Més ‘likes’, més amics?


Els adolescents experimenten una sensació de recompensa immediata en clicar “M’agrada” a les xarxes socials. Però no és la felicitat genuïna.

Adolescents-MES-LIKES-AMICS-Generacio_1942015793_50110575_1500x1000

Vivim en la societat de la imatge i la dependència, cada cop més gran, dels dispositius digitals i les xarxes socials. Si els adults pugen fotos a l’Instagram dels plats del sopar en aquell restaurant tan de moda o comparteixen al Facebook les imatges de com els queda un vestit ideal per anar a una festa, mentre esperen una pluja de “M’agrada”, què esperem que facin els fills adolescents?

En ple segle XXI, l’efervescent edat de la tonteria ha esdevingut una font d’estrès per a molts joves que fan l’impossible per triomfar en la passarel·la digital per ser popus -populars- i no uns marginats socials. I això s’aconsegueix a cop de clic dels likes i dels followers, els seguidors d’una vida de pantalla en la qual gairebé tot és públic i instantani: la marca que estrenes, les ruptures amoroses, els canvis del cos, els riscos als quals t’enfrontes per sobresortir… Hi ha qui pensa que com més likes, més amics. Però, és així?

“Els adolescents experimenten una sensació de recompensa immediata en clicar «M’agrada» a les xarxes socials, una sensació que no haurien de confondre amb la felicitat”, explica el doctor en filosofia i professor dels estudis d’arts i humanitats de la UOC Enric Puig Punyet. Puig, autor del llibre ‘La gran addicción. ¿Cómo sobrevivir sin internet y no aislarse del mundo?’ (Editorial Arpa), considera que “la sensació de felicitat que pot comportar la hiperconnexió és un miratge, i construir la identitat a partir de la resposta en xarxes provoca un cercle viciós de dependència que pot arribar a suposar quadres d’ansietat i depressió”.

Segons un estudi de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics), els joves espanyols passen connectats a internet una mitjana de 167 minuts diaris entre setmana i 215 els caps de setmana, xifres lleugerament superiors a la mitjana de l’OCDE. L’informe destaca el grup al qual anomena “usuaris extrems”, que està format per un 22% dels adolescents, que afirmen que passen més de sis hores diàries a la xarxa. El doctor en filosofia ho considera “excessiu” i posa el focus en la indústria, ja que considera que “la gran majoria d’aplicacions d’internet que fem servir actualment estan molt pensades per crear-nos dependència”.

CONFONDRE RELACIONS AMB CONTACTES

L’expert en comunicació personal i consultor Ferran Ramon-Cortés explica al seu llibre ‘Más amistades y menos likes’ (Editorial Conecta) que “aquest és el primer mal: confondre les relacions amb els contactes, confondre la persona que ens fa un like amb algú que ens importa, o pensar que els amics de les xarxes són, en efecte, amics”.

Miquel Àngel Torrico, psicopedagog expert en noves tendències educatives i professor de la UOC i la UB, reconeix que “el que marca la popularitat a l’institut és la quantitat de likes i de followers. I tot es viu amb molta superficialitat i de manera molt immediata”, alerta. “L’adolescència de les generacions anteriors venia marcada per sexe, droga i rock’n’roll, mentre que l’actual són likes, selfies i reggaeton ”, exposa. Torrico apunta que en l’adolescència “tenir molts amics és prioritari”. “Però abans un amic de veritat era el teu confident, el que et feia costat, i ara hi ha una obsessió per augmentar el nombre de seguidors a la xarxa. Els joves tenen molta dependència del què diran i en un moment de canvis hormonals, del cos i d’inestabilitats com és l’adolescència, a les xarxes socials tot es magnifica i té un impacte en la construcció de la identitat”.

VIDES IDÍL·LIQUES?

Torrico, que ha atès centenars d’adolescents com a psicopedagog, es mostra pessimista sobre la gestió que, com a societat, fem de les xarxes socials i com pot afectar l’autoestima. “Mostrem una vida idíl·lica que no és certa. A les xarxes socials no triomfen les misèries, les tristeses ni els fracassos, sinó estereotips de la felicitat: joves, guapos, prims, elegants, amb diners… Només cal veure els influencers!”, alerta. “I, des del punt de vista social, tot aquest bombardeig d’una vida perfecta està ben acceptat. Però no som conscients dels perills que les xarxes provoquen: aïllament social, uns models físics determinats en els quals gairebé ningú pot encaixar, una societat molt polaritzada amb lovers o haters, sense gamma de grisos, amb poca reflexió…” Posa un exemple que impressiona: “Només a Barcelona ciutat tenim comptabilitzats fins a 190 adolescents hikikomori, terme japonès que defineix qui s’aïlla i que s’aplica als joves que es tanquen a casa seva durant molt de temps perquè se senten incapaços de complir amb els rols socials que s’esperen d’ells. I segur que n’hi ha més que no coneixem”. Alguns d’ells potser van començar a recloure’s perquè no tenien cap “M’agrada”.

A les xarxes socials tot es magnifica i té un impacte en la construcció de la identitat

El psicopedagog detalla que molts joves fan un mal ús de les xarxes i abusen de companys. “M’he trobat amb adolescents que per fer mal a un tercer demanen als amics que no li cliquin «M’agrada» a una foto o unpost que ha penjat. El boicotegen. I no rebre l’aprovació de l’altre fa molt de mal”. Segons les mètriques dels adolescents consultats, entre 50 i 80 likes per cada nova foto penjada és una molt bona xifra a Instagram. I si la foto no ha obtingut la resposta desitjada, val més eliminar-la. Però els experts consultats apunten que un nen de 13 anys que tingui 500 amics a Facebook és “una aberració, perquè no són reals i difícilment hi seran donant-li suport en moments difícils de la seva vida”.

SOLUCIONS

Torrico alerta que les dependències de les xarxes i les seqüeles en la salut mental i física aniran a més. Per això fa una crida a fer una bona gestió del món digital, a la família i a l’escola. “S’ha de limitar l’ús del mòbil i de les pantalles i s’ha de ser exemplar. A l’hora dels àpats es retiren totes les màquines i és temps de parlar. Se’ls ha d’explicar que a la vida hi ha una rica gamma de grisos, s’ha d’aprofitar i jugar en família, sortir a la natura o fer esport. Han d’aprendre a gestionar les emocions i els hem d’ensenyar a ser crítics amb uns models que són irreals. I per això cal presència i constància”, raona. El seu nou lema és: “Menys face i més book!” ¿L’apliquem?

Adolescents hiperconnectats

Segons un estudi de l’OCDE, 7 de cada 10 adolescents espanyols declaren que se senten “realment malament” si no tenen connexió a internet, i 9 de cada 10 admeten que s’ho passen bé utilitzant dispositius digitals. L’informe, que analitza més de mig milió d’adolescents de 15 anys de 72 països, revela que el 91% dels estudiants tenen un telèfon mòbil connectat a internet a casa i que el 61% es van iniciar a la xarxa abans de complir els 10 anys. La sociòloga i professora dels estudis d’arts i humanitats de la UOC Natàlia Cantó-Milà assegura que “la sensació de sentir-se connectat amb altres no només agrada als més joves, sinó a tothom”. Cantó-Milà també assenyala que els joves pateixen l’absència d’internet perquè “és una de les maneres principals d’estar connectat amb els amics i, en una cultura de la immediatesa, no saber què es diu o on es queda pot significar quedar exclòs”. L’experta subratlla la responsabilitat dels pares i de l’escola a l’hora d’ensenyar als menors a desconnectar i a utilitzar de manera equilibrada les eines digitals.

PALOMA A. USÓ – Adolescència – ara

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: