Tornada al col·le: la innovació s’imposa


Tornada al cole el periodico

Els nervis es dilueixen així que apareixen les cares conegudes del curs passat. Abraçades i xocs de mà entre col·legues en diferents versions. Els alumnes de primer d’ESO del nou institut escola El Til·ler de Barcelona fan broma amb el retrobament, després de les llargues vacances d’estiu. «Bé, nois, ja sou a secundària i això és tota una responsabilitat», els comenta Domi Viñas, la directora del centre, al barri del Bon Pastor. El Til·ler ocupa el mateix edifici del que fins al curs passat va ser l’escola de primària Bernat de Boïl i és també un dels 30 centres educatius que la plataforma Escola Nova 21 ha escollit, com a mostra representativa, per iniciar la transformació pedagògica del sistema educatiu català.

La figura de l’institut escola, en la qual en un únic col·legi públic i amb un mateix projecte educatiu, s’escolaritzen alumnes d’entre 3 i 16 anys (des de P-3 fins a quart d’ESO, com en moltes concertades), és una de les novetats que estrena aquest curs escolar 2017-2018, iniciat ahir a Catalunya. Més d’un milió i mig de joves realitzaran estudis no universitaris aquest any, 2.700 més que el curs passat. Per atendre’ls a l’aula, comptaran amb 71.000 docents, 5.514 més que el 2016-2017.

Una altra de les particularitats d’aquest nou any acadèmic, que va començar en la seva primera jornada «amb normalitat», segons la Generalitat, és com «arrela cada vegada més» a les escoles l’autonomia de centre, va destacar ahir el secretari general d’Ensenyament, Lluís Baulenas, en una visita a l’institut Martí i Pous, un dels nous centres oberts a Barcelona. Cadascun d’ells «troba els seus propis aspectes singulars i treballa d’acord amb ells», va assenyalar el número dos de la conselleria, que va posar com a exemple el fet que el Martí i Pous treballi de forma transversal.

PROJECTES REFERENTS

També a El Til·ler actuaran aquest any d’una manera singular. «Ho farem per comunitats, amb un projecte en què s’implicaran tots els alumnes del col·legi i que gira al voltant de la música», explica la directora. Per a això, el nou institut escola compta amb el suport de l’entitat Visual Sonora, ja que dos dels seus especialistes «intervindran directament a les aules, juntament amb el professor de Música», detalla Viñas. «Sabem, tant nosaltres com els  dos nous instituts escola que s’obriran aquest curs a Barcelona, que tenim una responsabilitat important, que serem objecte de moltes mirades, perquè serem referents per a futurs projectes», reflexiona la docent.

És el cas, per exemple, del col·legi Els Pinetons, a Ripollet (Vallès Occidental), en el qual ahir les famílies van aprofitar l’inici de curs per reclamar la transformació del centre en institut escola. L’associació de pares d’alumnes creu que, a més de donar una solució als problemes de massificació d’aules que pateixen els dos centres de secundària de Ripollet, amb aquesta fórmula els seus fills podrien mantenir a l’ESO el projecte pedagògic innovador que ja s’aplica a infantil i primària.

L’institut escola va guanyar força amb el tripartit, però va quedar oblidat en un calaix durant els anys de la convergent Irene Rigau al capdavant de la Conselleria d’Ensenyament. Ara ha sigut rescatat pel Consorci d’Educació de Barcelona, com a eina per combatre l’abandonament escolar en barris amb una alta complexitat socioeconòmica, on les taxes de fracàs són altes.

¿Quins avantatges ofereixen aquests centres? D’entrada, minimitzen l’impacte de la transició de sisè de primària a primer de l’ESO, sempre difícil per a xavals d’11 i 12 anys, «ja que es produeix un acompanyament, per part dels mestres», indica Màrius Martínez, investigador de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i autor d’un estudi encarregat pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu el 2012.

Si el salt de primària a secundària ja és difícil per a un alumne amb unes condicions familiars, acadèmiques i d’entorn favorables, per a aquells que els falta l’estímul familiar o que viuen en situacions d’alta complexitat, moltes vegades suposa una ruptura. Entre una etapa i l’altra es produeix un canvi brusc en les assignatures i «el seguiment directe de l’alumnat que fan els mestres a les escoles es transforma, als instituts, en una autonomia més gran i també en autocontrol per part dels estudiants», cosa que alguns no aconsegueixen del tot, assenyala Martínez en el seu estudi.

Les escoles de Ripoll reobren amb normalitat passat el 17-A

Un miler d’alumnes d’infantil i primària i 360 de secundària van començar ahir les classes a Ripoll (Ripollès), una ciutat on «la normalitat es va imposant», segons va assegurar l’alcalde Jordi Munell.

El batlle va agrair l’especial cura que han mostrat professors i mestres a l’hora de gestionar el «trauma» viscut durant les últimes setmanes a la població, de la qual eren veïns alguns autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils (Baix Camp).

Els docents de Ripoll han rebut durant aquestes últimes setmanes consells i estratègies per afrontar amb plenes garanties l’inici del curs, acompanyades de materials i orientacions que s’han difós per totes les escoles catalanes, segons va explicar ahir el director dels serveis territorials de la Conselleria d’Ensenyament a Girona, Jesús Polanco. Els responsables d’Ensenyament van parlar de «plena normalitat» i d’absència d’incidents.

María Jesús Ibáñez – EL PERIÓDICO

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: