Dones i ciència: història per comprendre el passat, xifres per canviar el present

mujer-laboratorio_ediima20150307_0430_23

A Rosalind Franklin, Hipatia d’Alexandria, Sofia Kovalewskaia, Ada Lovelace o Dorothy Crawford Hodgkin se’ls hagués negat poder investigar des del Reial Col·legi d’Espanya a Bolonya (Itàlia), una institució privada que ofereix anualment beques a “brillants universitaris espanyols” per seus estudis de doctorat. La oportunitat és només per a ells, ja que per ocupar una de les vacants per als cursos 2017 i 2018 s’ha de ser “home”. Hem dit 2017. Sí. Aquí i ara.

Elles no ho mereixen? Per què? La història potser tampoc ha sabut reconèixer com mereixen a les grans científiques abans esmentades, però quina és la situació actual de les dones en el tradicionalment masculinitzat món científic? Aquest 11 de febrer es commemora el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Les noies treuen millors notes, però els nois les superen en els exàmens

nois-noies-examens

Normalment les noies treuen més bones notes que els nois, i fa temps que està explicat i acreditat que tenen un expedient acadèmic més brillant. Però aquesta diferència de gènere es dilueix, i fins i tot es reverteix, quan elles i ells s’enfronten a exàmens d’“alta pressió”, com poden ser la selectivitat, unes proves finals o una competició acadèmica. Com més hi ha en joc, més baixa el rendiment de les noies respecte de les notes que obtenen en un context escolar neutre i més puja el rendiment dels nois.

Ho reflecteixen les investigacions de l’economista i professora de la Universitat del País Basc (UPV), Nagore Iriberri, amb un marc general d’estudi que és analitzar els perquès de la bretxa salarial entre homes i dones al mercat laboral per combatre-la. Es tracta d’una bretxa que, d’acord amb aquests estudis, ja es podria covar a les etapes escolars. Els resultats d’aquestes investigacions –explica Iriberri– indiquen que ja portem una motxilla quan s’arriba al mercat laboral”. Indica que és rellevant saber-ho per buscar-hi solucions i per plantejar-se si és una qüestió de les expectatives que es posa en els nens i en les nenes, de la socialització, dels missatges que reben de l’entorn, de l’autoconfiança o de les maneres d’avaluar. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Mares, menys felicitat de l’esperada

Només les dones que no treballen fora de casa experimenten més benestar vital en tenir un fill, en contrast amb el total dels homes.

mares-menys-felicitat-de-l-esperada

Les expectatives de felicitat que suggereix la maternitat moltes vegades es queden en això, en expectatives. Una cosa que no succeeix en parlar de paternitat. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi ­realitzat al llarg de deu anys amb entrevistes a 10.000 persones, on s’assenyala que són, sobretot, les dones que combinen la feina remunerada amb una implicació més alta a casa les que no veuen incrementat (ni disminuït) el seu benestar emocional amb l’arribada del fill. Les dones tradicionals, en canvi, sí que es declaren més felices quan tenen fills.

L’estudi, realitzat per Bruno Arpi, professor de Ciències Polítiques i Socials ( Universitat Pompeu Fabra), conjuntament amb Nicoletta Balbo ( Universitat de Bocconi), ha seguit la trajectòria d’aquest ampli grup de població al Regne Unit. Per poder “mesurar” la vinculació entre la satisfacció vital i la fecunditat es van establir tres grups: la família “tradicional”, en la qual la dona no treballa fora; la “mixta”, en la que ella treballa fora i té un rol principal a casa; i la “moderna” amb un repartiment equitatiu de papers. Es van comparar amb dones i homes dels mateixos grups socio­econòmics però sense fills, i així mateix amb les expectatives de “felicitat” generades un any abans de donar a llum. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Deu instruments que van oblidar a les dones

Els desenvolupaments tecnològics estan centrats en les rutines, mesures o formes de fer dels homes

deu instrumens que obliden les dones

Cor artificial CARMAT

Útil per al 86% dels homes i 20% de les dones

El cor mecànic dissenyat per la firma francesa és similar en grandària al que té un home adult normal, per la qual cosa serveix aproximadament en el 86% dels homes, però és molt gran per al tòrax de les dones o dels menors d’edat. Segons alguns estudis, només és útil per al 20% de les dones.

Assistents de veu

Sense resposta per violacions i violència domèstica Llegeix la resta d’aquesta entrada »

No estàs farta de…? Micromasclismes #tambéésmasclisme

tambeesmasclisme

Una estudiant valenciana, Paula Martí, ha publicat diverses imatges que mostren els comentaris masclistes que moltes dones han d’afrontar. Les imatges formen part de la campanya per visibilitzar els micromasclismes del Llobes col·lectiu feminista, que també inclou un vídeo per difondre aquesta problemàtica.

La campanya apel·la les dones a “canviar les coses”, i frenar la situació. Les imatges s’han compartit milers de vegades.

Font «On vas tan curta?»

Informàtica programada en masculí

Un estudi elaborat als Estats Units revela que els nens confien més que les nenes en la seva capacitat per endinsar-se al món dels ordinadors

Informàtica programada en masculí -appel

Les nenes nord-americanes confien menys en la seva capacitat per aprendre informàtica que els nens. Aquesta percepció la comparteixen els seus pares i fins i tot els seus mestres, segons es revela en un estudi recent dut a terme conjuntament pels tècnics del cercador Google i de la consultora Gallup.

En concret, pràcticament dos terços dels xavals creuen que en el futur se’ls donarà bé la ciència de la computació, mentre que la proporció de noies que mantenen aquesta opinió és del 46%. Entre les alumnes, una de cada tres suposa que, quan accedeixi al mercat laboral, tindrà una ocupació en el qual se li exigirà un cert coneixement sobre informàtica. Un 42% dels menors d’edat de sexe masculí que han participat en aquest treball diuen el mateix.

Els analistes afegeixen que aquesta circumstància influeix en el que pensen les famílies i els docents dels nois, que, en general, es mostren convençuts que ells seran més propensos a aprofundir en el món dels ordinadors que les seves companyes. Des Gallup, Cynthia English i Elizabeth Keating conclouen que la informàtica encara és vista com “un camp masculí”.

Informàtica programada en masculí - gallup

Aquesta concepció és compartida pels més joves, com els 1.673 nens i adolescents que han contestat les preguntes de la recerca, i pels grans, com el miler de professors i els 1.685 progenitors enquestats. Per reforçar aquesta idea, recorden que en el cinema i en la televisió predominen de manera aclaparadora els informàtics homes. Poques vegades hi ha “models femenins” en els mitjans de comunicació que contrarestin aquesta sensació, conclouen.

JOSEP LLUÍS MICÓ – LA VANGUARDIA

El masclisme s’adapta als nous temps

Tot i els avenços i el discurs igualitari, la societat patriarcal perpetua els rols tradicionals d’home i dona

masclisme a la llar renovat

Que aixequin la mà els masclistes de la sala. Ningú, oi? Proclamar-se masclista és políticament incorrecte. Ningú ja no qüestiona el dret de la dona a accedir al mercat laboral o a la universitat.

Dimarts 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones i les lleis i la societat són avui teòricament igualitàries, però tot i els avenços evidents, continuem sent una societat masclista.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: