80 anys del criminal bombardeig de Sant Felip Neri


El 30 de gener de 1938, l’aviació italiana va acabar amb la vida de 216 barcelonins, molts d’ells nens, com a resposta “a les propostes de treva roges”.  L’Ajuntament de Barcelona iniciarà al mes de març la commemoració de l’any en què van morir milers de ciutadans sota les bombes.

Barcelona 19380130 bombardeix sant Felip Neri

L’any 1938 va ser el dels grans bombardejos de Barcelona. Capital de la República des de novembre de 1937, cada vegada més pròxima als escenaris de les grans batalles de la guerra civil, la ciutat es va convertir en objectiu encara més prioritari de l’aviació italiana i alemanya al servei de Franco.

Aquell any es van produir la majoria de les 385 incursions aèries que van acabar amb les vides de gairebé 3.000 barcelonins durant la guerra, però alguns d’aquells bombardejos van arribar per la seva crueltat a la categoria de mítics, com la devastadora explosió davant el Coliseum en els tres dies sagnants de març (16, 17 i 18). Altres haurien de ser igualment recordats, com la destrucció de l’Escola del Mar que s’acaba de commemorar. I sens dubte, en la memòria queda la bomba que va deixar les seves marques de metralla a la façana de l’església de Sant Felip Neri i va acabar amb la vida de 42 nens que s’havien intentat protegir al refugi sota l’església. De la matança d’innocents de Sant Felip Neri es compleix aquest dimarts, 30 de gener, el 80è aniversari. Encara que les commemoracions públiques, les de tot aquell any de les bombes, començaran al mes de març, amb diverses activitats agrupades en el cicle Memòria de la destrucció del Comissionat de Programes de la Memòria de l’Ajuntament de Barcelona.

Què va passar aquell 30 de gener? «No només va ser Sant Felip Neri», recorda el professor de la UB David Íñiguez, coautor de Sota les bombes (Angle Editorial) i La guerra aèria a Catalunya (Rafael Dalmau Editor). «Van ser dues onades de bombarders italians Savoia 79, a les 8.55 i a les 11.25, i es va martellejar el centre de la ciutat, el port i la Barceloneta, que va quedar arrasada». La segona va insistir en els mateixos punts, i va arribar fins a les brigades de salvament que rescataven els ferits. En total, 216 morts i 87 edificis ensorrats als carrers Sant Domènech del Call, Pi, Duc de la Victòria, Capellans, Avinyó, Escudellers Blancs, Casp, Gran Via, passeig de Sant Joan i les places Nova i de Sant Felip Neri. Es van utilitzar bombes de 250 quilos, altes com una persona adulta, pensades per demolir estructures: una va obrir un cràter de cinc metres d’ample i dos de fondo enmig de la plaça de Sant Felip Neri. Una altra va enfonsar el refugi del subterrani i va matar 42 ocupants, la majoria nens.

Sant Felip Neri despres del bombardeix

Imatge de la Plaça de Sant Felip Neri poc després del bombardeig (orígen desconegut)

Imatge de “Sant Felip Neri, 30 de gener de 1938. Un dia de barbàrie a Barcelona“, de Quaderns de bitàcola

Íñiguez posa en context aquella acció: «Va ser la resposta a l’oferta de treva dels bombardejos dels dos bàndols». Aquell gener, la República es va afartar de rebre sense respondre als atacs sobre la població civil i va llançar per primera vegada els bombarders Katiuixka russos sobre ciutats com Salamanca, Sevilla i Valladolid. Una vegada demostrada (amb notables limitacions; les víctimes van ser poques i sis tripulacions russes van tornar sense descarregar) la capacitat de tornar el cop, va arribar l’oferta del ministre de Defensa, Indalecio Prieto. «L’aviació s’abstindrà en absolut de bombardejar les poblacions de la rereguarda llunyana si l’enemic desisteix de fer-ho».

«EN LA GUERRA ESTEM» / Aquella oferta de treva va ser resposta així des del quarter general de Franco: «Espanya no està als edificis ni a les ciutats. Està en les idees i en el numen de Franco. En la guerra estem. Endavant, fins i tot per sobre dels nostres morts».

«Sabien que la seva aviació era tecnològicament més potent i la seva resposta van ser 200 morts», diu Íñiguez. Els telegrames entre l’Aviació Legionària italiana, els seus superiors i Salamanca són aclaridors: «A les propostes roges per a una treva en l’aire s’hi ha respost bombardejant en dues onades les instal·lacions militars més importants de Barcelona».

EL CÀLCUL I LA RÀBIA

Des del comendament feixista, a Espanya i Itàlia, el càlcul fred. Es va tractar d’atemorir i enviar un missatge a qualsevol mediador internacional. Des de terra, la ràbia. El setmanari madrileny Crónica va publicar les fotos de Pau Lluís Torrents amb els nens morts, exposats a l’Hospital Clínic perquè els familiars els identifiquessin amb el títol: «L’horror de la guerra integral». «Els rebels són fills de l’odi», editorialitza el diari d’ERC La Humanitat. Des dels diaris de vol de les esquadrilles italianes que van llançar els atacs, fredor.

Així resumeix el diari de l’Ala Número 8 de l’aviació italiana la mortífera acció: «Dues formacions de sis aparells cada una, a intervals de dues hores, amb el port de Barcelona i les seves rodalies com a objectiu, efectuen acció de bombardeig. Comandants de les formacions: capità De Prato i major Lamanna. Total d’hores de vol: 26.20’. Total de l’explosiu utilitzat: 36 bombes de 250 quilos i 24 bombes de 20 quilos. Resultats obtinguts: objectius aconseguits. Reacció antiaèria: precisa i intensa –intervenció de la caça enemiga sense eficàcia–. I punt final.

Ernest Alós – EL PERIÓDICO

KUNKEL . LÓPEZ . CANO . MEMORIAS CONTENIDAS . PLAZA SANT FELIP NERI . BARCELONA (12)

Imatge de kunkel . lópez . cano

MEMORIAS CONTENIDAS . PLAZA SANT FELIP NERI . BARCELONA

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: