El ‘co-teaching’, una forma d’educar amb compromís

Aquesta innovació a l’escola suposa introduir un concepte de contracte basat en la negociació per obtenir una major eficàcia.

co-teaching

En les últimes dècades les innovacions educatives a l’escola s’han multiplicat. La majoria procedeixen de l’àmbit anglosaxó. Una d’elles es diu ‘co-teaching’ i es defineix com el compromís que dos o més docents subscriuen per aconseguir els objectius d’instrucció en un mateix grup d’alumnes. És una mena de contracte d’ensenyament, basat en la negociació.

El ‘co-teaching’ no equival al treball en equip o una simple experiència de col·laboració (encara que col·laborar, per descomptat, sigui imprescindible). Es tracta més aviat de distribuir els objectius d’aprenentatge entre maneres diferents d’enfocar l’activitat, les estratègies, els recursos i les metodologies a l’aula. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Repetir curs és un fracàs?

Un cop o una oportunitat? D’una banda, pot ser una manera d’acceptar el ritme de l’alumne, que pot necessitar més temps per assolir els coneixements. De l’altra, pot ser una situació descoratjadora, amb el greuge que els companys passen a un altre curs.

Repetir-curs-fracas

Eduard Vallory (45 anys), conegut per ser un dels impulsors de l’Escola Nova 21, va repetir tres vegades cursos de secundària. Va repetir primer, segon i tercer de batxillerat. “En dues ocasions vaig estar a punt de deixar els estudis: a segon i a tercer”, perquè cada repetició de curs era un bomba que li minava l’autoestima. “Et destrossa les expectatives; acabes convençut que tens menys capacitats que els altres”. I encara més, en cada curs se sentia “distant respecte als nous companys de classe, així que l’entorn també es fa estrany”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Els pedagogs defensen el parvulari com a espai de socialització i estímul

L’escola infantil desperta les habilitats del nen i li ensenya hàbits, sota la tutela de professionals de l’educació. No totes les famílies poden o saben com criar els seus fills a casa.

DISTRITOS  BARCELONA  ESCOLA BRESSOL GUARDERIA  LA FILADORA

Perquè aprenen a relacionar-se amb nens de la seva edat. A compartir, a jugar amb ells. Perquè els professionals que els atenen s’han format per tractar-los, per estimular-los i per detectar, si arriba el cas, si tenen algun problema d’aprenentatge. I perquè «el papa i la mama són també persones que necessiten, ¿per què no?, tenir els seus propis espais», argumenta Beth Galindo, tècnica de Projectes Educatius a la fundació Pere Tarrés.

Per tot plegat, i perquè «els parvularis són tan flexibles, en horaris, en espais i en metodologies, com els pares considerin necessari», la criança amb lligam és compatible amb el fet de portar a una escola infantil un nen d’entre zero i tres anys, sosté Galindo, que també ha sigut directora d’un jardí d’infància. «No estem defensant un model, el de l’escolarització, i criticant l’altre, el de l’educació a casa… Creiem que tot suma», afegeix la tècnica de Pere Tarrés. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Les teories del canvi educatiu

Les intel·ligències múltiples han donat peu al treball col·laboratiu o a les classes invertides, pràctiques de la innovació educativa.

Les teories del canvi educatiu

La innovació educativa no és un invent nou. Fa més de 100 anys que mestres, professors i pedagogs investiguen com millorar l’aprenentatge dels seus alumnes i introdueixen nous mètodes d’ensenyar a les aules. Moltes de les metodologies de la nova escola són pràctiques docents de contrastada solvència, estudiades des de fa temps a les escoles de Magisteri i aplicades en més o menys mesura durant dècades. Aquestes són algunes de les bases teòriques que sustenten aquestes pràctiques.

LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

La teoria de les intel·ligències múltiples la va proposar el 1983 Howard Gardner, professor de la Universitat de Harvard, que considera que la intel·ligència no és un conjunt unitari, sinó una xarxa de conjunts autònoms, relativament interrelacionats, que s’activen o no en funció dels valors d’una cultura, de les oportunitats disponibles i de les decisions preses per cada persona o, quan són petits, per la seva família i professors. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El professor ja no ho sap tot

Els docents han d’ensenyar, cada vegada més, que els seus alumnes desenvolupin el sentit crític i sàpiguen distingir entre el que és cert i el que és fals.

el professor ja no ho sap tot

Va tot tan ràpid que els professors han deixat de ser, en poc temps, el referent que tradicionalment havien sigut: els transmissors del coneixement. En qualsevol cas, han deixat de ser els únics transmissors. La velocitat a la qual circula la informació, les dificultats per «distingir entre el que és cert i el que és fals», les noves expectatives amb què nens i joves arriben a classe dibuixen un «moment perillós per a l’aprenentatge». Llegeix la resta d’aquesta entrada »

La complexa decisió de triar escola per als fills

triar escola per als fills 001

No hi ha escoles perfectes, sinó escoles que atenen en major mesura els nostres objectius educatius. La inquietud sobre si l’elecció és l’adequada és innecessària.

Triar escola per als fills suposa sovint una decisió complexa pels dubtes que comporta l’elecció i també per la incertesa que s’obre fins que finalment es confirma la matrícula. En els últims anys la implicació de les famílies en l’educació escolar dels seus fills ha augmentat, expressant-se en una major participació en els centres, sovint encoratjada per les pròpies escoles. Es tracta sens dubte d’una bona notícia, enfosquida només quan, per a algunes famílies, esdevé font de desassossec: quan ocupar-se de l’educació escolar dels fills es converteix en “preocupar-se” (inquietar) per aquesta educació. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Comencem a estar preocupats per l’escola concertada

sos-educacio-concertada-1200x850

Aquests darrers dies hem estat en el punt de mira de mitjans de comunicació, debats parlamentaris, trobades amb el Síndic… Hem pogut observar com revifa un debat que intenta acumular justificacions per desacreditar l’escola concertada. També hem estat testimonis que, en ocasions, aquestes explicacions emmascaren o directament contradiuen la realitat. En farem esment de dos d’aquests moments, esdevinguts a la Sindicatura de Greuges i al Parlament.

A la reunió celebrada el proppassat dia 23 a la seu de la Sindicatura de Greuges, els agents de la comunitat educativa vàrem tenir ocasió d’aportar les nostres reflexions entorn la segregació escolar i el procés d’admissió d’alumnes. En diverses ocasions es va haver de sentir que l’escola concertada era un element que contribueix a sustentar la segregació, perquè no afavoreix la equitat i la distribució equilibrada d’alumnat amb necessitats educatives específiques en no fer efectiva la gratuïtat de l’ensenyament.  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: