Consells per fer la carta als Reis


Tenir presents alguns consells pedagògics bàsics pot facilitar la feina a Ses Majestats. És important que la canalla destini una bona estona a fer una tria pensada i que pares i mares els acompanyin oferint arguments i alternatives.

CONSELLS-CARTA-ALS-REIS

D’aquí pocs dies arribaran regals per totes bandes: el tió, el Pare Noel, els Reis d’Orient… Hi ha molta oferta i sembla que els petits ho volen gairebé tot. Encara que d’entrada pot semblar difícil, podem fer una tria perquè s’ho passin bé amb tots els regals que rebran.

Biel Pubill, mestre de secundària especialista en jocs, ha estat vinculat a l’univers de l’entreteniment des de petit: els seus pares tenien una botiga de joguines. Explica que als anys 70 es regalaven nines a les nenes de 13 anys, i que ara això és impensable. “Si comparem els catàlegs de fa deu anys amb els que es distribueixen actualment veurem que la majoria segueixen sent sexistes, cada vegada hi ha més plàstic, les joguines són més tecnològiques, estan pensades per jugar-hi sols i en espais petits”, explica Pubill. Últimament tendim a evitar el que pot suposar un perill o ens sembla un problema. “En altres països aposten perquè els nens experimentin, pots trobar kits de supervivència amb navalles de punta rodona per a nens i nenes de 8 anys. Estaria bé que els donéssim la possibilitat d’interactuar més amb l’entorn”.

La Naia (3) i el Gael (3) encara no s’han estrenat amb la carta. Fins ara les seves mares, la Sol i l’Olga, han sigut les interlocutores amb els patges reials, els han explicat els seus interessos i el que creien que els podria agradar. “Els altres anys no han entès gaire com apareixien els regals. Aquest serà el primer cop que els escriurem. Possiblement aquest Nadal, que són més grans i que a l’escola també parlaran del tió i els Reis, seran més conscients de tot plegat”, explica la Sol. Suposen que Ses Majestats seguiran amb un criteri similar al dels anys anteriors: un regal per a cadascun d’ells, un per a tots i alguna cosa perquè els bessons juguin plegats.

REGALS PERFECTES?

Oriol Ripoll, especialista en jocs, ho té clar: “Els jocs han d’assegurar que t’ho passes bé, si no, són una altra cosa. També es pot aprendre i poden ser educatius, però l’imprescindible és que entretinguin”, puntualitza. Maria Mora Garriga, mestra i gestora cultural, afegeix que les joguines, a més de satisfer els interessos de la mainada, també haurien de proporcionar estratègies per millorar el seu aprenentatge. Creu que aprendre de manera lúdica és essencial per transmetre la motivació de no estancar-se: “Observem les dificultats i mancances per decidir què poden demanar als Reis i així millorar-les i superar-les. Si cal incidir en el fet de compartir i en les relacions socials, serà millor escollir un joc de taula cooperatiu i no un de competitiu”, comenta la mestra.

Gairebé tot està inventat

Els humans sempre hem jugat, com els animals. Però el que ens diferencia dels animals no racionals és el joc raonat i evolucionat. Tenir consciència que anem a jugar i tot el que això suposa ens identifica i ens diferencia. Amb el joc ens relacionem, sabem quin és el nostre lloc en el grup, quines són les nostres habilitats i destreses. Tenim joguines que existeixen des de fa més de 4.000 anys: a les cambres funeràries dels egipcis ja hi trobem io-ios. Grecs i romans són els magatzems dels nostres jocs més tradicionals: bales, baldufes, bitlles, cèrcols, xanques, tabes (o ossets) i cordes de saltar. La diferència és que ara es comercialitzen amb uns altres materials, sobretot plàstic, i elements tecnològics.

No hi ha un regal que agradi a totes les criatures, i per això hem de tenir en compte què interessa a cadascuna. Jocs i joguines solen ser els més desitjats, però hi ha vida més enllà. Imma Marín, fundadora de Marinva i presidenta de l’Associació Internacional pel Dret dels Infants a Jugar, recomana que no fem la carta com si fos la llista de la compra.En lloc de preguntar “Què vols?”, poden somiar amb el que els fa il·lusió o els agradaria fer. Així és com apareixen activitats en família o propostes de regals per a germans, avis i tiets. Hem de recordar que podem demanar tot el que volem però que els Reis duran el que els sembli bé. SesMajestats no s’enfaden, però tenen molta feina i són grans, si han de llegir cartes llarguíssimes es cansen. Marín explica que “si s’esforcen i expliquen per què volen el que demanen és possible que els Reis els facin alguna sorpresa amb alguna cosa que no havien demanat”.

AJUDEM A FER LA CARTA

Quan Ses Majestats segueixen a ulls clucs les peticions de la mainada és possible que no encertin del tot els regals. Per això els protagonistes de la fotografia del reportatge, la Penélope i el Carlos, pares de l’Héctor (5) i el Miquel (4), els donen un cop de mà. “Ens hem adonat que si no tenen en compte l’edat recomanada de les joguines els nens acaben jugant-hi malament o no els fan cas. És com cremar cartutxos abans d’hora”, explica el Carlos. També ajuden els fills a prioritzar quan fan la carta: “Si fos per ells ho demanarien tot. Saben que els Reis són molt intel·ligents, per això escriuen el que més els agrada i els Reis fan la tria. Són els que porten el regal gros, el tió els caga llibres i algun petit detall”.

No hi ha un regal que agradi a totes les criatures, i per això hem de tenir en compte què interessa a cadascuna

Per a Oriol Ripoll, especialista en jocs, els adults són una peça clau en la selecció. Recomana que hi hagi un procés de treball en què s’acompanyi les criatures, que es faci la reflexió prèvia de què necessiten i què els agrada, que no es quedin només amb el que han vist a la televisió o en un catàleg, que s’acostin a una botiga o a fires de jocs i joguines. Biel Pubill hi coincideix: “Abans de fer la carta estaria bé visitar fires de joc alternatiu per conèixer altres maneres de jugar, productes potser menys coneguts però ben pensats”.

Més enllà del que la publicitat ens mostra, és important que tinguem en compte l’edat de la canalla i el seu entorn, ja que no és el mateix si hi ha germans o si s’està en un medi urbà o rural. I reivindicar el fet de gaudir del joc abans del joc. “El que es fa abans de jugar i que últimament estem perdent. Anys enrere si volies tirar amb el tiragomes començaves buscant la branca, tallant-la, muntant-la… En aquest procés ja estaves experimentant. Ara ens ho trobem tot en una caixa. Hem de deixar temps i buscar espais perquè hi hagi aquest joc previ”, proposa Pubill, i hi afegeix un últim consell: “Hem de tenir en compte si tindrem temps per jugar amb els fills. A ells els encanta compartir l’experiència del joc”.

Consells bàsics

Per fer la carta:

  • Fem-la a consciència i dediquem-hi temps: afegim, esborrem i repassem les peticions.
  • Amb l’ajuda dels pares: demanem què li fa il·lusió, per què ho vol, fixem-nos en què li agrada i oferim alternatives.
  • Donem valor a tots els possibles regals: joguines, llibres, experiències, activitats culturals, objectes necessaris per a la llar, etc.

Per triar un bon regal:

  • Que connecti amb els interessos de la criatura.
  • Que produeixi experiències interessants, preferiblement compartides.
  • Obrim el ventall d’opcions. Si només vol un tipus de jocs proposem híbrids que permetin ampliar els gustos que té.
  • Tinguem en compte l’edat i l’entorn.

Per fer-ho amb nota:

  • Joguines que procurin eines i estratègies per entendre la diversitat, la solidaritat i la cooperació.

OLGA VALLEJO – Criatures.ara

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: