Reconeixement facial per detectar els alumnes que s’avorreixen

Una escola de negocis de París utilitzarà un programa per evitar que els seus estudiants deixin d’atendre a classe.

Actualment es parla molt de l’educació. Es comenta com ha de ser perquè els alumnes estiguin atents i aprenguin nous coneixements i no només escoltin el rotllo d’un professor que els avorreix i no els ensenya res. A això se li pot sumar la intel·ligència artificial.

Com explica The Verge, una escola de negocis de París començarà a utilitzar un programa de reconeixement facial que analitzarà la cara, les expressions i les postures de l’estudiant que està davant de l’ordinador per detectar si està atenent a classe o no. El programari que farà aquest treball es diu Nestor. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

La solució al mal ús dels grups de WhatsApp de pares: afegir-hi el mestre

La iniciativa l’ha impulsat una escola per evitar malentesos entre les famílies i els docents

COMUNICACIO-LESCOLA-Sagrada-Familia-WhatsApp_1560454036_28482150_987x555

“La mestra torna a estar malalta, ho està molt sovint, no?”, “El meu fill m’ha dit que el professor de matemàtiques s’ha passat amb l’examen, ¿els vostres s’han queixat?”, “A partir de dilluns ja no hi ha escola a la tarda… la qüestió és treballar poc” o “El Jordi no recorda quins deures té, me’ls podeu dir?” Són alguns exemples de missatges reals que es poden trobar en grups de WhatsApp de pares de l’escola. El departament d’Ensenyament ja ha alertat en alguna ocasió que es gestionin bé, després de ser l’origen de desavinences entre les famílies i l’escola. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Els professors, peça feble de la incipient escola en xarxa

El creador de la plataforma Moodle lamenta que els docents no siguin més actius en l’intercanvi de materials. Ensenyament anuncia que més de 1.600 centres catalans podran aprendre competències bàsiques a través del programa.

Martin Dougiamas Moodle

Martin Dougiamas, l’enginyer australià creador de Moodle.

Quan arriba a casa després de classe, la Clara es connecta a l’ordinador (o a la tauleta, si la seva germana gran l’hi deixa) i repassa els deures que toca fer aquella tarda. Un company de classe (cada setmana un, per ordre rotatori) ha penjat ja fa tres hores al repositori de Moodle les tasques diàries assignades per la mestra. Ahir deia així: «Castellà: els dos exercicis de la pàgina 163 del llibre. Matemàtiques: repassar el dossier de competències bàsiques». Si surt algun dubte, la Clara, que estudia sisè de primària en un dels més de 1.600 centres catalans que utilitzen aquesta plataforma tecnològica educativa, pot aclarir-lo amb l’ajuda d’algun company de classe a través del fòrum que té a la seva disposició al mateix Moodle o contactar directament amb la professora. Uns 400.000 estudiants i docents fan ús gairebé diàriament de Moodle, que està començant a establir els fonaments perquè l’escola catalana sigui una escola en xarxa.

“El que permet aquesta eina és, entre altres coses, que els alumnes construeixin coneixements a partir d’altres coneixements, que els intercanviïn, que els transformin i, a la vegada, que aprenguin que les tecnologies poden tenir també usos socials i educatius”, destaca la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz. El problema, objecta Martin Dougiamas, l’enginyer australià creador de Moodle, és que, aquí, com passa a la majoria dels 223 països que la utilitzen, la plataforma no “està prou explotada”.

“Quan la vaig idear, a principis dels anys 2000, vaig pensar que el canvi que suposaria Moodle en el món educatiu seria fins i tot més profund”, observa Dougiamas, que aquesta setmana és a Catalunya amb motiu de la seva investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de Vic (UVic-UCC). El pare del software, utilitzat per 84 milions de persones arreu del món, lamenta que els professors no s’hagin mostrat més actius en l’intercanvi de materials, ja sigui per desinterès, per apatia o, simplement, per falta de preparació digital.

“Segueixen fent les classes com abans, i s’han limitat a introduir el Moodle a les seves aules, però sense canviar les metodologies”, constata. “La tecnologia educativa no és una cosa prescriptiva per innovar. El treball l’han de fer les persones, i sense aquestes aportacions no hi ha innovació”, afirma.

Moodle W2

DE LLIURE ACCÉS

L’eina, que conviu a les aules catalanes amb altres plataformes digitals (algunes de més comercials, altres d’adaptades expressament per cada col·legi per a les seves pròpies necessitats educatives), és una de les portes que estan contribuint a fer que les noves metodologies docents entrin en escoles i instituts. “Al ser un programari de lliure accés, es va enriquint a mesura que s’utilitza, és una eina orgànica, que permet individualitzar l’aprenentatge, ja que cada alumne treballa amb ell al seu propi ritme i segons el seu propi nivell”, assenyala, per la seva part, Jordi Montaña, rector de la UVic-UCC. “L’objectiu és que el mateix programa sigui fruit de les aportacions de la comunitat, que vagi més enllà del que proposa l’Administració”, destaca Dougiamas.

“Catalunya, que és pionera en la utilizació de tecnologia a l’aula, vol fer un pas més enllà”, va anunciar ahir Meritxell Ruiz, que es va comprometre a aplicar, a partir del curs 2016-2017, el prototip basat en competències bàsiques en què Moodle està treballant des de fa gairebé un any i que preveu presentar el pròxim mes de maig. La decisió, va indicar la consellera, s’inscriu en el pla iniciat ja fa tres cursos perquè els centres educatius catalans despleguin els currículums de competències bàsiques de les diferents disciplines escolars. «Ara, a més, amb aquesta plataforma, es podran treballar de forma virtual i els professors podran compartir-los entre ells», va assenyalar la titular d’Ensenyament.

Aquesta versió de Moodle, afegeix en aquest sentit el seu creador, “era una reclamació de la comunitat educativa d’arreu del món des de fa molt temps”. Amb tot, Dougiamas defensa que no és la seva missió, ni és tampoc la pretensió de Moodle, “prescriure un model educatiu concret”.

La tecnologia, taló d’Aquil·les del sistema educatiu espanyol

Dos de cada tres mestres espanyols d’entre 40 i 49 anys admeten que necessiten més formació específica sobre com incorporar internet i els nous dispositius mòbils a l’ensenyament o, fins i tot, sobre com es poden utilitzar les noves tecnologies a l’hora de realitzar les tasques administratives del seu lloc de treball. Les habilitats tecnològiques no són problema, en canvi, per als professors menors de 30 anys, que per norma general les dominen.

Ho diu l’última enquesta TALIS que l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) realitza entre professors de tot el món. «S”ha de posar remei a aquest desajust generacional com més aviat millor, sobretot en benefici dels alumnes”, han advertit repetidament els experts. L’últim d’ells, Peter Birch, coordinador de política educativa i anàlisi de sistemes de la Comissió Europea (CE), fa uns mesos en una conferència oferta a Barcelona.

El pobre reciclatge o formació continuada dels mestres espanyols (i, entre ells, els catalans) és un dels principals llastos del sistema educatiu espanyol, que segueix sense atrevir-se a fer avaluacions de la qualitat de la docència, malgrat que cada vegada són més les veus que les reclamen.

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ – EL PERIÓDICO

Els reptes TIC en l’àmbit educatiu

La competència digital és clau en qualsevol entorn laboral actual, però… com s’han d’entrenar les habilitats TIC dels infants,considerats els veritables nadius digitals, des de l’escola? Quins reptes suposen per als docents, les editorials i els altres actors que intervenen en el sistema educatiu?

Que les TIC són una realitat que ha arribat per quedar-se i facilitar-nos el nostre dia a dia és innegable. Les possibilitats són exponencials, sobretot pel que fa a l’àmbit educatiu, però… quins són els beneficis tangibles que aporten en l’aprenentatge d’infants i adolescents? “Encara no es coneixen del tot, però en tot cas queda clar que per conèixer els beneficis de qualsevol cosa s’ha de provar amb certa continuïtat i amb voluntat explícita que funcioni”, subratlla la vicepresidenta del Clúster Edutech, Elisabet Marill.

No hi ha dubte que la potència i la versatilitat dels continguts digitals o els projectes de base tecnològica tenen efectes positius en aspectes “com la motivació dels alumnes, la personalització de la tasca educativa i la facilitat que ofereix per fer feines col·laboratives”.

Cada centre educatiu ha reaccionat lliurement al paradigma digital que, a poc a poc, dibuixaven les TIC. Hi ha qui les ha ignorat de ple, qui les ha anat utilitzant de manera progressiva i qui s’ha llançat de cap a aquesta nova realitat. Una realitat que intensifica el rol dels alumnes com a subjectes actius i decisius del seu propi aprenentatge, i que dota els professors d’un nou paper que els allunya de les classes magistrals per passar a treballar de manera més col·laborativa, guiant els alumnes, motivant-los i acompanyant-los en els seus aprenentatges.

El més important és crear un ecosistema tecnològic propi, com el de l’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues de Llobregat, en el qual fa deu anys que treballen. Al centre, les tecnologies -considerades pel seu director, Jordi Carmona, com “un tractor de la didàctica”- esdevenen una eina incorporada amb total naturalitat des d’infantil fins a segon de batxillerat, en funció de les necessitats de cada etapa. A partir de cinquè de primària tots els alumnes disposen del seu dispositiu i els alumnes d’ESO i batxillerat poden utilitzar el mòbil a l’aula, “sempre que se’n faci un bon ús”, destaca Carmona. Com educa el centre en aquest bon ús de les TIC, les xarxes socials i els telèfons mòbils? “Molt simple, a través de la llibertat i de la responsabilitat, ja que prohibir no educa”.

Flexibilitat i diversitat

A la Garbí Pere Vergés d’Esplugues no treballen amb llibres de text, sinó que els docents elaboren el seu propi contingut i el desen al Moodle, on passa a estar a l’abast d’alumnat i professorat. D’aquesta manera, diu Carmona, “les tecnologies no són només una eina de consulta, sinó que també serveixen per dissenyar el dossier d’aprenentatge de l’alumne i per desar i compartir els continguts elaborats a classe”. L’escola també treballa per projectes globals i interdisciplinaris, fet que facilita que “la tecnologia entri a l’aula de manera natural i sigui un element formatiu i competencial més”. Així, els alumnes poden fer servir la tauleta per fer un disseny a plàstica, una gràfica a matemàtiques o calcular una velocitat a educació física, entre d’altres. “Tot això, al final, lliga de ple amb la idea d’educació inclusiva, que respecta i respon als diferents talents, diversitats i dificultats d’aprenentatge coexistents a l’aula”, conclou Carmona.

Un reflex de la realitat

En línies generals, cal que la comunitat docent aculli aquestes eines amb naturalitat i, sobretot, observant com es fan servir també en la societat. Considerar l’escola com un entorn diferent del social significa per a Elisabet Marill, d’Edutech, “anar contra el que és l’assumpció natural d’una nova eina, que, evidentment, s’ha de dotar d’una finalitat educativa i integrar-la dins els processos d’aprenentatge”.

En aquests nous entorns d’aprenentatge, però, hi ha algunes indústries, com l’editorial i la de les mateixes TIC, que han hagut d’anar de bracet de les escoles a l’hora d’implementar tots els recursos didàctics que requereixen. És el cas de Digital-Text, que ja va néixer com a editorial digital per resoldre un dels reptes cabdals que suposa l’ús de les TIC en l’àmbit educatiu. “Vam elaborar una proposta curricular que permetés a docents i alumnes disposar del contingut digital que desenvolupava la proposta curricular de cada matèria i curs”, explica Aitor Mensuro, el seu director. L’editorial va crear contingut digital interactiu, motivador, multimèdia, autocorregible, etc. “Uns continguts que es plantejaven sobretot pensant en l’ús del material digital que el professor faria des de la pissarra digital, que posteriorment l’alumnat podria treballar des de casa”, continua Mensuro.

L’altre gran repte de l’ús educatiu de les TIC era crear una infraestructura que permetés el flux dels elements que conformen aquest nou escenari i que connectés centres escolars, docents, alumnat i famílies. Un àmbit en el qual treballa Clickedu, que l’any 2005, juntament amb l’Escola IPSE, de Barcelona, va començar a imaginar un entorn de comunicació i col·laboració entre família i escola i entre alumnes i mestres. La plataforma que la companyia posa a l’abast de les escoles per crear el seu propi ecosistema tecnològic no és, segons els seus directors, Montserrat Brau i Ignasi Nogués, “un vestit a mida, però sí un pret-à-portercapaç d’incorporar i configurar noves aplicacions en funció de les necessitats de les escoles”.

ESTHER ESCOLÁN – ARA CRIATURES

La (in)cultura del copiar i enganxar

Els programes que detecten els plagis dels estudiants per internet són cada vegada més avançats i fiables.

Copy-paste-costumes

Les possibilitats de plagiar treballs acadèmics es van disparar amb l’arribada de internet. Sempre hi ha hagut enganys, però el volum d’aquestes trampes ha augmentat exponencialment per culpa de la xarxa. Així, nou de cada deu estudiants admet haver practicat en alguna ocasió el “còpia i enganxa” en els seus exercicis, segons es revela en una enquesta de l’empresa especialitzada Compilatio.

Per contrarestar aquest efecte han proliferat programes informàtics que detecten els plagis, tant gratuïts com de pagament. Els programaris són cada vegada més sofisticats. Mitjançant algoritmes permeten establir d’una manera fidedigne si un text és original o no. El funcionament d’iniciatives com PlagiarismDetect  no dista gaire, doncs, del modus operandi dels cercadors.

A partir d’aquest punt, hi ha altres programes, com Plagiarisma, que proporcionen l’URL de la font de la informació i un càlcul del percentatge de còpia il·lícita. Com que el problema és greu i freqüent, centres educatius de tota mena s’han vist obligats a contractar llicències d’programaris com Turnitin. Alguns, com la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), fins i tot han desenvolupat les seves pròpies eines amb aquesta finalitat.

L’especialització ha arribat fins a tal punt que, en casos com el de Compilatio, cada usuari pot disposar d’una versió a mida: Magister, per als professors que sospiten dels xavals, o Studium, per als alumnes que volen assegurar-se que no estan prenent prestades més idees del compte, com explica la responsable de vendes per al mercat hispanòfon d’aquesta companyia, Vanesa Martínez.

ALBERT RIGOL – LA VNGUARDIA

La incultura del copiar i enganxar

Instal·leu-vos l’IPSETIC al mòbil

Plataformes per aprovar assignatures impossibles

Plataformes com Sharing Academy o Unybook posen en contacte a alumnes per ajudar-se en matèries complexes o adquirir apunts.

Anuncio-unybook

Les plataformes en línia de economia col·laborativa han arribat a l’àmbit de l’educació. Hi ha espais com Unybook en què els universitaris poden penjar els seus apunts i rebre diners a canvi, o com Sharing Academy o Tutellus en què ofereixen classes particulars o pugen els seus propis tutorials amb tècniques per a aprovar assignatures impossibles. Fins a quin punt un estudiant que ha obtingut bones notes pot ser un bon professor? És recomanable l’ensenyament d’igual a igual?

Jaime Gonzalo, que assessora la Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), dependent del Ministeri d’Educació,en l’adaptació dels programes acadèmics universitaris a la demanda laboral, considera que si. “Avui la universitat els prepara per a un mercat que ja està cobert, i no per al que vindrà. El món acadèmic va un pas per darrere “, assegura. Més enllà de reforçar-en la preparació de certes matèries, Gonzalo creu que aquestes plataformes són molt útils perquè els ajuden a entrenar des de l’etapa universitària la capacitat d’elecció i síntesi davant la infinitat de continguts disponibles a Internet. “Hi ha un avantatge clar: al mercat digital ja no val queda aturada en un camp, cal tenir inquietuds i aquestes webs impliquen investigar més enllà dels llibres o dels continguts que dóna el professor”.

El fet de registrar en aquestes xarxes i ser un usuari actiu comporta no ser un analfabet digital i provar aplicacions desenvolupades per altres joves, assenyala Gonzalo, que a més és director del MBA d’empresa de continguts digitals en la Escola Universitària de Disseny, Innovació i Tecnologia  (ESNE). “En participar s’animen a ser creadors, a formar part d’un món en constant canvi”, apunta.

El coneixement no és només demanar dades, sinó saber detectar quins són rellevants, defensa Albert Arisó, director del grup d’innovació docent de EAE Business School. Ell també aposta per l’ús d’aquestes plataformes per aprendre a garbellar, una habilitat de vital importància en l’àmbit laboral. “El treball en equip i la col·laboració es posen en pràctica al contactar amb tercers per rebre un servei”, afegeix. Això sí: “Cal saber escollir les webs i decantar-se per les que portin un control més exhaustiu dels usuaris amb més potencial per donar lliçons”.

Sharing Academy

Sharing Academy. Per donar classe a altres universitaris

En Sharing Academy, que posa en contacte a alumnes per classes particulars, només poden publicar anuncis als estudiants que han obtingut un notable en aquesta assignatura. “Els vam demanar el certificat acadèmic i el validem usant programes informàtics de verificació”, explica Jordi Llonch, un dels fundadors del projecte. Des del llançament del web el març passat, ja tenen més de 2.000 usuaris registrats de 37 universitats espanyoles, d’ells 500 ofereixen classes de 307 graus de forma presencial o mitjançant Skype o  Hangouts, eines per comunicar-se a través de videoconferència o xat.

Per assegurar-se que l’alumne és qui diu ser, verifiquen la seva identitat amb el seu correu electrònic universitari. Com a la resta de plataformes col·laboratives, els usuaris poden valorar el servei amb un màxim de cinc estrelles. Avui, ja tenen més de 1.200 classes publicades. El preu per hora ho estableix el que fa de professor, la mitjana ronda els 12 euros.

A Llonch, de 30 anys, va tenir la idea mentre cursava un grau en Multimèdia a la Universitat Oberta de Catalunya. Es va topar amb una assignatura os, programació, i les hores de tutoria eren insuficients. Després de demanar ajuda en diversos fòrums, va donar amb un alumne d’un curs superior que l’havia aprovat amb bona nota. El seu projecte de final de grau va ser Sharing Academy, unstartup que més tard va ser seleccionada per la incubadora Barcelona Activa, de l’Ajuntament de Barcelona, ​​que ja ha obtingut més de 220.000 euros en subvencions públiques -algunes a fons perdut- i que va comptar amb un estand a la passada edició del Mobile World Congress de Barcelona.

Tutellus

Videocursos en Tutellus

Aquesta plataforma de cursos online nascuda el 2013, amb més de mig milió de clients en 163 països, disposa d’uns 25.000 videocursos relacionats amb temàtiques universitàries. Uns 500 professors ofereixen píndoles d’assignatures com càlcul diferencial o cursos punters com el de disseny de videojocs amb el programa Unity 3D, que ja compta amb 23.000 alumnes.

“No som YouTube, això no és només un web de vídeos”, defensa  Miguel Caballero, cofundador de l’startup.L’estudiant pot trobar en cada programa una comunitat d’usuaris per consultar qualsevol dubte, fer pràctiques mitjançant la creació de projectes, bussejar en gràfics interactius o contactar amb tutorsque creen itineraris formatius en funció dels seus interessos.”Nosaltres ens encarreguem d’escollir els perfils que poden exercir de tutor en funció de la seva formació i experiència”, assenyala Caballero. El preu el posa el docent, que recapta el 70%. L’empresa es queda amb l’altre 30%. L’any passat van facturar 150.000 euros i aquest any van camí dels dos milions.

Com garanteixen bons continguts? “Tenim un control tècnic, de qualitat d’àudio i vídeo, però és la comunitat la que valora si el teu curs és bo o dolent”. Un algoritme posiciona els diferents cursos en funció de les valoracions, de manera que premien el “bon contingut”.

Unybook. Aconseguir els apunts del millor de la classe

El mètode que empra aquesta plataforma per fitxar els estudiants amb els millors apunts és una mica rudimentari. Es desplacen a les universitats i pregunten in situ als alumnes dels diferents graus i classes qui són els més aplicats. Un cop detectats, es posen en contacte amb ells i els proposen pujar les seves anotacions al seu web i guanyar diners amb això, entre 15 i 170 euros mensuals, en funció del nombre de publicacions i descàrregues. La norma és penjar-los a format PDF i per temes, compte Alejandro Poveda, un dels fundadors, llicenciat en ADE de 27 anys.

Més de 35.000 estudiants s’han registrat des del seu llançament el setembre de 2014, i d’ells 650 han pujat apunts. La seva activitat es limita a Catalunya, però el proper octubre volen abastar ciutats com Madrid, València o Salamanca. Els usuaris poden escollir dues vies: pagar 0,25 cèntims per descàrrega o veure un vídeo publicitari d’uns 30 segons i obtenir el contingut de forma gratuïta.

ANA TORRES MENÁRGUEZ – EL PAÍS

%d bloggers like this: