Ramon Llull, patró dels informàtics: per què?

El 1997 Ton Sales, professor d’història de la informàtica de la UPC, escrivia ‘Llull com a informàtic avant la lettre’, llibre clau per entendre per què el 2001 els enginyers informàtics el van declarar oficialment el seu patró

ramon-llull-imatge-i-mapa

[Des de la publicació del llibre, Sales ha ampliat i completat el seus estudis sobre Llull, en què combina les explicacions matemàtiques amb el context històric. Aquest text està fet a partir d’extractes de la conferència ‘Serien com són els ordinadors si no hagués existit Ramon Llull?’, que va pronunciar el 2007, ja jubilat, a la Facultat d’Informàtica de Barcelona]

Voltaire deia que la millor manera d’avorrir la gent és explicar-ho tot. En el cas de Llull, explicar-ho tot és impossible. Perquè Llull era un escriptor incontinent i reiterat, un immens xerraire. Era excessiu en tot, era un geni d’aquests que produeix la terra, com Pujols, Dalí, Miró i Gaudí. Una figura incontenible, exagerada. Va dir moltes coses, moltíssimes. I les va escriure. De fet Llull va escriure el mateix llibre potser trenta vegades. Era l’Ars magna, la seva gran obra, però cada tants anys l’explicava o la reescrivia. Ho repetia tot, ho modificava, i a sobre en feia versions. Quan algú t’engega “Llull a la seva Ars magna diu…” has de demanar de quina versió i de quin any et parlen, perquè cada vegada deia coses diferents i potser incompatibles. De fet, en deia tantes que és inevitable que unes quantes, o moltes, o les idees subjacents, fossin interessants. Llull en aquest sentit és com un paller, un immens paller, on quasi tot és “palla”, que diríem avui. Però és una palla que, de tant en tant i per sorpresa, ens deixa veure perles. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Deu instruments que van oblidar a les dones

Els desenvolupaments tecnològics estan centrats en les rutines, mesures o formes de fer dels homes

deu instrumens que obliden les dones

Cor artificial CARMAT

Útil per al 86% dels homes i 20% de les dones

El cor mecànic dissenyat per la firma francesa és similar en grandària al que té un home adult normal, per la qual cosa serveix aproximadament en el 86% dels homes, però és molt gran per al tòrax de les dones o dels menors d’edat. Segons alguns estudis, només és útil per al 20% de les dones.

Assistents de veu

Sense resposta per violacions i violència domèstica Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Experts, directius i joves analitzen l’estat i el futur de la formació TIC a la Jornada organitzada per ITSCOOL

L’Associació Educativa Itscool, que promou les vocacions en Tecnologies de la Informació i la Comunicació a primària i secundària, va reunir el dimarts 28 de juliol al Palau Macaya, a experts en TIC, empresaris del sector i joves amb formació TIC per reflexionar sobre els beneficis dels estudis de Tecnologies de la Informació i el futur professional, en el marc de la Jornada “Generacions de Futur per a les TIC”. L’esdeveniment, organitzat en tres taules rodones de debat, va oferir una visió transversal del sector tant a les empreses, com a les universitats, com a l’àmbit públic i a les escoles.

jordi-puigneroo-_-itscool-associacio-_-flickr-ok

“Generacions de Futur per a les TIC” va ser inaugurat per Jordi Puigneró, Secretari de Governança de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. El secretari va afirmar que “si els sectors emergents no generen professionals, Catalunya tindrà atur”. De la mateixa manera, va recalcar que “és del tot imprescindible comptar amb el talent femení a les TIC “.

En la primera de les taules rodones es va debatre sobre el present i el futur del mercat laboral de les TIC. Josep Pallarès, Director General d’Universitats, va assegurar que la formació en TIC proporciona als alumnes “la capacitat d’adaptar-se als canvis que es produeixen en les empreses”. A més va fer una anàlisis preocupant d’un sector on “la demanda de professionals ha augmentat però els matriculats en carreres TIC han baixat”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Scientix: com fomentar vocacions científiques a tot Europa

Scientix-800x400

La ciència és complexa per naturalesa i acostar-la a estudiants de Primària i Secundària no és tasca fàcil. Per aplanar el camí va sorgir el 2009 Scientix, la comunitat d’educació científica a Europa que agrupa professors, investigadors i legisladors, fins i tot pares i mares dels alumnes. No només és un repositori de materials didàctics: sobretot, és un punt de trobada on compartir experiències i aprendre nous mètodes d’ensenyament.

“La idea va sorgir de la necessitat de recol·lectar la informació i els recursos que s’havien creat en diferents projectes europeus finançats amb diners públics i que s’anaven a perdre després de la finalització dels mateixos”, explica Victor J. Pérez-Ros, del Departament d’Educació Científica d’European Schoolnet, l’organisme que s’encarrega de la gestió de Scientix i que agrupa els ministeris d’Educació de 30 països. Aquesta idea inicial va anar madurant i va acabar per convertir-se en una comunitat, que ja compta amb 6.200 usuaris registrats , on els professors de ciències poden reunir-se i dialogar. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

“SCIENCE WARS” is the nerdiest STAR WARS a cappella parody in the galaxy

Amb el títol “SCIENCE WARS” i cantant a cappella algunes de les cançons més emblemàtiques en una galàxia molt i molt llunyana, al compte de YouTube AsapScience, aquests nois donen arguments de perquè es possible estudiar ciències, en concret biologia, química, física o matemàtiques.

When your Jedi Knight major requires you to take at least one science class outside of your requirements like “Advanced Lightsaber Dueling” and “Mind Tricks 101,” which one should you enroll in to help you on your path to the Jedi Council? If hard to see the right choice is, just listen to this Star Wars-inspired acappella breakdown of the merits of each science to help clear your mind.

Titled “Science Wars” and sung to some of the most iconic songs from the galaxy far, far away, this song from the guys behind the YouTube account AsapScience presents an argument for why you might study one science over another, specifically biology, chemistry, physics, or mathematics.

Here are some of the major selling points of each:

Physics: Understanding the force and energy, lasers.

Chemistry: Covers the elements that make up life, things that will make you feel good (death sticks anyone?).

Biology: All species singing one song (balance to the Force), it will be enjoyable even if you don’t pass the class.

Mathematical: The backbone of all things science, no gadgets just logic/using your mind to get things done.

A Star Wars acAmb el títol “SCIENCE WARS” i cantant a capella algunes de les cançons més emblemàtiques de la galàxia molt i molt llunyana, al compte de YouTube AsapScience, aquests nois donen arguments de perquè es possible estudiar ciències, en concret biologia, química, física o matemàtiques.appella song debating the merits and arguments for one field of science over the others might be peak nerd, but remember, without science we wouldn’t have things like Death Stars to destroy millions of innocent people, and we wouldn’t understand why milk is blue, orhow to shoot lightning from our hands. And without music we’d just be walking around in our stromtrooper helmets with nothing more than our own thoughts, which would be pretty identical to the clone standing next to us, a clone we wouldn’t have without science.

What field of science would be the best to study for a young Jedi Padawan to study?

Nerdist

SCIENCE WARS maxresdefault

El rock i la música clàssica són pràcticament iguals quan s’expressen en 0 i 1

Per als matemàtics, els detalls d’un missatge són irrellevants. L’única cosa que importa és que el missatge es pugui considerar com un conjunt ordenat de símbols. Fa molt que els matemàtics saben que aquest conjunt està governat per unes lleis bàsiques detallades per Claude Shannon en la seva teoria matemàtica de la comunicació.

Mozart-rock

El treball de Shannon va revolucionar la forma en què els enginyers contemplaven la comunicació i va tenir conseqüències de gran abast en altres àrees també. El llenguatge inclou la transmissió d’informació d’un individu a un altre, i la teoria de la informació proporciona una finestra per la qual estudiar i entendre la seva naturalesa. A la computació, les dades són transmeses des d’una ubicació a una altra i la teoria de la informació proporciona una pedra angular que permet que això es faci de la forma més eficient. I en la biologia, la reproducció es pot considerar com la transmissió d’informació genètica d’una generació a la següent.

La música també es pot considerar com la transmissió d’informació d’una ubicació a una altra, però els científics han tingut menys èxit en l’aplicació de la teoria de la informació per caracteritzar la música i estudiar la seva naturalesa.

Avui, això canvia gràcies a la feina de Gerardo Febres i Klaus Jaffé de la Universitat Bolívar de Veneçuela. Han trobat una manera d’utilitzar la teoria de la informació per esmicolar la naturalesa de certs tipus de música i per classificar de forma automàtica diferents gèneres musicals, una tasca famosament difícil dins de la informàtica.

La música és tan difícil d’estudiar perquè no es tradueix fàcilment a un conjunt ordenat de símbols. Sovint consisteix en molts instruments que toquen diferents notes alhora. Cadascú pot tenir diverses qualitats de timbre, volum i així.

Captar tot això en un conjunt de símbols, juntament amb qualsevol interpretació que li afegeixi el músic, és una tasca complicada. No ha evitat que ho intentin els investigadors, encara que amb un grau limitat d’èxit.

Febres i Jaffé aborden aquest problema d’una manera senzilla mitjançant un estàndard comú per digitalitzar la música anomenat MIDI (musical instrument digital interface). Un arxiu MIDI és una representació digital d’una peça de música que pot ser llegida per un ampli ventall d’ordinadors, reproductors de música i instruments electrònics.

Cada fitxer conté dades sobre el to i la velocitat musical, el volum, el vibrato i així d’una peça musical. Això permet que la música creada en un lloc es reprodueixi de forma precisa en un altre lloc.

Però un fitxer MIDI en si és simplement una sèrie ordenada de 0 i 1, i això els va proporcionar a Febres i Jaffé una manera d’analitzar-lo mitjançant la teoria estàndard de la informació. De fet, simplement van obrir cada fitxer com un document de text (.txt) i van llegir la seqüència resultant de símbols aparentment assignats a l’atzar.

La bellesa de la teoria de la informació és que les eines desenvolupades per comprimir els missatges enviats a Mart o per analitzar els components d’un idioma es poden aplicar igualment a qualsevol conjunt de símbols. I això és precisament el que han fet Febres i Jaffé.

Van començar per comprimir cada conjunt de símbols fins al mínim nombre necessari per generar la música original. Aquest conjunt de base llavors els va permetre mesurar l’entropia o contingut d’informació associat amb cada peça de música. Però també van estudiar la manera en què aquesta entropia va variar en el temps. De fet, van estudiar com aquesta entropia de segon ordre va variar en 450 peces de 71 compositors i 15 períodes o estils diferents de música.

Per a la seva sorpresa, van descobrir que el mateix gènere compartia valors similars per a aquesta entropia de segon ordre. Alhora, aquest tipus d’anàlisi mostra com han evolucionat els gèneres musicals amb el pas del temps.

És un treball interessant que proporciona una nova manera fascinant per estudiar la música. Hi ha algunes limitacions, és clar. Mentre que alguns gèneres musicals són clarament identificables per aquest mètode, altres estils aparentment diferents es solapen. Per exemple, la música Raga de Veneçuela i l’Índia ocupen regions úniques en aquest espai de paràmetres. Diversos compositors clàssics també ocupen regions específiques i per tant tenen el potencial de ser identificats per aquest mètode.

Però en general, la música rock i la música clàssica es solapen fortament, dificultant que siguin identificats de manera automàtica. Potser futurs treballs millorin les coses, potser en augmentar la mida de la base de dades per exemple.

No obstant això, Febres i Jaffé han aconseguit un avanç significatiu amb l’ús d’una tècnica que hauria de ser àmpliament aplicable. El seu pròxim treball, si trien seguir endavant, seria trobar una manera d’aplicar el seu mètode, potser per a sistemes de recomanacions musicals, abans que altres s’uneixin a la festa.

Font: MIT Technology Review via COEINF.cat

Robòtica, per on començar? Els 5 millors kits per iniciar-se

robotica divertida

La robòtica és una matèria que a molts els dóna autèntic pànic. Pensen en les grans fàbriques, en aquests monstres de metall capaços de realitzar desenes d’operacions per minut perfectament sincronitzades i amb el màxim detall, o en els vehicles autònoms ‘robotitzats’. Res més lluny de la realitat, la robòtica està a l’abast de qualsevol i només cal saber on mirar, quins productes comprar i com divertir-se.

Per donar uns primers passos en la robòtica no hem de marxar molt lluny ni tampoc gastar-nos molts diners. Existeixen kits d’iniciació que són perfectes

EDUCACIÓN 3.0

Makeblock, la robòtica ‘open-source’

Agermanada amb Arduino, la plataforma Makeblock neix per fer de la robòtica una matèria tremendament senzilla. Segueix la filosofia open-source i un dels seus grans valors és el potencial de la comunitat i la quantitat d’elements disponibles, així com també el seu preu amb tints econòmics. Com notes positives seva compatibilitat amb llenguatges molt coneguts i àmpliament utilitzats com Scratch, entre molts altres.

makeblocks-mbot-300x300

En el web oficial trobem el contingut complet per iniciar-se amb Makeblock, incloent tot tipus de guies i tutorials pas-a-pas per fer els primers projectes.En la seva botiga en línia hi ha els materials i kits necessaris (incloent mBot, un kit educatiu per $ 75) així com tot tipus d’accessoris i perifèrics relacionats amb la plataforma. Tota la resta, a un cop de Google.

LEGO WeDo, un clàssic entre els clàssics

Encara que no ho sembli, LEGO porta molts anys en això de la robòtica i de fet van ser pioners amb els Mindstorms que tothom coneix. No obstant això, per a un nivell inferior i més jove, LEGO WeDo suposa la primera pedra en el món de la robòtica per part de la companyia nòrdica.

lego-wedo-main

Dissenyat per edats a partir dels 7 anys i amb molt material pensat per incloure WeDo a l’aula, es compon et un parell de kits amb motor, sensor de distància i sensor d’inclinació, que utilitzant-los de forma simultània obren la porta a dotzenes de projectes. Una sínia, un cocodril o fins i tot vehicles poden crear fàcilment amb l’ajuda del kit bàsic i un grapat de peces estàndard de LEGO. Un cop dominis la plataforma s’obre un món de possibilitats que, si bé és cert és més limitat que el d’altres productes, és dels pocs productius en edats primerenques.

A la web oficial està tota la informació, i si vols fer-te amb un el millor serà que acudeixis al teu distribuïdor més proper. El kit bàsic (# 9580) costa uns 140 euros, amb múltiples opcions de packs disponibles per a les aules.

bq Zum Kit, l’espanyola ha arribat per quedar-se

bq va néixer a Espanya com una companyia que dissenyava llibres electrònics, els fabricava a la Xina i després els tornava a portar per vendre’ls al nostre país. Després dels llibres electrònics van provar amb tauletes i telèfons intel·ligents Android, i des de fa un temps estan provant en el món de l’educació. Entre altres projectes, bq Zum Kit és la plataforma escollida per ser el centre de la seva robòtica, dins de l’ecosistema d’impressores 3D i llenguatge de programació que en aquest temps han ideat.

bq-zum-kit

Amb bq Zum podrem crear els nostres propis robots similars als PrintBot, gràcies a la placa pròpia (però basada en Arduino), al llenguatge Bitbloq i als elements inclosos (múltiples sensors, rodes, cargols, étc.), Tot dissenyat i preparat per seguir les instruccions i acabar amb el petit robot funcionant. El millor, que la guia pas-a-pas farà que no ens perdem en el procés; el dolent, que és precisament un kit tremendament tancat que excepte per un parell de detalls cosmètics no aporta res de creativitat. El seu preu, 99,90 euros disponible a la botiga oficial o en diversos distribuïdors nacionals.

littleBits, l’electrònica feta fàcil (i bonica)

Un projecte que em va enamorar quan el vaig veure per primera vegada. LittleBits està més a prop de ser una introducció a l’electrònica, però que per descomptat té a la robòtica bona part de l’interès. Una plataforma composta per desenes d’elements que s’uneixen mitjançant imants, i en els que per construir un projecte no es requereix res més que les nostres mans, un ordinador i una bona dosi d’idees.

littleBits no només és bonic, també molt útil i ràpid de posar en marxa. De nou, com en Makeblocks, ens trobem amb un enorme suport de la comunitat que proposa centenars de projectes perfectament explicats a la web tant a la guia amb els passos a realitzar com en els elements necessaris. Per exemple aquest despertador que s’activa segons la llum del sol ens pot donar una idea del fàcil que és posar en marxa un projecte. Respecte al preu el millor és fer-li un cop d’ull a la botiga oficial on estan disponibles kits d’allò més variat, amb opcions que comencen en 99 dòlars per al més bàsic fins als 4.999 del kit més complet pensat per a implantar a l’aula.

LEGO Mindstorms EV3, l’últim de la saga més coneguda

Dèiem abans que LEGO porta molts anys en això de la robòtica i l’educació. Concretament, des de 1998 quan van llançar RCX, el precursor dels que més tard s’anomenarien Mindstorms. El seu últim llançament data de 2013 i es diu LEGO Mindstorms EV3, més complet, potent i amb moltes més possibilitats que els seus predecessors.

mindstorms-ev3

Destinats a edats ja una mica madures, típicament a partir dels 10 anys, Mindstorms EV3 permet crear robots molt atractius amb aparences molt ‘futuristes’, que sempre agraden. Per a això haurem de seguir les respectives guies pas-a-pas i típiques en LEGO, i que inclouen des d’un llenguatge de programació propi fins compatibilitat també amb altres sistemes. Mindstorms és per a molts el primer pas en la robòtica més seriosa, sense oblidar tota la tasca de les First LEGO League que es celebren arreu del món, incloent Espanya, i a les que assisteixen milers de persones interessades. Tota la resta a la web oficial, i el kit principal del EV3 que surt per uns 400 euros.

A la imatge que encapçala aquest article es mostra Nao, un dels robots més increïbles que pot trobar-se a la venda per uns 6.000 euros. Un producte increïble fabricat per la francesa Aldeabaran, i que gràcies a la seva forma de petit humanoide (56 centímetres d’alçada), als seus sensors i possibilitats, està tenint un gran èxit en la comunitat educativa amb coneixements avançats. Si vols veure les seves possibilitats, fes una ullada a aquest vídeo i gaudeix.

Pablo Espeso Tascón és Enginyer Informàtic i coordinador del Club de Joves Programadores de la Universitat de Valladolid (CJP @ Raïm)

EDUCACIÓN 3.0

%d bloggers like this: