El 20% dels nens fa servir les xarxes socials abans dels 10 anys, el que avança comportaments propis de nois de secundària, segons la Ramon Llull. Diversos especialistes reflexionen sobre la conveniència de distanciar-se de la quotidianitat per repensar l’educació.
La setmana passada es va aprovar la llei francesa que prohibirà, a partir del proper curs, el ús de telèfons mòbils en centres escolars, excepte per a fins didàctics. L’Assemblea Nacional sosté que els mòbils distreuen a les aules de l’objectiu acadèmic i interfereixen en les relacions interpersonals al pati, on, a causa del seu ús, s’ha reduït la pràctica esportiva.
El debat sobre la repercussió en el clima de les aules o el rendiment escolar és un assumpte que divideix els pedagogs entre els partidaris d’impedir l’entrada de smartphones a les escoles i els instituts i els defensors d’apropiar-se els seus avantatges i ensenyar a educar en un ús responsablea l’escola.
En la discussió hi ha una qüestió de fons: com està transformant el ús dels dispositius tecnològics (ordinadors, smartphones i aviat els smartwatches) a uns nens que han nascut en un entorn digital i quin és el paper educatiu que correspon als adults. Siguin professors o progenitors. Perquè, independentment de l’escola, són els pares els que lliuren la primera tecnologia intel·ligent als seus fills.
I aquest moment, el de rebre la clau a l’ample món digital, marca un abans i un després en la vida d’aquest nen, segons indica Josep-Lluís Micó, catedràtic a la Universitat Ramon Llull (URL). “El mòbil és la palanca actual per a la vida adulta -afirma-, és l’element definitori per a ser adolescent”, insisteix. El professor sosté que l’edat de l’adolescència s’està avançant als 10 anys. “Fins fa poc, l’entrada a la vida adulta es definia per qüestions com sortir sol, prendre decisions o contribuir en major o menor mesura a les càrregues familiars. Això ha canviat. Ara construeixen la seva identitat amb el consum digital autònom que els permet navegar a les xarxes socials “.
Segons una investigació signada per Micó, basada en una enquesta realitzada a 1.850 alumnes de Catalunya (exceptuant la ciutat de Barcelona), el 13% dels estudiants té mòbil abans dels 10 anys; un 80%, ordinador, i un 20% està present a les xarxes socials entre els 8 i 10 anys.
“Això vol dir que s’està trencant el consens social de donar el primer mòbil amb l’entrada en secundària, que es produeix als 12 anys, quan el noi és més autònom i va sol de casa a l’institut”. Tot i que la majoria de les plataformes prohibeixen específicament l’ús de les seves aplicacions abans dels 13 anys, i amb permís parental, entre 13 i 17, han creat alternatives per als més petits que permeten compartir vídeos a una comunitat tancada d’amics. Segons la URL, un 40% dels nens catalans enquestats ja fa servir aplicacions similars abans de fer els 12 anys. El 75% ho fa a partir dels 12.
“Aparentment el modus operandi és blanc perquè s’emfatitza en la seguretat de la comunitat, però el comportament, l’ús de fotos i vídeos compartits, els likes, rànquings de popularitat … són propis del consum d’adolescents”. Els nens s’exposen abans d’estar madurs a l’impacte de la seva exposició en una comunitat virtual. “Ets el que ets a la xarxa”, resumeix Santiago Moll, professor de secundària i autor de Empantallados. Com conviure amb fills digitals. I, encara que el docent considera que no cal témer a les xarxes, si cal cuidar que els xavals no caiguin en el parany dels estereotips socials.
“A les companyies que dirigeixen aquestes plataformes els interessa la informació i l’entrada en aquest consum. Quan aquests nens compleixin la majoria d’edat de portar ja vuit o deu anys consumint xarxes socials “, adverteix el catedràtic Micó.
Permissivitat
D’aquí la importància en l’educació digital. L’estudi de la URL destaca amb xifres el desistiment dels adults en el control parental. La meitat dels alumnes de 12 a 15 anys responen que els seus pares els donen plena llibertat per navegar i no interfereixen en l’ús de dispositius. Un 40% contesta que els seus pares els segueixen en
les xarxes socials, encara que un 20% dels nois es mostra en total desacord amb aquesta decisió.
“Els xavals coneixen molt millor que els seus pares l’entorn digital, però això no vol dir que els pares dimiteixen d’educar”, explica Pau López, dinamitzador de grups d’adolescents i pares des de fa 25 anys. “Al contrari, els adults podem ajudar-los amb el nostre criteri perquè tenim molta més experiència sobre la vida”, afegeix. Segons la seva opinió, no es tracta de saber més sinó de comprendre el que passa per atendre millor. “Un pare pot ajudar a que el
fill comprengui la importància de planificar millor els deures, i aquest pot utilitzar una aplicació per recolzar-se”,
assegura.
“En el fons, els xavals també estan preocupats per com fan servir la tecnologia. I s’ajuden. ‘Deixa el mòbil que estàs sempre enganxat’, es amonesten els uns als altres “. López, també professor de psicologia a la URL, indica que quan els pregunta als adolescents què els agrada fer, tots responen que el que més desitgen, fins i tot per sobre de la tecnologia, és “sortir, parlar, estar junts”. Els mòbils donen l’opció de seguir units després de reunir-se a la plaça o al parc.
Per a López, “cal ser-hi per acompanyar-los en qüestions bàsiques que podrien quedar distorsionades per les xarxes, com que sàpiguen que l’esforç té sentit i val la pena, que no tots els frikis triomfen amb facilitat, que fugin dels estereotips, que com més activitats coneguin i més passions tinguin, millor serà la seva vida”.
AMPA IPSE BLOC ... un espai per a la comunicació i per a la participació. 
Deixa un comentari