Es confirmen les sospites: cada vegada tenim menys coeficient intel·lectual


Les puntuacions en els tests han anat caient constantment durant les últimes dècades per culpa dels factors ambientals.

cada vegada tenim menys coeficient intel lectual 001

Des de la Segona Guerra Mundial les puntuacions de coeficient intel·lectual (CI) dels joves no havien parat de créixer. Però ha arribat un moment en què no només s’han estancat, sinó que estan baixant a gran velocitat. El declivi, d’almenys 7 punts per generació, va començar amb els nascuts el 1976, que van aconseguir la seva edat adulta a mitjans de la dècada dels noranta.

Els investigadors del Ragnar Frisch Center for Economic Reserach apunten, en un estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), que el deteriorament podria ser degut a canvis en la forma en què s’ensenyen les matemàtiques i els idiomes o al fet d’abandonar progressivament la lectura de llibres per passar el temps davant la televisió i els ordinadors.

El declivi, d’almenys 7 punts per generació, va començar amb els nascuts el 1976

No obliden, però, que la naturalesa de la “intel·ligència” estigui canviant en l’era digital i no es pugui capturar les intel·ligències múltiples (teoria desenvolupada pel psicòleg nord-americà Howard Gardner el 1983) amb les proves tradicionals sobre el coeficient d’intel·ligència. És a dir, que no és una qüestió genètica.

L’anàlisi realitzada per Bernt Bratsberg i Ole Rogeberg s’ha centrat en els resultats dels tests de CI fets per persones de noruega nascudes entre 1962 i 1991 i han trobat que les puntuacions van augmentar en gairebé 3 punts percentuals durant cada dècada per als nascuts entre 1962 i 1975, però després van experimentar una disminució constant per als nascuts després de 1975.

Estudis similars a Dinamarca, Gran Bretanya, França, els Països Baixos, Finlàndia i Estònia han demostrat una tendència similar a la baixa en els resultats del coeficient d’intel·ligència. “Les causes d’aquests canvis cal buscar-les en els factors ambientals”, apunta Rogeberg en un comunicat.

Entre aquests factors determinants s’inclouen els canvis en el sistema educatiu, en la nutrició, la importància de la lectura, la importància d’internet … L’augment de fa 60 anys es va deure a “l’efecte Flynn”, una pujada contínua, any per any, de les puntuacions de quocient intel·lectual i que es va veure en la major part del món.

Entre els factors determinants s’inclouen els canvis en el sistema educatiu, en la nutrició o la lectura

L’investigador neozelandès James R. Flynn va establir també que no augmentava tota la intel·ligència de la mateixa manera. Entre les explicacions a aquest fenomen es trobaven el fet de tenir una millor nutrició, una tendència cap a famílies més petites, una millor educació, una major complexitat en l’ambient i l’heterosi (millorament selectiu.

La teoria de Flynn donava una importància als gens en el creixement de la intel·ligència que aquesta nova investigació posa en dubte. La intel·ligència és hereditària i, durant molt de temps, es va creure que les persones amb CI més alts haurien fills que també obtindrien puntuacions per sobre de la mitjana.

La teoria de Flynn donava una importància als gens en la intel·ligència que aquesta nova investigació posa en dubte

De la mateixa manera es va pensar que les persones amb menor coeficient intel·lectual tindrien fills amb resultats menors en els test, el que contribuiria a una disminució en els resultats amb el temps i un “afebliment” de la població general. És el que es coneix com la teoria de la fertilitat disgénica (la perpetuació en la població de trets defectuosos o desfavorables).

Per posar en dubte aquesta estesa creença, Bratsberg i Rogeberg van comparar els quocients de germans nascuts en anys diferents. Els investigadors van trobar que, en lloc de ser similars (com suggereix l’explicació genètica), les puntuacions de CI sovint diferien significativament.

Els experts destaquen que l’accés a l’educació és actualment el factor més concloent que explica les disparitats en intel·ligència. Fins i tot hi ha estudis que afirmen que romandre a l’escola durant més temps equival directament a resultats de CI més alts. La qüestió és trobar noves proves que substitueixin les tradicionals i s’adaptin al canviant món actual.

L’accés a l’educació és actualment el factor més concloent que explica les disparitats en intel·ligència

DAVID RUIZ MARULL – LA VANGUARDIA

cada vegada tenim menys coeficient intel lectual 002

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: