De princesa a puta, el curt impactant “Ahora o nunca”

Un curt impactant reprodueix les paraules que escolta una dona al llarg dels anys.

Aquest curtmetratge protagonitzat per Alicia Ródenas Sánchez, una alumna de segon de batxillerat de 17 anys d’Albacete, és una denúncia impecable i impactant de la violència de gènere. La noia interpreta davant la càmera un text escrit per Ro de la Torre que encadena les moltes frases que sent una dona des del moment que neix nena en lloc de nen. El títol del curt és Ahora o nunca.

El text del curt es pot llegir al bloc “Locas del Coño

que niña tan bonita

Noticia publicada a Catorze.cat

Un equip femení de Lleida, l’AEM, fa història en proclamar-se campió en una lliga masculina

L’equip infantil, amb jugadores d’entre 12 i 14 anys, s’ha adjudicat el títol amb autoritat, a quatre jornades del final.

Un equip femení de Lleida fa història al guanyar una lliga masculina de futbol

L’equip infantil de la Secció Esportiva AEM de Lleida, format íntegrament per noies de 12 a 14 anys, va fer història dissabte en proclamar-se campió de la seva lliga, un campionat masculí (el grup III de la Segona Divisió infantil). Aquesta fita era completament inèdita a Catalunya: mai un equip femení s’havia imposat en una lliga masculina en cap categoria del futbol, i, a nivell estatal, només ho havia aconseguit el Rayo Vallecano. De fet, l’AEM és, ara per ara, l’únic club amb equips femenins que militen en una lliga masculina. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Cinc invents femenins precursors de la revolució digital

Cinc invents femenins 000 Hedy-Lamarr2-780x515

Molts dels avenços que formen part del paisatge digital quotidià van ser engendrats per ments de dones que, en la majoria dels casos, han quedat en l’oblit. En nobbot han fet un homenatge a aquestes inventores que, amb el seu enginy, van impulsar el que coniexem com revolució digital, seleccionant cinc d’aquests invents femenins.

WIFI

“És fàcil ser glamurosa. L’única cosa que has de fer és quedar-te quieta i semblar estúpida”. Aquesta frase va ser pronunciada per Hedy Lamar, precisament una de les més glamuroses estrelles del Hollywood clàssic a la qual, a més de la seva presència a la pantalla, li devem la tecnologia que va donar pas als dispositius de comunicació sense cable (GPS, wifi, Bluetooth). El seu nom era “espectre eixamplat per salt de freqüència“, i es tractava d’un sistema de comunicació secret el disseny va servir per construir torpedes teledirigits per ràdio que no poguessin ser detectades pels enemics, en usar salts entre 88 freqüències. Amb ell vam començar la nostra breu llista d’invents femenins precursors de la digitalització. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Les noies infravaloren les seves capacitats en tecnologia i matemàtiques i els nois les sobrevaloren

La UOC i la UPC adverteixen de la poca presència de dones a les carreres tecnològiques: Per cada nou homes a les titulacions d’informàtica, només hi ha una dona.

Amb 15 anys un 25% dels nois s’inclina per estudiar enginyeria informàtica, per només un 9% de noies. La Universitat Oberta de Catalunya ( UOC) i la Universitat Politècnica de Catalunya ( UPC) han unit forces per conscienciar sobre les diferències de gènere entre l’alumnat de les titulacions d’informàtica, en què per cada nou homes només hi ha una dona. Per aquest motiu, han presentat el vídeo ‘El que no t’expliquen’, que s’ha elaborat conjuntament des dels estudis d’informàtica de les dues universitats, per promoure la presència de dones en carreres tecnològiques. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Dones i ciència: història per comprendre el passat, xifres per canviar el present

mujer-laboratorio_ediima20150307_0430_23

A Rosalind Franklin, Hipatia d’Alexandria, Sofia Kovalewskaia, Ada Lovelace o Dorothy Crawford Hodgkin se’ls hagués negat poder investigar des del Reial Col·legi d’Espanya a Bolonya (Itàlia), una institució privada que ofereix anualment beques a “brillants universitaris espanyols” per seus estudis de doctorat. La oportunitat és només per a ells, ja que per ocupar una de les vacants per als cursos 2017 i 2018 s’ha de ser “home”. Hem dit 2017. Sí. Aquí i ara.

Elles no ho mereixen? Per què? La història potser tampoc ha sabut reconèixer com mereixen a les grans científiques abans esmentades, però quina és la situació actual de les dones en el tradicionalment masculinitzat món científic? Aquest 11 de febrer es commemora el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Les noies treuen millors notes, però els nois les superen en els exàmens

nois-noies-examens

Normalment les noies treuen més bones notes que els nois, i fa temps que està explicat i acreditat que tenen un expedient acadèmic més brillant. Però aquesta diferència de gènere es dilueix, i fins i tot es reverteix, quan elles i ells s’enfronten a exàmens d’“alta pressió”, com poden ser la selectivitat, unes proves finals o una competició acadèmica. Com més hi ha en joc, més baixa el rendiment de les noies respecte de les notes que obtenen en un context escolar neutre i més puja el rendiment dels nois.

Ho reflecteixen les investigacions de l’economista i professora de la Universitat del País Basc (UPV), Nagore Iriberri, amb un marc general d’estudi que és analitzar els perquès de la bretxa salarial entre homes i dones al mercat laboral per combatre-la. Es tracta d’una bretxa que, d’acord amb aquests estudis, ja es podria covar a les etapes escolars. Els resultats d’aquestes investigacions –explica Iriberri– indiquen que ja portem una motxilla quan s’arriba al mercat laboral”. Indica que és rellevant saber-ho per buscar-hi solucions i per plantejar-se si és una qüestió de les expectatives que es posa en els nens i en les nenes, de la socialització, dels missatges que reben de l’entorn, de l’autoconfiança o de les maneres d’avaluar. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Mares, menys felicitat de l’esperada

Només les dones que no treballen fora de casa experimenten més benestar vital en tenir un fill, en contrast amb el total dels homes.

mares-menys-felicitat-de-l-esperada

Les expectatives de felicitat que suggereix la maternitat moltes vegades es queden en això, en expectatives. Una cosa que no succeeix en parlar de paternitat. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi ­realitzat al llarg de deu anys amb entrevistes a 10.000 persones, on s’assenyala que són, sobretot, les dones que combinen la feina remunerada amb una implicació més alta a casa les que no veuen incrementat (ni disminuït) el seu benestar emocional amb l’arribada del fill. Les dones tradicionals, en canvi, sí que es declaren més felices quan tenen fills.

L’estudi, realitzat per Bruno Arpi, professor de Ciències Polítiques i Socials ( Universitat Pompeu Fabra), conjuntament amb Nicoletta Balbo ( Universitat de Bocconi), ha seguit la trajectòria d’aquest ampli grup de població al Regne Unit. Per poder “mesurar” la vinculació entre la satisfacció vital i la fecunditat es van establir tres grups: la família “tradicional”, en la qual la dona no treballa fora; la “mixta”, en la que ella treballa fora i té un rol principal a casa; i la “moderna” amb un repartiment equitatiu de papers. Es van comparar amb dones i homes dels mateixos grups socio­econòmics però sense fills, i així mateix amb les expectatives de “felicitat” generades un any abans de donar a llum. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: