Els espais de criança es reivindiquen


espais de crianca 001

Es van situar al mapa i, com a conseqüència, a l’agenga política, a principis de l’estiu del 2016, amb l’okupació de l0edifici que van batejar com La Botànica, la vella seu de l’Institut Botànic, edifici municipal abandonat a Montjuïc. La intenció del col·lectiu Babàlia, grup de criança vinculat a l’ateneu cooperatiu La Base que va impulsar l’okupació, era desenvolupar el seu projecte en l’espai, però la situació de l’edifici –amb problemes estructurals– va fer que no fos possible. Així, no van obtenir directament un espai, però van cridar l’atenció de la premsa i de l’Administració. «Allò va servir per posar la realitat d’aquests espais –en què es fonen el món de l’escola i el de la família– sobre la taula, i vam veure que ens havíem d’organitzar», assenyala Andrés, pare de la Rimaieta, grup de criança autogestionat vinculat a La Base, les noves generacions de Babàlia. Una mica més d’un any després, la Coordinadora d’espais de criança del Poble-sec, nascuda fruit d’aquella necessitat d’organització, reuneix vuit col·lectius d’educació viva –Babàlia, Monstre de paper, Rimaieta, Tatanet, El Petit Molinet, Somiatruites, la Baldufa La lluna la pruna– i més de 110 famílies del barri. El 25 de novembre faran la presentació pública de la coordinadora, en un acte que plantegen com una gran ludoteca a l’aire lliure a la plaça de Margarita Xirgu (lloc escollit al ser un «espai públic infrautilitzat al barri», indiquen).

«LES GRANS SUBALTERNES»

«Som les grans subalternes. Es parla molt de feminitzar la política, de la importància de les cures, de posar la vida al centre, però en canvi som invisibles. Contra això lluitem. Existim i volem que se’ns reconegui», assenyala Javier Rodrigo, expare –el seu fill ja ha fet el pas a l’escola pública– del Monstre de Paper, un dels grups de criança pioners al barri, nascut de la llavor del 15-M, que ja va per la tercera generació. Hi coincideixen dues realitats, prossegueix aquest pare. Per un costat, hi ha una evident falta de places de guarderies públiques i, per l’altre, grups de criança de famílies autogestionades. «No demanem que construeixin més guarderies, sinó que recolzin els projectes comunitaris en què s’ofereix una altra mirada sobre l’educació i les cures ja existents amb recursos i facilitats administratives», resumeixen.

espais de crianca 002

Sandra Güell, acompanyant –com es defineixen els educadors infantils d’aquests espais d’educació viva (acompanyen en el creixement)– de la Rimaieta –grup nascut de cangurs creuats entre mares vinculades al centre social okupat La Rimaia– assenyala els riscos de la fragilitat econòmica dels projectes.

«El preu dels lloguers ens encareix tant el projecte que correm el risc de caure en l’elitisme. De posar uns preus tan alts que només puguin accedir a aquest tipus d’educació algunes persones. A més a més, les acompanyants ho fem per vocació, en moltes ocasions plantejar un contracte és un impossible», exposa l’educadora. Aquesta és una de les principals qüestions que posen sobre la taula en les trobades amb l’Administració. «Existeix un buit legal, educar a casa no està reglat. No estem reconegudes legalment, cosa que dificulta encara més les nostres condicions laborals», planteja la Marisa, treballadora d’El Petit Molinet.

espais de crianca 003

«No busquem una mena de concert. No volem ser les noves escoles concertades. El que volem no són espais privats, sinó comunitaris. De fet, molts dels nostres fills, quan fan el salt a l’escola, ho han fet a l’escola Poble-sec, un col·legi públic del barri que estava estigmatitzat (per l’alt nombre d’alumnes fills de migrats)», reivindica Rodrigo, que insisteix a trencar un altre estigma social: «Els grups de criança compartida no són cosa de burgesos hippies modernets. No parlem d’això, parlem de construir barri, per això demanem el compromís de l’Administració, perquè sigui una opció més per a totes les famílies. Som una realitat avançada a la legalitat».

LES ‘FILLES’ DE LA PEPI

Diversos factors expliquen per què en un barri com el Poble-sec hi ha tantes famílies que hagin optat per aquest tipus d’educació per a la petita infància, sobretot de zero a tres, en alguns casos, de zero a sis. Un, de decisiu, molt de barri i molt humà, és Pepi Domínguez, llevadora del CAP Les Hortes, coincideixen a afirmar per unanimitat els presents a l’assemblea de la coordinadora reunida dimarts passat a El Petit Molinet. Les classes de postpart que Domínguez –pregonera de les festes majors del barri, com a mostra de l’estima que el Poble-sec té per ella– organitza al CAP posen èmfasi en la importància de l’ajuda mútua entre les mares. En la importància de la criança natural i la necessitat de les xarxes de suport.

Helena López – EL PERIÓDICO

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: