“Pare, deixo el futbol”

La golejada, 47-0, de l’equip aleví B de la UD Las Palmas davant Las Coloradas ha reobert el debat sobre si s’han de permetre resultats tan contundents en el futbol base.

deportes alevin b de la UD LAs Palmas

«Només una pregunta: va pensar aquell tècnic del Las Palmas en el porteret de Las Coloradas? Va pensar en aquella criatureta arribant a casa seva i explicant-li a la seva mare que li havien clavat 47 gols? No se’l  va imaginar entrant al cotxe del pare plorant amargament i volent deixar el futbol? No, no ho va fer. És aquí on està l’error, el desastre, la injustícia, el comportament inadequat. Està en el fet que aquell tècnic es va creure que aquell 47-0 el projectaria com un gran entrenador. Per escalar, només per escalar. ¡Déu meu!» Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Un equip femení de Lleida, l’AEM, fa història en proclamar-se campió en una lliga masculina

L’equip infantil, amb jugadores d’entre 12 i 14 anys, s’ha adjudicat el títol amb autoritat, a quatre jornades del final.

Un equip femení de Lleida fa història al guanyar una lliga masculina de futbol

L’equip infantil de la Secció Esportiva AEM de Lleida, format íntegrament per noies de 12 a 14 anys, va fer història dissabte en proclamar-se campió de la seva lliga, un campionat masculí (el grup III de la Segona Divisió infantil). Aquesta fita era completament inèdita a Catalunya: mai un equip femení s’havia imposat en una lliga masculina en cap categoria del futbol, i, a nivell estatal, només ho havia aconseguit el Rayo Vallecano. De fet, l’AEM és, ara per ara, l’únic club amb equips femenins que militen en una lliga masculina. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Pares, mares i esport infantil’

En l’esport escolar, els pares fem exactament allò que diem que tant ens molesta en els nostres fills digitals: tenim incapacitat per al viatge, per a l’aprenentatge, tenim obsessió pel resultat.

Segur que han vist les imatges d’una baralla entre pares durant un partit de futbol infantil a Alaró, a Mallorca, aquest cap de setmana.

Batalla campal entre pares a un partit de futbol infantil a Alaró

El govern balear ha comentat que “els pares van donar una imatge lamentable” i que espera que la Federació prengui mesures. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

“Zero insults a la grada”, nova campanya per eradicar els insults

A partir d’aquest mes de febrer, s’activarà un protocol d’antiviolència per part de la Federació Catalana de futbol per tal d’eradicar la violència verbal a les graderies dels terrenys de joc i dels pavellons de tot Catalunya.

Així, la junta directiva de l’estament federatiu va decidir que a partir del cap de setmana del 13 i 14 de febrer s’activarà aquest protocol ‘Zero insults a la grada‘ per eliminar els actes incívics.

La temporada passada ja es va engegar la campanya ‘Prou violència al futbol‘ amb l’objectiu de reduir i intentar eradicar tots aquells comportaments violents. Aquesta temporada la Federació Catalana de futbol fa un pas més enllà i proposa eliminar els insults que profereix la graderia, per això se n’han fet diferents iniciatives.

Una d’elles serà aturar el partit quan el públic profereixi insults o amenaces i, una altra, la salutació al final del partit entre jugadors, entrenadors, delegats i àrbitres. Es durà a terme una prova pilot en l’aturada de partits a la categoria aleví preferent. I en la salutació final també es farà una prova pilot a totes les categories i divisions del futbol català.

Regió7

Zero insults a la grada Cartell

“Fair play” – Exemple d’esportivitat en benjamins

L’entrenador del CF Aielo va donar un emotiu discurs als seus pupils perquè es posessin en el lloc d’un rival molt inferior.

Equip benjamin del CD Contestà

Un petit equip valencià ha donat una lliçó d’esportivitat que posa manifest la importància dels valors en l’esport rei. El passat cap de setmana els benjamins del CD Contestano de Cocentaina es van enfrontar al CF Aielo de Malferit i van protagonitzar un d’aquests gestos entranyables que fan gran el futbol.

El pare d’un dels jugadors del CD Contestano va escoltar accidentalment des del bany les paraules que l’entrenador del CF Aielo, Aitor Cebrian, va dedicar als seus pupils abans del partit: “Acabo de veure entrar els nois contra els que aneu a jugar. Són més petits que vosaltres. Són de primer any i no haurien d’estar competint contra vosaltres. Totes les setmanes els estan golejant i m’agradaria que us poséssiu al seu lloc. No vull que celebreu cap gol, no els pressioneu a dalt, deixeu-los jugar una mica i que puguin gaudir de jugar a futbol. Siguem respectuós amb ells “.

Davant el emotiu discurs que acabava de sentir, el pare hi va comentar l’entrenador del CD Contestano i el club no ha trigat a donar les gràcies de forma pública a Aitor Cebrian per aquest exemple d’esportivitat. “Gestos com aquests són els que fan gran el futbol, ​​que no és només competició, sinó també educació i respecte al rival”, diu la carta.

L’entrenador Aitor Cebrian va utilitzar les seves xarxes socials per contestar i agrair la missiva. “Les gràcies no es mereixen. Crec que vaig fer el que havia de fer, el que m’agradaria que fessin els altres entrenadors si jo estigués en aquesta situació (…) Al final l’important és que els 14 xavals es diverteixin més enllà de guanyar o perdre “, va escriure el tècnic.

Per la diferència de nivell dels jugadors, el CD Contestano va sol·licitar a la federació valenciana de futbol que els s’inscriguera en una Lliga més assequible a ells (Grup C), però no els van acceptar la petició i han de enfrontar-se cada setmana a equips molt superiors a ells.

El partit finalment va acabar amb un rotund 11-0 per la innegable diferència física que hi havia entre els jugadors de primer any i els de segon. El CD Contestano encara no ha aconseguit estrenar-de cara a gol en les vuit jornades de Lliga disputades, però de ben segur que aquesta última golejada els va deixar un regust diferent pel respecte i esportivitat dels rivals.

DAVID JUÁREZ – LA VAGUARDIA

Carta d'agraïment del CD Contestano al CF Ayelo

L’esport infantil alliçona els pares agressius

El Baix Llobregat impulsa una classificació que prioritza l’esportivitat al marcador. El model busca alliberar els nois d’una pressió que els impedeix formar-se i disfrutar.

moment-dun-partit-futbol-entre-els-prebenjamins-del-sant-ildefons-penya-recreativa-sant-feliu-1448622089810

L’àrbitre xiula el final del partit i una bandada de samarretes taronges es desboquen en tropa fins al lateral de la pista del pavelló de Sant Ildefons, a Cornellà, per compartir amb els seus pares unaeufòria que els desborda. Veient l’escena, qualsevol pensaria que elsbenjamins del Cornellà Futbol Sala acaben de guanyar la Lliga. Res més lluny de la realitat. De fet, acaben d’encaixar una clara derrota a casa (4-7) davant els xavals del Sant Climent. Però ells no se senten perdedors. No poden fer-ho en un sistema de competició en què la majoria dels punts en joc no es ventilen pel que digui el marcador, sinó per l’atmosfera en què es desenvolupa el joc a la pista i, sobretot, a les grades i la banqueta, l’hàbitat dels adults.

I és que si hi ha un lloc on han entès la màxima futbolística que l’afició és el jugador número 12 és al Baix Llobregat. El Consell Esportiu d’aquesta comarca impulsa per tercera temporada el Juga Verd Play, un nou sistema que representa un canvi de paradigma en el model de competició. “L’esport ha de ser una eina per educar en valors i, per això, en aquesta Lliga s’avalua el comportament de tots aquells que puguin influir en la formació dels nens, per sobre del marcador”, explica el president de l’entitat, Salvador Valls.

SISTEMA DE PUNTUACIÓ

L’actuació de cada equip es tradueix en un màxim de 10 punts: 3 d’ells s’obtenen en funció del resultat (3 per victòria, 2 per empat, 1 per derrota) i els altres 7 pel comportament dels actors que hi intervenen. Els entrenadors poden atorgar 2 punts (un al tècnic rival i un altre als jugadors adversaris), l’àrbitre o dinamitzador de joc altres 2  (1 per al públic i un altre per a cada tècnic), un tutor de grada pot donar un punt a la seva pròpia afició si s’ha comportat bé i hi ha un altre guarisme que pot concedir l’afició als jugadors de l’equip rival mitjançant una app disponible per a tot el públic. El desè punt l’atorga l’àrbitre amb una targeta verda per premiar actituds com ajudar un adversari a reincorporar-se o que l’afició animi amb esportivitat.

ANIMAR TÉ PREMI

Una d’aquestes targetes verdes la reben els aficionats del Cornellà a la mitja part per l’afany amb què animen els seus amb un clar marcador en contra (1-5) i pel civisme amb què aplaudien jugades dels rivals. Un d’aquests abnegats pares és Juan Carlos Bonilla, que elogia la iniciativa del Juga Verd Play perquè “responsabilitza més els adults i permet als nens centrar-se  només a jugar”. I gairebé emula Cruyff abans de la final de Wembley quan relata que li diu al seu fill en la prèvia d’un partit: “Li demano a Raúl que surti a disfrutar per sobre de tot. I si a sobre guanya…”.

Bonilla reconeix que la prevenció ha de centrar la majoria d’esforços a aplacar els ànims dels adults. I Valls coincideix en l’anàlisi: “Es veu amb freqüència un fill dient-li al pare que calli, que els està perjudicant. ¡Fills de 7 anys que fan callar i eduquen el pare!”.

Ho sap bé Víctor López, un jove àrbitre de 20 anys que va tenir un gran ensurt en un partit d’infantils de futbol sala. “Un entrenador estava molt tens, protestava totes les meves decisions i vaig haver de demanar-li que es comportés per la mala imatge que donava. Després d’una falta clara que vaig xiular va envair el camp i amb ell tots els pares de la seva afició. Vaig haver d’anul·lar el partit i no va passar res gràcies als altres dinamitzadors”, recorda Víctor, que tenia a penes 6 anys més que els jugadors als quals arbitrava. El consell escolar va analitzar la furibunda reacció. “Estaven tensos perquè anaven tercers malgrat guanyar tots els partits. La clau és que tots els rivals i àrbitres valoraven negativament el seu comportament”, exposa Valls. L’entitat va decidir abordar el tema i informar de la situació la directora del centre perquè adoptés mesures.

CONSCIENCIACIÓ

Aquest ambient irrespirable no es percep en la majoria de partits desenvolupats sota la filosofia de Juga Verd Play, segons certifica Víctor. Tampoc s’aprecia al camp de futbol del Sant Ildefons quan l’equip de futbol  7 del prebenjamí B local es bat davant la Penya Recreativa de Sant Feliu C. Paqui García, tutora de grada del conjunt de Cornellà, no ha de mediar en cap conflicte i pot disfrutar del joc de Joel, el seu fill. “Abans feia natació i quan em va dir que es passava al futbol em vaig espantar perquè hi ha massa competitivitat; però aquesta iniciativa allibera de la pressió externa els petits”, explica Paqui. Ho afirma al seu costat Antonio López, avi de Raúl, que amb tremendíssima sornegueria es confessa integrant del “fons nord” del Sant Ildefons. Ell, que tant de futbol ha mamat als seus 65  anys, lamenta que la plaga sol estar en la “falta d’autocontrol” de la grada. Però no en aquesta lliga infantil, on la conscienciació cala entre els adults. “La màxima pressió per a Joel és dir-li que si marca li preparo un bocata de béicon”, diu Paqui entre riallades.

S’acaba el partit amb victòria local. Un 4-2 al marcador i un 8,25 contra un 7,50 en la classificació definitiva. Guarismes que costaria d’atribuir a cada equip veient les cares dels uns i dels altres a l’estrènyer-se la mà al centre del camp. Fins que els xavals del Sant Ildefons imiten les seves estrelles i es llancen a la gespa per donar les gràcies al fons nord. Potser els soni a tòpic futbolístic, però els petitons ja tenen molt clar que la victòria no hauria sigut possible sense la seva afició.

pares-animant-durant-partit-dels-benjamins-del-club-cornella-futbol-sala-1448622089834

Més de 6.000 xavals

En la competició de Juga Verd Play hi participen més de 6.000 xavals, de P-4 fins a sisè de primària, distribuïts en 493 equips de col·legis la majoria i alguns clubs federats del Baix Llobregat. El model té tal èxit que fins i tot equips de fora de la comarca  han demanat integrar-se en la competició, com conjunts de Barcelona, Rubí o Masquefa. La bona acollida arriba fins i tot a nivell institucional. “La Generalitat obligarà tots els consells esportius comarcals a aplicar una classificació integrada com la nostra o una doble classificació per a resultats esportius i una altra que contempla els valors mostrats pels equips, com ja fa el Consell de l’Esport Escolar de Barcelona”, explica Salvador Valls, president del Consell Esportiu del Baix Llobregat.

A Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet, el grup La Rotllana impulsa el projecte Lliga de barri. per a nois de 12 a 17 anys, en què es premien aspectes com el respecte al rival  i al col·legiat i la puntualitat. La iniciativa compta amb l’aval de l’Espanyol, que cedeix la seva ciutat esportiva per acollir la majoria de partits.

VÍCTOR VARGAS LLAMAS – EL PERIÓDICO

El Congrés aprova fomentar els escacs a l’escola

Tots els partits de l’arc parlamentari van aprovar la proposició no de llei per a implantar el programa en el sistema educatiu espanyol i en espais públics.

escacs a l'escola 01

La Comissió d’Educació i Esport del Congrés va aprovar amb el suport de tots els grups una proposició no de llei sobre la implantació i foment de la pràctica del escacs en escoles i espais públics, així com la seva promoció com a esport. El text va ser proposat pel grup Socialista, al qual es va incorporar un esmena transaccional del grup Popular.

El Congrés dels Diputats, segons el text, insta el govern a implantar el programa escacs a les escoles en el sistema educatiu espanyol d’acord amb les recomanacions del Parlament Europeu i a continuar promocionant els escacs com a esport, fomentant la seva pràctica a través de la necessària col·laboració entre el sector públic i privat.

Prèviament al debat d’aquesta iniciativa en la Comissió d’Educació, el portaveu socialista, Mario Bedera, i el diputat Pablo Martín es van reunir amb el president de la Federació Espanyola d’Escacs, Francisco Javier Ochoa; l’expresident de la Federació Europea, Silvio Danailov, i diferents experts en la matèria, com els periodistes Leontxo García o Jesús Boyero, entre altres, que donen suport i han col·laborat en l’elaboració d’aquesta iniciativa.

El diputat socialista Pablo Martín ha defensat la iniciativa que aposta per implantar el programa “Escacs a l’escola” amb caràcter general en el sistema educatiu espanyol, promocionar com a esport i crear els vehicles necessaris per a la seva pràctica mitjançant convenis amb empreses privades.

Martín va destacar que els escacs, des de la seva aparició, ha estat denominat com a joc, esport, filosofia, art i fins i tot ciència, a més de ser una activitat que pot practicar-se en qualsevol lloc, amb cost molt baix.

escacs a l'escola 02

El fet que pugui practicar-se des de molt aviat i amb això contribuir a la cohesió social, la integració, la lluita contra la discriminació i fins i tot contra addiccions, també va ser destacat per Martín, que va al·ludir a la declaració del Parlament Europeu de 2012 per a la introducció del citat programa en els sistemes educatius dels estats membres.

Després de repassar programes desenvolupats en altres països, amb implantació nacional com Argentina, i iniciatives en comunitats autònomes com Aragó, Catalunya, Extremadura, Galícia i Cantàbria, Martín va afirmar que els escacs permet “la superació a través de l’intel·lecte” i ha dit que la iniciativa presentada suposarà “un benefici no només per als escolars sense també per a la nostra societat”.

El diputat popular Francisco Cabrera es va referir a l’esmena transaccional plantejada i al desig del seu grup de consensuar un text integrador “per seguir promovent la implantació dels escacs”.

“Avui debatem seguir promovent la seva implantació, però ho hem de fer des del respecte a l’autonomia dels centres ia les competències de les administracions”, ha dit després de destacar les subvencions que el Consell Superior d’Esports (CSD) concedeix anualment a la Federació Espanyola i la convocatòria dels campionats escolars en col·laboració amb les comunitats autònomes.

Cabrera va recordar que Espanya és el país que més tornejos organitza des de 1988 i que “més de 300 col·legis tenen els escacs com a assignatura obligatòria i més de 1000 com extraescolar”, abans que els portaveus del Grup Basc (EAJ-PNB), el Català (GC-CiU) i l’Esquerra Plural mostressin el seu suport a la iniciativa.

LA VANGUARDIA

escacs a l'escola 03

El sedentarisme dels adolescents els reduirà l’esperança de vida

adolescencia sedentaria

L’informe Faros adverteix que l’exercici en el programa educatiu és insuficient.

L’activitat física d’un nen i d’un adolescent no hauria de baixar d’una hora diària, i almenys mitja hora hauria de ser una activitat vigorosa. Però el 46% de les noies i el 24% dels nois no pas-sa de dues hores d’exercici a la setmana, fet que es defineix com a sedentarisme. “Durant els últims quinze anys Espanya no cridava l’atenció per aquest tema, però ara patim una absència d’activitat física important i en trenta anys ho pagarem”, va afirmar ahir el doctor Franchek Drobnic, responsable del departament de fisiologia del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, durant la presentació de l’informe de l’Observatori Fa-ros de l’hospital de Sant Joan de Déu.

ANA MACPHERSON – LA VANGUARDIA 

Adolescents més parats físicament, més alcoholitzats i amb una llarga trajectòria d’hores diàries davant d’algun tipus de pantalla pinten un panorama tan desastrós, segons el parer dels participants en l’informe, que aventuren que per primera vegada en molt de temps es reduirà l’esperança de vida.

“L’absència d’exercici està directament relacionada amb el 20% de càncer de mama, el 25% de la diabetis de l’adult, el 30% dels accidents cardiovasculars i una xifra indeterminada de càncer de còlon per l’empitjorament dels hàbits”, explica Drobnic.

Els programes educatius inclouen poca activitat física i l’esport no pot quedar-se només com una activitat extraescolar, segons denuncien els experts de Sant Joan de Déu i el CAR. Segons un estudi europeu (Eurydice), Espanya és un dels països comunitaris que menys hores lectives dediquen a l’activitat física. “Seria important que els professors tinguessin en compte que pot ser més valuosa per a la seva capacitat d’estudis, el seu desenvolupament físic, emocional, social i també cerebral una hora d’exercici que una de repàs”, indica la neuropediatra de Sant Joan de Déu Àngels García Cazorla. Perquè l’exercici millora la memòria i afavoreix la interconnexió cerebral.

“El cervell d’un nen consumeix el 80% de la glucosa que ingereix (el cervell adult, el 20%) i mentre creix, aquest cervell va augmentant les seves connexions i circuits neuronals”, explica la neuropediatra. Amb l’exercici, sobretot aeròbic, es mobilitzen substrats energètics que també passen pel cervell, així com un flux sanguini més gran. “I això suposa un augment de l’activitat cerebral, i que se secretin substàncies fonamentals com el BDNF, un factor de creixement cerebral que estimula la proliferació neuronal i que potencia a la llarga la plasticitat del cervell”. El nen que està actiu “és més susceptible de consolidar l’aprenentatge i tot això ens indica que cal utilitzar l’esport com a part de l’activitat diària escolar”. Menys de la meitat dels nens estan actius una hora cada dia. Només el 36% té cinc hores setmanals d’esport o una activitat semblant de forma organitzada.

La situació s’agreuja en passar a l’institut, on l’abandonament de l’activitat física és molt superior, en gran part perquè el joc organitzat desapareix. Només continuen els que practiquen algun tipus d’esport o activitat reglada a fora, des de dansa fins a futbol. “Que el 30% faci menys de dues hores d’exercici a la setmana els va orientant cap a patologies cròniques inflamatòries”, assegura Drobnic.

L’absència d’activitat física s’aguditza entre les noies. “Als 12-13 anys, l’aturada física coincideix amb un augment important de la competència en els estudis, més gran entre les noies. Per això, a l’informe de l’observatori proposen que l’hora diària d’activitat es faci caminant part del trajecte a classe o a casa de manera ràpida, fent servir les escales en lloc de l’ascensor… No és imprescindible un gimnàs, sinó prou activitat diària per cremar 300 kcal”, apunta Drobnic.

En l’informe d’aquest any, els experts de Sant Joan de Déu insisteixen que és essencial que els adults incorporin a la rutina amb els nens l’activitat física, que siguin els seus referents. “De vegades no se n’adonen”, insisteix el doctor Jaume Pérez Payarols, director d’innovació de l’hospital infantil. “Prevé malalties que quan apareixen als 50 ja no hi ha res a fer”.

sedentarisme adolescent

Mala educació i violència en els estadis esportius

Traducció de l’entrada amb el mateix títol del bloc de ÓSCAR GONZÁLEZ.

Avui m’agradaria abordar un tema que em preocupa i molt. Un tema que hem de solucionar urgentment: la mala educació i la violència que algunes persones manifesten en els estadis esportius. Som realment conscients del mal exemple que donem als nostres fills amb la nostra actitud i comportament en un esdeveniment esportiu? Crec que no ens adonem que els estem “mal educat” quan proferim paraulotes i improperis de tota mena davant dels nostres fills.

És un espectacle lamentable assistir a una trobada (de futbol, ​​per exemple) i veure com un jugador rival o l’àrbitre es converteixen en el blanc d’insults d’un pare (o mare) que seu al costat del seu fill veient el partit: ” fill de p … “,” que dolent ets àrbitre “,” em cago en la teva p … mare “, etc. Què aprèn el nen?, Quin exemple li estem donant? L’única lliçó que “aprèn” és tot un repertori de paraulotes, insults,  etc. però sobretot una actitud: una actitud agressiva, violenta on s’oblida del tot l’essència de l’esport i queda substituïda per una sola màxima “el fi justifica els mitjans”. Amb el temps el nen no trigarà a reproduir les mateixes frases i expressions del seu progenitor: “mata’l”, “fot-li més fort”, “Cristiano Mor-te”, “àrbitre fill de p …”, etc. El problema es fa patent quan d’aquesta varietat de paraules grolleres es passa a fets violents que de vegades han passat i han tingut com a protagonistes a menors: llançament d’objectes al camp, agressió al veí de grada, etc.

I quan són els pares els que s’embranquen a cops de puny amb aficionats de l’equip rival davant del seu fill? Recentment un pare i el seu fill van ser increpats a l’estadi de l’Osasuna per aficionats radicals del club navarrès després d’intentar mostrar una bandera del Reial Madrid. Quin lamentable espectacle! Vergonyós …

Comparteixo el vídeo de tan lamentable succés:

En moltes ocasions els veritables responsables d’aquesta creixent violència i agressivitat en els estadis són els propis protagonistes: jugadors, entrenadors, presidents, periodistes, etc. que imprudentment caldegen l’ambient previ als partits. Encara recordo els lamentables espectacles oferts en recents trobades entre Barcelona i Reial Madrid o Betis i Sevilla.
No podem oblidar mai que qui caldeja l’ambient és responsable del que després passi a l’estadi i, com molt bé assenyala el psiquiatre Paulino Castells “el nivell d’agressivitat del públic corre parell al que es dóna entre els jugadors“.

Mai em cansaré de repetir que aquests futbolistes són exemple per a milions de joves que els segueixen i idolatren. Per aquest motiu tenen una gran responsabilitat educativa. Per molt altes que tinguin les pulsacions s’han de controlar ja que si en algun moment insulten, escopinen o agredeixen un rival quina imatge transmeten a aquests nens que els segueixen amb gran admiració?, Què passarà quan un d’aquests nens ho emuli en un partit en el col·legi?, qui serà el responsable? Mai han d’oblidar que són el mirall on es mira la joventut. Per tant tenen una gran responsabilitat educativa que no sempre demostren.

Sempre m’agrada recordar una anècdota que explica el meu mestre José Antonio Marina en les seves conferències. Parla d’un article que va escriure quan Florentino Pérez va dimitir com a president del Reial Madrid, per unes declaracions seves de queixa que deien “sé que he malcriat als meus jugadors”. El seu article deia “miri, que vostè malcrii als seus jugadors m’és igual, el dolent és que vostè ha malcriat als meus alumnes, perquè en ser els seus jugadors models dels meus alumnes, els està perjudicant”.

Què podem fer per intentar donar solució a aquest problema?

Paulino Castells en el seu recomanable llibre “Tenemos que educar” aporta tres idees interessants que personalment considero que hem de portar urgentment a la pràctica si volem donar solució a aquest problema:

1. Evitar les notícies que provoquin actituds violentes caldegin els ànims. Aquí tenen una gran responsabilitat aquests mitjans de comunicació que es dediquen a agitar tensions i crispar l’ambient previ a un simple espectacle esportiu.

2. Insistir en les mesures legislatives: restriccions del consum d’alcohol a l’estadi i voltants, exclusió d’entrada als violents als estadis, multes quantioses als causants d’altercats, etc.

3. Promocionar programes d’educació pública basats en les normes de convivència ciutadana fent especial èmfasi en l’esportivitat.

Recomano que visiteu la web Esport sense Insults. Una campanya que va llançar fa uns anys un jove àrbitre Ángel Andrés Jiménez Bonillo amb l’objectiu de conscienciar a nivell nacional i inculcar valors de respecte i educació al nostre futbol base. “No entenc com comportaments que a la vida quotidiana estan mal vistos, dins d’un camp de futbol s’han de considerar normals. Crec en el futbol sense insults, és possible i lluitaré per això”. Una iniciativa que, jornada rere jornada, porta als terrenys de joc. I la veritat és que els més joves ho assumeixen com el que deu ser, alguna cosa normal. No et perdis el següent vídeo:

T’ha agradat l’article? Si us plau, accedeix a l’original (clica aquí)  i comparteix-lo amb els teus amics a Facebook i Twitter.

Com sempre, moltíssimes gràcies pel teu temps i suport.

“Per educar un nen fa falta la tribu sencera”
Proverbi Africà

😉

Això de l’Anna Tarrés

TOVALLONS NEGRES – EMPAR MOLINER – ARA – 26/09/2012

Llegeixo les crítiques que (ara) fan diverses exnedadores a la seleccionadora de natació sincronitzada, Anna Tarrés. Fora de context, les paraules que suposadament va dir-los esgarrifen. “Puc sortir a vomitar?”, diuen que va preguntar-li una. I es veu que ella va respondre: “No, t’ho empasses”. O: “Estàs grassa. No puc desfigurar l’equip”. Pel que sembla, la grassa en qüestió va tornar-se bulímica. Com que el diari As destaca, a més a més, que l’entrenadora va vexar una noia perquè “no entenia el català”, em pregunto per quina raó tot això surt ara i no pas abans.

Que consti que el meu pitjor malson és que la meva filla estigués a les ordres d’Anna Tarrés per guanyar medalles. Però no estaria més tranquil·la si estigués a les ordres de la seleccionadora xinesa. Tenir 14 anys i entrenar-se vuit hores cada dia per guanyar medalles és treballar. I els nens està prohibit que treballin. I com que els nens als 14 anys, per molt que la natació sigui la seva vida, tenen ganes no només d’entrenar-se, sinó també de jugar i de menjar patates fregides, suposo que els entrenadors han de fer-los entendre (amb una duresa que nosaltres trobaríem inacceptable) que no hi tenen dret. Per desgràcia, l’esport d’elit té unes servituds que els pares d’aquestes criatures per força havien de conèixer. Doncs sí; el cos d’una nedadora ha de ser tan prim com el de les seves companyes perquè si no, efectivament, “desfigura l’equip”. Per això no m’agradaria que la meva filla, als 14 anys, fos esportista olímpica. Trobo més important que pugui tenir el pes que li doni la gana.

Fora de context molts pares semblarien maltractadors si reproduíssim les coses que han dit algun cop als fills. “Et passaràs la nit a la taula fins que no et mengis les bledes” sembla una frase tan dura o tan de tràmit (i, per tant, poc real) com “empassa’t el vòmit”. Jo diria que el que no pot ser és fer entrenar nens durant vuit hores. Ni si no se’ls insulta.

Imatges de http://imgur.com/a/emAVG, en hi ha més.

%d bloggers like this: