El boli ja no escriu

L’abandonament de l’escriptura a mà acabarà modificant el nostre cervell i les nostres habilitats motrius.

el boli ja no escriu

Cada dia s’escriu menys a mà i en menys àmbits. Es fa tan poc que és ­fàcil no haver vist mai la lletra dels amics i companys de feina in­corporats els últims anys. Per vacances s’envien selfies en lloc de postals; els aniversaris es feliciten per watsap i no amb targetes; els avisos i informes s’envien per correu electrònic i no pas manuscrits; es programen les cites al mòbil sense anotar-les a cap paper…

El resultat és que una part important de la població reconeix haver perdut l’hàbit d’escriure a mà tret de si fan la llista de la compra. Un estudi realitzat per la consultora Ipsos per a Samsung el 2014 mostrava que ja només escriu a mà de manera habitual el 58% dels espanyols, mentre que el 75% escriu al mòbil diàriament. I com qualsevol habilitat que no es practica, la de fer servir el bolígraf s’està perdent. “Des de fa algun temps prenc les notes de les entrevistes a l’ordinador perquè ja no entenc la meva lletra”, confessa la periodista Teresa S. “Cada vegada em costa més de prendre apunts a mà, em canso de seguida, m’exigeix molt d’esforç”, diu l’advocada Susana P.

Els especialistes en la matèria asseguren que no és només destresa manual el que estan perdent. Neuropsicòlegs, grafòlegs i pedagogs consideren de summa importància que no s’abandoni l’hàbit d’escriure a mà perquè amb ell s’activen multitud de processos cognitius que ajuden l’organit­zació d’idees, la construcció d’estructures gramaticals i l’activació dels processos motors encarregats de produir els corresponents signes gràfics, una funció que no s’activa en escriure amb eines digitals. Així ho van explicar en una taula rodona sobre la importància de l’escriptura manuscrita celebrada en el marc del VI organitzat fa unes setmanes l’ Associació Catalana d’Estudis Psicològics ( ACEP). “Hi ha importants diferències entre escriure a mà o en teclat; la primera tasca ­requereix més esforç cognitiu i més destresa en coordinació sensoriomotora que la segona, i hi ha estudis de neuroimatge que mostren una activació més gran del cervell quan escrius a mà que quan tecleges; de fet, quan escrivim a mà s’activen àrees cerebrals si­milars a les que intervenen en la comprensió i en la producció del llenguatge”, explica Marta Portero, especialista en Neurociències de la UPF.

La neuropsicòloga Beatriz Fagundo assegura que el salt que els humans van fer per passar del llenguatge parlat a l’escrit va ser molt complex i va obligar el cervell a dedicar determinades estructures i circuits a la lectoescriptura. “Ara, si deixem d’escriure a mà, les conseqüències no es limitaran a perdre habilitat i destresa, que resulti més difícil escriure o tinguem pitjor lletra; a llarg termini també perdrem determinades connexions o les tindrem més atrofiades, perquè el cervell veurà que la funció d’escriure a mà ja gairebé no es fa servir, no és necessària, i la seva plasticitat el portarà a adaptar-se i a dedicar aquests recursos neuronals a altres tasques”, apunta. Fagundo subratlla que, una vegada adquirida en la infantesa, la capacitat d’escriure a mà no es perdrà per el fet que passem a escriure en teclat, però sí que s’atrofiaran els circuits ce­rebrals que la fan possible en la mesura que no se’ls demani que s’activin. “Si passat algun temps tornes a escriure a mà i tornes a utilitzar aquest circuit, la pràctica farà que recuperi la seva funció”, detalla.

A causa d’aquesta plasticitat del cervell, tant Fagundo com Portero creuen que el transcendental no és si els adults fem servir més o menys el bolígraf, sinó que els nens continuïn aprenent a escriure a mà. “És un procés especialment important en els nens durant el desenvolupament del llenguatge; com que quan escrivim s’activen àrees similars a les de la comprensió i producció del llenguatge, l’aprenentatge de l’escriptura pot retroalimentar-se amb el de la lectura i la comprensió lingüística”, diu Portero.

Un estudi realitzat a la Univer­sitat d’Indiana ( EUA) va mostrar que quan els nens escriuen a mà s’activen tres àrees del cervell –el gir fusiforme esquerre, el gir frontal inferior i l’ escorça parietal posterior–, que són les mateixes que es posen en marxa quan els adults llegeixen i escriuen. Hi ha altres estudis que també suggereixen que escriure a mà ajuda a aprendre millor i més de pressa i entrena el cervell. Els seus autors apunten que això es deu al fet que cal processar i replantejar tota la informació abans d’escriure-la, que quan escrivim a mà hem de planificar i executar una acció per tal que el resultat ­sigui la forma d’una lletra o una ­paraula.

“Quan escrivim a mà anem més lents que quan ho fem amb el teclat i fem un esforç més gran per integrar i prioritzar conceptes, i podem incloure fletxes, guions i marcadors que ens permeten rela­cionar conceptes i transcriure idees amb més flexibilitat, i per això els estudis indiquen que els conceptes manuscrits es recorden més que els teclejats”, justifica Portero. Fagundo detalla que en escriure a mà es posen en joc dos tipus de memòria, la visual i la verbal o del llenguatge, i l’una reforça l’altra, la qual cosa fa que sigui més efectiva per retenir alguna cosa.

Per no perdre tot aquest entrenament cerebral, investigadors en neurociències i grafòlegs sugge­reixen recuperar la pràctica diària de l’escriptura. Diuen que no es tracta de fer-ho per nostàlgia, sinó com a un exercici cognitiu, de la mateixa manera que moltes persones fan sudokus, càlcul mental o exerciten la memòria per mantenir actiu el cervell.

“Els adults no perdrem l’escriptura per falta de pràctica perquè la tenim assimilada, però hauríem de dedicar deu minuts al dia a copiar algun text o a escriure a mà alguns paràgrafs, com qui va al gimnàs a exercitar els músculs, perquè aquesta pràctica és important per activar àrees del cervell que estan relacionades amb la psicomotricitat fina, la memòria, la visió i la perso­nalitat”, argüeix Pilar Mélich, ­grafòloga de la UAB que també va participar en la taula rodona. Carme Font, presidenta de l’ ACEP, explica que en aquest debat es va posar de manifest que l’abandonament de l’escriptura a mà no només implica la pèrdua d’una eina necessària per al desenvolupament cognitiu sinó també per a la comunicació inconscient, ja que de l’anàlisi dels traços, la pressió i altres aspectes escripturals els grafòlegs poden arribar a determinar les característiques de la personalitat d’una persona o ­signes que alertin d’alteracions psíquiques o somàtiques.

De tota manera, la tecnologia que ens ha allunyat del bolígraf i el llapis potser acabi im­pulsant de nou l’escriptura manual amb les noves aplicacions i dispositius per escriure a mà sobre pantalles o paper i fer servir després aquest text en format digital (vegeu la informació de la pàgina següent).

MAYTE RIUS – LA VAGUARDIA

Llegeix molt i (no) escriuràs millor

La manca de pràctica i de correcció per part dels professors a l’escola, entre les causes de la mala escriptura. No n’hi ha prou només amb llegir.

A l escola es posa el focus únicament en la gramàtica

A l’escola es posa el focus únicament en la gramàtica

En els anys vuitanta va sorgir en Regne Unit un moviment que defensava un ús del llenguatge clar, breu i que evités els tecnicismes i les frases fetes. Es va dir Plain English (en català, anglès senzill), perseguia que les institucions públiques es preocupessin per fer més fàcil al ciutadà la comprensió de qualsevol informació i denunciava la inutilitat dels texts llargs i confusos en defensa del simple i directe.

Des del seu llançament, el 1990, els integrants de Plain English, majoritàriament professors, s’han corregit més de 21.000 documents d’unes 1.600 organitzacions de tot el món, entre elles diversos departaments del Govern britànic.

A Espanya, no hi ha cap iniciativa semblant, tot i que les universitats confirmen que fins als graduats tenen dificultat per escriure bons texts. “En aquest país sembla que com més subordinades i més vocabulari tècnic es fa servir, millor serà l’escrit”, assegura el professor d’escriptura eficaç de la Universitat Internacional de la Rioja (UNIR) Miguel Janer.

L’arrel del problema està en les escoles, opina Janer, on no es fomenta l’escriptura de narratives que no siguin purament acadèmiques i on es posa el focus únicament en la gramàtica i no en l’estil. “Si un alumne comet faltes d’ortografia automàticament se li posa l’etiqueta de mal estudiant. L’estructura i l’ordre d’exposició dels arguments no es valoren”, afegeix.

Un altre dels problemes és, segons aquest docent, la creença que com més llibres es llegeixin, millor serà l’escriptura. “És totalment fals. Cal practicar i ser corregit una i altra vegada”, apunta. Per aprendre a redactar és necessari fixar-se en les construccions de les frases i ser molt conscient del que ha intentat fer un autor per després posar-ho en pràctica. No n’hi ha prou amb llegir d’una tirada i quedar-se només amb la trama de la novel·la.

“Els joves intenten escriure barroc perquè és l’estil que se’ls ensenya a l’institut amb els autors del Segle d’Or”, continua Janer, qui defensa que el programa acadèmic de Llengua i Literatura s’hauria de modificar i introduir lectures d’autors contemporanis que animin els alumnes a reproduir un altre tipus de construccions més senzilles. “Durant l’ESO i Batxillerat només s’ensenya a diferenciar el complement directe de l’indirecte, però a l’hora d’escriure bé de poc et serveix ser un as a anàlisi sintàctica”.

El catedràtic de Llengua de la Universitat Complutense Jesús Sánchez Lobato, autor del llibre Escriure bé, publicat per l’Institut Cervantes, recorda una frase del filòleg Américo Castro: “a escriure s’aprèn escrivint”. “Les diferents reformes educatives no han potenciat l’escriptura i han passat per alt que és necessària en totes les especialitats. El sistema és cada vegada menys exigent. La pràctica és imprescindible per escriure bons texts”, sosté.

Des de l’àmbit empresarial, tampoc sembla que se li doni molta importància a la redacció. En els processos de selecció de personal, menys del 50% dels candidats inclou una carta de presentació. “Les companyies amb prou feines tenen en compte les cartes de motivació, el ​​que més valoren és l’entrevista”, explica Mariano Cañas, director de Experis, la unitat de l’empresa de recursos humans Manpower dedicada a la recerca de directius.

Els antics informes de més de cent pàgines han estat substituïts per presentacions en PowerPoint amb menys text i més gràfics, assevera Canyes.”En pocs treballs es requereix una bona redacció, només cal saber comunicar resultats en un parell de línies amb un email“, afegeix.

Això és precisament el que critica el professor de la UNIR Miguel Janer, que a diferència d’altres països com Estats Units o el Regne Unit, on la capacitat expressiva dels candidats és una de les qualitats més valorades, Espanya encara no hagi donat aquest pas. “He format a més de 2.000 directius que, malgrat tenir graus i màsters, no eren capaços de redactar un informe clar i directe”.

El problema sembla afectar per igual a estudiants de ciències i humanitats. El professor de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra Joan Corbella dóna fe que els estudiants de Periodisme arriben a la universitat sense saber escriure. Des del seu departament no s’està investigant l’origen del problema. “És sorprenent, però la veritat és que no ens hem plantejat com aturar-“. “Potser s’estigui fent alguna cosa en alguna facultat de ciències de l’educació o de pedagogia”, apunta. Els experts consultats ho desconeixen.

Als Estats Units, que també són conscients d’aquest problema, un estudiant de postgrau de la Universitat de Bekeley, al Califòrnia, ha dissenyat un programa basat en intel·ligència artificial que ajuda a redactar bons texts. “El problema és que els professors no dediquen el temps suficient a explicar als estudiants per què els seus texts no són coherents. Aquesta falta de feedback no es dóna en assignatures com matemàtiques o geografia, on les correccions són immediates”, exposa Matthew Ramírez, fundador i CEO de Write Lab, un programari que des del seu llançament el 2013 ja utilitzen 25.000 usuaris a tot el món i 53 escoles dels Estats Units.

Matthew Ramírez i el seu equip de Write Lab.

Matthew Ramírez i el seu equip de Write Lab.

Durant el postgrau en educació i tecnologia que va cursar a Berkeley, Matthew Ramírez va haver de donar classes a alumnes de primer curs. Aquesta experiència li va servir per detectar les febleses en l’escriptura dels estudiants. “No estaven segurs de si els seus textos estaven ben enfocats. Estaven entrenats per no cometre errors gramaticals i no per sentir-se còmodes i lliures en el procés”, explica. “En imitar el format acadèmic que els ensenyen a l’institut, perden la seva veu”.

El programa que va dissenyar posteriorment, gràcies als 2,5 milions de dòlars que va aconseguir en dues rondes de finançament amb inversors, es basa en l’anàlisi dels texts de centenars de llibres de diferents camps (negocis, dret, medicina …) i en una sèrie d’algoritmes i estadístiques que recomana un estil o un altre en funció de les necessitats de l’usuari. “No corregeix faltes d’ortografia, fa suggeriments sobre l’ús d’altres verbs o altres construccions que poden enriquir el text o fer que s’entengui millor”, explica Ramírez. En dos anys, el programa estarà disponible en espanyol.

ANA TORRES MENÁRGUEZ – EL PAÍS

CLAUS PER A UNA ESCRIPTURA EFICAÇ

Pensa abans de posar-te a redactar: ​​cal seleccionar la informació rellevant i ordenar-la mitjançant un esquema. Sempre funcionarà millor una introducció breu i directa.

Escriu el teu text és tres etapes: primer elabora un esborrany amb l’ordre d’aparició de les idees. Després revisa la sintaxi i els verbs i al final fes la correcció ortogràfica.

Utilitza un estil senzill: fes servir frases curtes. Segueix l’ordre lògic de subjecte, verb i predicat. Evita les frases de més de línia i mitja o amb més de tres verbs.

Simplifica els verbs: no canviïs de temps verbal i persona dins d’una mateixa frase. Sempre és més recomanable utilitzar formes simples que compostes. És preferible fer servir alguna forma personal que un infinitiu o un gerundi. No abusis de les oracions impersonals o passives amb el pronom “es”.

Escurça el teu text: acostuma’t a retallar un 25% del teu text un cop acabat. Repassa el vocabulari i evita repeticions de paraules; fes servir sinònims. Suprimeix els connectors innecessaris.

Aquests consells els ha proporcionat el professor d’escriptura eficaç de la UNIR, Miguel Janer.

%d bloggers like this: