L’ocàs dels pares alfa

Dos sociòlegs elaboren un exhaustiu estudi sobre els nous models de pare. La tendència és que s’impliquin més en la criança dels fills i això és molt positiu per a les criatures. Però hi ha matisos. Els esbrinem.

L ocàs dels pares alfa

Game over. S’ha acabat. O, si més no, s’ha començat a acabar, i esperem que tard o d’hora s’acabi del tot per sempre més. Els pares (ells, nosaltres) ja no són el que eren, el que érem: els mascles ibèrics que arribaven a casa a les tantes, quan el nen -que la dona havia cuidat tot el sant dia- ja dormia. No. Ja no. Ara, a part de ser pares, fan de pares. Cada cop més pares tenen més cura dels fills. Òbviament, i per desgràcia, hi ha mil i un peròs: la igualtat plena és un objectiu encara llunyà; ara, no hi ha dubte que la paternitat alfa recula i que la beta avança. Un estudi de la UAB ho corrobora. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

%d bloggers like this: