiu s’adaptin a l’alumne i que les famílies s’impliquin.

La decisió de la Generalitat de traslladar al setembre els exàmens de recuperació dels estudiants de secundària, una mesura presentada en el seu moment com a estratègica per combatre el fracàs escolar, fa uns anys que deixa centenars d’estudiants -i les seves famílies- amb unes vacances d’estiu a compaginar amb l’estudi. L’esforç dels xavals està donant, no obstant, els seus fruits i ha permès millorar en gairebé quatre punts percentuals la taxa de graduats a l’ESO, que ha passat del 82,3% del curs 2010-2011 al 86,5% del passat.

«En la majoria dels casos, aquesta segona oportunitat és gairebé una qüestió de justícia. Especialment per als estudiants als quals al juny els ha faltat molt poc per aprovar», sosté Joaquín Gairín, cap del departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En tot cas, afegeix Josep Maria Puig, catedràtic de Teoria de l’Educació a la Universitat de Barcelona (UB), «aquests mesos d’estiu de reforç escolar serveixen a molts nanos per acabar de madurar els coneixements adquirits durant l’any». «I de passada -afegeix- alguns reflexionen i opten per canviar l’actitud a classe el curs següent».

El que és clar, ha afirmat en diverses ocasions la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau (gran partidària d’aquesta repesca del mes de setembre), és que no es podia seguir com fins fa un parell d’anys, quan les recuperacions es feien al juny. «S’havien donat casos d’alumnes que el dia 15 d’aquell mes tenien assignatures suspeses i que, de cop i volta, cinc dies després, quan el col·legi els entregava les notes, aquelles matèries estaven aprovades, simplement perquè el noi havia entregat un treball… És el que alguns anomenàvem el miracle de Sant Joan», ha denunciat Rigau. «Si parlem de crear una cultura de l’esforç, no s’ha de fer de manera retòrica», ha defensat repetidament.

estudiar a la platja 01

DEURES ADAPTATS

L’ideal seria que a l’estiu els xavals juguessin, practiquessin esport, aprenguessin coses noves viatjant, llegint o investigant a través d’internet i, sobretot, que passessin moltes hores a l’aire lliure, amb els amics. «Que no hi hagués deures, ni classes de reforç escolar… Això seria l’ideal, per descomptat, però lamentablement encara ens falta molt per viure en aquest hipotètic món ideal», constata Josep Maria Puig.

Però com que l’estiu sense treballs escolars i exàmens de setembre encara no existeix, «no queda cap més remei que plantejar les tasques de repàs com a treballs tan adaptats com sigui possible al perfil de l’alumne i a les seves necessitats», indica el professor de la UB. «Les vacances d’estiu escolars són prou llargues perquè els estudiants s’organitzin el temps i el distribueixin entre l’oci i la feina», conclou Gairín.

Els dos experts coincideixen que el paper de les famílies és determinant. «Els pares no poden castigar els fills imposant-los tasques d’estudi per a tot l’estiu, com tampoc han de tolerar que deixin l’estudi per a l’última setmana», diu el pedagog de la UAB. «La seva implicació és clau», subratlla Puig.

En opinió de Gairín, una recuperació de setembre a primària «no tindria gaire sentit», ja que els alumnes, en aquesta etapa educativa, aprenen d’una manera contínua «i l’avaluació ha de ser, per tant, més global». L’ESO, en canvi, és una altra cosa. Allà, l’actual sistema d’exàmens i controls fa que la segona oportunitat tingui raó de ser», afegeix el catedràtic.

A diferència de països com ara França, on les lleis educatives dediquen un capítol específic a la feina que els alumnes han de fer a casa, pel seu compte o en grup, però sempre fora de l’horari escolar, a Espanya l’assumpte queda en mans de cada centre. En alguns casos, fins i tot de cada professor.

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ – EL PERIÓDICO

estudiar a la platja 00

Els enginyers predominen entre els més rics del món, però un terç no té títol universitari

Un terç dels multimilionaris no té títol universitari, i la carrera més comuna entre els més rics del món és enginyeria, segons un recent estudi.

Mark Zuckerberg, Steve Jobs o Bill Gates són alguns dels multimilionaris que no van acabar els seus estudis universitaris

Mark Zuckerberg, Steve Jobs o Bill Gates són alguns dels multimilionaris que no van acabar els seus estudis universitaris

Hi ha una dita molt coneguda en el món universitari per motivar als estudiants que diu: “si creus que estudiar és car, llavors intenta-ho amb la ignorància”. Pel que sembla a més d’un no li ha anat gens malament amb aquesta segona opció. Una recent recopilació de dades duta a terme pel portal Approved Index (que serveix de dades per als cèlebres rànquings de la revista Forbes) revela que un terç de les 100 persones més riques del món no té títol universitari.

EUA, la primera economia del planeta, segueix sent la terra promesa per als multimilionaris, on viuen gairebé quatre de cada deu entre les persones més riques del món. Pel que fa al perfil tipus, la seva edat mitjana és de 67,5 anys, té tres fills i opera en el sector de la tecnologia. Això de la carrera universitària, pel que sembla, és opcional. Entre els homes més rics del món, els que no han trepitjat la facultat tenen una fortuna que de mitjana ronda els 24.000 milions de dòlars (22.000 milions d’euros al canvi d’avui).

S’estima que al món hi ha 2.325 persones multimilionàries, amb un patrimoni net de 6.82 bilions d’euros, el que representa un dècim de la riquesa mundial. I que supera la capitalització de totes les empreses de l’índex borsari Dow Jones, segons dades del banc UBS.

Compte: aquestes persones que van triomfar (almenys pel que fa a ingressos econòmics es refereix) no ho van fer sense esforç. Van arribar a ser milionaris gràcies al seu esperit empresarial i altres habilitats. La seva biografia ho certifica. Bé és cert que, com demostra aquesta estadística, gràcies a les noves tecnologies avui és possible tirar endavant un projecte vàlid i rendible sense haver acabat necessàriament els estudis.

La dada convida a la reflexió. Perquè més d’un s’haurà preguntat si en aquests moments treure una carrera encara suposa un valor afegit i competitiu en el mercat laboral. No és de sorprendre que a la llum d’aquestes xifres més d’algun jove pugui estar desanimat.

En particular, el cas d’Espanya és significatiu, perquè té un nombre de llicenciats superior a la mitjana de la UE. Durant l’última dècada, la població universitària va créixer cada any a un ritme del 8%, segons dades de Funcas. Però les ofertes de treball d’acord a la seva formació escassegen. Es calcula que a Espanya el 25% dels treballadors estan “sobreeducats”. Fan treballs pocs qualificats i amb ingressos modestos, tot i tenir un títol a la butxaca.

De fet, una recerca de la UPF del 2011 ja indicava que un 17% dels graduats confessava que si hagués de prendre una altra vegada la decisió de cursar estudis universitaris “no ho faria amb bastanta o molta probabilitat”.

Sandra Nieto, investigadora de la UB, ho resumia així: “ja no tens garantit un treball per tenir un títol. Això de ‘estudia i arribaràs lluny ja no val’. Fa vint anys, els universitaris eren els que més tenien la vida resolta. Ara competeixen entre ells”.

Per no parlar dels celebrats màsters. Com el arxiconegut MBA (Màster en Business Administration). Segons informava un estudi del Fòrum Econòmic de Davos d’aquesta setmana, els estudiants que aconseguien un MBA a meitat dels anys noranta podien veure els seus salaris triplicats en tan sols cinc anys. Avui aquest increment és la meitat. Difícilment un va a convertir-se en milionari només per haver cursat un MBA.

Això sí: fer colzes no és garantia de fer-se rics, però sempre ajuda. Perquè no només és qüestió de diners. Segons explicava a aquest diari el 2011 el professor Guido Stein de l’IESE, “muntar un negoci a Internet sense tenir una carrera està molt bé, però això no et formarà com a persona”.

Llavors quina carrera escollir? Evidentment, la que a un més li agrada. Però si els pares volen que els seus fills triomfin i que també tinguin estudis superiors, llavors millor que estimulin els seus fills perquè adquireixin familiaritat en els números i l’aritmètica. Perquè si es miren les dades de Approved Index, llavors es descobreix que la carrera universitària més comú entre els ultrarrics és l’enginyeria , amb un 22%.

forbes-top-10-2015

Casos cèlebres

Steve Jobs. Va cursar només un semestre a la Universitat de Portland. Va fundar Apple i va acabar anys després donant xerrades als acabats de llicenciar.

Bill Gates. Un dels homes més ric del món. Va abandonar la Universitat de Harvard després d’uns anys per dedicar-se, amb èxit, a Microsoft.

Mark Zuckerberg. El jove més ric de la història. Va ingressar a la Universitat de Harvard el 2003. No va ser necessari acabar-la, perquè va crear la major xarxa social d’Internet, Facebook.

Michael Dell. El pare de la venda directa per Internet. Va voler ser metge i va estudiar a la Universitat de Texas. Els ordinadors eren la seva passió … i van acabar sent el seu negoci.

Walt Disney. Va abandonar l’escola secundària per dedicar-se als dibuixos animats. I va canviar la infància de milions de nens.

Larry Ellison. Va deixar dues vegades la Universitat, degut també a molts problemes familiars. Va fundar Oracle i ara es dedica també a guanyar la Copa Amèrica de Vela gràcies als seus diners.

Sheldon Adelson. El magnat dels casinos que al final no va invertir a Espanya va estudiar una breu temporada al City College de Nova York i el va deixar. La seva aposta … va sortir a compte

Roman Abramóvitx. Orfe, va abandonar els seus estudis per dedicar-se al petroli. I al futbol. No li ha anat malament.

Richard Branson. És “Sir” i va fundar la seva primera companyia als 22 anys. Mai va pensar en anar a la Universitat, cosa que veia incompatible amb el seu esperit empresarial.

PIERGIORGIO M. SANDRI – LA VANGUARDIA via CATEI.cat

%d bloggers like this: