Pablo Ortiz: “La majoria de les persones asexuals tenen una vida sexual activa”


pablo-ortiz carrer

L’activisme asexual a Catalunya comença a reclamar espai per una opció que el 2013 va deixar de ser considerada com a malaltia, però que encara pateix estigma i incomprensió.

Joan Antoni Guerrero – El món

Pablo Ortiz és un activista asexual de 25 anys. Fa un any va participar en un anunci de la companyia Flex que va suposar la “sortida de l’armari” d’una opció que el 2013 va deixar de ser considerada com a malaltia. Malgrat tot, les persones que s’identifiquen com a asexuals continuen patint l’estigma i la incomprensió per part d’una societat hipersexualitzada i esclava dels conceptes culturals de “l’heteropatriarcat”. És precisament per aquesta qüestió que recentment ha fet arribar una queixa a la Generalitat de Catalunya, en comprovar que els canals públics acollien informació errònia sobre l’asexualitat. En aquesta entrevista amb ‘El Món’, Ortiz intenta explicar què és l’asexualitat i quina importància té el sexe en la vida de les persones que s’hi identifiquen.

L’asexualitat es un concepte encara desconegut i que segueix generant sorpresa. Cal fer-ne més divulgació?

La invisibilització és el tema més dificultós. Després la desinformació brutal que hi ha quan se’n parla. Es recorre a tòpics, creences, prejudicis i a partir d’aquí s’està construint molt discurs sobre asexualitat fora de les persones i de la comunitat asexual. Ens trobem els dos problemes, per una banda, la desinformació i després quan aconsegueixes generar una mica de debat —com vam aconseguir sobretot amb l’anunci de Flex l’any passat— circula informació incorrecta, que ens estigmatitza o ens busquen patologies. A Catalunya Ràdio em vaig trobar per sorpresa en directe que m’estaven intentant diagnosticar fòbia als genitals. Llavors ens trobem un munt de dificultats a l’hora d’intentar explicar de manera senzilla i honesta les nostres vides perquè la gent ho entengui. La resposta que ens trobem moltes vegades és això, intenten buscar-nos una patologia i diagnosticar-nos malalties.

És notori doncs que hi ha una certa manca de respecte cap a aquesta opció…

Sí. Crec que es nota molt en el món del periodisme. Quan et pregunten per exemple si els asexuals es poden masturbar. Això em va passar a Telecinco. No els interessava si les persones asexuals es masturben, els interessava si jo em masturbava. No era rellevant. Despistava totalment el focus de l’entrevista. Una cosa era comunicar sobre asexualitat i una altra cosa que jo anés a explicar la meva vida privada. Evidentment m’hi vaig negar, perquè considerava que no era d’interès el fet que jo em masturbés o no. Al final, el que la gent necessita saber per comprendre la asexualitat és l’estadística, el que fa el conjunt de la gent, perquè mostrant una única part podries perdre la visió del conjunt. I això ens ho trobem molt. Amb l’excusa d’intentar explicar què és l’asexualitat fan moltes preguntes que són una clara invasió a la intimitat i que no aporten res.

Com pot algú adonar-se que és asexual?

No hem trobat cap mecanisme clar i fàcil. Tenim una mena de qüestionari que és perquè et facis unes preguntes en base a les teves experiències i què has sentit en cada moment. Generalment acostumem a adonar-nos que hi ha alguna cosa diferent, però no acostumem a ser capaços de dir què és. Un cop ens adonem que som asexuals és perquè hi ha falta d’atracció sexual, no és una altra cosa. Però mentre ho descobrim hi ha gent que fins i tot es planteja que potser és que és d’un altre gènere. Potser és que sóc bisexual, però no m’acabo d’acceptar. I és a base d’anar treballant i sobretot tenir recursos sobre saber què és l’asexualitat i què no ho és per poder-te identificar. Un cop acumules moltes vivències que et fan entendre que ets diferent, si tens una mica de sort, et trobes amb una font d’informació sobre asexualitat prou bona, t’apareix el dubte i llavors t’acabes definint com a asexual.

Algú que s’hi trobi, quins mecanismes té per demanar ajuda?

Idealment una persona asexual hauria de poder anar a un sexòleg, psicòleg o psiquiatra i comentar-li dubtes. En teoria aquests professionals estan formats per a tractar tothom. A la pràctica, ens estem trobant que no és així. Hem trobat històries de gent que ha acudit a professionals i han viscut històries de terror: de buscar-los una patologia, d’intentar curar-los fent teràpies de xoc, de culpabilitzar-los per no ser capaços de curar-se i ha estat terrible. A nivell associatiu, no hem aconseguit de moment que sorgeixi res prou potent com perquè la gent se senti acollida. Sí que existeix Asexual Visibility and Education Network (AIVEN), que és fòrum internacional a internet, però no hi ha ningú especialitzat en atendre gent. Aquí hem estat intentant crear una associació, però de moment no s’ha aconseguit. Hi ha algun grup de WhatsApp i de Facebook i de vegades s’intenta fer acollida a la gent; es fa una trobada mensual, que ofereix un espai de trobada i et demostra que existeix més gent com tu i que pots compartir experiències. La majoria de cops, quan algú s’apropa a un grup així és normal que s’estigui callat, que no digui gaire. Està reflexionant, s’està col·locant on creu que ha d’estar. I bé, crec que no estem aconseguint la tasca de suport que necessiten moltes persones asexuals.

pablo-ortiz-durant-lentrevista-amb-el-mon

Pablo Ortiz durant l’entrevista amb ‘El Món’ | JOAN ANTONI GUERRERO

Tot just acabeu d’enviar una queixa a la Generalitat per difondre informació errònia sobre l’asexualitat en els seus canals…

La queixa ve motivada per diferents raons. En una entrevista a la Xarxa em van fer un seguit d’asseveracions de com érem les persones asexuals. A mi m’estranyava molt, perquè hi vas convidat per explicar-ho, però t’ho acaben explicant ells a tu. Vaig buscar d’on havien tret aquella informació per afirmar-ho de forma tan contundent i venia d’una web de la Generalitat. Hi havia un article en què es parlava d’asexualitat: una part era copy/paste de la nostra Viquipèdia asexual i l’altre meitat era una interpretació totalment lliure de l’autora que, entenc que amb bona intenció, no explicava en absolut l’asexualitat, sinó idees seves. Per tant, tenia d’una banda la poca visibilitat que consideràvem que està donant la Generalitat a l’asexualitat, i d’altra banda la desinformació que havia donat, coses que no ens havien agradat, com l’experiència a Catalunya Ràdio, que és pública. Enteníem que hi havia un necessitat de parlar amb els organismes de Catalunya per aquest tema. També cal divulgar les sigles LGTBIQA+, que ens inclou, més enllà de la utilitzada habitualbment, LGTBI.

I quina n’ha estat la resposta? Podreu comptar amb el Govern?

La resposta va ser que no hi havia cap discriminació. Se’ns va explicar que també s’estava parlant d’asexualitat en formacions que feien. Ens van convidar a que, en cas que hi hagués una associació catalana sobre asexualitat, pogués entrar en un consell nacional sobre el tema. I també ens van convidar a tenir personalment una reunió amb la responsable del tema de la Generalitat. La resposta es va fer en 24 hores. Nosaltres estem treballant per aconseguir crear una entitat a nivell català perquè ens sembla interessant la proposta que ens han fet i el repte que tenim ara és crear aquesta entitat, que sigui funcional.

Quina explicació científica se li ha donat a l’asexualitat fins ara?

De fet a nivell científic falta encara treballar en totes les orientacions. Jo crec que no tenen gaire clar del tot com va el tema. Hi ha unes realitats que s’han detectat a base de parlar amb gent, d’entendre com viuen i què senten i així és com va aparèixer el tema de l’asexualitat. D’adonar-se que hi havia persones que se sentien atretes per un sexe-gènere, unes altres per un altre o per diversos i persones que no sentien aquesta atracció sexual cap a cap d’ells. Hem de separar aquí atracció sexual de qualsevol altre atracció. No estem parlant necessàriament d’atracció física, estètica o atracció més sensual o una d’emotiva i afectiva. Estem parlant d’atracció sexual. Llavors el que veiem és que la ciència el que està aconseguint explicar és que això entra dins de la diversitat, de tota la diversitat que tenim a nivell afectiu i sexual, que l’asexualitat és una vessant més.

Teniu la sensació que la societat es pren la vostra tendència con una broma?

Sí, ens ho trobem molt. No és el que pitjor gestionem. Sí que és veritat que hi ha molts acudits sobre persones asexuals. Sent sincer, jo molts vegades m’avanço amb els amics, abans que facin ells cap broma, la faig jo i ja me l’estalvio. Crec que ens molesta més quan es dona desinformació, perquè per exemple jo ara m’estic exposant bastant fent una entrevista parlant sobre asexualitat i sóc conscient del que dic i de quines coses m’atribueixo. Llavors que hi hagi gent que vagi generant nova informació falsa sobre el tema… sobretot quan no només es broma, sinó quan hi ha un sentiment de considerar-nos no vàlids com a persones o no vàlids per a les relacions interpersonals o quan intenten deshumanitzar-nos o pensar que hi ha algun tipus de patologia darrere. Molesten tots aquests casos en què hi ha un rerefons més enllà d’intentar riure’s de la diversitat, que d’altra banda tampoc és que sigui la cosa més ètica que podem pensar.

A nivell afectiu, ser asexual dificultar formar parella? Un asexual necessàriament  ha de tenir una parella asexual?

No necessàriament. Al final la persona asexual sentirà afecte per una persona  per les seves qualitats i pot ser que aquesta persona tingui una orientació sexual o una altra, pot ser asexual o no. Entenc que m’estàs preguntant sobre el tema de les relacions sexuals, si es tindrien o no.

Si en una parella un és asexual i l’altre no hi pot haver conflicte….

Per què?

Si un vol sexe i l’altra no en vol…

D’on has tret que la gent asexual no vol sexe?

Si no teniu atracció sexual…

Quan tu has tingut relacions sexuals sempre ha estat únicament per atracció sexual?

pablo-ortiz escala

Si es fa sexe sense sentir atracció d’alguna manera no s’està violentant la persona?

Atracció no és igual que interès. Imagina’t un cas extrem. Vols tenir un fill. Puc anar a una clínica, puc seguir tot un procés, gastar-me molts diners o tenir sexe i aconseguir un fill de la manera més tradicional. Bé doncs aquí no t’estàs violentant, has pres una decisió i lliurement hauries tingut sexe. Potser trobes unes altres maneres, potser vull participar en una relació sexual per curiositat, per descobrir-me, per veure com reacciono, perquè tinc sentit del tacte i m’agrada que em toquin i m’agrada una carícia o perquè entenc que és una manera més de comunicació amb una persona amb la qual tinc molta connexió molt d’afecte, això s’ha de veure. Al final depèn molt de cada persona asexual. Ens hem trobat casos en què s’acaba tenint sexe, però sí que de vegades si s’estira una mica del fil s’acaba llegint com una cessió o persones asexuals que troben mecanismes per vehicular la seva sexualitat, entenent que la sexualitat és tot un món que hi ha tot tipus de pràctiques i que potser amb alguna en concret sí que s’hi senten còmodes, si la parella o persones que formin part de la relació també s’hi troba còmode doncs ja està.

És a dir que un persona asexual pot tenir una vida sexual activa…

Jo diria que totes les persones. La majoria de les persones asexuals tenen una vida sexual activa. Sigui amb elles mateixes o amb altres persones. L’estadística estarà segurament com en qualsevol altra orientació o potser una mica més baix. Quan estem parlant de persones asexuals no estem parlant de falta de libido. El desig, el que podria ser com ganes de tenir sexe potser es manté en una persona asexual, el que passa és que no estan orientades cap a cap persona en concret.

Com vol dir que no està orientada cap a cap persona en concret?

Imagina’t, tu tens ganes de tenir sexe però la gent que t’envolta en aquell moment és justament d’un sexe-gènere que no t’atreu a tu o justament sí que ho són però, per la seva personalitat i estètica ,no t’atreuen. Llavors pots tenir ganes de tenir sexe, però no amb aquelles persones. Si et passa amb tothom sempre potser et planteges que ets asexual.

Hi ha una dificultat en trobar una parella sexual doncs…

Jo no diria que és una dificultat. Una dificultat seria que tinguessis la necessitat de trobar una parella sexual. La gent asexual no té aquesta necessitat. Si tens una necessitat sexual la pots satisfer per tu mateix o pots deixar que passi. Això cada persona ho ha de gestionar com millor cregui i sàpiga i moltes vegades, si hi ha una relació sexual, ve de quan hi ha una relació, de confiança i d’afecte. Això és la major part i com els grans trets.

Quant d’important és el sexe en la vida d’una persona asexual?

Doncs depèn de la persona. Canvia la paraula asexual per heterosexual i a veure què et respons. Com és d’important el sexe en la vida d’una persona heterosexual?

Entenent que el sexes és un fenomen present i que socialment està molt valorat. Com viu un asexual aquesta valoració del sexe?

Si jo et pregunto com és d’important el sexe en les relacions socials per una persona heterosexual, doncs potser et venen diferents casos al cap.

Per una persona que no es defineixi com a asexual es podria dir que el sexe és important….

Ho podries dir per totes i cadascuna de les persones heterosexuals?

No es pot fer una generalització, però en un percentatge elevat segurament sí.

No sabria dir-te. No sé si s’han fet enquestes sobre si el sexe és important per la gent asexual. Intuïtivament menys. Sí que ens acostuma a sobtar la hipersexualització en mitjans de comunicació, ens sentim bombardejats moltes vegades i ens costa seguir-ho. Però a la mateixa vegada hi ha persones que sí que per elles el sexe és una part molt important de la seva vida.

Hi ha esta pressió pot provocar frustració?

Crec que hi ha frustració quan intentes respondre a aquests estímuls que et donen contínuament i ets incapaç d’arribar-hi. Aquest és el mecanisme bàsic perquè una persona s’adoni que és asexual, quan intenta acomplir les expectatives que s’estan esperant en aquesta societat hipersexualitzada, sobretot a nivell comunicatiu i en ser incapaç de respondre contínuament. És quan comences a fer-te preguntes i un dia quan potser descobreixes alguna cosa sobre asexualitat i te n’adones que tot encaixa.

Joan Antoni Guerrero – El món

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: