Les escoles transformen els patis per acabar amb la dictadura de la pilota


La normativa actual només obliga que els patis tinguin almenys una pista poliesportiva. Un grapat de col·legis innovadors els estan usant ja com a espais educatius.

Les escoles transformen els patis 001

L’escena sol repetir-se amb freqüència: els nois ocupen el centre de l’espai, habitualment jugant a futbol; les noies (o aquells que no comparteixen la passió per la pilota) s’entretenen a les franges exteriors, als racons, en un discret segon pla. Durant anys aquesta ha sigut la realitat dels patis en moltes escoles, la mateixa realitat des de fa dècades. Encara més, en alguns centres educatius, sobretot en els que estan situats dintre de cascos urbans, amb espais limitats, hi ha hagut fins i tot un retrocés perquè les necessitats de creixement de les escoles s’han fet a costa de restar superfície al pati.

El pati d’esbarjo és ara en aquests col·legis més petit que abans, però això no ha acabat amb la dictadura de la pilota, que segueix dominant l’escena. Entre altres raons perquè l’única cosa a què obliga la normativa en matèria de construccions escolars és que en tot pati sempre hi ha d’haver una pista poliesportiva, “de 32 x 44 metres, que permeti el dibuix de dues pistes de bàsquet i una de futbol a la mateixa superfície, i que inclourà dues porteries i quatre cistelles”. A més d’això, els arquitectes que dissenyen escoles estan obligats a reservar uns espais mínims per al joc: per a infantil, han de disposar de quatre metres quadrats per alumne; per a primària, dos metres quadrats, i per a ESO i batxillerat, l’àrea serà de tres metres quadrats per alumne.

Les escoles transformen els patis 002

Així, des de fa un temps, un grapat d’escoles catalanes, la majoria immerses en processos de transformació dels mètodes d’ensenyament i d’innovació educativa, han començat a “reflexionar també sobre com usar millor el pati”, assenyala Ismael Palacín, director de la fundació Jaume Bofill, que ja el 2009 va publicar un estudi dedicat específicament a aquesta qüestió.

El pati, que és un dels criteris decisius per a moltes famílies en l’elecció de col·legi quan un fill comença P-3, és tema de debat en molts centres. Algunes escoles, per exemple, apliquen mesures com el dia sense pilotes, una jornada en què els alumnes han de diversificar les seves activitats a l’hora d’esbarjo. Altres han redissenyat l’espai, a vegades amb importants aportacions de les famílies, indica Palacín.

És el cas, per exemple, del col·legi La Farigola del Clot, a Barcelona, on els monitors del pati del migdia “organitzen jocs per als nens, per fomentar entre ells la col·laboració i la convivència”, explica Montse Martí, directora del centre, que l’any passat va guanyar el premi ‘Hack the School’, amb un ambiciós projecte de transformació dels espais escolars, entre ells la zona d’esbarjo dels alumnes d’infantil.

Més de 500 hores a l’any

“Els estudiants catalans passen al pati una mitjana de 525 hores per curs“, adverteix Imma Marín, directora de la consultoria pedagògica Marinva, especialitzada en educació i comunicació a través del joc. “Aquestes més de 500 hores anuals, o 30 minuts diaris, representen un temps superior al que es dedica, per exemple, a l’Educació Física, a la Llengua Estrangera o a l’Educació per a la Ciutadania i gairebé equivalent a les assignatures de Llengua Catalana i Llengua Castellana”, assenyala Marín, que va ser la directora de l’estudi publicat per la Bofill fa vuit anys, titulat ‘Els patis de les escoles: espais d’oportunitats educatives’.

El temps d’esbarjo és, a més d’un temps de “necessària oxigenació per als nens“, opina la pedagoga, “un espai educatiu de primer ordre, perquè, primer, allà els nens desenvolupen la seva autonomia personal i posen en pràctica la seva capacitat d’iniciativa i, en segon lloc, perquè conviuen amb xavals de diferents edats“. El pati, en definitiva, “hauria de ser, com la biblioteca del col·legi o el laboratori, un espai on l’alumne també aprengui, en aquest cas a través del joc, que també és una eina formativa”, afirma.

¿Joc lliure o joc supervisat?

I encara que molts professors (i pares) són partidaris que al pati no hi hagi intervenció dels adults, que cada alumne decideixi lliurement a què juga, Marín creu necessari que aquest joc lliure es faci sota certa supervisió dels mestres o dels monitors corresponents, “de manera que sigui més ric i tregui el millor de cada nen”. En tot cas, matisa, la intervenció dels educadors haurà de respondre sempre al projecte educatiu que tingui el col·legi.

A La Farigola del Clot, detalla la seva directora, l’oferta d’esbarjo és prou variada “perquè cada nen gestioni el seu joc”, assenyala Martí. El col·legi, prossegueix, que forma part de la xarxa Escola Nova 21 i que participa en moviments pel canvi pedagògic, estimula l’aprenentatge experimental entre els seus alumnes. “La participació de les famílies també és determinant”, subratlla Martí. Per això, a més de la tradicional pista esportiva de terra dur, al pati també hi ha una petita pineda, un rocòdrom, jocs pintats a terra (una acció que va ser iniciativa dels pares), taules i seients de fusta reciclats i una acolorida zona de repòs estil ‘chaise longue’.

María Jesús Ibáñez – EL PERIÓDICO

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: