Pares i escola: el tàndem perfecte

L’educació és responsabilitat de tots, i per això hem de tractar de fer-la possible i satisfactòria.

Pares-escola-tandem-perfecte_1975012657_51878003_800x535

Educar és una feina molt important que ens correspon tant a la família com a la comunitat educativa i a la societat, i l’hem de dur a terme de la manera més correcta possible perquè els infants arribin a tenir els valors i actituds necessaris per conviure en societat. L’educació no és només emmagatzemar coneixements, sinó que és la formació integral dels nens i no tan nens. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Comunicat del Consell escolar de Catalunya: Amb les llengües, no s’hi juga!

amb les llengues no shi juga

El model educatiu de Catalunya és una història d’èxit. L’escola catalana ha fet possible que siguem un sol poble, en no separar els alumnes per raó de llengua i incorporant la diversitat de tradicions culturals existent arreu del país. Aquest principi d’equitat constitueix una aposta decisiva a favor de la cohesió social. Al nostre país hi ha un consens social molt ampli entorn d’unes polítiques lingüístiques que han fet efectiva la igualtat d’oportunitats. Siguin quines siguin les circumstàncies de cadascú, els alumnes acaben l’ensenyament obligatori amb una sòlida competència comunicativa consistent a utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i amb un coneixement notable d’una tercera llengua. En efecte, els resultats de les proves competencials que tots els alumnes realitzen en acabar l’ESO indiquen uns resultats similars en llengua catalana i castellana (74,6 en català i 77,2 en castellà al 2017). Llegeix la resta d’aquesta entrada »

L’escola com a fàbrica d’independentistes

Qualsevol proposta que pretengui resoldre la crisi catalana ha de partir d’un bon diagnòstic sobre per què una porció tan elevada de catalans ha decidit donar l’esquena al projecte en comú amb Espanya.

escola fabrica independestistes

És freqüent escoltar en el debat públic l’argument que un dels principals responsables de la crisi catalana és el sistema educatiu català. Segons aquesta tesi, els diferents governs nacionalistes haurien utilitzat l’educació pública com una fórmula de fomentar la identitat nacional catalana i l’adhesió al separatisme. Des d’aquesta perspectiva, el procés sobiranista seria fruit d’una estratègia planejada des de fa dècades amb la finalitat de posar les aules al servei de la construcció d’una majoria independentista. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Hora de fer la tria: Existeix la millor escola?

El moment de triar escola sovint es viu amb angoixa i frustració. Cal encarar-ho com una oportunitat per reflexionar sobre les prioritats educatives i partir de la idea que no hi ha escoles bones ni dolentes. Ni tampoc la millor.

Hora de fer la tria - Existeix la millor escola

L’escola ideal no existeix. “Ho tenim clar”, expliquen el Martí i la Marta, els pares de l’Aitana (3 anys) i de la Martina (11), que al setembre faran P3 i 1r d’ESO respectivament. Ells n’han de triar dues, per a la petita perquè comença i per a la gran perquè a la de primària on estudia no hi ha ESO. Per això aquests dies el debat familiar sobre la millor escola és intens. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Les escoles transformen els patis per acabar amb la dictadura de la pilota

La normativa actual només obliga que els patis tinguin almenys una pista poliesportiva. Un grapat de col·legis innovadors els estan usant ja com a espais educatius.

Les escoles transformen els patis 001

L’escena sol repetir-se amb freqüència: els nois ocupen el centre de l’espai, habitualment jugant a futbol; les noies (o aquells que no comparteixen la passió per la pilota) s’entretenen a les franges exteriors, als racons, en un discret segon pla. Durant anys aquesta ha sigut la realitat dels patis en moltes escoles, la mateixa realitat des de fa dècades. Encara més, en alguns centres educatius, sobretot en els que estan situats dintre de cascos urbans, amb espais limitats, hi ha hagut fins i tot un retrocés perquè les necessitats de creixement de les escoles s’han fet a costa de restar superfície al pati. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El paradigma de la comunicació família-escola

Ara tenim més informació i més immediata però, ens comuniquem o acumulem informació?

paradigma-comunicacio-familia-escola_1937816202_49958389_732x412

Tot i que podem pensar que la comunicació amb l’escola és un tema controlat, segueixen apareixent com bolets de tardor malentesos per falta de comunicació entre els mestres i les famílies. Malgrat els esforços per construir ponts de comunicació, agendes sobresaturades de notes, aplis que ens informen de les assistències i dels deures complerts i incomplerts, tot apunta a pensar que aquest és un terreny en què les relacions tenen una intenció institucional i protocol·lària. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Allau de denúncies a l’Inspecció per adoctrinament a l’escola catalana

Una impugnació de l’elecció de delegat de classe per “assemblar-se a un referèndum”, entre les més curioses.

una-escola-catalana

 

Fa anys que l’escola catalana i el seu model d’immersió lingüística és objecte de discòrdia política per part de Ciutadans i PP. De fet, els taronges van fer de la seva lluita contra la immersió un dels seus objectius polítics. La bel·ligerància contra el sistema d’ensenyament català per part de les forces unionistes s’ha incrementat en els darrers mesos, sobretot després de l’1 d’octubre arribant a límits inversemblants.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

L’escola de les tres ‘p’ : petita, de poble i pública

Els col·legis rurals, que barregen alumnes de diferents edats i aptituds en una mateixa classe, pateixen periòdicament per la demografia. La seva metodologia, que desterra l’ensenyament unidireccional, ha sigut pionera d’unes pràctiques que ja s’estenen a altres centres.

L'escola de les tres P - petita de poble i pública

És l’escola de les tres ppública, de poble petita. A Catalunya hi ha 315 escoles rurals. Per ser considerades com a tals han de pertànyer a nuclis de població inferiors a 3.000 habitants. Com que no hi ha prou infants, són centres que no poden tenir un grup per cada nivell educatiu, és a dir, que barregen canalla de diferents edats a la mateixa aula. El mínim per mantenir obert un centre d’aquest tipus són cinc alumnes i, encara que cada dos o tres anys es pateix per la continuïtat d’algun d’aquests centres per l’èxode a zones urbanes, el model està consolidat i exporta algunes metodologies a les escoles que no ho són. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

La separació per nivells a l’ESO augmenta el risc d’abandonar els estudis d’alguns alumnes

L escola no és per a tu

Quan molts instituts separen els seus alumnes en funció del nivell acadèmic, fins i tot si ho fan pensant que així poden aprendre millor, el que podrien estar fomentant és tot el contrari: més fracàs i abandonament escolar entre els joves que acaben enquadrats en els grups rendiment més baix. Un estudi de la Fundació Jaume Bofill alerta que els agrupaments per nivell a l’ESO augmenten el risc que els joves optin per no continuar estudiant un cop acaben la Secundària.

Estudi de la Fundació Jaume Bofill (pdf):
L’escola no és per a tu:
el rol dels centres educatius
en l’abandonament escolar
Aina Tarabini

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Escoles de segona oportunitat

Escoles-Segona-Oportunitat_1908419197_48785711_1500x1001

Aquesta proposta educativa es basa en l’acompanyament subjectiu de l’alumnat i la individualització.

Són molts els adolescents i joves que han deixat d’estudiar i no han obtingut el graduat escolar, que han abandonat prematurament el col·legi. Molts joves tenen una característica comuna: estan en situacions de vulnerabilitat social. En diverses recerques acadèmiques destaca que hi ha una proporció més gran de nois, de nivell socioeconòmic baix, d’origen migrant i provinents de minories ètniques que deixen els estudis. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: