Hi ha una nova manera de llegir.

La pantalla transforma el món editorial.

El sector editorial, sacsejat per la tecnologia, no tornarà a ser el mateix.

L’SPOTIFY DELS LLIBRES Per una tarifa de 10 euros al mes, es pot ser lector sense límit a 24symbols i Booquo
NOVES EMPRESES Floreixen les que creen ebooks enriquits, híbrid de llibre i audiovisual
LECTURA EN PANTALLA El dispositiu pot suggerir lectures que complementen el fragment llegit
JAVIER CELAYA “L’editor deixarà de tractar l’autor com un subordinat per veure’l com un soci”

La Vanguardia – XAVI AYÉN L’hospitalet de Llobregat – 8/10/2012 – Hi ha una nova manera de llegir (pdf)

Els rotllos de papir –material procedent de les plantes aquàtiques del riu Nil– van fer les delícies dels lectors en els temps d’Alexandre el Gran, fins que van ser substituïts pel pergamí –fet de pell de cap de bestiar– en un procés que es va estendre almenys al llarg de sis segles. Encara que no som antics egipcis, i encara que el llibre electrònic suposa tan sols un 3% de la facturació del sector, la lectura en pantalla és la tendència que més pujarà en el futur. Malgrat la crisi, el nombre d’e-books a Espanya es va incrementar un 243% el 2011, i en el que va del 2012 ja suposa un 22% del total de títols editats. Els editors –reunits la setmana passada al saló Liber, al recinte Gran Via de Fira Barcelona– intenten reaccionar davant el nou món, que transforma els hàbits de lectura, d’escriptura i els papers que cada un tenia en la funció. Vegem.

The next big thing, la cosa de què tothom parla, és la tarifa plana per llegir. És la lectura per subscripció, batejada com l’ Spotify dels llibres. Si pagant uns 10 euros al mes, tinc accés a tota la música del món per què no fer el mateix amb les novel·les o els assajos? Els pioners han estat 24symbols, amb seus a Madrid i Londres, que compten al seu catàleg amb els e-books d’Anagrama, Roca, Alba, Impedimenta, Nórdica o Rei Lear, a més de molts clàssics de lliure accés. Els llibres es poden llegir tots de franc si s’accepta publicitat, o pagant una quota. Davant aquesta aposta independent, els grans grups –Planeta i Bertelsmann, a través de Cercle de Lectores, empresa en què aquests dos ferotges competidors han esdevingut socis– han llançat Booquo, un portal que permet llegir e-books i revistes i, a més, llogar pel·lícules. Qualsevol usuari pot accedir-hi, pagant per continguts solts, o bé una tarifa plana mensual (gairebé de 10 euros, com a 24symbols) que dóna accés il·limitat als e-books i revistes. Els dos portals permeten accessos simultanis –perquè tota la família pugui llegir alhora– però, si ho comparem amb Spotify, veiem de seguida que els seus catàlegs són més reduïts.

Arantxa Mellado, coordinadora de Liber Digital, aclareix que “costa molt de convèncer els editors espanyols perquè cedeixin els seus títols a aquestes plataformes en streaming, o de lectura al núvol, perquè estan acostumats a la venda per descàrrega”. Si 24symbols paga les editorials segons les pàgines realment llegides de cada obra, Booquo té canals temàtics dirigits per una persona rellevant de cada àrea: Javier Celaya al món digital, Eduardo Punset en ciència, Lorenzo Silva en novel·la negra… La creació de comunitats actives suposa un plus respecte al model de descarregar-se un llibre a, per exemple, els portals de La Central, Laie, llibres. cat, Casa del Llibre o Fnac, encara que, en contrapartida, en aquests es pot trobar gairebé tot, com a l’iBookstore d’Apple, Amazon o Kobo.

Tot, dins del que hi ha en ebook, que no és gaire. Els experts no creuen que hi hagi més de 21.000 e-pubs –el format més universal de llibre electrònic– en espanyol i català, davant un mercat de diversos milions en anglès. “Aquest és el gran problema –apunta Mellado–, que no hi ha continguts”.

Aquest lament serveix per al que suposa passar llibres ja existents al format electrònic. Però floreixen noves empreses que creen directament e-books de contingut enriquit, format híbrid entre el llibre de tota la vida, l’audiovisual i el videojoc, i que inclou les apps per a telèfons mòbils i tauletes: editorials com Sanoen, Arkinauta, La Tortuga Casiopea o Itbook són empreses joves que veuen com gegants com Apple destaquen de tant en tant les seves creacions, sovint llibres infantils. Estan creant una nova manera de llegir, ja que el lector pot dibuixar, veure vídeos, escoltar cançons, interactuar, ampliar dades… “Això porta al seu torn una forma diferent d’escriure –apunta Mellado–. Els escriptors hauran de començar a pensar en això, perquè aquests nens que llegeixen en iPad, tal com vagin creixent, mantindran la seva exigència de productes més elaborats. Parlem a llarg termini, perquè per a mi és inconcebible llegir una novel·la que no sigui una successió de text, però aquestes generacions…”. Noemí Pes, de La Tortuga Casiopea, explica que “al principi els il·lustradors no creien en això: ‘És com si em fes una operació de canvi de sexe’, em va dir un. La indústria del llibre en paper treballa d’una manera individualista, l’autor fa el text i l’il·lustrador els dibuixos, cada un a casa seva, però als llibres digitals es treballa en equip, l’il·lustrador ha d’estar parlant amb el programador, el dissenyador, l’escriptor… S’assembla més a la publicitat o el cinema, amb tempestes d’idees i debats constants”.

El basc Javier Celaya, de la consultora Dosdoce, és un dels gurus de l’edició digital. Apunta, fins i tot l’interès per a un lector tradicional d’aquesta nova manera de llegir, ja que “mentre estàs llegint un assaig, per exemple, se t’obre un requadre a la pantalla que et recomana altres lectures per complementar això, et diu: ‘Si vol conèixer la tesi contrària a aquesta, llegeixi aquest fragment del llibre tal’”. I apunta altres vies de negoci com la fragmentació de continguts –“ja ho feia Dickens, novel·les en lliuraments setmanals-“, la venda de singles –“llibres curts, que es llegeixen en una hora, a molt baix preu”, com els de Sigueleyendo.es– o una cosa que permet la tecnologia, com “vendre els llibres per peces, sol alguns capítols que sumem als d’un altre llibre, el que fan els universitaris amb les fotocòpies”.

El sacseig tecnològic té una conseqüència inevitable: la confusió de funcions. Abans, l’autor escrivia, l’agent venia, l’editor editava, el llibreter venia… “La cadena de valor del llibre era clara i vertical. Si es trencava una baula es trencava tot”, sintetitza Mellado. Però, avui, tots poden fer de tot: l’autor pot editar-se, els agents corregeixen i suggereixen canvis als manuscrits dels seus autors, els editors venen drets… “La tecnologia permet la connexió directa entre autor i lector –apunta Mellado–. Així que, si l’escriptor passa per altres punts diferents, és per enriquir el resultat, ja no és una cadena de valor, sinó una xarxa”. Ho sap Ángel María Herrera, director de Bubok, que afirma, sobre la seva identitat: “No sé gaire bé el que som, ens han anomenat de tot, i no sempre coses boniques, però la realitat és que fem d’editors, agents, llibreters, distribuïdors, prestem serveis…”

Si la britànica J.K.Rowling ha creat el web Pottermore, on ven directament els llibres electrònics de Harry Potter, queda clar que qualsevol autor supervendes pot avui fundar la seva pròpia editorial a internet per comercialitzar els seus llibres. “És un toc d’avís per als editors”, creu Mellado. “Vázquez Figueroa va venir a autoeditar-se amb nosaltres a Bubok –recorda Herrera–, perquè algú que ha venut vuitanta milions d’exemplars, s’emporta els seus lectors a onsevulga que vagi”. Celaya diu que “els editors han de donar millor servei als seus autors i als seus lectors, centrar-se en ells. Per exemple, han d’oferir als escriptors una transparència més gran en les xifres de vendes perquè als webs ja els tenen en temps real. I, amb les tarifes planes, se li pot dir a un autor: ‘Mira, no sé què passa, que tothom s’encalla al capítol sis del teu llibre’… És una informació molt útil per al creador”.

Per a Celaya, al món digital, les editorials no podran passar sense donar un plus als seus autors (per exemple, en promoció i visibilitat) ni als seus lectors (per exemple, creant clubs de lectura a la xarxa). No és, diu, que les noves tecnologies s’ho vagin ara a menjar tot, no, sinó que “sobreviurà el que fragmenti: el que tingui un terç de les seves vendes en llibreries tradicionals, un terç en plataformes digitals com ara iTunes o Amazon, i un terç de venda directa, un altre tabú que alguns hauran de trencar. L’editor és necessari, per crivellar el producte i consolidar-lo al mercat, però ha de donar a l’autor tota la informació que té –per exemple, sobre el lloc, dia i hora en què més el compren– i tots els serveis que ja li donen les plataformes. Ha de deixar de tractar-lo com a un subordinat, i veure’l com a un soci”.

Com puc publicar el meu propi llibre

Proliferen els portals d’autoedició, pels que qualsevol que tingui una obra escrita pot posar-la en venda directament. Aquesta autoedició és cada vegada més sofisticada: avui ja pot un corregir-se no sol les faltes ortogràfiques, sinó les estilístiques, les estructurals, i fins i tot dissenyarse la posada en pàgina i introduir audiovisuals.

Author Solutions. L’estiu passat, la britànica Penguin va comprar aquest portal per 90 milions d’euros. Cobra entre 800 i 1.200 euros als autors per aquest servei.

iAuthor. Plataforma d’Apple que és el terror de les editorials de llibres de text. S’ofereixen plantilles perquè el mestre col·loqui continguts i es fabriqui els seus propis llibres, que després distribueix entre els alumnes.

Bubok Writer. Aquesta empresa espanyola permet crear el teu propi llibre en qualsevol format. L’eina permet escriure directament, importar altres documents i comercialitzar el llibre directament.

Amazon. El fenomen internacional més remarcable han estat els seus e-books autoeditats –per a format Kindle– a través d’un senzill programa.

Apyee. Un pas més, ja que aquesta aplicació genera continguts enriquits –amb vídeos, gràfics interactius, sons, jocs…– i connexions amb les xarxes socials.

Quin és el preu just?

El sector del llibre debat també quin és el preu just per a un e-book. Javier Celaya defensa “el preu dinàmic”, que canvia segons les circumstàncies. Com arrob@books de Cercle de Lectors, que té franges entre els 4,99 i 9,99 euros, però que fa llançaments a 0,99 euros si es compra en les primeres 48 hores de la sortida al mercat. Roca Editorial va baixar un dia 3 euros el preu dels seus e-books i va aconseguir milers de vendes addicionals. Altres segells regalen un llibre concret durant un dia. Celaya trenca un tabú en preguntar-se: “El preu fix ens protegeix realment? Perquè si tots els llibres costen el mateix, el que diferència a un portal de l’altre és el servei i en això Apple i Amazon donaran mil voltes als petits”. Jorge Herralde replica que “quant al llibre en paper, les experiències als EUA i la Gran Bretanya mostren clarament que eliminar el preu fix condueix al tancament de llibreries, encara que al món digital tot està per veure”. Arturo Puig, d’Itbook, explica que “nosaltres vam llançar de franc el primer volum d’una sèrie de llibres infantils, i vam cobrar els següents, a 1,5 euros cada un”. Mentrestant, a la banda del contingut gratuït, Parents to Parents (P2P) permet descarregar i compartir de franc llibres de text i materials didàctics.

Hostaleria i espectacles

 Autor “Faro” (http://www.e-faro.info). L’acudit neix d’una estoneta que em vaig passar fent zàping per cadenes dirigides al públic jove i infantil. El missatge era clar: “com més pendó més moles”. Ànim als professors que d’aquí a una setmana vendran que el que mola és ser responsable i implicat.

😉

EMPAR MOLINER – TOVALLONS NEGRES – ARA – 3/9/2012.

Davant la pujada de l’IVA de la música, el cinema o el teatre, però no dels llibres, el ministeri d’Hisenda ha explicat que “s’ha de distingir entre productes culturals i d’entreteniment”. Acabàramus.

La majoria d’éssers que no llegeixen, com que se senten culpables, consideren la lectura sagrada i, per tant, per ells, tots els llibres, absolutament tots, són cultura. Ja es tracti de Tirant lo blanc o de Cómo construir un gallinero . Segons el govern del Regne, llegir La dieta dissociada o Com recuperar el teu ex en 15 dies és cultura. Però si tots aquests títols s’haguessin editat electrònicament, automàticament passarien a ser entreteniment, i perdó per la rima. Per tant, els llibres electrònics sí que pugen d’IVA. Suposo que a partir d’ara els mestres faran que els alumnes llegeixin Solitud en iPad, vejam si així s’entretenen més.

Els llibres són cultura, però el teatre i el cine, no. No és cultura l’espectacleYes, we Spain is different , que interpreta el xòuman Carlos Latre, i tampoc no és cultura representar l’obra Terra baixa , d’Àngel Guimerà. Ara bé, llegirTerra baixa sí que és cultura. Per tant, quan l’Enric Majó llegia Terra baixaestava fent cultura, però quan se la va aprendre i la representava, ja no.

La música, com és evident, tampoc no és cultura. Anar a sentir el músic Tom Waits és un entreteniment i comprar-se un disc seu, també. Ara bé, llegir-se la seva biografia Innocent when you dream, no. Llegir la biografia del músic Tom Waits és cultura però no és cultura anar a sentir el músic Tom Waits. Si volem, doncs, culturitzar-nos i entretenir-nos a la vegada, el que hem de fer és escoltar el seu disc mentre en llegim el llibre de les lletres (en paper, eh?, que si no tampoc no val). No sé si em segueixen.

A Espanya, només els joves s’acosten a la mitjana europea en cultura sobre ciència.

La meitat dels espanyols no sap citar un sol investigador

Suspens en cultura científica. Els espanyols estan a la cua pel que fa al coneixement sobre ciència i tecnologia, el seguiment de la informació científica o la participació en activitats relacionades amb aquest àmbit. Segons un estudi internacional de la Fundació BBVA, la distància amb altres països europeus i els Estats Units només es redueix entre els més joves (en especial, els que tenen entre 18 i 34 anys).

Més informació:
* Cultura científica (.doc). Nota de premsa de la Fundació BBVA (2012.05.08).
* Comprensió de la ciència (comprension-de-la-ciencia ppt). Presentació en power point de la Fundació BBVA (2012.05.08)
* Ignorància científica, La Vanguardia (2012.05.09)
* Estudi internacional sobre cultura científica, Observatori 2.0

Ignorància científica (pdf)

La Fundació BBVA ha realitzat un estudi internacional sobre cultura científica per examinar la familiaritat i l’interès de la població amb la ciència així com el nivell de coneixement científic que té la població adulta.

L’àmbit geogràfic de l’Estudi Internacional de Cultura Científica són 10 països de la Unió Europea (Espanya, Itàlia, França, Països Baixos, Alemanya, Àustria, República Txeca, Polònia, Regne Unit i

Dinamarca) i Estats Units. Entre octubre i novembre de 2011, es van realitzar 1.500 entrevistes a persones majors de 18 anys a cada país, en total van ser unes 16.500 entrevistes aproximadament.

Els primers resultats mostren que els joves espanyols tendeixen a convergir amb Europa en cultura científica, però que hi ha fortes distàncies entre els altres grups de població i que se senten més interessats que informats en els temes científics.

En general, el principal canal d’informació sobre temes de ciència és la televisió i en segon lloc, el diari, i l’assistència a museus de ciència i conferències científiques registra nivells baixos en tots els països.

Dinamarca i Països Baixos són els països que presenten un nivell més alt de coneixement científic, més d’un 50%, enfront d’un 22% entre els espanyols.

En preguntar que esmentin científics importants de tota la història, el 46% dels espanyols no és capaç de donar cap nom, enfront d’un 27% en la mitjana dels països europeus inclosos. El primer científic esmentat pels espanyols és Albert Einstein (32%), igual que a la resta de països. El primer científic espanyol que nomenen, Santiago Ramón i Cajal, obté el 5% de les mencions.

Quan la unió fa la música

Detall de la portada aracriatures

Mes de música i infants. Aquest maig coincideixen al calendari la 23a Cantània de L’Auditori de Barcelona, que mou 38.000 alumnes, la 45a Trobada de Corals Infantils de Catalunya, amb 3.000 cantaires de 115 corals i l’òpera juvenil del Liceu El cant es pot convertir en una gran eina pedagògica.

aracriatures 5/5/2012 – PALOMA ARENÓS – Quan la unió fa la música (pdf)

aracriatures 5/5/2012 portada (pdf)

El maig és el mes per excel·lència de la música i el cant. Especialment de la protagonitzada per infants i joves en esdeveniments multitudinaris. Són dies en què es pot comprovar que, a l’escenari, la unió -a part de fer la força- fa la música. Alumnes, educadors, directors, compositors, intèrprets, cantants, guionistes i músics aconsegueixen, amb molta feina i esforç, arrencar l’aplaudiment i l’orgull d’un públic entregat.

Dimecres passat L’Auditori de Barcelona va presentar la 23a edició de la Cantània amb l’obra 50 milions de segons , amb la qual es mobilitzaran més de 38.000 alumnes de primària amb diferents concerts al llarg dels mesos de maig i juny. El dia 13, el Palau Olímpic de Badalona acull la 45a Trobada de Corals Infantils de Catalunya, amb l’estrena de la cantata Set dies que van canviar el món , protagonitzada per 3.000 cantaires de 115 corals. I a aquesta activitat cal afegir-hi els concerts d’òpera juvenil dels estudiants de secundària organitzats pel Liceu de Barcelona els dies 7 i 8 d’aquest mes, que també apleguen centenars de participants.

50 milions de segons és una obra encarregada al compositor Joan Vives amb text de Piti Español i que es representarà a L’Auditori en 25 concerts protagonitzats per criatures d’entre 9 i 12 anys de 650 escoles.

L’espectacle coral també s’estendrà per tot el territori, tant a Catalunya (Olot, el Vendrell, Mataró, Manresa, Figueres, Vilafranca del Penedès, Vic i Granollers) com a la resta de l’Estat (Valladolid i Parla) i en diferents poblacions alemanyes amb una cinquantena d’actuacions i davant d’uns 70.000 espectadors. “La Cantània és, juntament amb La Masia del Barça i el Club Super3, una de les tres iniciatives relacionades amb l’ensenyament i la infància que més bé funciona en aquest país des de fa anys. És una moguda impressionant i estic molt orgullós de participar-hi!”, exclama satisfet Español, amb 30 anys de guionista televisiu i de cinema al darrere. Ha treballat colze a colze amb Vives per bastir un musical divertit i emocionant que fa vibrar un públic format per pares, germans, avis i tiets, principalment. “ 50 milions de segons és el temps que passem a l’escola al llarg de la nostra infància. La cantata és un repàs a les experiències viscudes durant aquest temps i, amb un to irònic i divertit, parla tant de la suposada mania que ens té una professora, com dels polls o d’un tema tan delicat com el bullying . Hem fet molta feina per trobar un text equilibrat i atractiu”, destaca Espanyol.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Google Art Project: 10 activitats educatives per integrar-lo a l’aula.

Google Art Project  és un  museu d’art virtual  gratuït que proporciona una experiència educativa en línia fabulosa per a l’aula. Es pot explorar amb els alumnes alguns dels millors museus del món sense abandonar el pupitre. Els alumnes poden passejar virtualment pels passadissos, als voltants dels edificis i examinar les obres d’art en major detall que si estiguessin físicament dins del museu.

Traducció al català del post “Google Art Project: 10 actividades educativas para integrarlo en el aula” de Totemguard.

En la seva recent extensió inclou més de 30.000 obres d’art de 151 museus de 40 països, entre ells Espanya, Mèxic, Argentina, Colòmbia i Perú. Entre ells hi ha el Museu  Reina Sofia , el  Thyssen-Bornemisza , el  Museu Nacional d’Art de Catalunya , l’Institut Modern de València  i el  Museu de Belles Arts de Bilbao , el  Museu Nacional de Belles Arts de Buenos Aires  i el  Museu d’Art de Lima. Els grans absents que han decidit quedar-se al marge d’aquest projecte són el Museu del Prado i el Louvre.

Google ha pensat especialment en l’ús d’aquesta eina en l’Educació proporcionant útils funcionalitats que sens dubte s’enganxaran a l’alumne. A continuació trobaràs activitats originals per treure partit a aquesta eina  més enllà de les assignatures d’Art i Història, podent incloure la música, la llengua, les matemàtiques, les Ciències i la competència digital.

1. Apropar l’art als alumnes més joves

El professor pot triar un pintor i ajudar els alumnes a sentir i aprendre art a través de les seves obres, fent servir les intel·ligències múltiples com a metodologia. Per exemple, podem fer que els alumnes treballin en els següents temes: Com sonen els quadres de Vincent van Gogh? Es busquen cançons que emocionin els nens, quin poema podem associar al quadre? Es presenta un poema que parli d’algun objecte o d’alguna dada del quadre. Com seria el teu autoretrat si fossis Van Gogh? Es dibuixa cada un així mateix després d’haver examinat i practicat l’estil de traç de Van Gogh. Com podríem reproduir un quadre usant únicament figures geomètriques? Cada alumne elabora i interpreta la composició de diferent manera després de diversos exemples.

2. Crear una exhibició pròpia

Els alumnes es converteixen en curadors d’art creant la seva pròpia exhibició. Per a això busquen o se’ls assigna un tema interessant, com pot ser la primavera, un color concret, esdeveniments històrics o passatges religiosos. Les obres d’art poden ser presentades per ordre cronològic, una ciutat o en qualsevol categoria que sigui apropiada.

Per crear l’exhibició, els alumnes han d’investigar i conèixer detalls de les obres, havent de justificar la pertinença a l’exhibició. També és possible documentar en l’apartat d’anotacions les dades interessants i curiositats de les obres que s’incloguin.

Un exemple d’exhibició seria Reis i Reines o  Començaments i finals. Aquesta última exhibició mira a través de les cultures i el temps per explorar aquests conceptes fonamentals, com el naixement i la mort, el principi i el final d’un succés o l’inici i la fi del món.

3. Crear un jeroglífic amb obres

Un grup d’alumnes creen una exhibició combinant escultures, fotografies, pintures i objectes de diferents èpoques o autors que aparentment formen una combinació d’elements visuals i lingüístics sense relació. Els altres alumnes han inspeccionar i esbrinar el principi o el significat de l’organització que s’ha utilitzat per realitzar aquesta exhibició. L’element en comú pot ser simple com que en totes les obres es troba un animal salvatge o més complex i subjectiu.

4. Endevinar un quadre a partir d’una seqüència d’imatges

Google Art Project inclou 46 obres amb resolució  a 7 giga-píxels, (és a dir, 7 mil milions de píxels per imatge) amb el que poden estudiar-se els més diminuts detalls i pinzellades a través del seu zoom. Aquesta funcionalitat de zoom ens permet crear i imprimir una seqüència d’imatges d’un mateix quadre, que van des de detalls minúsculs a imatges cada vegada més allunyades i amb més perspectiva.

Els alumnes treballen en grups i cada membre rep una làmina amb una imatge del quadre, que no poden mostrar a la resta del grup. Cada alumne estudia la seva imatge amb detall, que conté informació essencial per resoldre el misteri. El repte és seqüenciar les imatges del quadre en l’ordre correcte sense poder veure les imatges de la resta del grup. Amb aquesta activitat els alumnes desenvolupen la comunicació oral, la intel·ligència visual i la resolució a problemes.

Aquest exercici està inspirat en el magnífic llibre  Zoom  d’Istvan Banyai .

5. Trobar un quadre a partir d’unes pistes

Cada alumne presenta una obra d’art que els altres alumnes han de trobar dins de Google Art Project a partir d’una sèrie de pistes que se’ls va descobrint. Per exemple: Pista 1) El quadre es troba a Espanya, Pista 2) D’estil modernista, Pista 3) Es veu una dona, Pista 4) Hi predomina el color blau Pista 5) El nom del pintor comença per I. Per saber la resposta correcta, prem aquí .

6. Assumir el rol de crític d’art

Alguns dels quadres de Google Art Project s’inclouen en la pestanya d’informació un vídeo explicatiu de l’obra. Alguns vídeos han estat narrats per la inconfusible veu de Salman Khan de Khan Academy. A tall d’imitació, l’alumne pot crear un vídeo fent una crítica del quadre, una recomanació de compra o una simple descripció de les emocions que li desperta. Els vídeos poden penjar a YouTube i ser inscrustados al bloc de l’aula per crear la nostra propi Projecte d’Art. Un vídeo d’exemple seria les emocions que ens expressen un grup de persones sobre La nit estrellada de Vincent van Gogh.

7. Submergir dins d’un quadre

Els alumnes s’endinsen en un quadre com si poguessin caminar dins d’ell a l’estil Mary Poppins. Els alumnes han de descriure l’escena utilitzant tots els sentits i tenint en compte el context històric. Per a aquesta activitat, és interessant familiaritzar els alumnes amb el vocabulari propi  (traçat, acualera, perspectiva, …) que s’utilitza quan es parla de temes artístics. Pot ser una manera divertida de treballar l’expressió oral i / o escrita i aprendre nova terminologia.

8. Comparar i classificar diferents pintors i estils

El tema d’una obra d’art pot oferir una important visió del seu lloc en la història. Com a activitat que combina la història amb l’art es pot crear una col · lecció de pintures medievals, un recull de pintures renaixentistes i una col · lecció de pintures barroques i comentar els diferents estils i distintius de cadascun d’ells.

  • Els temes medievals se centraven bàsicament en l’espiritual (representacions de Crist, La Verge, els sants, miracles, etc).
  • Els temes renaixentistes van més enllà del religiós per introduir temes clàssics i literaris, retrats i la representació de la figura en un entorn físic (paisatge, interior, etc.)
  • Els artistes barrocs se centren en el paisatge pur, en les escenes de la vida quotidiana i en la natura morta.

Amb aquestes definicions, els alumnes passen a classificar els quadres presentats en les col · leccions corresponents al seu període històric.

9. Reproduir una obra d’art 

Per aprendre una obra d’art en detall no hi ha com crear una reproducció de la mateixa. Per a la seva reproducció es poden utilitzar diferents materials com papers decoratius, teles, pedretes … i veure com canvia la nostra percepció del quadre.

Una altra divertida manera de reinventar una obra d’art és crear un quadre vivent, com es fa per Nadal amb el pessebre. Els alumnes reviuen el moment plasmat o posen com les persones que apareixen en l’obra d’art. Es poden fer fotos i / o crear un vídeo. Per trobar idees, mira aquest divertit vídeo .

Fuente: Google Art Project - La obra Flowering plum tree de Vincent van Gogh recreada con papeles decorativos

10. Realitzar una expedició de Ciències Naturals

Si a l’aula estem treballant els mamífers o les plantes silvestres, podem enviar els alumnes a una expedició per Google Art Project per trobar quadres que incorporin aquesta família d’animals o plantes. A través de la funció de zoom podem trobar diferents espècies en els racons més amagats dels quadres. Els alumnes poden capturar les imatges augmentades i guardar-les en una galeria dedicada.

Quines altres idees se t’acudeixen per aprofitar Google Art Project? 

Diumenge de Rams: palmes i palmons

Més de 2.000 anys després de l’entrada de Jesús a Jerusalem, els fidels cristians d’arreu del món continuen rememorant la manera com els jueus van rebre el Messies, alçant palmes, branques de llorer i d’olivera per mostrar el seu goig al fill de Déu.

Recordant aquells fets, és tradició que el diumenge anterior a la Pasqua de Resurrecció vagin a missa brandant palmes i palmons, que seran beneïts pel mossèn. A la missa i a la benedicció cal anar-hi ben mudat i estrenar, com a mínim, una peça de roba, ja que, segons el refrany, “Diumenge Rams, qui no estrena no té mans“.

És tradició que els padrins siguin els qui comprin la palma més bonica a les seves filloles i el palmó més llargarut als seus fillols. Tant les palmes com els palmons s’adornen amb llaminadures ensucrades, figures de pa o de galeta que figuren el sol, la lluna, el gall i d’altres figures de la Passió, així com rosaris de sucre i cintes de colors amb grans llaçades. Actualment, ja hi ha moltes palmes i palmons que venen adornats des del taller on les han manufacturat, incorporant joguines i galindaines vàries.

En sortir de missa, la canalla agita i colpeja ben fort a terra les palmes i palmons, competint per veure qui aconsegueix fer l’escombra més llarga en el palmó, simulant l’antic ritual per despertar la natura adormida. IUna cançó tradicional que es canta mentre es pica a terra fa:

El ram, el ram, el ram de la Passió:
Obriu, obriu, que volem entrar!
A les portes de l’església no hi venen bacallà!

Les palmes i palmons beneïts es pengen a la barana del balcó de casa com a element de protecció fins a l’arribada del Carnestoltes de l’any vinent, moment en què cal cremar-les i utilitzar la cendra beneïda per imposar-la al front dels assistents a la cerimònia religiosa del Dimecres de Cendra.

També és tradició que els Rams beneïts es cremin i s’escampi la seva cendra pels camps per, així, fecundar millor la terra. Així mateix, les fulles de llorer beneïdes es guarden per fer-les servir com a condiment en els àpats de festa grossa.

Palmes catalanes a tot el món

Les palmes són un article d’artesania que poden arribar a necessitar fins a dues hores per ser confeccionades. Així ho explica el mestre artesà en palmes i palmons Juan Vaqué Viaplana, un dels principals fabricants de palmes i palmons del país i de bona part d’Europa, que exporta a Espanya, Àustria, Itàlia, Irlanda i, fins i tot, als Estats Units. Vaqué considera que, tot i que la tradició de beneir la palma és d’arrel cristiana, “actualment ha traspassat la frontera religiosa, com la mona, i s’ha convertit en una festa familiar”.

Juan Vaqué, propietari de Palmes Viaplana, té constància documental que el seu rebesavi ja confeccionava palmes i palmons el 1871 a Caldes de Montbui, i que el 1910 es va instal·lar a Gràcia. Actualment, Palmes Viaplana compta amb una vintena de treballadors que vetllen per tot el cicle de confecció de la palma, des del tallat de les palmeres a la confecció i la distribució.

Vaqué compta amb palmerars al Marroc i a l’Estat espanyol. A l’octubre, lliguen la palmera perquè, quan surtin els brots nous, no els toqui el sol, evitant que la fulla realitzi la funció clorofíl·lica i, per tant, no enverdeixi. Al març, deslliguen la palmera i la tapen amb un plàstic negre que permet que la fulla transpiri però que continuï conservant el color blanc.

L’octubre següent, tallen la palmera i n’obtenen la palma blanca, un tipus de fibra vegetal totalment apte per trenar. Així, seleccionen les millors fulles i refusen tota la palma que estigui bruta o afectada pel sol. Des de llavors fins el febrer, Viaplana SL confecciona una vuitantena de models de palmes i palmons, dels quals n’acaben produint més de 80.000 articles, entre els quals cal comptar-hi la palma que el mateix bisbe de Barcelona beneeix el dia de Rams.

Palmes Viaplana també aposta, cada any, per treure al mercat un o dos models nous, ja siguin palmes de colors – que ja acaparen un 20% de les vendes totals- o amb originals i sorprenents formes.

Text: Redacció festes.org

Imatges: Palmes Viaplana

Deu mites sobre l’edició digital

L’edició digital fa anys que està immersa en discussions poc creïbles que calen en la societat i que provoquen una visió allunyada de la realitat.

LA VANGUARDIA – Cultura – 2012.03.20

Alberto Vicente i Silvano Gozzer

El sector del llibre està experimentant una sèrie de canvis que modificaran el panorama editorial espanyol en pocs anys. Les empreses es transformaran o, a poc a poc, veuran que el model de negoci actual no s’adapta al nou escenari que imposa l’edició digital. No obstant això, noves oportunitats estan ja sorgint de la mà d’empreses tecnològiques i editorials.

L’edició digital fa anys que està immersa en discussions tant dins com fora del sector, moltes vegades amb arguments que no són del tot creïbles però que calen fàcilment en la societat i en el statu quo del sector. Exposem alguns dels mites més utilitzats i que provoquen un aparador allunyat de la realitat.

1. El llibre digital matarà als llibres impresos. Un dels arguments més utilitzat sobre l’avanç de les noves tecnologies i el canvi d’hàbits dels lectors és que el llibre digital acabarà acabant amb el llibre imprès. Optimistes tecnològics, ludites sense objeccions, romàntics del paper, mitjans de comunicació, etc., Tots ells han promocionat aquesta idea, bé per defensar-la o bé per atacar-la, empobrint el debat.

Llibres digitals o llibres impresos no és la resposta. Els suports s’aniran adaptant a la demanda dels lectors. I amb ells, els models de negoci. Si seguim aquest raonament els llibres impresos existiran mentre els lectors els vulguin i una editorial vegi rendible produir-los. Encara és molt aviat per vaticinar quins percentatges de llibres seran impresos i quines digitals. L’únic cert és que quan això passi no ens adonarem que està passant, ja que als llibres electrònics haurem deixat d’anomenar així per cridar-los simplement llibres.

2. Els llibres electrònics haurien de costar el mateix que els impresos. Aquest argument és recolzat per alguns editors, que pretenen establir els preus dels llibres digitals al mateix nivell que els llibres impresos per no haver de canviar el seu model de negoci actual. En un mercat incipient, on tot està per fer, portem diversos mesos veient intents d’establiment de preus o molt cars o molt barats en relació a l’edició impresa.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El català és la 8a llengua més activa a Internet.

La llengua catalana ocupa la vuitena posició en l’Índex de penetració d’Internet, és a dir, el nombre d’usuaris d’Internet que navega en una llengua dividit pel nombre total de parlants d’aquesta llengua. Aquesta és una de les dades sobre l’estat del català que podeu trobar al darrer InformeCAT 2012.

Aquesta dada situa el català entre les llengües més actives a la xarxa en relació al seu nombre de parlants. Per tant, la comunitat catalana a Internet té un pes molt superior al que li correspondria pel seu pes demogràfic.

El català, la 8a llengua més activa a Internet.

La llengua catalana ocupa la vuitena posició en l’Índex de penetració d’Internet, nombre d’usuaris d’Internet que navega en una llengua dividit pel nombre total de parlants d’aquesta llengua. Aquesta dada situa el català entre les llengües més actives a la xarxa en relació al seu nombre de parlants. Per tant, la comunitat catalana a Internet té un pes molt superior al que li correspondria pel seu pes demogràfi c.

Dels 10 webs més visitats del món 6 disposen de versió en català.

La presència de versions lingüístiques en català en la major part dels webs més visitats del món permet copsar la importància del català a la xarxa. De les 10 webs més visitades, 6 disposen de versió lingüística en català: Google, Facebook, YouTube, Blogger, Windows Live i Viquipèdia. Les webs que no disposen de versió en català són: Twitter, Yahoo!, Amazon i Baidu (cercador xinès només disponible en llengua xinesa).

INFORME CAT 2012

50 DADES SOBRE LA LLENGUA CATALANA

L’InformeCAT, per a l’elaboració del qual s’han consultat diverses fonts i els estudis que l’entitat ha realitzat el darrer any, mostra una panoràmica de la salut del català a través d’un recull de 50 dades dels diversos àmbits que tenen una influència més gran per a la llengua. L’objectiu és posar sobre la taula un document de referència que s’actualitzi anualment i que permeti disposar d’un termòmetre sobre l’estat i l’evolució de la llengua.

La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social.

Descarrega informeCAT 2012 (pdf)

Decàleg per formar fills lectors

NIETZSCHE, L’OSLO I EN JORDI

Em va semblar molt interessant aquest text que recuperem dels quaderns de “En família també aprenem”, consells molt útils amb els que podem introduir als nostres petits en el meravellós món de les paraules i els llibres.

Decàleg Per Formar Fills Lectors 
Converteix-te en un pare o mare que fomenta l’hàbit de la lectura

CONTÀGIA’LS AMB L’HÀBIT DE LA LECTURA
Els teus fills et consideren seu model i heroi, de manera que tendeixen a imitar.Aprofita això i llegeix juntament amb ells amb gust, perquè percebin aquesta activitat com una cosa valuosa i atractiu.

PRACTICA LA LECTURA quotidianament
Perquè els teus fills es converteixin en bons lectors requereixen de molta pràctica, de manera que diàriament has reservar un temps per llegir amb ells. Sens dubte, això augmenta la possibilitat que en un futur ells continuïn llegint per si sols.

PROVA LA LECTURA EN VEU ALTA
La lectura en veu alta és una gran estratègia per formar fills lectors, ja que a través dels teus narracions viuran experiències que els motivaran a seguir llegint. Llegeix sense pressa i enriqueix la lectura amb expressions corporals i facials.

FES DE LLEGIR UN JOC
El joc és una activitat espontània en els nens que, canalitzada adequadament, pot esdevenir una acció estimulant i educativa. Per això, has de fer que els llibres formin part de les joguines dels vostres fills: desafíalos amb endevinalles, canta rondes, repeteix embarbussaments, explica acudits …

FES QUE LI TROBIN EL GUST
La lectura s’ha de fer amb gust, pel que no has aplicar com a càstig. No pressions als teus fills ni els obliguis a triar cert tipus de textos; deixa que ells llegeixin el que els agradi i interessi.

AMPLIA LES SEVES HORITZONS LLEGINT DE TOT
Hi ha una gran diversitat de materials de lectura, per la qual cosa ha de procurar que els teus fills estiguin en contacte amb diferents tipus de textos, ja que això et permetrà detectar els seus gustos i interessos i buscar els materials que siguen acords amb ells.

DESPRÉS DE LLEGIR, convida’ls a EXPRESSAR
La millor manera de saber el que els teus fills senten i pensen és a través de les converses que entablas amb ells. És important que després de realitzar una lectura els facis preguntes que permetin saber si estan comprenent el que llegeixen. No oblidis escoltar atentament, procurant resoldre tots els dubtes.

COMPLEMENTA LA SEVA LECTURA AMB ESCRIPTURA
La lectura pot esdevenir un gran incentiu per a l’escriptura, ja que a partir de les narracions teus fills poden complementar, modificar o inventar noves històries. Pots convidar-los a realitzar activitats com: escriure cartes a familiars, anècdotes familiars o el seu diari.

Construeixin plegats SEVA BIBLIOTECA FAMILIAR
En la mesura del possible has de destinar un espai a casa perquè els teus fills guarden els llibres i realitzin els seus moments de lectura, procurant que sigui atractiu i confortable.

VISITEU LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES I aprofitin les ESCOLARS
Moltes vegades resulta difícil comprar llibres, de manera que les biblioteques públiques i escolars representen un gran suport. Feu una visita a aquestes biblioteques, sol · licitin la seva credencial de préstec a domicili i continuïn llegint.

La Sígrid perd el punt de llibre que en Jordi li va regalar.

Traducció del post “Decálogo para formar hijos lectores” de “diario educación“.

Creix el nombre de lectors però segueixen baixant les vendes de llibres

Segons reflecteix la recent publicació del Baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres , el percentatge de població d’Espanya més gran de 14 anys que llegeix en el seu temps lliure s’incrementa fins el 57,9%. D’altra banda, el nombre mitjà de llibres comprats el 2011 es va situar en 9,6 per persona, un llibre menys que el 2010.

L’informe que elabora la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE) ens permet obtenir informació contínua sobre tots els aspectes relacionats amb els hàbits de lectura de la població espanyola.

Segons aquest informe la 1/2 de llibres llegits el 2011 es s’incrementa fins als 10,3 llibres davant dels 9,8 del 2011. En tots els casos, les dones presenten un percentatge superior de població lectora que els homes.

Madrid continua sent la comunitat com la regió amb major índex de població lectora, comunitat amb major índex de lectors, seguida del País Basc i Cantàbria. Entre les menys lectores se situen Castella-la Manxa, Andalusia i Extremadura.

Una dada significativa és que el nombre de lectors en suport digitals l supera ja la meitat de la població espanyola (52,7%) i s’incrementa el nombre de persones amb eReader un 129% respecte a 2010. Destaca que el 73,1% dels entrevistats asseguren haver aconseguit eBooks a través de descàrregues gratuïtes d’Internet i només el 36,9% dels entrevistats van afirmar haver pagat per descarregar un eBook.

Podeu llegir l’informe complet aquíNP_Barometro_HabitosLectura2011

Traduit de la entrada “Crece el número de lectores pero siguen bajando las ventas de libros” de tecnologiaeditorial.com.

%d bloggers like this: