Pare, filla i pizza

Si educar és acompanyar, estimar de forma incondicional i fer el que bonament puguis, aquest pare que no para d’equivocar-se l’encerta de ple.

CARLES CAPDEVILA – ara

passi el que passi jo estaré al teu costat

NO EM CANSO de veure l’anunci de Tarradellas que els ha sortit més rodó que la pizza. La noia arriba a casa plorant perquè l’ha deixat l’amor de la seva vida, amb qui ja duia… tres setmanes! El pare que no sap què dir i cada cop que obre la boca fica la pota. L’adolescent que no pensa sortir de l’habitació mai més. La invitació a fer una pizza que vol dir: “No tinc ni idea de com gestionar això, però passi el que passi em tindràs al costat”. La calma aparent, entre queixalades. El pare que fa un comentari innocent sobre el jersei que torna a recordar-li el nòvio a la noia. I ella que conclou: “Papa, per què parles?”

En només seixanta segons, es descriu a la perfecció l’essència i l’encant més insuportable de l’adolescència, la vida extrema, sense matisos, i la necessitat que els pares siguin a prop que tan bé dissimulen, buscant i trobant sempre el desacord que els reafirma en contra nostra. I, pel mateix preu, una lliçó magistral del que ens toca fer als pares. Que és sobretot ser-hi. Si educar és acompanyar, estimar de forma incondicional i fer el que bonament puguis, aquest pare que no para d’equivocar-se l’encerta de ple. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

De princesa a puta, el curt impactant “Ahora o nunca”

Un curt impactant reprodueix les paraules que escolta una dona al llarg dels anys.

Aquest curtmetratge protagonitzat per Alicia Ródenas Sánchez, una alumna de segon de batxillerat de 17 anys d’Albacete, és una denúncia impecable i impactant de la violència de gènere. La noia interpreta davant la càmera un text escrit per Ro de la Torre que encadena les moltes frases que sent una dona des del moment que neix nena en lloc de nen. El títol del curt és Ahora o nunca.

El text del curt es pot llegir al bloc “Locas del Coño

que niña tan bonita

Noticia publicada a Catorze.cat

Roba que engreixa

Les talles de roba massa petites aguditzen un problema d’índole social que pot fer mal a l’autoestima i pot portar a mètodes d’aprimament poc ortodoxos i perillosos, adverteixen els experts de l’Institut Mèdic Europeu de l’Obesitat (IMEO) i, per tal d’aclarir dubtes sobre el tema, ofereixen algunes pautes com a solució a nivell nutricional i psicològic.

roba-que-engreixa

“L’experiència en consulta ens revela que en època de rebaixes les dones amb sobrepès o obesitat es mostren més susceptibles i descontentes amb el seu físic, a causa de la insatisfacció de com els queda determinat tipus de roba”, explica  Rubén Bravo , expert en nutrició i portaveu del  IMEO.

Pantalons de tub, cintura baixa o tipus slim ; vestits curts, ajustats, de tub o sense mànigues, talons alts, bruses de cintura espavilada o de teixit transparent … És la moda no apta per a “grassonetes” i la desesperació per entrar en un vestit en pocs dies per assistir a un casament, cita o acte, impulsa a les representants del sexe femení a provar mètodes rars i dietes ‘miraculoses’ a cegues, sense pensar en les seqüeles negatives que poden deixar rastre en la seva salut, metabolisme o equilibri emocional i vital. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Estem criant una generació d’inútils?

estem-criant-ganduls

Cal cridar-los diverses vegades en el matí perquè vagin a l’escola. S’aixequen irritats, perquè se’n van a dormir molt tard connectats a Internet. No s’ocupen que la seva roba estigui neta i molt menys ajuden en res que tingui a veure amb ‘arreglar alguna cosa a la casa’.

Idolatren als seus amics i viuen posant ‘defectes’ als seus pares, als quals acusen a diari de “els seus traumes”. No hi ha qui els parli d’ideologies, de moral i de bons costums, ja que consideren que ja ho saben tot. Cal donar-los-hi la seva ‘paga de la setmana’ o propina, de la qual es queixen diàriament perquè -‘això no m’arriba’-. Si són universitaris, surten el cap de setmana. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Un 82% dels adolescents no sap diferenciar una notícia d’un article patrocinat

com-entrenar-esperit-critic-als-adolescents

Com es pot entrenar l’esperit crític dels nadius digitals

Molts joves no saben distingir a internet una notícia falsa d’una de real. És la conclusió a la qual ha arribat un estudi de la Universitat de Stanford que s’ha dut a terme amb 7.804 estudiants d’instituts i universitaris dels Estats Units. Les conclusions són preocupants: un 82% dels adolescents no sap diferenciar una notícia d’un article patrocinat. «La capacitat de raonament dels joves sobre la informació que es publica en línia es pot resumir en una paraula: depriment», alerta el mateix estudi.

Què falla per què aquests nadiusdigitals siguin capaços de publicar un comentari a Facebook, una foto a Instagram o un vídeo a Snapchat i, en canvi, no es qüestionin la veracitat de les informacions de les xarxes? El professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Guillermo Bautista, i el dels Estudis d’Arts i Humanitats, Miquel Seguró, ho analitzen.

En un dels exercicis de l’estudi es veia una fotografia distorsionada d’unes margarides, que portava per títol «Flors nuclears de Fukushima». Un 40% dels joves es va creure la informació sense preguntar-se per la font ni la localització de la imatge, i només un 20% la va posar en dubte. «Perquè això no passi cal treballar la competència que ajudi els joves a diferenciar quines notícies són fiables i quines no ho són», apunta Bautista.

El pedagog admet que és impossible comprovar la veracitat de tota la informació que arriba per les xarxes o els mitjans de comunicació. «El que cal és acostumar-nos a relativitzar-la i, si en volem fer ús, anar a la font original, mirar quan s’ha publicat, esbrinar el context, saber si se citen fonts bibliogràfiques…», detalla. Una opinió que comparteix Seguró, que afegeix que davant de l’allau de notícies, hi ha d’haver un «escepticisme constant».

«TENIM MOLTA NECESSITAT DE SIMPLIFICAR»

Però els joves, i també els adults, estan preparats per a activar aquest esperit crític? «Ser conscients que ens trobem en l’era de la postveritat és ja una oportunitat per a dir obertament que hi ha coses a les xarxes socials o als mitjans de comunicació que no són veritat», apunta Seguró. En aquest sentit, l’expert recorda que fa 25 anys ningú no qüestionava la veracitat dels mitjans de comunicació. «Sigui com sigui s’ha d’ensenyar els estudiants a ser crítics i autònoms en la recerca. Ens estem acostumant al fet que en 140 caràcters s’han de dir coses, que Facebook és la nostra manera de relacionar-nos amb el món i que amb les emoticones podem expressar emocions… tenim massa pressa i massa necessitat de simplificar», critica.La manera d’aconseguir-ho, segons Bautista, és potenciar, a banda de la competència de la veracitat de les fonts, la competència digital durant l’etapa educativa. «Sovint a classe es demana als nens que portin una notícia per a treballar-la, però no se’ls ‘ensenya com detectar si és fiable o no». Segons el pedagog, aquest treball s’ha de fer sobretot a secundària, que és l’etapa en què els joves ja poden participar legalment en les xarxes socials. Els professors, però, estan preparats per a treballar-ho? «Hi ha una part del professorat que no sap participar en la xarxa ni gestionar-ne la informació, per tant és difícil que ensenyi com fer-ho als estudiants», puntualitza Bautista.

«El gran error és pensar que el fet que una informació sigui a internet ja és sinònim de qualitat i que, per tant, té certa validesa i es pot fer circular com si fos fiable», puntualitza Seguró. El filòsof es mostra crític amb el significat de postveritat, que ha estat escollida paraula de l’any pel diccionari d’Oxford: «No entenc per què en comptes d’usar aquest terme no s’utilitza directament falsedat, perquè les coses o són veritat o no ho són», conclou.

CRIATURES – ara

Per què tants joves beuen de manera compulsiva?

per-que-tants-joves-beuen-de-manera-compulsiva

Els últims 20 anys ha augmentat la proporció de joves que s’intoxiquen pel consum d’alcohol, mentre que ha disminuït la xifra dels joves que en beuen.

Des que hem iniciat aquest segle XXI hi ha aproximadament el doble de joves que s’intoxiquen per consum d’alcohol que no durant els anys 90. En canvi, ara hi ha menys joves que beuen alcohol. L’any 1996 va marcar el punt màxim de consum, com assegura Joan Ramon Villalbí, coordinador del grup de treball d’alcohol de la Societat Espanyola d’Epidemiologia. Villalbí es basa en les estadístiques del Pla Nacional Contra la Droga.

A l’hora de buscar explicació, el doctor Villalbí apunta diverses causes: 1) El preu baix, molt baix, de l’alcohol. Un exemple: un cartró de vi és més barat que una ampolla de llet fresca. 2) La seva accessibilitat, facilitada pel canvi dels horaris comercials. “Hi ha comerços alimentaris que allarguen els horaris fins ben entrada la nit”. 3) La banalització del fet. Dit amb altres paraules, els joves copsen que la societat és permissiva amb el consum, i a més en poden comprar per poc preu i a les hores que vulguin.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Althaia publica una guia amb consells per fer un bon ús de les TIC i detectar possibles signes d’addicció

L’objectiu és donar eines per evitar un possible ús problemàtic de les TIC en infants i adolescents

Guia althaia portada

La Unitat de Joc Patològic i Altres Addiccions no Tòxiques de la Divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia ha editat una guia amb consells i recomanacions per fer un bon ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). La publicació sorgeix de la necessitat de donar a conèixer a pares, mares i a professionals dels àmbits educatius i sociosanitaris algunes orientacions per poder prevenir la possible addició a les pantalles, així com poder identificar els signes d’alerta per detectar un possible ús problemàtic de les TIC en els infants i adolescents.

La guia és obra de Dominica Díez, psicòloga de la Unitat de Joc Patològic i Altres Addiccions no Tòxiques, i d’Ester Duarri, educadora del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de la Divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia. La publicació inclou recomanacions sobre l’ús del telèfon mòbil, el televisor, els videojocs i les xarxes socials. També dóna eines per identificar el cyberbulling, entès com l´ús d´Internet o altres tecnologies de forma reiterada per enviar continguts o imatges dirigides a molestar o ferir una altra persona. Podeu consultar la guia en aquest enllaç. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: