Les noies infravaloren les seves capacitats en tecnologia i matemàtiques i els nois les sobrevaloren

La UOC i la UPC adverteixen de la poca presència de dones a les carreres tecnològiques: Per cada nou homes a les titulacions d’informàtica, només hi ha una dona.

Amb 15 anys un 25% dels nois s’inclina per estudiar enginyeria informàtica, per només un 9% de noies. La Universitat Oberta de Catalunya ( UOC) i la Universitat Politècnica de Catalunya ( UPC) han unit forces per conscienciar sobre les diferències de gènere entre l’alumnat de les titulacions d’informàtica, en què per cada nou homes només hi ha una dona. Per aquest motiu, han presentat el vídeo ‘El que no t’expliquen’, que s’ha elaborat conjuntament des dels estudis d’informàtica de les dues universitats, per promoure la presència de dones en carreres tecnològiques. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Pla STEMcat de vocacions científiques i tecnològiques

La situació s’agreuja en el cas de les dones, que accedeixen en menor percentatge als estudis en aquestes àrees.

El Govern ha aprovat la creació del grup de treball interdepartamental que ha d’elaborar el Pla STEMcat d’impuls de les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques per promoure un augment en l’interès per aquests estudis. L’acord estableix que el grup de treball  STEMcat ha d’elaborar el pla amb l’objectiu que aquest es pugui desplegar a les aules a partir del curs 2017-2018.

Aquest acord s’emmarca dins l’estratègia SmartCAT del Govern català, que s’ha reimpulsat recentment amb la inclusió de quatre nous àmbits d’actuació prioritaris entre els quals destaca la posada en marxa d’un programa per promoure les vocacions tecnològiques entre els joves, especialment entre les noies. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Dones i ciència: història per comprendre el passat, xifres per canviar el present

mujer-laboratorio_ediima20150307_0430_23

A Rosalind Franklin, Hipatia d’Alexandria, Sofia Kovalewskaia, Ada Lovelace o Dorothy Crawford Hodgkin se’ls hagués negat poder investigar des del Reial Col·legi d’Espanya a Bolonya (Itàlia), una institució privada que ofereix anualment beques a “brillants universitaris espanyols” per seus estudis de doctorat. La oportunitat és només per a ells, ja que per ocupar una de les vacants per als cursos 2017 i 2018 s’ha de ser “home”. Hem dit 2017. Sí. Aquí i ara.

Elles no ho mereixen? Per què? La història potser tampoc ha sabut reconèixer com mereixen a les grans científiques abans esmentades, però quina és la situació actual de les dones en el tradicionalment masculinitzat món científic? Aquest 11 de febrer es commemora el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Escola IPSE: Bojos per la Ciència

ipse-bojos-per-la-ciencia

Un any més, a l’IPSE estem d’enhorabona ja que cinc alumnes que estan cursant el batxillerat al nostre centre han estat seleccionats per a formar part del projecte Bojos per la Ciència 2017.

Bojos per la Ciència  és un programa que va ser creat el 2013 per la Fundació Catalunya-La Pedrera. S’adreça als estudiants de batxillerat que tinguin interès i mostrin aptituds en el camp de les ciències. Les sessions es duen a terme els dissabtes i serveixen per tractar diferents temes científics actuals. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

“L’univers no va començar amb un bang”

John Mather, premi Nobel de Física, explica la seva visió sobre l’origen i el destí de l’univers.

john-matherei-premi-nobel-de-fisica

“Hi ha molta gent que no entén el big bang”, va declarar l’astrofísic de la NASA i premi Nobel John Mather en la conferència que va pronunciar a la Pedrera el 27 de setembre. “Qualsevol astrònom en qualsevol galàxia tindria la mateixa impressió que nosaltres d’estar en el centre de l’univers. La distància a la radiació de fons còsmica és la mateixa en totes les direccions per a qualsevol observador en qualsevol lloc. L’univers no té centre. No té vores ni té límits. No va tenir un primer moment, que és el contrari del que la gent pensa quan pensa en el big bang. No va començar amb un bang”.

Mather, que ha passat uns dies a Barcelona convidat per l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) en el marc de la càtedra Cirac de la Fundació Catalunya-la Pedrera, ha atès a La Vanguardia per explicar la seva visió sobre l’origen i la destinació del univers. Mather va rebre el Nobel el 2006 per haver mesurat les fluctuacions de temperatura a la radiació de fons de l’univers, popularment coneguda com el ressò del big bang, amb el telescopi espacial COBE (acrònim en anglès d’Observador del Fons Còsmic). Aquella investigació va transformar la cosmologia i la nostra visió de l’univers. Fins llavors havia estat una disciplina teòrica. Els mesuraments de la radiació de fons còsmica la van convertir en una ciència experimental en què les prediccions teòriques poden ser comprovades amb instruments d’alta precisió. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Les quatre revolucions científiques que viurem: el big data, el grafè, la tecnologia quàntica i l’energia de fusió

Robots intel·ligents, pantalles plegables, cotxes que es condueixin sols o una font d’energia neta i pràcticament inesgotable. La ciència treballa incansable en projectes que cada dia s’allunyen més de la ciència-ficció, fins al punt que ja són una realitat propera. Catalunya hi és present.

ciencia-ara-cat-00-quatre-revolucions-cientifiques-que-viurem

El ‘big data’

La informació és poder i analitzar-la bé serà clau Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Ramon Llull, patró dels informàtics: per què?

El 1997 Ton Sales, professor d’història de la informàtica de la UPC, escrivia ‘Llull com a informàtic avant la lettre’, llibre clau per entendre per què el 2001 els enginyers informàtics el van declarar oficialment el seu patró

ramon-llull-imatge-i-mapa

[Des de la publicació del llibre, Sales ha ampliat i completat el seus estudis sobre Llull, en què combina les explicacions matemàtiques amb el context històric. Aquest text està fet a partir d’extractes de la conferència ‘Serien com són els ordinadors si no hagués existit Ramon Llull?’, que va pronunciar el 2007, ja jubilat, a la Facultat d’Informàtica de Barcelona]

Voltaire deia que la millor manera d’avorrir la gent és explicar-ho tot. En el cas de Llull, explicar-ho tot és impossible. Perquè Llull era un escriptor incontinent i reiterat, un immens xerraire. Era excessiu en tot, era un geni d’aquests que produeix la terra, com Pujols, Dalí, Miró i Gaudí. Una figura incontenible, exagerada. Va dir moltes coses, moltíssimes. I les va escriure. De fet Llull va escriure el mateix llibre potser trenta vegades. Era l’Ars magna, la seva gran obra, però cada tants anys l’explicava o la reescrivia. Ho repetia tot, ho modificava, i a sobre en feia versions. Quan algú t’engega “Llull a la seva Ars magna diu…” has de demanar de quina versió i de quin any et parlen, perquè cada vegada deia coses diferents i potser incompatibles. De fet, en deia tantes que és inevitable que unes quantes, o moltes, o les idees subjacents, fossin interessants. Llull en aquest sentit és com un paller, un immens paller, on quasi tot és “palla”, que diríem avui. Però és una palla que, de tant en tant i per sorpresa, ens deixa veure perles. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: