Les emocions entren a l’aula

Experts en neurociència aplicada a l’aula apunten que el cervell s’activa de manera més intensa quan els aprenentatges es fan a través de les emocions. A Catalunya són molts els docents que, de manera intuïtiva o conscientment buscada, estan aplicant aquesta premissa amb molt bons resultats.

Les emocions entren a l aula

CRISTINA SERRET – CRIATURES

Al maig es van trobar a Tarragona més de sis-cents docents de tot Catalunya per participar en el congrés EduMindUp!, un fòrum dedicat a la neurociència aplicada a l’aula. Aquesta xifra d’assistents posa en relleu l’interès creixent dels agents educatius en una disciplina, la neurociència, que ha obert un ventall de noves possibilitats en el camp de l’aprenentatge. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

“És el moment de fer que els nostres nens siguin més intel·ligents que la intel·ligència artificial”

Entrevista a Noriko Arai, directora del del Todai Robot Project. Noriko Arai vol revolucionar el sistema educatiu perquè els humans no perdin la batalla laboral contra els robots

Noriko Arai

Un cop l’any, mig milió d’estudiants japonesos realitzen l’examen d’accés a la universitat, vuit proves tipus test. Menys del 3% ho faran prou bé com per fer la segona part, un examen escrit dissenyat especialment per a l’accés a la Universitat de Tòquio (Todai), la més prestigiosa del Japó. Noriko Arai, de 54 anys, directora del Centre d’Investigació per al Coneixement en la Comunitat de l’Institut Nacional d’Informàtica i del Todai Robot Project, està treballant en un robot que pugui aprovar tots aquests exàmens per aprendre les possibilitats i les limitacions de la intel·ligència artificial. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Innovació educativa en l’etapa 0-3

Les escoles bressol més innovadores aposten per metodologies que respectin les necessitats dels petits i utilitzin el joc i les emocions com a fil conductor.

Innovació educativa en l_etapa 0-3

Quan parlem d’innovació, la primera paraula que ens ve al cap és tecnologia. Aplicacions que ens ajuden a estudiar matemàtiques o idiomes, programes informàtics que ens permeten crear continguts, cercadors que ens donen peu a investigar. I això, encara que aplicable a certs àmbits de l’educació universitària i fins i tot a la primària i secundària, no té gaire cabuda en els primers anys de vida d’un infant. Almenys així ho creu Rosa Ferrer, educadora infantil i membre de l’equip executiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Per a ella, com per a altres professionals del món de l’ensenyament, la innovació en matèria d’educació infantil va en una altra direcció. Més que de noves tecnologies, del que es tracta és d’aplicar metodologies que permetin el desenvolupament intel·lectual i emocional de l’infant i que ho facin respectant els seus temps i necessitats. Perquè si d’alguna cosa s’està segur en l’actualitat és que cada nen és únic, que cadascun té unes inquietuds i uns ritmes d’aprenentatge diferents i que respectar-los i acompanyar-los en aquest procés és imprescindible per al futur de l’infant. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Reconeixement facial per detectar els alumnes que s’avorreixen

Una escola de negocis de París utilitzarà un programa per evitar que els seus estudiants deixin d’atendre a classe.

Actualment es parla molt de l’educació. Es comenta com ha de ser perquè els alumnes estiguin atents i aprenguin nous coneixements i no només escoltin el rotllo d’un professor que els avorreix i no els ensenya res. A això se li pot sumar la intel·ligència artificial.

Com explica The Verge, una escola de negocis de París començarà a utilitzar un programa de reconeixement facial que analitzarà la cara, les expressions i les postures de l’estudiant que està davant de l’ordinador per detectar si està atenent a classe o no. El programari que farà aquest treball es diu Nestor. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Els perills de la hipereducació

Els perills de la hipereducació

Un corrent de psicòlegs, mestres i neuròlegs alerta de l’excés d’estímuls a què viuen sotmeses les criatures des que són nadons. Els fem fer massa coses?

Les criatures són esponges, es diu sempre sobre la seva alta capacitat d’aprendre. Els últims deu anys, la frase s’ha cregut en excés per molts motius i ha derivat cap a la hipereducació, segons la psicòloga infantil Alicia Banderas. “La competitivitat de la societat hi ha portat”. Per tant, les activitats de tot tipus, entre les quals les tecnològiques, són a l’agenda diària dels nens “amb l’objectiu que siguin més creatius, més intel·ligents”, assegura Banderas, que rebla la metàfora inicial: “Ni les mateixes esponges són capaces d’absorbir tota l’aigua”. Així que “la calma a l’hora d’educar-los” cal recuperar-la com a valor, sosté Banderas, que acaba de publicar el llibre ‘Niños sobreestimulados’ (Libros Cúpula). Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El ‘co-teaching’, una forma d’educar amb compromís

Aquesta innovació a l’escola suposa introduir un concepte de contracte basat en la negociació per obtenir una major eficàcia.

co-teaching

En les últimes dècades les innovacions educatives a l’escola s’han multiplicat. La majoria procedeixen de l’àmbit anglosaxó. Una d’elles es diu ‘co-teaching’ i es defineix com el compromís que dos o més docents subscriuen per aconseguir els objectius d’instrucció en un mateix grup d’alumnes. És una mena de contracte d’ensenyament, basat en la negociació.

El ‘co-teaching’ no equival al treball en equip o una simple experiència de col·laboració (encara que col·laborar, per descomptat, sigui imprescindible). Es tracta més aviat de distribuir els objectius d’aprenentatge entre maneres diferents d’enfocar l’activitat, les estratègies, els recursos i les metodologies a l’aula. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Repetir curs és un fracàs?

Un cop o una oportunitat? D’una banda, pot ser una manera d’acceptar el ritme de l’alumne, que pot necessitar més temps per assolir els coneixements. De l’altra, pot ser una situació descoratjadora, amb el greuge que els companys passen a un altre curs.

Repetir-curs-fracas

Eduard Vallory (45 anys), conegut per ser un dels impulsors de l’Escola Nova 21, va repetir tres vegades cursos de secundària. Va repetir primer, segon i tercer de batxillerat. “En dues ocasions vaig estar a punt de deixar els estudis: a segon i a tercer”, perquè cada repetició de curs era un bomba que li minava l’autoestima. “Et destrossa les expectatives; acabes convençut que tens menys capacitats que els altres”. I encara més, en cada curs se sentia “distant respecte als nous companys de classe, així que l’entorn també es fa estrany”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: