L’adolescència dins de la bombolla mòbil


Els adolescents es tancaven a la seva habitació quan només es connectaven a Internet a través del seu ordinador, però els smartphones els permeten aïllar-se en qualsevol lloc i en tot moment.

bombolla mobil

La formació en l’ús crític de la tecnologia depassa la instal·lació d’ordinadors a les aules de les escoles. Els coneixements dels joves sobre internet són nombrosos i variats, però, com recorden mestres i professors, molt sovint els xavals no són conscients del que ignoren. Saben com navegar, però, no tenen una idea clara sobre quin és el seu rumb. De fet, es pot dir que molts avancen sense brúixola entre les xarxes socials i els dispositius mòbils. A casa o al carrer, davant de la càmera del seu telèfon o sota els seus auriculars.

Malgrat els casos d’assetjament, addicció, etc., encara no s’apliquen en la pràctica les mesures de sentit comú que podrien contribuir a minimitzar els riscos de la web, una plataforma amb innegables beneficis i igualment amb certs perills. Per als educadors, és erroni atribuir a les noves tecnologies la manca de control i comunicació parental, materialitzada en el denominat “síndrome de la porta tancada”. Al seu entendre, si un nen està hores i hores tancat a la seva habitació sense apartar la mirada de l’ordinador, navegant o jugant en línia, el mínim que pot fer la seva família és preguntar-se la causa d’això.

Els educadors creuen que no es pot atribuir a les noves tecnologies la manca de control i comunicació amb els pares.

Els pares no poden regalar-li un ordinador o un telèfon intel·ligent per Nadal o per al seu aniversari i oblidar-se’n. La comunicació amb els adolescents ha estat sempre complicada i eines com aquestes, molt útils en termes generals, poden empitjorar la situació. Experts com els de Pantalles Amigues, una iniciativa per a l’ús segur de la tecnologia per part de menors i adolescents, han advocat tradicionalment per instal·lar el seu ordinador en una zona comuna de la residència, per exemple, al menjador. Això no implica que els adults hagin d’entrar en el correu o els comptes en plataformes 2.0 dels nois, al contrari, vol dir que la vida digital s’està normalitzant a la llar.

Per a aquests professionals, convindria que els progenitors marquessin una dieta cibernètica, especificant quan, on i com és millor connectar-se. Amb l’alimentació i l’administració dels diners es fa el mateix des de fa dècades i no passa res, afegeixen. No obstant això, aquestes pautes no serviran si prèviament els grans no s’han esforçat a incorporar-se a aquest univers. Si la comunicació no flueix entre les parts, aquest nucli es convertirà en el que el professor Javier Elzo diu “família nominal”, el model estàndard a Espanya (42%), en el qual les relacions entre pares i fills constitueixen una coexistència pacífica perquè no hi ha una convivència participativa.

Qualsevol pauta que proporcionin els grans no servirà si ells mateixos no s’esforcen per incorporar-se a l’univers digital.

En el seu si, hi ha conflictes -alguns, desencadenats per les eines digitals-, però els seus components prefereixen obviar-en comptes d’afrontar-los. Sigui com sigui, les hipòtesis i teories mantingudes fins fa poc en aquest terreny estan deixant de tenir vigència per la intervenció d’un instrument que està alterant múltiples àmbits i indústries: el mòbil. La connexió a internet i l’ús de l’ordinador són pràctiques habituals entre nens que encara no han complert els 10. A partir d’aquesta edat i fins als 15, el 93% dels menors espanyols tenen mòbil, segons les dades recopilades per l’ Institut Nacional d’Estadística.

Des 2014, aquesta proporció s’incrementa sense fre. Per sexes, elles són més precoços que els seus companys, ja que el volum d’alumnes amb smartphone és 2,1 punts superior a aquesta xifra d’estudiants homes. Els fills tenen més possibilitats que mai de viure al marge dels pares, tot i que cada vegada triguen més a anar-se’n del domicili dels progenitors. Els primers casos de joves, sobretot nois d’uns 20 anys, que no sortien de la seva habitació per relacionar-se amb ningú perquè vivien absorbits per l’ordinador es van detectar al Japó a finals dels anys noranta del segle XX. Eren els hikikomoris. Ara, ja han arribat a Europa.

La connexió a internet i l’ús de l’ordinador són pràctiques habituals entre nens que encara no han complert els 10.

JOSEP LLUÍS MICÓ – LA VANGUARDIA

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: