152 escoles i instituts de Barcelona seran innovadors

Acord entre el Consorci d’Educació de Barcelona, Escola Nova 21 i l’ICE de la UAB perquè els centres es formin en innovació durant 3 anys. Es faran 19 xarxes de 6-10 centres cadascuna.

mapa-centres-formen-part-projecte_diari-ara_1500x1051

Cliqueu aquí per veure el llistat de les 152 escoles.

La innovació ha arribat a Barcelona per quedar-s’hi. El Consorci d’Educació de Barcelona, Escola Nova 21, l’Institut de Ciències de l’Educació ( ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona ( UAB) i l’ Associació Rosa Sensat s’han aliat perquè tots els centres de la ciutat es formin en innovació educativa. El projecte –que porta per nom Xarxes per al canvi– tindrà tres anys de durada i hi participaran un total de 152 centres de la ciutat, 87 instituts i escoles públics i 65 de concertats. Entre d’altres, es formarà les escoles perquè treballin per competències i perquè implantin “pràctiques d’aprenentatge actualitzades”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

2.000 anys d’història de Barcelona, ​​explicats en un fantàstic mapa interactiu

barcelona-mapa-interactiu-muhba

La Barcelona que avui coneixem, a més de ser una ciutat meravellosa plena de monuments, vida cultural i espais verds, és un centre urbà radicalment diferent al del passat. Encara que siguem incapaços d’apreciar-ho durant el nostre dia a dia, les ciutats modernes són el resultat de milers d’any de planificació urbanística i de remodelació de carrers i edificis públics. Els seus cicatrius no sempre són visibles, de manera que, per conèixer com van ser les urbs en el passat i quant han canviat és necessari acudir als llibres d’història. I què millor que un llibre d’història replet de mapes.

És la conclusió a la qual han hagut de arribar al Museu D’Història de Barcelona. En col·laboració amb l’estudi 300.000 km/s, han realitzat aquest fantàstic treball interactiu al voltant de l’evolució urbana de Barcelona. 26 mapes que, ordenats cronològicament, il·lustren les anades i vingudes de Barcelona, una de les ciutats més rellevants de la Mediterrània. El passeig es remunta als inicis de la plana de Barcelona com un espai de poblats ibers, i a la fundació de Barcino, el nucli romà, com a origen remot de la capital catalana que coneixem avui. Tot això il·lustrat i amb molta informació.

Els canvis i els contexts històrics, tan diversos, són els que expliquen avui el resultat de Barcelona. En CityLab han fet un gif per entendre d’un cop d’ull molt ràpid la transformació de la ciutat:

barcelona-mapa-01-650_1200

Els orígens remots de Barcelona il·lustren la seva plana costanera, el primer assentament urbà facilitat per l’Imperi Romà a les tropes i generals victoriosesen les Guerres Càntabres i l’inici de la xarxa de viles romanes que facilitarien l’esplendor econòmic de Barcelona. En aquells dies, la ciutat era diminuta (comparada amb avui) i constreta als seus murs. Es pot comparar el mapa actual sobre l’antic:

barcelona-mapa-20-1024_2000

Aquesta entrada és una traducció d’un article publicar a magnet.xataca.com, on podreu trobar més informació sobre els mapes.

Quan llegeixo sóc tot el que vull ser. Feliç Sant Jordi.

cartell general sant jordi 2016.jpg

Consulta a la web de la festa tot el que et cal saber per viure Sant Jordi 2016 a Barcelona

La diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, és una festa que amb els anys ha adquirit un to reivindicatiu de la cultura catalana. Per això molts balcons de la ciutat s’engalanen amb la senyera, com passa en més dates assenyalades  a tot el país. Els elements centrals de la celebració són la cultura i l’amor –representats amb el llibre i la rosa– i a Barcelona el punt de trobada principal és situat a la Rambla, que s’omple de gom a gom amb parades de llibreters i floristes.

Per Sant Jordi és habitual de trobar llibres en totes les llengües que es parlen a Catalunya, però hi ha moltes parades especialitzades en el llibre en català, perquè és considerat un dia de promoció i defensa de la cultura i la llengua catalanes.

Motiu

La festa de Sant Jordi se celebra a tot el país el 23 d’abril, dia en què es va morir el cavaller Jordi. El sant, que restava sota les ordres de l’emperador Dioclecià, es va negar a seguir l’ordre de perseguir els cristians, per la qual cosa va ser martiritzat i decapitat. Molt aviat el començaren a venerar com a màrtir i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.

El culte a sant Jordi es va estendre plenament a tots els Països Catalans, durant l’edat mitjana, per bé que al segle VIII ja n’hi havia devoció. I des de l’any 1456 és el patró oficial de Catalunya.

Tot i que la festa se celebrava amb més intensitat o menys des del segle XVI, és al final del XIX, amb el moviment polític i cultural de la Renaixença, quan s’instaurà Sant Jordi com la diada patriòtica, cívica i cultural més celebrada a Barcelona i a Catalunya.

Orígens

Al segle XV ja es feia a Barcelona una fira de roses amb motiu de Sant Jordi. Hi acudien sobretot nuvis, promesos i matrimonis joves, i això fa pensar que el costum de regalar una rosa té l’origen en aquesta festa, que se celebrava al Palau de la Generalitat.

D’una altra banda, l’origen de la diada associada al llibre el situem als anys vint del segle passat, quan l’escriptor valencià Vicent Clavel i Andrés, director de l’editorial Cervantes, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d’Editors i Llibreters de fer una festa per a promoure el llibre a Catalunya. La data triada fou el 7 d’octubre de 1927.

El 1929, durant l’Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van decidir d’organitzar-se i sortir al carrer a muntar paradetes per presentar novetats i fomentar la lectura. La iniciativa va tenir tant d’èxit que es decidí de canviar la data i establir com a Dia del Llibre el 23 d’abril, data que coincideix amb la mort de dos grans autors de la història de la literatura: Cervantes i Shakespeare.

Ja de bon començament, la festa va contribuir a donar un impuls fort a la producció editorial catalana i encara avui conserva aquesta essència. I ha estat tan gran la transcendència de la diada catalana que el 1995 la conferència general de la UNESCO va declarar el 23 d’abril Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor.

Lameva.Barcelona.cat

“Ruta para todos”, sortir amb nens és possible

ruta-para-todos-fase2

Ruta para todos és una crida a la comunitat de famílies barcelonines perquè comparteixin i codissenyin una “Barcelona més inclusiva”, diu Mavi Villatoro, co-fundadora de Mammaproof. Segons explica Villatoro, aquest projecte vol incloure “rutes d’activitats per a tothom”.

El concurs accepta propostes de rutes i en farà una tria que, posteriorment, seran comercialitzades. Moltes vegades quan parlem d’oci inclusiu ens venen al cap activitats que puguin fer col·lectius amb necessitats especials o persones amb diversitat funcional. Fugint d’aquest tòpic, Villatoro reivindica que les rutes d’aquest projecte són “per a tothom, famílies de tot tipus, col·lectius de tota mena, edats i per a tots els pressupostos i butxaques”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Dry Town, Jungle Sea, Whiteneck … La traducció literal del metro de Barcelona

Un muntatge gràfic reinventa la xarxa del subterrani amb delirants noms en anglès i ‘catanglish’

Barcelona literally translated metro map

Un mapa trucat de la xarxa de metro de Barcelona amb totes les estacions en anglès -o adaptacions ‘catanglish’, mig català mig anglès- s’ha convertit en viral a través de xarxes socials com Facebook. El imaginatiu muntatge fa broma amb noms literalment traduïts, com Dry Town [Poble-sec], Jungle Sigui [Port de la Selva], Whiteneck [Collblanc], Hebron ‘s Valley [Vall d’Hebron], The Health [La Salut], Charms [Encants] , Hole [Clot], Newtown [Poblenou] o Sigui Kisses [Besòs Mar], incloses algunes traduccions de noms propis d’institucions o personatges, com Secondary School [Liceu] o James 1st. [Jaume I].

En altres casos sense equivalència idiomàtica directament o cognoms, l’acudit gràfic difós pel portal Imgur s’inventa adaptacions tan delirants com Doyounderstanda [Entença], Littlebarskywave [Barceloneta], TatooOne [Tetuan] o Urwhatawave [Urquinaona]. Tot un exercici d’imaginació i creativitat lingüística que ha triomfat entre els internautes.

LA VANGUARDIA

Scott Kelly, l’astronauta tuiter saluda a Barcelona

Publica estel·lars imatges a la xarxa i respon als seus ‘followers’ des de l’Estació Espacial Internacional

Barcelona Scott Kelly

“És un petit pas per a l’home, però un gran salt per a la humanitat”. Si Neil Armstrong hagués arribat a la Lluna el 2015 en lloc del 1969 podria haver tuitejat aquestes cèlebres paraules, en lloc de pronunciar-les, i li haurien sobrat 70 caràcters. Com els milions de teleespectadors que aquella nit d’estiu van disfrutar en directe de la primera passejada lunar, cada dia milers de ‘followers’ esperen impacients els tuits de l’astronauta nord-americà Scott Kelly, que està a l’espai des del març en una missió que durarà un any.

Kelly publica diàriament fotografies des de l’Estació Espacial Internacional (ISS, en les seves sigles en anglès). Ha retratat des de la Patagònia fins al Kilimanjaro. Penja imatges de l’albada i el capvespre des de la sonda, que fa la volta a la Terra. Fins i tot va gravar un vídeo amb una aurora boreal vista des de l’espai. Al passar per Barcelona, a una altura de 400 quilòmetres, també va captar una instantània i la va pujar a la xarxa amb aquesta afectuosa salutació: “#BonDia #Barcelona, Preciosa com sempre”.

Un dels seus fans més destacats és Barack Obama, que (també a través de Twitter) va felicitar l’astronauta. “M’encanten les teves fotos. ¿Alguna vegada mires per la finestra i sents que estàs a punt de perdre el control?”, va preguntar el president dels Estats Units. I Kelly va contestar amb gràcia: “No perdo mai el control, senyor president. Excepte quan rebo una pregunta seva per Twitter”.

Excepte si hi ha algun contratemps, Scott Kelly batrà el rècord nord-americà de permanència en òrbita -el rècord mundial el té el cosmonauta rus Valeri Poliakov, que va viure 15 mesos a l’estació ‘MIR’ a mitjans dels 90 sense poder-se evadir en les xarxes socials. Kelly no està sol en la seva aventura espacial. A la nau, l’acompanyen els seus companys russos Gennadi Padalka i Mikhaïl Kornienko; a Twitter, compta amb més de 365.000 seguidors; i a terra, el segueix de prop el seu germà bessó, que té un paper fonamental en la missió de l’ISS.

Els bessons Scott i Mark Kelly, de 51 anys, són enginyers, capitans de la Marina i astronautes de la NASA. Tots dos seran sotmesos a anàlisis biomèdiques: Mark a la Terra, i Scott, a l’espai. “Les valuoses dades científiques que s’obtinguin ens donaran una idea de com respon el cos humà a estades més llargues a l’espai”, expliquen els responsables del projecte de la NASA, que planegen enviar persones a Mart en la dècada del 2030.

Els que vulguin seguir el camí de Kelly, ho poden fer a través de@StationCDRKelly . Als que els sembli poc, es poden perdre al Time Line de @AstroSamantha, la seva predecessora en el tuit espacial i a terra des del juny.

Font: El Periódico via COEINF.cat

Barcelona Delta del llobregat ESA

Tota l’educació que es fa fora de l’escola

Barcelona acull el Congrés de Ciutats Educadores per debatre 150 iniciatives pedagògiques fora de l’aula.

educació fora de l escola

Granollers vol que els ciutadans s’acostin a la música des d’àmbits tan diversos com les matemàtiques, l’arquitectura o el cinema. Per aconseguir-ho, el consistori va desenvolupar fa dos anys el projecte Carles Riera: educació, música i ciutat, que coordina el conservatori de música de la ciutat. “Cada entitat del municipi [instituts, escoles bressol, centres cívics o associacions de discapacitats psíquics o físics] desenvolupen una activitat relacionada amb la música que fa arribar al màxim de gent possible”, detalla la directora del conservatori, Anna Maria Piera. Aquest mes de novembre, per exemple, es duen a terme tallers, com un que aprofundeix en la improvisació a través de la paraula. Durant el primer any van participar en aquesta iniciativa més de 4.000 persones i ara tot just s’està comptabilitzant l’impacte que ha tingut en el seu segon any de vida.

La de Granollers és només una de les 150 iniciatives fora de l’aula impulsades per les administracions locals o entitats socials -de les 598 rebudes- que s’exposaran en el 13è Congrés Internacional de Ciutats Educadores, que té com a objectiu fomentar la participació de la població en la tasca educadora. El congrés comença avui a Barcelona i s’allargarà fins a aquest diumenge. “Moltes vegades confonem educació amb escolarització”, puntualitza el codirector del comitè científic del congrés, Àngel Castiñeira. La via formativa, però, també abraça des de l’urbanisme fins a la vida pública a carrers i places, les celebracions o les actuacions polítiques.

Barcelona, la pionera

Va ser la ciutat impulsora del moviment fa dues dècades

Barcelona va ser la responsable de teixir el moviment de ciutats educadores. El primer pas el va fer la dècada dels 80 quan va crear el Consell de Coordinació Pedagògica de la ciutat. L’any 1990, quan l’alcalde era Pasqual Maragall, va impulsar el primer Congrés Internacional de Ciutats Educadores. “Primer va ser un punt de trobada per a ciutats europees i, després, es va anar estenent a nivell mundial”, explica Àngel Castiñeira. Quatre anys més tard, l’Ajuntament barceloní va tornar a posar-se al capdavant i va crear l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE), en què les ciutats agafen el paper d’agents educadors. Actualment, en formen part 446 ciutats de 36 països d’arreu del món, entre els quals hi ha Finlàndia, França, Corea del Sud, el Brasil, Portugal i Mèxic, i ciutats catalanes com Girona, Lleida, Vic, Banyoles i Granollers.

Ciutats inclusives

La participació i la creativitat són els altres dos eixos clau

L’eix principal del congrés que acull Barcelona és la inclusió i el rol que juguen les poblacions i els barris per assolir aquest objectiu per la via de la participació i la creativitat. “Una ciutat educadora cal que tingui recursos, participació i contingut d’educació”, insisteix Castiñeira. El congrés busca -afegeix- experiències per aconseguir ciutadans més responsables, més cooperatius. Són conceptes lligats a la idea de ciutadania actual. La trobada que arrenca avui reunirà més de 850 participants.

De la música a la llengua

Vic impulsa l’aprenentatge del català com a via d’inclusió

Mentre que Granollers ha apostat per una iniciativa musical, Vic ho ha fet per l’aprenentatge del català com a element d’inclusió per als nouvinguts. Dels prop de 43.000 habitants que té, un 23,17% són d’origen estranger, de 89 nacionalitats diferents. Molts d’ells fa anys que viuen a la ciutat però encara no dominen l’idioma. “Això els fa perdre autonomia”, assegura la responsable de l’àrea social del consistori, Núria Homs. L’Ajuntament va crear el projecte Matrícula viva del català el curs 2012-2013. “És una porta d’entrada única per facilitar l’aprenentatge de la llengua al nouvingut durant tot l’any”, explica Homs. Tant les escoles com la resta de serveis municipals dirigeixen els estrangers a aquest servei, que a través d’una comissió lingüística convocada cada mes assigna el nivell que li correspon a cada ciutadà en funció de la seva formació anterior. Durant els dos cursos que fa que funciona s’hi han inscrit més de 500 alumnes. Paral·lelament a aquest projecte, el consistori va decidir reformular al gener el Servei de Mediació i Traducció Escolar per un de Suport Lingüístic. “Havia quedat obsolet perquè la gent no aprenia l’idioma”, reconeix Homs. La nova fórmula ofereix el servei només durant el temps en què es considera que la persona està en procés d’acollida (són dos anys, excepte per als ciutadans d’origen xinès, que en són tres). El servei l’ofereixen persones nouvingudes que parlen català i que ara fan de mentors dels immigrants.

La dansa al Raval

El districte evita la segregació amb les arts escèniques

La música, la dansa i el teatre són les eines que utilitza el centre Xamfrà del Raval de Barcelona per minimitzar la segregació escolar que hi ha al districte. S’uneixen en un mateix espai nens que viuen en famílies benestants amb altres amb un nucli familiar desestructurat. “El Xamfrà és la cruïlla d’aquesta segregació”, explica la seva directora, Ester Bonal. La manera de trencar les diferències és a través d’activitats que giren entorn de les arts escèniques. Perquè tothom hi tingui accés, el centre estableix una “tarifa plana” en què els infants poden fer totes les activitats que vulguin. Aquesta, però, no és l’única iniciativa en què col·labora l’Ajuntament de Barcelona. Una de les que ha tingut més repercussió internacional és el conegut com a camí escolar. Es tracta de rutes segures perquè els nens puguin anar i tornar a l’escola sols i a peu. Aquest recorregut el tenen uns 80 centres.

ELISABET ESCRICHE – Diari ARA

%d bloggers like this: