L’hora dels deures fa perdre el temps de lleure?

Durant quatre anys, un pare va enregistrar la batalla diària que sostenia amb el seu fill perquè fes els deures de l’escola.

Lhora-deures-documental-exemple-competencials

“Algun dia t’hauria de filmar com fas els deures!” Aquesta frase potser més d’un pare o mare l’ha dita al seu fill. El director de cinema francès Ludovic Vieuille també ho devia pensar, i va fer el pas per enregistrar-ho de veritat. Durant quatre anys va col·locar una càmera al menjador de casa per gravar els 60 minuts diaris que pare i fill dedicaven a fer els deures. El resultat és ‘L’hora dels deures’, un film que el Documental del Mes va estrenar l’1 de febrer passat a l’Aribau Club de Barcelona, i que després s’ha pogut veure en unes quantes sales de cinema de tot l’Estat, gratuïtament la majoria de vegades. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Les AMPA catalanes no secunden la vaga de deures a Espanya però defensen que cal revisar el mètode

Posar deures o no: les famílies prenen partit

posar-deures-o-no

“Els deures són perjudicials per a tothom i han de desaparèixer del sistema educatiu espanyol”. Així justifica José Luis Pazos, president de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (Ceapa), la “vaga de deures” que ha impulsat durant aquest mes de novembre arreu d’Espanya. A Catalunya, però, aquesta protesta no ha estat secundada per l’òrgan homònim de la Ceapa, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac). “Considerem que el debat sobre els deures és un tema secundari perquè hi ha qüestions primordials, com abolir la Lomce i les revàlides”, explica Montse Conejo, presidenta de la Fapac.

Pazos, de fet, no defineix l’acció que han emprès com una vaga, sinó més aviat com una “campanya de sensibilització per discutir sobre els deures”. En aquest punt, la Fapac coincideix a afirmar que cal canviar la situació actual perquè els deures com a tal no haurien d’existir, “o no s’haurien de fer a casa”, afegeix Conejo.

Una font de desigualtat

“Els deures són molt sovint una càrrega per a la família i per als nens, que els fan de mala gana perquè saben que aquella estona la podrien dedicar a altres activitats”, reconeix la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí. “A casa els nens han de poder, fins i tot, avorrir-se si volen i no fer més feina”, afegeix Martí, que creu que els deures poden crear “conflictes familiars, picabaralles i crits perquè els nens s’hi neguen i els pares els han d’obligar a fer-los, com passava amb el protagonista de la sèrie de dibuixos Doraemon”. Martí demostra així que no és un problema només existent a Espanya. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

L’OMS alerta que els deures perjudiquen la salut

L’estrès de les tasques escolars desemboca en mals de cap, abdominals i d’esquena, i causa nervis, tensió i tristesa. Un 70% de les noies espanyoles de 15 anys asseguren sentir-se pressionades pel treball que els professors els manen fer a casa.

L OMS alerta que els deures perjudiquen la salut

Si fa poc l’avís arribava de l’OCDE, que va advertir que els deures escolars contribueixen a augmentar les diferències entre alumnes rics i alumnes pobres, ara és l’OMS la que alerta contra el risc que suposen les tasques encomanades a l’escola. L’Organització Mundial de la Salut ha constatat que el percentatge d’estudiants espanyols que pateixen estrès per culpa dels deures és dels més alts d’Europa. De fins al 70% en les noies de 15 anys. I aquesta pressió, assenyala la mateixa OMS, es tradueix moltes vegades en “un increment de patologies com els mals de cap, dolors d’esquena, malestar abdominal i marejos”, així com dels “estats d’ànim que porten els nois a sentir-se tristos, tensos o nerviosos”.

La incidència dels deures sobre la salut augmenta a mesura que els alumnes creixen, informa l’OMS en la seva última enquesta realitzada a joves en edat escolar, en què han participat una mica més d’11.000 estudiants espanyols. Als 11 anys, un 34% dels nens i un 25% de les nenes afirmen sentir-se pressionats pels deures. Als 13, les noies (un 55%) passen al davant dels seus companys masculins (un 53%) quan se’ls pregunta si les tasques escolars els provoquen estrès. Als 15 anys, quan ja estan acabant l’educació obligatòria, un 70% de les noies diuen sentir-se angoixades pels deures enfront del 60% dels nois. Això col·loca els espanyols, que segons l’OCDE dediquen una mitjana setmanal de sis hores i mitja a fer treballs escolars fora de l’horari del col·legi, com els quarts més estressats d’Europa (al darrere de maltesos, escocesos i islandesos).

“Realment, tenim un problema”, reflexiona Maria Vinuesa, mestra i membre de l’executiva de l’associació Rosa Sensat. L’entitat, indica Vinuesa, “ja tenia moltes prevencions contra els deures per raons pedagògiques i perquè poden ser causants de desigualtats socials”, però ara, “si a més es comprova que tenen efectes sobre la salut dels estudiants, encara són més desaconsellables”, sentencia. La responsable de Rosa Sensat defensa que “l’aprenentatge està a tot arreu, els nens poden aprendre sortint a fer un passeig, anant a comprar a una botiga pròxima o ajudant els seus pares en la cuina”, de manera que els deures o la prolongació del treball escolar a casa no tenen raó de ser, diu.

“Les escoles haurien de tenir en compte quin és el sentit dels deures i explicar als pares l’objectiu de les tasques, perquè així tots treballessin amb la mateixa intenció”, afegeix Rafel Bisquerra, professor de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació a la Universitat de Barcelona (UB), que ha participat en una investigació promoguda per La Granja, una escola de naturalesa del Vallès Oriental per la qual cada any passen 10.000 estudiants. A més, prossegueix el professor de la facultat d’Educació de la UB, “existeixen poques evidències demostrables dels beneficis que comporta el fet de fer deures a casa”. És millor, per exemple, que aquest mateix temps el nen el dediqui a alguna lectura que li resulti interessant.

Els estudiants espanyols dediquen una mitjana de sis hores i mitja a la setmana a fer els deures del col·legi

Els defensors de les tasques asseguren que ajuden a consolidar coneixements i estimulen el sentit de la responsabilitat en el menor

PARES DIVIDITS

Les opinions entre les federacions que representen els pares d’alumnes estan bastant més dividides. Mentre la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares d’Alumnes (Ceapa) ha celebrat “que un organisme internacional com l’OMS denunciï la pressió a la qual es veuen sotmesos els estudiants a causa de la sobrecàrrega de treball que se’ls encomana fora de l’horari lectiu i fora del centre, per por a les conseqüències a què s’enfronten en cas de no realitzar-los”, laFederació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac) considera, en canvi, que “els deures en la seva justa mesura també poden ser útils, sobretot per reforçar qüestions més memorístiques”, afirma Montse Conejo, presidenta de l’entitat.

Els defensors dels deures argumenten que aquests permeten acabar de consolidar coneixements adquirits a classe. Poden consistir, suggereixen, en certs exercicis mecànics o de memorització. També ajuden que el menor adquireixi compromisos i petites responsabilitats. Aquest procés, afegeixen els experts, ha de ser gradual, segons l’edat i la maduresa dels nois. Per als alumnes més grans, amb més deures, l’objectiu també és saber organitzar-se, “que siguin capaços de distribuir el seu temps i d’estudiar en solitari”.

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ – EL PERIÓDICO

Qui treballa 12 hores diàries, caps de setmana i vacances? L’experiment sobre els deures escolars que sorprèn la xarxa

L’OCDE assegura que fer més de quatre hores setmanals de deures és ineficaç

Els nens espanyols són els que més temps dediquen als deures fora de l’escola, i així i tot el seu rendiment és  dels més baixos de l’OCDE. Aquesta és la denúncia que fa una mare a través d’una campanya a la plataforma Change.org, que demana al ministeri d’Educació la racionalització dels deures. Acompanya la petició d’un  vídeo que ja acumula gairebé un milió de visualitzacions.

Al vídeo es demana a un grup de persones que endevinin la professió del seu interlocutor, amb qui parlen a través d’un xat. No el senten ni el veuen, però la persona en qüestió els dóna algunes pistes: treballa 8 hores al dia i 3 més a casa, i també els caps de setmana i les vacances. “De vegades la meva família em veu tan estressat que m’han d’ajudar”, explica. Al final del vídeo, el grup descobreix que el seu interlocutor és un nen, ofegat per la gran quantitat de deures que li posen a l’escola.

Fer més de quatre hores de deures a la setmana és perjudicial

A finals de l’any passat l’OCDE va llançar un estudi sobre els deures escolars en què assegurava que fer més de quatre hores a la setmana de tasques escolars és ineficaç i no aporta resultats positius a les avaluacions finals. I encara més, fa créixer la desigualtat escolar.

La mitjana de deures escolars als països de l’OCDE se situava en cinc hores a la setmana. El nostre país està lleugerament per sobre, amb sis hores i mitja setmanals. Alguns dels països on dedica més temps són Rússia (9,5 h) i Itàlia (8,5 h), molt lluny de les escasses tres hores que s’apliquen a Finlàndia o Corea del Sud, els dos països punters en els informes PISA, el nom del macroprograma internacional d’avaluació d’estudiants que llança la mateixa OCDE sobre el coneixement i rendiment dels escolars de 15 anys als països que en formen part.

L’any 2012, la principal associació de pares de França va convocar una vaga “de deures escolars a tot el país”, tal com recull aquest article de l’Empar Moliner. Els pares reivindicaven que, en primer lloc, els deures són motiu de “conflicte diari”. En segon lloc trobaven que la seva utilitat “no s’ha demostrat mai”. I en tercer lloc, que “accentuen les desigualtats entre els nens que disposen d’algú que pot ajudar-los i els que no”.

Alerta amb les activitats extraescolars

Una recerca de la UAB i la Universitat de les Illes Balears presentada a l’octubre concloïa que els alumnes que fan cinc hores d’esports extraescolars a la setmana treuen més males notes. Els experts recomanaven seguir un patró de descans adequat –dormir entre nou o deu hores diàries– i una pràctica moderada d’exercici –entre dos i cinc hores a la setmana.

Diari ARA

Campanya per la racionalització dels deures escolars

Campanya a Change.org

Campanya per la racionalització dels deures escolars

Diversos desconeguts es van sotmetre a un experiment sobre horaris laborals. No et perdis el vídeo perquè te’n portaràs una bona sorpresa #lohacesypunto

Després de veure el vídeo FIRMA A http://www.change.org/lohacesypunto

Campanya a Change.org

La càrrega de deures de cada nen o nena en edat escolar depèn fonamentalment del professor que li correspongui. Això succeeix fins i tot al si d’un mateix centre educatiu, la qual cosa en cas que hi hagi diversos germans matriculats en aquest pot posar de manifest enormes i incomprensible diferències en les tasques que han d’escometre. Quan això passa, el nen que es veu en aquesta situació no comprèn per què ell o ella no pot jugar, descansar o estar amb els seus pares,mentre els seus germans i / o germanes si.

Un excés de deures suposa una gran frustració per a un nen que vol concloure el treball assignat i veu com aquest li sobrepassa i el cansament no li permet seguir estudiant. El rendiment dels nens empitjora si a la jornada escolar s’afegeix un excés de temps per als deures.

Un nen que dedica un temps excessiu a les tasques escolars (segons l’OCDE la mitjana espanyola és de 6,5 hores setmanals a l’ESO, però hi ha nens que ja a primària superen aquesta mitjana) pot arribar a presentar símptomes d’ansietat i necessitar assistència psicològica.

No hi ha justificació perquè un nen dediqui tantes hores del seu temps després de la jornada escolar a realitzar tasques moltes vegades mecànicament i que difícilment fomenten competènciescom alguna de les recollides en el Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual es estableix el currículum bàsic de l’Educació Primària:

4a Competència. Aprendre a aprendre. Fent tasques repetitives diàriament l’estudiant no aprèn a aprendre, aprèn en tot cas a mecanitzar les seves tasques.

5a Competència. Competències socials i cíviques. El temps de convivència familiar, amb altres nens al parc o en altres espais oberts es redueix: Els nens passen tardes i tardes tancats a la seva habitació. No poden desenvolupar competències socials estant aïllats.

6a Competència. Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. Els deures pautats, repetitius i abusius no fomenten l’esperit emprenedor i la iniciativa. La iniciativa sorgeix des de dins de cada nen o nena, pel propi descobriment personal, i per això cal temps lliure i fins i tot temps d’avorriment.

Finalitzar el temari dels llibres de text i els exercicis proposats en ells no haurien de ser el principal objectiu acadèmic, ja que el nombre d’hores lectives per complir-pot arribar a ser superior a les de què es disposa en un curs escolar. En no haver temps lectiu per a això, les tasques es realitzen a la llar en perjudici dels nens. El realment important hauria de ser ensenyar mentre es respecta el ritme dels nens, les seves necessitats de joc i de descans i el seu benestar emocional.

Els deures abusius provoquen conflictes en les famílies, que veuen en la conciliació de la vida laboral i familiar una utopia. Les llargues jornades laborals es veuen encara més perjudicades per les tasques escolars abusives, els pares no poden compartir el seu temps amb els seus fills o el comparteixen per exercir de docents.

Els nens espanyols no poden seguir carregats de deures. No és admissible que els nens espanyols dediquin a la setmana tres hores més als deures que els nens finlandesos els resultats acadèmics, d’acord amb els informes PISA, són dels millors del món.Els deures repetitius i abusius no milloren el rendiment escolar i sí afecten negativament la felicitat dels nens ia la qualitat de vida de les famílies.

Demanem que es racionalitzin els deures dels alumnes espanyols,amb l’establiment d’unes pautes perquè les tasques es desenvolupin en un temps raonable i que estiguin d’acord amb l’edat de l’estudiant. Demanem que s’eliminin com més aviat els deures abusius.

Els deures haurien d’estar consensuats entre els diferents professors d’un mateix centre i aquests haurien de ser coneixedors del temps que implica cada tasca i del conjunt de deures que els estudiants tenen cada dia perquè no resultin excessius en el seu conjunt.

Experts en educació coincideixen en la necessitat de reduir les tasques escolars que realitzen els nens espanyols:

A més, hi ha nombrosos exemples en premsa sobre la necessitat d’unes tasques escolars justes:

La racionalització dels deures és només un canvi més entre els molts que necessita el sistema educatiu espanyol.

Campanya a Change.org

lo-haces-y-punto

No facis els deures als teus fills: llegeix amb ells

Ajudar els nens a les tasques escolars té poc impacte en el seu rendiment.

DEBERES

El debat sobre els deures escolars no té fi. Al desembre era l’OCDE, a través de les dades de l’informe PISA, qui assegurava que dedicar més de quatre hores setmanals a aquestes tasques és ineficaç i amb prou feines té fruits positius en els resultats finals. A més, argumentava l’organització, engrandeix la bretxa entre els alumnes més desfavorits i els que menys.

Ara, una altra anàlisi sobre la participació dels pares en la vida escolar fa un altre pas de rosca a la qüestió: ajudar els fills a fer els deures presenta un impacte més aviat baix en el rendiment acadèmic en comparació amb altres factors. En canvi, llegir habitualment amb ells, tenir altes expectatives sobre les seves possibilitats i, en general, interessar-se per què fan a l’escola està relacionat amb millors resultats.

L’estudi Participació familiar i rendiment acadèmic (Educational Research Review), elaborat per investigadors de la Universitat Complutense de Madrid, del País Basc, Internacional de La Rioja i l’UNED, ha analitzat 37 treballs publicades sobre aquesta qüestió entre el 2000 i el 2013 i ha quantificat l’efecte de la implicació dels pares en les notes i l’èxit acadèmic dels fills.

Primera conclusió: un suport més gran en les tasques escolars no implica que els nens treguin millors notes. “Són els estudiants amb més dificultats educatives els que necessiten aquest reforç per part dels seus pares, però no els altres”, afirma Enrique Navarro, un dels autors de l’estudi i investigador del grup Neuropsicologia Aplicada a l’Educació.

“Ajudar a fer les tasques escolars és positiu quan l’alumne té grans dificultats a l’escola, llavors sí que requereix suport, ja sigui dels seus pares o d’un professor”, continua María Castro, autora principal de la investigació. “Però per a l’estudiant mitjà no s’ha vist una relació causa-efecte significativa, no és necessari passar-se tota la tarda al costat del nen supervisant-li els deures”.

Aquesta idea planteja la qüestió de quin tipus de tasques encarreguen els mestres als nens: exercicis repetitius? Problemes tan difícils de resoldre que requereixen l’atenció d’un adult? Si estan plantejats per fomentar l’autonomia de l’alumne, no haurien de ser capaços de fer-los tot sols?

L’estudi sí que assenyala altres qüestions amb més impacte sobre els resultats. El primer, la lectura habitual amb els fills. Contribueix a desenvolupar el gust pels llibres i ampliar el vocabulari i la compressió lectora. Segon, les expectatives que es posen sobre ells. No en el sentit de creure que són millors que els altres, sinó que poden aconseguir el que es proposin. I tercer, mostrar interès pel que fan a l’escola o l’institut, com es troben a classe, què estudien, els amics, què els agrada i què no. L’efecte de la implicació familiar augmenta amb l’edat dels fills: en secundària, més important.

MAITE GUTIÉRREZ – LA VANGUARDIA

Ajudar els fills a fer els deures 00

Els deures no són per a l’estiu

activitats estiu 01

Els pedagogs recepten descans i no pas exercicis repetitius durant les vacances.

Comencen les vacances i a les deu del matí d’aquest dijous, la Lidia, de 10 anys, comença la primera multiplicació del seu quadern. La piscina s’haurà d’esperar. Els deures d’estiu s’han convertit en una obligació per a la majoria de nens i adolescents, i no hauria de ser així, assenyalen els educadors.

Els deures, només en la seva justa mesura, en determinats casos i adaptats al temps lliure.

MAITE GUTIÉRREZ – LA VANGUARDIA

activitats estiu 02

ALTRES ACTIVITATS

“Imagina’t que quan agafes vacances, el cap et diu que has de treballar un parell d’hores cada dia per no perdre l’hàbit i reforçar algunes habilitats, t’agradaria? Doncs a un nen tampoc”. La mestra Maria Àngels Brescó, directora de l’escola Sant Pere Claver, al barri barceloní del Poble Sec, convida primer a què, tant docents com pares, tinguin en compte que els nens, igual que els adults, necessiten descansar i divertir-se. Sí que considera, tot i això, que ateses les extenses vacances que hi ha a Espanya -gairebé tres mesos- és bo que els nens facin algun tipus d’activitat “intel·lectual” per no arribar a classe en blanc. “No em refereixo a activitats acadèmiques tradicionals, sinó a lectures o tasques relacionades amb el seu dia a dia”, explica. En el seu centre cap alumne no s’emporta a casa quaderns amb operacions matemàtiques o textos per fer un comentari. Personalitzen cada “grup de deures” i els alumnes poden escollir entre diverses opcions. “Els proposem que, quan vagin a comprar al mercat amb els pares, es fixin en el preu dels aliments i calculin què poden comprar amb els diners que porten a sobre; si van a la platja o a la muntanya, que es fixin en l’entorn, en el tipus de fauna i flora que veuen i pensin on està situat aquest lloc, després en poden fer un dibuix o una redacció per explicar-ho; també recomanem algunes lectures, tot ha de ser molt vivencial”, assenyala Brescó. Quan tornen a l’escola al setembre els alumnes comenten amb tota la classe el que han fet, “i així reforcem l’expressió oral”. “No trobo sentit als deures que reprodueixen l’activitat acadèmica tradicional i que després cap professor no corregeix”, conclou aquesta mestra.

activitats estiu 03

APROFITAR LES SORTIDES

Visitar un museu, algun monument, esglésies, castells, i aprofitar per conèixer nous aspectes de la història, la geografia i l’art són alguns dels deures d’estiu que Enric Prats, professor de Pedagogia Internacional de la UB, recomana en general. “Els exercicis repetitius semblen un càstig, sobretot si l’alumne ha anat bé durant el curs”, aclareix. També hi ha aplicacions informàtiques, per a l’ordinador i la tauleta, amb contingut educatiu i lúdic. La professora de pedagogia de Blanquerna-URL remarca que no s’ha d’oblidar que a l’estiu “potser convé més jugar i gaudir de l’aire lliure”. A partir dels 5 anys, sí que s’inclina per activitats “mentals” com endevinalles, crucigrames, jocs de taula, escacs, puzles, dibuixos… “També és positiu que tinguin lectures adequades i que els vinguin de gust, però poca cosa més; en tot cas, els deures haurien de ser optatius”.

activitats estiu 04

L’EDAT

Aquestes tasques també es programen en funció de l’edat. Enric Prats no considera necessari que un nen menor de 9 o 10 anys hagi de fer deures durant l’estiu. Un altre cas són els alumnes de secundària, sobretot si han suspès alguna matèria i l’han de recuperar al setembre. “Llavors sí que els donem unes activitats de reforç per a l’estiu”, afirma Javier Marsà, professor d’història i director de l’institut Joan Coromines de Barcelona. Aquí és probable que necessitin l’ajuda d’un adult -els pares o un professor de repàs-. “El problema és que els pares moltes vegades no poden ajudar els fills ni tampoc pagar un professor de repàs”, afegeix aquest professor. En el seu centre han resolt aquest aspecte amb el programa Èxit que impulsa el Consorci d’Educació de Barcelona. Els alumnes que han suspès entre dues i cinc assignatures van al centre durant tres setmanes, i estudiants universitaris els ajuden a fer aquests deures. A més a més, practiquen esport. “Al setembre recollim les activitats que han fet i les avaluem, i després els alumnes fan l’examen”. Sense oblidar que també necessiten descansar.

activitats estiu 05

Classes de suport, amb seny

efaro_papa_repaso

Els experts recomanen professors particulars a secundària; a primària, només si hi ha problemes d’aprenentatge.

El 20,4% dels alumnes de primària i el 32,8% de l’ESO tenen el suport d’un professor particular L’Erik, que fa classes particulars, creu que no s’ha d’abusar dels reforços per evitar saturar el nen.

La Vanguardia – ALICIA RODRÍGUEZ DE PAZ

Ser nen en els temps actuals no és un plat de bon gust. Sí, és cert, la majoria tenen de tot i encara més, però els falta temps per gaudir-ne, almenys, a les grans ciutats. Un mal que també pateixen els pares. I aquesta falta és el que determina el dia a dia de les famílies espanyoles. O, almenys, fins que va arribar la crisi. “Molts pares utilitzaven les acadèmies de reforç perquè els nens estudiessin i fessin els deures, perquè ells estaven treballant i no podien ajudar-los… En certa manera, utilitzaven les acadèmies com a guarderies perquè no podien estar amb ells. Això ha canviat, sobretot, aquest últim any. Primer, perquè molts d’aquests progenitors estan a l’atur i, d’altres, perquè ja no hi poden dedicar tants recursos econòmics”, explica Alba Jambrina, de 32 anys, directora de l’acadèmia Educavanza, a Alcalá de Henares (Madrid).

Segons l’Enquesta sobre la despesa de les llars en educació del curs 2011-2012, elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 20,48% dels estudiants d’educació primària van a classes de suport fora dels centres escolars, percentatge que ascendeix al 32,58% en educació secundària. Les famílies que contracten aquests serveis es gasten una mitjana de 620 euros a l’any, segons aquesta enquesta, que reflecteix que els estudiants de les escoles privades i concertades utilitzen més els professors de reforç que els de la pública.

Però, són necessàries aquestes classes particulars? “Crec que en la majoria dels casos està justificat aquest reforç, sobretot, a partir dels 10 anys”, assenyala Erik Argenson, un francès de 29 anys establert a Madrid, i que fa classes al domicili dels alumnes i també en escoles fora de les hores lectives. En total té 12 estudiants, que en altres temps van arribar a ser més. En cursos anteriors feia classes en una acadèmia, però aquest any no l’han cridat perquè no hi ha prou grups i s’ha acabat la contractació de professors d’idiomes en companyies i empreses públiques.

L’Erik considera, tanmateix, que no s’ha d’abusar de les classes de suport, perquè els nens poden acabar “molt saturats”. Per això recomana el reforç sobretot en el segon o tercer cicle de primària. En la mateixa línia es manifesta la directora de l’acadèmia Educavanza. “Durant els primers anys de primària, en realitat no es necessita, tret de casos de problemes d’aprenentatge o dèficit d’atenció, llavors és molt recomanable”, indica. El fet de tenir un professor particular només per al nen o anar a una acadèmia amb grups molt reduïts els permet centrar l’atenció, aclarir dubtes i consolidar el que han donat a classe. “Per a molts nens, som de gran ajuda i la nostra presència els dóna confiança a l’hora d’enfrontarse al curs”, assenyalen tant l’Alba com l’Erik.

A secundària, el perfil de l’alumne és diferent. “Solen ser classes de reforç de determinades assignatures, com llengua, matemàtiques i anglès… que per la raó que sigui se’ls dóna malament. O vénen per preparar-se un examen…”, explica l’Alba. De fet, una de les circumstàncies que es repeteix cada any és que, a principi de curs, les acadèmies tenen més alumnes de primària que de secundària. A partir del primer trimestre, quan arriben les notes i els suspensos, els majors de 12 anys requereixen les classes de reforç… “A final de curs, hi ha més alumnes de secundària que de primària”, explica l’Alba.

Aquest any es repetirà el perfil? “Sí, tot i que ha disminuït molt el nombre d’alumnes en general i, també, el nombre d’hores”, indica l’Alba.

efaro.street.football.actividades.extraescolares

Autor “Faro” (http://www.e-faro.info).

El deures de l’escola no són per als pares

alumnes i deures

La família ha d’ajudar que l’alumne adquireixi rutines i responsabilitat.

El paper dels pares és crear l’atmosfera adequada, motivar l’alumne i acceptar el criteri del professor Pels pedagogs, és “irracional” que els nens carreguin “amb més de vuit hores de feina cada dia”.

Les ampes es queixen de sobrecàrrega

Fa uns dies, la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (Ceapa), va denunciar una “sobrecàrrega” dels deures. Segons l’associació majoritària a l’escola pública, creixen les queixes dels pares sobre la quantitat de tasques que els alumnes han de fer a casa cada dia, cosa que suposa “en gran manera un fracàs del sistema” i provoca desigualtats socials entre les famílies. La Ceapa defensa que els menors necessiten temps per fer activitats esportives, culturals o d’esbarjo. Alhora es queixen que tants deures “constitueixen un problema per a molts progenitors que surten tard de treballar” i no disposen de prou temps. Des de la Ceapa sol·liciten a les administracions que actualitzin el currículum per desterrar tasques mecàniques i poc motivadores, i demanen també que es pugui oferir a tots els centres programes de reforç educatiu per als alumnes amb més dificultats. Juan Antonio Planas, president de la Copoe (Confederació d’Organitzacions de Psicopedagogia i Orientació a Espanya), defensa que, per ser eficaços, les tasques han de ser individualitzades, i mai un càstig ni rutinàries, ni s’han de dissenyar des de les escoles per pal·liar les mancances del sistema educatiu.

alumnes i extraescolars

Tendències – ALICIA RODRÍGUEZ DE PAZ -LA VANGUARDIA

En la immensa majoria dels col·legis d’Espanya, la jornada escolar no s’acaba quan els conserges tanquen les portes del centre, sinó que es trasllada a casa de cadascun dels alumnes mitjançant els deures. Aquestes tasques escolars han generat debats gairebé eterns sobre la seva conveniència, però en el dia a dia els pares es plantegen quin paper els pertoca. Sobretot, si es parteix del supòsit que aquesta peça quotidiana de l’ensenyament busca, a més de reforçar el procés d’aprenentatge dels petits, enfortir el pont entre els alumnes, les seves famílies i l’escola.

Luciano Montero, psicòleg especialitzat en família i educació, adverteix que “la feina fonamental s’ha de fer a l’escola; la de casa ni tan sols és necessària per si mateixa, ja que el que busca és que els nois comencin a treballar amb autonomia. que adquireixin hàbits”. Els especialistes en educació insisteixen que, en tot cas, els progenitors no han d’exercir de professors (“Els pares arriben on arriben, i això no vol dir que deixin de donar suport al progrés educatiu dels fills”, assenyala Montero) ni han d’acabar fent els deures dels nens, òbviament.

María José Rodrigo, catedràtica de Psicologia Evolutiva i Educació de la Universitat de La Laguna, diu que el principal objectiu de les famílies és “generar l’atmosfera i l’escenari adequats, motivar l’alumne, donar sentit en el món real al que estudia i als aprenentatges, i donar suport al criteri del professor, tant si s’hi està d’acord com si no”.

Més enllà dels continguts abordats, la catedràtica de Psicologia de l’Educació de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) Elena Martín recalca el paper simbòlic dels deures. “Suposa dedicar una estona –explica– a treballar en els temes de l’escola. Així es dóna valor a les tasques que fa l’alumne, i l’alumne veu que la família es preocupa pel que fa i, alhora, dóna importància al que demana el professor”.

Rodrigo planteja el paper dels pares envers els deures com un dels aspectes de la denominada parentalitat positiva. “A l’acompanyament en les activitats diàries, entre les quals hi ha fer les tasques escolars, s’uneix el foment de les vinculacions afectives, el consell i la supervisió de normes, el reconeixement dels mèrits, en lloc del càstig físic…”. Segons aquesta responsable de la confecció de programes d’educació parental, els problemes amb els deures tenen a veure, en part, amb la tradicional difícil comunicació entre família i escola: “Hi ha un desacord entre el que esperen uns i altres. Els pares de vegades no atribueixen als professors l’autoritat i categoria que mereixen, mentre que des d’algunes escoles es demana als progenitors que facin de professors i ajudin en tasques que s’haurien de fer a l’aula”.

Juan Antonio Planas, president de Copoe (Confederació d’Organitzacions de Psicopedagogia i Orientació a España), expressa la seva preocupació per la quantitat de temps que ocupen els deures. El 2007, el 47% dels alumnes de 6è de primària que van dur a terme la prova de diagnòstic del Ministeri d’Educació ja va assegurar que dedicava entre una i dues hores diàries als deures. Un altre 30% afirmava que les tasques escolars li consumia més de dues hores diàries.

Segons l’opinió de Planas, resulta “irracional i antipedagògic” que les criatures carreguin “amb més de vuit hores de feina entre les sis hores de l’escola, les activitats extraescolars i els deures que porten a casa”. “És un fenomen més acusat en els entorns urbans, on es tendeix a omplir el temps dels nens amb activitats extraescolars”.

No és tant un debat pedagògic, assegura, com social, centrat en la conciliació. Una i altra vegada els experts consultats mostren la seva preocupació pels desajustos que generen els interminables horaris laborals dels progenitors. També expressen la seva preocupació pel risc que els deures es converteixin en un element de discriminació per als alumnes amb famílies amb nivells socioeducatius més baixos, que no poden ajudar els fills encara que es tracti de tasques simples o no es poden permetre pagar un professor particular o una acadèmia.

Dedicar l’atenció deguda a les tasques escolars, assenyala Elena Martín, no pot suposar “menjar-se la possibilitat de fer un altre tipus d’activitat i de descansar”. Així, els pares han d’orientar també en la gestió del temps i l’organització de les activitats. Tot això, recorda la catedràtica de la UAM, acaba repercutint, a més a més, en el rendiment acadèmic.

Sobre la qüestió de quan han de començar els petits a tenir deures amb regularitat, Luciano Montero situa la introducció gradual amb l’inici de primària: a 1r, 10 minuts; a 2n, entre 15 i 20 minuts; a 3r, entre 20 i 25…

A part del risc que la quantitat de tasques sigui excessiva, Martín adverteix sobre les activitats “repetitives i poc interessants”, i es mostra partidària d’“uns deures assenyats i atractius, que no siguin sempre el mateix”. Segons la seva opinió. les tasques escolars són una manifestació més d’un concepte del que és aprendre, com els llibres de text o les determinades maneres d’ensenyar dels professors.

Les associacions de pares d’Espanya i França es queixen de l’excés de deures dels nens.

LVG201203280221LC (pdf)

Una associació de pares francesos demana la suspensió dels deures a primària.
Els promotors de la iniciativa parlen de sobrecàrrega i font de desigualtat.
Els experts consultats coincideixen a criticar l’ús d’exercicis mecànics.

LA VANGUARDIA – Vida – 28/3/2012
LLUÍS URÍA París Corresponsal, ALICIA RODRÍGUEZ DE PAZ Madrid.

I si se suprimissin els deures? Somni de legions d’escolars, la idea ha estat seriosament posada sobre la taula aquesta setmana per la principal federació d’ associacions de pares francesa, la FCPE – de tendència progressista – i l’Institut Cooperatiu de l’Escola Moderna (ICEM), que han cridat a pares i professors a obrir un debat sobre la utilitat i l’equitat d’aquesta eina d’aprenentatge. A Espanya , l’organització de mares i pares d’alumnes majoritària a l’escola pública, Ceapa, va recolzar ahir la iniciativa.

Sota el lema “Ce soir, pas de devoirs!”, les dues organitzacions han cridat a suspendre els deures a primària durant dos setmanes, a manera d’experiència i per fomentar la discussió entre pares i mestres. És aviat encara per conèixer l’impacte de la proposta, en què alguns han volgut veure una mena de vaga, encara que en moltes escoles els nens van tornar el dilluns i el dimarts a casa seva amb la quantitat de deures habitual i no van tenir més remei que fer-los, com cada dia.

LVG201203280231LC (pdf)

Els promotors de la campanya consideren que els deures a casa sobrecarreguen en excés la jornada dels escolars – a França és una de les més elevades d’Europa, en no haver classe els dimecres – i, sobretot, són una font de desigualtat, ja que no tots els alumnes troben a casa seva la mateixa disponibilitat i competència en els seus pares.

“Rebutgem els deures perquè són una forma de subcontracta pedagògic a les famílies”, considera el president de la FCPE, Jean-Jacques Hazan , per qui “si un alumne no aconsegueix fer un exercici a l’escola, no es veu com podria aconseguir-a casa seva”. La FCPE recorda que, sobre el paper, els deures van ser suprimits per una circular del Ministeri d’Educació de 1956. No obstant això, segueixen sent una pràctica molt estesa.

La FCPE ha obert, amb motiu de la campanya, un bloc a internet per recollir opinions dels pares. La majoria d’ells es solidaritza amb la campanya i explica els problemes familiars, l’estrès i la tensió que suposa abordar els deures en arribar a casa tard de la feina.”Els deures s’han convertit únicament en una font de disputes, perquè  [els pares] no expliquem les coses com el professor i perquè ni els nens ni nosaltres tenim la paciència necessària”, explica una mare, Julie M. La majoria dels missatges són semblants.

Cal dir que la idea no ha aconseguit molts adeptes fora de les dues organitzacions promotores de la campanya. L’altra gran federació d’associacions de pares, la PEEP – de tendència conservadora -, ha rebutjat la proposta i ha sortit en defensa dels deures, quem segons el parer de la seva secretària general, Myriam Menez, serveixen per a “preparar els nens a ingressar a secundària ia ser autònoms”.

El ministre d’Educació Nacional, Luc Chatel, no ha apreciat tampoc massa la iniciativa, que va qualificar de “demagògica”. “Renunciar a l’esforç que representen els deures en nom del suposat benestar del nen és una idea que no afavoreix la igualtat-perquè dóna a entendre que el treball personal fora de classe seria va, quan els nens de famílies afavorides es beneficiaran sempre d’un suport a domicili-i danya el concepte mateix de mèrit republicà “, va afirmar.

A Espanya, la Ceapa va fer seus els arguments dels seus homòlegs francesos i va amenaçar amb un acte de protesta similar. L’organització assegura que en els últims anys “s’ha incrementat” el temps que els escolars dediquen a casa a les tasques escolars i, des del seu punt de vista, això demostra que “l’escola no respon adequadament a les necessitats educatives”. Segons les últimes dades disponibles de l’Institut d’Avaluació, dependent del Ministeri d’Educació, entre el 2003 i el 2007 es va mantenir estable la proporció d’alumnes de 6. º de primària (11 anys) que empren entre una i dues hores diàries en fer els deures i estudiar: gairebé la meitat. En canvi, van augmentar els que dediquen entre dues i tres hores (del 18% al 26%).

En l’àmbit educatiu ni tan sols hi ha consens a l’hora de dilucidar si les tasques escolars per fer a casa són convenients o no, per no parlar de fixar a quina edat han de començar i quin tipus de càrrega s’ha d’establir. En el que sí coincideixen els experts consultats per La Vanguardia és a injuriar l’ús de tasques rutinàries.

Segons recorden els especialistes, la normativa a Espanya deixa a l’autonomia de cada centre i docent la possibilitat d’enviar deures per a casa, més enllà per tant l’horari escolar. En tot cas, sota l’etiqueta de deures es consideren tasques de molt diversa índole. Juan Antonio Planas, president de les Organitzacions de Psicopedagogia i Orientació d’Espanya (Copoe), es mostra partidari que els alumnes dediquin part del seu temps a casa a fer exercicis, estudiar determinats temes, fer recerca, llegir o fer treballs en grup. Planas està a favor que a partir de primària (és a dir, dels sis anys) els alumnes tinguin deures, perquè “fomenta l’adquisició de rutines, implica els pares, i el que passa al centre educatiu no és suficient: a part dels continguts, cal reforçar procediments i actituds”. No obstant això, recomana que les tasques no ocupin “massa temps”.

Per la seva banda, l’assessora educativa de Fuhem i responsable durant anys de diversos centres a Madrid, Charo Díaz Yubero, qüestiona la utilitat generalitzada de les tasques-en especial, en els primers anys de primària-i considera que les més repetides porten a que molts alumnes acabin “odiant” el càlcul o la cal·ligrafia. “El 80% dels nens no hauria de copiar una vegada i una altra a, i, i, o, o ni fer sumes i restes a casa”. Díaz Yubero insisteix que la jornada escolar ja és “bastant llarga”, de manera que defensa que el temps que passen fora de l’aula els alumnes “es responsabilitzin dels seus treballs, busquen informació, llegeixin …, però també juguin amb els seus amics , els seus germans i comencin a cultivar aficions com el dibuix o la música “.

Sobre les crítiques que parlen d’aprofundir en la desigualtat, Planas posa en dubte que sigui necessari tenir una gran formació per donar suport als fills. “L’important és l’actitud-conclou-, que sigui evident que els pares estan pendents del que han de fer els seus fills i el valoren”.

Com a alternativa a la situació actual, la Ceapa proposa canviar el currículum “per establir un ensenyament més motivadora, pràctica i centrada en l’adquisició de competències bàsiques “, que els deures siguin” només una formació complementària “i que es puguin fer sense ajuda d’un adult. A més, defensen que tots els centres tinguin programes de reforç per als més desfavorits.

%d bloggers like this: